.
Dos quarts de deu del matí i dos minuts inicia amb el temps de la tertúlia
que avui compartim amb Anna Pérez. Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda a Montse Grisó, bon dia.
Nani Rodríguez, bon dia.
Bon dia.
Teresa León, bon dia.
Bon dia.
I bé, avui aquesta tertúlia, com la de la setmana vinent i l'anterior,
té allò una miqueta de gust d'acomiad, perquè és la penúltima de la temporada.
Després hi arriba l'estió.
No, no.
No, no penso en plorar, no, que no.
No, clar que no.
Dona, però és com deia, la cançó no és un adeu per sempre.
Per això.
I amb aquesta època que s'acosta a l'estiu, i Sant Joan, i tantes celebracions.
A la Teresa li agrada molt aquesta època.
Sí, entre cometes, però sí, la veritat és que m'agrada.
entre cometes, però m'agrada molt.
Bé, ara dèiem, que què parlarem avui?
Clar, l'estatut, clar, el futbol, del futbol, ja sabem que no parlem nosaltres,
perquè bé, perquè ja en parlàvem prou els altres.
Ja sap, però jo vull dir que estic molt contenta d'aquest tema.
Aquest tema primera, m'ho deixeu dir, no?
Ah, tu dius d'aquest futbol, pensava que deies del Mundial.
Ah, no, del Mundial passo, però del d'aquí sí, que no passo.
Vas a la festa?
No, la vaig dir.
La veí, vols dir?
Sí, sí.
No, no, no.
Home, va haver baixes pel tema del temps.
Sí, a començament l'estava escoltant per la ràdio
i se li deien, doncs, primer que es retreçaria mitjoreta,
i allò que no feien ganes d'anar-hi, però després...
No, però bé, entusiasta.
I els coets, tots.
I l'organització, tot va anar perfecte.
Tot va anar molt bé.
Dèiem, l'estatut, i dius, és que l'estatut...
I diu, la nana, i no, no, jo, com cada vegada que hi ha eleccions o referèndums,
jo vull dir a la gent, com que jo no soc representant de cap institució,
la Junta Electoral no em dirà que no demani el vot.
No, jo els diré al govern que em lloguin, perquè com a mi no em poden dir res,
doncs jo el que vull dir és que tothom ha d'anar a votar.
El que vulgui, però que votin, és el teu missatge.
És el meu missatge.
Que poden posar allà dins del paper el que vulguin.
Un poema, un insult, el que els doni la gana.
Però que el dret de participar, i és que hi ha molta gent
que ho ha passat molt malament i que ha donat la seva vida perquè puguem votar,
i que és un dret que no es pot renunciar, no podem dir que no.
S'ha d'anar a votar, el que vulguis, però s'ha d'anar a votar.
A casa teva ho tenen molt clar, no?
Ho tenen molt clar, qui no vota no dina.
Qui no vota no dina.
Sí, ho sento.
Vull dir, jo soc molt partida de la democràcia,
però penso que dins d'una casa, que no, que és una dictadura.
La casa i la família no és un moviment assembleari.
Hi ha una jerarquia que s'ha de respectar, només faltaria.
I allà tothom té molt clar que si no voten,
la mama els deshereda i els vota al carrer.
I han de demanar un certificat?
No, no cal, no cal.
Una fotografia que testifiqui que han votat.
Però ja m'ho expliquen que van a votar, ja es nota.
Bé.
Jo penso que hi haurà una participació, no dic altíssima,
però la gent, vull dir, s'han matxacat tant amb el tema de l'Estatut,
i ara fa potser dos anys ja que no votem,
que encara que sigui diumenge i que s'acosti a l'estiu,
jo penso que la gent revertirà tota aquesta tensió que hi ha hagut acumulada
d'una manera o d'una altra.
Vé per fer un vot de càstig, ve per dir la seva,
pel que sigui, però a veure, és la meva impressió,
pel que jo vaig sentint, els cercles familiars i els amics.
Però no us imagineu el sentiment de vergonya col·lectiva.
Jo per almenys ho penso i m'esborrono,
de pensar que hi hagués una participació d'un 40%, per exemple.
El ridícul. Jo a mi em faria molta vergonya com a ciutadana.
Sí, Nani, però això no més passa amb les europees,
quan es fan votacions que ni ens van ni ens ve,
que no entenen res, que gairebé ni es parla, per molt que diguin.
Últimament, a banda de les europees, hi ha hagut abstencions notables.
I el que jo em nego a creure, i ho lamento moltíssim,
és que quan es parla d'abstenció es relaciona amb un cert nihilisme.
A vegades aquesta abstenció és una opció crítica,
i el que ja és lamentable és quan diuen que hi ha hagut abstenció
perquè la gent s'estima més anar a la platja.
A veure, abans d'anar a la platja pots anar a votar.
Hi ha una part d'abstenció, que és realment aquesta actitud nihilista
de que quan no m'interessa jo passo de votar,
hi ha una altra part d'abstenció a dir
no voto perquè si responsablement he de votar no sé a qui votar.
Doncs vota en blanc, Iolanda, però comptabilitza.
No, no, jo no parlo per mi, parlo de persones que s'abstenen de manera militant.
Però aquesta opció militant té una opció a les urnes,
que és un vot en blanc.
Un vot en blanc vol dir jo vinc perquè tinc el dret de venir
i el vull exercir, no vull renunciar,
no vull que ningú l'utilitzi.
Però tu després...
Nani, Nani, però perdona,
després de qualsevol procés electoral,
quan es diuen aquelles frases que hi ha
la festa, la democràcia,
tothom a guanyar, tot allò,
jo encara he de sentir que algú valori aquest vot en blanc.
Perquè no em fan cas, si em fessin cas
en comptes de quedar-se a casa, anirien a votar en blanc.
Després els analistes i els polítics
mai valoren els vots en blanc.
Perquè no els interessa, Iolanda,
els interessa més poder dir que no vas
perquè t'agrada més anar a la platja.
No, però Nani, jo també crec que molta gent opta
ja perquè està desencisada
i realment perquè no veu la política
en la seva vida, de dia a dia.
Hi ha com una mena de trencament.
Però és com si et diuen, vols sopa o vols carn?
I tu dius, no menjo.
No, senyora, pots triar peix,
pots triar moltes coses.
No agafis l'opció que t'ofereixen,
si tu no hi estàs d'acord.
I em sembla molt coherent aquesta postura.
I més, en aquest cas, que has de votar sí o has de votar no,
que no tens el ventall tan ampli.
Jo crec que molta gent ja està farta.
Jo crec que hi ha molta gent que ja està farta.
Doncs molt bé, doncs que votin en blanc
o que diguin estic fart.
I que la teva vida diària no veu reflexada la política.
I això és molt fort.
Però és que si no votes és baixata del carro.
Exacte, és política.
Això potser és el que hem de tenir tots més clar.
Que la vida diària és política.
Probablement l'han de tenir clar els polítics.
També els polítics.
Que el que fan afecta a la cistella de la compra,
afecta a les escoles, afecta a la sanitat, afecta a tot.
A la sanitat, a l'educació.
És que no es pot dir, jo a mi no m'agrada la política.
Doncs mira...
La teva vida diària és la política.
Perquè si continues vivint t'agrada la política.
Exactament.
No tens opció.
I en els joves, tu que tens fills d'edats,
no ho sé com ho veuen ells.
Potser perquè tu et veuen tan implicada a casa...
Ja no...
Jo diria que ja no em diuen ni fills.
Exacte.
Però amb els joves també hi ha molt de descensis.
I passen olímpicament de la vota.
La gran majoria...
Jo diria que hi va haver...
d'alumnes, eh?
Hi va haver un impàs, un canvi de tendència
amb les eleccions de l'11M,
de l'11 de març.
Sí.
Allò va implicar moltíssim els joves
i que passaven olímpicament de tot.
Jo diria que aquí...
A veure...
Que es manté una impressió intuïtiva
amb la nul·la validesa que pot tenir això.
Però jo diria que aquí hi va haver...
Jo crec que hi ha més abstenció entre els adults així
que ronden la cinquantena, la mitjana de treu.
Sí, la xeixantena també va haver...
Perquè hi ha joves que realment tenen il·lusió per votar.
Probablement perquè no han votat mai molts d'ells
i els fa una particular atracció, no?
Sí.
I aquest estatut és una etapa.
Jo penso que és una etapa que es tanca
i ara es comença una altra.
Llavors, més de la lectura que puguem fer
del sí o el no de l'extensió o el vot nul,
penso que és això, no?
Que la gent té ganes de parlar a les urnes, no?
I depenent del resultat,
potser se farà una anàlisi,
no a veure què passarà a partir d'ara, no?
Llavors és una etapa que com a mínim es tanca
i s'enceta una altra, no?
Que la gent ja tenim ganes, no?
A mi el que em preocupa d'en Tuvi,
després ja ho veurem, no?
És quan fa uns dies es parlava
no, no, hi haurà un 60% de participació
i ho deien amb una alegria i amb un optimisme
dic, escolteu, estem parlant
que el 40% de la societat no vol saber-ne res.
Vull dir, tan alegrement,
fa 15 anys, si s'hagués parlat
d'un 20% d'abstenció,
ens haguéssim escandalitzat.
I ara diem un 40% d'abstenció
i ens quedem tan amples.
És un èxit.
Ara es qualifica d'èxit un 60% de participació.
Sí, sí.
No sé, les interpretacions són sempre tan relatives de tot, no?
Es quedarlo sempre un poco con el lenguaje a medias, no?
Sí.
Estamos acostumbrados también que en Estados Unidos
cuando dicen que votan el 20%, el 40%
i dicen que eso ya es un éxito
porque ya están acostumbrados a que nadie vote
i eso es una cultura o una idea que también se ha traído
y en vez de decir, al contrario,
que hace falta el otro 40%
y vamos a traer ese 40% o por qué no,
nos quedamos ya con ese lenguaje a medias.
A un altre nivell,
quin percentatge d'alumnes han votat al rector, a la URB?
Ah, no, res.
Un 1, no sé què percent, no?
Un 1% i poc més.
Sí, això sí que és significativo.
És que és la universitat, sí,
però no deixa de ser un procés electoral.
Passa també en todas las organizaciones.
Yo también podría hablar de varias organizaciones
y la participación forma parte de la vida de esa organización.
Y chica, pues como digo,
el otro día se votó y votaron 25.
Y también dijeron, esto es un éxito.
Digo, no, por favor,
no nos acostumbremos que no,
que sí que han votado más que la otra vez.
Sí, pero no es un éxito.
Però jo no crec que sigui perquè la gent no sigui participativa.
Jo estic més amb l'Anna.
És un desencís i no només de la política,
sinó que quan parlem de triar,
no tothom, jo em nego a pensar,
Montse, que tothom és per què passa.
No, no, no, ni perquè passa,
ni perquè el desencís es.
Tú no acumulas con ciertas ideas
y tienes una idea prefijada
de que esa organización o lo que sea
funciona de esa manera
y tú no puedes hacer nada.
Pues no, señor,
sí que se puede hacer
porque ya les va bien
a los que están ahí
que tú no hagas.
Claro, es que eso...
Ya les va bien.
A les va bien que nadie vote
y diga, no, se van a la playa.
No, señor, luego, por favor,
luego no me...
cuando yo te vaya a hablar
y me digas,
no, es que no funciona.
¿Y tú qué has hecho?
Ay, yo no voy
porque no funciona.
No me sirve.
No me sirve.
Porque si no estás ahí
pringando-te,
pues no me sirve.
Però sempre,
sempre, sempre ha d'haver
algú que mogui,
vull dir, això,
en petita escala,
vull dir, parlo, per exemple,
del col·le, no?
Sí, ha d'haver-hi un lideratge,
això no hi ha dubte, no?
Les eleccions del Consell Escolar,
doncs això,
vull dir,
quan passa alguna cosa
i és d'anar a parlar amb la gent...
Les eleccions del Consell Escolar,
Teresa,
són d'una participació baixíssima en general.
Sí, però al meu col·le,
vull dir,
explico això,
l'experiència aquesta,
doncs, bueno,
quan hi ha hagut algun problema greu
que hem dit,
escolteu,
a veure,
ens hem d'implicar tot,
passa això
i has d'anar parlant
en petita escala campanya,
llavors,
quan la gent sent
que és una cosa que ens va,
que no hauria de ser així
perquè a tots ens va
que si estem al col·le
dels nostres fills
vull implicar-nos
perquè és una cosa
pel bé de tota la comunitat
i no hauria de ser.
Però la gent
són molt comodons
i això ja ho sabem
i és probable
a qualsevol sector.
Llavors,
vas passant,
dius, bueno,
com que és així
i no vols saber res
i tothom té ni feina
i és veritat,
a veure,
però quan hi ha una cosa
grossa
o quan no és una cosa
que en certa manera
es parla
i es fa,
doncs,
que se surti al carrer,
no,
oblicar,
en certa manera
se'n parli del tema obertament
i llavors es digui,
a veure,
és necessari que s'anem a votar
i l'última experiència
doncs va passar
que això,
oblique la gent
que la gent va anar a votar
i van tenir una participació
que la direcció de l'escola
es va felicitar
i va dir,
doncs, bueno,
hi ha hagut una participació
altíssima
i això no havia passat
i és excepcional
però això diem
que en certa manera
això passa també
amb les eleccions
i la gent
estem cansats
d'històries i tal
però jo estic totalment
d'acord amb la nana
i no haurien de deixar
mai d'anar a votar
perquè ja s'ha patit
i la memòria històrica
l'hem de tenir present
i més amb aquest país
que fa quatre dies
L'important, Teresa,
és això,
traspassar-lo a altres àmbits
de la vida
quant a la participació
de les persones
és que una societat
que baixar en cascada
no funcionarà mai
però és que tenim
una baixa participació
en el sentit de comunitat
el sentit de comunitat
l'hem perdut moltes vegades
i aquest sentit de comunitat
a vegades el veiem
en altres col·lectius
que han arribat de fora
en persones que han vingut
immigrades
que encara conserven
i porten d'origen
el sentit de comunitat
això sí que el tenen
nosaltres de mica en mica
l'anem abandonant
i això d'aquest sentit comunitari
i de veïnatge
formava part de la nostra cultura
també abans
Hemos individualizado tanto
Adoptem formes de vida
més anglosaxones
probablement
Que ni l'individuo
Que ni l'individuo
Més industrials
i tant
molt més de països desenvolupats
i això és com una tertulia
que va a salir
allò de la migdiada
que sisplau
que no la perdem
vull dir
jo trobo que hi ha coses
que no haurien d'oblidar
i que no haurien d'oblidar
i que no haurien d'oblidar
et veig una mica
d'obligar
L'Anna em sembla
que no aniré a casa teva
jo
avui em sembla
que tocaria el pito
per tot
però la migdiada
també la trobo
La Nània és una bona representació
del matriarcat
em penso
aquí està
és la paraula
és un matriarcat
però si queda
però a veure
que trobo que sí
que és bo
tenir la migdiada
i tant
i la dieta mediterrània
i els consells de l'àvia
i totes aquestes coses
que parlàvem
per la tertulia
d'educar en sentit comú
i no tenir que mirar
tants manuals
totes aquestes coses
però Teresa
no va per aquí l'assumpte
no va per aquí
és la resistència això
és la resistència
a veure que vingui
un premi nòbil
dels Estats Units
i digui
que és important
per la salut
de la neurona
del fons de la izquierda
que fem migdiada
a veure
fantàstic
curiós
avui llegíem
a les pàgines
de Cultura dels Diaris
ahir el Sònar
va actuar
Ruyi Sakamoto
un dels compositors
més importants
del món mundial
i una de les coses
que deia
és que parlem del Japó
un país
que precisament
representa tot això
que nosaltres diem
que no volem
segurament
com a mínim d'imatge
és a usted
d'imatge
i deia
que ell lleve
Barcelona
i els catalans
però no en plan
de paella a toros
no no
dient que realment
aquesta manera de viure
d'entendre la vida
doncs que li agradava molt
li queda poc
molt poc
li queda poc
per no dir-ne
sembla més
bueno
però és que Barcelona
és també una altra cosa
a banda
vull dir
Barcelona no és
no representa
Catalunya
o l'estat espanyol
o Londres
no representen
els anglesos
vull dir
o Nova York
no representa els americans
qualsevol persona
que hi ha viatjat
sap que la gent
de Nova York
són neoyorquins
no són americans
no han adoptat
el nivell de vida
o com si hagués
la filosofia de vida
per sort
tampoc hi ha tanta diferència
entre un ciutadà
en qüestió d'hàbits
i estil de vida
un ciutadà de Tarragona
amb un de Madrid
que va comprar l'Iper
que va al centre comercial
que es mira a la tele
i que fa un horari
no però per sort
encara no ha arribat
amb aquests
vull dir
no ens assemblem tant
vull dir
tenint un estil de vida
que sembla molt més
un ciutadà de Girona
o de Lleida
o de Tortosa
que no pas de Barcelona
però tu creus
Teresa
ja no parlem
d'un ciutadà
d'un cert nivell
de la classe mitjana
de tota la vida
de Tarragona
que el cap de setmana
va al complex
aquest comercial
i fa i desfa
que no és molt similar
al de qualsevol persona
que visqui
a l'àrea metropolitana
de Barcelona
diguem que el seu entorn
és molt millor el nostre
però en quan hàbits
i adoptar maneres
d'entendre la vida
el consum i tot plegat
jo no crec que hi hagi
tanta diferència
no el consum
ben bé
no em referia a això
em referia a la migdiada
vull dir per sort
a nosaltres
el viure en un entorn
molt més petit
no ens hem equiparat
tant el nivell de vida
i l'estrès
tan bèstia
com podem tenir
en una ciutat gran
només cal que
jo diria que això
és més de tamany
que no de concepte
probablement
tindrem més en comú
amb una ciutat mitjana
francesa
o del sud d'Itàlia
o del nord d'Argèlia
que no
i a més
amb un nivell de vida
vull dir
si tens un nivell
de vida determinat
tot el teu entorn
independentment del país
que tingui aquest nivell
de vida
i que visqui
en una situació
d'una ciutat
no sé
humana
com pot ser Tarragona
que pots anar caminant
que vas saludant
a la gent pel carrer
o que encara
saludes a la gent pel carrer
jo diria que
s'assembla més així
per les grans ciutats
hi ha gent
que no es mou
del seu barri
i és com una Tarragona petita
i es van saludant
pel carrer
igual hi van caminant
igual a tot arreu
que realment no hi ha
molta diferència
jo quan vaig viure
tots tenim parets
o germans
que viuen a Barcelona
anaves per barris
anaves una cosa
molt per barris
saludaves la gent del barri
i a més diuen
me'n vaig a Barcelona
igual que diríem nosaltres
el que passa és que la gent
no tothom té la sort
de poder treballar
al seu barri
tu Tarragona és com un barri
i visquis o amb visquis
pots anar caminant
de punta a punta
o com volen autobus
i estàs en 10 minuts
això sí
i vius a Barcelona
o vius en una ciutat gran
potser estàs una hora en metro
i l'estrès que et suposa
bueno
jo personalment
parlo per mi
jo vaig a Barcelona
i agafo dos o tres metros
i m'estresso
i n'he agafat molts
a la meva vida
però prefereixo anar caminant
les coses com són
i el fet de poder anar
a casa
i fer migdiada
i partir la jornada
doncs és molt diferent
que una persona
que se xeca a les 6 del dematí
i tornar a casa
a les 9 del vespre
m'entens?
aquí també es fa aquesta vida
sí
però
vostres dormís siesta
pregunto
vosaltres dormís siesta
però m'encanta
jo si puedo 10 minuts
jo si puc sí
bueno
no deixa dormir siesta
sinó
fer la mitja part
vull dir el fet
de poder anar a dinar a casa
descansar
m'ha arribat a l'ànima
la pregunta
Montse
vosaltres dormís siesta
m'ha arribat a l'ànima
a mi també
però deixar-te si domingues
no feu siesta
de pijamé orinal
no
s'agrada
s'agrada
és que deixo la gent
amb el cafè a la taula
i me'n vaig
però això t'ha descarat
punt
està fent confessions
eh nània avui
ens ha abert la porta
de casa seva
la nània
tot és casa
és casa
és acabar de comer
i dir adiós
i desaparezco
bueno i m'encanta
i te poses al llit
a dormir
ah sí
que no són 10 minuts
nani no?
no els altres dies
sí
perquè això de les
migdiades de 10 minuts
jo em miro molt
a la gent que la pot fer
perquè jo si dormo
dormo una hora
i me'n dic
que no me n'han mala llet
perquè jo em voldria
dos o tres
és allò que dius
quan la fas
necessito temps
i despreocupar-me
llavors clar
no puc fer-la
però quan parlo de migdiada
parlo d'estiar-se 10 minuts
el teu sofà
i treure't les sabates
aquesta és la que en teoria
diuen que és sana
Teresa
perquè després la d'una hora
deien que no era sana
això també
això ho deu dir algú
que no la pot fer
però també ho veia sentit
Montse et veig molt desanimada
potser és que tens enveja
que tu no pots fer migdiada
tota
tota
tota
te ve una cara de envidia
sí
sí
sí
yo eso
fines de semana
pero entre semana
no la haces
no, no
no es que la haga
es mi casa
jo con tal de estar en casa
ja me he conseguido
pero te transpones
o no te transpones
que se trata de eso
uy sí
hay momentos en que sí
hay momentos en que no
bueno
és que una no està acostumbrada
i cuesta
però jo com es pot parlar
d'altres coses
que no sigui futbol
està tot
de la migdiada
gran tema
de on do calado social
que diria aquell
no
no porque
pues sí que es importante
porque se trata
de donde
donde está tu tiempo
durante el día
parlem de qualitat de vida
parlem de qualitat de vida
això l'anunci d'ahir
de les obres del segon cinturó
en sabeu alguna cosa
va en serio ya
sí
en principi han començat
a desbrussar
la zona
però jo no m'ho crec
però ho dic
és com quan diguin
on va la EOI
sí
o quan ve
tota aquesta sèrie de
els temes de sempre
per això ho dic
si és que no
hi ha coses
que no canvien
no probablement
ja formen part
de la tradició
sí sí
municipal
bé aquesta setmana
el que sí es va anunciar
és que probablement
si tot va bé
la comissaria dels Mossos
aniria als quatre garrofers
mira xata
aquell espai
que en principi
havia d'anar a la EOI
jo hi visc allà
i al costat de casa
m'han posat
absolutament de tot
el corte ingles
també el tenies al costat
un col·legio
un parque
un instituto
un quartel
dos quarteles
de tot
absolutament de tot
i tu també dius
oi no us faltarà
ni un servei
però de moment
jo visc a la lluna
jo surto de casa
i és com si estigués a la lluna
tot cràters
obertures
em costa
jo faria un curset
per explicar
com funcionen
les obres municipals
perquè no les entens
ara per què aixequen allà
si encara no l'han tapat aquí
és aquella sensació
que deu tenir un ordre
absolutament segur
que deu estar fet
molt pensat
però és la percepció
jo pensava
quan aquesta setmana
el senyor
Centre d'Urbanisme
comentava
que s'ha de remodelar
la zona del centre
el carrer Sant Agustí
però si el carrer Sant Agustí
ja està remodelat
vaig pensar
ara ha començat
tota la zona
adjacent al mercat
al carrer
també l'han arreglat
30 vegades
en els últims 30 anys
la remodelació
del mercat central
no ara són els carrers
que hi ha el voltant
adjacents
que ja també
han començat a tancar
però són aquelles coses
aquells misteris
que diuen
a veure
suposo que millores
sempre n'hi han d'haver
i sempre
i es fa per alguna cosa
jo estic segura
que no aixecen
una vorera
per tocar la pera
però aquella sensació
que diu
aquest carrer
ja està remodelat
aquest carrer
la van aixecar
fa un any
perquè ho tornen a aixecar
quines canurades
perquè no
els senyors del gas
i de la fibra òptica
i del no sé què més
se posen d'acord
i quan aixecen un carrer
la aixecen
definitivament
costaria tant d'explicar-ho
de posar-ho
de dir
mira i ara aixecarem això
perquè no es podia aixecar
quan no sé
donar una explicació
això tranquil·litzaria
te haría partícipe
de esa obra
te haría partícipe
és un altre estímul
per participar
sí senyor
yo también iba el otro día
paseando por allí
con mi madre
y decía
aquí me hace falta
a mí un cartel muy grande
que me expliquen
qué van a hacer
qué están haciendo
con todo esto
la comunicación
sí
perquè tampoc
és física quàntica
tampoc
és difícil d'entendre
vull dir que
tampoc estem dient
que ens diguin detalladament
tots els plans
que tenen previstos
d'aquí al 2020
però com a mínim
un pla d'actuació
de dir
senyors
el boletí municipal
farien això
en tants anys
i farien allò altre
doncs no, no
t'ho diuen
quan ja estan aixecant
però eso es la dinàmica
yo estoy haciendo
y a ti no te importa
o tú no te preocupes
que ya estará hecho
pues no, yo eso no
jo penso que
a veure, no sé
no forma part
de la comunicación
no forma part
és allò que pensem
si estàs tirat a l'aeroport
i t'expliquen
no pots sortir
perquè l'avión
ve de Sevilla
el pilot
li ha agafat
un colico nefrítico
i al passar per Madrid
hi ha una tempesta
ho reps millor
no t'ho pots creure
però et donen una explicació
però si et deixen tirat
i no t'expliquen res
desinformat
et vas calantant
i calantant
la indignació
i el patronisme aquest
que sembla
que la gent
s'ha de posar histèrics
i que no saben pensar
per nosaltres mateixos
i llavors aquesta sensació
és menys tenir la intel·ligència
de la ciutadania
és que només davant
s'hauran desparat
deu hores
és el que tu dius
et queixes
però dius
estem llegando
a l'origen
del porqué
de esos 40%
no voten
sí
si fixa't
quina volta
més tonta
amb la migdiada
han fet
per arribar aquí
el porqué
una parte del porqué
la gente
no quiere participar
porque no se les tiene en cuenta
i a lo mejor
será por eso
que yo doy comunicación
de riesgo
me paso la vida
insistiendo
para que la gente explique
lo que hace
debe ser por eso también
debe ser un ligam mental
sí
però precisament
és una de les grans mancances
que tenim
la comunicació de risc
ja viuràs arriscat
imagina
perquè diuen
no no
si expliquem
que l'antorxa es dispararà
creem alarma
no senyor
crees alarma
quan no m'expliques
per què es dispara
perquè a mi em fa por
que no ho sé
és el tema
de les logístiques
i de les químiques
que sempre ho diem
i quantes vegades
es crea un problema
allà
on no n'hi ha cap problema
perquè no hi ha hagut
una comunicació correcta
l'altre dia parlava
d'aquest tema
amb l'alcalde
d'un poblet petit
de la vora de les químiques
i em deia
diu
és que
és tan senzill
com entendre
que si jo haig de tallar l'aigua
del poble
i jo els hi dic als veïns
tallaré l'aigua
demà de 10 a 12
cap problema
cap problema
imagina't que no ho dic
a les 10 tallo l'aigua
a les 10 i 5
tinc tots els veïns menjant
a veure
és que és tan raonable com això
són capaços d'entendre
i sospitant que deu ser
per una contaminació
per una darrere
el millor és només
que s'ha d'arreglar una canonada
exacte
doncs si tu ho expliques
la gent ho assumeix
ho entén
i no passa res
tenim capacitat
com per entendre
que hi ha coses
que s'espatllen
i s'han d'arreglar
com per entendre
que hi ha coses
que s'han de millorar
com per entendre
que no podem tenir permanentment
tots els serveis al 100%
no passa res
i que et permet
sobretot
programar-te el teu temps
clar
i que et permet
ningú em preparar
una galleda d'aigua
posar la rentadora abans
o no posar-la
o no posar-te a la dutxa
just a les 10
que et tallaran l'aigua
exacte
però això costa tant
d'entendre
que jo al·lucino
i per què no es fa així?
us heu preguntat
a vosaltres
que tracteu
des del punt de vista
acadèmic
aquest tema
per què no es fa?
és que és molt llarg
vull dir
és una tesi doctoral
en 4 minuts i mig
difícilment es pot explicar
però us ho heu preguntat mai?
perquè no expliquen les coses?
jo haria la hipòtesis
jo haria la hipòtesis
que la sabem todos
que és un
además la hipòtesis
lo dice todo el mundo
la hipòtesis
es que no interesa
a la hora de saber
la hipòtesis
no interessa
i a més a més
sempre se subestima
la gent
sempre
no sé
suposo
perquè no
no s'ha fet
el canvi de mentalitat
perquè no interessa
pel que sigui
a veure
canviar la tàctica
i com que aquesta
es veu que ja funciona
i ja ens hem acostumat
i en certa manera
ja ho hem interioritzat
que les coses funcionen així
doncs bueno
ho podem anar a dir
a les tertúlies
però
tampoc sortirien al carrer
10.000 tarragonins
quan guanyen l'àstic
sí que sortim
però quan passa alguna cosa
important no sortim
perquè en certa manera
ja ho tenim interioritzat
llavors
les coses són així
a veure
en 4 minuts
no canviarem
però clar
està bé
el plantejament
ho analitzem
perdona
que som una gota malaya
no ho canviarem
però
com a mínim s'ho plantegem
trobo que és important
o que la gent ho senti
i que s'ho plantegi
com a mínim
ara a mi m'encantaria
quan surt el nàstic
jo també vaig sortir
com a fet històric
no perquè m'agradia el futbol
sinó perquè vaig pensar
és important
i me n'alegro
jo la empatia
de tota la gent
doncs quan hi ha coses importants
també m'agradaria
també m'emocionaria
en certa manera
és el que dèiem
és el que dèiem
la tertúlia
després de tot el tema
del nàstic
d'aquella mateixa setmana
que està molt bé
que surti tothom al carrer
per celebrar
una festa
alegrar-se
per les coses bones
que passen
que això no treu
que també hagis de sortir
al carrer
per altres coses
per alegrar-te
o pel que sigui
si és que realment
és necessari
també és cert
que a cop de sortir
al carrer
no hauríem d'arreglar
les coses
és el que probablement
però tenim un camí
que es diu
una butaca
de 4 anys
Clar, aquí estem
aquí està la votació
a veure
el camí és aquest
ens agradi
Sí, però ull
que votar cada 4 anys
no és garantia de res
no és garantia de res
i aquí no s'acaba
la participació
de les persones
la participació ciutadana
no s'acaba
que potser és el gran error
que cometem
els ciutadans
no dium
jo ja he votat
i he complert
amb les meves obligacions
com a ciutadà
probablement tinc altres obligacions
el dia que estava yo
sentada viendo
por la tele
lo del nàstic
que sí que me alegro
por toda aquella gente
que estava por allí
no me gusta nada
el fútbol
pero entiendo
que eso es bonito
pero al mismo tiempo
decía que lástima
que cada vez
que hacemos algo
yo decía
dentro de mi ignorancia
decía
joder
parece que nos dan
a todos 50 euros
por estar ahí
entonces ya valdría
la pena
no tan bien
y sin embargo
para otras cosas
que nos incumben
más para nuestra vida
cotidiana
no nos movemos
para nada
a mí el fútbol
sí que me dice
bueno a mí no me dice
pero entiendo
que a otros les digan
que lo respeta
perfectamente
claro
y me lo paso bien
pero en otro ámbito
digo que lástima
y que hay muchas otras cosas
por las que teníamos
que estar todos juntos
ahí diciendo
y no pasaría nada
no tendría que nadie
que temblar
pero eso es una mica
la pérdua
que deies
del sentit col·lectivo
envers a la individualización
porque para esto sí
a mí me gustaría saber
para un socio
porque esto sí
realmente no es una
porque no
porque eso no implica compromiso
eso es la pasión
a ver
no
i no implica compromís
no
evidentment
no
si el que pasa es que
y es festa
també surtin
per Santa Tecla
tots plegats
a celebrar
vull dir
és la
com a
ens sentim col·lectivitat
per celebrar festa
no ens sentim col·lectivitat
probablement
per denunciar
una situació
que ens
pensem que no és
la correcta
però per denunciar
ja no ho som
ja no som col·lectivitat
individualitats
hi ha interessos
hi ha moltes altres coses
per festes
sí que ho som
per festes
som tots iguals
no ens separa res
per protestar
si fan o no fan
comunicació de risc
no som col·lectivitat
perquè hi ha diversitat
d'interessos
i cadascú
estira per la seva banda
clar
i per això no
creu
bé tenim un estiu
ben maco eh
per reflexionar
trobo que sí
Sant Joan
i quan passi l'estiu
eleccions una altra vegada
perdona
quan passi l'estiu
eleccions una altra vegada
eleccions una altra vegada
és veritat
sí
i després
quan passin aquestes eleccions
les municipals
llavors ja hem fet
la dinàmica
de les eleccions
que llavors
quan ja hem portent
la tercera
llavors ja sé
que ho podrien dir
estén una mica
fins al gorro
no no
però això no lo digas
no no
això no
no lo digas
perquè som a parte
sí sí no
ja estoy hasta
de lavarme los dientes
todos los días
no
sí
jo penso que no
bueno sí rectifico
senyores gràcies
bon estiu
ha estat un plaer
la seva companyia
tota aquesta temporada
que vagi de totes
Nani, Montse, Anna, Teresa
moltíssimes gràcies
de veritat
bon estiu a tothom
són les deu les notícies
m'è
vسم a