Ara són dos quarts de deu del matí i un minut segueix endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Els divendres, el temps del comentari de l'actualitat del que és la tertúlia es transforma en la conversa.
Intentem que sigui relaxada i tranquil al voltant de l'actualitat dels darrers dies
amb algú que creiem que és important i interessant el que pugui compartir amb tots nosaltres.
És la mirada d'un convidat per comentar l'actualitat.
I el convidat d'avui és Matías Vives, advocat, exdiputat al Parlament de Catalunya
i actualment director d'Ordenació del Territori i Relacions Locals del Síndic de Greuges.
Matías Vives, molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per venir perquè la funció que fa en l'actualitat a banda de la seva tasca d'advocat,
jo m'imagino que el té ocupat, el té molt ocupat,
tot i que jo no sé si anem molt això del Síndic de Greuges, no?
Després de ser una figura que ja està instaurada a Catalunya fa anys i panys.
Doncs Déu-n'hi-do, és a dir, amb el que portem d'any i estem tot just a meitats d'octubre,
el Síndic ha fet més de 12.000 actuacions,
la qual cosa vol dir que són bastantes més de 1.000 actuacions cada mes
i això és molta teca, sí, sí.
Però és una feina discreta, silenciosa, callada, com ha de ser o no?
És una feina que ha de tenir el seu propi ritme, no?
Perquè no sempre els temes tu els pots arribar a conèixer amb molta rapidesa
o amb la rapidesa que moltes vegades els ciutadans ens exigeixen.
Tot amb tot procurem ser al màxim d'útils
i, per tant, a hores d'ara, diguem-li tot el que són consultes,
és a dir, aquells temes que no són mereixedors d'obertura d'un expedient,
sigui perquè no hi tenim competències,
sigui perquè el ciutadà encara no s'ha adreçat a l'administració
i, per tant, no ha fet la reclamació prèvia.
És a dir, tot allò que hem de dir,
escolta, miri, això en aquest moment el síndic no hi pot intervenir,
ho estem contestant a 24 hores.
I això amb una entitat que no és una administració pública,
però que té uns procediments bastant similars als d'una administració pública,
jo crec que és un detall que apunta cap a l'excel·lència.
I pel que fa després als terminis de resolució dels expedients,
els hem reduït notablement,
però, esclar, aquí cal comptar també amb la col·laboració de les administracions.
És a dir, si les administracions ens contesten molt ràpid,
doncs el ciutadà té una resposta més ràpida.
Si les administracions ens responen a la petició d'informe més demora,
lògicament això ho acaba patint el ciutadà.
La filosofia de la figura del síndic,
vostè hem estat síndic de Greuges a la Universitat Rovira i Virgili,
durant un quant temps aquesta filosofia potser la coneixen.
El que no coneixem són els mecanismes, els ciutadans,
i a vegades confonem aquesta figura com una última instància judicial,
sobretot en tot allò que té a veure pleits amb l'administració.
El síndic el que fa, tant amb l'antic estatut com amb el nou estatut,
és supervisar l'administració pública.
És a dir, un conflicte entre dos veïns d'una escala,
el síndic no hi pot intervenir.
I el que farem a partir d'ara amb el nou estatut
és que, a més a més, supervisem totes les empreses
que operen a Catalunya i que són prestadores de serveis públics.
En aquest sentit, per exemple, jo el dimecres al dematí
vaig estar amb una excursió apassionant
a la comarca del Vallès Oriental visitant oficines de correus.
Per què? Doncs perquè ens havien arribat moltes queixes
que les cartes no arriben, que això va malament, que això va tard.
Havíem demanat explicacions a correus,
no ens acabaven de satisfer les seves explicacions,
i vam decidir visitar un conjunt de cinc oficines de correus
per veure com anava el tema.
O, en aquesta mateixa direcció,
el síndic té previst ara una reunió de treball
amb el director de Renfe a Catalunya
per començar a supervisar l'activitat de rodalies
o d'aquells trens que van, transcorren íntegrament
per dins del territori català.
Per tant, amb el nou Estatut a la mà,
s'eixamplen les competències del síndic cap a aquestes empreses.
Estem a punt d'assignar un conveni en Telefònica
on voluntàriament Telefònica determina els procediments,
de com un acord amb el síndic també per la seva supervisió.
i estem treballant amb les empreses elèctriques
a un ritme, jo crec, que força interessant.
Per tant, no només ja és l'administració pública, com a tal,
sinó que també aquestes empreses prestadores de serveis.
El tema de correus, podíem fer un tom
per algunes localitats del Tarragonès.
Ja li tocarà, no?
Ja li tocarà, també.
Per tant, vostès tenen un coneixement del territori interessant
i no com explicava o expressava la passada setmana
el president de la Càmera de Comerç de Tarragona,
de Valls i de Reus, que han fet conjuntament
aquest cicle de xerrades
i deia que el senyor Albert Avelló
que els polítics, a través d'aquestes xerrades,
doncs havien els polítics, els candidats
a la presidència de la Generalitat
de les informacions, principals informacions polítiques,
tenien un profund desconeixement del territori.
Bé...
Miraven allò del president, ex-president Pujol,
que sabia allò del poble més petit.
Allò era una mica de concurs televisiu, gairebé.
Trobar un personatge que, no només que conegui el país,
sinó que tingui la capacitat de memòria i de recordar les coses
i que al mateix temps li importi, o li encada allà en borda,
diguem-li, dels carrers d'aquests pobles,
com era el cas del president Pujol, serà molt difícil.
jo crec que des d'aquest president Pujol,
amb el qual jo quan estava en la vida política,
dient-li, em vaig confrontar moltes vegades
per models de desenvolupament,
per maneres de fer les coses,
sí que hi ha un mèrit que no se li pot negar,
i al coset de molts d'altres,
no és que només tingués aquest,
que era que, evidentment, ell,
al país li agradava i l'estimava en profusió.
Ara, jo crec que les crítiques aquestes,
que vaig poder escoltar i llegir,
jo diria que són una mica...
Em preocupa en dues coses,
és a dir, d'una banda,
que són unes crítiques, jo crec, que bastant injustes,
no és cert que els candidats no coneguin el territori.
El Josep Lluís Carot Rovira,
que té la meva edat,
doncs corria per aquestes comarques
quan anaven per tots els cursos.
Era l'únic que li donaven un aprovat, eh, fixi's.
Lògicament, perquè és d'aquí, no?
L'Artur Mas té com a col·laboradors seus,
que era el que sortia pitjor, em sembla,
en aquesta enquesta que ells havien fet,
té com a col·laboradors seus
la gent que coneix també el territori
com el mateix en Miquel Nadal, no?
Jo crec que la crítica és injusta,
però no em preocupa.
Segurament respon, eh,
a unes respostes que ells van donar en el seu moment,
però convé no oblidar
que estem en situació de campanya electoral,
on els polítics acostumen a mesurar molt
les seves paraules,
per veure en qui s'adrecen
i què busquen,
i amb el titular,
quin vot persegueixen, diem-ne.
però a mi el que realment em preocupa
d'aquestes declaracions
és que això pugui configurar una filosofia
que ha estat bastant comú al llarg de la història
a les nostres comarques,
que és la voluntat de construir aquest territori
del sud de Catalunya
en contra de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Jo crec que aquest és un gran error.
És a dir, tenim prou potència,
econòmica, cultural...
S'entua amb un servictimisme, encara.
Amb un servictimisme.
És a dir, jo crec que la potència del territori,
la potència del camp,
és tan gran,
des de tot punt de vista,
cultural, econòmic, social,
que el que hem de fer
és intentar influir en l'àrea metropolitana.
No queixar-nos que ells no ens fan,
no ens diuen, no ens expliquen,
i llavors disfressar-ho
de que no ho fan
perquè no ens coneixen
i perquè només miren cap a la Costa Brava
i més enllà de Sitges no hi ha res,
etcètera, etcètera.
Això és fals.
Això en primer lloc és fals
i en segon lloc no ens convé.
És a dir, nosaltres no ens podem permetre
determinats luxes.
Quan els jugadors del Nàstic
són al balcó contents
perquè hem pujat a primera divisió,
algú ha de dir visc a Catalunya
i no ho va dir ningú.
I això ho veeix a una traça.
I quan arriba el referèndum de l'Estatut,
doncs el Tarragones és la comarca
amb més vots contraris.
I això ho veeix a una traça.
Els localismes són interessants.
Desfermar orgulls de ciutat,
de territori, de comarca...
Per un nivell superficial.
Exacte.
I sobretot
quan aquest nivell de superficialitat
l'has de superar
generant aquest localisme
en contra d'una altra cosa.
Perquè després reculls uns productes
que no són prou acabats,
prou acurats.
És cert que durant molts anys
una bona part d'aquestes comarques
va ser maltractada
pel conjunt del país
des del punt de vista
de les infraestructures,
de les instal·lacions
de servei general
que no volia ningú.
Però això no només
ha passat en l'època
de la democràcia.
Això ja ens ve d'abans, també.
Però al mateix temps
el que a mi
crec que més m'interessa
d'aquest debat
és aquesta idea.
És a dir,
tenim prou potencial aquí
com per intentar
influir molt més
en la resta de Catalunya.
no des del victimisme
sinó des de l'afirmació
d'allò que som
i de la col·laboració
amb els altres.
És que en conjunt
i no només aquestes comarques,
perquè parlem d'aquestes comarques,
que per allò bo
i per allò que no és tan bo
tots som veïns
d'aquestes comarques.
Ara, potser d'aquí un temps
ja no ho som,
vull dir,
perquè avui dia
el món dona moltes voltes.
Hi ha una tendència
sempre a mirar-se molt al malic,
i no mirar l'altre
que Déu-n'hi-do
pot ser exactament...
És que és, de fet,
exactament igual que...
No, hi ha aquestes polítiques
de campanar moltes vegades
que ens han tancat
tantes portes
i que, és a dir,
quan tu observes
la quantitat de gent
que es desplaça
a Tarragona, a Barcelona,
a mi que ara em toca
fer aquest itinerari
cada dia,
i després t'expliquen
les dificultats
per anar d'arreus a Tarragona,
per exemple,
doncs no ho acabes d'entendre.
És a dir,
perquè quan estàs situat
en un contínum urbà,
només t'ho pots explicar
des d'aquesta...
jo dic una certa masquinesa,
de la cosa petita,
de la cosa tancada,
i això,
que en bona part
la societat de Tarragona,
la societat del camp,
ja ho ha superat,
jo crec que ara
hem de demanar
als nostres responsables,
i entre ells,
gent tan important,
tan significada
i tan qualificada
com els presidents
de les càmeres de comerç,
que ajudin
en aquesta direcció.
És a dir,
que el que hem de fer
no és queixar-nos
que ells
no ens coneguin,
sinó el que hem de fer
és anar allà
a explicar-los
que tot allò,
de bo,
que és molt,
que els hi podem aportar.
jo crec que hem de canviar
una mica el punt de vista.
Si sortíssim ara
al carrer
i preguntéssim
als ciutadans,
vostè sap que diumenge
comença
la campanya electoral?
Jo estic segura,
gairebé que diria,
ah,
però que no havia començat ja,
segurament
ens respondrien
d'aquesta manera.
Jo no sé com
contempla
aquesta campanya,
però
pels comentaris
que vas sentint.
Primer,
falta aquella moderació
que moltes vegades
s'ha reclamat
des de la ciutadania
i d'altra banda
hi ha com un
cert cansament
entre la població
que té la sensació
que sempre estem
en campanya electoral.
Sí,
permanentment.
És a dir,
però això...
Sí,
no sé si és bo o és dolent.
No ho sé,
per això...
no surt per Europa,
s'han d'una cosa
que més o menys
estem com a qualsevol altre país.
Sí,
no,
però no sé si es bo també
a Europa que sigui així.
Tampoc Europa
és un lloc
on ens podem admirar
allà molt,
segons...
Això és el que porta
segurament
és a que les participacions
en les contestes electorals
es situaran al voltant,
a l'entorn dels 50%,
no?
Però això és molt greu.
Això si li haguessin dit
a vostè,
que té una experiència
política dilatada,
que es diuen aquests casos,
si li haguessin dit
fa 15 anys
que la participació
en les eleccions
se situa en un 50%,
no es diria allò
que és normal,
és la democràcia
que ha evolucionat
d'aquesta manera?
No,
segurament en el moment
en què un conserva
més empenta juvenil
m'hagués deprimit molt,
diguem-ne,
si m'hagessin explicat...
I ara no ens hem de deprimir
si hi ha aquesta falta
de participació tan gran?
A veure,
el que passa
és que el que em neguiteix
una mica
és saber
si aquesta falta
de participació
variaria o no variaria
el mapa polític,
no?,
en aquest moment.
I, evidentment,
un s'ha de conformar,
no pas perquè,
diguem-ne,
la vida el porti cap aquí,
sinó perquè hi ha el que hi ha
i tampoc pots aquí ara,
diguem-ne,
inflejar-te
més enllà
de l'estrictament imprescindible.
Jo el que crec
és que en paral·lel
amb aquesta...
Està creixent també
uns nivells
de participació ciutadana
amb altres territoris,
amb altres àmbits
que compensen
segurament aquest equilibri.
És a dir,
tinc la sensació
que la ciutadania
observa que el país
va malgrat les eleccions
i si un vol
malgrat els governs,
i que els governs ajuden
i són realment
directors
i són realment
impulsors,
però que hi ha
molts altres àmbits
d'activitat
en el qual
un pot participar.
És a dir,
des d'un balcó
tan fantàstic
com és el balcó
del síndic,
observes com
en molts municipis
hi ha processos
de participació
molt elaborats
i els nivells
de participació,
diguem-ne,
amb aquestes decisions,
ara estic pensant
a veure quin
podem ficar
com a exemple
de l'últim,
no?
És a dir,
l'últim
que jo recordi ara,
per exemple,
el referèndum d'Arenys
per cobrir o no cobrir
la Riera aquesta
en la qual
tot sovint
veiem per la televisió
com baixen vehicles
i es fan cap
a baix del mar.
Això ha estat
un procés
de referèndum
que ha estat
obert
durant 3 o 4 dies
aquesta convocatòria
i la participació
ha estat
si fa o no fa
la mateixa
que hi ha
en una contesa electoral.
És a dir,
que hi ha un gruix
de la ciutadania
que fa
o que adopta
aquella actitud
dels socis
d'entitats
quan pensen
que si van
a la reunió
de l'entitat
acabarà sent de junta
i això no vol ser
de cap manera
o de la comunitat
de l'escala
llavors el que fan
és simplement
no anar-hi
des de la convicció
que allò que surti
ja els hi estarà bé.
O també una mica
desencissats
és a dir,
total pel que serveix
també és un comentari
que sent sovint.
Hi pot haver un grup
però jo no crec
que sigui el grup majoritari
és a dir,
jo no crec que hi hagi
perquè si majoritàriament
la gent que no va votar
ho fes
des d'aquesta perspectiva
seria una corrent d'opinió
que ja configuraria
diguem-ne una cosa
a tenir en compte
i a tenir-ho present.
Jo crec que no hi ha tant això
com un allò on
bé, seguiu
que ja ho feu bé
diguem-ne
i en canvi
quan hi ha
quan la sensació
en el país
que alguna cosa trontolla
i alguna cosa d'important
com podien ser
les últimes eleccions generals
diguem-ne
allà es produeix
un allau de vot
perquè en aquell moment
la gent té la sensació
de què alguna cosa
realment pot canviar.
Quan el ciutadà pensa
que el ciutadà
que no està molt convençut
d'anar a votar
pensa que
bé, el seu vot
pot acabar
incrementant
la quota
de tal o qual partit
però que a la llarga
masses coses
no variaran
com a conseqüència
d'aquest vot
Estructuralment
no hi ha cap canvi
a la societat.
Doncs es pot trobar
que aquell dia
no vagi a votar
per comoditat
per fer palès
el seu desencís
pel motiu
que sigui
però en qualsevol cas
hi ha el que hi ha
i per tant
jo crec que la campanya
efectivament
és un país aquest
que viu
o que els partits
pensen massa sovint
en campanya electoral
en estratègia de partit
i per tant
una mica
amb la sensació
que estan en campanya
electoral permanent
i a vegades
falta una miqueta
de formes
no?
Falta una miqueta
de...
A vegades es perden
i segons els moments
a vegades es perden
Quan diem moderació
no diem moderació
en quant al discurs
que pot ser tot el radical
que un vulgui
sinó més aviat
aquelles formes
aquelles maneres de fer
aquella...
no ho sé
Bueno és que la democràcia
són formes
i si les formes
són anar a tirar ous
i anar a escridassar
i anar a pintar
doncs escolti
això no té res a veure
amb la democràcia
la democràcia és una altra cosa
que és el respecte
cap al que opini cadascú
crispedors i crispats
diguin-hi com vulgui
però en qualsevol cas
que el manteniment
d'aquesta relació
d'aquest fair play
d'aquesta batalla d'idees
que és en el fons
la política
ha de seguir existint
Ja tenim Nobel de literatura
Tenim Nobel de literatura
un Nobel políticament
correcte
en aquest moment
no només per qualitat literària
sinó perquè...
La qualitat literària
que no s'oblidi
perquè a vegades
hi ha aquesta tendència
però a més a més
pel fet que evidentment
representa
quelcom de molt important
en un debat
tan apassionant
tan perillós
però tan ple d'oportunitats
com és el debat
entre religions
en aquest moment
a casa nostra
I en aquest cas
una mirada compromesa
des de la literatura
quan en uns moments
hi ha molts creadors
molts escriptors
que renuncien
a aquesta possibilitat
de comprometre's
a través de l'art
trobem un personatge
com aquest home
jove
amb 55 anys
a tot un Premi Nobel
de literatura
una carrera important
i un compromís
un compromís
un compromís
amb valors
no amb posicions polítiques
un compromís
amb valors
i defensant-los
d'una manera ferma
No, quan un repassa
per exemple
la història
d'aquest país nostre
en relació
al posicionament
sobre la guerra d'Irak
el moment
de la gran eclosió
de la ciutadania
al carrer
és quan els actors
i les actrius
es planten
i es planten
dient no la guerra
Per què?
Perquè el país
el fan els enginyers
els metges
els arquitectes
els urbanistes
van dibuixant
el paisatge
però qui transforma
realment la societat
són els poetes
és a dir
qui transforma
realment la societat
és la gent
que pensa
en clau d'utopia
que no té
lligams
diguem-ni
de tenir que fer
anar al carrer
per un costat
o per un altre
i per tant
en el moment
en què la cultura
entre cometes
es mobilitza
i cultura ho és tot
diguem-ni
és quan realment
les coses
poden començar
a canviar
per tant
evidentment
quan tu et trobes
un escriptor
que a més a més
està compromès
amb una sèrie
de valors
i de comportaments
que són plenament
avalables
des de qual posició
democràtica
pensi un com pensi
doncs tan alegres
els intel·lectuals
que mantenen
aquesta activitat
i aquest activisme
socialment
reclamen
i és necessari
que se'ls torni
a tenir
en consideració
des de la presa
de decisions
dels països
el paper dels intel·lectuals
que a vegades
ha estat una miqueta
denostat
i ridiculitzat
perquè pensava
que estaven allà
per sobre del ve i del mal
hi ha tot un conjunt
d'intel·lectuals compromesos
que probablement
ara tindrien moltes coses
a dir
segur
que passa que amb això
no m'acabat de trobar
el tema
intel·lectuals
en el sentit pejoratiu
no
aquests intel·lectuals
de debò
no dels que comencen
a vendre llibres
sí
el que passa
que aquí
els que es dediquen
a pensar
i a buscar solucions
des de l'economia
des de la literatura
des de la ciència
més pura
jo crec que no m'acabat
de trobar
el terme mig
amb això
és a dir
des que majoritàriament
eren una gent
diem-ne
que com diu
el meu amic
Ignasi Riera
viuen permanentment
en el cantell
de la indigència
o vivien permanentment
en el cantell
de la indigència
hi va haver la voluntat
des dels governs
centrals
autonòmics locals
d'integrar tot això
aquest mecenatge
a l'administració
i per tant
passar un mecenatge públic
que acaba sent servil
moltes vegades
i acaba sent
comprador de voluntats
d'altres
alguns s'hi van prestat
d'altres no
jo crec que tot aquest món
del pensament
no acaba de trobar
el seu espai
ni hem estat capaços
de crear
des de la societat civil
encara
i això és clar
la llei del mecenatge
la llei de fundacions
apuntava una mica
per aquí
però no hem trobat
encara el mecanisme
com perquè
el pensament
lliure
diem-ni
es pugui situar
amb normalitat
fora d'aquest cantell
de la indigència
i per tant
aquest és un esforç
que segurament
la societat
ha de fer encara
i que en part
ja està fent
des de determinades
jo recordo ara
determinades editorials
de casa nostra
determinada gent
que està en aquest món
on intenten
contra viento i marea
i en una situació
realment difícil
doncs bueno
sortir-se'n i fer-ho
i alguns
n'estan sortint
totes maneres
amb això que deia
de fa uns anys
tot aquest fenomen
que va passar
el temps sempre
s'encarrega de posar
tothom al seu lloc
poc o molt
no sempre
no sempre guanyen els bons
i perden els dolents
com a les pel·lis
independentment
qui guanyi
el temps s'encarrega
de posar cadascú
al seu lloc
i ara doncs
ja sabem qui és
qui no és
qui és qui
doncs més o menys
es pot intuir
sempre que la història
no s'escriu
a sou dels que manen
és a dir
això passa
sempre que la història
no s'escriu
a sou dels que manen
massa sovint
les històries oficials
amaguen
amaguen coses
que no eren
que no eren certes
que no eren reals
i això a mesura que et vas fent gran
una mica ho veus
perquè quan algú
comença a escriure coses
que tu ja has viscut
te'n dones compte
de dir
carai
aquest primer on era
i segon
com que no hi era
on ha tret les fonts
aquestes que li han explicat això
perquè la realitat
tal com van anar les coses
no van ser exactament així
quan hi penses
més a fons
te n'adones
que segurament
les coses
tu no les vas veure
així
i acabes adonant
tant que moltes vegades
les coses
les veiem de manera diferent
i només han passat
d'una determinada manera
diversa gent
i per tant
la capacitat una mica
d'integrar tot això
d'entendre-ho
i de fer vectors de suma
és el que dóna força
en un país
jo no sé si és perquè
és un dia de pont
a vegades
els mitjans de comunicació
doncs seleccionen
determinades notícies
d'altres no
avui com que és un dia
d'aquells que hi ha poques notícies
realment
perquè quan hi ha festes així
avui hem trobat
els titulars de la ràdio
com a segon titular
cosa que m'ha sorprès
no perquè no sigui important
sinó perquè realment
sembla que ho viem
i informes que venen
a tots els diaris
un informe de la ONU
respecte als drets dels menors
l'informe de grans drets
em diu que el 80%
dels 2.000 milions
de nens i nenes
que hi ha al món
pateixen càstigs físics
aquest matí
sentia Pablo Sergio Pinheiro
que és l'encarregat
d'aquest informe
és un sociòleg
escoltava a primera hora del matí
una petita entrevista
que li feien
i comentava
a banda de tot aquest desastre
dels anomenats
països del tercer món
en aquest primer món
deia si una persona
va pel carrer
i veu que maltracten
un gos
o un gat
s'escandalitza
i es mobilitza
tota la societat
si veu que
un adult
independentment
que sigui el seu pare
o la seva mare
li dona un parell
de bufetades
a una criatura
en un autobús
miren cap a una altra banda
perquè
ell és el seu pare
i ja sabrà el que fa
aquestes eren
les declaracions
que feia
Pablo Sergio Pinheiro
jo diria
valentes
en un moment
en què
el políticament correcte
ens menja
i això
com que ja és sabut
per què ho hem d'anar
explicant tot el dia
a mi m'horroritza
pensar
perquè clar
això serveix
per donar xifres
i estadístiques
i no ens volem posar
emocionals
ni de bon tros
cal ser fred
per analitzar aquest tema
106 països
no prohibeixen
el càstig corporal
a l'escola
i de països desenvolupats
només 16 països
han legislat
contra l'ús
de la violència
a la llar
150 milions
de nenes
i 73 milions
de menors
de 18 anys
pateixen
relacions sexuals
forçades
i 218 milions
de nens i nenes
treballen
126 ho fan
en tasques perilloses
2 milions
treballen
en la pornografia
o la prostitució
són els grans titulars
és un informe
que avui
està sortint
amb grans titulars
però aquest fet
jo imagino
que és conegut
de tothom
dels que manen
dels que no manen
del que dona la bufetada
la criatura a l'autobús
i insisteixo
posar-se emocional
en aquests temes
és perillós
s'ha de mantenir
el cap fred
sempre que es pugui
sí
i a més a més
mantenir-lo fred
per un motiu
perquè
quan hi ha un problema
en la societat
la tendència
que tenim tots plegats
és a mirar cap a les administracions
què fa l'administració
davant d'això
clar
aquest és un problema
on les administracions
tenen molt a fer
i molt a dir
però també és un problema
on es produeix
és l'àmbit
tot sovint de la llar
és l'àmbit
de la família
és l'àmbit privat
i així
podríem situar al costat
el tema
de la violència de gènere
on tornaríem a estar
en aquesta situació
aquí es va demanar
que intervengués
l'administració
i portem ja
no sé
50 i escaig
perquè l'administració
no ho pot resoldre tot
i això explica
en part també
que hi hagi gent
que no vagi votant
perquè també n'és conscient
d'això
perquè els seus problemes
no són els que pot resoldre
l'administració
ara el plantejament aquest
dels drets dels infants
com vostè sap
el síndic
té un adjunt
per la infància
recentment
s'ha fet a Atenes
la reunió
de l'ENOC
és a dir
de la institució
que agrupa
tots els ombudsman
tots els comitès
els consells
d'Europa
vinculats
al tema
dels drets dels infants
i evidentment
no es fa
sinó corroborar
això que planteja
aquest informe
jo crec malgrat
que és important
que aquests informes
es facin públics
perquè si com a conseqüència
del que es diu aquí
un nen
o un noi
o una noia
que està en edat
de començar
a tenir criatures
és conscient
que això és motiu
de denúncia
d'explicació
i que la realitat
és aquesta
i modifica
el seu criteri
d'actuació
de manera que en el futur
no el porti
a ser un més
que vagi
a engreixar
la llista
de maltractadors
d'infants
ho haurem assolit
un pas molt petitet
però segurament
un pas
també transcendent
endavant
i aquí cal
jo penso situar
molt bé el tema
és a dir
quan es diu
a Catalunya
el més important
és l'educació
l'educació
i l'educació
doncs és cert
és a dir
aquests són temes
d'educació
no només a l'escola
sinó sobretot a la família
que és un tema
que moltes vegades
depèn de la implicació
i de la relació
que hi hagi
entre família i escola
i de com es reprodueixen pautes
i tot això
en el futur
és el que ens porta
a que reconeguem
els infants
com allò que són
és a dir
uns subjectes
en els quals
no només
no se'ls ha de maltractar
sinó
en els quals
hem d'invoir
també aquesta manera
de fer
aquests comportaments
que poden fer
que hi ha unes escoles
que contemplen
el càstig corporal
exacte
i llavors aquí
és quan l'administració
ha d'actuar
és a dir
en el moment
en què hi ha
i posen problemes
d'eines
a aquests menors
perquè trobin un camí
per denunciar
la seva situació
exacte
són menors
per tant
són més vulnerables
que ningú
i buscant mecanismes
jo he viscut experiències
amb instituts
de secundària
que han estat capaços
de crear organismes
de mediació
formats pels propis alumnes
estan funcionant
que estan funcionant molt bé
jo conec experiències
absolutament encantadores
i sobretot
en escoles
on s'ha produït
un allau
d'immigració
on els problemes
encara són molt més complexos
i el tracte cultural
encara és molt més complicat
i estan funcionant
estan funcionant
en la mesura
en què escolleixis
bé els agents
és a dir
si els agents mediadors
són nanos
i noies realment
compromeses
i compromesos
diguem-ne
amb el que és
una societat en pau
de cohesió
i de bon fer
doncs això funciona
a l'interior
de les escoles
i aquí és on
l'administració
pot ajudar
és a dir
a crear mecanismes
que suavitgin
que permetin superar
els dèficits
de la família
això és molt bèstia
de dir
qualsevol que em senti
ara dirà
què està passant aquí
però és la realitat
és a dir
hi ha famílies
que segurament
no estaven preparades
per tenir una criatura
segurament
i llavors l'administració
ha de posar els mitjans
perquè determinades entitats
associacions
gent que s'hi dedica
tingui instruments
com per poder intervenir
i superar els dèficits
però a vegades
no té la sensació
i no parlo només
de les institucions
i les administracions
sinó a nivell personal
a nivell més petit
de la societat
que estem una mica
com la cançó
aquella que cantava
la Rosa Maria Sardà
de tot va molt bé
senyora baronesa
és a dir
s'ha cremat el castell
no sé què ha passat
però tot va molt bé
senyora baronesa
no té aquesta sensació
bé perquè la gent
vol sentir coses agradables
llavors la tendència
és a tapar
aquelles coses
que són fosques
i negres de la societat
per deixar només les altres
i si tu et dediques
a treure informes
com aquest
doncs per què fas aquestes coses
si a més a més
jo he llegit el diari
abans de dinar
i ara no podré dinar
per culpa d'aquesta notícia
que se m'ha travessat
la culpa és de qui
ha fet la notícia
bé evidentment
sempre ens trobarem
en aquesta situació
però afortunadament
hi ha gent
com Tarragona Ràdio
que ho explica
i per tant ajuda
que aquestes coses
es col·loquin sobre la taula
i no passin desapercebuts
les administracions
tenen les seves obligacions
només faltaria
però nosaltres també
a nivell individual
i com a col·lectiu
tenim els nostres compromisos
i els nostres deures
parlant de deures
queden dos minuts i mig
ja ho he fet expressament
només l'he deixat dos minutets
perquè ens expliqui
que ara se'n va
a una trobada de síndics
i que es trobarà
doncs a...
ara me'n vaig
amb un ajuntament
del camp de Tarragona
que tenim un petit problema
diem-ni
vaig a veure si aconsegueixo
treure l'entrellat
el dret també
perdó
quan arriba
un parèntesi
quan va als puestos
vinc de part
del síndic de greuges
des del punt de vista formal
sí
després ja
poden pensar
evidentment
als alcaldes
normalment no els agrada
quan els vas a veure
perquè tenen la sensació
que vas a renyar-los
entre cometes
alguns s'ho prenen
de manera més carinyosa
d'altres de manera
menys carinyosa
però la veritat
és que majoritàriament
reaccionen bé
jo crec que són tots
ells conscients
que hi ha d'haver
un ens supervisor
i també ho agraeixen
i especialment
quan els hi fas arribar
algun sugeriment
alguna recomanació
ben formulat
des del punt de vista jurídic
segurament estan contents
ara en algun any que hi vas
dient
escolta
deixem a veure aquest paper
deixem a veure l'altre expedient
doncs esclar
aquí és un moment
segurament no els agrada
massa
i efectivament
dilluns i dimarts
hi ha unes jornades
de tots els síndics
espanyols
autonòmics
i el defensor del pueblo
en el qual
que es fan a lleó
enguany
en el qual
intentarem analitzar
què poden fer els síndics
amb els impactes
socials
i mediambientals
de l'urbanisme
i per tant
analitzarem
fins a quin punt
els síndics
podem intervenir
en el que és
una capacitat discrecional
de l'administració
i fins on podem arribar
Déu-n'hi-do
el tema de l'urbanisme
i el senyor Mujica
també sortiran als diaris
en altres circumstàncies
potser passaria
desapercebuda
aquesta trobada
però en aquest cas
urbanisme
amb el que està caient
i el senyor Mujica
per altra banda
jo li garanteixo
que un titular sortirà
i amb un debat obert
sobre què està fent Catalunya
en aquest moment
sobre aquests temes
que està fent el País Valencià
i què està fent Galícia
a Brussel·les ja
ha alertat
que us picarem
a la cresta
perquè us esteu passant
una miqueta
aquí al Mediterrani
això estarà al mig del debat
sí senyora
en fi, ja veurem què passa
esperem tenir oportunitat
sabem que té una agenda
molt atapaïda
però esperem tenir oportunitat
d'aquí un temps
de retrobar-nos
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
senyor Matías Vives
en l'actualitat
director d'ordenació
del territori
i relacions locals
del síndic de Greuges
gràcies per acompanyar-nos
i molt bon dia
a vostès
i quan vulguin