.
Dos minuts i mitja, serà un quart de dotze del migdia.
Saludem Víctor Roca, Javier Terres, molt bon dia a tots dos.
Bon dia.
Bon dia.
Benvinguts, és el darrer espai de la temporada.
Per tant, ho hem fet al llarg de la temporada,
jo diria que amb poc èxit des d'aquest punt de vista,
però avui podríem també obrir els telèfons
d'una forma més específica tenint en compte
que el tema que tractem és un tema que té a veure amb l'estiu.
Moltes vegades tractar, i això també ho deia,
amb temes relacionats amb el dret,
cas per cas no és una consulta superficial i ràpida per telèfon,
però hi ha determinats aspectes, en aquest sentit parlem avui,
relacionats sobretot amb l'estiu,
que probablement vostès tinguin curiositat o vulguin consultar.
Si ho volen fer, ho poden fer a partir d'ara,
a través del 977-24-4767.
Hi ha diferents qüestions, no?,
entre elles que podíem anar tocant una mica en funció de la demanda dels oients,
si és que existeixi, sinó d'altres temes que podem suggerir.
En els darrers dies hem assistit a la creació d'una associació de propietaris d'apartaments turístics,
que finalment, endavant de tota aquesta mena de demarcat negre que hi havia de lloguer d'apartaments a l'estiu,
van decidir crear una associació que aplega els apartamentistes de Barcelona,
la demarcació de Barcelona, de Girona i de Tarragona, una mica per defensar els seus drets.
En el tema dels apartaments lloguers d'estiu, tot això, normalment apareix sempre alguna denúncia,
perquè hi ha una certa picaresca en determinats moments,
sobretot aquells que no estan legalitzats com a tal,
que no són habitatges que estiguin preparats i que s'ofertin amb totes les normatives al corrent.
Sí, sobretot ve donat per la gran demanda que hi ha d'aquest tipus de vivenda,
i sobretot durant un temps, durant el període de vacances.
Això implica que, bé, gent que potser en certa mida no és del negoci habitual,
del lloguer de cases, de pisos en zones de costa com és la nostra,
aprofitin la gran avalanxa, si se'n permet el mot,
per poder no només cobrar uns preus i unes rendes increïbles,
que no s'escauen al que correspon, sinó també en tot moment a inclús enganyar,
com moltes vegades havíem sentit de contractar diferents lloguers,
a diferents persones, després arriben allà i se troben que aquelles cases estan llogades.
Això també ve, aquesta associació també ve creada una mica,
perquè els propietaris que necessiten tindre un emperament,
una legalitat que els ajudi a portar a terme tots els seus negocis,
es troben moltes vegades, que la gent, per altra banda,
que acudeix a aquests apartaments moltes vegades,
com són pocs dies els que estan,
doncs els deixen aquells llocs on estan vivint durant aquells dies
d'una manera molt malmesa,
i a més a més, també amb aquesta rapidesa que implica arribar i marxar,
poden al millor deixar a deure diners que estan obligats a pagar
per aquell servei que han rebut.
Tot això ha implicat que, suposo que aquesta associació de propietaris,
que desconec exactament quina és la fi,
però entenc que va per aquests dos trets,
doncs s'hagin agrupat i hagin intentat,
davant d'aquestos períodes d'estiu,
doncs una mica tindrà una força comú.
Home, un aspecte important és, primer,
apartaments que s'alquilen de forma il·legal,
és a dir, que aquell propietari potser diu,
mira, llogo dos mesos i un me n'hi vaig jo de vacances
i pago la despesa de l'apartament,
això és una pràctica generalitzada,
clar, és diner negre,
perquè és un diner que no es declara
mentre hi ha altres persones que lloguen aquest apartament
i paguen tots els impostos.
Això, d'una banda,
aquella persona que ho fa al marge de la legalitat vigent,
s'arrisca que li facin alguna malifeta
i no tingui cap dret a l'hora de reclamar o de denunciar a algú.
I si marxen sin pagar, marxen sense pagar.
Vull dir que és normal.
Després, el qui accepta llogar aquest apartament fora de la legalitat
també és responsable.
Sí, però, òbviament, estem amb el que estem, no?
Jo sé que estic llogant aquell apartament de forma il·legal.
A veure, partim de la base que, com comentava ara en Javi,
els advocats estem per emparar la legalitat.
El que passa és que no podem negar que es cometen
petites o grans i legalitats, com tu comentes.
Però poca reclamació pot fer aquella persona
que estigui en un apartament
que sap que no reuneix els requisits legals
i que paga aquell diner que no es declara
i tot això aquesta persona després
no té possibilitats de declarar
perquè d'alguna manera és còmplice
d'aquesta acció, no?
Està claríssim.
Anem a veure.
Partint de la base que ens hem d'ajustar sempre
a la legalitat,
doncs, a vegades,
du a terme segons quin tipus d'actuacions
petites irregularitats o corrupteles.
N'hi dic petites perquè n'hi ha de tot àmbit, no?
Però, diguem petites, des d'aquest punt de vista,
comporta pros i contras.
Tu potser t'estalvies una sèrie de requisits,
fins i tot a nivell econòmic,
dintre d'aquests preus desorbitats.
Doncs potser, en parant-se amb la legalitat,
un apartament d'una classe X
costa 1.200 euros al mes
i potser amb aquestes petites corrupteles
t'estalvies 300 o 400
perquè aquell propietari
s'està d'ajustar-se
amb una sèrie de requisits
i això et provoca un estalvi en el preu.
El que passa és que
tant propietari com inquilino
doncs pot tenir una sèrie de contres.
No oblidem una situació.
No oblidem una situació.
Me'n vaig més enllà
i vaig a fer una consideració
potser una miqueta exorbitada o exagerada.
Però no oblidem que,
encara que des del punt de vista
de rendaments urbans,
és a dir, de lloguers,
hi ha una normativa
que és la llei de rendaments urbans
i no oblidem que és una qüestió específica
els lloguers per temporades,
podria donar-se la circumstància
que a vegades es llogui
o es posi algú
o entri algú en un pis
o en un apartament de la teva propietat
i puguis fins i tot tenir problemes després
per fer-lo fora,
si no hi ha una sèrie de requisits.
Que no vulgui marxar
i que es converteixi en una situació
en la qual, entre cometes,
s'inquilino,
doncs planti una miqueta de cara.
Tot això sí,
suposo una miqueta,
arrel del que deia abans Sant Javi,
si t'ajustes a la legalitat,
òbviament,
per part,
diria d'en dues bandes,
però específicament del propietari
d'aquell immoble,
òbviament,
doncs tindràs més emperament.
És el que dèiem abans,
que potser des d'aquest punt de vista
és bo fer-ho dintre de la legalitat.
No, gens menys,
és indubtable
que aquestes petites corrupteles es fan
i que es seguiran fent.
No estic recolzant-les,
ni molt menys,
en absolut,
perquè,
insisteixo,
com a advocat,
tinc que defensar la legalitat,
però és indubtable
que hi ha situacions
que es produeixen
i es seguiran produint,
que s'intenten evitar,
però,
ojalà,
s'acabin evitant,
però que...
Però es creen molts problemes
al llarg de l'estiu.
Es consta que hi hagi moltes denúncies
en temes relacionats
amb les vacances,
amb els apartaments,
amb els lloguers,
amb els pagaments,
amb tot això,
amb allò de llogar un apartament
i quan arribes resulta
que ja està ocupat
i ja t'ho han cobrat
i no localitzes el propietari,
coses estranyes, no?
Sí, a veure...
Abans s'han donat més casos
que no pas ara, no?
Bé, perquè tot tendeix
a estar molt més regulat
i realment som un país
que es dedica al turisme
i bé, doncs,
en aquest aspecte
hem tingut que donar
una mica la talla
perquè és que si no,
si el sector serveis
com és aquest,
doncs el portem malament,
suposo que pels operadors turístics
i empresaris d'aquest món
que això, doncs,
aniria en avall.
L'estiu ho dona, tot això.
Tinguem en compte
que són situacions
de temporalitat
que pots estar
més o menys dies
però que de cop i volta,
doncs,
allò s'acaba i marxes.
Això de marxar,
això de no estar en el lloc
on es produeix,
doncs,
aquella infracció
ja sigui per aquest tema
dels juguers
o com és molt habitual,
per exemple,
el no pagar
les habitacions d'hotel
és un acostum
molt habitual
amb tot,
amb totes les garanties.
Avui dia costa molt, eh,
de no pagar l'habitació d'un hotel.
És un delicte que es fa.
És un delicte que es fa,
d'anar
i el que passa
és que també...
Generalment el paquet
ja l'has comprat abans,
per tant,
està pagat ja
quan arribes.
I encara et diré més.
Pots deixar de pagar
alguna despesa,
potser,
però en principi...
I encara et diré més.
Vas amb un document
nacional d'identitat
que és el primer
que et demana
un conserge
de qualsevol hotel
per deixar allà
perquè si puguem...
Ara també una targeta de crèdit.
Una targeta de crèdit.
Un dia ja parlarem
d'això
de no donar el DNI.
I la targeta de crèdit.
I la targeta de crèdit.
Això ja parlarem
perquè està molt extès,
som costums,
som hàbits
que sobretot
doncs
la resta
dels ciutadans
o de la societat
ens ha anat molt bé,
sobretot si tenim
neta
tota la nostra vida,
no?
De petites situacions
que potser
no són tan acords
amb la llei
o d'una situació personal
doncs d'acorda.
Però això
en certa mida
s'ha extrapolat
i hi ha moltes persones,
moltes institucions
per exemple
d'aquestos
que estem parlant
operadors turístics
que no te'l poden demanar
així de tan alegrament.
Però bueno,
diguéssim que
a tu et dona seguretat
no donar-lo.
Doncs bé,
encara així
donant aquestes situacions
ho comporta a l'estiu.
Ho comporta,
és una situació de rapidesa,
és una situació estival.
Cada dia
doncs
totes aquestes grans empreses
o institucions turístiques
o personal
que es dedica
a llogar
a casa seva
doncs agafen
molts més mecanismes
per poder protegir-se
com per exemple
és aquesta associació
però va inherent.
El fet que
per la justícia,
per el que són
els mecanismes
de justícia,
doncs
existeix una temporalitat
és també un factor
que augmenta
la dificultat
per poder
agafar
aquelles persones,
enjutjar-los,
poder portar-los
a les residències,
als domicilis,
tingués en compte
que ja actuen
un nombre
més
a voltat
de persones
que no són
les pròpies
del lloc
on està
l'administració
de justícia
o la policia
competent.
O sigui,
s'han de fer
una sèrie de tràmits
que compliquen
i que sobretot
allarguen
molt més
aquesta situació.
Encara i així
funcionen.
Tu te'n vas
amb un jutjat de guàrdia
i te'n trobaràs
no únic i exclusivament
als típics robatoris
en una platja
davant d'un hotel,
sinó que te'n trobaràs
precisament
a la propietària
dels apartaments
que als estrangers
o nacionals
és igual
li acaben de destrossar
tot el mobiliari,
per exemple,
que és molt típic
després de la típica
festa
o joerga de turno.
A lo millor
llocen l'apartament
per cinc persones
i s'hi posen quinze.
Això també podria ser
motiu de denúncia
de recinció
d'un contracte,
per exemple?
A més a més,
aquí ja no estem
endavant d'una normativa
de lloguers
com la que deia el Víctor
que precisament
la legislació
per lloguer
d'apartaments
de caràcter temporal
existeix
i ja és una determinada.
Si no,
ja estem dintre
del que és la via penal
i ja es comenten
o ja s'enjutgen
o ja es porten a terme
doncs
per delictes,
per causes penals.
No ens poden demanar
al carrer d'identitat
qui vulgui?
No.
Qui té potestat
per demanar-nos el DNI?
Des del punt de vista...
No, no,
és que això, clar,
ara a l'estiu
anem per tot arreu,
ensenyem la bossa
a la botiga,
als grans magatzems,
la targeta de crèdit
per tot
al carrer d'entitat
i diem que sí a tot
i bé,
potser hem de continuar
dient que sí
perquè volem
però en tot cas
sí que estaria bé
saber quins drets
ens emparen
en aquest sentit
en quant a la nostra intimitat,
no?
Víctor,
un petit abur.
No es tracta de barallar-se
amb cap caixera
de cap supermercat
ni res d'això, eh?
No, ni molt menys
i no adalentem
a les persones
a fer-ho.
Però, a veure,
el document nacional
d'identitat
és un document oficial.
Com a tal,
si som exactes
amb aquest tipus
de document,
només te'ls podrien
exigir l'exhibició
funcionaris públics,
com podria ser
d'entrada
un policia
o qualsevol altre
personal
que estigui treballant
en una administració
de l'estat,
comunitat autònoma
o entitat local.
Per exemple,
vaig a Hisenda,
vaig a la Seguretat Social,
vaig a la Universitat
a fer una matrícula...
Exactament.
Però què ha succeit?
I una mica
recullo el que abans
havíem parlat
i perdona, Víctor,
que t'agafi el temps.
Que això
és un mecanisme
que a nosaltres
ens ha comportat
una identificació,
una identificació
molt bona.
Per què?
Per què?
Doncs per fer
aquest tipus
de negocis,
de transaccions,
per acreditar-nos,
etcètera, etcètera.
Què ha succeit?
Que hi ha un munt
de transaccions
de caràcter dinerari
o econòmic
que avui en dia,
que això també estaria
potser en qüestió,
avui en dia
necessiten
d'aquest document
de nacional identitat
per donar una prova,
una identificació
que sigui més fiable
del normal.
Perquè després
també podíem entrar
dintre d'un capítol...
En principi,
això beneficia
al client.
A la persona,
al client.
I per això
no comportarà mai,
I Holanda,
no comportarà mai
una polèmica
tot això.
Però,
hi ha hagut casos
on moltes persones,
on moltes,
diguéssim,
institucions
que no tenien
aquest caràcter oficial,
negocis,
persones que es dediquen
a la vida mercantil,
han exigit
aquest document
de nacional identitat.
És més,
anem per molts comerços,
per molts hotels,
per molts apartaments,
que hi ha retolets
que diuen
que no t'atendran
si no els exhibeixes
aquest document.
Molt bé.
Això és incorrecte.
És incorrecte,
però també
és allò
del dret d'admissió,
no?
Si no t'interessa,
vés a una altra botiga
que no t'ho demanin.
Doncs podran dir així.
És a dir,
aquell propietari
no té dret a demanar-t'ho,
però t'ho pot demanar.
No.
És a dir,
tu el que no estàs
és obligat a ensenyar-ho.
Però hi ha situacions
en què és inimitable
que potser necessitis
d'aquell servei.
Per al moment,
per on estiguis,
per exemple,
amb una benzina.
És recomanable,
perquè de fet
estàs protegint
els teus interessos
si ensenyes el teu denari.
No portarà,
no portarà,
però per exemple,
estic parlant
i ara m'estic gastant
molt d'una benzinera.
Imagina't que no tens
ja més benzina
i aquell senyor
no et pot servir
d'això
si no li presentes.
Dic,
escolta,
em porto els diners
però no tinc el DNI.
No, no,
què has de fer?
Concretament això
va derivar en un judici,
un judici per coaccions
i es va guanyar.
Va guanyar la persona
que no volia ensenyar el DNI.
I van comptar amb aquesta persona,
aquest empresari en concret
o aquesta benzina en concret
perquè efectivament
aquest senyor
havia tingut uns anys
i perjudicis
pels seus negocis,
era un transportista
i bé,
doncs era l'única
i exclusivament
que no l'havien volgut servir
perquè no portava el DNI damunt.
Em sembla que és
d'una exageració,
no?
És la circumstància concreta.
El Xavi ha posat
un bon exemple
en, diguem,
jurisprudència
o almenys
en una sentència judicial
que és el que anava a dir jo.
En aquest moment
no em ve el cap
jurisprudència concreta
sobre aquest tema
però es produeix
una discussió jurídica
interessant.
En tant en quant
tu vas a un establiment
i molt bé
o qualsevol establiment
bé sigui per comprar
bé sigui per llogar
una habitació
a vegades s'utilitza
aquesta terminologia
llogo una habitació
o bé, per exemple,
ara que tenim aquí arreus
les línies de baix cost
quan tu treus
un tiquet
per internet
et dones
doncs
Javier Terreres
i Holanda García
i Víctor Roca
volen anar
doncs a Londres.
Tu arribes a l'aeroport
i per
donar-te físicament
aquell bitllet
o aquella
tarja d'embarcament
és necessari
que ensenyis el DNI
si no
no te la donen
i no parlo
en aquest cas
de l'aeroport
que sigui necessari
el DNI
per passar la duana
perquè el DNI
te'l tornen a demanar
després
quan passes a l'arc
etc.
Aleshores
clar,
ens trobem
amb un dilema
que es produeix
què faig?
Mostro
un document...
Però és que en aquest cas
és necessari
que el mostris
t'estan protegint a tu
en aquest sentit
vull dir
si no li podrien donar
el bitllet a qualsevol altre
i tu l'has pagat
prèviament
Sí, però hi ha una qüestió
si em permets
Vaig a fer una mica
d'advocat
Per no del diable
També, del diable
Ells m'estan protegint a mi
Per dir-ho d'alguna manera
jo sóc però un grandet
per protegir-me
Si el fet és protegir-me
Aleshores arriba un senyor
i diu
Soc Víctor Roca
doni'm el meu bitllet
i li donen?
A veure
Sense ensenyar
cap identificació
Víctor
El que met el Super 3
no te'l donarà
No faré més d'advocat
Hi ha altres països
on no existeixen
Que hi ha sistemes
diferents o què?
I te'n fan acreditar
d'una altra manera
que ells consideren
Amb el carnet del Super 3
Això ja em sembla massa
però hi ha uns altres mecanismes
no només pot ser el DNI
El DNI
jo és que reconec
que és
bueno, estic entrant
en una polèmica
perquè això és un debat
a nivell internacional
Hi ha coses que jo
això que deies
el cas d'aquest transportista
aviam
em sembla
ara, en aquest sentit
d'aquest bitllet d'avió
que tu has pagat
per internet
que és com avui dia
es fa bene i tot
Dona-li al client
una clau d'identificació
que això ho poden fer perfectament
Una cosa és que el policia
el policia que hi ha
a l'arc
ja sigui aquí o a Heathrow
Si t'enrolla
aquesta solució
és una clau d'identificació
Com hi ha molts negocis
jo veig que inevitablement
el treure un munt de coses
ara ja m'estan dient
vostè és el no sé qui
i el codi no sé quant
doncs no més ho sé jo
i si realment hi ha hagut allà
una substracció
o alguna cosa
doncs bueno
que ells tinguin mecanismes
la mateixa targeta de crèdit
la mateixa targeta de crèdit
porta unes identificacions
que jo
per un assumpte en concret
derivat d'un tema d'aquestos
vaig quedar boig
la quantitat d'informació
que porten
doncs moltes vegades
ensenyem el DNI
i moltes vegades dius
però
si el que t'estic donant del DNI
no té res a veure
amb la quantitat de dades
que tens en aquesta targeta
Si arriba un moment
que pagues al supermercat
amb la targeta sanitària
perquè és un embolic
de targetes
que dius
No, no
però la targeta de crèdit
Per què hi ha aquesta recança
ensenyar el DNI
per part de moltes persones?
Què creieu vosaltres?
Per la vostra pràctica
allò que a vegades
vosaltres mateixos
és que jo tinc els meus drets
naturalment
només faltaria
que no tinguéssim els nostres drets
i que a més
els hem de conèixer
i els hem de practicar
Algú pot pensar
i vols dir que n'hi ha per tant?
Bé, per algunes persones no
però per d'altres sí
Per què creieu que hi ha aquesta recança?
Bueno, deixo que dieu vosaltres
No, però aviam
Ah, deu ser per això
És una qüestió de coqueteria
És una qüestió de coqueteria
No, home
A veure
És que ja és una qüestió extrajurídica
Potser són qüestions d'amor propi
de dir
doncs jo discutiré
perquè sé que la llei m'empara
Jo soc un ciutadà intetxable
i no he de demostrar
I no tinc que demostrar res
Exacte
La meva honorabilitat
No ho sé
És com no sigui
per aquesta causa
se'ns poden passar pel cap moltes
i ja no és una qüestió d'experiència
Crec que tot se'ns passa pel cap
O una certa rebeldia
que tots tenim també
Sí, bueno
Jo almenys
per les persones
que he sentit que no volen
Sí, hi ha molta gent
que no vol ensenyar el DNI
I a part que hi ha molts països
que no el tenen
En el mateix Regne Unit
ara s'està debatint
si el fan o no el fan
Sembla que al final
han decidit que sí
però no amb totes les dades
Tinguem en compte
que també en el nostre país
Hem tret moltes de les dades del DNI
que abans hi havia la professió i tot
I les empremtes dactilars
I l'estat civil no?
L'estat civil ara em penso que no
És que era una cosa increïble
I les empremtes dactilars sí
Les empremtes dactilars
jo fa ni un any que les he renovat
És que anem més enllà
Qui em fa el document nacional d'identitat?
El Ministeri de l'Interior
O sigui, el que estan fent-me
és una fitxeta que tenen ells
per controlar-me en tot moment
on estic, on vis
Quines són les meves empremtes dactilars
Que efectivament
Si en algun moment soc una persona
que s'ha sortit fora de la llei
és rapidíssim i va de meravella
O sigui que els mecanismes en aquest aspecte
en aquest país ho tenen molt bé
És culpable mentre es demostri
Però és que per quin nas
us tinc a portar damunt sempre
una mena de fitxa policial
en la meva butxaca
Aquesta és on ve la meva rebel·lia
I si te la demana l'autoritat
i no la mostres
pots tenir un problema
És que el discurs en aquest aspecte
jo ja sé que està ja molt enfonsat
Perquè l'únic que et comporta el DNI
avui en dia
i com hem comentat abans
són beneficis
O sigui, jo en aquest aspecte
Però anem una mica
a aquelles situacions
on tot és extrem
Com per exemple això
Hi ha molta gent que en aquest país
i si fem una mica d'estudi històric
el DNI
doncs l'odien molt
ja no és la nostra generació
perquè amb aquell DNI
es podia doncs
sapiguer moltes coses
doncs a lo millor
negatives
per al règim que en aquell moment
doncs estava imparant
en el nostre país
amb diferents
doncs
petites senyals
si es feia en mayúscules
en minúscules
si hi havia algun puntet
o si hi havia una coma
si era efecte o no era efecte al règim
i li tenen molta ràbia
perquè a més a més
anaven a la policia
anaven a la policia
a fer aquest document
això ha comportat
una certa rebel·lia
i una certa desconfiança
que potser
ja nosaltres
no la tenim que tindre heredada
ja estem superats
però que
si realment
ho racionalitzes
una miqueta més
i en tot moment
doncs
ets capaç
d'anar més enllà
a veure el que és
doncs t'adones
que en definitiva
és això
a Estats Units
per exemple
què és el que t'identifica
el país que diuen
que és més civilitzat del món
t'identifica
en un moment
i exclusivament
si estàs treballant
en algun lloc
la targeta
de la seguretat social
per això
tenen aquests grans problemes
és veritat
per identificar les persones
i tenen 40.000 persones
que si s'han casat
s'han descasat
viuen en un estat
o un altre
poden tindre 40.000 noms
serà molt més difícil
doncs que sigui l'estat
el que trenqui les banyes
amb això
no l'he de fer jo
ho sento molt
i perdonant
a les grans institucions
és un discurs
a més és un dret
que t'empara
ja ho saps tu prou
que per això ets advocat
ja per acabar
perquè pràcticament
estem fora de temps
i per fer-ho així
més lleuger
obrim o no obrim la bossa
en una caixa
d'un supermercat
o d'una botiga
o d'uns grans magatzems
obrim o no obrim la bossa
exacte
em pot ensenyar la bossa
sisplau
o sisplau
un cartellet
ensenyi la bossa
a la caixera
ja hi som
ja hi som
ho hem de fer
o no ho hem de fer
jo no tinc per què obrir la bossa
el que passa és que
un altre rebel
no, és veritat
a veure
jo puc tenir una sèrie
d'objectes personals
que no té per què veure ningú
amb el qual
tinc un dret a la intimitat
absolutament claríssim
el que passa
és que si es produeix
una sospita sobre tu
el supermercat
pot avisar
a la força de seguretat
competent
normalment arriba
primer el guarda de seguretat
ja l'hem liat
i arriba la força de seguretat competent
que és un guarda de seguretat
privada
i em diu que l'he d'obrir
i jo què faig
bueno però mira
Jolanda
reclamo presència policial
et vaig a posar un cas extrem
i per acabar amb un cas una mica
estrambòtic
en aquest programa
aquesta temporada
jo ara me'n vaig de la ràdio
i em dius
Víctor espera un moment
no t'hauràs emportat
alguns objectes
d'aquesta santa casa
es potser que és l'últim programa
molt bé
i he volgut fer un cas
una miqueta
una miqueta
graciós
per dir-ho d'alguna manera
molt bé
si jo porto una bossa
perquè te la tinc d'obrir
i em pots dir
espera't aquí
que vull verificar
que no t'hagis dut
perquè és l'últim programa
res d'aquí
la tinc d'obrir
o no la tinc d'obrir?
el Víctor
veig que no em contesté
la pregunta
bona senyal
perquè no m'ho faràs
gràcies per la confiança
però
bromes de banda
legalment jo estic obligada
no
no
per això t'ho deia
però t'he posat l'exemple d'aquí
perquè no té per què ser
un supermercat
és a dir
és el mateix
és una
personal
d'una tenda
d'un supermercat
en aquest cas
on sigui
que sospita
que et pots haver sostret
algun objecte
d'aquella santa casa
no tenim temps
però hi ha una sèrie de coses
en el que és
quant a drets
el consum diari
els hàbits diaris
la típica botiga
que dius
no acceptem bitllets de 100 euros
vas al cinema
no acceptem bitllets
d'aquesta quantitat
dius
home com que no
és moneda de curs legal
per tant m'han d'acceptar
aquest bitllet
és a dir
som d'aquelles petites coses
que trobes en la quotidianitat
que mai penses
que és un tema
de dret i deures
i mira te l'empasses
te'n vas a buscar
canvi com pots
o canvies d'establiment
aquest tema
sí sí
es tindria que tractar
i en relació
a la intervenció
del Víctor
dels supermercats
ho podem trobar
en un munt de dispències
jo l'altre dia
em va vendre un
mira
en això que explicaves
perquè concretament
havia contractat
ràpidament
un bitllet de tren
anava
amb
amb una moneda
doncs
amb bitllet molt alta
o sigui
i l'altre li va dir
que com era tan alt
que no li venia el bitllet
perquè
tenia que donar-li canvi
i no li anava bé
i un bitllet de tren
és a dir
que no hi ha una oferta
on tu puguis anar
a una altra estació
o una altra companyia
exactament
era una estació
ajunyada
de la nostra ciutat
per suposat
i per anar
a agafar aquest tren
no hi havia manera
bueno
doncs aquest senyor
li va produir uns anys
i un perjudici
i no agafar aquest tren
estem en el de sempre
sí però permetem
una qüestió breu
hi ha un nens
que es diu
oficina del consumidor
etcètera
que pot tractar
aquestes temàtiques
però també hi ha
una altra qüestió
hi ha un concepte
que és la llibertat de mercat
tothom té dret
si algú ve al meu despatx
i vol pagar
de determinada manera
ja no direm
una moneda gran o petita
sinó per exemple
amb un xec
o amb un taló
que té dret a fer-ho
jo no accepto talons
no accepto talons
o no accepto targetes
o no accepto el que sigui
clar
a veure
potser aquell senyor
s'aixeca i se'n va
i diu
escolta
i doncs miri
no porto
ja ho veurem
és a dir
i crec
que des d'aquest punt de vista
també l'establiment
té el dret
a acceptar o no acceptar
i a dir
escolta
si vostè no m'ensenya el DNI
jo no l'hi venc
llavors com has dit abans
Iolanda
ja està liada
i ja es genera
el conflicte
entre dues parts
que es té que solventar
doncs des d'un punt de vista
judicial
crec que en aquest aspecte
hi ha una normativa
del Banc d'Espanya
en quant és la circulació
de moneda
i bueno
en aquest aspecte
però una altra cosa
són les normes pròpies
que fem
qualsevol entitat
ja sigui de transport
ja sigui de comerç
ja sigui
doncs un negoci
o establiment
on
diguéssim
dintre del que és
el tràfic mercantil
doncs la fem única
i exclusivament per nosaltres
en aquest aspecte
estàs produint un menors cal
però efectivament
també hi ha aquesta llibertat
aquest dret de llibertat
establir doncs
com vols fer
la forma de pagament
i aquí doncs
si realment vols
aquell producte
te tindràs que darrí
en fi
sigui com sigui
el cas és que
no ens acabem els temes
per tant us convidem
a la propera temporada
si voleu
si ens voleu acompanyar
el Víctor
ja ho veurem
mirarem primer la cartera
a veure si s'emporta alguna cosa
si em deixeu entrar
si teniu a bé
deixar-me entrar
tenim que dir
que en aquesta emissora
en aquesta casa
doncs sempre ens fan
molts presents
i a vegades confonem
si
si clar
dius això era per mi no?
dius no
més aviat no
és una torreta
que tenim aquí
guarnint la taula d'entrada
però en fi
si tant t'agrada
m'assembla que m'he creat
una fama i una reputació
immerescuda
Víctor Roca
moltíssimes gràcies
a vosaltres
igualment
Javier Terres
moltíssimes gràcies
bon estiu
i molta sort
perquè hi ha alguna intervenció
alguna cosa pendent
sí però bueno
crec que no serà greu
que tot vagi molt bé
moltíssimes gràcies
gràcies a tots