Gràcies.
En fi, és una de les notícies destacades de la jornada.
Es van aprovar els pressupostos
amb els vots a favor de l'equip de govern
i els vots en contra de l'oposició.
El Manel, que s'ho mira des de fora,
és curiós que sempre els pressupostos,
sigui de l'administració que sigui,
sempre és amb el vot a favor del govern
i sempre en contra de l'oposició, no?
Això no falla.
Sigui qui sigui el govern i sigui qui no sigui l'oposició.
I sempre s'aprova.
En fi, és una de les notícies destacades de la jornada.
Hi ha excepcions, en podríem parlar-ne també.
Però poques.
Quan parlem de quina iniciativa està l'oposició,
aquí sí que sempre, sempre s'ho posen.
Però hi ha casos en els quals
Convergència ha estat a l'oposició
i també ha votat a favor dels que governen.
Però tot això confirma la regla, aquestes excepcions.
Però a més sigui l'administració que sigui,
la municipal, la generalitat o l'estat,
en fi, el grup de l'oposició
sempre diu que està en contra.
El que mana, mana, i el que no.
En fi, el debat sobretot...
Aventar-se.
El debat sobretot va girar a l'entorn
que si, en fi, les inversions previstes
generaran endeutament o no.
Els que estem fora de la política,
clar, això és difícil de calibrar, no?
Però, en fi, quina sensació et deixa, Manel?
A veure, jo l'únic que sé
és el que he llegit, pràcticament, no?
Aleshores, de pressa i corrents,
aquest matí, he fullejat la premsa,
acabo de mirar alguna cosa,
veig que hi ha un crèdit
de 34 milions d'euros.
Això significa un endeutament
que sembla important.
Des del punt de vista financer,
això se'm hauria d'explicar,
és a dir, des del punt de vista econòmic,
tot endeutament és un risc,
i aleshores aquesta previsió
d'amortització i tot això,
doncs és el que crec que
els companys de taula avui,
almenys algun d'ells,
m'ho podria explicar d'alguna manera,
en fi, de forma
que el poble ho entenguem.
Qui ho explica?
Bueno, si és que ho volen explicar.
Totes les...
A veure, què passa per la ciutat?
No, és que...
A veure...
Anys en d'un teu massa no.
No, és que sembla que...
És que estem igual...
que fa 20 anys, no?
Com aquell que diu,
portem 20 anys...
Això és el trist.
Portem 20 anys
amb els ajuntaments democràtics,
que va haver un salt important
en quant a inversions
i en quant a serveis...
Puc corregir-te, Santi?
Més de 25 anys, eh?
Bueno, 25 anys, no, però jo dic...
Vull dir, que el temps passa.
No, això ja...
No, ho deia 20 i pico,
però en el sentit que...
Diguem-ne,
des que estic en actiu políticament,
doncs, sempre he sentit el mateix, no?
I he agafat anys expressament
anteriors, diguem-ne,
a que el Nadal sigui alcalde, no?
Vull dir, abans també passava, no?
A veure, un...
Els ajuntaments democràtics
es van trobar en una situació
que calia millorar
en tots els aspectes d'infraestructures
i de serveis dels ciutadans.
I el que han fet tots els ajuntaments
i tots els partits polítics,
governi qui governi,
és, diguem-ne,
millorar les infraestructures,
millorar els serveis.
I com s'ha fet?
Doncs a crèdit.
A veure,
no hi ha ningú,
ningú que faci les coses,
diguem-ne,
amb els ingressos ordinaris.
I això és fàcilment intel·ligible,
vull dir,
qualsevol economia familiar,
evidentment,
té uns gastos corrents
que ho supleix
amb ingressos corrents del seu sou,
però també hi ha una part del sou
que el destina a pagar
doncs els interessos
i el capital
que ha fet,
que ha servit
per pagar un crèdit,
un crèdit que ha anat
bàsicament
a pagar
doncs inversions, no?
qualsevol economia familiar
ha de comprar una casa
i evidentment
a ningú se li ocorreix
que la casa
s'ha de pagar
en poc termini,
vull dir,
fins i tot actualment
molts crèdits i hipotecades
se fan a 30 anys, no?
I 40.
I 40,
per tant,
vull dir,
les coses són així,
la gent fa inversions
i és normal
que sigui així
perquè quan tu compres una casa
o compres qualsevol cosa
no l'utilitzis dos anys
o tres o cinc,
l'utilitzis
doncs 15 anys,
20 o 25 anys.
Per tant,
és normal
que una cosa
que l'utilitzis
durant tants anys
també la paguis
durant tots aquests anys.
Doncs els ajuntaments
més o menys
també fan el mateix.
Vull dir,
moltes infraestructures
es fan per 10 anys,
per 15 o per més
i els crèdits
no són tan llars,
no són a 30 anys ni res
però els crèdits
també intenten
acomodar-se
a les necessitats
d'inversió
d'un poble
i d'una ciutat
i això és el que ha fet
l'Ajuntament de Tarragona
de sempre.
Per tant,
aquest any
no és un any especial.
Vull dir,
estem dintre dels ratos
per mesos
per la legislació,
bé,
no ens han passat
dels coeficients,
vull dir,
estem en un endeutament
que és raonable,
que és lògic
i a veure,
i el que els ciutadans
sempre demanen
és que els diners
estiguin en obres,
en pedres,
en infraestructures,
no al banc,
sinó en infraestructures
i en servei als ciutadans.
I l'oposició que diu,
Lluís?
Que sí que és excepcional
perquè els anys anteriors
l'endeutament
estava al voltant
dels 8 milions d'euros
i ara han passat
aquesta quantitat
de més de 34 milions d'euros.
M'enguany sorprèn
que aquesta mesura
s'adopti
en el darrer tram
del mandat municipal.
Habitualment,
finançar projectes
d'inversió
es fa al començament
per anar-los desenvolupant
i acabar el mandat
amb aquestes obres realitzades.
Però és que, a més a més,
tots aquests diners
que són amb el que
pràcticament es paga
tot el pressupost
d'inversions,
no com altres anys
que hi havia
altres partides
d'ingressos,
per exemple,
de venda de patrimoni
que probablement
ja ens l'hem venut tot
i per això
no hi pot haver.
Tota aquesta inversió
tan elevada
no va a finançar
grans projectes
de ciutat,
sinó unes inversions
que estan a la ratlla
allò que és inversió
o despesa corrent
perquè reparació de carrers,
si és inversió
aquest és un debat llarg
als ajuntaments
però si és
si no és
admetem com a inversió
però tampoc són
no amb això
no finançarem
un projecte
engrescador de ciutat,
no és un gran projecte
que ens posem d'acord
sinó unes inversions
molt modestes
i molt d'anar passant.
Manel,
alguna cosa?
Sí,
jo voldria preguntar
a veure,
que quedi ben clar
una qüestió.
Sembla ser
que segons
acabo d'escoltar
l'endeutament
o els crèdits
que es demanaven abans
els últims anys
eren al voltant
dels 8 milions d'euros
és així
i en guany 34
i manca molt poc
per acabar
el mandat municipal
no?
Perdó.
Aleshores,
a quin termini
d'amortització
s'ha subscrit
aquest crèdit?
No tinc la dada aquí
eh?
A veure,
això diguem
com que no estic
a la comissió d'Hisenda
per què ho digues Manel
perquè el nou
equip municipal
per això sempre passarà
no ho sé
però tan elevat
Ja ho he explicat
ja ho he explicat
a ningú se li ocorreix
que els crèdits
han de ser a dos anys
ni a tres anys
tant elevat
el nou equip municipal
sigui el que sigui
tots els crèdits
però això és normal
això passa
en totes les administracions
l'autonòmica
l'estatal
i també passa
en qualsevol poble
o ciutat
els crèdits
se fan a llarg termini
perquè les obres
se fan a llarg termini
quan el senyor
Valar deia
que no considerava
que era una inversió
l'arranjament d'unes voreres
home, doncs
permeti que li digui
vull dir
a veure
les qüestions aquestes
estan molt propers
als ciutadans
els ciutadans
volen que les voreres
estiguin arreglades
i ens ho estan demandant
per tant
hem de crear
això no ho discutim
hem de crear
una partida important
en arreglar voreres
en arreglar
diguem-ne
espais
urbanis
de la ciutat
que al llarg dels anys
s'han anat
deteriorant
i això és manteniment
de la ciutat
per tant el manteniment
de la ciutat
és una inversió
quan un ciutadà
té una casa
o després
quan un ciutadà
té una casa
i ha de fer
una rehabilitació
de la seva vivenda
o d'un espai
de la seva cuina
també s'endeuta
no ens enganyem
quan tu has de fer
una rehabilitació
de tota la cuina
tu t'endeutes
perquè l'import
que val
és important també
dintre dels pressupostos
familiars
per tant
l'economia
de la ciutat
és molt semblant
a l'economia familiar
en aquest aspecte
per tant
són necessaris els crèdits
per què?
per invertir-los
el que el ciutadà
ha d'analitzar
és que amb aquests diners
què es faran?
home
li asseguro
senyor Valar
que el ciutadà
aquestes coses més properes
com és arreglar els jardins
que hi haurà aquí
hi haurà un manteniment important
com arreglar voreres
com arreglar molts carrers
de la ciutat
això ho veu cada dia
i per tant
això és bàsic
no ens oblidem
no ens oblidem
dels temes importants
de la ciutat
no ens oblidem
de la façana marítima
no ens oblidem
de molts temes
que són emblemàtics
i li recordo una cosa
la Rambla de Tarragona
s'ha fet més
en els últims anys
que en Cent
bé
però jo continuo
dient el mateix
vull dir
hi haurà
sigui per l'equip
de govern
que entri
és a dir
tant si és
convergència
com si és
unió
perdó
o convergència i unió
o iniciativa
o el PSC
o el RC
es trobaran
amb una càrrega
financiera important
que cal veure
això com
en fi
però en fi
el debat essencial
el nivell de deu
també és
massa gran
però raonable
i per més per la legislació
vull dir
hi ha uns ratis
si no dic que no estigui
per més per la legislació
jo parlo com
el ciutadà
que veu
que el que té
que entrar dintre
d'un any
és això
un any
i escaig
bé
doncs evidentment
òbviament
el tenir un crèdit
i disposar d'ell
pot comportar
la realització
de moltes coses
això és clar
això pot comportar
una sèrie de qüestions
que més val
potser
sí
canviant de tema
perquè ho dic
perquè els oients
ja van tenir oportunitat
de sentir
els portaveus
dels grups
al llarg del plenari municipal
i en fi
el tema dels pressupostos
està aprovat
i ara serà qüestió
que s'apliqui
en fi
hi ha molts altres temes
de l'actualitat
deixi'm
una qüestió
comentar una qüestió
perquè després en parlarem
amb un portaveu
d'un col·lectiu
d'artistes
tarragonins
que s'ha format
justament a la ciutat
per demanar
que a la xar 3
l'espai que quedi
on no va
l'escola oficial d'idiomes
hi vagi
un centre
de creació contemporane
no sé si vostès
com a ciutadans
i en el cas dels dos regidors
si tenen opinió
això
què hauríem de fer
amb la xar 3
un cop acabat el debat
sobre l'escola oficial d'idiomes
un cop decidit
que la xar 3
anirà
a l'escola oficial d'idiomes
amb la resta de l'espai
què hi fem
perquè insistim
que avui parlarem
amb un col·lectiu
d'artistes
tarragonins
que demanen
això
un centre de creació
contemporània
però recordem que
per exemple
l'associació de músics
també reclama
una part de l'espai
de la xar 3
per tenir locals
d'assaig
no sé si ara
podem entrar
en una mena
de batalla
entre col·lectius
ciutadans
per veure
qui es queda
amb la resta
de la xar 3
tenen alguna opinió
personal
de què hi farien?
està clar
que s'ha de fer
l'escola oficial d'idiomes
perquè és una demanda
i per tant
aquest tema
és un debat
que està tancat ja
per la resta
de l'edifici?
i per la resta
de l'edifici
hauríem de saber
quants metres
ens queden
sentar
a les parts
que en aquest
com bé
dius
de moment
hi ha dos col·lectius
importants
i jo miraria
que les dues parts
poguessin entrar
dintre
de l'espai
que quedi
a la xar 3
però per fer-ho
això
s'han de sentar
les parts
i per fer això
necessitem saber
el projecte total
quants de metres quadrats
de superfície
deixa
perquè es pugui
utilitzar
per altres usos
ciutadans
i socials
no?
Lluís
sí, efectivament
jo
el poc que conec
del projecte
tinc
una de les coses
que recalcava
és que l'escola d'idiomes
no ocupa la totalitat
de l'edifici
diuen que uns dos terços
aproximadament
sí, uns dos terços
queda una part
que es pot utilitzar
i hi ha altres edificis
anexos
que probablement
també es poden
reconvertir
pels usos
a mi em sembla
molt estimulant
que tant
els músics
com com artistes
creadors
estiguin reclamant espais
i sobretot
hauríem de pensar
en els barris aquells
que els cal
una revitalització
ciutadana
jo crec que aquesta
és una bona oportunitat
sense que serveixi
de precedent
coincideixo amb el
Sandi Pallàs
que cal un debat
ja veig
que amb aquest tema
no ho farem gaire
d'això
són quants metres
ja
què s'hi pot fer
jo recordo
que per allà
a la zona
hi ha altres espais
des dels magatzems
aquells
de l'antic
Servicio Nacional
del Trigo
fins a
el Sempa
fins a la Tabacalera
que és per allà
a la vora
i que
jo sempre insisteixo
que hem d'arribar
al 2007
sabem exactament
què hi farem
és a dir
si es vol fer
el museu
que es negociï
ja
amb les altres
administracions
implicades
que es posi
el museu
arqueològic
i si no
que es pensi
un projecte
amb totes aquestes coses
a mi em sembla
que
si hi ha una demanda
ciutadana
espais per a creació
artística
espais per
fer música
l'Ajuntament
no pot ser insensible
i els ha d'atendre
Manel
com ho veus?
Tot el que sigui
promoure la cultura
em sembla genial
aleshores
sigui a la Jartres
sigui on sigui
però en aquesta ciutat
estem una mica
mancats
de força cultural
i aleshores
tot el que representi
fer créixer
aquests moviments
artístics
siguin músics
siguin pintor
siguin escultor
del caire que siguin
a mi em sembla
genial
necessari
convenient
imprescindible
forma part
això del teixit social
d'una ciutat
d'un col·lectiu
d'una societat
i ho considero
vital
però si tenim dos col·lectius
que ja
van cap a l'enfrontament
entre cometes
com han dit
encara no se sap
a veure
enfrontaments
no n'hi ha d'haver
hem d'intentar
que sigui compatible
es té que dialogar
es té que parlar
es té que analitzar
i es té que compaginar
i si no és compatible
s'han de buscar alternatives
evidentment
ja està
això no
és a dir
perquè l'Ajuntament
hauria de fer una mica
de mitjancer
i de
bueno de mitjancer
en fi
de posar-hi
tots a la taula
l'espai
l'espai
és de la Generalitat
però l'Ajuntament
com sempre
sobretot l'àrea de cultura
aquí hauria d'intervenir
també
per posar d'acord
les parts
i estic segur
que hi hauria
bona col·laboració
totes les administracions
han d'anar canalitzades
a promoure això
de la millor manera possible
parlem d'una altra qüestió
com que la setmana passada
vam dedicar
bona part de les tertúlies
a parlar del tema
de l'Estatut
aquesta setmana
continua sent evident
que és un dels grans
temes
de debat
d'anàlisi
i de comentari
més enllà
de l'actualitat
estricta local
de la ciutat de Tarragona
perquè en fi
els passos
sobre el nou Estatut
van avançant
amb els acords
que ja hi ha
pràcticament
podríem dir definitius
entre el govern espanyol
i totes les forces polítiques catalanes
menys Esquerra Republicana
i justament d'aquí una setmana
el text estatutari
entrarà a la Comissió Constitucional
del Congrés
dels Diputats
Manel
des de fora
així també una mica
de la política activa
com veus tot aquest
tan renou d'aquests dies
declaracions i declaracions
que llarga és aquest tema
l'Estatut t'agrada o no t'agrada?
tal com sembla que queda
a veure
no m'acaba d'agradar
no n'hi ha d'altre
en aquest moment
segons sembla
aleshores
tot el que representa
un pas endavant
està bé
això se li diu resignació?
sí, esclar
què hem de fer si no?
a veure
és a dir
quan arriba un moment
en què
la corrent
de l'opinió catalana
es troba davant
de l'opinió
o de la situació
de l'Estat
aleshores
això és un bloqueig
vull dir
no hi ha possibilitat
de més progrés
que aquest
és a dir
hi ha una frontera
llavors aquí tenim
que hi ha una força en concret
que és Esquerra Republicana
de Catalunya
que és
diguem-ne
en aquest cas
la més avançada
perquè comporta
en essència
un independentisme
pacífic
que ho diuen ells així
i aleshores
lògicament
per ells
això és limitatiu
vull dir
no hi ha dubte
d'això
ara bé
des del punt de vista
de l'anàlisi
del que pot representar
l'Estatut
de Creixement
per la Ciutadania
de Catalunya
des del punt de vista
de l'ingrés
financer nou
que hi haurà
des de la disponibilitat
i de totes aquestes qüestions
de l'agència tributària
etcètera
doncs tot això
són passos endavant
sense fer mal
a la resta
de l'Estat
vull dir
que això
però òbviament
és clar
que és una resignació
en el sentit
que aquest estatut
no és l'Estatut
que va aprovar
el Parlament
del 30 de setembre
això està clar
no és l'Estatut
del 30 de setembre
ni l'Estatut
que es va aprovar
l'any 32
tampoc era l'Estatut
de Núria
l'altre dia
escoltant el Macià
la Vedra
i vull explicar l'anècdota
perquè el Macià la Vedra
diguem-ne son pare
que era un col·laborador
del Francesc Macià
doncs va explicar
l'anècdota
dient que quan
el Francesc Macià
que no és sospitós
que no és sospitós
de col·laboracionista
amb l'Estat espanyol
en aquest sentit
vull dir
doncs va arribar
a Catalunya
doncs va haver
una manifestació
en contra seva
tratant-lo de traïdor
imagineu-vos
l'any 32
a Barcelona
una manifestació
evidentment
independentista
de l'època
doncs
tratant
a Francesc Macià
de traïdor
per què?
perquè havia acceptat
unes rebaixes
per què?
perquè havia tingut
el coratge
de dir
escolteu
hem arribat fins aquí
acceptem
l'instrument
i anem avançant
això és una constant
a Catalunya
això és una constant
evidentment
que volem molt més
evidentment
el que succeeix
és que amb l'actual
collontura
amb l'actual
marc constitucional
amb l'actual
constitució
és molt complicat
que ens acceptin
que nosaltres som una nació
per exemple
és molt complicat
que acceptin
temes
d'avens
en finançament
i és complicat
moltes qüestions
però
també noto
un to de resignació
sí
perquè no haig de dissimular
però haig de dir
també la veritat
he posat l'exemple
d'en Francesc Macià
perquè al final
la història
el Francesc Macià
l'ha col·locat
en un lloc
molt important
nostre
i en canvi
va haver a l'any 32
gent que el va
tractar de traïdor
actualment
per mi l'Artur Mas
ha fet un
ha tingut coratge
algú
també ha de dir
mira arribem fins aquí
algú s'ha de mullar
i dir
agafem això
i se pot equivocar
perquè no dubto
que podria haver aconseguit
més potser
però i si no
i si no
s'hagués trencat
bé
el que vull dir
és dir que
escolteu
teniu un estatut
que amb l'actual situació
amb l'actual marc constitucional
crec que és un instrument
que pot servir
el que sí que difereixo
de l'actual president
de la Generalitat
Pascal Maragall
és que això
no pot ser
per 25 anys
a mi m'agradaria
al meu fill
que té 5 anys
traspassar-li
un instrument
millor
que aquest
i per tant
aquest és l'instrument
que s'ha aconseguit
però m'agradaria
millorar-lo
també soc conscient
que és molt complicat
perquè entre altres coses
s'ha de canviar la Constitució
és complicat tot això
i per canviar la Constitució
recordem que calen
els vots del Partit Popular
i llavors estic resignat
perquè m'he adonat
que canviar la Constitució
en aquest país
en aquest estat
pot ser molt complicat
o almenys pot ser complicat
perquè s'aproximi
a les
diguem
els desitjos
els anells
i els somnis
de molts catalans
a veure
Lluís
un moment
Manel
sí, sí
jo
el que voldria
començar a recalcar
és que vivim
en una societat complexa
i per tant
hi ha moltes opinions
hi ha moltes opinions
sobre el model d'estat
hi ha gent
que és partidari
d'un estat uniforme
i d'una Espanya única
i tot igual
i n'hi ha d'altres
que són partidaris
d'altres opcions
diguem-ne
disgregadores
d'aquest model d'estat
per tant
l'Estatut
ha de trobar
el punt d'equilibri
entre aquests
diferents corrents
i això
produeix frustració
als qui pensem
que l'articulació
d'aquest país
podria ser
d'una altra manera
la meva postura
jo no diria
que és de resignació
sinó de gradualisme
arribarem
allà on sigui possible
arribar
amb l'acord
de la major part
de les forces polítiques
i a partir d'aquí
seguir avançant
jo el que espero
també
és que el debat
sobre l'Estatut
i possibles
i futures
reformes
de l'Estatut
també crec
que 25 anys
són massa
avui
no sé què em passa
que coincidim molt
jo crec
que s'haurien
de desdramatitzar
i de donar-li
un caire
més
diguem-ne
administratiu
en el sentit
d'avançar
cap a cotes
més altes
d'autogovern
i sobretot
de càlcul
objectiu
del finançament
estatutari
traient-li
tota la càrrega
emotiva
que se li ha volgut
donar interessadament
per una força
política
en aquest moment
i que francament
jo crec
que ha perjudicat
a Catalunya
i a tot el país
en general
perquè els debats
en aquests termes
no són mai bons
el fill de totes manes
d'algunes coses
que han dit
en diuen
25 anys
són massa
tant el Santi Palles
com el Lluís Valar
però recordem
que el president Zapatero
ha dit que a fi
aquest era un estatut
un acord
per moltes
i diverses generacions
i també
Santi Palles
parlava de la conjuntura política
també molts diuen
que millor
conjuntura política
que a l'actual
difícilment
la tindrem
per avançar
i si s'ha avançat
això
Manel
què volies dir?
No, no
simplement volia dir
en primer lloc
que els dos companys
que comporten
dues forces
polítiques
municipals
diferents
però estan al mateix
costat avui
perquè formen part
del 4i partit
coincideixen
en moltes coses
en el tema de l'estatut
suposo que l'oposició
deix ser jo
perquè estic
a l'altre costat
de la taula
avui hauries de fer
antiestatut
bé
jo el que vull dir
evidentment
potser estic d'acord
amb el que acaba de dir
un dels companys
que és un estatut
que gradualment
potser és millor
més que la paraula
resignació
òbviament
I això dels 25 anys?
A veure
no cal comptar 25 anys
ni 20, 10, 15, ni 5
a veure
la societat
necessita moltes vegades
el que necessita
i si són 5 anys
són 5 anys
i si en són 10
són 10
i si en són 50
50
però també vull dir una cosa
sense que això sigui
partidisme de cap tipus
perquè ja hi repeteixo
jo parlo com a ciutadà
però no hi ha dubte
que el que ha impulsat
lògicament
el nou estatut
en aquest país
ha sigut el tripartit
ha sigut la força
del partit socialista
això no hi ha dubte
senyor Convergent
suposo que sí
vull dir
si hagués manat
potser a l'estat
un altre partit
potser això
no es hauria tirat endavant
no ens enganyem
mentre a Catalunya
hi hagi partits catalans
el partit socialista
es volarà obligat
a actuar en aquest sentit
però vull dir
ha sigut l'impulsor
no?
sí
però obligat
perquè a Catalunya
hi ha partits catalans
ja, ja, ja
per el que sigui
no, però vull dir
no, és molt important
que hi hagi partits catalans
a Catalunya
jo ho miro des de fora
sí, sí
però si no hi haguessin
partits catalans
a Catalunya
el PSOE
no faria el que ha fet
és possible
però vull dir
això ha sigut
partits catalans
partit socialista
no és català
el partit popular
no és català
és a dir
són altres maneres
partits nacionalistes
suposo que es referia
a Santi Pallas
no?
no, no
me refereixo
a partits nacionals
catalans
perquè partits nacionalistes
per mi
el partit socialista
o el partit popular
també són nacionalistes
però són nacionalistes
en un altre àmbit
vull dir
a mi la paraula
nacionalista
és que no m'agrada
jo prefereix
la paraula
de nacional
jo soc nacional català
i considero
que vosaltres
també som nacionals
catalans
per tant
som ciutadans
de Catalunya
sí
nacionals catalans
vull dir
ja que s'hi ha
nacionals espanyols
en aquest sentit
ho parlo
hi ha partits
que tenen
el seu punt
de referència
i la seva prioritat
en la nació catalana
i aquest és el tema
si no hi haguéssim partits
en aquesta referència
Catalunya no avançaria
i aquest també és un fet històric
i es pot demostrar
qualsevol cas
més enllà d'això
tot aquest debat crispat
que hi ha hagut
en les últimes setmanes
i mesos
creuen que s'acabarà ara?
ara que l'Estatut entrarà
a la Comissió Constitucional
al Congrés
s'acabarà tota aquesta mena
de...
la crispació no tindria raó de ser
el que passa és que
quan hi ha conveniències
i radicalismes
personalistes
de tipus emotiu
més que res
llavors és quan se produeixen
les crispacions
que no tindrien raó de ser
vull dir que
parlant la gent
s'ha d'entendre
perquè la iniciativa del PP
de fer aquest referent
d'una nivell espanyol
que els sembla...
és que està clar
el primer firmant
és el senyor Tejero
conegut militar culpista
exmilitar culpista
per tant
és en aquesta dinàmica
que s'està situant
el Partit Popular
i que això implica
una degradació
en la qualitat
de la vida política espanyola
vull recordar
que no és només
en l'Estatut
que s'han pres
aquesta via
diguem
de tractar les coses
amb l'estómac
i no pas
amb el cervell
el mateix ha passat
en la reforma escolar
i el mateix ha passat
amb la llei
de...
amb la reforma
del Codi Civil
per permetre
el matrimoni
entre parella
entre persones
del mateix sexe
i tants i tants altres
que no s'estan debatent
per la via política
sinó
per la via
de la crispació
al carrer
Sí, hi ha una enquesta
em sembla que era
a l'ABC
que preguntava
de 0 a 10
0 és molt d'esquerres
i 10
molt de dretes
i deia
i la població
de l'estat espanyol
doncs
bàsicament
es situa sobre
el 4,8
4,9
vull dir
amb una posició
bastant centrada
no al mig
i en canvi
quan se li pregunta
a la gent
vostè
on situa
el Partit Popular
la gent avui
està situant
el Partit Popular
molt a prop del 8
el 7 i pico
per tant
el que està fent
el Partit Popular
per a mi
és totalment equivocat
el que està fent
és posar-se
en una posició
de dreta
de dreta
de dreta
enllunyada
diguem-ne
d'una majoria
que és el que decideix
les eleccions
que és del centre
i està deixant
l'espai del centre
el Partit Socialista
això és el que fa
el Partit Popular
i creuen que Esquerra
acabarà votant l'Estatut
perquè en fi
continua sent
la gran incògnita
avui hi ha
la reunió definitiva
això és molt complicat
i és una opinió
d'una política
de molt alt nivell
que jo no assoleixo
en aquest moment
perquè sé que estan
ahir van estar reunits
segons sembla
estan negociant
estan discutint
avui també
vull dir
i esclar
això depèn de molts factors
i de moltes sutileses
i de moltes pressions
i de moltes qüestions
per què passaria Manel
si no està a favor
de l'Estatut d'Esquerra?
poden passar moltes coses
poden passar moltes coses
que crec que
amb aquests 5 minuts
que manquen
de tertúlia
seria pràcticament impossible
poder-les explicar totes
com aquí dius una
però a veure
mira
ja ho conforbo en una
i vull dir-ne una
ja ho hem fet
significatiu
ja ho hem fet significatiu
i en cert modus
en cert modus
sorprenent
que és el pacte
Zapatero-Más
això pot anar
molt més lluny
per exemple
és a dir
vull llançar una mica
de globus sonda
en el sentit que
on pot arribar això
pot arribar
a nivell de la política catalana
per exemple
canvi de govern
a Catalunya i a Espanya
vull dir
o canvi d'aliances
millor dit
aquí hi ha un convergent
davant meu
completament d'acord
penso que
vull dir que
esclar
llavors
abans han dit
que parlaven
quan m'han parlat de Mas
m'han parlat de Valentí
coratge
perdó
coratge
amb tots els respectes
una mica d'oportunisme
també és això
i posar l'exemple
d'en Macià
ara no em contestaran
la pregunta
si és que rebutarà
o no a l'Estatut
però en fi
és que és molt difícil
jo crec que
a veure
des del punt de vista
ideològic
no tindria que votar
això està clar
perquè va
contra l'essència
de les seves pròpies opinions
ara
un partit polític
en tot moment
pot tindre una conveniència
de vot
i ser pragmàtic
i ser pragmàtic
com ho veuen
Lluís
què creus que passarà
jo crec que és desitjable
que el voti
a Esquerra Republicana
és a dir
que l'Estatut
hauria de tenir
el màxim consens
de les forces polítiques
perquè sigui un instrument
comú de treball
per a tots
que és en definitiva
d'allò
d'allò que es tracta
crec
que s'hauria de fer
un esforç
per incorporar
Esquerra Republicana
jo desitjo
que si es faci
i espero que finalment
hi hagi
un canvi
de postura
d'Esquerra Republicana
i no dic tant
que sigui cap al sí
i si no?
i si no
totes les opcions
estan obertes
vull dir
aquesta és la gràcia
és la gràcia
d'un partit de futbol
o d'aquestes sèries
que fan a la televisió
que al final són oberts
estem en un moment polític
que al final és obert
Santi
home
jo penso que després
que s'hagi aprovat l'Estatut
perquè l'Estatut s'aprovarà
i hi haurà un referèndum
i el poble de Catalunya
doncs dirà que sí
en matisos
però dirà que sí
el que toca
és fer unes eleccions
perquè després de la situació
doncs el que convé
és que després
que cada grup polític
s'hagi expressat
i hagi defensat
el tema
jo penso que el que convé
és fer unes eleccions
en les quals
doncs el poble de Catalunya
decideixi
qui vol
qui vol
que
que governi
el nostre país
diguem-ne
amb l'actual situació
amb l'actual Estatut
per tant
Esquerra Republicana
què farà?
jo penso que estan valorant
diversos aspectes
jo penso que ells volen pactar
la sortida d'aquest tema
i avui
estan parlant
el Puigcercó i el Rubalcaba
i em sembla que estan buscant
una sortida
estan buscant una sortida
una sortida cap al seu
cap al no
sí
estan buscant una sortida pactada
jo crec que això és el que està buscant
Esquerra Republicana
perquè ideològicament
no poden votar que sí
després del que han dit
i s'han manifestat
a veure
és que són personers
de les seves propres paraules
Esquerra Republicana
i quan un és personer
de les seves propres paraules
costa rectificar
per tant
han de buscar una sortida
que suposo que ja la trobaran
ara
després
depèn de quina sortida trobin
hauran de ser conseqüents
amb les seves decisions
El Santi recordava
que hi haurà al final de tot
el procés del referèndum
que serà aquest any
segurament a la tardor
ja veurem també
la resposta dels ciutadans
després de dos anys
llarguíssims
de debat
no Manel?
Si la gent tindrà ganes
d'anar a votar el referèndum
A veure
és que ha sigut imprescindible
dos anys
perquè el tema
era lo suficientment important
com perquè s'allargués
d'aquesta manera
Però tu creus que la gent
tindrà ganes
o creuen que la gent
tindrà ganes
a anar a votar?
L'important és que el ciutadà
participi
per tant se'l ha de motivar
i galvanitzar
perquè acudeixi
i perquè voti
L'important d'aquest país
és que hi ha hagut
un gran debat públic
i ciutadà
cosa que ja m'agradaria
que passés en altres llocs
I això no és dolent
Això és bo
Senyors
acabem la tertúlia
Avui hem dedicat una parra
a comentar el tema de l'Estatut
perquè és una d'aquelles
qüestions centrals
de la vida política
del país que ens ocupa
També hem parlat
d'algunes qüestions
estrictament locals
Avui amb Santi Pallàs
Lluís Valar i Manel Roca
A tots tres
moltes gràcies
i fins la propera ocasió
Adéu-sia
Bon dia
Bon dia
Bon dia