Inmogar, la teva immobiliària, t'ofereix la tertúlia del nàstic.
I, vaja, hem fet de tot.
Doncs avui volem recordar una mica tot el que va ser aquell partit
i, per què no, assegurejar aquest liderat del nàstic en solitari
a la segona divisió amb 62 punts.
Ja no us he ni d'explicar que el nàstic va guanyar Lleida per un gol a dos,
que els grans són líders en solitari
i que han deixat ja la zona de descens a 8 punts.
El xerès és el quart amb 54, 8 punts de l'equip de l'Ui César
que es troba amb 62 com a líder d'aquesta segona.
Per parlar de tot això, com sempre amb tres contartulis,
tres socis, tres aficionats del nàstic que avui ens acompanyen,
Tino Ballonrat, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Juanjo López, bon dia.
Bon dia.
Jesús Graupera, bon dia.
Molt bon dia.
Els tres venen amb somriure d'orella a orella.
Alguns encara amb un tros de mona aquí
que s'estan menjant amb l'escut del nàstic encara celebrant.
Dos d'ells van estar a Lleida,
però hem trobat l'única persona, crec, de tot Tarragona,
segur que n'hi ha més, que no va estar a Lleida.
Tino Ballonrat, bon dia.
Bon dia.
No vam estar a Lleida.
Jo vaig estar a Tele.
Tele.
I què tal has de veure per la Tele?
A veure, s'ho va a veure bé.
Molt patir, patir molt, eh?
Sobretot els primers minuts,
t'asseguro que era allò...
Jo no sé si al camp m'ho vèieu igual,
però els primers minuts a la tele,
que t'ho agafen de prop i tot això,
van patir molt, van patir molt.
El primer quart d'hora,
quasi 18 minuts, així.
Ara, després és el que dèiem els que estàvem allí,
o sigui, aquesta gent no marca els primers 20 minuts,
llavors sí que tu comences a creure que...
que ja ho tens bé.
Però els primers 20 minuts,
jo francament ho comentava abans amb els companys,
va haver-hi una empanada,
sobretot amb els dos centrals,
que aquell tio obílicte podia fer un traje
i el que volia,
fins i tot amb l'armilla incloïda.
I bueno, però tu després...
Bé, doncs mira tu, la sort dels campions,
el segon gol, tal com ho van enfocar,
es va haver-hi molta sort.
Però bueno, el primer va ser per mi un golaç.
I si et diguem apures,
no ho sé si el que van anul·lar allí era...
A la tele es va haver-hi un fora de joc bastant just.
El que sí és clar és el penalti que reclamen tant.
Escolta, perquè els de TV3 diguin que sigui penalti,
amb el que ens estimen a TV3 a nosaltres,
és que no ho era.
O sigui, jo...
Ara, si algú ha vist penalti,
doncs cadascú ho veu com vol, no?
Però per mi no ho era.
Me'n vaig cap a l'altre costat,
els dos que van estar a Lleida.
Suposo que encara,
quan tanqueu els ulls,
us venen totes les imatges
que veu poder veure dissabte al Camp d'Esports.
Bé, ja mira, en principi,
això que estem parlant d'un somni,
em sembla que ara ja no és tal somni,
ja és una realitat, no?
Però bé, el partit, tal com diu el company,
sí, però clar,
la sort nostra és que vam sortir al camp,
vam saber aguantar el Lleida,
perquè tenim la sort
que nosaltres podem primer pensar
i després jugar.
I el Lleida va més amb el cor.
O sigui, i les presses
la van tindre una mala passada,
inclús el pal del Bílic al 1003.
que això et va encogir el cor, no?
Però bé, després és el que et dic dient,
el nàstic va saber aguantar
aquest petit tirong que va tindre a Lleida
i va saber desplegar el seu joc,
va saber contindre molt bé a Lleida
i amb això,
amb les jugades d'estratègia,
doncs, el gat a l'aigua, ni menys.
Jesús?
Home, doncs jo,
deixa'm que faci una mica d'història.
Fes-la, fes-la.
Vam començar disfrutant a la una
quan vam marxar
que un grup d'amics
ens vam trobar aquí a la plaça Imperial Tarraco
i ja no érem sols els que ens trobàvem a la una,
sinó que érem una gran quantitat de socis.
Després de l'arribar a Lleida,
el restaurant,
doncs, bueno,
semblava com si fos un restaurant de Tarragona,
no paraves de saludar gent.
i després el campus ja,
bueno, allò va ser a la cabose, no?
I jo,
en contrapartida a el que ha dit el company,
dir que jo als 20 minuts
vaig veure que el Lleida ens va dominar
i que va tindre ocasions de marcar,
però no sé el per què,
però no vaig patir gens.
Vaig patir quan precisament faltava
un quart d'hora o 20 minuts per acabar el partit,
però els 20 primers minuts
no vaig patir absolutament gens.
No vull que això soni atòpic,
sinó que és la realitat.
Potser perquè confio
en el poder de reacció d'aquest gimnàstic
que ens marquen,
però que no parem
fins que aconseguim molt empat o guanyem,
i tot i que els primers minuts
el Lleida ens va dominar completament,
no va ser un patir,
sinó que jo de veritat el patir
el vaig tindre quan el Lleida
ens va marcar el 2 a 1
i vaig veure que encara faltava
mitja hora per acabar el partit.
Aquí és on va començar el meu patiment,
però fora d'això,
crec que al Lleida
li vam tornar el joc
que ens va fer el Lleida aquí a casa,
que també ens va guanyar 1 a 2,
i allà li vam tornar la truita.
Crec que està molt compensat
el resultat,
i que ara és quan
nosaltres més necessitàvem guanyar
i quan el Lleida
també més necessitava guanyar.
El que vau viure per això a Lleida
no s'havia viscut mai,
ni a la història del Nàstic,
crec, o vaja,
com a mínim els que recordeu,
va ser un espectacle
a la grada, no?
Mitat del Lleida,
mitat del Nàstic,
aquell camp ple, vaja.
Bé, jo hi penso que,
abans d'entrar aquí al estudi,
es tardarà molts anys
en aquestes 6.000 persones
que vam estar al camp de Lleida
superar-ho, no?
Perquè el rècord ho teníem
al Bernabéu,
ho teníem a l'Olímpic de Terrassa,
una mica més enrere fa l'any 90 i alguna cosa,
quan vam estar al camp de Numància,
o sigui, però és que això, diguéssim,
s'ha desbordat per tot arreu.
O sigui, nosaltres,
jo mateix vam sortir d'aquí a Tarragona
i a dos quarts de deu ja estàvem a Lleida.
A dos quarts de deu del matí?
A dos quarts de deu del matí ja estàvem a Lleida.
Què fas?
Per preguntar, eh?
Un dissabte a dos quarts de del matí a Lleida?
Doncs mira,
quan vam arribar vam aparcar el cotxe,
vam estar voltant per Lleida,
vam estar al punt de trobada
que tothom anava a Lleida,
que només hi havia camisetes granes per allí,
aquella botiga,
no en direm noms,
però allí estava, m'assembla,
tota Tarragona per allí.
I bueno,
i després, bueno, a dinar,
que com diu el Jesús,
també,
tothom que estàvem a aquell restaurant,
tothom era gent d'enòstic.
Tots.
I gent coneguda,
perquè tenim una bona penya per aquí,
que sempre ens trobem,
i estaven tots per allí.
Els àlbums de fotos seran espectaculars aquests dies.
La gent deu tenir un munt de fotos,
de vídeos,
perquè només veien càmeres i càmeres i càmeres,
allí l'agrada.
Quantes en teniu, més o menys?
Heu calculat?
O vosaltres sou dels que no vull fer fotos?
No fotos, no.
Jo el que sí que faig és guardar retalls de diaris.
Que ja tinc una col·lecció.
Jesús, tu vas anar amb la càmera o no?
No, no, no, no soluc portar...
Sempre me la deixo,
no tinc l'hàbit ni l'acostum.
Però el que segur que devia fer alguna foto
és el Jesús Ramiro,
que si ens està escoltant,
segur que...
Aquest ens passarà l'àlbum.
El Tino no va poder fer fotos a la tele,
perquè tampoc...
Molt la pena...
No, no, a més, tampoc soc aficionat.
Però vull parlar ara més del partit.
L'afició va ser espectacular,
ho hem dit,
més de 6.000 persones al camp d'esports.
A més,
es van veure els dos colors.
Semblava, en principi,
que de Lleida hi havia menys gent,
però finalment es va equiparar força
al tema aficions
i va ser un espectacle molt bonic de veure,
però futbolísticament,
abans ho deien,
potser el Nàftig no va sortir tan enxufat
com en altres partits.
Pinilla ho reconeixia,
a l'acabar el partit deia
que l'equip havia sortit,
ell va dir,
amb una empanada a sobre
que, Déu-n'hi-do,
que li va costar,
potser entrar en el partit,
però després va demostrar també
que aquest equip sap reaccionar
i sap en els moments complicats
fer partits endavant.
Sí, sí,
per això estic d'acord.
Però el greu d'això
és sobretot en part defensiva,
tu,
en part defensiva
no es pot anar amb l'empanada,
és que no pots anar
als dos centrals
allí que deies,
però bona mare meva,
què és això?
Jo estic d'acord
que no es construeixi,
que et tanquin a darrere,
que defensis com puguis,
però són dos centrals experimentats
que han demostrat
la seva categoria
i després ja,
quan se van assentar,
la van estar demostrant,
però home,
tu,
sabien que aquell tio,
el Vili,
que és un tio perillós,
ho sabien molt bé,
doncs home tu,
vamos,
a mossegar-li el Clatell,
tu,
és aquell tio,
se'n va al vestuari
i canvies la bota,
tu també al vestuari
canviant-te la bota amb ell,
no ho pots deixar,
perquè,
escolta,
això a més a més,
ho he dit sempre
el Luis César,
que en esta categoria
si ganes un a cero
ja has ganat el partit,
és molt difícil,
després,
això està tip de dir-ho ell,
eh?
Doncs t'imagina
que els primers minuts
tot el plantejament,
tot el que has fet
durant la setmana,
perquè els tios,
és que estàvem badant,
veritat,
element badant,
això és greu,
tu,
jo considero que això és greu,
que és això,
el que s'ha de corregir,
l'eufòria està molt bé,
però,
escolti,
siguem puntuals
i corregiguem aquestes coses,
tenim un bon coixí,
no t'ho nego,
però,
cuidado,
que la lligues de tres punts.
Però,
tot i això,
creieu que l'equip
va estar virtualment
a primera,
ja,
o encara hem d'esperar?
Virtualment,
home,
tu vas primer,
tu has de començar a creure,
no?
El que passa,
que,
com se diu en català,
blat,
van estar al sac i ben lligat,
queden 27 punts,
i ara imagina't que a Huelva es perd,
que pot passar,
que és any 30 del més normal,
no passa res.
Ningú ha guanyat el Nuevo Colombino,
aquesta temporada,
que ningú ha guanyat el Nuevo Colombino.
que perdis a Huelva,
i que per el que sigui,
tinguis un altre tropez per all,
i te se fotin un punt,
ja comencen els nervis,
ja comença un,
i això és el que,
feina la ment,
s'ha de,
veritat,
el nàstic queda quart,
per mala sort,
i tothom és una campanya sensacional que ha fet,
però pel 80% de la gent avui dia,
semblarà que hagi baixat a segona B,
quan això no tindria que ser així.
Sí que quedar quart,
és com a les Olimpiades quedar el quart,
que és el fotut.
Tens diploma.
Tens diploma,
bueno,
però escolta tu,
que el mèrit és el mèrit,
el que passa que s'ha de tenir en compte,
que queden 27 punts,
i dir,
bueno,
anem primers,
i ens ho podem començar a creure,
però no,
ja estem,
no,
no estem.
Jo diria,
estem,
escolta,
3 i 2,
5 tal,
oye,
tu,
estamos,
oh,
muy bien,
fantástico,
però abans no,
perquè al futbol s'han vist coses bastant més greus que això,
eh?
I tothom ho sap,
vull dir...
La teoria de la iaia i del Tino la compartiu o...?
No,
a la iaia i del Tino li diuen una altra cosa,
diu,
aquesta estadística es pot trencar molt fàcil,
quan naltros vam visitar el camp de l'Almiria,
encara no havia perdut cap partit de casa,
i naltros vam anar allí i 0-1.
Sí,
i Paco Flores deia la setmana passada en aquesta mateixa emisora
que nos pegaron un meneo,
textualment.
Sí,
i que el porter Sant,
no sé com se deia...
Valerio.
Sant Valerio i tot.
Ens ho va treure tot.
Jo crec que...
Bueno,
escolta,
és que...
Té que patir més el quart que naltros.
Bueno,
però si no ha estat,
jo no estic patint,
a veure si enteneu el que jo us estic dient.
Jo no estic patint,
jo m'ho començo a creure
i tinc les passelles a l'estombre
perquè em vaig a primera divisió,
però cuidau,
el que s'ha de fer
és que sigui una eufòria controlada a tu,
no això desbordant,
que si tens el Batacassos sigui terrible.
No,
perquè,
escolta,
tu pots perdre
i entra dintre de totes les estadístiques humanes i lògiques
que pots perdre.
Escolta,
tenim casos més llunyans
però que el Tenerife
li va guanyar al Madrid
unes lligues
i que aquells paios ja, escolta,
anaven allí
i ja estan amb les flors preparades
perquè eren campions de Lliga
i a l'últim partit...
I el cap al vestidor.
Home,
i a veure,
no és perquè sigui el Madrid o sigui tal,
no és que vull dir
comà anem a ell,
potser al futbol
s'han vist coses molt rares,
no es pot dir això,
anem primers,
tenim una posició privilegiada,
tenim un coixinet fet,
estupendo,
seguim en aquesta línia,
però no desbordem les coses,
no diguem que hi ha...
No, no, no,
no, tu, cuidado,
perquè el primer partit
jo només te dic,
aunque en pots perdre algun,
només que en perdis un
veuràs com la meitat,
perquè aquí es passa...
De l'eufòria...
De l'eufòria tu
està a la UBI, eh?
És que si et sona així,
no, home,
tu sigues realista...
No, però la veritat també
és que ja portem
unes quantes jornades
dient
algun dia es perderà,
algun dia es perderà
i ja podem que torni.
I el dia no arriba.
I el dia no arriba.
Doncs val, eh?
I millor que no arribi
perquè tu mateix dius,
Quim,
ah, es pot perdre a tres partits.
millor no perdre en cap, eh?
Millor no perdre en cap.
Jo,
jo sóc així de clar,
millor no perdre en cap
i sense gòbios,
però, bueno,
també tens que estar preparat
per si es perd,
saber dir, bueno,
passa res,
aquí estem
i vinga, tu...
Els càlculs per això
passen per casa,
bàsicament.
Ho deia el director esportiu,
escoltà'm l'informatiu,
que deia que,
que vaja,
que no pujar seria un fracàs,
ja,
ho deia directament
al Josep Sicard
i que guanyant els quatre partits
de casa
l'equip està a primera.
Home,
jo no diria
que no pujar
fos un fracàs.
Jo diria que seria...
Ell deia tal com està l'equip ara, eh?
Tal com està l'equip ara, deia.
Molt bé.
El que passa
que ara l'equip té
el joc
i la sort
dels campions.
També hi ha la dinàmica.
Qui no voldria estar
a la situació
que està avui al Nàstic?
Doncs jo et diria
que els 21 equips
que venen darrere.
Tothom voldria estar
a la posició
que està al gimnàstic.
El que hem de fer
és anar partit a partit,
traient els punts,
partit a partit.
Que la ciutat
visqui aquesta il·lusió
que s'està vivint.
Però, senyors,
siguem conscients
que si no es puja
serà una decepció,
però no per això
té que deixar de ser
que s'ha fet
una grandíssima temporada.
Tot i que
jo confio
en que el gimnàstic
pujarà
a primera divisió.
I...
Que espera,
Huelva?
Doncs home,
entra dins dels càlculs.
No ha guanyat ningú.
però també et podria dir,
abans el company
ha dit que s'havia guanyat
el camp de la Maria,
que no hi havia guanyat ningú.
Es va guanyar
el camp de l'Eiber
que no hi havia guanyat ningú
fa dues temporades.
Vull dir que si
les estadístiques
estan per trencar-se
i jo confio
en que el gimnàstic...
Mira,
us diré més,
a mi me fa més por
el partit del Real Madrid
que el partit del Huelva.
Hombre,
és que jo ja fa
partits que estic dient
que aquest és el que em fa
veritat malament por.
No ho has sentit,
Quim,
que ho he dit moltes vegades.
Aquest me fa veritat malament pànic,
el partit del Madrid.
Ara,
també el bo que tenim,
i perdona,
Quim,
però el bo que tenim
és que el partit del Madrid
el tenim
en dues o tres jornades
més cap endavant,
amb la qual cosa
podem estar també
en un coixí,
dic podem,
o no podem,
però podem tindre un coixí
igual o més gran
del que tenim ara.
I si es perd,
no passa absolutament res.
És que és això,
si tu arribes a Madrid
amb el coixí
que tens ara actualment,
si perds a Val de Bebas...
No passa absolutament res.
No, però mira,
a mi,
jo et dic la veritat
dels partits que queden,
ni em fa por l'Uelva,
ni em fa por el partit de Jerez,
a mi em fa por,
mira,
el partit de Castelló,
em fa por el partit del Madrid
sobretot,
aquests dos me fan molta por.
Es poden perdre a Tino
i estem a primera,
eh?
Si només parlem això...
És que em fa molta por
i ningú hi pensa
en el Castelló.
Home,
el Castelló es pot jugar
a les garrofes.
I amigo,
que allí ens apretarà por,
el Múrcia,
la Ciudad.
que està...
L'últim partit de Lliga.
L'últim partit de Lliga.
L'últim partit.
Però jo,
aquest encara el vei que...
Home,
està a un punt,
està a un punt de l'ascens
a Ciudad de Múrcia,
està a un 54 i 55
de l'Almeria.
De totes maneres,
jo estic segur
que quan faltin
dos o tres partits,
el gimnàstic
estarà a primera divisió.
Ojalá tu,
jo estaria d'acord amb tu,
però,
bueno,
a mi ja t'ho dic,
a mi els que em fan més por
són aquests dos desplaçaments,
molt més que el de Jerez
i que el de Huelva, eh?
Hércules a casa,
llejús.
Hércules a casa,
home,
l'Hércules sempre ha sigut un hós,
però...
Numància a casa, eh,
també,
escolta.
És que hi queden partits complicats,
també,
perquè a casa han de passar
a Numància,
Almeria...
Almeria,
Hércules...
Jo l'Hércules no me'n fa...
I Malagabé,
els quatre queden a casa.
Sí.
Suposo que l'Hércules
i el Malagabé
vindran amb,
no amb malatins,
amb baúls fins al coll,
i es pot dir,
no?
Suposo,
perquè es pot aturó,
jo no ho dic,
suposo,
ho asseguro.
Home,
primar per guanyar,
això ho fan totes les empreses.
Suposo que vindran a...
Però...
Segur,
segur que venen primats
per guanyar els equips
que vinguin al nou estadi.
Un Malagabé
que no té res a dir ni a fer
ni a més a més
que,
on que s'oblés la categoria,
baixava igual,
perquè l'altre els hi baixa,
o sigui que...
No parlem de malatins,
però els malatins
poden sortir d'aquí,
d'allí,
de tot arreu,
no?
Sí, sí, sí.
Clar que poden sortir...
Passa que hi ha equips
que són més susceptibles
a enviar malatins,
diguem-ho així,
segurament...
O que ho tenen més ja...
Per la mà.
Per la mà,
de fer-ho.
Sí.
Jo el que m'estranya molt,
m'estranya molt,
és el Levante,
que...
Però s'ha ficat allí
un altre cop,
està a un puntet
de 9 de la zona de 100.
Però,
escolta,
és que...
No sé,
a mi m'estranya,
jo penso que tant com
el Jerez i el Levante
passa alguna cosa
que no se sap.
Però bàsicament...
El Jerez tampoc és normal,
eh?
Bàsicament,
crec que ens es pot estranyar
pel pressupost
que tenen segons equips,
exacte, exacte.
I que estiguin
on està en el Valladolid mateix,
un pressupost
de primera divisió
i està,
doncs,
més avall que amunt.
Però,
escolta,
Valladolid sempre...
La temporada l'ha fet
molt irregular
tot el rato.
En canvi,
el Levante,
que ha estat dalt
i com el Jerez,
que semblava que...
Bé,
el Jerez s'ho menjava tot,
també.
I tal.
Jo penso que alguna cosa
ha hagut de passar
perquè totes les jornades
que ha portat el Jerez
punxant i punxant...
Què passa?
Que...
Algú hi ha,
eh?
Quan passa una cosa,
i si m'un aquí...
Que ets molt complicat.
Però algú hi ha allí dintre.
Però el Jerez
és l'antítesis
del que és el gimnàstic.
El Jerez va fer
una gran primera volta
i el gimnàstic
va fer
una gran,
desastrosa
primera volta.
I ara estem...
Hem canviat les truites.
El gimnàstic està fent
una immillorable
segona volta
i el Jerez,
doncs,
està patint
el que nosaltres
vam patir
la primera volta.
Però ara ja s'ha tornat
a enganxar.
Ja està tornat.
Va tindre aquest bajón
de dos o tres partits?
El que passa
és que ningú parla
que per mi
el 80%
del culpable
entre cometes
de com està el nàstic,
la té el Bartolo.
El nàstic té una preparació física
i ningú ho diu
sensacional.
Perquè els jugadors
han anat
de menys
a més.
Però el preparador físic
que no és ell
qui hi ho fa.
Sensacional.
Però sensacional.
Jo si t'he de renovar
algú corrents
és aquest senyor, eh?
Aquest senyor
se l'ha de renovar
corrents.
Perquè, escolta,
els partits
es veus els tios
amb les botelles
d'un gironol
i el nàstic
el veus
bé l'acabar
el partit.
A més,
que recorda molt
la passada temporada.
Ha fet una temporada
físicament molt semblant
al nàstic.
Vam acabar molt bé
també la campanya passada.
Això sí que és cert.
Vull dir que l'equip
segueix una línia
que no és fruit
de la casualitat
sinó que ja ho ha fet
les dues temporades.
És un senyor
que ningú en parla d'ell
i se li ha de reconèixer
públicament
aquest gran mèrit
que hi ha
de la preparació física.
El nàstic
té una preparació física
sensacional.
I em cansaré
de repetir-ho, eh?
Però això també
és una barreja de tot.
És una barreja
que tenen
una bona preparació física,
és una barreja
que el jugador s'ho creu
i és una barreja
que ara el nàstic
està embalat
i és difícil
de parar aquesta dinàmica.
D'acord amb tu,
però escolta una cosa,
l'any passat
no s'estava en aquesta dinàmica
i també físicament
van acabar esplèndidament.
Això vol dir
que hi ha unes bases
ben sentades
que el preparador físic
sap el que fa els deures
i sap el que es porta
i planifica molt bé
la temporada.
Però enguany
hi ha jugadors
que han explotat.
Jo no recordo
mai haver vist
una campanya
com la que està fent enguany
el David Cuellar
que l'any passat
jugava o no jugava
i en canvi enguany
s'està tornant
un home
jo diria
bàsic
amb aquestes temes.
I el Llera
que va començar
de suplent
no de suplent
ni convocat
i anava.
Sí, però el Llera
mira, jugava
els partits de Copa del Rei
i jo l'últim partit
que el nàstic
va jugar
va ser el camp
de l'Hospitalet
i que damunt
no cal que el recordis
aquell partit
tampoc era el moment
ara per treure partits
però el Llera
ho vaig comentar
amb diversos companys
que hi havia a dir
que aquí tenim
un gran central
i veureu
com acaba jugant
aquest personatge.
Sí, però a veure
això són coses
que ja saps
el que passa
amb el futbol
que no se cuenta
con él
se cuenta con otro
i aquell parece
intocable.
Però quan ha entrat
s'ha de donar l'oportunitat.
Però quan ha entrat
és que no he tingut
més remei
que dir
no puc tocar.
Sí, sí, que aguanta
el puesto.
No puc tocar.
I escolta, jo estic segur
que abans de acabi
la temporada
volem tornar a jugar
al Manolo, eh?
Mireu el que es dic, eh?
Bueno, ja està entrenant
de valent, eh?
De fet té fitxa
amb el número 3.
Sí, sí.
Entrenant de valent
que tu no sé
si el vas veure
al procés
de la petxangueta
contra el Repitense
i l'altre dia
l'entreno
jugant de central.
Estava cagada
que se sortia del camp.
Bueno, i un altre
petit detall
que no hem comentat
és que una altra setmana
els resultats
s'han acompanyat.
Però i de valent, eh?
I ja no sé quantes en van.
I de valent, eh?
Perquè el
Llorca-Jerez
el millor, millor
va ser un ple, eh?
Un empat a 1.
i el Numànsia
Levant
Levant
de Numànsia
o un, un altre
perquè anaven
tots empatats
també es va a furir
sense comptar
la derrota
del Rèquer
a camp del...
L'empat de l'Almeria
al Ferrol
El pan de l'Almeria
al Ferrol
O sigui, van tindre
un ple però total, eh?
L'únic que la victòria
hagués perdut a ferrol
Sí, que el Ferrol
l'hagués salvat
Exacte
Encabat
i arricem el rizo
I quan vinc aquí
a l'Almeria
que n'hi fumem
tres o quatre
i que se'n vagin
ben contents
cap allà baix
una altra vegada
Home, mira, jo
Incluso el Jonathan Soriano
Sí, senyor
Sobre dos
Sobretot el Jonathan
que dius
No has volgut?
Doncs toma caldo, xato
Toma caldo
Però no és així
Mira, tu
tindrem que
que apretar una mica
perquè
igual podem patir, eh?
Aquest dia
Però de tota manera
no sé qui va ser
i si el president
o algú de l'equip
Aquest nàstic
avui
quan surt al camp
ja surt guanyant 1-0
Sí
I voldria que se m'entenguessin
les paraules
Només amb la gent
que arrossega
aquest equip
ja surt guanyant 1-0
TV3 va donar una imatge
que això, clar
els del camp
no ho vau poder veure
que era just al túnel
de vestidors
abans de sortir
allò quan hi ha
ja van a sortir
i inclús es va comentar
però els jugadors
n'estic abraçant-se
abraçant-se
abans del partit
abans de sortir
abans de sortir
Per cert
tu dius
que ho vas veure per la tele
i ara deixa'm
que abans heu comentat
dues jugades
jo estava justament
al camp
amb línia
on se produeixen
les dues jugades
el fora de joc de llera
exacte
el fora de joc de llera
i el pènel
i jo us haig de dir
que el fora de joc de llera
ho era
però així de clar
perquè a més a més
estava en línia
i abans
que el llera
connectés
el cap
amb la pilota
per marcar el gol
jo ja els hi vaig dir
als companys
fora de joc
jo t'he dit
Jordi
que era dubtó
ara el penalti
per mi
el penalti
ni hablar
vull dir
igual us dic una cosa
que l'altra
el penalti
ni hablar del peluquim
ni hablar
ara el fora de joc
ho era
el tio
el tio es tira allí
i dèiem
dame masaje
jo
Quim
et volia
comentar una cosa
també
que
vam estar
6.000
al camp del Lleida
però
algú més
fins i tot
o algú més
correcte
però
la directiva nostra
tenia que prendre
assumpto
amb aquestes
5 persones
que va haver
d'intervenir
els Mossos d'Esquadra
o sigui
van estar allí
no sé si anaven a veure
el partit
o volien
Armagresca
passaven el gol nord
davant mateix
no t'oblidis
que hi ha molts
que van Armagresca
i portaven
unes lletres
escrites a l'espatlla
que Déu-n'hi-do
o sigui
com que si
ficava
alguna cosa
semblant
per què
hem de parlar
si tenim els punys
o alguna cosa així
o podem solucionar
l'hòstia
així de clar
això és molt difícil
escrit a l'esquena
amb els camions
negres
perquè quan te trobes
amb gent que va
no a veure futbol
escolta mira
mira
perquè va ser 5
no en ser més
jo et dic una cosa
està molt bé animar
fer l'ola
però escolta
i senyor
faci l'ola
al descans
faci l'ola
abans del partit
i després del partit
faci
l'oceano pacífico
però no m'ho foti
durant el partit
perquè jo una mica més
per culpa de l'ola
me vaig perdre
perquè em vaig
aixecar
em vaig perdre
el guàs
que és per recordar
del guàs
contra la paceta
jo veia al camp
a veure futbol
i a veure el que passa
no estalli fotent l'ola
jo no l'hi veia
perquè estava pendent
que hi havia l'ola
però us veus
ara no parlàvem de l'ola
parlàvem de temes
potser una mica més seriosos
hi ha una sèrie de coses
que s'ha d'entendre
que una cosa és animar
però allò Tino
és que allò
era
que van anar
no a veure
a veure
el Lleida
van anar
a armar
gresca
però escolta
això ho saps
que n'hi ha molts
jo veia preferent
jo estic a gol
a gol
i tu estàs
a tribuna
a preferent
jo suposo que a gol igual
hi ha cada tio de cerebrat
que el sents
i dius
ostres mala meva
però què és això
mira
jo tenia por
tenia por el dia de l'Albacete
i això que l'entendem
en un horbitatge
bastant correcte
aquell tio
aquell tio tal com era
dic aquest tio
ens la pot liar
i tinc por
si un dia ara
amb el que queda
ens envien un clòs
o un paio
de queixos
que no tinguis
algun de cerebrat
de queixos
que et salti
i que tinguem
una altra vegada
més bé
no t'oblidis
i això és una cosa
que la Junta
amb això
estic d'acord
amb tu
tindria que parar els peus
així com va expulsar
aquella vegada
els crios
o no sé com es diuen
que és igual
que tornen a entrar
amb una altra penya
perquè vull dir
que això
marxen i venen
i tal
això els hi tindria
que
però és molt difícil
d'evitar això
això quan
era el que volia dir abans
fa 4 o 5 temporades
quan anaven 1.500 persones
al camp
o potser més
això ho podies
controlar
perquè tots
es coneixíem
però ara
això és incontrolable
com controles tu
10.000 persones
al camp
el cas
el típic
d'Otxaïta
crec que és
el president
dels ultrasurs del Madrid
que tenia prohibida
l'entrada
a tots els camps
de l'estat espanyol
i que entrava on volia
i feia el que volia
és una cosa
pràcticament incontrolable
que una persona
entri a un camp de futbol
per un altre lloc
per una porta
que segurament
no serà de ser habitual
etcètera
i més
sent coneguda
el que sí que hauríem
de procurar
és el tema
d'invasions al camp
el que passa
que aquest cop
va ser
un cop
i s'havia acabat tot
però aquí a casa
sí que tenim
que controlar això
que els descans
no saltin crios
com salten a vegades
que no tirin
ampolles
ni objectes
al terreny de joc
com s'estan tirant
els excessos
mirar de controlar
els excessos
perquè Déu no ho vulgui
però el dia
que tinguéssim
que evacuar
d'una forma ràpida
els excessos
ho tenim una mica cru
clar com està
el nou estadi ara
difícil
però bueno
jo penso que
veam
si pugem
que estic convençut
d'això
a primera
haurem de jugar
amb aquest camp
però me suposo
que jo no sé
si la premsa
sabeu alguna cosa
però me suposo
que hi ha previstes
unes reformes
o alguna cosa
de reformes
no sé
en principi aquesta setmana
el que està previst
és que es presenti
el projecte
del nou camp
a la zona de Camp Clar
si no que està previst
aquesta setmana
projecte d'obres
del nou estadi
no s'ha parlat res
però se suposa
que alguna cosa
es farà en el nou estadi
xapa i pintura
per poder jugar
a primera divisió
com a mínim
alguna cosa més
t'ha de fer
una mica més
d'aforament
però jo penso
que hi ha coses
més urgents
que de pintura
encara que està
però
jo penso que
més urgents
el joc estuari
visitant
que és com
un autèntic quadre
però
algú d'aforament
més
es tindria
que plantejar
com a mínim
per això
hi ha
els pensants
que són els que
hem de trobar
la solució
però que es
ha de trobar
la solució
indirectament
però mira
perdoneu
que us expliqui
un cas
molt gràfic
ràpid
breu
i concís
que a mi
m'ha passat
al camp del nàstic
fa 7 o 8 partits
el gol
el gol de mar
que dius
el que vas tu
de muntanya
el gol de mar
han fet uns lavabos
de Sina
han fet uns lavabos
però
ole
l'altre dia
acabar un partit
hi havia
un xaval
de 14 anys
o així
orinant
a la paret
a la porta
dels lavabos
o sigui
com la porta
de l'estudi
només tens que cruzar
i estàs al lavabo
orinant a la porta
i són els pares
darrere
mirant
i xixi
a veure
què has de fer
ell
et baralles
amb son pare
perquè
en qui t'has de barallar
si ja passen
aquestes coses
que hi ha una sèrie
de personatges
incívics
imagina't els que
com deies tu
que van a escriure
i
m'entens
avui hem començat
parlant de futbol
hem acabat posant
seny una mica
al món
però vaja
que ha valgut la pena
amb aquesta tertúlia
de mitja hora
per parlar del que vam viure
dissabte a Lleida
i pel que ens queda
per viure encara
aquestes nou darreres jornades
a la segona divisió
que poden portar
el Nàstic
fins a la primera
fins a la Lliga
de les Estrellas
Estina Vallonrat
moltes gràcies
Juanjo López
moltes gràcies
Jesús Graupera
moltes gràcies
a vosaltres
nosaltres ens retrobem
d'aquí una estona
amb el futbolí
recordeu que
a partir de les 8
tenim una nova edició
del Tarragona Esportiva
Inmogar
la teva immobiliària
t'ha portat
la tertúlia
més grana
visita
les nostres ofertes
venda
de primera
i segona mà
www.inmogar.es