Ens ha de temps de tertúlia dels dilluns per parlar de futbol,
per parlar del nàstic i del que va deixar el partit del dissabte
davant del Real Madrid, tot i que queda lluny,
perquè ja ha passat tot el diumenge i hem tingut temps per reflexionar
del que va ser aquesta derrota davant del conjunt blanc,
però volem parlar d'això, del que pot passar aquesta setmana
també a la presidència del club i del que ha de ser la setmana que ve
ja el partit de Güell, el bon partit d'aquests,
que algú ha anomenat ja de la nostra Lliga.
Per parlar d'això estem amb el company Jordi Cabrè.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia a tot allà.
Amb el José Luis Molina. José Luis, bon dia.
Hola, bon dia.
I esperem en breu que arribi el Jesús Grau Pera,
abans que res, de començar i de parlar les sensacions que us va deixar
el partit de dissabte, no sé si ja de cara a dilluns
o després del mateix dissabte, com vau sortir del camp,
amb quin cos us vau quedar.
Jo vaig sortir molt content pel joc de l'equip i malauradament
amb la sensació de cada diumenge que de moment
no hi ha manera de guanyar ni a casa ni a fora.
Però bé, content per l'esforç de l'equip, per l'entrega
i per les ganes que es va demostrar, doncs, per jugar davant d'un equip
que evidentment és infinitament superior amb tècnica i amb la classificació,
però que com a mínim durant 45 minuts el vam tindre contra les cordes.
Jo crec que també, no?
És destacar l'esforç que va fer l'equip, el que passa que, bueno,
estem en aquesta dinàmica negativa, que tenim mala sort,
tant sigui arbitratges com moments puntuals dels partits
que ens fiquen uns gols que no n'hem d'encançar,
el que passa que, bueno, jo crec que aquesta dinàmica canviarà, no?
I a veure si comença diumenge a canviar.
Jesús, bon dia també.
Bon dia, bona hora.
Ha arribat, ens ha arribat a l'esprint.
Parlàvem de sensacions, com vau sortir del camp,
el cos que us va deixar, la reflexió que no heu fet diumenge ja,
perquè ja ha passat un dia...
Jo vaig sortir molt malament, molt tocat.
però tocat, i dues coses completament opostes.
Tocat perquè el Madrid, sense fer res, ens va fer tres gols
i perquè el gimnàstic va donar una bona sensació
i crec que no es mereixia perdre.
Però és que així, amb aquesta cançó ja anem...
ja portem uns quants partits.
No sé, la sensació és que d'impotència, de ràbia,
que amb els àrbits alguna cosa tindríem que fer.
Però el senyor Mejuto González entenc que...
que, bueno, ens va...
ens va prendre alguna cosa.
Ens va prendre alguna cosa.
El primer gol del Madrid...
El de Roberto Carlos, eh, la falta.
Sí.
Entenc que si la jugada es hagués produït a l'àrea del Madrid
no hauria passat res.
I per què això?
Doncs perquè el gimnàstic és l'equip pobre.
i treure-li una targeta, una segona targeta a un senyor
perquè es diu Cannavaro, no se li podia treure.
De fet, n'havia d'haver marxat amb tres, Cannavaro.
És que hi ha una sèrie de coses que clamen al cel.
I quan veus totes aquestes coses,
penses...
per què tenim que patir?
Aquesta il·lusió,
aquests partits que estem visquent en guany
amb el que l'ample a rebentar
i que això se'ns en pot anar a norris
per culpa d'un senyor que es diu àrbit.
Doncs home, jo la veritat,
jo crec que l'àrbit aquest diumenge va influir en el resultat.
Us preocupa això,
que els àrbitres estiguin influint en tants partits en el resultat
perquè ens en recordem de Sevilla el gol d'Ismael?
Perdona, Quim, però també ho vaig llegir.
No el vaig veure,
però també ho vaig llegir la crònica
que el president del Recre
també carrega contra els tres gols del Barça.
Em sembla que també hi va haver alguna cosa,
el camp del Barça amb el Recre.
Home, diuen que el debut Johnson no era penal
i altres coses d'aquell partit,
però del Nàstic, ara us demanava això,
si us preocupa que els arbitratges puguin estar influint
de manera decisiva,
com va passar contra l'Ete Club de Bilbao
amb aquella expulsió de Ruth,
aquell penal discutible de mateixant,
el gol inextremis del Racing allargant el partit,
però tot i que aquest sí que era dintre de temps,
tot s'ha de dir,
el gol d'Ismael l'altre dia a Sevilla,
algunes accions a Pamplona,
l'altre dia contra el Madrid,
això us amoïna que estigui passant
tota aquesta successió en els arbitratges?
Jo quan has d'amoïnar-me dels arbitratges?
que evidentment...
Després parlarem del joc, Jordi,
després parlarem de l'equip,
però anem per parts,
perquè hi ha diferents fases,
tant arbitratges com joc...
O sigui, a veure,
és que aquí tenim el problema de sempre,
és a dir,
quan s'ha perd,
s'ha reanalitzen,
s'ha tornat a veure tres vegades els partits,
i lògicament,
la persona...
Menys el de Sevilla.
que ha de prendre decisions,
s'actuen el de Sevilla, malauradament,
i la persona que ha de prendre decisions
és la persona que normalment
és qui comet més errors,
que és l'àrbitre.
Entenc que hi va haver errors
amb el dia del Madrid,
entenc que hi va haver errors
el dia del Sevilla,
el dia del Biblau,
i evidentment sortim emprenyats
i queixant-nos de la mala actuació
de la persona que desitja un partit.
Però continuo dient
que això hauria de ser excusa
un cop cada sis partits,
no cada partit,
això vol dir que hi ha alguna cosa més que falla,
és la meva opinió,
i després, si vols, entrem en el joc.
Ara entrem en el joc.
José Luis, àrbitres, abans.
Jo crec que és que són molt dolents.
No hi ha manera.
Són molt dolents.
No es perjudiquen a nosaltres,
no es perjudiquen molts equips,
perquè el regre porta una ratxa també,
jo ara m'estic recordant
de l'arbitratge del dia del Calderón,
i ara el que diu Jesús,
que el dia del Barça també,
i porta també una ratxa d'arbitratge,
és increïble.
Nosaltres, molt malament també.
Llavors, no sé si és que...
Jo crec que són molt dolents,
i a l'hora de timar per un lloc,
per l'equip petit, clar.
La setmana que ve, cap a un pitanant?
Perquè, clar, nàstic regre,
potser hem de pitar cap a algun dels dos costats, no?
Perquè cap a algú s'ha de decidir.
Anem a parlar del joc del futbol.
Abans dèiem que el joc del nàstic ens havia agradat,
que havíem sortit com a mínim la primera part
convençuts que allà podien anar cap a algun lloc de profit,
però al final, com apuntava abans el Jesús,
el guió va tornar a ser el de sempre.
La pel·lícula que ja havíem vist,
tant a Sevilla, com contra l'Atlètic,
com contra el Sassona, fins i tot en fases del partit,
com contra el Racing,
que el nàstic potser va mereixer guanyar,
que juga bé,
i tiraríem de tòpics d'aquella frase que diu
jugamos como nunca y perdimos como siempre, no?
Més o menys seria això a la descripció del partit.
Jo crec que el partit del Madrid,
dels que hi vis a casa
i del camp de l'Espanyol,
que són els que hi vis en directe,
els altres els he vist per televisió,
la perspectiva és diferent,
exceptuant el de Sevilla.
És molt diferent als altres partits.
O sigui, suposo que és la motivació,
suposo que és després de 56 anys
si no em falla la memòria,
que es torna a repetir un partit de Lliga a casa
amb un equip, en aquest cas,
el millor de la història del segle XX,
amb nou copes d'Europa, etcètera, etcètera.
I el partit és diferent,
amb un guió diferent,
amb una gent molt més entregada,
amb 14.700 i escaig persones al camp, etcètera, etcètera.
Tot i així,
jo crec que aquest partit és molt diferent als altres,
o sigui, per la motivació aquesta.
El que passa és que aquest partit,
entre cometes,
el que fa és perdonar-nos molt mal als anteriors.
Per exemple, jo el de Sevilla,
com que no ho vaig veure,
us he de creure cegament
que va millorar moltíssim l'equip a la segona part.
Però recordo que la primera part,
amb un obri tancat d'ull,
ja en van fer dos.
De fet, l'equip a Sevilla va estar enxufat
fins al minut 19,
que a partir d'ell,
el Sevilla va marcar els dos gols,
de les aparèixer fins al final de la primera part,
i a la segona part va tornar a jugar,
i molt del futbol.
Al camp del Bilbao,
independentment de les decisions polèmiques de l'àrbitre,
amb un trage i no res,
ens van assorrar al partit.
El Sassona.
El Sassona va ser a Guavón,
a parlar del partit.
Això deixa clar que el Dia del Madrid
tots sortim orgullosos de l'entrega,
de l'esforç,
que el Pinilla sembli que tingués 20 anys,
etcètera.
Però jo crec que és un partit
que ens ha de servir per motivació,
però que no és, malauradament,
l'evolució d'aquest equip,
ni és la constància d'aquest equip
en aquestes primeres jornades de Lliga.
José Luis, que et veig aquí fixat.
Jo penso que...
Em veia pensant, eh?
Tenim que canviar la dinàmica,
i tenim que puntuar ja, però ja.
O sigui, aquest dimensi no pot passar ja.
que pot passar,
perquè jo crec que als jugadors
els falta això, no?
Una mica de veure que poden, no?
Que poden.
Crec que ara portem un punt de 21 dels últims, no?
No s'ha guanyat res el mes d'octubre.
Clar.
Tenim que puntuar ja.
O sigui, jo crec que el camp del recre
és el moment propici per començar,
per canviar la història.
Una altra vegada.
Home, mal camp per anar a puntuar,
però bueno,
perquè no sé quant de temps fa
que no guanya el dinàstic allà.
Jo diria una cosa.
Jo diria que, home,
està bé que s'ha parlat
que el camp del Sevilla,
la imatge ja va canviar,
ja va ser un gnàstic diferent.
El camp del...
Aquí a casa,
amb el Madrid l'altre dia,
tots vam sortir contents
amb el joc del gimnàstic,
amb pipats,
amb el resultat
i amb el col·legiat.
Però jo diria una cosa.
Jo diria que aquí,
l'entrenador ara
és quan té que començar
a posar bateries a l'equip,
ara és quan té que ser
aquell psicòleg
que té que fer creure
el jugador
que està a primera divisió
i que pot lluitar
contra qualsevol equip.
Deixem-se
que si és la nostra lliga
o no és la nostra lliga.
El diumenge, per mi,
el nàstic estava
a la lliga del Madrid.
I crec que...
De fet, hi som
durant tota la lliga,
menys que algú digui el contrari.
Correcte,
però com que sempre es parla
que si és d'una altra lliga
i tal i qual.
Jo diria que el gimnàstic
té una lliga
de 20 o 22 equips
a primera divisió
i aquesta és la nostra lliga,
la de primera divisió.
I bueno,
si abans dèiem
que el gimnàstic
no es podia creure
que estava a la lliga
de les estrelles,
jo crec que ara
és el moment,
després d'aquestos dos partits
que ha fet
contra dos equips,
un al Madrid,
que no cal descobrir
per ningú
i l'altre al Sevilla
que diuen
que si és l'equip
que està més en forma
de tota Europa.
Jo diria que el gimnàstic
s'ho ha de creure
i ara és quan l'entrenador
té que tindre
aquella mà dreta,
aquell savoir-faire
de fer creure
els jugadors
que podem tirar
això endavant
i que a partir d'ara
té que començar
a canviar
la tònica
d'aquest equip.
Contra el Sevilla,
home,
jo diria que és fàcil
que el jugador
surti motivat.
Contra el Madrid,
encara és més fàcil
que el jugador
surti motivat.
Per què?
Contra el Racing,
contra el Bilbao,
contra el Recre,
contra
10 equips,
no et surten
amb aquesta motivació.
Aquí és on
s'ha de veure,
entenc jo,
la mà de l'entrenador.
Un entrenador
que tindrà ara,
com deia el Jesús,
de motivar els jugadors
per jugar contra el Recre.
Ell ja va dir
que l'equip
havia de sortir així
tots els partits,
però suposo que això
és complicadíssim.
Jo crec que és impossible.
Jo crec que és impossible.
O sigui,
veus partits
de la Copa d'Europa
en el qual
la primera part,
l'equip més petit
contra l'equip més gran
teòricament,
la primera part,
l'Ilia,
però que lògicament
al minut 47,
48,
55 de partit,
lògicament
aquell equip
van en retrocim,
van recolant
perquè no pot aguantar
el ritme que porta.
I per molt que l'entrenador
a la rada de premsa
digués clar
que el ritme aquest
ho pot aguantar
90 minuts
i és a ser el ritme,
jo crec que va ser més
un aplaudiment
o un elogi
al treball que havíem fet,
però malament
aquest ritme no es pot aguantar
i no sóc jo
qui ho pot jutjar
perquè no sóc futbolista,
però crec que si féssim
una enquesta avui en dia
aquest ritme no es pot aguantar
ni 90 minuts
ni lògicament
una lliga de 20 escatx equips.
No, perquè es va notar
més durant la partit,
que l'equip va baixar
una mica de ritme
cap a la segona part ja.
Home, és que va començar
molt fort, eh?
Deixeu-me que dir una cosa
i no sé si estareu d'acord amb mi,
però la majoria dels equips
que hem vist enguany
cada vegada
que arribaven a porta
del gimnàstic
ens feien posar
l'ú i el cor.
Llavors, el gimnàstic...
Home, el Madrid va arribar
quatre cops
i tres no va ser l'úi
sinó que va ser el gol directament.
Correcte.
I el gimnàstic...
Jo ahir vaig estar mirant
les estadístiques del partit
i el gimnàstic
va rematar més vegades a porta,
va centrar més pilotes,
va tindre molt més temps
la posició de pilota,
però ocasions de gol
del gimnàstic
clares, clares,
quantes n'avem a tindre?
Un xut llunyà
de Macocula
que se'n va als núvols.
No del Macocula del Gil.
No, la primera part.
No, no, del Macocula
abans del Gil.
Ah.
Una.
La del Pinilla
que la treu Casillas
a la segona part,
el gol de penalti
el considerem ocasió de gol
i si no en falla la memòria
hi ha un altre ramat
fruixet,
no mentida,
el cop de cap de llera
que va al pal
quan se li escapa
de les mans a Casillas.
I la de Macocula
dintre l'àrea,
una pilota queda dividida,
que Casillas no encert
d'atrapar,
que va semblar també
que entrava,
i un xut d'Ismael
també des de la frontal
que Casillas treu amb els punys
ajustat al pal dret
a la porteria del Real Madrid.
Jo diria que aquí
és on se marquen
les diferències
quan arribes
a la zona de gol.
Els altres equips
tenen
aquests dos,
tres jugadors,
exemple,
el Bilbao,
Bilbao per mi
només té dos jugadors
de primera divisió,
com és el Ieste
i la Durif,
però dos jugadors
que marquen la diferència.
El gimnàstic,
avui per avui,
no els hem vist,
aquests jugadors
que tenen
que marcar les diferències.
Llavors, clar,
ens costa arribar.
Arribem
amb empentes,
rodolons,
amb garra,
amb força,
però a dins,
on s'ha de marcar
la diferència
com la va marcar el Madrid,
no tenim aquest jugador
resolutiu,
no tenim aquest Robinho
que l'altre dia
a mi em va encantar
perquè per parar-lo
li tenies que fer falta,
si no era pràcticament
impossible
prendre-li la pilota
a aquest jugador.
Jesús,
però és normal
que el Nastic
no tingui un Robinho,
per exemple,
perquè això
val una calerada
que espanta.
Per exemple,
el Gil
ha canviat molt
del partit de Bilbao,
va agafar moltes pilots
en profunditat
i va centrar
i va...
Jo crec que tenim
dos extrems
molt bons
per la categoria,
jo crec que els tenim
molt bons.
El que passa
que dius tu,
allà dalt,
doncs,
ens fa falta...
Tenim,
no sé,
no sé que farà falta
allà dalt,
però no...
o Portillo,
potser canvia més
que Macu Kula
és una manera
o una altra
de jugar
per baix,
però ens costa moltíssim.
Tot i que Macu Kula
a mi em va encantar.
Diu,
va fer un treball
impressionant,
però clar,
si Macu Kula
possiblement
hagués tingut
al costat,
no separat,
al costat,
eh,
un senyor
que es diu Portillo
i que aquella pilota
que baixa...
Aquest no podia jugar.
Bueno,
no podia jugar,
però enteneu-me
allà on va.
I cali qualsevol altre nom.
Que aquella pilota
que baixa el Macu Kula
la rep el Portillo
a tres metres
i entre els dos
poden acabar
aquella jugada,
no sé,
possiblement
es podrien fer més coses.
Macu Kula
va tornar bojos
per això
a la defensa del Real Madrid.
Hi ha una acció
que és televisiva,
a més que no pot ser en directe,
que és aquella
que Canavaro
se li penja de l'esquena
directament,
que colli bé,
que li puja,
que era un penal
com una casa
que es menja
el Mejuto González,
però a part
Capello
va haver d'improvisar de tot,
va dir que el Gué
era el Marqués,
després Canavaro
feia baixar Emerson
per fer les pilotes de cap
i de cop i volta
Luis César diu
no,
canvio Macu Kula
perquè està fos.
Aquí
és on
veiem
i amb tots els respectes
perquè l'entrenador
és qui millor sap
com està el jugador,
però quan va treure
el Macu Kula
i també
collita pròpia meva,
quan treu el Macu Kula
i fa sortir
l'Ismael Iruzun
per mi aquí
s'acaba el partit
i es renuncia
a anar
a parar l'empat
d'aquell partit.
Jo no sé
si estareu d'acord.
Els canvis no van ser
els revolseus
que s'esperaven,
però jo,
la pregunta
és la següent,
o sigui,
si Macu Kula
estava cansat,
que ho pot estar,
Pinilla
hauria d'haver estat més.
Manel Rudi
hauria d'haver estat més.
La gent pensava
que era el canvi natural,
la gent pensava
que t'hauria
Pinilla
i que era el canvi natural,
el que passa
que també va fer
molta fenya
de treball a Macu Kula.
I potser realment
no podia més.
El que passa
ha quedat 20 minuts
que potser aguantes amb ell
i...
El que passa
que en Macu Kula
no havia jugat
la jornada anterior,
per exemple,
sí que havia jugat
en Copa alguns minutets,
però havia descansat
la jornada de Sevilla
que no va jugar,
per tant,
que estigui cansat,
que no aguanti
els 90 minuts d'un partit,
tot i l'esforç
que estava fent.
O potser també
estava tocat,
Quim,
perquè veiem,
nosaltres estem jutjant...
El que estava tocat
era Canavaro,
que ara ens ho ha entrat
l'Andero
que li fa a Marco,
perquè diu
estan hechos unos zorros
per la paliza
que le pegó Macu Kula.
Canavaro diu
que serios dubte
pel partit contra
l'Estava Bucaresca
de jugar al Madrid
aquesta setmana,
diu que està fet pols.
Textualment diu
és com si m'havien pegat
d'una paliza,
després de jugar
el partit contra el Nàstic,
jugar contra Arisa
Macu Kula.
Imagineu-vos,
i va aguantat
el partit Canavaro,
es va quedar allí
marcant d'espera Ismael.
Vull dir que,
home,
si un està fet pols...
Sí que si l'Andero
estava en Super Bowl
i el defensa mar.
Per això et dic...
Però el que és cert
és que tots
som una miqueta entrenadors.
El futbol és un esport
que pràcticament
tothom hi entén
i tothom faria el seu equip.
I jo vull entendre
que si el senyor
entrenador del gimnàstic
canvia el Macu Kula
és perquè
o estava tocat
o ja no podia més
o el que sigui.
Però entenc
que tots
se'n vam adonar
que en el moment
que sortia el Macu Kula
i entrava l'Ismael,
el lloc de Macu Kula
com a davantacentro,
doncs clar,
l'Irurzun
allà al mig
amb Canavaro
o el Guera.
És que ja és impressionant...
No, però més que res
perquè Macu Kula
és el que ens estava donant feina.
Exacte.
O sigui,
no perquè l'Ismael
sigui pitjor o millor
que Macu Kula
ni perquè no pugui fer gols
perquè la pretemporada
l'Ismael i Pinillas
van inflar de fer gols
fent tàndem ofensiu
sinó perquè en aquest partit
Macu Kula
era el jugador
que estava portant de bòlit
quatre tios
de la defensa del Real Madrid
i deixava espais
perquè entressin els altres.
Bàsicament
era per això,
per cert,
n'ha escut a Portugal.
El gens ho explicarà
ja aquesta nit
tota la seva peculiar història
de l'Elisa Macu Kula.
Un altre nom propi del partit
va ser el de Rubén Pérez.
No sé si quan vau
escoltar l'alineació
vau dir
Carai, Rubén?
O vau dir
ja tocava, Rubén.
A mi em va sobtar.
Jo em pensava que Rubén
hagués jugat
de votar en Copa
com molts equips fan
que juguen amb els dos porters
perquè tinguin ritme de competició
i em va sobtar veure'l
perquè a veure,
tot i que el bizarri
havia tingut errors
i alguns ben grossos
durant aquestes jornades,
i no semblava pas
que després d'un partit de Copa
en el qual
és una altra competició
tot i que
jo crec que és força important
que ara cop i volta
mantingués
o sigui un canvi radical
i que el nou porter de Copa
es mantingués en Lliga.
Tot i així
a Rubén
no se li pot
jo crec que no se li pot dir res
possiblement
a l'acció del córner
que és l'1-2
jo crec que és
una falta d'enteniment
entre Lleire i ell
perquè
per on passa la pilota
vull dir
ell hi hauria d'haver
una samarreta, un cos
una cama, una mà
un puny en el que fos
exacte
però exceptuant aquella jugada puntual
la resta de gols
a veure
el gol de la falta
li desvien
i a l'últim gol
malauradament no hi arriba.
Ara que dius
la falta d'enteniment
possible entre el Rubén
i el Llera
veiem
tots som crítics
però a mi em va sobtar una cosa
el Llera
el primer pal?
Això ja suposo
que deu ser tàctica
o sigui
qui el posa el primer pal
és algú
sigui porter
sigui que
sigui els entrenaments
és algú
que el posa el primer pal
el juís defensa
amb 4 en zona
a la línia
de l'àrea petita
a la petita
i després individual
4 en zona
que està
el Llera
o el que sigui
que els qui toqui
o el Llera
que amb el joc aèri
del Llera
sí que fa 1,90
vaja
jo perquè sóc un fan
en particular
del Llera
però el Llera
per mi
té que estar
a la pilota aèria
al mig
de la zona
del punt de banal
no al primer pal
tots som entrenadors
eh
em pateixo
estan parlant
de Rubén Pérez
jo crec que
no li pot aixecar res
però va sorprendre
però el Rubén
la porteria
sí
s'hi va sorprendre
perquè
a més era un partit
de molta
molta tensió
i el bizarri
té més experiència
molta més
però bueno
jo crec que Rubén
no sé
jo estic molt content
amb els esporters
em dóna igual
qui jugui
qui jugui
a mi encara
em va sorprendre més
després
de sentir-vos
a Valtros
la transmissió
del partit de Sevilla
i dir que el bizarri
havia fet un gran partit
al camp dels Sevilla
va fer un bon partit
per anar l'enclòs
parat
sí, sí
llavors, clar
però bueno
en aquest equip
tenim el costum
això del guió
i la pel·lícula
que s'està repetint
durant vuit jornades
és que torna a ser
el mateix de l'any passat
o de fa dos anys
després del partit de Copa
el míster fa el canvi
a la porteria
fa dos anys
va ser València
per Felip
si no recordo malament
l'any passat va ser
Álvaro
per València
al partit d'Hospitalet
anem a ells
amb Álvaro
ja a la porteria
i el partit d'Hospitalet
també va ser
quan va haver
el canvi del Ller
perdem, exacte
però perdem a ells
amb canvi de porter
i a partir d'aquí
la següent jornada
que a més a més
crec que era la novena
si no recordo malament
comença la remuntada
del Nàstic
a la Lliga
sembla això
allò del dia
de la marmota
que ens hem cansat ja de dir
aquella pel·lícula
Atrapados en el tiempo
doncs sembla una mica això
que s'ha de repetir tot
tot i que encara
aquest any sigui diferent
perquè estem a primera divisió
i potser les coses
són diferents
que no passes tant a segona
però de moment
els dos anys
l'Hospitalet ha fet exactament el mateix
un guió repetit i calcat
i esperem
toquem ferro
fustel
que faci falta
que a partir de la jornada nova
a Huelva
això solucioni
és el primer maigbol
tot i que és molt d'hora
i ja sé que no agrada
parlar de finals
ni d'aquestes coses
és el primer maigbol
a Huelva
el proper diumenge
jo soc molt pessimista
ho he de reconèixer
ho he de dir
jo crec que el partit
doncs espera
Jesús
digues Jordi
digues
no digues
no
soc pessimista per dues raons
la primera
perquè ja et dic
el partit del Madrid
el que ha fet
és una mica
d'estapar les vergonyes
perquè es va llevar molt bé
es va sacrificar
etcètera
però vull dir
si traiem aquest partit
i analitzem la resta de partits
malauradament
vull dir
hem caigut sempre
amb els mateixos errors
jo crec que ens falta experiència
ens falta confiança
i suposo que
de mica en mica
l'anem adquirint
però malauradament
jo crec que
el desembre
vull dir
sabrem exactament
on acabarem a la lliga
si
amb el Valladolid
per exemple
que hauria de ser
és una altra competició
però hauria de ser una miqueta
veure'ns exactament
fins a quin nivell som
si som superior a segona
o som un equip de segona
no vam jugar
no vam jugar
independent del resultat
no vam jugar
però potser perquè tenien
el camp més posat
en dissabte
o no
no ho sé
mira
el que tu vulguis
però si ens eliminen
de la copa
i perds amb el Madrid
i al camp del regle
no puntues
quan rebis aquí
el Valladolid
què faràs?
deixes anar la copa
perquè has de pensar
amb el pròxim diumenge
que si no em falla
és el Depor
si no m'equivoco
què fem?
llavors sempre estarem
amb les mateixes
per tant
jo crec que
independentment
de si penses o no penses
amb el rival
en aquest cas
el Madrid
que era el dissabte
i el partit del Valladolid
doncs bueno
intentar doncs 0-0
i rematar-ho a casa
que després va ser un 1-0
per un golàs
per l'esquadra
etc
però jo
a dia d'avui
soc molt pessimista
primer
pels punts que portem
segon
perquè independent
dels 45 minuts
amb el Madrid
la resta de partits
que he vist
a mi no m'han acabat de veure
que aquest equip
és capaç
d'aguantar
la categoria
i abans
perquè hem parlat
d'una cosa evident
vull dir
tenim una falta
de gol alarmant
per molt que tinguem
noms davant
i per molt
que tinguem confiança
tenim una falta
de gol alarmant
i no sé si és perquè
malauradament
hem trepitjat una tifa
el que sigui
però
és
mare de Déu
som més optimistes
que el Jordi
a veure
jo
no és optimista
jo penso que puntuarem
a la camp del recreo
i que a partir d'aquí
ha de canviar
la dinàmica aquesta
ara
també ho dic
no puntuem aquí
ho tenim molt malament
per tant seria primer maigbol
ho tenim molt malament
sí
i altra cosa
que també estic d'acord
jo crec que la metria
de copa és important
després
hem d'anar a passar
hem d'anar a passar
però clarament
o sigui
lluitar per passar
perquè si després
es pot tocar
un Barça
un Madrid
un València
els diners pel club
també
és molt important
i som un equip de primera
i som de segona
ara mateix
i pensem que si baixem
o si hem de fer un equip
competitiu a segona
hem de tindre diners
per tant com més n'entrin ara
benvingut sigui
jo crec que és una alimentòria
que no hem d'anar per ella
a mi m'agradaria ser optimista
m'agradaria
i crec que l'equip
podria mantindre perfectament
la categoria
però
ens tenim que posar
el mono de treball
perquè amb el Madrid
vam fer pressing
total
pràcticament
a tot el camp
és que només
jo veure l'alineació
del Madrid
ja és que m'esgarrifava
pensar veure aquí
amb un Van Nistel Roy
el Roberto Carlos
el Guti
el Raül
a tota aquesta gent
i no estic somiant
està jugant el Nàstic
contra aquesta gent
i com jo penso
que molta gent
però el Nàstic
té que posar
cada diumenge
el mono de treball
i pensar
i mentalitzar
que cada diumenge
juguen contra el Real Madrid
perquè si no ho fan així
l'any que ve
no podrem jugar
contra el Real Madrid
i dir que el Real Madrid
com el Barça
com el València
com el Betis
com el Depor
com la majoria d'equips
que estan a primera divisió
si pensem
que juguem
contra el Racing
amb tots els respectes
amb aquests equips
va guanyar el València
el Racing
aquesta setmana
exacte
sota la Boira
però va guanyar
però
aviam
jo diria
que aquí ve la feina
ja de l'equip tècnic
del Nàstic
de fer entendre
els jugadors
que a fin i al cap
són professionals
i cobren
jo la feina
no puc pensar
amb la meva empresa
que tinc que anar a vendre
amb un
o amb l'altre
o amb el de més allà
sempre
tinc que intentar
ser el millor
i vendre
el màxim possible
doncs
el jugador
al gimnàstic
té que mentalitzar
que cada diumenge
juga contra el Real Madrid
i que
a partir d'aquí
és on
com deien ells
possiblement
el camp del recre
és on
se pot marcar
el punt d'inflexió
que l'entrenador
any rere any
per almenys
els dos
que ja el coneixem
sempre ha començat
aquesta escalada
que esperem
que aquest any
també sigui
si se n'en recordeu
l'any passat
la Junta
va estar a punt
de fer el fora
més o menys
sobre aquesta
alçada de lliga
però clar
però jo el que veig
és que en guany
és un altre món
en guany
el jugador
de primera divisió
no perdona
i quan arriba
porta
la mínima ocasió
que té
a la clava
en canvi
amb segona
i amb segona B
això potser
no passava tant
amb això que has dit
ara Jesús
de la clava
no sé si sort
o desgràcia
però portem tres setmanes
veient el gol
de la jornada
contra el Nàstic
des que ahir este
va fer aquella vaselina
que no tens
va fer aquella
correga seguida
i Rovinha
ens va fer una gent
que no havia fet
des que havia arribat
a la lliga espanyola
d'això no és
sort o de fràcia
però vaja
com a mínim
hem pogut
prendre el gol
de la jornada
cada partit
contra el Nàstic
i és alguna cosa
hem de parlar
també de successió
a la presidència
perquè
el futbol
tornarà diumenge
però abans el dijous
hi ha consell d'administració
i tot apunta
que Josep Maria Andreu
deixarà de ser president
del gimnàstic
de Tarragona
de fet de l'Assad
no del gimnàstic
perquè el club
ho continuarà sent
no sé com esteu vivint
aquest canvi
aquesta successió
a la presidència del Nàstic
jo el conec
el Josep Maria
vaig tindre la sort
que quan estava
a la secció d'esports
ell també ha debutat
tots dos estem debutants
i jo crec que tenim
una bona amistat
i l'hem mantingut
independentment
que després
els meus camins laborals
han sigut uns
i ells han mantingut
la presidència
a mi em sabrà greu
però almenys
he aconseguit el somni
de poder pujar
aquest equip
a primera divisió
i jo crec que
no puc opinar
dels dos successors
perquè no els conec
i que si ell ho vol així
està clar que és
perquè necessita
una mica de tranquil·litat
i dedicar-se a la família
perquè el pobre
suposo que
deu estar absorbit
pels colors grana
José Luis
tu que vius el club
de des de molt a dins
yo me voy a manifestar
no como vicepresidente
de la fracción de penya
sino como socio del club
José Luis Morina Bernal
yo si José María
no sigue
que hasta última hora
hemos estado apretándole
a ver si
de alguna manera u otra
això té nassos també
algú que diu
que no vol seguir
que ja ho ha dit
des de l'agost
ho ha repetit
i que la gent
segueix
segueix
i segueix
però tampoc
és un de
no sé
com se dice
la venda a los ojos
en català
el tema
está totalmente
fracturado
hay dos candidatos
ahí
uno és Vilar
el otro és Virgili
yo he puesto abiertamente
por el señor Virgili
por lo que le conozco
por la victoria
por la victoria
por lo que sé
como es
porque me ha demostrado
muchísimas cosas
y bueno
esa es mi opinión
en particular
ahora
el que salga
pues le apoyaremos
apoyaremos
apoyaremos
el elástico
como siempre


cuatro años y medio
creo que nos han estado
demandando
al capdavant
de la SAT
pero la valoración
primero que lo voy
como mínimo
como apuntaba el Jordi Cabrera
es muy positiva
por lo que se ha conseguido
ya que he donado
las gracias
por muchísimas cosas
yo creo que sí
yo me pregunto
que si al final
aquella successió
es compleix
como dijous
se anunciaba
en aquests micròfons
es que passará
o si per sota
es a dir
no es un relleu
simplemente
diguem-ho així
a nivell de consell
d'administració
de la persona
que dirigeix
una societat anònima
sinó que
quines relacions
tindrá
amb el secretari
esportiu
el senyor Sicart
amb l'entrenador
i amb tot aquest personal
o si això pot afectar
la plantilla
o si a veure
fins ara ha sigut
una gran família
o en el cap
de la família
ha sigut Josep Maria Andreu
vull dir
si el successor
en principi
manté
aquesta relació
fins a final de temporada
o al revés
voldrà posar
el seu toc
de personalitat
al club
per la societat anònima
ho hem de deixar aquí
perquè no hi ha temps
per més
se'ns han fet
pràcticament ja
a les 10
Jordi Cabré
José Luis Molina
Jesús Grau Pera
moltes gràcies
per acompanyar-nos
i que ens trobem un altre dia
i veure si ho guanyem a Huelva
això ho esperem
doncs ho deixem aquí
que nosaltres tornem
a partir de la 1
amb el futbolí
a les 8 com sempre
amb una nova edició
del sempre nàstic
fins aleshores
molt bon dia
que