Fins demà!
Quatre minuts, serà un quart de dotze del migdia, si ens acompanya Anabel Lambea, sovint és sinònim de llibres singulars, curiosos.
De tant en tant ens porta novetats editorials, llibres, diguem-ne, que poden ser novel·les interessats o que estiguin una miqueta dins de l'actualitat editorial,
però de tant en tant repassa els prestatges de la biblioteca i ens porta curiositats que de veritat ens permeten fer uns descobriments fantàstics.
Anabel, bon dia. Bon dia. Avui has fet una bona repassada dels prestatges, jo no sé si és que heu anat a treure la polsa a determinats prestatges,
hi ha aquells llibres que estan allà que ningú fa ni cas i quan els treuen del prestatge i el posen en aquella tauleta desapareixen perquè tenen un atractiu especial.
Els usuaris de la biblioteca en general som una mica mandrosos a l'hora d'anar a escorcollar una miqueta, no?, aquests prestatges.
Si ens ho poseu allà a la vista, de seguida ho prenem, però si no ens costa d'anar a buscar.
Sí, és curiós, no? Hi ha gent que té un recorregut ja marcat i fora d'aquest recorregut costa una mica.
Són les rutines. Som animals de rutina, fins i tot amb això.
No, també passa... Ens passa que la gent té pressa, de vegades.
Llavors, si tens un moment el cotxe malament aparcat, etcètera, etcètera, doncs és allò...
Arreplegues el primer que trobes.
Tinc 20 minuts, no? Llavors, clar, no et pots dedicar a buscar, no?
Hi ha gent que sí, que potser ve dues hores, tres hores i està per allà passejant, allò bé, no?
Va buscant el catàleg, va mirant, però la majoria de la gent, de fet, és això, no?
Tens mitja hora o tens una estoneta i vas allò al més ràpid, no?
De fet, jo ara el que he portat no és allò...
No són llibres que tenim al prestatge fa molt de temps, són relativament nous.
Però són de temàtiques molt diferents, no?
Però sí, són temàtiques diferents i jo penso que són llibres, alguns curiosos, no tots, però alguns curiosos.
Per exemple, aquest, el primer, és el del Samin Ahir, és nou, és del març del 2006,
però aquest home penso que té un discurs molt interessant i en el moment que estem ara, no?,
amb tot el tema de la immigració que està tan, tan, tan... que cada dia que veus les notícies, veus imatges...
Aquest cap de setmana ja hem vist...
Que clar, jo això, jo les imatges aquestes de la gent ajudant els que arribaven, no?, a la platja,
jo crec que és del més heavy que he arribat a veure, no?
Com la gent estirava...
Vèiem avui al país com pujaven un nen, a més a més, que havia vingut en un caiuco d'aquests...
Clar, que jo penso que en aquell moment, vaja, independentment del que pensis...
Deus tenir una sensació d'impotència davant d'una situació així.
Sí, a més, és que tothom es tirava... Jo me'ls mirava i pensava, possiblement hi ha gent que...
Sí, que en un altre context despotrica d'aquesta situació, eh?
Sí, sí, però penso...
Però davant de la desgràcia humana, d'aquest drama realment humanitari,
jo crec que, aviam, has de tenir el cor molt dur, no?
Sí, sí, sí. O sigui, a mi aquelles imatges em van sobtar i em van deixar molt...
Llavors, potser per això he escollit aquest llibre, que feia molt poc que l'havíem comprat, no?
Es diu, i vendran, les migraciones en tiempos hostiles,
parla precisament de la migració, dels moviments migratoris ara, no?
Com estan, no?
Que ell té un discurs, no?
Que hem de pensar que la societat canvia, que...
Tot canvia.
Evidentment, intenta mirar, no?
Com és que aquesta gent ve...
Analitza el fenomen, no?
Sí, sí, sí.
O què és el que fa, exactament?
Sí, sí, sí, sí.
Parla, en concret, per exemple, parla del tema dels immigrants,
de los espaldes mojadas, de Mèxic, Estats Units,
durant uns capítols,
i també parla molt d'Europa.
Però també inclou aquest capítol de...
aquests sistemes migratoris fora d'Europa, no?
Que fa molts anys que es donen,
i el problema el tenen igual, no?
Però molta part del llibre, potser tres quarts del llibre, és Europa.
Però hi ha aquest capítol molt interessant de la migració mexicana als Estats Units, no?
Bé, és un anàlisi de tal i com ho veu ara, no?
En aquests moments, vull dir, és actual,
perquè llibres de migració i dels immigrants n'hi ha ja de...
Pots tirar una mica enrere, no?
Com es veia fa deu anys, com es veia fa cinc anys, no?
I ell vol mirar el moment actual i cap al davant, no?
Preparar una mica.
Jo penso que ell fa molt de temps que intenta preparar la gent, no?
Que això no és que... no ho podem aturar.
És un discurs que ara, doncs, s'intenta que la societat occidental
sigui conscient que pots estar d'acord o no,
pots tenir uns sentiments cap a un sentit o a un altre,
però que és un fenomen que hi és i que no té aturador.
De fet, ell parla que hi ha hagut sempre, sempre, moviments migratoris.
Sí, però els fluxos migratoris eren bastant més pausats,
eren una altra dinàmica.
Simplement, la societat també tenia una altra dinàmica.
No? O sigui, tot tenia una altra dinàmica.
La pressió no era la mateixa, clar.
Exacte. Per tant, i el títol, no?, ho diu tot, és
Hi vendran. O sigui, per molt que ens encaparronem,
llavors, el que s'ha de buscar són alternatives,
que vinguin d'una altra manera o que vinguin menys,
buscar alternatives al seu país, el que sempre es diu, no?
Però, bé, en aquest cas, doncs, analitzat amb exemples
i penso que són llibres que intenten que la gent
es vagi mentalitzant, no?
Que això no és un problema fàcil, no?
Aportar arguments, no?, per poder aprofundir una miqueta
també, sinó quedar-se amb el discurs, sí o no,
sinó intentar entendre
què és el que està passant exactament.
Molt bé, doncs, escolta, anem, nota,
Saminaí.
Així no és ben bé curiós el llibre.
No, no, però és una bona lectura per l'estiu, eh?
Allò de, dius, anem a aturar-nos
una miqueta i analitzar segons què.
Molt bé, com a llibre curiós, curiós, curiós,
he portat aquest, que es diu Diccionari dels Jocs Imaginaris
dels Països Catalans.
Oh, la portada ja és una monada, eh?
Sí.
Diferents tipus de lletres, està molt bé.
Molt curiós, no?
És tal qual el que diu, o sigui,
és un diccionari de jocs imaginaris
que ha trobat a la literatura,
sobretot catalana,
però també hi ha autors francesos,
hi ha algun alemany,
però bàsicament són autors catalans.
Llavors hi ha, doncs,
una quantitat impressionant
que jo m'he quedat parada
de tants que n'hi ha.
Llavors el que fa és,
nom del lloc, per exemple,
Xaloc.
Llavors te diu,
doncs un poble situat al costat de Cadaqués,
són llocs imaginaris, no existeixen.
Sí, com a la cultura anglosaxona,
Xanadú i coses d'aquestes.
Exacte, no?
Llavors treu,
et diu el que pots saber
d'aquest lloc, no?,
perquè n'hi ha,
que hi ha molt poca informació,
n'hi ha,
que hi ha moltíssima,
quina gent viu,
quin sistema polític utilitza.
Oh, que bonic, no?
Sí, de tot, de tot.
I més o menys on està ubicat, no?
Llavors,
a part d'això,
que n'hi ha entrades
al diccionari
que potser són,
no sé,
10 o 12 línies,
n'hi ha que són molt llargues,
perquè, clar,
depèn del lloc,
i llavors,
al final,
et posa la font
d'on ha tret aquella informació, no?
Per tant,
disposa d'una bibliografia
de mites
i de llegendes catalanes
impressionant.
De fet,
l'autor,
que es diu Joan Lluís Lluís,
explica que va ser fa molts anys,
que va sentir a parlar
amb un senyor
que li explicava,
doncs, mira,
aquí ja tal...
s'ubicava tal població, no?
I ell no havia sentit a parlar,
després resulta que algú li va dir
que era un poble
que sortia al canigó
de Verdaguer,
llavors, clar,
no sabia si el Verdaguer havia recollit
un...
Un lloc real?
No, un lloc real,
una fantasia que ja existia,
una tradició oral,
o que algun del poble,
del costat,
realment s'havia agafat
allò que havia dit el Verdaguer
i ho anava repetint.
No sabia allò
de l'ou i la gallina,
no va saber mai,
però li va encuriósir
aquest tema
dels llocs imaginaris, no?
Llavors,
durant anys,
s'ha dedicat
a recopilar
aquesta informació.
Llavors,
al final de tot
hi ha un índex
d'autors i obres
i...
bé,
està alfabètic
pel nom del lloc,
sí que hi ha un índex
de nom de lloc,
per allò que puguis anar ràpid,
però clar,
són tots, tots,
tots imaginaris.
Hi ha des de poblets
molt petits
a mons,
sencers,
continents,
valls,
muntanyes,
rius,
però tot,
tot, tot imaginari.
I està bé
perquè està a la font.
Llavors,
si un lloc en concret
t'interessa
perquè el que t'explica,
exacte,
doncs tens on buscar-lo,
en quina novel·la
anar-lo a buscar.
És un llibre
molt curiós.
Doncs sí,
la veritat.
A més,
un llibre molt d'estiu,
veus?
Ara que ho dius,
és allò de...
A més,
un llibre d'aquells
que te pot portar
més lectures,
que està bé,
perquè
te pot interessar
un en concret
anar-lo a buscar,
no?
A mi aquests llibres així
que després
t'obren més portes,
trobo que estan molt bé,
no?
Diccionari dels llocs imaginaris
dels països catalans.
Joan Lluís Lluís.
Molt bé,
un altre títol
que aportem.
Aquest sí que
entra a la part
de curiosos.
Llavors,
un altre
curiós
entre cometes,
no?
Es diu
les festes tradicionals
que no hem de perdre.
D'Antoni Dalmau.
Aquest senyor
el que,
bueno,
el que diu ell,
no?
Doncs que hi ha
moltíssimes festes,
que hi ha moltes maneres
o molts criteris
a l'hora de dir
això no ho hauríem de perdre.
Si serà per festes,
si ens apuntem
i les tenim totes.
Tenim una...
Jo dubto molt
des de la meva
humil perspectiva
que perdem aquestes festes,
les tenim més que consolidadades.
L'únic que ell
s'ha dedicat
a agafar aquelles
que pensa
que per molt
que passi el temps
o per...
Hi ha,
segons un criteri
absolutament personal,
ja ho diu,
no?
Aquesta és una selecció
que he fet jo.
És una opinió seva,
però evidentment
podria ser una altra.
De fet,
vaja,
no és que sigui
cap innovació,
eh?
vull dir,
són les festes
més,
més,
més purament
tradicionals,
no?
Però està bé
perquè t'explica
molt breument
de què
es fa
en aquella festa
de manera
molt típica
i llavors,
doncs,
per exemple,
dels panellets
doncs hi ha
una recepta
de...
recolzat
amb algun poema,
amb alguna cançó
molt característica.
a la festa
i diguem-ne
que explica
la llegenda,
la tradició
i tot allò
que es pugui
aportar.
Sí,
que sembla molt...
Jo hi ha la Quaresma,
la Mona...
Sí, veus,
la Quaresma,
la Mona,
és evidentment
d'aquelles coses
molt típiques,
però,
de fet,
hi ha coses
d'aquestes
que de vegades
són difícils
de buscar,
que tothom sap
què es fa
per Sant Jordi,
però a l'hora
de buscar,
bé,
però d'on surt això?
La llegenda,
d'on ve,
d'on no ve,
com és la llegenda,
de qui era la princesa,
el príncep,
tot això...
Això és el que és complicat,
llavors ell ho separa...
És molt útil aquest llibre,
no?
Sí, sí,
està molt bé.
No és molt exhaustiu
en el sentit
que no t'explica
absolutament tot...
Perquè no és un llibre acadèmic,
és un llibre de difusió,
eh?
No, no,
és un llibre...
Mira,
és un llibre d'aquella gent,
per exemple,
algú nou vingut a Catalunya
o algú,
saps,
per regalar...
A la parlàvem d'immigració,
eh?
Sí,
jo trobo un llibre d'aquests
per regalar d'immigració a Catalunya
el que celebrem realment
és això.
Parla inclús d'algunes
que ja estan en dessús,
per exemple,
parla d'una tradició
que inclús la posa així
amb admiracions
perquè queda una mica cutre,
però hi havia...
Matar jueus.
Ah, sí?
Anar a matar jueus?
Sí, sí, sí.
Anar a matar jueus,
que eren les carraques aquelles...
Sí, sí, sí.
Sí, sí,
jo fent cops de puny...
No estan els temps
per anar dient
en aquestes coses.
Però és una cosa que...
Era una tradició, no?
Era una tradició, i tant.
I tant.
El Jordi Bertrand,
des de l'Espai de Festes Populars,
moltes vegades l'ha comentat
com una cosa
que també es feia molt
als pobles, sobretot.
Sí, sí.
Que no...
Aquest senyor, en concret,
no diu que allò s'hagi de continuar,
no?
Però...
Tenir present
que es feia
i el significat que tenia,
no?
I perquè el tema
de les carraques,
perquè el tema era soroll,
no?
Molt de soroll.
Doncs està bé,
és molt senzillet,
però ho separen quatre cicles,
no?
Nadal,
Carnestoltes,
Primavera,
i després Estiu i Tardor
que les ajunta,
però està...
És curiós,
està bé.
És senzillet
i jo penso
que és d'allò
per regalar.
Molt bé,
doncs mira,
ja tenim un altre títol.
Molt bé.
Aquest,
jo aquest sí que el trobo
molt curiós, eh?
Aquest és un assaig
sobre la mort,
però es diu
seis mirades
sobre la morte.
Són sis maneres
de mirar la mort.
Sis autors diferents,
potser.
Sis autors diferents,
cada un és una cosa
i llavors des de la seva perspectiva
o des de la seva professió
dona una visió diferent
de la mort, no?
Llavors,
ja des de la Victoria Zirlot,
que la Victoria Zirlot
és una persona
que fa moltes coses
de novel·la artúrica,
literatura fantàstica,
doncs ell,
per exemple,
ell el que fa
és un recorregut
per la literatura medieval.
Com
com es viu
la mort
a la literatura medieval?
Quin tractament
ha tingut la mort,
però en concret
a la literatura medieval?
Doncs, per exemple,
totalment diferent
a un científic humanista
que es diu
Nolasca Karin
i el que fa és,
precisament,
científicament,
quina vinculació hi ha
entre la vida
i la mort, no?
Quin procés,
el procés biològic
i científic
de la mort,
o sigui,
dues mirades
absolutament diferents, no?
Llavors,
hi ha una altra persona,
per exemple,
la Carme,
Carme Maté,
que el que fa
és mirar-ho
des de la perspectiva
de la psicologia
i la zoologia,
és una zoologa,
que el que fa
és tractar
quina diferència
hi ha
entre
la percepció
de la mort
entre els animals
i els humans, no?
Hi ha alguna cosa diferent,
hi ha una percepció diferent
que ens fa...
Clar.
La condició humana
ens dona una visió diferent.
Home,
però crea
aquest paral·lelisme...
entre psicologia
i zoologia.
Curiós.
Sí, sí.
Què més?
Hi ha dos més,
un és el Rafael Argullol,
que és un tractament
totalment cultural,
o sigui,
com ha viscut Occident
culturalment
la mort
amb l'art,
amb el pensament,
amb la filosofia,
o sigui,
que és un tractament
molt cultural.
I l'Antoni Marí,
que també
ho analitza
des de la perspectiva
cultural,
però
a través
de quina visió hi ha
del món
dels vius
i del món
dels morts,
no?
Jo seria com
el massa allà
i el massa K,
no?
Quina...
Com s'ha vist,
com s'ha viscut
tots els efectes
sobrenaturals
al voltant
del tema
de la mort,
no?
Els esperits,
tal.
O sigui,
que són
sis visions
realment
totalment
diferents
i tots
al voltant
del tema
de la mort,
no?
Llavors,
jo el vaig trobar
francament
molt curiós.
És un llibre
que no és gaire extens,
o sigui,
els articles
no són,
però són molt
contundents,
estan molt bé.
i al final
de tot
hi ha el Salvador
Pàniker.
Ui,
aquest té
moltíssims
tractats
sobre...
Que llavors,
clar,
ell parla
de l'amor,
però des de la visió
de l'espiritualitat,
de la religió,
de l'estat,
com l'estat
manipula,
gestiona...
i administra
l'amor
dels ciutadans,
també,
no?
Administrativament
parlant,
de ritualitat...
Sí, sí,
o sigui,
parla de com deixa
de ser gestionada
per la religió,
que sempre havia estat
gestionada per la religió,
i ha passat a l'estat,
no?
Llavors,
parla d'aquesta gestió
de l'estat,
és molt curiós.
i també molt curiós
i molt interessant
i que dóna
una perspectiva diferent.
Escolta,
Nabel,
ens has deixat ara
amb dubtes,
com sempre,
de totes maneres,
recordem que fins a sis llibres
de préstec
podem agafar a la biblioteca,
no?
Perquè la diuen,
ui, quants,
quin agafo?
Els poden vendre tots,
perquè...
I ara hi ha molta gent
que diu,
no,
és que vull alguna cosa
per l'estiu,
però sempre es dic,
agafa dos,
com a mínim agafa dos,
perquè sempre tens l'opció
de dir,
aquest llibre no m'agrada,
però el continuo,
o hi ha molta gent
que no se'n recorda
que l'ha llegit.
També és una altra.
Dius,
quina bona cara té,
aquest m'agradarà,
i tant,
que t'agradarà,
ja et va agradar en el seu dia.
De vegades
perquè fan reedicions
amb portades
i cobertes
totalment diferents
i ja no te'n recordes,
no?
Molt bé,
doncs,
Nabel Lambé,
ha estat un plaer,
de veritat,
que sí,
com sempre,
que ens acompanyes a la ràdio,
fins la propera.
Molt bé.
Vols dir-ho,
bon dia.
Adeu.