Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Saludem ja a Sònia Navarro, psicòloga clínica. Sònia, molt bon dia!
Hola, bon dia!
Benvinguda!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
tins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
No!
Fins demà!
que moltes vegades es fan mals diagnòstics perquè es confonen bastant amb depressions o amb esquizofrènies!
Moltes vegades!
Perquè en la fase molt maníaca que poden tenir fins i tot algun tipus d'al·lucinacions o de deliris!
I en la fase depressiva perquè si t'arriben a una fase depressiva et pot semblar una depressió major!
Amb la qual cosa el diagnòstic de trastorn bipolar només es pot fer quan tu ja has vist la persona al llarg del temps!
No! Perquè normalment la persona o arriba a l'estat depressiu o a l'estat maníac!
Però la seva malaltia o el seu trastorn té un component que va variant al llarg del temps!
Per tant el diagnòstic es va construint a mesura que està al contacte amb el pacient!
Per suposat!
Llavors moltes vegades hi ha molta gent amb trastorn bipolar diagnosticada com a depressió o com a esquizofrènia!
Perquè et pot semblar segons en el moment que t'arribi et pot semblar un altre diagnòstic!
Perquè clar té simptomatologia d'una depressió major i té simptomatologia moltes vegades tan eufòrica i tan excaltada i tan fora de la realitat
que et pot semblar també més aviat un trastorn esquizofrènic!
Llavors clar és un tipus de diagnòstic que només es pot fer al llarg del temps!
És un tipus de trastorn que a més afecta entre un 1 i un 2% de la població!
Vull dir que com tot sempre és més alt del que ens pot semblar!
I que molta gent no està ben diagnosticada!
I les causes? Que les sabem? És com a moltes d'aquestes afeccions?
Mira, les causes són una mica desconegudes però sí que s'ha arribat a una conclusió que és que entren factors genètics, biològics i ambientals!
És a dir, que hi ha una mica els tres components!
I que es manifesta en l'edat adulta o ja des de les primeres edats es pot...?
No, normalment cap a finals de l'adolescència principis de l'edat adulta!
Com la majoria d'aquest tipus de problemes!
Sí, exacte! Però no hi ha una edat també!
El que sí que s'ha vist és que, per exemple, es dona molt més a nivells socioeconòmics més alts!
Es dona molt més a persones que tenen feines molt creatives, no?
Persones que, doncs, al tenir feines més...
Persones, doncs, que han tingut problemes en el moment del part
o que hi ha hagut algun tipus d'infecció vírica en tot el procés de l'embaràs,
en persones que de petits han tingut trastorns psicològics,
molts nens que tenen trastorns amb dèficit d'atenció amb hiperactivitat,
que no es treballa...
També poden tenir un trastorn bipolar.
Poden acabar, després, a l'adultesa, amb algun trastorn bipolar.
Això provoca...
No vol dir tothom, eh? Tampoc!
És a dir, no tot el nen que tingui un trastorn amb dèficit d'atenció amb hiperactivitat,
però si no es tracta, no es diagnostica bé i no es treballa bé,
podria desembocar de gran, diguem, doncs, amb un trastorn bipolar.
Té conseqüències a l'entorn d'aquella persona?
Home, per suposat, perquè a més són persones que són tan variables,
elles pateixen moltíssim perquè no saben ben bé què els passa.
Però no ho poden evitar, eh?
No, no, evidentment.
Com totes aquestes malalties.
A vegades, home, doncs ja esforça-t'hi.
Sí, sí, però no és una qüestió d'esforç, no?
No.
Llavors, doncs, realment, moltes vegades no s'entenen.
No entenen com avui estaven tan contents i demà estan tan tristos.
Moltes vegades poden passar mesos contents en fase eufòrica i mesos en fase...
És una meravella en aquell moment, doncs, perquè, clar...
Clar, el que passa és que, cuidado, perquè en la fase eufòrica ells es troben molt bé,
però moltes vegades es fiquen en grans problemes durant aquesta fase,
perquè, com que es veuen capaços de fer-ho tot...
Una vegada més veuen la realitat deformada per la malaltia.
Exacte.
Llavors, inclús en el moment que estem en una fase eutímica,
que vol dir que estem bé, que estem equilibrats,
tampoc hem de baixar la guàrdia, perquè no vol dir que estiguin bé.
Vol dir que, de moment, estan en una fase equilibrada i que s'ha pogut controlar.
Moltes vegades es baixa la guàrdia,
quan la persona ja es veu que està en una fase que no està ni maníac ni depressiu,
sinó que ha arribat a un equilibri,
però cuidado, perquè aquesta persona, de seguida,
pot tant passar a la fase maníaca com a la fase depressiva, no?
Perquè és un constant canvi en l'estat d'ànim, no?
de forma brusca.
Sònia, en el millor dels casos, si es pot diagnosticar la malaltia,
un cop diagnosticada, es pot transformar la vida d'aquesta persona,
tot i que sabem que ha de viure sempre amb aquesta malaltia.
Sí.
En aquest sentit s'assembla una mica al tema de l'esquizofrènia, no?
No desapareixerà, però sí que és veritat que en teràpia i en farmacologia
realment la persona pot arribar a tenir la major part del seu temps d'una manera equilibrada, no?
El primer és acceptar la malaltia i entendre-la,
perquè, si no, és bastant complicat,
perquè, clar, no acaben de saber què els passa.
és un trastorn que necessita molt de temps de teràpia.
No és una cosa que en tres o quatre mesos se solventi,
perquè moltes vegades en tres o quatre mesos ni has pogut fer el diagnòstic,
perquè potser l'has enganxat a la persona en una fase o en l'altra,
i és un diagnòstic que vas veient a mesura que vas coneixent a la persona
i vas veient que, bueno, no està sempre en la mateixa fase, no?
L'acceptació, com bé deies, per tu mateix, pel teu entorn és important.
Podem acceptar una llaga d'estómac, una grip, un mal de gola,
perquè és tangible.
Costa més acceptar això que ben bé es dilueix, no?
No saps què és exactament.
Bé, això com tots els trastorns psicològics, no? Una miqueta.
Avui hem parlat del trastorn bipolar, si cal, tornaríem,
i si vostès ho desitgen també,
recordin que poden mantenir contacte directe amb el programa.
Avui ho deixem aquí.
Sònia Navarro, psicòloga clínica,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos,
i si no hi ha novetat, ens retrobem la propera setmana.
Vinga, fins la setmana que ve.
Adéu-siau.
Tens sensacions d'ofec i falta d'aire?
Estàs trist i sense ganes de fer res?
Tens pors i no saps per quin motiu?
Si creus que necessites ajuda psicològica,
contacta amb la psicòloga Sònia Navarro.
Al seu gabinet, al carrer Pau Casals, número 10,
primer tercera de Tarragona,
o ve al telèfon 977 22 05 60.
La salut passa pel benestar psicològic.