Com els dèiem avui dins de l'espai que dediquem a conèixer
i apropar-los a l'activitat de la Biblioteca Pública,
ens acompanya Anabel Lambea.
Sovint, quan ens acompanya l'Anabel,
vol dir que o bé parlem de novetats
o bé parlem d'aquelles curiositats
en les quals a vegades s'atura els prestatges de la Biblioteca
i diu, calla, que recordaré als oients
que a la Biblioteca també tenim això.
Anabel, bon dia.
Bon dia.
Avui parlem de novetats que no s'esgoten,
continuen sortint i sortint i sortint
i per Sant Jordi a més van sortir tantes
que no van poder parlar-ne de totes,
de les que es van incorporar en el fons de la Biblioteca.
Exacte.
El que passa és que hi ha novetats
que ja no val la pena ni parlar,
perquè ja estan tan llegides i tant.
De totes formes,
aquest any amb les companyes de la Biblioteca
ho hem comentat,
que cada vegada més
t'adones que no fan aquella explosió
que feien de novetats per Sant Jordi.
Abans notaves que de Nadal fins a l'abril
pràcticament no sortia res.
Dos, tres novetats, molt poca cosa.
i clar, 15 dies abans de Sant Jordi
ho sortien moltíssimes.
Ara no, ara estan més repartides al llarg dels mesos,
per tant pots anar comprant novetats
d'una manera més repartida.
Perquè tampoc no ens agafi aquella obsessió
per trobar la novetat.
Perquè a més, a veure,
la gent per Sant Jordi ja sabem
que compra un llibre molt estirà dos.
Per tant...
I els compradors de llibres sovint no en compren
per Sant Jordi.
Sí, compra tot l'any, no?
Exacte.
Els compradors habituals no se'n van
a les paraletes de la Rambla,
o sí, però per curiositat,
però normalment van a comprar abans.
De fet, jo ets dir que aquest any
que vaig anar a comprar
potser quatre o cinc dies abans de Sant Jordi,
les llibreries estaven a petar.
Sí.
estaven plenes.
De totes maneres, ara ho comentàvem,
no en referència que les grans editorials,
òbviament, fan les seves campanyes
i de promoció dels llibres,
però cada cop més els llibres que més es llegeixen
són aquells que els lectors es diuen uns als altres.
I hi ha proves d'això.
Vull dir, les campanyes funcionen,
el màrqueting funciona naturalment,
però que cada cop més,
el que és l'opinió del lector i el boca a orella,
és el que està funcionant més a l'hora d'ocupar
els primers llocs de vendes de llibres, no?
Sí, a veure, el màrqueting funciona...
No necessita moltes experiències d'aquestes últimament.
Funciona i tant, que funciona.
Funciona, però té una vida limitada, diem.
I si no entra, no entra aquest llibre,
per molt de màrqueting que hi posa.
O sigui, un llibre...
Hi ha moltes coses que afecten,
però un llibre amb una bona portada,
una bona presentació,
el mateix llibre nosaltres l'hem renovat,
per exemple, ostres, aquest està vell,
o li falta una pàgina, el que sigui.
De la butxaca, de l'edició de butxaca,
heu passat una edició més...
O han tret una edició ara en tapadura,
nosaltres sempre procurem agafar tapadura,
perquè és un llibre que passarà per moltes mans.
És més resistent.
Per tant, patirà més,
per tant, si podem escollir, escollim tapadura.
I el tornem a comprar.
Llibres que fa 10 anys que estan a la biblioteca,
el tornes a comprar,
l'hem fet una portada maca,
el poses a la taula i surt,
comença a sortir, vull dir que hi ha coses que funcionen.
Les campanyes de màrqueting funcionen,
però tenen una vida limitada.
a la que surt un altre llibre,
que pot ser 15 dies després,
aquella campanya baixa,
mentre que el boca-orella es manté.
I fa que aquell llibre continuï sortint un any i un altre any.
Això a la biblioteca ho comproveu molt.
Perquè, clar, si la campanya boca-orella funciona,
hi ha llibres que durant 3-4 anys
estan sempre en préstec.
Sempre.
Mai estan al prestatge.
Sempre estan en préstec.
I és que funciona el boca-orella,
perquè la campanya de màrqueting del seu dia
ja està oblidada.
Per tant, continua funcionant i fent-se el seu camí
aquest llibre entre els seus lectors, no?
O, de fet, a veure, per exemple,
l'ombra del vent és cas típic
que encara no l'hem anat a col·locar al seu lloc
des que va sortir,
perquè passa constantment...
constantment està demanant...
De la taula al prestatge del darrere i constantment...
I mira, ja que té 3 anys, 4, aquesta novel·la?
3.
3 anys bons.
I no va ser una novel·la, precisament,
que es va començar a fer la campanya de màrqueting
i edicions i revicions
a partir que els lectors se l'anaven recomanant uns als altres.
Sí, sí.
I com aquest...
També hi ha altres coses curioses,
per exemple,
aquests llibres que comencen a donar
o a canvi d'un euro o gratis als diaris,
moltes vegades,
quan són sagues,
ni sagues o sèries,
nosaltres ens vam adonar
que de cop i volta
ens tornaven a demanar
un llibre que feia temps
que estava parat.
I va començar a venir molta gent
a demanar-lo.
I deien, ostres,
com pot ser?
Què ha passat?
Algú l'ha recomanat?
Passa alguna cosa?
Passa que en un diari
van donar el primer volum
de tota la sèrie.
Doncs se'l van llegir,
va ser un llibre que en el seu moment
va sortir moltíssim,
és el clan de l'Oscar Bernari.
Sí, tant.
I un diari de molta tirada
el va regalar fa cosa d'un mes,
en penso,
o dos mesos potser, no?
Un mes.
O mes, sí, sí.
Que va ser el primer volum
de tota una sèrie de llibres.
Sí, d'una sèrie de novel·la històrica.
Doncs,
dels primers que van sortir
va ser el primer volum
d'aquesta sèrie.
Per tant,
ens van tornar
a venir molta gent
a demanar
el segon,
el tercer,
vam dir,
ostres,
passa alguna cosa,
no,
amb aquest llibre.
Campanya de marketing,
cap ni una,
aquest llibre és vell,
és un llibre que havia fet
la seva vida,
nosaltres els vam tornar a comprar.
De fet,
en català els van tornar
a editar,
o sigui,
això vol dir
que a les llibreries
passava el mateix.
Però també em deies,
Anabel,
que els lectors
continuen demanant
els premis,
els de sempre,
els Sant Jordi,
els Planeta,
etcètera,
etcètera,
però que cada cop
hi ha menys demanda
dels premis
específicament.
És a dir,
que ella no va dir
doni'm l'últim premi
al Faguara,
per exemple,
no,
no,
hi ha demanant nom
i cognom,
vull dir que
el màrqueting funciona,
però el lector,
el lector continua
confiant en el seu criteri
i en el dels altres lectors,
no?
Sí,
jo crec que cada vegada
la gent té més criteri
de lectura,
llavors,
per exemple,
no sé,
potser em cau
alguna cosa al cap,
però el Premi Planeta
els darrers anys
han sigut premis
que no han tingut tirada,
que continuava venint gent
dóna'm l'últim Premi Planeta
sense saber qui era,
sinó que,
bueno,
era una manera,
hi ha gent que es busca
criteris X
per agafar llibres,
no?
Per tant,
abans era un criteri,
però estava més generalitzat
que no passava,
ara és mínim.
I en canvi,
ara considero
que la gent té altres criteris,
uns criteris més
de qualitat
que no
el Premi.
Molt bé,
deixa'm les reflexions,
que cadascú ja sap
quines són les motivacions
que el porten a llegir tot,
venia per l'èxit aquest
d'en Falcones,
que està resant,
està resant d'una manera
extraordinària
la biblioteca,
les botigues,
les llistes de vendes
i que és una novel·la magnífica,
a més a més,
no?
Sí,
sí,
ha sigut,
jo considero que aquí,
sí que després
li han fet una bona campanya,
sí que el llibre està...
Però va començar també
el comentari dels lectors,
el Boca Orella primer.
un encert en el tema,
perquè ara mateix
era un tema
de novel·la històrica
agrada...
Jo veràs aquest estiu
l'església de Santa Maria del Mar
de Barcelona,
cúes per entrar-hi.
Serà com...
Oh, que broma, eh?
Ja tornarem a parlar,
ja veuràs, eh?
I tant, i tant,
seguríssim.
Molt bé, Anabel,
ens portes dues novel·les,
algun que altre assaig,
tres novel·letes...
novel·les, vinga.
I un assaig,
molt curiós.
Vinga.
A veure,
novel·la,
la primera que he portat
és una novel·la
de la col·lecció
de la sonrisa vertical.
Ah.
Novel·la eròtica, doncs.
Novel·la eròtica.
Novel·la eròtica.
Feia temps
que no ens portaves cap.
Sí.
De fet,
és molt difícil
comprar novel·la eròtica
bona.
Es publica poc.
Entre cometes.
Es publica molt poc
i és d'aquells gèneres
que dius
hi ha molta
merda,
per dir-ho d'alguna manera,
no?
Hi ha molta cosa
que no té cap qualitat.
No és literatura eròtica
sinó que és una altra cosa.
Exacte.
Llavors,
hi ha una part,
un gènere
que és literatura eròtica
i hi ha bona literatura eròtica.
O ja en teniu
moltes novel·les, no?
Des de les més clàssiques?
Considero que
la sonrisa vertical
és una gent
que es mira
bastant
què publica
i què no publica.
Llavors,
ara han reeditat
un llibre
que ells havien editat
el 78
i l'han tornat
a reeditar.
O sigui,
la darrera
reimpressió
que vam fer
va ser el 87,
o sigui,
han passat
dos quants anys.
Ha pogut una miqueta.
I ara han tornat
a editar-la.
És un bon,
és un llibre
d'un gruix considerable.
és un anònim
i es diu
Mi vida secreta.
Llavors,
és un diari
d'un senyor
que va viure
a l'època victoriana.
O sigui,
pel que ell descriu,
calculen que
devia néixer
cap al 1820
i...
no devia,
sí,
cap al 1820,
25.
I llavors és...
Les seves experiències.
Sí,
les seves experiències,
gent d'una família...
Benestant.
Benestant,
que després va perdre els diners,
però es veu que
per una herència
va tornar
a tenir diners
i es va dedicar
a provar moltíssimes coses
i ell explica
amb pèls i senyals.
O sigui,
de fet,
ell va escriure
11 volums.
11 volums
d'aquesta temàtica.
11 volums de diaris.
Quina vida
més intensa.
Sí,
sí.
O sigui,
es veu que
per dues malalties,
dues etapes
de la seva vida
va haver d'estar
Home,
no m'estranya
que en formi
malalties
d'aquesta manera.
En llit,
diverses,
un parell de vegades...
No,
el llit malalt,
vols dir?
El llit malalt.
O sigui,
per malalties
va haver d'estar
un temps al llit
sense poder fer
gaires coses.
Per tant,
escrivia tot el que
li havia passat.
Ja veus.
Llavors,
la segona vegada
que li va passar
va retomar
aquelles notes,
les va corregir
i va arribar
i és un text anònim,
dius?
És un text anònim,
no han sabut ben bé.
No s'ha arribat,
o ells diuen això,
no s'ha arribat a dir
qui és,
no?
El que passa
que per les dades
que dona
calculen
què devia ser
aquella època.
Clar,
és l'època victoriana,
per tant,
ell descriu molt bé
aquella dicotomia
que tenien
amb aquesta societat
tot tan separat,
homes i dones,
el sexe
per un costat
i la castitat
per una altra,
tot molt correcta.
Els rics i els pobres,
era una societat
molt separada
en dos,
no?
I bé,
ell explica
que sí,
que molt bé,
molta castitat,
però de cara
en fora,
no?
I és molt curiós
perquè expliquen
que aquest llibre
té tres característiques
molt curiós,
molt típiques
de la literatura
eròtica
i més
de l'època victorial,
no?
Doncs explica
que aquella,
la passió
que té
per descriure,
bé,
fins a la mota
de pols
que hi ha
al damunt
de la taula,
o sigui,
que explica tot
amb un detall
portat
al límit,
després que descriu,
bé,
que té una necessitat
d'arribar al plaer
també a través
de l'escriptura,
que això és com
molt divertir,
no?, a través
de l'escriptura,
tornar a reviure
el plaer
que ha sentit abans
i després
una necessitat
molt cristiana
que és
confessar-ho
absolutament tot.
Se'n penedeix
i demana perdó,
no?
Perquè allò
és la dita castellana
de que m'he quitat
el bailar.
Exacte.
Molt bé.
Llavors m'ha semblat
molt curiós
per això,
no?,
perquè realment
no és fàcil
trobar literatura eròtica
que diguis.
Ah, no?
Doncs té molt bona cara
i tant.
Com es titula,
per cert?
Es titula
Mi vida secreta.
Mi vida secreta.
Molt bé.
No té autor,
anònim,
novel·leta.
Un altre tipus
de novel·leta.
Una que es diu
Voracidad.
L'autor
és Juan Bas,
és un guionista,
ha fet articles,
molts articles
a la premsa,
té altra literatura,
té altres llibres,
té inclús novel·les juvenils.
A mi m'agrada molt
la gent que fa novel·les juvenils
i després fa...
perquè és un tipus
de llibre
que li pots recomanar
a molta gent
perquè és de fàcil
lectura.
i en aquest cas
ha fet una novel·la
d'humor negre
espanyol,
per dir-ho d'alguna manera.
Llavors,
és una...
Ambientada ara,
en l'època actual.
Ambientada,
amb una Espanya
governada per les dretes.
Llavors,
parla molt del sexe,
de la televisió,
de l'amor per internet,
de l'amor per internet...
Què més?
De...
Però en tot de novel·la.
És una novel·la.
Novel·la, novel·la.
És molt divertida.
És un altre gènere
que considero molt complicat
de trobar.
Un llibre que...
D'humor,
literatura humorística.
Sí, sí.
Però no aquell humor
simplement...
No aquell...
És literatura humorística.
Per mi és la diferència.
Literatura eròtica
i altres coses
i literatura humorística
i altres històries.
És un seguit d'acudits
i ja està.
Té aquell puntet.
El protagonista
es diu Patxo Murga
que ja l'havia utilitzat
en un llibre anterior.
Que es diu
A la crana sense tinta.
Doncs el mateix protagonista
ara torna
a explicar
les seves històries.
I llavors
és un retrat
de moltes situacions
que segur que tothom
reconeix.
Seguríssim.
També parla molt
de l'ofici aquest
de buscar vides.
D'ara d'això,
d'allò del que convini.
També parla molt.
La col·lecció
és Invergüenza.
Ja ho diu tot, també.
O sigui que
Joan Bas
o Juan Bas.
El protagonista
també és un bilbaíno.
És un senyorito bilbaíno.
Hi ha moltes coses
que de veritat...
Que són referents
molt propers a nosaltres.
Sí, ho pots reconèixer
molt fàcilment.
I novel·la,
darrera novel·la,
també és un altre gènere.
Portat gèneres
que en principi
no portem habitualment.
Ni humorística,
ni eròtica.
i en aquest cas
no sé
si dir
que és d'intriga
o de terror
o una cosa així
mig-mig.
Aquest autor
té dos llibres anteriors.
Aquest
es diu
John Katzenbach.
i juga molt
amb el tema
psiquiàtric.
El primer es diu
el psicoanalista,
el segon es diu
la història del loco
i aquest es diu
el juicio final.
I treballa molt
el tema
del perfil psiquiàtric
i psicoanalista
del personatge.
Jo
vaig llegir
el psicoanalista
i
és una persona
que
et presenta
a una situació
que realment
no saps
com se'n pot sortir
aquella persona
però treballa
molt,
molt,
tot el que li passa
pel cap
a la persona.
És treballar
molt
el perfil
psicològic
i el perfil
psiquiàtric
d'aquella persona
perquè
de fet
el protagonista
del primer llibre
és un psicoanalista.
Llavors
un
ex-client
li posa
en una situació
molt
apretada,
no?
Per tant
ha d'anar,
ha de tornar
a diagnosticar
aquella persona
per saber
cap a on
aniran els moviments,
no?
I
jo trobo
que és
una intriga
però
d'un tipus
molt determinat,
no?
Així com novel·les
d'intriga
n'hi ha tantes.
Sí,
però aquí entres
ja amb el tema
psiquiatri,
psicològic,
la realitat,
l'altra realitat.
Sí,
però ara que està tan de moda
aquestes sèries de televisió
amb els...
Ah, sí,
també amb els forenses
i els forenses,
escolta,
que no paren últimament.
bé,
no és perquè
hi hagi assassinats
necessàriament,
però sí que hi ha
tensió
i aquelles...
allò d'intentar
esbrinar cap a on
anirà l'altra persona
perquè no...
per anar tu
pel davant
d'aquella persona,
no?
Llavors,
no és ben bé
de terror
perquè no...
però sí que era una situació
molt tensa
i ho sap fer bastant bé.
Per tant,
ara hi ha un llibre
que és
Juicio Final
que ja veurem,
ja veurem cap a on va.
Parlant de...
de temes psiquiàtrics
i tot plegat
has portat un assaig de...
De l'Alejandra Vallejo-Nagera.
Que és de la Nisaga,
dels Vallejo-Nagera
psiquiatres.
Nisaga, Nisaga.
Perquè és la tercera generació ja.
Sí,
el que passa és que ella és psicòloga.
Ella no va fer medicina
i...
és psicòloga.
Llavors,
bueno,
ella ha fet un...
Ara que es diu
Locos de la història
i...
Inquietat, no?
Aquest llibre
ha de ser molt inquietat.
Sí, a més,
el llibre...
Jo,
bé,
és un portal d'original
però és un llibre
que considero...
Jo em fixo molt
en això.
Saps que em crida l'atenció,
perdona, Nabel,
que en la societat
aquesta d'allò tan políticament correcte
poques persones
utilitzen la paraula
boig,
loco.
És malalt mental...
Però aquesta paraula...
Eufemisme.
Sí, sí, sí.
loco fa molts anys
que no s'utilitza
i m'ha cridat molt l'atenció
el títol d'aquest assatge.
Què passa és que,
clar,
com que parla de gent
de fa molts anys
no ens molesta l'any.
Clar,
que ningú s'afengui.
Tens raó.
A veure,
el llibre està molt ben fet,
està molt ben presentat
des de l'editorial
que està a l'esfera
de los libros
que fa un...
vol dir una qualitat
de paper
i d'encodernació
i de tal.
És una meravella, sí.
Com veus,
la portada
hi ha una medusa
amb el coll
sagnant,
crida molt l'atenció
i està molt ben treballat
per dins.
Llavors,
ella el que ha volgut fer
és explicar
que és un tribut,
un homenatge
al seu pare
i al seu avi
que ja van escriure
uns llibres
que eren
los locos egregios.
Clar,
nosaltres ja
aquesta...
lo de locos egregios
es queda una mica lluny,
no?
Llavors,
ella ha volgut continuar
aquesta sèrie de locos
i ella ha escollit
una sèrie de personatges
amb una malaltia mental
real...
Diagnosticada.
Però que van...
Tots van governar.
O sigui,
són tot personatges
que van governar.
Llavors...
Surt Napoleó,
perquè sempre deien...
Perquè és estrany,
no?
Sempre se'l posava
com un boig.
Agafat l'Espotín.
Elizabeth Bathory,
que és la que diuen
que era una...
Dràcula,
que surt una mica
el personatge
de Dràcula,
no?
Que és la bebedora
de sangre.
Una vampira.
Una vampira,
però que va governar
Romania.
Mira,
veus que bé?
Messalina.
Oh,
i tant,
no podia fer-ho.
A cada un
li posa
el seu apel·latiu.
Rasputín,
la locura mística.
Molt bé.
La vampira...
Bathory és la bebedora
de sangre.
Messalina és la diosa
del sexo.
Bé,
amb el senyor aquell
de l'època victoriana,
de la primera novel·la,
hagués fet...
Carlota,
emperatriz de Mèxico,
de 1840 a 1927,
o sigui,
bastant més cap aquí,
l'esquizofrènica
que dormia
junto al papa.
Pedro el Grande,
el genio
que tortura
a su hijo,
i Luisa Isabel
de Orleans,
la saga
de los locos,
que de fet
parla de més
personatges
de la família
Orleans,
que estaven
com un llum
la majoria.
Llavors,
bé,
són tots
bojos
i són tots
governants.
Personatges històrics
que estaven
trucats
per la malaltia mental.
Exacte.
Ella diu que
els ha escollit...
No és un llibre acadèmic,
és un llibre divulgatiu,
no?
Sí, sí, sí.
És un llibre...
A veure,
ella és psicòloga,
ha fet...
Ha llegit molt,
ha agafat...
Entre dins de l'àmbit
d'aquells llibres
de biografies
que agraden molt, no?
Sí.
ha agafat
el perfil psicològic
que ella pensa
que devia tenir
i llavors diu
que hi ha moments
molt cruels
perquè hi ha personatges
que la seva malaltia...
Clar,
són malalts
amb molt poder
perquè malalts mentals
que se'ls acudiria
fer rocades
podria haver-hi molts
però aquesta gent
han tingut molt poder.
Tots els mitjans
de la veritat.
O sigui que tota la seva
bogeria
i totes les seves
paranoies
i les podien portar
a terme
Déu-n'hi-do.
sense cap problema.
Doncs escolta,
Nabel,
trobo que aquestes noves
incorporacions a la biblioteca
com sempre
ens criden molt l'atenció.
No sabrem quina triar.
Déu-n'hi-do.
i bé,
sé que en tens més
però ja les deixem
per un altre dia
perquè hi ha algunes
novetats més ben curioses
que les comentarem
un altre dilluns
aquí al matí
de Tarragona Ràdio.
Gràcies per acompanyar-nos.
Molt bé.
Adéu-n'hi-do.
Adéu-n'hi-do.
Adéu-n'hi-do.