Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
probablement preocupar molt
i per què s'ha arribat a aquest punt
perquè algú no està bé del cap
perquè és que clar, fer això
amb un infant és que s'ha d'estar molt malalt
no aconsegueixo
trobar-li una altra explicació
el que a mi em sap greu
perquè gent malalta
i gent fora de to
doncs tot és possible
però com ha pogut passar
amb advertiments com hi havia
doncs realment no està obviat
que un nano estés en coma
aquest és una mica el motiu d'avui
d'explicar quins són els possibles circuits
que a vegades fallen com tots
però que fem servir
per poder intentar identificar
casos de maltractament
de tots tipus
i com se canalitza aquesta informació
per intentar justament
detectar que ha sigut un maltractament
que és el primer
el primer és poder
davant d'un cop
davant d'un hematoma
davant d'un braç trencat
poder discernir quan és un accident
fortuita
quan ha sigut conseqüència
d'un maltractament
o d'una agressió
això per un cantó
i després d'altres
que els tens molt identificats
que són la majoria
quan venen dos que s'han barallat
ja ho diu
els agafa la Guàrdia Urbana
o venen de mutu propi
perquè doncs
amb un vespre
o per la Rambla
o per qualsevol motiu
doncs s'han barallat
desempagat
Parlem de violència en general
i anirem detallant
cadascun dels escenaris
on es produeix
aquest acte de violència
que vostès doncs
en detecten
des de l'hospital
saludem la doctora Dolça Cortácer
bon dia Dolça
hola bon dia
com que hi ha una certa confiança
ja
jo no he fet allò
de repassar els càrrecs
però en definitiva
és la persona
que s'encarrega
de l'atenció
a l'usuari
a la xarxa
i ens acompanya
la Pilar Herrero
bon dia
Pilar
hola
ella és treballadora social
també de la xarxa
i està molt amatent sempre
doncs aquests temes
que arriben
i un cop els professionals
sanitaris
han detectat
que allà darrere
hi ha un cas de violència
d'una agressió
que ha provocat
una altra persona
aquí ja entra
el teu paper
i la teva funció
heu portat dades
fins i tot
si voleu
com a punt de partida
no és que
no són curiositats
però a vegades
un pensa
que en són menys
no
una dada general
el nombre global
d'agressions
que va tindre
el servei d'urgències
de l'hospital
de Santa Tecla
l'any 2005
van ser 671 casos
per tant són molts
en general
parlem d'agressions
en general
d'agressions en general
però clar
estem parlant
de casos
que identificat
que és una agressió
vull dir
que aquestos
el 100%
tots
s'acaba sabent
de sortir dos per dia
dos per dia
dos per dia
el qual vol dir
que són molts
si fas
un percentatge
del nombre d'urgències
dius
és petit
de 60.000 urgències
600 casos
és petit
però quan
ho mires
des de l'altre vessant
que és la vessant
que jo crec
que hem de guaitar
que és el que són
671 agressions
doncs realment
doncs la gent
s'abaralla massa
no?
vull dir
perquè clar
són molts casos
dels quals
d'aquests 671
100
serien
d'en violència
de gènere
per tant
dius
molts o pocs
però un procent
jo crec que també
és una barbaritat
que són excessius
i una mica
és els tres potes
que nosaltres
d'una manera
identifiquem
la violència
en general
de dos
que a més a més
se centra
amb gent
entre 20 i 30 anys
la majoria
quasi el 50%
llarg
estaria entre
nois i noies
de 20 o 30 anys
molt més els nois
que les noies
sobretot a la matinada
les franxes d'edat
que les tenim
identificades
i temps de setmana
probablement
és el gruix
de les agressions
de les baralles
després tenim
que nosaltres
tenim un circuit
sobretot
per identificar
la gent
que té menys protecció
més desvalguda
com són la gent gran
els avis
i després els infants
no?
que gent gran
i infants
sovint són els grans
oblidats
els més vulnerables
i els més indefensos
no?
Sí
jo penso
que
en el tema
que
més o menys
en els anys 80
es va donar importància
i es va treballar
molt el tema
dels malos tratats
en la infància
fa dos dècades
la importància
ara
se li està donant
més
al maltrato
a la dona
també
les estadístiques
i un poc
els grans
oblidats
jo diria
que són els maltrats
en la gent gran
i que ara
ens toca
també
un poc
sí que quedan
moltes coses
per fer
tant en maltratats
de nens
i de mères
però ara
tenim que
coger un poc
també
i dedicar
a concienciar
i a treballar
el tema
dels malos tratats
en la gent gran
són malos tratats
que moltes vegades
no són tant físics
però psicològics
hi ha moltes
neglència
en la tensió
abús econòmic
doncs
bueno
jo crec que
són altres formes
de violència
sí
sí
sí
però és violència
és violència
en el cas dels infants
també
el tema
és complicat
i si
en molts casos
la violència
de gènere
aplicada
sobre les dones
no es denuncia
en el cas dels infants
se sap que
les xifres
mai són reals
perquè són els casos
que estan més amagats
no?
casos dels nens
sí
al margen de las mujeres
los hijos
también son
las otras grandes víctimas
normalmente
cuando en un domicilio
se detecta
violencia
familiar
hay que indagar
el tema
de los malos tratos
en los niños
luego también
un tema importante
es que un niño
que ha vivido
malos tratos
o un niño
que los ha visto
en su domicilio
es un niño
que tiene más posibilidades
de convertirse
en un futuro agresor
això ja es comença
a constatar
a tall d'experiència
quotidiana
sovint
les mares
es troben
que porten
o els pares
també
aviam
ara aquí
pares i mares
es troben
però són comentaris
que jo he comentat
amb altres mares
el seu nen
la seva nena
ha caigut
s'ha fet un tall
s'ha donat un cop
i diuen
és que he anat a urgències
i escolta
m'ençut més
a unes preguntes
i unes coses
que m'he sentit
com si jo hagués maltractat
el meu fill
doncs molt bé
ens aguantem
perquè és necessari
que feu aquestes preguntes
i que feu aquestes indagacions
i que en un moment determinat
si és necessari
feu sortir els pares
i les mares
per parlar amb la criatura
és necessari
sí
jo crec que
perquè és un protocol
no és que aquella persona
tingui cara de sospitosa
és que és un protocol
que se segueix
per tothom
igual no?
sí
el que passa
que ho fem
amb molta cura
normalment
és el pediatre
ja està acostumat
a fer-ho
tant a la primària
com als serveis d'ausències
d'atenció continuada
i jo crec que no ho fem
com tipus pel·lícula americana
que de seguida
és crida
la treballadora social
aquí ho fem
però amb molt
més cura
molts casos
ja els tenim identificats
perquè hi ha molt bona relació
entre la treballadora social
de l'àrea bàsica
la de l'hospital
i la de l'Ajuntament
i molts casos
ja estan detectats
quan hi ha problemes
i es contacta
i ja els tenim registrats
i anem amb molta cura
no?
Pilar?
se hace el seguimiento
se hace el seguimiento
hem parlat una mica
en general
el doctor Atzarà
apuntava aquestes xifres
de les baralles
que arriben
parlem d'altres
tenen xifres també
en quant als maltractaments
de dones
parlava de 100 casos
sí
hi ha altres col·lectius
d'aquests més susceptibles
al maltractament
que parlàvem ara
també tenen xifres?
jo crec que
els tres grups
que parlem
hi ha els infants
que afortunadament
són els menys
el maltractament
de violència de gènere
que tindries
aquest percentatge
i després
el dels avis
on
en general
la immensa majoria
dels casos
nostres
el que es fa
és que es deriva
o sigui
qualsevol cop
o lesió
es fa
el que en diem
un partit de lesions
i tots
passen a fiscalia
entre altres coses
perquè la importància
del tema
és veure la reiteració
com ho sospites
es veu
la reiteració
i després
hi ha signes indirectes
que
si es donen
el que acaben provocant
és l'ingrés
a l'hospital
o sigui
quan amb un avi
al final
l'agressió
és important
doncs
l'acabes ingressant
perquè normalment
doncs ha provocat
a lo millor
alguna lesió
o alguna fractura
o alguna cosa
el tema és a dir
per posar una caricatura
aquell avi
que s'ha trencat
el fèmur
és que ha caigut
o l'han tirat
per l'escala
per posar una caricatura
perquè ens entenguem
la dubte
passa per dir
escolta
què ha passat aquí
i si això s'associa
amb que aquesta persona gran
doncs a la millor
els seus hàbits
de neteja
no són els correctes
no està
diguem-ne
està bruta
no està
i viu en família
viu en un entorn
que hauria d'estar cuidat
o està malnutrit
o desideretat
o tota una sèrie
o lesions
que pots veure
en les mans
o en algun altre lloc del cos
d'haver
per exemple
patit fred
totes aquestes
consideracions
que moltes vegades
estan al voltant
o bé
que té decúbits
llagues o zones
de decúbit
al voltant
d'aquesta persona gran
doncs orienta
que probablement
estigui al domicili
que estigui abandonat
a casa
ni que visqui
en família
però estigui abandonat
perquè
doncs probablement
el tenen abandonat
durant tot el dia
i a la millor
ni mengen
ni veu
fins que arriben
la resta
de la família
i això es dona
i això es veu
i això
el metge
perdoni
el que fa és donar
a part de la fiscalia
directament
si té
tots aquests indicis
que aquí hi ha
una negligència
o un maltractament
doble
la fiscalia
per un cantó
perquè aquest és el tràmit
obligat
i paral·lelament
normalment
aquesta persona
se queda ingressada
i a partir d'aquí
l'assistència social
engega
també
aquesta
recerca
aquesta investigació
per detectar això
i si s'arriba
a detectar això
doncs probablement
ja no es doni
l'altre
i aquesta persona
acabi ingressant
a una residència
o a un centre
sociosanitari
i en molts casos
el ingressem
als centres
sociosanitaris
i un cop allà
doncs tens més coll
tens més temps
per si acaba
amb possibilitats
de donar
el retorn a la residència
o a domicili
o en una residència
Pilar
en aquest sentit
quan s'inicia aquest procés
que intervé
la treballadora social
has de contactar
amb la família
sí
en el hospital
normalmente
está la familia
con la familia
ya hablamos
i què passa
quan li expliques
a la família
que aquesta persona
gran
no tornarà a casa
perquè hi ha indicis
de que pot passar
alguna cosa
quin paper
no?
bueno
a veces
también las familias
a veces
yo creo que
en algunas situaciones
la situación
también llega
porque a las familias
le falta información
porque a veces
es una familia
que tampoco
puede atender
adecuadamente
y bueno
a veces
es la misma familia
la que también
cuando les planteas
las cosas
sí que están de acuerdo
en una residencia
para que esté atendido
mejor que en casa
bueno
lo que pasa
que aquí un poquito
hay
que a veces
cuando realmente
está detectado
pues bueno
hay que actuar
no se puede
que la persona
vuelva al domicilio
si no está bien atendido
lo que muchas veces
nos pasa
es que realmente
nos quedamos
que tenemos sospecha
no lo llegamos
porque es un poco difícil
en el hospital
a veces vienen
están ingresados
pocos días
y cuando tenemos sospechas
lo que sí que hacemos
es ponernos en contacto
con primaria
con la asistente social
del ayuntamiento
con la del área básica
porque así ellos
pueden hacer un seguimiento
de realmente
qué es lo que está pasando
en el caso
de la violencia
de género
una dona
que arriba
a urgències
amb lesions
es pot donar
el caso
que ella mateixa
especifici
que ha patit
una agressió
per part
d'una altra persona
aleshores
el tràmit
el protocol
que se segueix
és ben clar
si aquella dona
el professional
que la té
té indicis
que realment
ha patit
un maltractament
per aquella dona
es nega
a denunciar
per por
senzillament
no per una altra cosa
què passa aquí
quin és el paper
que ha de fer
el sanitari
no és fàcil
sens dubte
dolça
nosaltres
qualsevol agressió
d'aquestes 670
en totes
hem fet
un comunicat judicial
o sigui
que el jutjat
rep un informe
que aquella dona
diu que ha caigut
vosaltres heu de posar
què en l'informe
si diu que ha caigut
i no tenim clar
si ha estat una
si ho tenim
a veure
si ho tenim molt clar
ni que digui que ha caigut
vosaltres feu constar
indicis de maltractament
si tenim la sospita
posem el comunicat judicial
que és una
que la persona
refereix a una caiguda
però que sospitem
que pot haver
una agressió
per part d'algun familiar
o
i això ho fem
un comunicat judicial
i llavors
el forense
el jutge
pues citarà
la pacient
i començarà
tot un procés judicial
que està molt protocolitzat
per poder detectar
aquests casos
però jo recordo
que ara poder
es dona menys
no ho sé
això
ara diuen
que han estat
objecte d'una agressió
jo crec que es dona menys
que avui es denuncia
o es diu
o la gent ha perdut la por
o sap que hi ha alternatives
però jo recordo
companys
en les èpoques
en èpoques
de l'ambulatori
sobretot
i gent de ginecologia
que també és un lloc
on s'hi veuen molt
que
doncs
intentar fer l'esforç
de convenciment
de la persona
on tens una sospita clara
que ha estat sotmesa
a una agressió
o reiterades
agressions
i que
trobar-se
amb la impossibilitat
que l'altre
ho nega
ho nega
ho nega
i aquí
no es pot avançar més
vull dir
perquè clar
tu pots avançar
i traslladar
a fiscalia
doncs un braç trencat
perquè ens entenguem
o quan veus
alguna persona
que ve a urgències
fruit
que ha calgut
l'incident
és prou seriós
com per que acabi
provocant una lesió
que acaben
necessitant
anar a urgències
però en molts d'aquests casos
això no és així
simplement
la intensitat
de l'agressió
no arriba
en aquests punts
i per tant
a nivell hospitalari
no es veu
i a nivell de l'atenció primària
moltes vegades
tampoc
i en alguns casos
això se pot sospitar
a nivell
de la consulta externa
que no és
pel motiu
de l'agressió
sinó que a l'hora
de fer una revisió
ordinària
veus
se detecta
que una persona
té hematomes
cops
seqüeles de cops
i això també en pediatria
són els altres elements
que no és
l'assistència
a l'urgència
sinó que
un cri
veient
amb el pediatra
les revisions pediàtriques
per exemple
les vacunacions
exactament
li ha tocat
per una vacuna
li ha tocat
per d'allò
i llavors
segurament
l'hematoma
no és immediat
perquè ja
però quan
l'hematoma
trigues
setmanes
acabarà de marxar
del tot
i veus
un senyal
que hi ha hagut
un hematoma
un cop
i amb una zona
que és difícil
que sigui
espontani
i llavors
una vegada
i una altra vegada
acaba fent
la sospita
del pediatre
i moltes vegades
el ginecòleg
o el d'això
en el cas
de la dona
que per una revisió
ordinària
per la raó
que sigui
i anava anant
que allò
està
aquelles cops
no són normals
llavors
l'intent
de
sobretot
amb les dones
de convèncer-les
que si allò era veritat
que fes una denúncia
i que posés els mitjans
i que hi ha els mitjans
jo recordo
companys
d'haver-m'ho explicat
i d'escolta
què puc fer
si no hi ha una evidència
clara
i la persona
no ho nega
i no ha vingut
demanant assistència
per una agressió
és que no pots fer res més
sobretot
amb l'atenció primària
que respetar
el que quiera
poner denúncia
o no
és la llibertat
de la persona
aquí també
influye
i és bueno
que la entrevista
que se hace
a la persona
quan vien
a los servicius
sanitarios
un poquito
que haya
una entrevista
en un clima
de confianza
que ella
esté sola
en la consulta
que se sienta
escuchada
que se sienta
comprendida
pues para facilitar
todo esto
que ella
un poquito
se pueda abrir
y pueda explicar
realmente
lo que está pasando
En el cas
dels infants
van a la revisió
pediàtrica
ja no parlem
d'urgències
amb un adult
pot ser el pare
la mare
o la persona
que és responsable
d'aquell nen o nena
reiteradament
aquest pediatre
ha observat
que hi ha signes
que semblen
plou evidents
que aquella criatura
pateix agressions
a partir d'aquell moment
hi ha un protocol
hi ha unes normes
però després
hi ha la relació humana
entre el presumpte
autor
o autora de l'agressió
el metge
i la criatura
al mig
és una situació
realment complicada
Sí, sí
és molt complicada
però per exemple
no sé
signes de cremades
de cigarretes
hi ha algunes
d'aquestes lesions
que són
impossible
que siguin
espontànies
pràcticament
i vol dir
que són fruit
d'això
de negligència
en el cas
el més tol
dels casos
negligència
i si no hi ha
negligència
doncs és realment
una agressió
una cremada
de cigarreta
és una agressió
segur
no l'ha agafat
per casualitat
una cremada
no de cigarreta
però que és
una cremada
extensa
d'una aigua calenta
o d'alguna altra
cosa d'aquest estil
pot ser negligència
però pot no ser
negligència
llavors
també hi ha
aquest
dins de la necessitat
de protecció
de l'infant
d'aquell entorn
necessari que té
hi ha
l'agressió
de dir
vaig a fer-li mal
o com hem dit
en el cas
de la gent gran
també
que el tutor
la persona
que té la tutoria
sobre aquesta persona
feble
com és un avi
o com és un infant
té que tindre
la cura
d'aquesta persona
la no cura
d'aquesta persona
també és violència
també és
fins i tot
posat a l'extrem
en el cas
dels infants
és
la possibilitat
que li retirin
la pàtria potestat
i la Generalitat
se'n faci càrrec
d'aquest infant
perquè no se l'alimenta bé
perquè no té
les condicions
idònies
per viure
aquesta persona
des del punt de vista
de la protecció
de les víctimes
és fonamental
aquesta primera
presa de contacte
que es fa a l'hospital
des del punt de vista
de la protecció posterior
després hi ha
tot un camí legal
a recórrer
tot un camí
d'administracions
etcètera
però aquest paper
immediat
del personal sanitari
és fonamental
pel que pugui
passar després?
Sí
sí
sí
perquè
és ahí
on es detecten
moltes coses
en el centre sanitari
és ahí
on es pot
informar
a la persona
de los recursos
que hay
tanto a nivel
recursos sociales
recursos judiciales
i des de los centros sanitarios
se hace también
una coordinación
una derivación
y un seguimiento
de esos casos
para ver qué pasa
una vez que han salido
del centro
y aquí en Tarragona
por lo menos
yo creo que la coordinación
funciona bien
nos conocemos
conocemos
pues la oficina
de atención a la víctima
conocemos todos los recursos
y bueno
se hace una coordinación
una derivación
y un seguimiento
de los casos
de todas maneras
yo apuntaría
que
o sigui
diguem-ne
amb allò que dèiem
de la prevención
no
quan algú ve urgències
per una lesión
això es el fracàs
del sistema
i tal
per tant
o sigui
previ a nosaltres
sobretot amb l'atenció primària
de no urgències
estic parlant ara
el fracàs
parlo de
la consulta
que diem popularmente
la consulta
l'ensenyament
l'ensenyament
i l'atenció primària
des del punt de vista
de la rutina
o sigui
aquelles vegades
amb tot
personal format
que potser
són ensenyants
en el cas
de
diguem-ne
personal de lleure
esplais
formadors
informals
etc
i
l'agenda
d'atenció primària
de salut
els que estan
en contacte
amb els ciutadans
i sobretot
en aquest col·lectiu
i que
en situació
de normalitat
perquè ens entenguem
i detecten
una conducta
o un ànim
de la persona
ja especial
anòmala
en molts casos
dels nens
que tenen
un mal entorn familiar
ja no diem
només d'agressivitat
sinó
de no atenció
solen ser
tenen
una actitud
escolar
absolutament
diferent
són nanos
que no estan bé
no estan alegres
estan
retinguts
com a reprimits
i fins i tot
ells mateixos
són agressius
i tenen
una actitud
tan normal
allò s'ha d'estudiar
allà
o sigui
no és per
ara
parlem d'ensenyament
però no per passar
de la mateixa manera
que en el centre de salut
si el pediatre
del centre de salut
o la salut escolar
detecta la mateixa situació
crec que tot aquest
el que vostè
apuntava abans
diu
és que se sentin
interrogats els pares
i això
crec que
el que nosaltres
hem d'intentar
aconseguir
és realment
que no arribin
les agressions
o sigui
quan hi ha l'agressió
és el fracàs
de la prevenció
Clar, nosaltres
des d'aquest espai
tots els dimecres
parlem de prevenció
en la salut
parlem de malalties
expliquem moltes coses
però sempre al final
apuntem allò
de la prevenció
l'alimentació saludable
no fumem
no no sé què
tantes coses
els professionals
de la sanitat
també poden fer
prevenció
en els episodis
de violència
en general?
Sí
la prevenció
jo crec que
evidentment
que es pot fer
la prevenció
però
jo parlaria
en general
dels maltractaments
i dins del maltractament
la violència
és el final
del procés
i dins del global
del maltractament
és no tractar normal
no tractar bé
amb un altre
i jo crec que
des de l'òptica
de la salut pública
i de la sanitat
el gran component
de no estar en números
de com i de quina manera
s'ha de tractar
s'ha d'educar
s'ha d'alimentar
s'ha de tenir cura
dels infants
i de la gent gran
això és el que està més
a l'abast nostre
i després
l'altre vessant
és l'abast
quan detectem
una cosa
que ja s'ha produït
ja no és la prevenció
ja és prevenir
que no torni a passar
quan fem el diagnòstic
i en el punt
de fer el diagnòstic
doncs hi ha elements
per exemple
a l'hospital
hi ha un element
una eina que tens
tu
que no la tens
a l'atenció primària
com és per exemple
poder retindre
aquesta persona
amb l'excusa
d'ingressar-lo
això es dona
amb la gent gran
o amb el criu
moltes vegades
doncs magnifiques
una mica el diagnòstic
i dius
escolti
és que li he de ingressar
per no sé què
i amb aquell
li poses un suero
i el tens allà
i el tens lligat
diu
home
no l'has lligat
però l'has lligat
i el tens lligat
i tens alguns instruments
d'aquests
que
sobretot aquest
que un cop ingressat
ja tens més temps
que no són els minuts
de l'urgència
sinó que
veure per on va
poder
doncs
avisar
els professionals
que són experts
en això
tant des de
infància
fiscalia
treball social
etc
i que acabin fent
el diagnòstic
de situació real
de les coses
no passa res
aquell avi
doncs
segurament necessita
tot això
i aquell infant
també
o a la millor
aquella dona
també
aquest és un instrument
que té l'hospital
que no té l'atenció primària
estratègies
en el bon sentit
no escrites
que s'utilitzen
justament per protegir
aquestes persones vulnerables
no escrites
entén-me
això que dius
no no
doncs mira
magnifiquem una miqueta
aquesta malaltia que té
i així tenim l'excusa
per tenir-lo
això ho tenim escrit
això està escrit
i també tenim els casos
que
tu per exemple
veu un nen
i el pediatre
creu que li ha de fer
un tractament
i els pares no volen
per el que sigui
per les creences
no religioses
a vegades són
perquè no creuen
en el tractament
farmacològic
feia que per omissió
també ens deien
quan érem petits
llavors
en el cas
que el metge
pensa que aquell tractament
se li ha de donar
com que és una protecció
al menor
en aquell moment
i els pares creuen que no
nosaltres ho hem de comunicar
al jutjat
al jutge de guàrdia
i dir que pensem
que hem de fer
aquell tractament
i que els pares no volen
encara que demanin
als pares
una alta voluntària
com que es tracta
d'un menor
ho hem d'informar
o sigui que
hi ha la vessant
d'ingressar-lo
i quan els pares
no volen ingressar-lo
i és en contra
de la voluntat del pare
que creiem
que des de la direcció
hem de fer
els professionals
és la formació
i sensibilització
o sigui
el que intentem
és fer cursos de formació
per detectar
aquests protocols
no és d'un dia per l'altre
aquests professionals
que han d'estar en contacte
amb aquesta realitat
han de tenir una preparació
afegida
a la seva formació
com a sanitaris
sobretot
el servei d'urgències
el servei de ginecologia
i el servei de pediatria
perquè sàpiguin detectar
en els casos
que no es manifesta clarament
el maltractament
si hi ha una sospita
doncs
que ho sàpiguin
feu cursos específics
en aquesta matèria
de fet
els professionals
ja normalment
ja estan molt sensibilitzats
i els fan
però el pare els fem
algunes vegades
en presència
a la fiscalia
o sigui
la fiscalia
a fer tallers de treball
d'alguna manera
sessions conjuntes
amb els nostres professionals
en els quals
estan sempre
molt interessats
això
els ginecòlegs
els pediatres
la gent d'urgències
i aquí enteníem
en el món
de les creences religioses
en quant a l'atenció
en un part
si no hi ha una dona
amb una determinada
creença religiosa
que a vegades
s'ha hagut de demanar
a fiscalia
la imposició
de l'autoria
pel dret
del nadó
del nadó
perquè
es pugui haver
una negació
d'aquesta assistència
per la no presència
d'un personal femení
d'obstetricia
i clar
hi ha personal femení
hi ha personal masculí
i llavors
el part
és per la protecció
del nadó
i amb això
doncs ens hem donat
afortunadament
no és usual
no és usual
el que es negui
però la sol·licitud sí
no és usual
que s'arribi
a l'extrem
de dir
llavors jo no vull ser atès
i me'n vaig
etcètera
i en algunes vegades
si això es dona
fins i tot
en què es detecta
que hi ha una situació
de risc fatal
com alguna vegada
ha passat
doncs llavors
és la fiscalia
el jutge
que ha d'autoritzar
que es pugui procedir
amb protecció
d'aquest
d'aquest
d'aquest
d'aquest nadó
que encara no és nadó
d'aquest fetus
de la seva vida
Parlàvem de protocols
que està tot escrit
personal qualificat
preparat
però a vegades
des de fora
es té la sensació
no en el cas
de l'àmbit sanitari
sinó en general
moure tot aquest engranatge
tota aquesta maquinària
des que
de manera urgent
ràpida i eficaç
s'atén a un pacient
que arriba amb signes
evidents de violència
a l'hospital
fins que després
es fa tota aquesta feina
que explicava la Pilar
detectar-ho
per la fiscalia
després sembla que
l'engranatge
de tota aquesta maquinària
és com una mica lent
no?
La Pilar
que deu tenir experiència
en el dia a dia
o va ràpida la cosa?
No, no, no
quan són temes de violència
temes de agressió
va ràpido
va ràpido
Hem de dir que
en detriment del que ha passat
ara
que no ho sé
per què ha sigut
en la nostra experiència
El problema igual
és no detectar-lo
a temps
el problema
és a vegades
més això
potser no arribarà
a detectar-lo
perquè en el moment
que està detectat
sí que és ràpido
la coordinació
I els cossos
de l'equip especialitzat
que abans era
de la Guàrdia Civil
i ara dels Mossos d'Esquadra
són personal
molt ben preparat
que d'una assistència immediata
sobretot en els casos
dels infants
i molt ben preparat
perquè hi ha coses
molt dures
com comentàvem abans
de fins i tot
en casos coneguts
de violència
on la mare
ha quedat embarassada
ve un nou
i es retira
la custòdia
i la tutela
només néixer
És a dir
parir la criatura
i retirar-li
la custòdia
i la tutela
Per ordre judicial
donat que hi ha una prèvia
on hi ha hagut maltractament
i per tant
aquella persona
es considera
que no està capacitada
per poder tindre
la custòdia
i la tutela
d'un infant
d'un nou infant
això són casos duríssims
que ens hi trobem
i ens hi trobem
fa no pa gaire dies
va passar un
i això és duríssim
pel personal sanitari
és duríssim
pel pediatre
és duríssim
per la mare
pel drama
i això
i segur que és duríssim
per l'equip aquest
de Mossos d'Esquadra
que són els que
han de fer
l'acció real
de fer
aquesta activitat
d'agafar
i tindre la custòdia
clar
jo crec que hem de
també posar en valor
aquestes persones
que realment
estan fent una gran feina
i molt difícil
molt dura
i molt difícil
en molts casos
perquè la vivència quotidiana
és una vivència
molt complicada
abans dins d'aquest món
jo vol dir també
trencar una llança
sobre un tema
que per nosaltres
és també molt complicat
que no està en aquest marc
i per tant
es torna bastant desregulat
que és
l'altra situació
d'agressió
de dos que es barallen
o d'un que s'ha denunciat
amb un altre
i que llavors
el personal sanitari
està amenaçat
que això passa
pel propi delinqüent
que ha pagat
un amb un altre
que si la policia
et demana
de dir
escolta
vostè ha de ser testimoni
perquè hi ha hagut això
o altre
perquè fas un informe
que diu això
que has vist
llavors
ve aquest personatge
que és un delinqüent
normalment
i és una persona
diguem-ne
clar
molt molt agradable
no és
i que t'amenaça
i amenaça el metge
amenaça l'enfermera
amenaça l'administratiu
i li diu
que com t'atreveixis
a dir que jo
he sigut el que ha pagat
o fet això
i em vagis
em demanis
em facis contra meu
el jutjat
doncs
et trobaré a la cantonada
perquè sé on vius
i sé com estàs
i hi ha amenaces
en el personal sanitari
això ens hi trobem
ens hi trobem
desgraciadament
perquè és un element
afegit
a l'activitat
sana i saludable
d'atendre la gent
veiem que la seva
també és una professió
de risc
en determinats aspectes
des d'aquest punt de vista
no és alier
als mitjans
de comunicació
de tant en tant
l'agressió
que ha patit
un metge
una infermera
i són situacions
d'aquest estil
que algú
no sols
amenassa
sinó acaba
agredint
perquè no
posi de manifest
el que ha vist
o ha detectat
és un tema
d'una duresa
extraordinària
però no per això
ho hem d'obviar
i de fet
quan portes una estona
en aquesta exposició
t'adones que el silenci
és el pitjor
una mica
d'acabar
amb la violència
i a vegades
el silenci
pesa més
que els drets
de les víctimes
però això valia la pena
recordar-ho
i entrar en aquest territori
que entra més dins
de la privacitat hospitalària
però que de tant en tant
i que si un cop l'any
podem recordar-ho
que a l'hospital
no només ens vacunen
de la grip
ni aquestes coses habituals
i ens prenen la pressió
ni atenen
una malaltia coronària
sinó que diàriament
i quotidianament
amb xifres importants
més de 600 agressions
a l'any
al que és la xarxa
només
altres centres hospitalaris
tenen les seves xifres
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
avui fora de l'hàbitat habitual
dels dimecres de la ràdio
doctor Joan Maria Azzerà
doctora Dolça Cortés
a Pilar Herrero
que recordem
és treballadora social
de la xarxa
moltíssimes gràcies
fins la propera
moltes gràcies
adeu-siau