Fins demà!
Bon dia, Esther. Benvinguda.
L'Esther, recordem que és farmacèutica,
en l'actualitat és presidenta
de la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona.
Cinta Daufí, bon dia.
Bon dia.
És metgessa, epidemiòloga. Bon dia, Cinta.
I bon dia, Elisenda Pujol, empresària.
Elisenda, bon dia.
Bon dia.
Benvingudes.
Ara deia que la tertúlia s'iniciava.
Hi havia un preàmbul sempre mentre va la publicitat.
I no es pensin que no parlàvem de cap tema en particular,
sinó de la capacitat que tenim les persones
de valorar les coses
i d'anar evolucionant en l'opinió, no?
Perquè ara hi ha diferents temes d'actualitat
que dèiem, home,
doncs no sempre tenim les coses tan clares, oi?
I això ho posem com una cosa positiva, potser?
No tenir les coses tan clares?
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
Bueno, el que comentàvem
és que la realitat és tan complexa,
tan viva, tan dinàmica,
canviant tant les coses d'un dia a l'altre,
que de vegades és impossible mirar les coses
amb el que diem les ulleres del blanc i negre, no?
Una cosa o és que sí o és que no,
o és blanc o és negre,
o està bé o està malament.
Les coses normalment no són tan senzilles,
afortunadament, eh?
Tot té els seus matisos,
tot té les seues cares amagades,
tot té les seues posicions
que tu mai t'havies plantejat.
I, clar, de fet...
Situar-se categòricament en una posició és...
No, jo estic fermament en contra.
Bueno, ja estàs segur que has escoltat tots els arguments,
que has entès ben bé tots els punts de vista,
cosa que entenc que és la funció dels mitjans de comunicació, no?
Exposar tots els punts de vista d'una situació
i llavors, clar, se suposa que les persones ja són prou madures
per, veient tot el ventall de possibilitats que té un problema,
tu posicionar-te.
Però, realment, això de blanc i negre,
si o no, va dolent...
Les coses no són així.
Jo ho dèiem arrel de diferents temes d'actualitat.
Per exemple, venim d'una nova jornada de vaga de metges.
Mirant les diferents informacions,
tens d'una banda els metges,
d'una banda el govern de la Generalitat,
d'una banda els sindicats,
d'una banda els usuaris.
Tots els arguments tenen un punt de raó.
I justament tots els arguments que s'exposen,
ara que la cosa ha arribat a un punt bastant complicat,
dius, home, és el que deies, un sí o un no.
El tema que també és un dels temes del dia a nivell més general,
si no centrem la nostra atenció en l'actualitat estrictament local,
però que també ens toca,
perquè a vegades això de l'actualitat local,
l'actualitat general,
Tarragona també està al món,
i també tenim prostitutes, per exemple,
i per tant aquesta legislació,
aquesta llei,
avantprojecta en aquest cas que ha redactat la Generalitat
per regular la prostitució,
poc o molt també ens afectarà.
Aquí també hi ha postures diferents
dins dels mateixos col·lectius feministes, per exemple.
No sé, aquesta disparitat de pensaments, Esther?
Sí, a veure,
és que clar, cada col·lectiu
o cada institució
o cada posicionament
té la seva raó, té la seva part.
A veure, no tot és, com deia la Cinta,
no tot és blanc o negre,
llavors lògicament depèn
dels condicionants
que té cadascú,
llavors, clar,
tu veus la teva realitat d'una manera, no?
Llavors, clar, lògicament,
una feminista,
lògicament el que veu
és que hi ha una explotació, no?,
per part de la dona,
però és que també
hi ha d'haver una regulació,
perquè veiem,
sanitàriament parlant,
hi ha d'haver una regulació
legal, formal, no?,
de totes aquestes persones.
I no sé, jo crec que sí
que s'ha de regular,
el que passa és que potser
el que s'hauria de veure
és de quina manera, no?,
de quina forma,
perquè no afectés
que ningú es pogués veure perjudicat
o que poguéssim arribar
al millor consens possible.
Amb aquest avantprojecte,
el que es vol, sobretot,
potenciar és el règim de cooperatives,
que ja és una mirada diferent.
De fet, mai s'havia autorregulat
el sector de la prostitució
en aquest país, no?
Sí, no,
però jo crec que és necessari,
jo crec que realment
és un col·lectiu
que t'agradarà o no t'agradarà,
que existeix,
que seguirà existint
i que elles,
està bé que s'uneixin
i que, doncs, bueno,
que tinguin uns mínims
com qualsevol persona.
també, diguem-ho així,
el que fa delictes
també té les seves pròpies normes,
no?
I les seves pròpies...
No sé la paraula...
Però els seus drets,
perdó, els seus propis drets,
doncs elles, per què no?
Vull dir,
elles en aquest cas
no estan fent mal a ningú,
estan jugant amb el seu propi cos
i és bo que tot això es regularitzi, no?
Jo no sé fins a quin punt per això...
No es parla de dones
i també hi ha homes, eh?
Sí, sí, és cert.
No, no, però tots tenen tendència
a acotar-lo en un tema femení
i en homes que també
se dediquen a la prostitució.
És cert.
El que passa que em fa gràcia
perquè a Tarragona,
parlant local,
les teníem a vegades
potser molt localitzades,
aquestes noies de carretera, no?
Siguin dels països de l'est
o siguin d'aquí,
és igual, no?
No us han donat compte
que tot això s'està extendint
en carreteres
que no les havies vist mai?
Sí, sí.
És increïble.
L'ocs que dius
que hi has passat
durant molt de temps
i de sobte
vas en dius
carai.
Sí.
I ens un demà
no només una,
sinó dos, no?
Per això et dic
que aquesta regularització
que jo la crec necessària
i lògica per elles,
no sé si elles potser
també la volen,
no van molt per lliure.
Clar,
que regula un horari laboral,
regula unes condicions laborals,
tenint en compte
que un percentatge
molt elevat
de persones
que practiquen la prostitució
són persones
que estan en una situació
d'irregularitat
a nivell de papers,
és el que diuen
que això també
pot obrir la porta
a persones
que es dediquin
a aquest tema...
és a dir,
ja a partir d'aquests moments
comencen a...
I això que deies
de les carreteres,
aquest avantprojecte de llei
prohibeix explícitament
la prostitució al carrer,
per això dona l'opció
de regularar locals,
però permet
que els ajuntaments
acotin
el que s'anomenaran
zones roges
durant un any
després de l'entrada
en vigor del text.
Això quan comenci,
quan s'expliqui
i quan d'allò
no serà tan senzill
socialment
que s'accepti.
Nosaltres quan fem aquestes lleis
crec que no les fem del tot.
prou clares
com perquè la gent
ho estigui exercint
d'una manera
molt radical.
No podran estar
els bordells
que estaran
perfectament
regularitzats,
legalitzats,
etcètera.
No podran estar
menys de 250 metres
entre ells
ni tampoc
d'escoles.
És una obviatat.
Molt bé, molt bé.
I no es permet
la pràctica
d'aquest ofici
per dir-ho així
abans dels 21 anys.
Això sí que...
sí que és de les coses
que més llama l'atenció
quan tu veus
per aquestes noies
que han aparegut
recentment a les carreterres
quan te les mires bé
perquè clar,
són molt jovenetes.
I no ho sé,
jo a vegades
hi passo una carretera
i passant el cotxe
amb el cor escongit.
Dius,
però aquesta nena
és una nena.
I clar,
penses que detrás
d'aquella nena
que està allà
amb uns tacons de pa
amb tota pintada
i tot allò
hi ha una història
que probablement
és molt dramàtica.
Jo el que veig
amb tot això
de la llei
promoguda
per la conselleratura
és que la conselleratura
és una dona
molt pragmàtica
i molt possibilista.
I dius,
clar,
què és l'ideal?
L'ideal seria
un món
sense prostitució
en totes les dones...
Bé,
però això
quan arribarà?
Diu,
bueno,
mentrestant,
mentre arriba
aquest món
utòpic
i meravellós,
com a mínim
assegurem
que puguem controlar això.
Perquè clar,
si dius,
oh, no, no,
la cosa passa com ara,
que està veient
una situació
d'alegalitat total.
Però la pregunta és
es podrà controlar realment?
Perquè clar,
la llei ja limita
molt aquesta pràctica.
Aquests 21 anys,
voleu dir
que les noies
i els nois menors
de 21 anys
que es prostitueixen
deixaran de fer-ho?
Ho faran de forma irregular.
Una forma submergida,
una forma amagada.
A veure,
en aquest cas,
les persones
que estan exercint
la prostitució
són persones,
com el que deien,
que han marxat
dels seus països,
que són persones
que no tenen,
com tu dius,
una història
molt cru al darrere,
en la qual l'única visió
que ells veuen
com a sortida
per viure
o per sobreviure
en aquest món
és això,
en la qual,
evidentment,
aquesta regularitat
d'edat,
jo em sembla
que això serà inviable.
Home,
jo crec que depèn
dels mitjans
que hi posen,
perquè clar,
va trobar
que tu pots fer una llei
i després dius,
bueno,
veure,
hi haurà un cos
d'inspectors
que es dedicarà...
Això en sabem molt
de les lleis
que després
que no tenen
una partida
de pressupostària
i no es poden
anar a la llei.
Per exemple,
per lo del tema
del tabac,
ja sabeu que conec,
va bé la llei
però després
què passa?
Doncs amb això,
clar,
però la llei
és un primer pas,
evidentment,
si no hi ha la llei,
tant la policia
com els bossos d'esquadra
no tindran
l'instrument legal
per després
tirar endavant.
Amb una llei
a la mà,
jo suposo que després
serà qüestió de...
Tampoc serà,
suposo,
el que solucionarà
tot el problema,
però és un pas endavant.
Les coses se van solucionar...
i un problema tan complex
com aquest,
clar,
no es pot solucionar
d'un dia per a l'altre.
I dir,
ara farem una llei
que ho arreglarà tot.
Bé,
és un primer pas,
no?
És un primer pas.
Després suposo
que caldrà posar mitjans
per inspeccionar
de la mateixa manera
que ara,
jo què sé,
tu tens un cotxe
i has de passar l'ITV,
però si tens un local d'aquests
hi haurà una normativa
que voldrà que allí
com a mínim
estarà molt més regularitzat
i jo crec
que les prostitutes
hi sortiran guanyant.
Com creieu vosaltres?
Això és fer una mica
en plan allò de previsió.
Com creieu vosaltres
que socialment,
perquè, clar,
ara és un avantprojecte,
se'n va parlant,
però no, no,
en el moment
que entra en vigor,
vosaltres com creieu
pel vostre entorn,
per les relacions que teniu
amb les persones
que us relacioneu,
com creieu que socialment
s'acceptarà aquesta llei?
Home,
deixa'm creure que ve.
Creieu que la societat
l'acceptarà?
Deixa'm creure que ve,
vull dir,
la gent,
evidentment,
a veure,
en general...
És una societat molt més permissiva
del que a vegades sembla,
no?
Afortunadament,
en aquest sentit,
o més tolerant
del que a vegades pensem.
Sí, sí, sí.
En aquest tipus de coses,
sí,
i penso que, evidentment,
tots volem
que hi hagi una seguretat
i una sanitat
prò bàlida per tothom,
no?
I penso que,
en aquest cas,
sí que a vegades
som molt hipòcrates
amb nosaltres mateixos,
no?
Estem dient a vegades
molts tòpics
i molts ideologies
que després nosaltres mateixos
no ens amaguem el cap sota l'ala
o que no som capaços
d'entendre-ho
ni de permetre-ho
amb la teva vida privada,
no?
Ho dic perquè ahir,
precisament teníem una conversa
amb una persona
amb el tema
de l'amosexualitat,
no?
I encara hi ha molta gent
jove,
molt més jove que jo,
que està passant a casa seva
i que no s'accepta.
Al moment de parlar-ho
tot és de color de rosa.
Sembla que socialment
ho tenim ja tots molt finint.
Doncs no,
però potser
jo m'he donat compte...
Potser a casa de l'altre,
no?
Exacte.
Potser llavors és molt més fàcil
comprendre alguna cosa...
Ho estic dient per un cas particular
que jo he pogut comprovar
de molt de prop, no?
Aleshores,
estem parlant de persones
que quan parles amb elles,
com parlem ara nosaltres,
tot és molt bonic
i tots som,
el que et dic,
molt idílic
i molt permissius
i resulta que quan et passa a tu
ets la primera
que no dius absolutament res, no?
Doncs això seria una mica igual, no?
Sí, que posin un d'aquests locals
la llei limita
a les dotze habitacions
aquests locals
on es practica la prostitució.
El típic,
el tens al costat de casa teva,
ja em sembla també, no?
És així.
Mentre em no em toqui
soc molt tolerant
i molt obert,
però és com el del racisme.
Diu,
jo no soc gent racista,
sí,
però cuidado que es vinguen
a instal·lar
al teu bloc de pisors
quatre famílies d'allò,
que llavors ja ho veuràs, no?
Molt bé.
Vull dir que, clar,
mentre ho tenim lluny,
ens podem permetre el luxe
de ser molt permissius i tolerants.
oberts i, oi, sí, sí,
però, clar,
la cosa et toca de prop.
Sí, no, no,
és així, eh?
En tots nivells.
Ara me n'estic recordant
un altre que m'està passant particularment.
Jo porto els nens
amb un col·legi concertat,
però a tot arreu
amb l'ensenyament
hi ha l'obligació
de portar nens del tutelar.
Sí.
Jo m'hi trobo particularment
la meva filla
que està en una edat
molt difícil
que s'està rodejant
d'aquest tipus de nens
que poden ser molt macos
però que el seu entorn
no és agradable.
No és agradable
i la meva filla
està veient coses
que jo,
per l'altre cantó,
li estic traient, no?
I hi ha una sèrie
de contradiccions
molt grosses
que a mi no m'agrada
que vagi amb aquesta gent.
Ho sento.
Per què?
Perquè és el que et dic.
Si no fos el teu cas,
probablement en aquesta tertulia
diríem que ens sembla molt bé
la integració.
Exacte.
Però com ara tu
et ves una part afectada...
D'acord.
Ho dic perquè
és allò de
mama, ara aquest nen s'ha escapat
i ha estat 15 dies fora
i aquest nen fuma
i aquest nen no sé què
i tu dius
cuidado, fill meu,
cuidado,
a veure si tots també vas escaparar...
Et semblaria molt bé
que es fes en una altra indreta.
Això ens passa a tots, clar.
No, però jo crec que això...
Jo també és el cas,
vull dir que també tinc el meu fill
a una escola pública
i tenen nens
dels que ells,
els professors ne diuen
amb necessitats especials.
N-N-E-E.
Necessitats educatives.
Perquè quan sents a les mestres
que diuen
sí, perquè aquest any
mos toquen quatre N-E-E.
Es dius, què?
Són nens amb necessitats
educatives especials, no?
Tots els nostres fills
comparteixen l'aula
amb nens i nenes
que tenen aquests problemes.
A mi m'ha anat molt bé
perquè el meu fill
se'n doné compte,
vull dir,
el meu fill concretament
anava amb una nena
que els seus pares
la maltractaven,
estava a una residència,
la nena no volia
sàpigar res dels seus pares
i això ho explicava
els seus amics, no?
Bé, ara per fi
la nena està molt contenta
perquè ha trobat uns pares nous
i...
No li van bé les coses.
Sí, sí, perquè...
I clar, però tot això
ells ho anaven vivint dia a dia.
Però saps, mama,
ara m'ha dit
que està molt contenta
perquè hi ha uns pares
que l'han vingut a veure
i potser se l'emportaran
a casa seva.
Clar, jo l'he fet entendre
el meu fill.
Diu, tu te'n dones compte
que no totes les famílies
són iguals?
La sort que tens tu
de tenir una família.
Clar, però que entenguen
que en aquest món
tots són flors i violes
i també li diuen,
bueno, doncs amb aquesta nena
tots heu de ser...
El passa que, curiosament,
és una nena
que tota la classe
se l'estimava molt, no?
Perquè la veien tan...
Clar, també portava
una història al darrere
aquesta xiqueta que...
Penso que a vegades
hem d'aprofitar
i donar-li la volta
i veure-li el vessant
educar-hi-ho, no?
I aquesta reacció
jo també l'he tingut
amb la meva filla.
La meva filla també
m'ha vingut i m'ha dit
i diu, mama,
almenys jo tinc casa, no?
D'acord,
però al mateix moment
del dia a dia,
d'aquelles pors que tu tens
perquè tens aquella nena
que se't pot escapar
de les mans
i crec que ara...
Però hem de tenir confiança
a les nostres filles, eh?
Sí, sí.
Però les influències
i les amistats també...
La confiança
és la que ells
t'han d'educar moltes vegades.
És el que hem dit sempre,
la base a casa
i les influències
relativament, eh?
Si els fonaments
estan ben posats...
Tot influeix, no?
L'educació d'una persona...
També és cert
que és preocupant,
com tu bé deies, Eli,
però també els dona la visió
que el món
no són flors i violes.
Molt bé,
que és el que deia ella.
Surten una miqueta
d'aquesta bombolla
que a vegades
els pares i les mares
ens entestemen
en criar els nostres fills, eh?
I que penso que el món
per als nostres fills
és bastant més complicat
del que va ser per a nosaltres.
Sí.
És a dir,
que els han de criar
per a moure's
en un món molt complex.
La nostra vida era més senzilla,
eh?
La nostra vida de petits
era molt més senzilla.
Clar, jo tinc la sensació
que sí.
Però jo estic molt contenta.
Jo sempre dic
que jo estic d'una generació
d'una època
que no m'ha faltat de res,
però com ho han fet valorar-ho tot.
Però que era molt més fàcil tot
que ara.
Ara ho tenen molt difícil,
per a res.
Jo crec que els pares
sí que realment
encara vol passar-ho malament.
Hauríem d'intentar tornar,
no?, una mica
amb aquella època nostra, no?,
que potser es vivia més la família,
l'entorn familiar
era molt més compacta, no?
Potser hauríem d'intentar
fer que els nostres fills
també visquin, no?,
una mica
aquesta situació familiar.
Difícilment es pot tornar enrere.
Jo crec que el que hem de fer
és adaptar-nos al que tenim
i intentar buscar
les millors solucions.
No, no, no, no,
sinó tornar una mica
amb aquella educació familiar, no?
Que siguin els pares
els que realment
s'han ocupat dels fills.
És que ens agradaria a nosaltres,
que som unes nostàlgiques de mena,
eh?,
poder donar, doncs,
aquest entorn,
aquestes ciutats
que jugàvem al carrer,
però sabem que és una realitat
que no pot tornar.
No, segurament.
Clar, el que no podem fer
és educar els nostres fills
per a un món
que ja no existeix.
Correcte.
Els hem d'educar
per al món actual
i, a més, educar-los
hem de ser persones
que han de tenir
una capacitat
d'adaptar-se als canvis
impressionant
perquè les coses
canvien a una velocitat
vertiginosa.
Canvien els companys de classe,
canvien els entorns,
canvia tot.
Sí, sí, sí.
Però, llavors,
és molt important
que tu estiguis constantment, no?
Vull dir,
per això jo penso
que potser
aquesta parcel·la
que han guanyat
les dones, no?,
de poder ser,
de poder treballar,
de poder tenir
professionalment
un camp molt important
dintre la societat i tal,
de vegades potser
també paguem una mica, no?,
el que no puguem,
que realment que sigui,
que quan vegin un exemple
d'una família
que pugui estar trencada
o d'uns nens
que puguin marxar,
que tu puguis estar allí
per explicar-los
el per què, no?,
de les coses.
Llavors, jo crec que potser
a vegades,
no ho sé,
potser és una mica,
sona com a rano,
que això pugui dir una dona,
no?,
però a vegades
jo crec que potser
hem perdut una,
ens hem deixat escapar
una parcel·la molt important,
no?,
que és realment
la família, no?,
que potser
s'han dedicat molt
a la professió,
treballem molt
i ens sentim
molt realitzades
i molt contentes
amb el que hem aconseguit.
O a vegades
en aquesta tertulia
algú ha apuntat
alguna vegada
que em ve fet
una mica el tonto,
també val a dir-ho
amb tanta cosa,
també t'ho dic ara.
Jo m'he sentit
per aquesta tertulia.
Me sento
enganyada.
Jo penso a mi
algú que m'ha pres el tonto.
Sí, però si tu dius
que els nostres fills
s'han d'adaptar
als nous temps que venen
i les dones
també ens han d'adaptar.
Jo també m'he d'adaptar,
però clar,
hi ha dies
que me pregunto,
dic jo
m'he degut
equivocar
en alguna cosa.
Mireu,
pel dematí...
Veig molts caps
a través de la ràdio,
me'ls imagino
dient que sí,
amb el cap,
amb això que diràs ara.
Ara vos diré,
quan arribo al col·le,
corrents,
perquè clar,
hi ha d'anar a dir-se
al nen al col·le
i després a la feina.
I veig que hi ha una sèrie
de mamás
que diuen als nens al col·le
agafen la bossa del gimnàs,
se'n van a fer el cafetet
amb les amigues.
Penso,
nena,
t'has equivocat,
tu no hauries de treballar.
En això t'has equivocat.
Tu hauries d'agafar
la teva bossa
i ara fer el cafè.
Clar,
però després arribo a la feina
i a l'hora de plegar,
jo corrents,
perquè clar,
l'un surt de la guarderia,
i a l'altre no sé què
i veus les teues companyes
de feina
que no tenen fills,
que agafen la seva bossa
del gimnàs,
que diuen,
ai, avui m'aniré
a no sé què,
ara vaig a classe d'informàtic
i dius,
nena,
tu t'has equivocat,
no hauries d'haver tingut fill.
Llavors,
clar,
dius,
en una de les dues coses
m'he equivocat,
és aquest etern dilema
de la incompatibilitat
amb la vida laboral
i familiar,
que recau molt,
vull dir,
perquè tot això
de la incompatibilitat
se parla molt amb les dones.
Els homes
mai se ho han plantejat
si era incompatible
el treball,
algun suposo que se ho va,
però clar,
tot això
ens comença a preocupar
a la nostra generació,
com veiem,
que realment
és com una disjuntiva,
no?,
que és molt difícil
ajuntar les coses.
No teniu la sensació,
Cinta,
que això que acabes
d'explicar tu
ja fa molts anys
que ho pensem,
que ho fem
i que continuïm pensant
el mateix de fa 10 anys,
aquest sentiment
de frustració,
de sentit penanyar.
Perquè quina sortida tenim?
Això que exigim
als nostres fills
que s'adaptin
al temps que venen
a assumir les decisions
que hem pres en un moment
de tancar.
És el que n'ha de dir,
a fi al cap
és una vida
que l'hem triat nosaltres,
jo penso moltes vegades
aquesta sensació
que l'estàs dient,
l'estàs escrivint...
Això sembla una teràpia
en lloc de la tertúlia,
ja us ho dic ara.
No, no, però és veritat,
em veig molt reflexada,
t'ho dic en sèrio,
per tot això
que estàs dient
des del matí
a les 9 fins a les 7 de la tarda
que jo tinc la meva amiga
directiva d'empresa
que no té fills,
que no està casada
i que se'n va al seu gimnàs
i que se'n va a fer
la copa amb els seus amics
i jo penso,
no hi puc anar.
I dius, ostres,
i jo ha una sensació
que estàs tot el dia...
També t'has de valorar
tu com a persona
i veure si realment
és el que tu buscaves o no.
Tu creus que ho hagués...
O sigui,
jo penso que
si jo no tingués ara...
Tu vols anar al gimnàs
i al cafè, Cinta.
No, però jo crec
que el que he buscat
és el que jo realment volia,
malgrat que el dia a dia
sigui molt dur.
Doncs mira,
jo t'hi felicito
per tindre-ho tan clar,
perquè jo hi ha dies
que no ho tinc tan clar.
No, perdona,
jo em sento,
et dic,
molt...
Identificada.
Identificada
amb el que tu m'estàs dient.
Però llavors,
si vull fer-me una reflexió
fredament,
penso que aquella mancança
que jo ara la tinc,
aquella mancança
la trobaria segur.
Aquell que li ho
l'arriba a casa,
l'enfadar-me potser
amb la meva filla
o el poder, doncs,
sentar-nos a quatre taules.
Aquella persona
arriba a casa seva sola
i jo no.
Jo el com es li és?
Vull dir, a veure,
jo crec que estem tenint
el que hem buscat.
però això és com el serial
aquell de los ricos
també en llora.
Hi ha persones
que han fet aquesta opció
de vida,
de viure sols,
de ser independents,
autònoms,
apostar per una carrera
professional,
que són absolutament feliços
i altres que se senten
desgraciats.
Altres han fet l'opció,
dones que fins i tot
no fan aquesta doble jornada
sinó que es queden a casa,
fan l'opció
de portar directament
la família
i estan encantades
o no.
Sí, home,
estem parlant d'una manera
molt generalitzada.
Però sí que et puc dir-te
la sensació
que jo tinc
que les persones
que arribem
amb una edat,
una edat,
quan jo
li vull fer
aquesta reflexió
em diuen
però jo no tinc a ningú.
Sí que n'hi ha
que han agafat
l'opció
d'estar sols
i els hi encanta.
Evidentment existeix
aquesta parcel·la
i aquest tipus de gent
que en conec
i estan feliços
i no serveixen
per viure en parella.
D'acord?
Però de l'altre
també existeix
de quan arribes
i dius
ostres,
és que tu
i et diuen
però és que jo crec
que tu
el que has d'intentar
és extraure
de la situació
en la que t'ha tocat viure
la que has escollit
no t'ha tocat
l'has escollit
no,
perquè a vegades
també són oportunitats
jo no tinc tan clar
jo vaig voler
els fills
quan els vaig voler
em vaig casar
quan em vaig voler
això sí que ho tinc claríssim
jo crec que a vegades
pots tu decidir
i a vegades
te trobes
la vida te porta
la vida te porta
per la vida
aquella castellana
no vull que me lleven
sí
bueno
però no sé
de circumstàncies
però tu decideixes
per el que tu estàs fent
el que tenim
ens ha tocat viure
com que decideixes
et pots equivocar o no
molt bé
exacte
ens ha tocat viure
en un moment
que tu pots decidir
per tu
no tens ningú
que hagi fet res
evidentment
tens més marge
de maniobra
i de decisió
que tenien les dones
posem-hi fa 50 anys
és el que diu la Iolanda
si t'equivoques
allà tu les teves conseqüències
a cada circumstància
el que ha triat
una forma de vida
o s'ha trobat
perquè una persona soltera
pot haver-se triat
o pot haver-se trobat
llavors
vull dir
a veure
jo crec que has intentat
treure el millor partit
de les coses
mentre les estàs fent
treure tot el més positiu
de les situacions
en què t'estàs trobant
el que passa
que a vegades
clar
tu també
pots parar-te
a reflexionar
i bueno
i trobar mancances
a veure
és que
vull dir
això no vol dir
que no estiguis satisfet
amb l'opció
que tu has triat
i lògicament
a veure
jo per exemple
jo no podria
ser una mestreça de casa
actualment
perquè
jo me trobo
dintre d'una dinàmica
que me seria impossible
aturar-la
i ara
això no vol dir
que jo no pugui reflexionar
i no pugui pensar
que a vegades
pots sacrificar
parcel·les
potser més humanes
o més familiars
Cinta
sempre ens quedarà
la jubilació
no?
Ui
jo no sé què passarà
bueno
a veure
com a conclusió
de tot això
jo crec
jo d'alguna manera
la que he arribat a assumir
és que
i això també arriba
un moment
que ho has d'acceptar
que vic sempre
en una perpètua
contradicció
però bueno
però això és la vida
això et farà més sàvia
ja veuràs
les persones
les persones
són contradictòries
clar
jo que veu
tinc menys clar
que tot això
de la racionalitat
i tot això
tot això és una moto
que també mos van vendre
fa temps
i que ja no s'aguanta
per enlloc
som una gran part
d'emocionalitat
gairebé tot
som emocions
i al principi
de les grans decisions
sempre hi ha
les emocions
això si voleu un dia
això és
dels descobriments
més interessants
de les neurociències
sense les emocions
seríem incapaços
de decidir
perquè a l'inici
de tota decisió
sempre hi ha una emoció
bueno això ja
molt bé
m'agrada
és així
no no
és que és així
és així
això també em diria
que són dels grans
amb la Cinta
hem dit
que hem de fer
una tertúlia
de ciència
de neurociència
de neurociència
no una tertúlia
de divulgació
perquè hi ha coses
tan interessants
que s'han descobert
i que són tan pràctiques
per a la vida de la gent
i que ens ajudarien
tant a assumir
les nostres contradiccions
home és que coses
que hem pensat
que sabíem
de forma intuïtiva
la ciència
ara ens està demostrant
és que teniu raó
és que és veritat
això de que dius
bueno
què mana
el cor o el cervell
doncs bueno
normalment mana més el cor
tot i que el cor sol
sense el cervell
tampoc aniria enlloc
vol dir que les dues coses
són molt importants
i que d'alguna manera
dius bueno
com aconseguissis tu
dominar
dominar i aguantar
jo si voleu
a vegades tinc la imatge
que soc
sabeu com aquests
com aquests malabris
dels xinos
que fan moure
un munt de plats
i que sempre estàs pensant
ai que m'he caurà el plat
ai que m'he caurà el plat
i que vius
i no cau mai
i no cau mai
gràcies a Déu
però perquè tu vas
de bòlit
d'una banda
perquè vas
amb la vareta
agafant el plat
i que quan ja has aconseguit
aguantar els quatre plats
un altre plat
ostres ara cinc plats
però bueno
la vida és això
i crec que tu comences
a veure
jo tampoc renunciaria
a tot el que he après
a tot el que he après
a data d'avui
amb una edat
que no direm quina
però és una
som joves
molt molt
sobretot d'esprit
tampoc renunciaria
a tot el que he après
pel fet d'haver sigut mare
pel fet d'haver treballat
perquè tot això
t'ha portat
això
m'agradaria dir-ne saviesa
però encara no m'atreveixo
t'ha portat tota una riquesa
tota aquesta capacitat
però per ser sàvia
encara ets jove
et queda uns quants anys
bueno menys mal
perquè el dia que haguéssim arribat
ja
què ens quedaria
ets una jove amb experiència
va
si també diuen
que l'experiència és allò que tens
quan ja no ho necessites
però bueno
però bueno
esperem que encara
com dius tu
el de la jubilació
que encara tindrem temps
per disfrutar
de tota aquesta experiència
tot i que clar
suposo que
ho has de disfrutar dia a dia
si no la cosa
no pots dir
bueno
jo quan me jubile
ja faré això
ui
jo això penso que és un error
viure pendents
jo quan me jubile
ja faré
tot el que no facis ara
però tu no sents dir molt
aquesta frase
sobretot en les dones
sempre
això quan em jubili
això ho deixo
per quan em jubili
jo a les dones
sempre diuen una altra cosa
jo quan tinc els nens grans
és que jo te m'ho dic
però no marxen de casa
vull dir que això no és una
jo
quan tinc els nens grans
faré un curs de postgrau
de no sé què
no sé quantos
i llavors
m'hi matricularé
de no sé què
quan tinc els nens grans
clar
quan són grans els nens
d'això també
és tan relatiu
tan relatiu
quan és gran un nen
els 15
els 18
els 30
els 40
que n'hi ha alguns
que encara viuen a casa
amb el pare
vull dir que això
clar
tampoc hi pots planificar
quan els nens
siguen grans
no ho sé
has de contar
que
a part
si voleu un dia
també podem pensar
podem parlar
de tot això
de l'estat
del bienestar
què passarà
amb la nostra generació
que som els del baby boom
quan nosaltres
siguessem grans
quin sistema
de protecció social
tindrem
quina jubilació
podrem cobrar
hi haurà viatges
de l'incerso
o no
o ja no
quedarà res de res
jo també penso
en això moltes vegades
i no m'hi trobo
però sí que és cert
d'entrada que cobrem
la pensió
ja serà molt
molt bé
que aquestes preguntes
te les comencen
jo renuncio al viatge
de l'incerso
mentre cobri la pensió
d'anar ben i dorm
no no
però és cert
és cert
jo ja t'ho dic
m'hi ve que
amb un abisme
d'aquí que arribem
però sí que
te fas aquesta sèrie
de preguntes
què passarà
no
clar
ja dius
què passarà
quan jo em juguem
a vegades a casa
quan ho he comentat
el meu pare
em deia
que quan ell era jove
ja ho deien això
ja ho deien
si les coses
no canvien tant
exacte
és allò de
nosaltres
quan
és això
els 30 i pico
40 i pico
és allò de
cobrarem
quan siguem grans
i hem arribat
i estem cobrant
aleshores em deia
no siguis tan pessimista
i espero que tot això
fàgim
hem d'acabar
fixeu com passa el temps
un temps que s'iniciava
com una tertulia d'actualitat
i que de fet
s'ha presentat
com un espai de reflexió
de vida quotidiana
que és molt necessari
també de tant en tant
i així reflexionar
en veu alta
i segur que
molts oients
o no
poden compartir
algunes de les reflexions
que aquí s'han fet
convençuda que la gent
interessa més
escolta això
que l'estatut
que bueno
per això esperem
que vingueu un altre dia
estan avorridíssims
us esperem un altre dia
d'acord?
moltíssimes gràcies
Esther Fernández
Cinta Daufí
i Elisenda Pujol
fins la propera
i bon cap de setmana
gràcies
adeu