Sintònia de Salut
Sintònia de Salut, un espai que com cada dimecres es realitzem en col·laboració
amb la xarxa social i sanitària de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona.
Sintònia de Salutem, com és habitual, el seu director, el doctor Joa Maria Zerà.
Senyor Zerà, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I avui també ens acompanya la doctora Esther Martí, cap del Servei d'Anatomia Patològica.
Senyora Martí, molt bé, benvinguda també.
Bon dia.
Doctor Zerà, avui ens proposava parlar del càncer,
ja que aquest dissabte, 4 de febrer, és el Dia Mundial del Càncer.
Sí, com és habitual, mirem de si hi ha alguna d'aquestes celebracions,
no totes, perquè n'hi ha molt sovint,
d'aquestes que l'Organització Mundial de la Salut promou
per recordar la necessitat de posar en valor
i posar sobre l'escena alguna patologia concreta,
cada any ja és tradicional, ja el Dia Mundial del Càncer,
i com és també tradicional, l'Organització Mundial de la Salut
intenta focalitzar en un dels aspectes del càncer,
perquè això és molt ampli.
Aquest dia on s'intenta plegar tot un seguit d'activitats
i segur que amb tots els mitjans d'això en sortirà,
i sobre el tema del càncer...
Sí, són els dies en què s'ha sortit els resums estadístics,
declaracions de bones intencions, també moltes vegades.
Bé, i conscienciar també els governs,
i cadascú intenta fer el que pot
per veure que al seu espai s'hi dediquin recursos
perquè és un tema necessari posar-lo en valor.
Això serà el dia 4, aquest dissabte,
i en aquest cas ho focalitzen sobre el càncer infantil.
Crida una mica l'atenció perquè un pensa que els nens no entenen de càncer,
diu això del càncer està només la gent gran,
o de mitjana edat cap amunt,
i sempre estem parlant de les prioritats amb el càncer de pulmó,
i el cribatge del càncer de mama, i el càncer ginecològic,
i el càncer d'ell, de colon,
que són els càncers hematològics,
que són els que al carrer
n'hi ha, se'n parla més,
perquè són els més sovins,
i també és veritat i és cert,
que es donen majoritàriament a partir d'una mitjana edat.
Ara, malauradament, encara que
sembli que sigui una tremenda injustícia d'aquest món,
que els crios també t'hi puguin tenir,
no només diarrees i refredats,
doncs també poden tenir càncer.
També poden tenir càncer.
De fet, doctor Zerà, és la segona causa de mortalitat infantil.
Exactament.
La segona causa de mortalitat infantil és el càncer.
I llavors, per fer cinc cèntims sobre les característiques aquestes,
hauríem de dir que són un tipus de...
o sigui, tenen la desgràcia de tindre,
tant petits o jovenets,
poder també tenir un càncer,
però el tipus de càncer que són habituals amb aquesta gent
justament són d'aquells tipus majoritàriament
que els avenços, des del punt de vista científic
i de tractament,
ha tingut més progrés.
O sigui, els càncers més habituals en crios
bàsicament són els hematològics,
les leucèmies i els linfomes,
i avui, leucèmia i linfoma,
doncs és un tipus de càncer que és hematològic
i que ja hi ha molts recursos terapèutics
comparats amb altres anys.
Un segon grup de càncers
que poden tindre en aquestes edats
són els del sistema nervió central,
els tumors cerebrals.
I un tercer grup, no tan freqüent,
però que també sol sol donar,
és de ronyó,
que és un càncer que es diu tumor debils,
que és molt conegut,
o bé oci,
pensem que són una de les coses
que tenen característiques els crios
és que estan en època de creixement
i, per tant, l'os està en regeneració
i creixement continu,
és un tejit molt viu en el cas dels infants
que serien tot el conjunt de tumors ossis
com és l'osteosarcoma,
o és el solcoma d'héroïn
que seria el més freqüent?
No, jo voldria afegir que,
degut a això,
els tumors pediàtrics
es caracteritzen en general
perquè les cèl·lules que els formen
són cèl·lules molt immadures
que creixen molt ràpid.
Llavors, el fet que creixin tan ràpid
els fa molt vulnerables
als productes tòxics,
o sigui, en aquest cas seria
el contrari a la quimioteràpia, no?
Llavors, tenir un segle celular molt ràpid,
o sigui, amb un creixement ràpid,
això fa que es puguin obtenir
amb tractaments agressius
doncs pràcticament la totalitat
de la mort d'aquestes cèl·lules malignes
i llavors poder netejar
en certa manera
el tumor i corals, no?
I evitant així
que tornin a rebrotar,
cosa que passa amb els adults
perquè no es aconsegueix
que les cèl·lules morin totes
són en el mateix moment.
La velocitat també,
però que tenen amb els infants,
justament perquè hi ha aquest creixement,
doncs ens ajuda
a posar un mecanisme terapèutic
que pràcticament pugui ser resolutori.
Per això li deia abans
que el dolent que té
tenim una cosa bona,
a diferència dels adults,
que pel tipus de càncer
i per les carístiques dels infants,
doncs pràcticament avui
podríem afirmar que la majoria
tindrien tractament,
cosa que no es pot dir
amb la gent gran en la seva totalitat.
Això, aquesta és la foto.
En aquesta foto,
el que el Dia Mundial del dia 4
vol fer èmfasi és en dir,
clar, lògicament passa
perquè un ho detecti.
O sigui, passa perquè te n'adonguis compte
i te n'adonguis compte
en un cert temps
per poder fer aquesta actitud terapèutica
que parlava la doctora Martí.
Com es fa aquesta detectació?
Bàsicament aquí tenim un gran problema
entre dos mons.
estem parlant d'un Dia Mundial,
no?
Estem parlant de tot el...
Per 6.500 milions de persones
que habitem aquest planeta.
Llavors, aquí tenim dos mons
en els quals amb un
anem avançant
i cada cop més
amb el tema preventiu
i llavors vol dir
que els nens,
sigui a l'escola
i sigui a través dels programes de salut,
als centres de salut,
tots ja tenen un seguiment habitual,
cosa que no hi ha en altres entorns.
Aquest seguiment habitual
per part dels professionals
és el que, evidentment,
ha d'atactar aquests casos.
A quin...
On pot sospitar aquestes qüestions?
Home, jo donar simptomatologies
per la ràdio no ho faig mai, no?
És molt perillós.
Sí, perquè la gent no...
Jo crec que és confiar en els professionals
i estem parlant de casos greus
en els quals, doncs,
són les grans característiques aquestes,
doncs, per exemple,
en el cas dels tumors cerebrals,
molt mal de cap,
inestabilitat a la marxa,
trastorns anormals
que debuten de l'equilibri, etcètera, etcètera.
En el cas dels hematològics,
doncs, moratons,
taques,
trobar-se més pàl·lid,
pèrdua de pes,
important,
palides, etcètera, etcètera.
Estem parlant d'aquests grans trastorns,
però que això passa
perquè el pediatre,
el metge de capçalera,
el metge de família,
ho pugui detectar
si és que hi ha hàbit
i costum de fer el seguiment.
Des que es va introduir
a la salut pública,
nosaltres tenim una gran sort
de l'escolarització,
cosa que tampoc passa
en aquests altres països.
L'escolarització obligatòria,
i ara més enllarg,
fa que amb una hora determinada avui,
ara, a les 11 i mitja del dematí,
saps que tens sequestrats
tots els crios
de tot l'Estat.
Els tens sequestrats
perquè, en teoria,
com no estigui algú
que tingui un refredat,
està sequestrat
dins de les escoles.
Per tant,
si volguessis fer
una operació d'acoso,
ara desembarcant
un professional
a cada escola,
tindries immediatament
controlat
a tota la població.
L'exemple és gràfic.
És gràfic, no?
Per tant,
però això és utilíssim,
molt útil,
per poder arribar
a tota la població
jove
i infants
per poder-los fer
tractaments preventius,
cosa que no pots fer
amb els adults
perquè no trobaràs mai,
en cap cas,
en cap moment,
tots en un lloc post
que un gran estall
de futbol,
que vagis allà,
els hi puguis donar
una instrucció.
això que és la sanitat escolar,
que s'ha fet amb les vacunes
i s'ha fet amb aquests
instituts preventius,
és la gran sort
dels països desenvolupats
per poder fer
aquestes actituds
de prevenció.
Què ens passa
a la resta del món?
I el que apuntàvem abans,
que la detecció
d'aquests 160.000 casos
que es diagnostiquen
pugui ser aviat,
doncs és l'èxit terapèutic.
Què ens passa
a la resta del món?
començant perquè no hi ha
l'escolarització,
a partir d'aquí,
vostè mateix,
l'accés,
no hi ha als instruments
terapèutics,
sinó al diagnòstic,
és molt complicat.
El diagnòstic
és la peça clau,
el diagnòstic aviat
és la peça clau
d'un èxit terapèutic posterior.
I moltes vegades,
si es produeix
aquesta detecció,
si és que es produeix,
es pot arribar massa tard.
Sí, sí, sí.
O sigui,
si no hi ha
un bon instrument
de diagnòstic,
una sospita primer,
un bon instrument
de diagnòstic
i amb dues coses
fetes aviat
no arribem a l'hora.
En el instrument diagnòstic,
és una mica
l'altre comentari
que es tractava d'avui,
té la peça clau
el valor
de l'especialitat
d'anatomia patològica,
que és
una d'aquelles especialitats
que a vegades
queda en l'anonimat
del que són
els escenaris
de la medicina,
els que surten
als aparadors,
que hi ha
els cirurgians,
els pediatres,
els radioterapeutes,
etcètera.
Si em permet
l'estar system
de la medicina.
Exacte,
una mica
el que surt
per tot arreu,
el que explica,
no sé què,
però hi ha
una eina clau,
clau,
tremendament important
i d'un gran valor
del coneixement
d'aquests professionals
que és
el que fa
la feina
en laboratori.
Mai millor dit,
perquè realment
el que treballa
és en un laboratori,
que és el que
a partir
d'una petita mostra,
davant d'una sospita,
doncs acaba dient
sota el seu ull,
perquè aquí no hi ha
tecnologia que valgui,
sota el seu ull
i la seva expertesa
de què estem parlant
i no només
de què estem parlant,
perquè una cosa
és dir,
mira,
aquesta cèl·lula
és maligna,
que té unes característiques
així,
abulto,
més o menys
espectaculars,
quan sabeu,
perquè la majoria
de les vegades
i com més aviat
més difícil,
perquè quan la cosa
està molt desenvolupada
en trobes moltes
i és més fàcil,
però quan debuta,
allí és on
te l'has de jugar
de veritat
i on és molt
més complicat.
Però després
hi ha posat-li
l'apallido,
hi ha posat-li
els noms
i els cognoms,
perquè conforme
el desenvolupament
terapèutic
ha anat sent
cada cop més gran,
ja no serveix
un únic producte
químic
que ho mata tot,
sinó que
els segons
i tercers
cognoms
d'aquell tipus
de càncer
determinen
exactament
quina actitud
terapèutica
fes servir.
Doctora Martí,
parlem ja,
per tant,
de la seva feina,
parlem de la seva tasca,
endinsem-nos
en el seu laboratori,
mai millor dit,
com definiria
la seva funció
en tot aquest procés?
Home,
bàsicament
és el diagnòstic,
el diagnòstic
a partir
d'un material
que ens arriba
i aquest material
pot ser,
per exemple,
en el cas d'un tumor,
el primer que es fa,
si és un tumor accessible,
es punxa
amb una agulla fina,
es treuen unes cèl·lules.
Això ens orienta
cap a un tipus
de càncer,
si és que és dolent
i llavors,
doncs,
si, per exemple,
té un tractament
de quimioteràpia,
és molt important
ja no tocar
aquell tumor
perquè si llavors
l'operéssim
podríem provocar problemes
en què va
quan donéssim
aquests productes
més tòxics.
Llavors,
amb aquestes
petites mostres
nosaltres ja podem
fer un diagnòstic
i fer uns marcadors
que a vegades
utilitzem ja
per definir molt bé
quin tipus de cèl·l·lula és
i llavors ja fan
la quimio
en concret
amb el que llavors
aquest pacient
ja no cal ser operat
ni treure-li masses tumors
perquè ja es fondrà
només amb aquests medicaments
o al contrari
valorar
que realment
no té un tractament
de quimio
i anar directament
a radioteràpia
o a la cirurgia.
Això seria
un mètode.
L'altre mètode
és que si no és accessible
o provoca una patologia
o una obstrucció
del budell
o el que sigui
llavors ja arriba
la peça quirúrgica
sempre abans
ja hi ha hagut
un tractament
normalment
un diagnòstic
arriba la peça
llavors nosaltres estudiem
la peça
i segons el tipus
les dimensions
i l'extensió
llavors en aquesta persona
a més a més del diagnòstic
ja li podem donar
un pronòstic
que el pronòstic
vol dir
doncs quina supervivència
pot tenir
si està molt extesa o no
si pot ser curat o no
quant de temps
més o menys
pot arribar
a viure o no
llavors ja podem donar
molts més detalls
sobre aquell tumor
aquesta seria bàsicament
la nostra feina
els instruments
la tècnica
de la qual disposen vostès
en aquests moments
permeten que vostès
puguin desenvolupar
aquesta tasca
d'una manera
especialment acurada?
sí
bueno
nosaltres tenim fins a
un 90%
o un 95%
de les possibilitats
llavors els casos
que se'ns escapen
perquè són molt difícils
molt estranys
molt rars
o necessitem més tecnologia
nosaltres tenim els hospitals
de referència
a Barcelona
l'Hospital de Vivitge
l'Hospital Clínic
l'Hospital de Sant Pau
centres grans de referència
que són molt especialistes
ja en aquell tema
o molt especialistes
en linfoma
o molt especialistes
en pell
o en melànomes
i llavors ens enviem
aquestes mostres
perquè facin els estudis
que nosaltres no podem fer
o sigui que no hi ha
en teoria
no hi té per què haver
cap perill
en dir
bueno nosaltres arribem aquí
i aquí s'acaba la porta
sinó que tenim
la possibilitat
aquesta no?
d'enviar-ho
a hospitals més grans
o si calgués
inclús ho podem enviar
a l'estranger
a hospitals als Estats Units
en el cas
del càncer infantil
la detecció
és especialment
més difícil
que en el cas
del càncer dels adults?
a veure
afortunadament
el càncer infantil
és molt rar
o sigui
constituiria
jo crec que menys del 2%
de tots els tumors
llavors
al ser tan rars
quan nosaltres
sospitem
que aquell nen
pot tenir
un tumor maligne
o no fem res
que és
el millor
o com a molt
el que hauríem de fer
és una punció
amb una agulleta molt fina
comprovar que realment
és maligna
i enviar-ho
a un centre de referència
o sigui
al ser tan pocs casos
i tan variats
llavors
a Barcelona
hi ha hospitals
que fan només
tumors pediàtrics
o només tumors
i pediàtrics
em sembla
la unitat
a l'hospital
de la Vall de Bruna
a la Vall de Bruna
o Sant Joan de Déu
llavors
això és el prudent
i el que s'ha de fer
allà
el diagnòstic
ja arribarà
perquè tenen
una gran experiència
i llavors
els tractaments
els oncòlegs pediàtrics
els cirurgians pediàtrics
tot està allà
allà molt lligat
avui la pediatria
quirúrgica
i dins
la pediatria complexa
s'està centralitzat
està
pràcticament
centralitzada
amb els monogràfics
i dins de Catalunya
d'alguna manera
el que seria
del sur de Catalunya
Bellvitge
Hospital Clínic
i el que seria
la zona del mar
està centralitzada
a Sant Joan de Déu
i Vall d'Hebró
agafa la resta
la Vall d'Hebró
pròpia bendita
que ja té
com a àmbit
d'influència
el general
de la Vall d'Hebró
són quatre hospitals junts
on d'ells
és el pediàtric
i d'alguna manera
la Catalunya Nord
i la zona de Lleida
una mica territorialment
això està
anant cap aquí
i fins i tot
sent dos grans centres
monogràfics
per la pediatria
i estem parlant
tant de la cirurgia
cardíaca pediàtrica
com la neurocirurgia
o l'esquena
o bé el càncer
avui fins i tot
en el tema del càncer
hi ha converses
bastant avançades
hem d'intentar
que entre aquests
dos grans hospitals
fins i tot
centralitzar un munt d'ells
probablement el tractament
general no
però el que serien
les grans especialitats
d'oncologia pediàtrica
que n'hi hagués
un dels dos
que ho fes
per això que
explicàvem
de la poca freqüentació
que hi ha
afortunadament
amb càncer infantil
la doctora Martí
és especialista
en la detecció del càncer
però si li sembla
podem parlar
ni que sigui
breument
del tractament
que se'ls dona
en aquests nens
a les quals
se'ls ha diagnosticat
el càncer
que possiblement
són uns tractaments
que com tots
malauradament
per un fet o per l'altre
jo coneixem
són uns tractaments
especialment agressius
sempre quan parlem
del tractament del càncer
els lliguem
amb aquest adjectiu
Sí, sí
és una quimioteràpia
molt agressiva
perquè del que es tracta
és d'eliminar
totes les cèl·lules malignes
i clar
això comporta també
que hi hagi cèl·lules
que no siguin malignes
que també
se sentin afectades
llavors
doncs són
tractaments
que poden provocar
immunosupressió
o sigui
que les defenses
disminueixin molt
poden provocar
molts problemes secundaris
de vòmits
de caigudes de cabell
llavors
doncs
necessiten uns cuidados
molt
molt
especials
i molt experts
també
en tot aquest tema
perquè a vegades
pot eliminar el càncer
però també
provocar infeccions
o provocar
altre tipus de patologies
Parleva ara
d'efectes
possibles efectes secundaris
aquests tractaments
poden provocar efectes secundaris
a llarg termini?
A llarg termini
no crec
o sigui
a curt termini
sí
La caiguda dels cabells
per exemple
com comentava
és un dels més clàssics
i el pitjor
però seria també
l'eliminació de cèl·lules
de la mèdula òsia
perquè llavors
tens una persona
sense defenses
i que llavors
qualsevol
microorganisme
pot
afectar'ls
però a llarg termini
no
si es curen
es curen
i ja està
avui
també en el cas
dels infants
però això és en general
per tots els tipus de càncer
tota aquesta complexitat
ha obligat
jo diria que és
potser
en general
en el que és la sanitat
jo sempre dic
que no existeix
el treball individual
ja
no existeix
i aquell que
aquella figura
de la literatura
o de les pel·lícules
d'aquella persona
aquell Salvador
que aterrissa
i fa
això no existeix
en la medicina
això és propaganda
i és
qüestió mediàtica
però això
en la medicina
no existeix
en la medicina
el que existeix
és un treball
en equip
un treball
en grup
i cadascú sap
del que és
perquè cada cas
és diferent
i no hi ha
dos pacients iguals
i la complexitat
en la medicina
fa
que l'expertesa
de diferents professionals
analitzant un cas
aquell cas
aprenen un determini
això que és
en tot
hauria de ser
i és
en quasi tot
les disciplines mèdiques
els que més han avançat
en un bon treball
interdisciplinar
són la gent
que treballen
amb el càncer
aquí
al final
d'aquest diagnòstic
o d'aquesta sospita
a cada una
de les
sospites
sigui de la mama
o sigui
un tumor
renal
o sigui
algun altre tipus
de tumor
doncs
immediat
obliga a passar
per una comissió
que és un grup
de persones
que se senten
amb el cas
al davant
on hi ha
la intervenció
o el lideratge
claríssim
del patòleg
més
el que ha fet
les tècniques
diagnòstiques
per la imatge
radiòleg
tags
etc.
etc.
el que s'hagi de necessitar
per fer el que en diem
l'estadiatge
per fer
la foto
sencera
de si està localitzat
allà
si s'ha escampat
si no està escampat
i per fer la foto
sencera
d'allò
que has trobat
en un racó
doncs ha d'intervé
en la majoria
de les casos
en part important
els especialistes
en diagnòstic
per la imatge
però llavors
també hi sol haver
la concurrència
amb la possibilitat
quirúrgica
del cirurgià
i també haver
la concurrència
de l'oncòleg
que és l'especialista
en tractament
així com el patòleg
és l'especialista
en el diagnòstic
l'oncòleg
és l'especialista
en el tractament
tant quimio
que és en producte químic
com en radioteràpia
que és la radiació
per poder també
matar
aquestes cèl·lules dolentes
que són les cèl·lules cancerígenes
aquest grup de professionals
que a vegades
hi poden intervindre més
però aquests són els nuclis bàsics
cadascú en el seu ofici
doncs acaben fent
la foto concreta
durant tots aquells cognoms
que jo deia
d'aquella persona
en dir
si només és el fetge
o el fetge s'ha escampat
o sigui
o era el renal
i ha afectat el fetge
i potser també el té el pulmó
que és el que estem parlant
i amb això
se fa aquest tractament
ad hoc
a cada persona
individualitzada
Són reunions molt complicades
doctora Martí
Són reunions
que ens trobem
cada 15 dies
depèn
cada mes
i llavors
ens tractem malalt per malalt
i bueno
i casos molt clars
cap problema
i en casos
que podem discutir bastant
perquè clar
hi ha diferents
poden haver diferents punts de vista
llavors
doncs
s'ha de arribar al màxim
de seguretat
i
i solucionar
doncs
aquella persona
i donar
el tractament
que es creu
tot més adequat
per allò que pugui tenir
no?
Hi ha de tot
però bueno
això
garanteix
que totes les persones
hagin
o hagin tingut la possibilitat
de ser discutides
i que tinguin
un diagnòstic
de ser cert
i bueno
i que estigui tranquil
que
doncs
se farà el que
s'ha de fer
i
al màxim
i això també està bé
que la gent ho conegui
perquè
sàpiguen que
la responsabilitat
i no només
intervé el criteri
d'una sola persona
sinó que és una decisió
més o menys
consensual
entre tot un seguit
d'especialistes
de diferents branques
que acaben dictaminant
amb gairebé total seguretat
que es tracta d'un tumor
benigne
o maligne
o el cas que sigui
Aquí també intervé
després d'això
la família
i la persona
hi ha una altra cosa
que també
ha passat a la història
encara que
era habitual
fa uns quants anys
i encara ho és
a vegades
per alguna opinió pública
el que l'interessat
la persona
se li amagui
diu
escolta té un càncer
com li direm
ho sap tothom
menys ell
això no
això és l'antítesi
del que
avui
s'entén
com a
com a deontologia
perquè
la malaltia
el propietari
de la malaltia
és la persona
que la té
no el seu entorn
el que
un carburador
d'un cotxe
o el radiador
s'ha trencat
qui ho ha de saber
és el propietari
del cotxe
no els altres
que beu un cacau
o aigua
i diuen
ostres
vaya tu
està perdent oli
però
potser que no li diguem res
perquè clar
li donarem un disgust
millor que a veure
què fem
aquest tindrà un accident
demà passat
i pot fer
o previst
fer un viatge
previst a la seva vida
organitzar-se d'alguna manera
o fer qualsevol
que més ho sap ell
i el propietari
de la malaltia
és la pròpia persona
llavors aquí
després de tot això
intervé
la persona
perquè aquesta
orientació terapèutica
que pugui ser
més agressiva
menys agressiva
d'una determinada manera
o d'una altra
el consell terapèutica
és el consell
del grup de professionals
i és la persona
la que se li ha d'explicar
se li ha d'explicar bé
se li ha de dir
les oportunitats
que té
quins marges
de confiança
té cada cosa
i la concurrència
d'aquesta persona
amb el que seria
el consentiment informat
acaba decidint
finalment
que s'hi fa
però
hi ha vegades
on
doncs
pot haver-hi
una disintonia
d'opinió
entre
el consell
dels professionals
i la decisió
final
que faci una persona
i això hi és
és veritat
ha de ser així
és molt important
que se sàpiga
que també és així
no serveix
el que acabo de dir
que la dona
els fills
han estat assabentats
i doncs
a veure
no li diguem
al pare
i l'enreden
i tot això
no
tot això
ha passat a la història
ja per acabar
doctora Martí
si és vostè optimista
a l'hora
de les possibilitats
de millora
en la detecció
d'aquesta
malaltia
ah sí
sí
totalment
a més a més
se la veu començuda
es veu
vull dir
com el cancer de mama
vull dir
ara
ja ha passat
a ser
una malaltia crònica
vull dir
la gent
home
hi ha casos
desgraciats
però que
estadísticament
que això és una mica
tèrbol
perquè sempre he dit
clar
el 70% es curen
però a l'altre 30%
això no li interessa
no?
vull dir
però bueno
que en general
hi ha moltes eines
per poder
diagnosticar
i per poder
tractar
i detectar
doctora
Estè Martí
cap de servei
de la unitat
d'anatomia patològica
moltes gràcies
per voler
i acceptar avui
la invitació
de Tarragona Ràdio
i doctor us darà
moltes gràcies
una setmana més
per acompanyar-nos
si no hi ha cap problema
ens el retrobem
dimecres vinent
molt bé
moltes gràcies
a vosaltres
moltes gràcies