logo

Arxiu/ARXIU 2006/MATI T.R 2006/


Transcribed podcasts: 571
Time transcribed: 10d 6h 41m 31s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Doncs ja els tenim entre nosaltres, saludem Víctor Roca, bon dia Víctor.
Bon dia.
Benvingut, ara estàvem mirant les dates de la mitja marató, en guany també correrem o què?
No ho sé, no ho sé, que t'any estic en molt baixa forma.
Estàs en baixa forma, dic calla, no et diré que et quedis a la una per escoltar com es presenta,
però a través del cotxe, si més no, si has de conduir, atén a les...
Estarem atents.
Cada tens un temps, eh?
Molt justet, eh?
Molt justet, perquè en un mes m'assembla que no farem gaire cosa.
Però bueno, com a mínim participaré, encara que sigui indirectament, perquè m'agradarà anar a veure-la, com a mínim.
O fer les fotografies i participar en el que és la vessant, el certamen fotogràfic de la mitja.
Tampoc, tampoc m'ho vull comprometre, perquè això de la fotografia...
Avui no el tenim motivat.
Saludem el nostre convidat d'avui, que li agraïm moltíssim, que ens acompanyi aquí al matí de Tarragona Ràdio,
Javier Escudé, molt bon dia.
Hola, molt bon dia a tots.
Benvingut, Javier Escudé és advocat, òbviament és el secretari del Col·legi de la Junta del Col·legi d'Advocats de Tarragona
i a més a més, entre altres moltes coses, és assessor jurídic del Col·legi d'Arquitectes Tècnics de Tarragona.
El Javier Escudé avui ens parlarà d'alguns aspectes, diem alguns, perquè no aquest tema,
tots els temes del món jurídic ja saben vostès que són amplíssims,
i en la mesura del possible intentem estreure allò que pugui ser més d'utilitat pública.
Per això, parlant amb el Víctor i el Javier, hem dit, doncs, escolta,
quasi que parlem de tema de comprar un pis, fer-nos un xalet, tot això que a vegades,
a vegades, doncs, crea no pocs problemes jurídics amb els compradors, sobretot.
A vegades també amb els venedors, però amb els compradors, sobretot, no, Javier?
Sí, mira, jo el que voldria és que aquesta xarra fos molt tranquil·litzadora,
en el sentit que, com hem dit abans, havia sortit el sol, havíem sortit una clariana,
i que, per tant, s'havia allunyat la fosca.
Jo voldria que aquestes paraules, aquesta intervenció d'avui aquí,
doncs fos donar llum amb aquests aspectes, a vegades, que són agobians, de la gent,
doncs, què fem, per on tirem, i també, d'alguna forma, tu ho has dit abans,
també que hi havia unes jornades o que parlàvem de la vacunació, de la grip,
i, doncs bé, que ens vacunéssim tots, abans d'anar a comprar un pis,
doncs hem d'anar a vacunar-nos, hem d'anar al professional de confiança.
Hem de buscar la tranquil·litat futura, i, per tant, el cos té dos òrgans
que són essencials, el cap i el cor.
I a vegades, quan, amb tot, no, el cor jo diria que només és amb l'amor,
i, a vegades, doncs, també no funciona, no?
Però, fora d'això, de la qüestió sentimental, hem de ser molts cerebrals,
i per ser cerebrals hem d'anar a buscar la màxima tranquil·litat,
que és aquest reducte de la casa, de l'allar,
que ha de donar una estabilitat a la nostra família,
i el que no pot ser és que se desestabilitzi la família,
perquè volem millorar la família, volem comprar una casa nova,
i ens hem posat en un veren general que ens veiem com ensurtins.
És veritat això que dius, perquè realment és una de les decisions
i les inversions més grans que pot fer una família mitjana
al llarg de la seva vida.
La dimensió econòmica que suposa comprar un pis, un habitatge,
probablement sigui la inversió única, en molts casos,
i més forta que fa una família.
Pot desequilibrar la família, per això, quan parlaves del cor i el cap,
s'entenia perfectament que no és només una transacció comercial,
sinó que implica tota la comunitat familiar.
I hi ha molta llegenda negra al voltant del que és la compra de l'habitatge,
i abans, quan parlàvem amb el micròfon tancat,
jo et he preguntat, Javier, però per què passen aquestes coses?
Diu, home, fonamentalment per la bona fe de la gent.
I què passa?
Perquè quan veiem un paper escrit amb un aspecte així molt formal,
pensem que allò és molt legal i que amb això no ens poden enganyar mai,
quan realment, vull dir, un paper a vegades no és res i a vegades ho és tot.
Sí, no, no ho és tot, perquè el que veig és l'excessiva confiança
i amb l'alegria en què diuen, firme aquí,
i a més a més t'hi posen una creueta amb llapis,
amb aquell llapis que tens d'aquí,
hi posen una creueta aquí, firme aquí,
i un munt de papers, pam, pam, pam, i la gent va firmant, no?
En canvi, curiosament, quan te paren els Mossos d'Esquadra,
diuen, firme aquí, ah, jo no firmo.
I és un agent de la vella.
I és un agent que d'alguna forma, fora de casos excepcionals,
doncs significa que gaudeix d'una imparcialitat i d'una objectivitat
i que, doncs, diu que ho has aparcat malament
o has adelantat malament.
Però allí no firmem, perquè allí ens agafen,
perquè és una cosa trista, és una cosa de sanció,
és una cosa... i, per tant, no ho volem.
En canvi, firmi aquí i anem firmant, no?
I, en principi, jo diria que és molt important
que tinguem el nostre, i en aquest cas,
doncs deixem que faci una espècie de propaganda,
però que no és objectiva ni imparcial.
Però en aquest cas necessari, fins i tot diria jo.
Evidentment, i jo penso que, per el que tu has dit abans,
un pis val molts diners, molts esforços,
moltes hores de treball,
i que, per tant, ens hem d'assegurar
que aquesta inversió,
amb un tant percent, un 0,00, no sé, molt petitet,
que tinguem un assessor que nosaltres on hem de firmar.
Però li hem de preguntar a aquesta persona,
amb tots els professionals,
amb tots, amb el fisioterapeuta, amb el metge,
amb qui sigui, li hem de tindre confiança,
de dir, escolta, a veure, aquest blau que vostè me diu que té,
o no el té, o el tinc aquí al darrere.
Doncs baixi els pantalons.
Ah, no, jo no li puc ensenyar.
No, has de tindre confiança.
I, a més a més, aquest professional se pot equivocar.
Està clar.
Perquè no hi ha res que sigui perfecte.
Però necessitem anar a mans del nostre àngel custodi.
I l'àngel custodi, jo diria que és una persona
que ha de ser un advocat.
I amb un advocat de dir, escolta, jo vull comprar un pis,
miri tot el papelet que hi ha,
miri què és el que he de fer,
i acompanyi'm, i digui què és el que he de firmar o no.
Jo recordo una anècdota que, pobra de mi,
eren els principis de la meva vida professional,
d'uns senyors que m'encarreguen,
que els acompanyi a Barcelona,
això era dilluns, doncs el dijous,
per firmar una escriptura d'un pis.
Jo dic, això és un xollo,
perquè, escolta'm, davant del notari,
que és la llei, que ja estarà tot clar,
i aquest senyor que vindrà allí dirà,
escolta, i d'una part venc, l'altra vostè compra,
i firmi aquí, i pagui, i aquí s'ha acabat.
Jo he pensat, això és un treball.
He triat bé la meva professió, no?
Un treball, escolta'm, de roses.
Però el meu calvari va començar,
quan estàvem a la notaria,
va començar a vindre un munt de senyors
que jo no sabia qui eren,
que eren els senyors que venien,
i llavors el meu client, molt tranquil,
estava allà al meu costat,
i jo pensava, bueno, què fan aquesta gent d'aquí?
Mira, s'ha de fer un xec de l'IVA,
de no sé què, del suportado,
ai, coix, i el meu client me diu,
ah, a mi no m'ho expliquin això,
expliqui-l'hi al meu advocat.
I el seu advocat,
i no em fa cap vergonya dir-ho,
doncs anava amb les butxaques foradades,
en aquell aspecte.
I va ser quan vaig començar a rascar el cap,
i a buscar papers, i a buscar documents,
i a veure quin tipus d'IVA,
si era el 16, si era el 16,
si era suportat o no era suportat.
La Plusvalu, si la tenia que pagar,
si no la tenia que pagar,
si estava net de càrgues o no,
perquè llavors no hi havia encara la garantia
aquesta dels faxos que la notaria fa.
I, clar, a totes les preguntes que li feien
amb el meu client,
ell me deia, ah, parlin amb el meu advocat.
I, clar, ell feia el txec corresponent,
una vegada jo li deia que sí, no?
I, clar, a partir d'aquí vaig dir,
això no et passarà mai més.
Ja havia de conservar l'amistat amb aquest primer client?
Sí, i tant, i tant, i tant que sí.
No, no, perquè a més a més,
a més, a més, va sortir rodó,
vull dir que no hi va haver cap tipus de problema, no?
Però això a mi es va esperonar
amb el sentit de dir,
i jo mai, si jo no fos aquest gremi,
si jo no fos advocat
i jo tingués que comprar un pis,
faria el mateix que va fer el meu client.
Escolti, el meu advocat,
he de firmar què és el que he de firmar,
quan, com i de quina manera.
I això és el que manca moltes vegades.
El que passa és que la llei no és prou clara.
La llei és clara,
però en aquest aspecte
hi ha molts interessos,
no diria foscos,
però sí d'especulatius.
I llavors, bé, en principi,
hi ha un senyor que ha fet uns números
sobre la taula
i que espera tindre un determinat benefici.
Després, per el que sigui,
perquè els industrials s'han disparat,
aquests beneficis,
o bé mincen,
o realment encara en vol més.
I llavors,
la gent que ha firmat de bona fe,
i que aquest senyor,
també n'hi ha,
que hi ha promotors
que són molt responsables.
Hi ha promotors de vivendes aquí a Tarragona
que jo no els he vist mai al jutjat.
Mai.
És ben cert.
Incluso he de dir
que amb això
hi ha unes garanties d'uns anys.
Doncs jo tinc una secretària...
I corre la veu, eh?
Hi ha moltes persones que diuen,
no, no,
aquest senyor,
aquest promotor,
jo l'hi compro
perquè sé que és solvent i seriós.
Clar, però, per exemple,
mira,
jo tinc una que és una col·laboradora del despatx,
que és secretària,
em va dir,
mira, vindran avui,
vindran una mica més tard,
perquè em vindran
a arreglar unes rajoles de la cunya
i a polir no sé què.
I dic,
però quants anys, Pilar,
fa que tens el pis?
I em diu,
15.
I dic,
com en 15 anys?
Això ja ha passat?
Perquè només són 10 anys
el que era abans, no?
10 anys,
i em diu,
bueno,
però aquest senyor,
el que no vol és cap problema,
quan hi ha un problema,
doncs canvia la rajoleta i li passa.
Clar,
amb això no hi ha cap problema.
No, no,
això és un cas bastant insòlit,
i les coses com si...
Al revés,
quan un senyor diu,
sobre aquest terreny
que l'he heredat
o l'he comprat,
vull fer una casa.
Clar,
moltes vegades ja tenim els peus de fang,
perquè jo vaig a buscar un constructor,
però evidentment,
el que fa mateix el promotor,
no ens en dona en compte
que quan ho fem per nosaltres,
també ho fem.
Anem a buscar el més barat
per minimitzar els costos
i tindre'ns que ens hem d'anar físis.
El promotor,
això ho fa en forma de diners,
i si jo soc autopromotor,
també ho fa i per poder tindre
la màxima qualitat,
per tant,
màxima benefici,
a canvi del mínim diners.
I de mirar que les no se'n fan.
Si jo agafo un constructor
que m'han dit
que és el més barat,
home,
normalment,
no és el més professional.
I aquí ens enganxem
a vegades els dits, no?
Quins són els problemes
en general, eh?
Que ens podem trobar,
comencem en tot cas,
a l'hora de comprar un pis,
perquè hi ha un altre aspecte,
no se sent molt,
però a vegades s'ha sentit
els casos,
els típics casos
d'aquella persona
que va fent pagaments,
que va fent pagaments
i de cop i volta
aquell promotor
fa fallida
i allò no es fa
o es deixa mitges
i aleshores ningú respon
i aquella persona desapareix.
Ara potser no se'n donen tant,
però fa uns quants anys
aquests casos
se'n donaven bastant, eh?
És cert,
però, clar,
nosaltres li hem de demanar,
i això està legal,
que aquells diners
que nosaltres paguem
a compte d'una futura promoció
estiguin garantits
i estiguin ficats
i estiguin depositats
en una entitat determinada
per poder garantir
que allò realment
no serà un fugisser,
que aquells diners
arribaran a bon port.
Però jo seria més partidari...
Però quines garanties tenim d'això?
Sí, sí.
En tenim garanties?
Tenim garanties
si aquest senyor ens diu
que aquests diners
que vostè en paga
van amb aquest compte de vivenda,
d'aquesta promoció
i per garantitzar.
Però normalment això,
nosaltres estem tan il·lusionats,
estem tan encegats
amb aquell producte
que ens han dit
que hi haurà piscina
o no hi haurà piscina...
I ja estem posant les cortines
pràcticament, no?
Exacte.
I això no li donem importància
a aquest tema, no?
I jo el que diria seria
que hem de diferenciar
si comprem un pis de segona mà
o antic, reformat
o un pis nou
i la temàtica seria diferent.
Clar, hi ha un refreny
que diu
acabar jo regaladona
li mires al diente,
evidentment,
a mi em regalen un pis
reformat, antic,
de la part alta,
per dir-ho així,
i me'l regalen,
jo diré que moltes gràcies, no?
Però si l'he de comprar...
Per barat o que sigui,
l'hem de mirar, no?
Jo m'he d'assegurar
i, per tant,
si aquest senyor...
Jo he de desconfiar,
en principi,
amb el sentit de dir
escolti,
jo no sé el que compro
si és correcte o no.
Escolti,
a part dels advocats
que només sabem de lleis,
nosaltres no som tècnics,
escolti,
hi ha tècnics,
hi ha arquitectes,
hi ha arquitectes tècnics.
Digui'm si vostè
per la seva experiència
o per si la tipologia constructiva,
si realment,
doncs,
hi ha luminòsis,
no n'hi ha,
si aquest pis reuneix
les condicions d'habitabilitat
o no,
si acústicament és correcte o no.
I aquí on ens hem d'adreçar?
Si no coneixem cap professional
per fer aquest paritatge.
Clar, a veure,
però...
Clar,
el millor és aquell amic
o aquell senyor,
aviam,
jo ja sé que el risc
ja no existeix a la vida en res,
però dius,
on m'adreço?
Bé,
jo crec que institucionalment
està tot arreu
i no hi ha res,
jo crec que funciona més
el boca a boca,
amb el sentit que si jo
tinc que anar,
jo què sé,
a fer-me una operació
determinada,
em diran,
escolta,
el millor metge
o un dels millors metges
és ful·lanet de tal
i el millor aquest metge
em dirà,
escolta,
jo anàlisis no en faig,
però els anàlisis
els encarrego
amb aquest laboratori.
A nosaltres,
als nostres despatxos,
quan ens venen
amb diferent temàtica
a presentar casos,
doncs,
depèn del que...
us demanem un dictamen,
un dictamen tècnic
o d'un metge,
en aquest cas,
evidentment,
a vegades em diuen,
escoltis,
que jo el meu nebot
és tècnic
o és enginyer tècnic
i dic,
escolti,
molt bé,
però miri,
jo dictaments
de favor no en vull
ni de cortesia,
jo prefereixo
que sigui un tècnic sèrio,
jo tinc aquestes llistes
de l'experiència
del meu voltant,
dels anys d'exercici professional
que em diuen
que són seriosos,
que són de fiar
i que per tant
jo prefereixo
que el dictamen
no me'l faci aquest senyor.
Doncs aquest pis de segona mà
a la part alta,
magnífic o no,
o un pis més senzillet
al mig de la ciutat
però és segona mà,
físicament,
com si diguéssim,
està perfecte,
està bé,
què és el que hem de mirar després?
Mira,
el primer el que hem de fer
és,
jo el que faria
per el cost que té,
que és un cost,
ja hem dit,
de 0,9,
molt poc,
perquè aquest pis
ens costarà molts diners,
és, evidentment,
anar a l'assistència legal,
hem de buscar un advocat.
ens hem d'acostumar
de la mateixa manera
que ja dels serveis sanitaris
ens diuen
que el metge de capçalera
és no sé qui,
doncs que el nostre metge
en lleix
és no sé qui,
però que,
evidentment,
abans de firmar un contracte
això ho puc firmar,
això no ho puc firmar,
i és la mútua de confiança,
això és la base
en què nosaltres
si ens equivoquem
ens equivoquem
però de la mà
d'una mà amiga
i serà molt difícil
que ens equivoquem.
En segon lloc,
el que hem de fer
és buscar un assessorament tècnic
que ja ens dirà
aquest advocat
o si nosaltres
tenim una referència
que se'n vagi a l'Ajuntament
que miri l'expedient
de reforma
de rehabilitació
per veure si és que
simplement
el que hem fet
és posar un perfilet
de no re
i després unes plaques
com aquestes
que teniu aquí a la ràdio
que no es veu
el que hi ha
molt bé
no veiem
si les fustes
són ja corcades
o no estan corcades
si aguanten
o no aguanten
i evidentment
en pisos
d'aquests antics
que en el moment
en què nosaltres
vulguem posar
un terrazo nou
doncs a lo millor
tenim problemes a baix
i ens diran
que això no aguanta
perquè són pisos
de fa un d'anys
hem de tindre
aquest assessorament
quan tinguem
aquest assessorament tècnic
que això tècnicament
és viable
és evitable
i que legalment
és tot correcte
jo penso que ens hem de deixar
portar per aquestes mans
i si em permets una cosa
i assimilar
la persona que compra
que està gastant-se
una quantitat
de desenes
de milers d'euros
i que el fet
de gastar-se'n
doncs mil
o cinc cents
o quatre cents
en un dictamen
i un assessorament d'advocat
val la pena
val la pena
perquè
esclar
molta gent diu
oh escolta
jo comprovarà tu
perquè no tinc diners
doncs demana mil euros
més d'hipoteca
per dir una xifra
perquè un dictamen tècnic
doncs de seguida
se'n va
a una quantitat
i l'assessorament d'advocat
doncs el que sigui
o faci falta
però
per aquests mil euros
per dir una xifra a l'atzar
o cinc cents
val la pena
assessorar-te
perquè
no estem parlant
d'una inversió
de tres o quatre mil euros
llavors li diràs
amb el client
escolti no fa falta
sinó el millor
de tres cents mil
o de dos cents mil
o de cent cinquanta mil euros
que són milions
de les antigues pessetes
aleshores
a veure
val la pena
i arrel del que deia en Javier
doncs clar
molta gent
oh escolta
és que l'advocat
i el pèrit
m'acosten calés
normalment
no hi ha
home si hi ha el torn d'ofici
però per sumptus d'aquest caire
no acostuma a ser normal
ni freqüent
no?
però no hi ha seguretat social
perquè ens entenguem
si ho extrapolem
a la nostra tasca
no?
llavors
aleshores
crec que és convenient
que la gent es mentalitzi
que aquest increment
d'una quantitat
a l'hora de previndre
possibles futurs
contratemps
crec que realment
en val la pena
crec que es tracta d'això
parlant en xifres
generalment no es fa
perquè la gent diu
escolta
què en tinc que gastar jo
mil euros més
no i per aquella confiança
que deies
perquè si anem a comprar
un pis nou
allò típic sobreplano
allò
mira faran uns pisos
molt bonics
comprem-ho ara
que sortirà més bé de preu
abans que l'aixequin
perquè després ja
quan estigui fet
puf, això pujarà
també
sí, això és cert
i jo et diria que
això
aquesta
medicina preventiva
moltes vegades
quan venen al despatx
i diuen
escolti, jo soc advocat
jo vull fer d'advocat
no em faci fer de fontaner
perquè entenen
que ja la toberia
està forada
et pregunten
escolti, surt aigua d'aquí
jo vaig firmar aquí
o escolti, perquè va firmar aquí
els meus clients
tenen prohibit que firmin res
que no sigui en presència
del seu advocat
clar, però estem al cas allà
i perdona Javier
fem una mica de teatrillo
no vull firmar
perquè no tinc el meu advocat
però és que em diuen
que si no firmo
doncs miri
és que tinc 5 persones més
que volen aquest pis
tu saps que acaben firmant
la majoria
sí, però a vegades
on ha de ser també
tinc de picardia
escolti, no has d'anar
a l'última hora
a firmar amb un paper
que diu firmi aquí
amb els ulls tancats
sinó que
a vegades
aquell pis
hem vist ja
diverses vegades
hem parlat diverses vegades
doncs
escolti, més que res
perquè m'ho puc mirar jo
no has de parlar d'un advocat
perquè llavors això ja els fa
una mica de por
o els fa una mica de respecte
deixi'm una mica
el contracte aquest d'Arres
o que sigui com està
perquè m'ho pugui mirar
el meu marit
o un tiet
o qui sigui
ens ho mirem bé
i llavors ja direm alguna cosa
i llavors han de portar aquest paper
i llavors nosaltres no diem
escolti, tot això s'ha de canviar
no?
aquesta clàusula d'aquí
és inadmissible
i si vostè l'afirma
vostè sap
que jo ja li he assessorat a vostè
que és inadmissible
si vostè a pesar d'això
la vol firmar
doncs és el seu problema
però tu ja l'assessor
és que això és inadmissible
que va contra llei
i que no és correcte
has dit un concepte
d'aquells Arres
que això sempre provoca
pànic
por
i en fi
que al final dius
què són les Arres
allò que donem
quan un es casa
o què és exactament
perquè saps tu
també
això ho deia una mica
en tota broma
però de fet
sempre hi ha polèmica
doncs són teves
són meves
això ho pagues tu
això ho rebo jo

les Arres
és moneda de canvi
entre el propietari
el comprador
el venedor
si estan ben fetes
és correcte
perquè d'alguna forma
això no enganya ningú
si estan ben posades
però sabeu vosaltres
que això sempre hi ha
una certa controvèrsia
el que passa
que a vegades
estan posades
d'una manera
que veus
que no són Arres
les Arres
és aquell concepte
de garantia
amb el matrimoni
era simbòlic
unes monedes
hi ha pobles d'aquí
sobretot de la Ribera de l'Ebre
que és un pastís
que se l'acaba menjant
les monedes que es passaven
de mà a mà
el pastís
se l'acaba menjant
el senyor rector
no sé per què
però bueno
es queda amb les Arres
ell
es queda amb a pagar senyal

doncs era
per garantitzar
la fidelitat
i dels matrimoni

i que compartien
d'alguna forma
uns béns
aquí també
aquí donem una quantitat
i donem una quantitat
fins que s'establim
que hi haurà
una segona data
fins al 31 de març
de l'any 2008
per exemple
en la qual
tant una part
com l'altra
això és una promesa
de compra-venta
però que està subeditada
que si jo
per el que sigui
que he comprat
al final
m'atiro enrere
perdo allò
que he donat com a Arres
però això s'ha d'establir
molt clar
que és en concepte
l'article concret
del Codi Civil
i de l'altra manera
si jo arribo
a aquella data
me'n vaig a la noteria
i aquest senyor
em diu
escolti-me
o m'envia un burofax
que ha decidit
perquè ho pot fer
unilateralment
desfer
aquella compra-venta
perquè això és
una promesa
amb una clàusula
de penalització
si jo a aquest senyor
li he donat 6.000 euros
i aquest senyor
per el que sigui
perquè trobo un altre senyor
mentrestant
que li paga el doble
pot desfer la compra-venta
i m'ha de tornar
les arres
doblades
doblades
doblades
per això ho especifica
si està ben especificat
el Codi Civil
la legislació vigent
per tant
perquè aquí
després pot haver-hi
problema
si hi ha un marc legal
molt més ampli
independentment
de la clàusula
que posi aquella persona
hi ha una llei
que està per sobre
de determinades clàusules
que a nivell particular
i m'estic posant
un terreny
que no hi entenc
que parlo des del punt de vista
que pot pensar
qualsevol oient
la jurisprudència
amb això és clara
en el sentit
que ho ha de dir
d'una forma molt clara
que és penalitzadora
per tant no val
la fórmula de cortesia
que una mica enganyosa
que diu
en concepto de arres
o de pagar senyal
o aquestes coses
que es posen
evidentment
hi ha agències
d'aquestes
n'hi ha de molt serioses
evidentment
d'advocats
n'hi ha de molt seriosos
però també n'hi ha
que no el són tant
i de professionals
d'immobiliaris
també passa el mateix
llavors
hi ha molts
d'aquestes agències
que et firmen ells
en nom d'un altre client
que és el que li venen el pis
o que es comprometen
sense que tinguin poders
i diuen això
però clar
després això
no significa res
perquè aquesta agència
que no és propietari del pis
no tornarà el doble
és un intermediari
perquè ho fa
en nom d'un altre
que aquell senyor
no apareixerà
i negarà la representació
i aquell senyor
potser no sap
que hi havia aquest pacte
això passa sovint

això passa
en les compres i vendes
de pisos
i llavors
les sentències
que tenim sobre aquest tema
només condemna
a la immobiliària
a tornar allò
que va cobrar
però no doblat
com especifica
en el seu moment
la norma
perquè en aquest cas
ell no podia obligar-se
en nom d'un altre
si no tenia
prèviament una representació
per això
evidentment
s'ha de tindre
aquest assessorament
de dir
això no ho pot firmar
o a vegades
tu ho has dit
és que em fa tanta il·lusió
aquell pis
perquè dona la passa de la font
i vull veure
les festes de la Santa Tecla
d'aquella manera
que més iguals
tots els concertos i revetlles
llavors
aquí no hi ha res a dir
és un risc
que tu has assumit
i per tant
no et sorprendrà
quins altres problemes
ens podem trobar
greus
ja no parlo
de la canonada
que això
pecat a minut
comparat
amb el que ens podem trobar
nosaltres
quan anem
al notari
a firmar aquest pis
torno a insistir
que
amb aquest tema
amb el nostre assessor legal
ens han de donar
l'escriptura
ens han d'assegurar
que aquest pis
està net de càrregues
que no hi ha res més
que si hi ha
el notari no diu res
el notari
adverteix
perquè prèviament
demana
un burofax
o demana perfax
millor dit
en el registre de la propietat
quines cargues hi ha
i llavors t'adverteix
escolti
per tant
també és feina del notari
a banda de donar fe
d'aquell moment
exacte
per altra banda
a nosaltres
que adquirim
a part de les obligacions
que nosaltres tenim
que és de pagar el preu
establert
o de firmar l'hipoteca
que sigui necessària
hem de rebre
la cèdula d'evitabilitat
conforme a aquell pis
és correcte
hem de rebre
els jocs de claus
que siguin necessàries
hauríem de rebre
que no ho rebem
moltes vegades
sobretot en pisos
de segona rehabilitat
no ens ho donen
el plano d'instal·lacions
perquè després
no se'ns acorreixi
i de primera vegada
tampoc ho donen
segons com
però s'hauria de demanar
perquè no sigui cas
que nosaltres fem
un forat
per posar una mampara
al nostre instal·lador
i comença a sortir aigua
per allà dintre
o petant els ploms
necessitem també
el bolletí de l'instal·lador
del gas
i de l'aigua
i de l'electricitat
de manera que nosaltres
quan anem a buscar
el llum
que no ens digui
no
i tot això
ens ho hem de donar
en aquest moment
importantíssim
del notari
o bé
amb el cas necessari
doncs
hem de llegir
també l'escriptura
en el sentit de dir
que el comprador
declara haver examinat
amb anterioritat
el pis
i que declara
que ho ha trobat
tot molt bé
etcètera
mira jo amb això
diria que firmin
exactament igual
perquè el dia següent
si no està bé
i nosaltres ja tenim
el pis
escriturat
i el nostre nom
i per tant
ja no ens el poden tocar
llavors nosaltres
tenim sis mesos
diu el Codi Civil
per poder fer una llista
de tots els defectes
que hi ha al pis
una rajola trencada
toca la que no tanca
rasca una porta
són acabats
per poder-ho reclamar
però també
per burofax
o per fax
o per el que sigui
de dir que he comprat el pis
i això
però Javier la realitat
ens diu
que ens trobem
tots aquests defectes
reclamem
i no ens fan cas
i dius
és que no sé
si em surt més econòmic
arreglar jo la porta
la rajola
i la canonada
que iniciar un procés judicial
que jo no sé
quant de temps em portaré
i quants diners em costarà
home
jo de totes formes
tot també valdrà
hi ha unes garanties
per llei
d'aquell habitatge
d'aquelles humitats
que em surten
home en principi
allò que es diu
vici suculs
que hem sentit a parlar
a vegades
això també
però això seria
per exemple
que en sec
jo què sé
a les nits
veiem nosaltres
o sentim
que quan es tiren
la cadeneta
de vàter de dalt
no ens despertem
perquè no hi ha
cap tipus d'aïllament
o que realment
surten filtracions
Vés a reclamar tot això
no?
Això no
però jo penso
que tot dependrà
la reclamació
la feina
ja hem dit abans
que la intervenció
d'un advocat
amb una compra del pis
evidentment jo dic
que és rentabilíssima
perquè és d'un cost
assumible
davant del que nosaltres
comprem
bé això
també valdrà
saber
què és
de què estem parlant
si estem parlant
d'una rajoleta
que val 50 euros
home doncs no ho sé
jo me l'arreglaria
jo
això és una cosa clara
ara si
la suma de diverses coses
tenint en compte
i a més a més
que això
que no ens enganxin
també
cadascú farà
el que li semblarà
que l'escriptura
posi el preu
que realment
nosaltres hem pecat
perquè si després
per el que sigui
nosaltres
inclús
no és freqüent
poguéssim demanar
escolti aquest pis
jo l'hi he comprat
en contemplació
una sèrie de coses
no el vull
perquè no ens satisfà
perquè és inevitable
tornim els diners
quins diners ens donaran
els que figuren
a l'escriptura
els que se n'acaben
confessats
hi ha la famosa
el negre del negre del negre
el sobret
el sobret
sí que això dius
ui estic fent el negoci del segle
i a lo millor
realment
jo penso que el consumidor
és uns estalvis
que es mengen les estovalles
perquè realment
beneficia per ell
cap ni un
i tant
l'únic
que no pagarà IVA
o no pagarà impostos
de transmissions patrimonials
el 7% de la quantitat
del líder negre
no hi ha res més
però en canvi
nosaltres
declarem
una quantitat
que és aquella quantitat
la que figura
a més
compta amb aquests temes
perquè
a vegades
aquesta il·lusió
actua amb excès
i sentit parlar
o fer a vegades
consultes
de barbaritats
escolta'm
aquest pis
m'acosta
parlant en pessetes
30 milions de pessetes
i me'n demanen
10 o 15
en negre
escolta'm
vés-se'm compta
perquè
a veure
mira després
per quins diners
escriptures
i el valor
que tindrà el teu pis
i no em remeto
o no em refereixo
només a nivell fiscal
del que pugui
reportar
si Isenda
acaba sabent-ho
sinó
aquests efectes
que al diner negre
hi ha algun problema
i se l'emporta el vent
i mai millor dit
però mai va a favor
del consumidor
mai
digueu que ho sàpig
mai
com bé dèieu
és un tema ampli
jo crec
el Javier
l'haurem de prometre
un altre pollastre
que per això
ha vingut avui
a la ràdio
regalem un pollastre
a les escrivents
jo crec que li haurem
de regalar un altre
perquè ha de venir
un altre dia
perquè queden moltes coses
per explicar encara
finalment
per la vostra experiència
imaginem
que no hem fet
aquest consell
que ens heu donat
de buscar
doncs
assessorament legal
que ens acompanyi
de la mà
a tota aquesta compra
per l'experiència
les reclamacions
posteriors
a la compra
d'un pis
al consumidor
se'n surt
jo diria que sí
perquè hi ha
el tema
de la tutela
la tutela judicial
i efectiva
jo diria que es dona
inclús a vegades
a vegades
inclús d'una forma
bueno
ho permet la llei
amb l'antiga
legislació
que era l'article
1591
del codi civil
una comunitat
de propietaris
podia permetre
el luxe
durant 10 anys
no fer res
a la teulada
i als 9 anys
6 mesos
i un dia
fer un acte notarial
dient que les recoletes
s'hi aixequen
i llavors
la tendència
judicial
és de donar
tutela judicial
efectiva
i en aquest cas

doncs
és que estàvem
mal col·locades
home
si durant 9 anys
i 6 mesos
i un dia
no s'hi ha fet
absolutament res
i és una de les parts
més afectades
de les inclemències
al temps
i no acredita
la comunitat
haver fet cap tipus
de manteniment
jo diria
però en general
i els pisos
tenen una resposta
judicial
jo diria que
eficient
doncs això és tranquilitzador
Javier Escudé
Víctor Roca
ha estat un plaer
de veritat
moltíssimes gràcies
fins la propera setmana
a vosaltres
a vosaltres