Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, tenim l'estrena, hi ha una estrena que és l'estrena, que és aquesta del Código Da Vinci.
Ara, aquells que els agrada portar la contrària a tothom, que parlin bé, perquè tothom en parla malament.
Tres estrenes? Quatre?
No, no, és que són quatre, a veure, en quatre sales.
Ah, quatre sales que fan el Código Da Vinci.
I ja dius, home, quatre estrenes, no?
Bé, i tres d'emissió impossible, o sigui, hi ha una certa compensació.
A veure, David, deixa'm dir una cosa.
Ja sé que és allò d'Advocat dels Pobres, que és un paper bastant lamentable, però que, mira...
Tothom se l'ha carregat.
A mi és que em fa una mica de por, perquè, clar, jo d'entrada no l'he vista...
Ja estima no fa, perquè estem parlant d'una gran producció, hi ha molta pel aquí.
No, no, està amortitzada, segur.
Tothom se l'ha carregat, eh?
Però directament.
Jo penso que se l'ha encarregat inclús abans de veure-la.
Però vols dir que no hi ha altres interessos aquí?
Home, jo penso que aquí ha jugat tot.
Ha jugat inclús la...
Bueno, aquesta mà fosca, no?
Que diuen que hi ha darrere del...
De la pròpia trama de la novel·la.
L'Opus Dei.
A veure si realment aquesta societat secreta...
Existeix, no?
Existeix, no?
No fa una mica de por.
De totes maneres, a mi el que em fa por és una mica la...
Bueno, el que diem de la novel·la.
Aquí podríem parlar de la novel·la.
O no?
A mi...
Bueno, jo puc dir que a mi el Código de Benji no m'ha entusiasmat en cap moment.
O sigui, jo és una novel·la d'aquestes que penso que se li ha donat massa...
O sigui, jo, posats, me quedo amb la del...
Aquella, com es deia, la del pendu de...
De Foucault.
De Foucault.
Difícil d'actura.
Ja posats.
Però molt difícil d'actura aquesta, eh?
Jo penso...
Sí, sí, sí.
Però jo penso que la cosa va per aquí.
O sigui...
El poc i molt d'aquí, jo sempre hi ha un terme mig en aquesta vida.
No, jo aquí seré desmesurat.
Jo no ho sé.
La veritat és que parlen de si no hi ha química,
que si evidentment el Ron Howard...
A veure, que no és un gran director.
Jo llegia...
No, perdó.
Escoltava ahir aquests crítics que parlen molt i que són molt coneguts,
que tampoc no cal.
I tots coincidien.
El Tom Hanks, fatal.
La noia aquesta, que sembla no sé què, la posaven a baixar d'un ruc.
Un desastre, tot.
Mira...
I com a...
No sé.
És el mateix que quan se carregava la de Missió Impossible.
Jo ara mateix tinc que ser...
Mira, se la poden carregar, però Missió Impossible és una pel·lícula
que al públic està agradant moltíssim,
perquè és una pel·lícula distreta, entretinguda d'acció,
que no té més pretensions,
que passa l'estona que moltes vegades,
o la majoria de vegades anem al cinema per això,
per passar l'estona i per veure coses que no ens passen a nosaltres.
I està molt bé.
Llavors, Missió Impossible no pot aburrir ningú.
i el que ha anat a veure amb ganes de carregar-se-la
se la carregarà igualment a l'entrada o a la sortida.
O sigui, són pel·lícules, que és el que dèiem,
són entreteniments molt ben fets
i d'entrada jo el que m'agradaria és que el còdigo de Vinci fos a si.
És que l'estrada del còdigo de Vinci ja no sé si té interès.
No ho sé.
Però bé, tothom ha comprat la novel·la,
la pel·lícula té unes garanties,
s'ha estrenat a tot el món,
amb 25.000 sales en cada ciutat.
I molta gent anirà perquè li agrada la novel·la,
perquè vol veure la pel·lícula,
i altra gent potser anirà justament perquè li han dit
que és tan dolent,
i jo per fer el contrari, per anar-la a veure,
tot és propublicitat en un sentit o en un altre.
El còdigo de Vinci anirà a veure-la,
parlem o no parlem,
ahir la tenim en quatre sales.
A tu i a mi ens agrada Tom Hanks, no?
Sí, a mi m'agrada
i la Marita a tu també m'agrada.
Vull dir que aquí jo d'entrada
vaig predisposat a que m'agradi la pel·lícula,
ja t'ho dic d'entrada,
va passar molt bé a desconnectar.
Ara bé, és que a més te diré,
veig més la pel·lícula que no la novel·la.
La pel·lícula que no la novel·la.
Sí, sí.
Que està en tota la pel·li corrents?
No m'estanyaria.
O sigui, les imatges són aquestes.
La de les nòvies,
la de les bodes por encargo.
Doncs bueno, una pel·lícula que és una comèdieta,
d'aquestes que s'ha estrenat sense fer gaire soroll,
aquesta que l'ha pogut veure,
però si no l'hagués vist no hauria passat res.
Que és una comèdia que comença bé.
Però t'ha agradat.
Com a comèdia...
Va perdent.
És una llàstima perquè és una comèdia que...
Bueno, d'aquestes que comença...
és una defensa del matrimoni, també t'ho diré.
És d'aquelles pel·lícules curioses,
una mica conservadoras amb les seves idees,
no ofèn a ningú,
però comença amb una certa mala llet
i sembla que canvien el guionista en mitja pel·lícula
i llavors la cosa comença a fer tueta, tueta, tueta...
Va haver-hi una baixa i van haver de canviar.
No és Hard Candy.
Hard Candy, una pel·lícula que la recomano d'entrada.
Totes les crítiques, un animament,
no només de crítiques especialitzades,
sinó de públic,
ho posem en una pel·lícula magnífica.
Està molt bé.
i a més Hard Candy d'orilla,
però és que a més és una pel·lícula que és intel·ligent,
o sigui, en el seu plantejament.
Potser, i amb això tinc que reconèixer
que el final de la pel·lícula desbarra una mica,
se'n va,
però és que és el final, final de tot.
O sigui, fins al final de tot,
la pel·lícula es manté amb una certa força.
La de La huella del silenci també s'anirà,
que la tinc a dir,
que és una pel·lícula que per amants del Richard Gere
funciona molt bé.
És una pel·lícula que té imatges molt maques.
Mira bé el que estic dient.
Imatges molt maques.
I una proposta argumental interessant,
però que no és per tothom.
Ja.
Perquè parla de com una família es destrueix,
precisament,
per una qüestió de fer.
En aquest cas estem parlant de la Torah.
O sigui, el Richard Gere és un expert en la Torah,
és un home que tracta de trobar a Déu
a través, precisament, de la Torah,
que és el que hi ha immers dins d'aquesta filosofia,
d'aquesta religió,
però va perdre la seva família perquè, bueno...
Tanta posa la creència espiritual...
Però m'agrada perquè, a veure,
per les persones que coneixen una mica el tema,
diguem-ne, simbòlic espiritual,
això de les paraules
té molta conya marinera en aquesta pel·lícula.
I parla de lo contrari,
de com se perd la família,
al final, evidentment,
hi ha una part conciliadora,
però no desmuntarem res.
No, no, home, no ho expliquis.
Però la huella del silenci s'esborra aquesta setmana,
així que el que no ha vist el Richard Gere,
doncs jo la recomano,
perquè té moments molt poderosos.
Ara bé,
com està funcionant Missió Impossible?
La mar de bé.
Molt bé.
De conya.
Què pel·lícula està funcionant molt bé,
sorprenentment,
el caos.
Una d'atracaments.
Aquesta quina era?
No m'han recordat.
Era aquella del Wesley Snipes,
que sortia...
Bueno,
que és la història que vam dir
que era, curiosament,
com el pla oculto.
Ah, sí, sí, sí.
Que hi havia un atracament i hi havia una història...
Mira,
dues pel·lícules que una va darrere de l'altra.
El caos i el pla oculto,
la pel·lícula de l'Spigli,
estan funcionant.
La mar de bé,
les dues van d'atracaments
i les dues són tramposes
fins al final.
Pel·lícules amb sorpresa.
Una mica com
los sospitosos habituales
que va fer a poca en el seu moment.
Què hi ha a la resta de cinema?
Però jo, la veritat,
directament,
me costa dir...
Mira,
el bebur Munro,
que la setmana passada no l'havia vista
i com parla...
Què tal?
Bé, no?
O què?
Doncs molt bé l'Antoni Hopkins.
I ara també qui s'ho ha carregat.
Perquè diuen que fa d'Antoni Hopkins.
A mi m'agrada aquest home.
I jo me la crec.
I és una història que funciona molt bé.
A veure,
no és que m'entusiasme la història
d'aquesta de l'home de la motocicleta.
Sí, que a priori
sembla que sigui una cosa allò,
l'home amb la moto,
per les rectes aquestes americanes.
A veure,
no és gens avorrida.
És una pel·lícula que no inventa res
a nivell visual.
I és el que dius,
és l'actor, eh?
I funciona.
Aquest actor que es menja a la pantalla.
Si està a tantes sales,
cinc sales,
el Código de Vinci
està a cinc sales
i parlant de les gavardes,
clar, no hi ha lloc
per estrenar altres pel·lis.
No, no.
L'única a nivell família
que tenim és
l'Edat del Lielo,
el de Cielo,
que és una pel·lícula que,
clar, la té.
Que també té un idó,
no sé quantes setmanes fa que...
No, no, aquesta està...
Home,
l'Edat del Lielo,
ja ho vam comentar
que és una pel·lícula
com a quatre setmanes està,
o cinc setmanes,
mira el que et dic.
I la veritat és que
ara està la cosa fluixeta.
Deixa-te llevar amb el Banderas,
per la gent que vulgui
veure el Banderas exactament.
Ballant.
Ballant.
Ballant.
Home, la veritat és que
les grans estrenes
s'ho menyen tot.
Que també no podem parlar
d'una altra cosa.
Però, bueno,
hi ha on es culli,
no crec que la gent
les hagi vist totes.
No, jo estic mirant
a veure si hi ha alguna...
No, no, jo crec
que les has repassat totes.
No n'hi ha cap de romans.
No,
perquè els tenim al carrer.
Clar, exactament.
Els tenim al carrer,
no ens calen,
els peplums.
tenim romans pel carrer.
Ells falta un gladiator 2
o alguna història
per acabar de reunir
la Tarraco Viva.
Bé, no és que estigui
molt animada la cartellera
per administrar el que tenim
tret dels seguidors
i amants del Código de Vinci
que aleshores
tenen el problema resolt.
Aquells que no els crida
l'atenció a aquesta pel·lícula
o que creuen molt
en els crítics cinematogràfics
doncs hauran de conformar-se
amb el que queda
a la resta de cartellera.
En fi...
Esperem que es renovi
la propera setmana.
Jo estic convençut
perquè ens arribarà
la que m'agrada a mi
que és la Patrulla X
o sigui
els X-Men
que tenen que arribar...
Ah, que és la tercera ja.
La tercera
sense el Brian Singer
que em fa...
Això em dol molt
perquè...
A tu t'agrada
aquesta sèrie?
Jo la trobo magnífica.
Des del punt de vista...
Avorreixo una mica.
Què em diu?
És que la trobo una mica avorrida.
Jo disfruto moltíssim...
Així com els Batman
jo deia m'agrada
però no, no, de còmics
sí, però aquesta de la Patrulla
aquesta...
A veure, la trobo molt bé.
A més, és molt divertit
tot això dels mutantes
no mutantes
i tot això del magneto
Potser s'atura una mica, no?
No, no
que jo soc molt sosa
ja ho saps.
Què dius ara?
I que la setmana vinent
l'estrenen?
Crec que sí, eh?
Crec que sí
No ho tinc gaire controlat
perquè jo em deixaré...
M'agrada deixar-me sorprendre
i deixar-me sorprendre
quan caigui
i que parlis d'aquesta pel·lícula
ja els deixaré de preparar.
Home, a mi
jo soc un fanàtic
dels X-Men
inclús en el còmic
de fet és del còmic
on parlo
i em sembla una adaptació molt bona
o sigui
és d'aquestes que puc defensar.
Molt bé
Doncs, David, moltes gràcies
per acompanyar-nos.
Doncs mira, xilau total.
Bon cap de setmana.
Adéu-siau.
Adéu-siau.