Fins demà!
En aquest punt seguim les tradicions,
perquè de tradicions d'alguna manera només en parlarem avui.
Saludem en tot cas, primer que tot, Laura Picó, bon dia.
Hola, bon dia.
Rosa Gairal, bon dia.
Bon dia.
Carme Pedrol, bon dia.
Bon dia.
Ja ho sabia jo que estaries una mica ensopida,
però ja veuràs com t'animarem.
Laura Roman, bon dia.
Bon dia.
Després parlarem amb la nostra convidada,
si això també forma part de la cultura popular,
tot això del futbol i els moviments de masses
al voltant d'un equip esportiu.
Ja en parlarem, perquè la nostra convidada d'avui,
jo no sé si dir que amb ella podem parlar
de tradicions, de cultura popular, de folclore...
En fi, el que sí que podríem és crear-li una miqueta de decorat
que ens convidi a saludar-la
i a iniciar aquest temps d'entrevista a quatre bandes.
Ara ve el mes de maig, regalada primavera, floriran totes les flors,
els clavells i les rosetes, i adeu, i adeu Francisca Ferrera, i adeu.
Carme Oriol, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvinguda, moltes gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
No ha estat gens difícil trobar una tonada per introduir l'entrevista d'avui,
perquè afortunadament d'un temps cap aquí
es troba moltíssim material enregistrat del que és la tradició oral,
impensable, fa una dècada.
Sí, és veritat.
Sembla que ara hi ha una revitalització,
unes ganes de conèixer tot aquest patrimoni que diem,
que ens acompanya, dels nostres parents, amics,
de la gent que ens envolta,
i sí, realment hi ha una altra vegada
una revifada de tot això,
i és interessant que així sigui.
Tu ets professora de titular de la universitat
de l'àrea de filologia catalana,
doctora en filologia, en fi, el currículum no el traurem,
perquè abans ho hem passat entre les quatre entrevistadores,
i hem de dir, escolta, aquí hi ha massa currículum i massa paper.
Això és molt avorrit, a més a més.
Però, en definitiva, tot allò que es caracteritza més la teva feina,
diguem-ne, més enllà de les portes de la universitat,
a banda de les teves classes, és la oralitat?
Perquè, clar, dient folclore, tradicions, cultura popular,
tot és oralitat, no?
A veure, jo m'he dedicat, m'he especialitzat una mica,
perquè hi ha tantes coses per estudiar, per veure,
i, clar, no arribes a tot.
Llavors, a mi, a partir d'un determinat moment,
em va interessar moltíssim,
em va treure molt com a línia d'estudi, d'investigació,
tot aquest món de la cultura popular,
més aviat el que en diem literatura oral,
perquè, esclar, soc de la banda així de literatura,
i llavors m'he dedicat, sobretot, doncs,
a l'estudi de rondalles, llegendes,
cançons també, acudits,
totes aquestes modalitats del que diríem que és la literatura,
aquesta, que a mi m'agrada dir, de la vida quotidiana,
perquè és la que fem una mica entre tots,
la que en un moment donat, doncs,
utilitzem a través d'un proverbi
per dir en quatre paraules,
expressar tot un munt d'idees que tenim sobre un tema,
o, en fi, tot aquest món.
I això, doncs, bé,
és el que he agafat com a línia bàsica,
així més central de la meva activitat,
i és el que m'ha ocupat, doncs,
més pel que fa, doncs,
a publicacions,
i també, doncs,
l'organització de xerrades
per divulgar tot aquest món que comentàvem.
Moders, Moders, però, mira,
ahir celebràvem Sant Jordi,
recordàvem la llegenda,
i el que deies,
diem refranxa, proverbis, acudits,
cantem cançonetes,
és que no ens adonem,
però estem envoltats d'aquesta tradició oral, no?
Jo, afortunadament, no diria jo,
perquè això forma part d'aquest patrimoni de tots,
i jo crec que val la pena conservar-ho.
Tu deies, Carme,
bueno, bon dia,
tu deies, Carme,
que en un determinat moment
vas decidir iniciar una mica
la teva línia investigadora
per aquests àmbits de la tradició,
del patrimoni aquest que ens uneix,
i jo vull recuperar una mica
en aquest determinat moment,
és a dir,
perquè tu, en un determinat moment,
decideixes que aquesta serà una mica
el teu futur professional,
des del punt de vista de la investigació,
si pensaves que això estava poc treballat,
si va ser casual,
si això ho portaves tu a dins des de petita,
en fi, una mica el per què.
Suposo que és una mica tot,
però a mi, a veure,
el que em va decidir arrencar per aquesta línia
va ser quan vaig centrar a la universitat,
abans pràcticament no hi havia parat compte,
tot i que era usuària, com vosaltres,
d'una cançó en un determinat moment,
d'una rondalla per explicar a una criatura petita,
o això,
n'era usuària,
però no havia pres consciència
de la importància que tenia tot aquest món.
Llavors va ser,
quan cap allà als anys 80,
una mica abans,
aquí a la Universitat Rovira i Virgili,
que llavors era Universitat de Barcelona,
eren les dependències de la regió,
en cinquena,
de la Universitat de Barcelona,
va venir a fer classes
Jaume Vidal Alcobé,
que va ser catedràtic del departament,
de l'àrea de literatura.
Llavors ell es va encaparrar
en que en els plans d'estudis
dels estudis de Filògia Catalana,
doncs hi havia d'existir,
s'havia de contemplar també
aquesta part de la nostra cultura,
que a la universitat,
doncs no...
bé, no hi entrava, no per res,
perquè potser ningú hi havia pensat
o de la importància que podia tenir.
Recuperant una mica
la tradició dels folcloristes,
que en vam tenir de molt bons
i que vam fer una feinada impressionant,
d'abans de la Guerra Civil.
Llavors, esclar,
per què el Jaume Vidal
va fer aquest plantejament
i va dir,
aquí hem de posar una assignatura de...
en dèiem literatura tradicional
en aquell moment?
Doncs perquè ell, com sabeu,
tenia la relació amb la Maria Aurelia Campmany,
que eren parella,
i la Maria Aurelia Campmany
era filla de folclorista,
l'Aureli Campmany,
i neta d'un altre folclorista molt important,
que és el Sebastià Farnès.
Llavors, ells,
a la seva biblioteca,
al seu entorn,
diríem que estava...
no sé,
tenia aquesta línia de tot això que comentem,
i ell va posar aquesta assignatura.
Jo vaig ser alumna
d'una d'aquestes classes
que es van fer,
que impartia llavors el professor Josep Maria Pujol.
a partir d'aquí,
com que vaig descobrir tot un món
que fins aleshores no hi havia parat atenció,
em va seduir tant,
que ja vaig fer la tesina sobre rondalles,
vaig fer la tesi doctoral sobre cançons de Nadal,
i després vaig posar-me ja com a professora del departament,
i també ara estic fent classes de literatura tradicional,
i ja va ser tot com una roda,
però l'origen seria aquest.
En aquest sentit,
doncs bé,
era una mica el primer lloc de les universitats catalanes
on s'apostava perquè els nostres,
tots els alumnes,
tinguessin una formació en aquest sentit.
I penso que això va ser molt important
perquè va donar un caràcter universitari
a una matèria que de vegades es banalitza una mica,
o es considera com de segona categoria
i no ho és en absolut.
I quan parles de folclore parles de contes,
de rondalles, de cançons,
d'acudits també?
També, d'acudits,
d'aquests rumors que s'expliquen,
i gent desurbanes,
sobre famosos,
clar, tot això és una mica el folclore d'avui.
Això també és folclore,
el tema dels famosos?
També, també és folclore,
perquè en realitat són històries que repeteixen
i que a més a més estan presents en moltes cultures,
no només a la nostra.
tenen una presència molt universal.
Posa'm un exemple d'aquesta llegenda urbana d'avui.
Llegendes urbanes d'avui?
A veure, n'hi ha moltes.
Una, per exemple,
per també donar una mica de...
Comentar ara que parlem de llibres,
i això encara aquest llibre no ha sortit ara,
va sortir l'any passat,
hi ha un llibre que es diu
Benvingut, benvinguda al Club de la Sida.
Hi ha altres rumors d'actualitat.
Es titula, no sé si l'heu vist, aquest llibre.
Està publicat per la Generalitat de Catalunya.
És un totxo, és gruixut,
perquè conté moltes llegendes.
Allà en trobareu un munt.
Si de cas, doncs bé,
comentar aquesta que dona títol al llibre,
Benvingut, benvinguda al Club de la Sida,
una mica per il·lustrar-ho.
Aquesta és una llegenda que va sortir
en el moment en què la Sida
es va presentar com una malaltia incurable
i que, en fi, va esverar a tothom.
Maleïda, maleïda.
I maleïda, i amb aquelles connotacions
que tots sabem, d'uns col·lectius, etcètera.
Clar, això és el terreny idòni
perquè surtin llegendes,
perquè, esclar,
reflecteixen les llegendes
aquestes pors,
aquests fets que no podem controlar.
I llavors la imaginació popular, diríem,
que hi dona sortides
i, a més a més, ens alerta d'uns perills,
ens dona unes pautes de conducta,
ens allissona.
Clar, quan va sortir aquesta malaltia,
doncs ràpidament es va posar en circulació
una llegenda que va aparèixer als Estats Units,
que n'hi ha documentades versions
a Suècia, Alemanya,
en fi, per tot el món,
i nosaltres també en tenim.
Ara aquesta llegenda potser no és
la que està més de moda
perquè, clar,
la malaltia també hi ha agafat unes vies,
més o menys encarrilat cap a unes vies de solució,
ja no és tan dramàtic,
encara que ho és,
però ja no és com ho va ser al començament.
Aquesta història,
que a més pot tenir protagonista masculí, femení,
en fi, és molt variable,
hi ha moltíssimes versions,
més o menys explica que una noia,
posem per cas,
també pot ser un noi,
va a un...
fa un viatge a l'estranger
i allà coneix un noi,
posem que és aquesta noia que ha sortit de viatge,
coneix un noi,
s'agraden,
bueno, allò que passa amb els viatges,
tot és tan bonic i tal,
se'n van a dormir junts, no?
i llavors van passar una nit meravellosa,
tot el que vulgueu,
i llavors l'endemà al matí,
quan aquesta noia es desperta,
troba que el noi ja no hi és,
que ha marxat,
va al lavabo
i llavors troba en el mirall,
escrit,
benvingut al club de la sida,
amb pintallavis,
per exemple,
amb el pintallavis que hi havia allà.
Clar, llavors ella se n'adona
que ha estat amb un
que tenia aquesta malaltia.
Clar, això és terrible, no?
Quan tu ho expliquen,
penses, clar, això
és una història
que aquí podem trobar-li
totes les connotacions que vulgueu
i ens alerta, doncs,
de moltes coses,
que vigila amb qui vas,
assegura't de com fas les coses,
en fi,
té una sèrie
d'informació oculta,
diríem al darrere.
Sí, perquè així no és una putaga.
Exacte.
A veure,
acabem de sortir de Setmana Santa,
a tu et sembla que això està bé.
La xafarderia
pot ser el punt de partida
d'una llegenda urbana?
L'actitud de xafarderia
que tenen moltes persones?
Sí.
Parla de l'altre,
saps què li ha passat?
Sí, i a més a més,
aquestes coses dramàtics,
tu ho has dit,
efectivament,
al final és dramàtic,
és tràgic,
això és molt característic
de les llegendes,
perquè el que intenta
és que la persona
que escolta allò
adopti una actitud
davant
d'aquests fets
determinada,
per tant,
ha de ser una cosa dramàtica,
és a dir,
que realment
et sigui
un revulsiu
perquè tu
actuïs d'acord
d'unes maneres...
Les rondalles
sempre són part
de la història?
Les rondalles
part de la història,
a veure,
formen part
de la nostra història
en tant que expliquen
una sèrie
de coses
que tenim,
són uns relats
que sí que són
propers
a les cultures,
pròpies,
vull dir que,
a veure,
formen part
de la nostra història,
de la nostra cultura
en el sentit
que s'adapten
o que prenen
aquell color
que és
el característic
de la cultura.
Per exemple,
la rondalla
de la Blancaneus
en el nostre
territori
es coneix
tradicionalment
com la rondalla
de la Tarongeta
o la Tarongineta.
Per què?
Doncs perquè aquí
la neu,
en el nostre entorn
més de costa,
de la costa,
en canvi,
Blancaneus
sí que tenia sentit
que Alemanya,
la versió dels Grim,
dels germans Grim,
portés aquest nom.
Això és un exemple
banal,
si tu vols,
però que explica
que, esclar,
el contingut
de les rondalles
està lligat
a la manera
de ser
d'una determinada gent,
a com és el territori,
a com es viu
en aquell lloc
i en aquest sentit
jo sempre reivindico
que valorem
la tasca
que van fer
els nostres folcloristes
i anem a buscar
les versions autòctones
i que aquestes
dels Grim
i de Perrol
i d'Andersen
i tot això
està molt bé
però que no supleixin
en tot cas
les nostres.
Però són les mateixes,
no, Carme?
Al final hem d'anar
a l'inici
de la mitologia
més antiga,
i d'allà
parteixen
totes les llegendes
i tots els mites
universals.
Sí,
esclar,
es perdríem
en el temps,
perquè són coses
que han anat
fent un recorregut,
però
sí.
Carme,
ara
jo estava pensant
parlant de rondalles,
parlant de llegendes,
de contes,
sempre fem referència
a aquesta transmissió oral,
no?
De pares a fills
o d'entremics
o a nivell de...
Jo ara em pregunto,
amb aquesta societat
que tenim ara
de la comunicació
de les noves tecnologies
o la informació
d'avui
estrepitjada
d'aquí 10 minuts
per una altra informació,
la rapidesa
i la multiplicitat,
no?
Potser de mitjans
de comunicació,
això ajuda
a la mesura
en què
hi ha més informació
sobre la taula
i per tant
més material
o no
a la transmissió oral
o és un obstacle
que realment
puguem transmetre
o no té res a veure?
No,
a veure,
la transmissió oral
bé,
funciona una mica
en unes inèrcies
que són pròpies.
Sí,
esclar,
agafa referents
del món
de la moda,
de la ràdio,
de la vida quotidiana,
de coses que han passat,
del nostre entorn.
Sí,
esclar,
també pots rebre influències
doncs
de...
de llibres
on això estigui recollit
i que s'utilitzin
però diria
que té una vitalitat
molt pròpia
i que
de vegades
ens sorprendríem
de la quantitat
de coses
que s'expliquen
i de com la gent
doncs fa fabulacions
i...
i bé,
i reutilitza acudits
que es van explicar
doncs
en un determinat moment
i ara
li apliquen
amb un altre.
Bé,
és tota una cosa
com a molt dinàmica
perquè és això,
és el dia a dia.
Carme,
ahir va ser
la diada de Sant Jordi.
Primer m'agradaria
que em treguessis
un dubte
que és una cosa
que em va preguntar
el meu fill
que com es deia
la princesa
de Sant Jordi?
Aquí, esclar,
no, no té nom.
Era una princesa.
Em sap greu
pel teu fill,
pobre.
Li podem posar
qualsevol nom
i a Mare
és que l'hem batejada
com a carmesina
perquè sembla que així
com a molt medieval,
però no, no,
però no té cap base científica.
No, no, no,
perquè...
Truquem amb un blanc.
Amb un blanc.
Sí, sí, sí.
Això la...
Bé,
no té nom,
era una princesa.
Era una princesa.
el cavaller, sí,
perquè aquí
el que té protagonisme
sobretot
és el cavaller,
aquest Sant Jordi,
aquest Sant Jordi,
doncs clar.
Però la princesa
en principi
no té nom,
que jo sàpiga.
Sant Jordi,
que a més el trobem
arreu del món.
Sí, sí.
Si viatges per fora,
Sant Jordi
és aquesta imatge
del cavall,
del drac
i del cavaller.
És un personatge
ben bé de llegenda
perquè sabeu
que això de sant
s'està qüestionant molt,
no?
Això que era sant.
En fi,
però és molt popular,
això sí que és veritat,
però és clar,
la llegenda actua
doncs com un heroi
de llegenda
que salva la princesa
i això és molt
molt tradicional,
això.
I després la rosa
aquesta que neix
d'un lloc
on ha caigut la sang,
no?
La sang d'allà
que brosti un rosè,
això també és molt,
és una imatge
que també està en cançons
i en altres...
Queda l'atenció,
hi ha llegendes i contes
que no tenen data
de caducitat,
però hi ha altres que sí.
Si ara, per exemple,
dius al Sant Jordi
que salva la princesa,
cada cop hi ha menys princeses
que vulguin ser salvades,
però hi ha altres contes
que sí que perfectament
doncs se reflecteixen
els defectes
que tenim com a societat,
la vanitat,
l'enveja,
tot aquest tipus de coses
que són, diguem-ne,
que aquestes no caducen,
però hi ha altres que sí.
Van perdent algunes,
no?
Malgrat que es rememoren,
si parlem de la de Sant Jordi,
es rememoren cada any,
però van perdent,
diguem-ne,
aquesta sintonia
amb la societat del moment.
Esclar, tot això es va regenerant,
no?
De vegades sí que hi ha temes
que és veritat
que es van acabant
i després se n'enceten de nous.
Aquí, esclar,
la llegenda de Sant Jordi,
per exemple,
ha tingut,
se l'ha acompanyat
d'una activitat extraordinària
com és això d'un dia,
dedicat als llibres,
i això, esclar,
ha fet que es pugui anar mantenint més,
però bé,
en tot cas,
sí,
els temes es van actualitzant
i van canviant.
No,
jo ara pensava
el que has dit tu
de la rapidesa
de la informació
i de la comunicació,
que contrasta una mica
ara que visc en un poble
que hi ha 190 habitants,
contrasta però molt
amb la transmissió
d'aquesta comunicació
i d'informació
que es fa molt més relaxada,
que les abueles
t'expliquen les històries,
que tot això
deuen ser rondalles,
no?,
perquè diuen,
un fulaní,
tu,
aquest va a la guerra,
va arribar
i va a fer això,
allò,
allò,
eh?,
vull dir,
és,
i fa que la,
a veure,
que la societat aquesta de poble
sigui,
no atreçada,
perquè tothom té ordenador
i rentadora,
però que sí que continuïn
anant al rentador,
eh?,
perquè doncs
és un lloc
on hi ha molta comunicació,
eh?,
i en canvi,
doncs,
vull dir que és molt diferent
l'ambient.
Sí que és veritat,
això que diu la Rosa
té tota la raó,
perquè esclar,
tota aquesta oralitat,
tot això que comuniquem,
doncs no és perquè sí,
està en relació
a una manera de viure,
hi ha uns comportaments
i unes formes de ser,
no?,
i de fer.
llavors,
llavors,
esclar,
en un ambient
en què tot és més pausat
i més tranquil,
sembla que hi ha temps
per relats més llargs,
per explicar aquelles batalletes
de la guerra,
aquella cosa que li va passar
a no sé qui,
aquelles qüestions
que demanen
una certa tranquil·litat
i voler tenir temps
per escoltar,
etcètera.
En altres àmbits
en què tothom corre
i tothom així,
clar,
aquest discurs
no és tan adient
i llavors allà,
doncs,
potser el que hi ha
és un acudit
o és un renec
o és no sé què
que expressi
una sèrie de coses
que aquella persona
vol comunicar.
Però, esclar,
l'entorn
és veritat
que influeix
i que fa
que aquesta comunicació
es materialitzi
d'una manera
o d'una altra.
Rondalla i auca,
tenen
moltes coses
en comú?
Tenen a veure,
però encara que
són coses diferents,
però tenen a veure
perquè, a veure,
l'auca seria
la forma gràfica
i plàstica
d'indicar,
d'explicar una història
a través d'uns dibuixos
i d'uns rodolins
a sota
que ens fa
algunes rondalles
d'aquestes conegudes.
Després
van anar
a parar
a un auca,
és a dir,
es van,
en fi,
es van agafar
aquesta forma.
Igual que ara
trobem,
doncs això que dèiem,
llegendes urbanes,
acudits, etcètera,
que han agafat
la forma
d'un missatge
via correu electrònic.
És a dir,
esclar,
tot això
es va adaptant
i la tecnologia
i les noves formes
de comunicació
també hi tenen a veure.
I si us poseu
per internet
o a vegades
reps missatges
per internet
que són acudits
o que són,
en fi,
coses que podríem
explicar oralment.
potser marxaran més
fàcilment,
és a dir,
la manera de transmetre-ho
més pausat
deixa més pòsit
amb la gent,
en canvi,
tots aquests missatges
que corren
deixen menys...
Sí,
però aquests missatges
que corren
curiosament
arriben a moltíssima gent.
Molta més,
molta més.
Perquè,
esclar,
és molt ràpida
la comunicació
i això fa que també
agafin
com a molta
importància.
És tot un...
I n'hi ha alguns
que queden també,
que els vas rebent
i a vegades
els reben a vegades.
i els renecs
també són objecte
d'estudi.
També,
és que clar,
és tot això
que diem
d'aquestes formes
vives,
de la cultura
que en diem popular,
tot allò
que no és,
que no té
un autor
conegut,
que no té copyright,
per entendre's,
són allò
que a vegades
o rodolins
o tu mateix
a vegades
inventes
en fi...
Cada casa
tenen una mena
d'autabulari íntim.
I a cada casa
tenen també
el seu
folclore particular
que entre ells
també l'utilitzen
i serveix
per identificar-se
entre ells
i formes
curioses
de trucar a la porta,
per exemple,
de determinades maneres.
Hi ha un parell
universals,
eh?
Sí,
són...
són elements
per això
que bé,
que tenen la seva...
Aquí fixeu-vos,
amb això que hem dit
hi ha una melodia,
si tu vols.
Té una configuració artística,
per tant,
en aquest sentit,
encara que siguin coses
molt senzilles
de la vida quotidiana,
però tenen aquest factor
de creativitat
que és el que fa
que siguin...
que no siguin
unes paraules
una al costat de l'altra,
sinó que tinguin
aquest aspecte artístic,
musical o...
I les rondalles
també és una manera
de recuperar el passat,
segons en quins moments?
Clar,
és que...
Sí,
potser em refereixo
més que res
a rondalles
d'aquestes
de pobles,
com deia la Rosa,
o en el meu cas
que soc d'un barri,
doncs a vegades
són coses
que es transmeteixen
de pares a fills
i que potser
s'oblidaria,
no?
I a vegades
a través de les rondalles
es poden anar recordant.
Sí,
això és un vincle
amb el passat,
és un patrimoni
que quan tu el recuperes
el pots retornar
a la comunitat
i per tant
té aquest
aquest us
i aquest gaudi
que ens produeix,
per exemple,
doncs això que dius,
que és un patrimoni
igual que podria ser
un monument
o una catedral,
és un patrimoni
en aquest cas oral
que tu l'has rebut
i que d'aquesta manera
el pots retornar.
Aquí el problema
que hem tingut
i potser per això
ara hi ha també
aquestes ganes
de recuperar tot això,
és que nosaltres
hem tingut un parèntesi
des del punt de vista cultural
molt important,
és a dir,
fins a la guerra civil
va haver una activitat
extraordinària
de recollida,
us faríeu creus,
de la quantitat
de coses
que encara queden
inèdites,
manuscrites,
que estan en biblioteques
i que,
esclar,
després d'aquest parèntesi
tan important
de la guerra,
la postguerra,
el franquisme,
clar,
això pel que fa
a la nostra cultura
doncs ha suposat
un parèntesi,
un trencament
de forma que,
per exemple,
jo m'he trobat
recollits
en revistes
de l'època,
parlo dels anys 30,
jocs infantils
preciosos,
que després,
esclar,
fa goig
ara de recuperar
i de retornar
com una part
de la nostra tradició
i del nostre passat,
perquè en lloc
d'aquests jocs
doncs nosaltres
potser hem estat
influïts
per uns altres
doncs més castellanitzats
i qui diu això
diu rondalles
hi ha moltíssimes rondalles
doncs de principis
de segle
que ni tan sols
sabem que existeixen
algunes s'han publicat
però es van publicar
a l'època
i no s'han reeditat
i d'altres
encara estan per publicar
en canvi
estem utilitzant
les versions aquestes
dels germans Grimm
com si nosaltres
no en tinguéssim
llavors esclar
agafar consciència
que la nostra cultura
és com totes les altres
que ha tingut unes dinàmiques
que les rondalles
han format part
i encara avui
formem part
doncs d'aquesta
transmissió
de coneixements
perquè esclar
les rondalles
també ens donen
ens donen lliçons
no?
ens expliquen
com ens hem de comportar
com hem de fer
en aquest cas
la rondalla
és completament diferent
a la llegenda
sempre acaba bé
per què?
sempre acaba bé
doncs perquè et vol deixar
tranquil
en pau amb tu mateixa
si un nen té por
i no pot dormir
doncs tu li pots explicar
la rondalla
d'en Pere Valent
i aquell nen
veurà com aquell xiquet
que va vèncer el gegant
i va ser capaç
doncs ell també
això ho podrà fer
i llavors això l'ajudarà
i esclar
però això acaba bé
perquè aquell xiquet
doncs se'n va sortir
va guanyar el gegant
etcètera
per tant
esclar
forma part
tot això
d'un patrimoni
que bé
que hem de conèixer
i que
quan les nenes juguen a corda
canten
elles parlant
per exemple
català entre elles
però quan juguen a corda
el que canten
són cançons en castellà
que jo cantava
quan era petita
que són horroroses
i una mica són
la de la barca
la de la barca encara
me dijo
la viuda monja
la enamorada
quisiera saber
qual és mi vocació
la soltera casada
viuda monja
enamorada
o a cuantos años
me casaré
o me moriré
les escoles
jo crec que estan fent
una feina important
ara no
des dels últims anys
des de fa molts anys
sí
des de
en fi
que es va poder
començar
ensenyant català
la immersió
es va recuperar
el que passa
és que a vegades
s'ha recuperat
a l'aula
però el joc de carrer
en un moment donat
hi va haver aquest trencament
i això ha costat molt
i encara costa molt
Carme, Disney
és un manufactor
o l'hauríem
d'exili
de la nostra cultura?
sí, fora
està bé
saber que
de tot hi ha d'haver
en aquest món
però no
Disney
evidentment
ha estat un referent
bé
ha tingut una influència
però esclar
la seva visió
del món
és la d'una persona
conservadora
però també era fruit
d'un temps
era fruit d'un temps
també
però sí
és veritat
ell va
sí, però és important
encara
les pel·lícules
d'ara Disney
no tenen aquesta
conecció masclista
per exemple
com les que tenia
la
ventafocs
no?
sí
perquè és el que diem
si nosaltres
mirem aquestes versions
orals
que s'han conservat
no ho sé
d'aquestes
de principis de segle
del 1900
o que podem dir
oi que antics
allò
devien ser molt conservadors
devien ser molt masclistes
que va
allà te trobes
les noies
emprenedores
que ja m'espavilo
jo
no hi has de cap
la majoria
jo aquí m'atrac
les castanyes
del foc
i aquí
no em ve ningú
a dir
el que he de fer
aquesta submissió
i tot això
és un plantejament
diríem
fruit
d'una
modificació
diríem
d'aquesta tradició
en el sentit
de fer una pel·lícula
que pretén
amb una ideologia
tant les noies
com els nois
sempre
en els contes
de la tradició
més universal
sempre hem d'estar
passant per proves
si et vols casar
siguis on el
passes per tres proves
trobaràs tres pèls
aniràs a tres pous
sempre són tres
sempre són proves
i al final
i sempre són
una prova
sembla la selectivitat
això
i tot el dia
fem proves
és divertit
és que no
però a veure
que la vida
no és fàcil
és a creuar boscos
i rius
i muntanyes
i sempre són meravellosos
i guapos
i excels
però a veure
que això que diem
que les rondalles
quina meravella
és que la vida
és molt difícil
i les rondalles
explicaven
com superar
aquestes dificultats
i el que també
és un tòpic
això tampoc
és veritat
a partir d'un
determinat moment
les rondalles
van tenir aquesta funció
pedagògica
i semblava
que només eren
rondalles per nens
i no
les rondalles
n'hi ha hagut
per totes les edats
per tots els públics
i quan han viscut
en la tradició
perquè ara ja estan
una mica
també marxant
les rondalles
estan entrant
una mica
en allò
són com obsoletes
ja no és un
en fi
no s'expliquen així
massa
en la vida quotidiana
però en el moment
que estaven
més actives
aquestes rondalles
bueno
explicaven
de tot
moltes gràcies
explicaven
de tot
i preparaven
a les noies
per casar-se
i explicaven
els perills
que hi havia
les dificultats
després del matrimoni
hi ha rondalles
de després del matrimoni
hi ha rondalles
que també expliquen
històries
de capellans
i majordomes
hi ha històries
de tot
de lladres
i d'aquí
d'allà
és a dir
veure
hi ha tot un món
tot un univers
i això ho escoltava
gent gran
i gent petit
doncs quan sortien
a les tardes d'estiu
a prendre la fresca
al carrer
o a la nit
quan feien les vetllades
aquelles dins de les cases
i allí
no es classificaven
grans i petits
allà s'explicaven
les històries
es deia una mica
allò que hi ha roba estesa
també
efectivament
quan hi havia algú
a la vora
es deia roba estesa
llavors els narradors
tallaven aquelles parts
que eren picades
i l'adaptaven
i l'adaptaven
i quan marxava
la roba estesa
i això de petit
ho havia sortit
moltes vegades
encara es diu molt
hi ha roba estesa
quan hi ha canalla
i llavors
quan marxaven
era quan llavors
les picardies
i totes aquestes coses
vull dir que clar
tot això
s'anava adaptant
segons
i això
la roba estesa
també pensava
ara explicaran allò
que jo no puc sentir
i tu també ara
has tractat
el món dels acudits
i es pot fer humor
de tot
oh sí
de tot
i jo a més a més
el que trobo amb això
és que
a veure
és una pena
també
que amb això
del políticament correcte
de que no pots
a veure
l'humor
és l'humor
i has de poder fer humor
de tot
i t'has de poder riure
de tot
i així ha estat sempre
jo crec que és ara
que un fa un acudit
i a l'hi fan demanar
perdó
però que no veies
que era un acudit
autosensura
cadascú
limita molt
no?
ens limita
nosaltres mateixos
jo veig coses
que es fan amb bona intenció
però jo crec
que no són positives
a veure
s'ha de poder
riure és molt sa
i riure
t'atreu
de moltes angoixes
i quan una cosa
doncs és problemàtica
li trobes
aquella volta d'humor
i te'n rius a gust
doncs bueno
has fet la teva crítica
i has compartit
amb altres persones
amb bon humor
una sèrie de coses
i això és molt sa
l'humor és
terapèutic
100%
llavors esclar
en el moment
que ens limitem
i això ara no ho diré
perquè això és un
és un acudit
que parla de negres
que no sé què
doncs mira
doncs és que són coses
que es diuen
i que passen
i així una mica amb tot
és igual que allò
de no posar el caganer
al pessebre
perquè no s'ha estat
sempre el caganer
al pessebre
perquè l'has de treure
ara
quin problema hi ha
i està amagadet
no es talli al mig
està amagadet
com per toca
doncs al darrere
d'unes mates
etcètera
no
a veure
no ho sé
el políticament correct
ens fa perdre
espontaneitat
jo crec que sí
jo crec que ens autolimita
perquè
bueno
s'ha de distingir
quan tu fas un discurs
enunciatiu
no
doncs una conferència
o quan fas una
o quan expliques una història
d'humor
vol dir
no té res a veure
són coses
absolutament diferents
de vegades
jo he observat
també
que hi ha gent
que li costa
fer aquesta
entendre
que estem parlant
ara d'una manera
figurada
metafòricament
que no estem parlant
no estem donant dades
objectives
d'aquelles
per portar el jutge
com si diguéssim
i llavors esclar
això també és una pena
no ho sé
el sentit de l'humor
potser tampoc el té tothom
és que a vegades
hi ha col·lisió
amb la sensibilitat
de l'altre
jo tinc una amiga
que és molt
molt religiosa
que no és
la Carme
que també
és amiga
i és religió
però no soc aquesta
el cas és que tu
tens molt de sentit
de l'humor
i ella jo sé
que l'ofenen molt
els acudits
de Jesucrist
l'Església
per molt
lleugers que siguin
llavors jo
ja m'autocensuro
efectivament
i intento no fer-lo
llavors una mica
per evitar
que ella es pugui ofendre
sí però a nivell general
jo interpreto
que el que diu la Carme
més que a nivell particular
és a nivell general
fins fa un cert temps
podíem fer
acudits
que contemplessin
persones negres
perquè no són de color
són negres
i nosaltres
no som blancs
som rosats
vull dir que
col·lectivament
perquè no ens tillin
de xenòfobs
o racistes
busques un bucola
poblari
i al final
clar
vas perdent
a cada vegada
un llençol
utilitzant
exacte
a cada vegada
un llençol
perquè és veritat
el que deies
esclar
la gent
no són malèvols
si tu tens
una persona al davant
segons que
no li diràs
però amb altres
te pots permetre
riure de moltes coses
vull dir
ja hi ha
en la conversa
no
són persones
que convivim
que sí
que n'hi ha que tenen
molt mala sombra
encara que estiguis al davant
tu dius
una de sabent
queixar-ho tot
a la vida
els tres gols
els engudits
sí sí
ai el mestre
com ho porta avui la calma
però inclús vull dir
a vegades aquelles coses
d'engreixar o d'aprimar
ja que són tontes
i si una sap
que si li diuen
que està més grasseta
doncs
ai vols dir
que no t'has engreixat
això és molt mala llet
o al revés
ai vols dir que no estàs més prima
que no
si tu saps que aquesta persona
li pot molestar
doncs
hi ha sinceritats
que no cal
però això no és un acudit
això és gent amb mala llet
això no és un acudit
això és gent amb mala llet
això és un acudit
Carme d'aquí un moment
et faran una sèrie
de preguntes concretes
si pots dir
Rosa
digues
digues
digues
i després ja passarem
perdrem el català o no?
arribarà a perdre
el català
quina expressió que ha fet
aquesta pregunta era curta
això
jo crec que no
jo crec que no
perquè
veure
és
estar
hi ha molta vitalitat
i
si el veus bé de salut
ai
és que aquí
clar
és molt complicat
una cosa és pedre
una altra cosa és si està bé
no a veure
és que sí
el que també és veritat
és que no està igual
en les mateixes condicions
en tots els llocs del territori
quan dic territori
em refereixo
a tots els països catalans
que hem dit sempre
doncs bé
hi ha llocs on té
més bona salut
que d'altres
i és clar
és que
el català
ha d'estar
sempre lluitant
per sobreviure
i això és molt
és molt difícil
vols dir que les escoles
no han baixat una mica
la guàrdia
des d'aquella eufòria
que van tenir
amb la immersió
i tot allò
no ho sé
les escoles
potser
potser no
potser continuen
també
doncs
fent la seva feina
jo més que l'escola
trobo que
el lloc
on està
més desemparat
el català
és en els mitjans
aquests de comunicacions
de masses
en tot el que és
el món del cinema
de les cançons
els referents
que tenen
els nostres fills
de vegades
doncs són uns
uns cantants
que canten
en castellà
perquè
potser els nostres
no estan prou promocionats
la llengua
de vegades
al carrer
també
va cada vegada
més tendint
a utilitzar-se
el castellà
clar
mentre no es trenqui
el vincle
això que diem
de la transmissió
de pares a fills
doncs
bé
en certa manera
estem salvats
el més important
és això
és el dia a dia
i la llengua d'ús
no tant a l'escola
sinó
en
tot
els ambients
no
en el carrer
dins de casa
mentre això estigui així
està bé
la pena
és que hi ha territoris
com per exemple
el País Valencià
on aquest trencament
s'està començant
a produir
o es produeix
amb més intensitat
i això
doncs
hi ha alerta
te fa posar en alerta
d'uns perills
sobretot
vas parlar
de l'ús social
de la llengua
dels joves
dels joves
dels joves
sobretot
que tenen tendència
parlen català
a l'institut
a la classe
però quan surten
la llengua social
de relacionar-se
amb els altres
és el castellà
i això apunta
que també és un signe
de rebeldia
s'apuntava aquí
des de la Secretaria
de Política Lingüística
presentant aquesta nova
campanya de la Queta
adreçada als joves
també comentaven
que un punt de rebeldia
que abans
el punt de rebeldia
era parlar en català
ara fins a cert punt
i en determinats aspectes
el punt de rebeldia
podia ser aquest
emprear una llengua
que en fi
sigui com sigui
nosaltres estem utilitzant
el català
ara entrarem
en aquesta ronda
de preguntes
curtetes
de totes maneres
Carme
tu recordes
l'època dels primers
treballs de camp?
dels que he fet jo
dels primers treballs
que he fet
o dels que s'ha fet
en general
no no
dels teus
dels meus
a veure
els treballs de camp
sí
quan vaig
bueno
bàsicament
així treball de camp
treball de camp
és a dir
anar fent aquestes
a banda
del que vaig fer
per a les assignatures
que vaig cursar
jo
amb aquest curs
que us deia
de literatura tradicional
que vaig anar
recordo
jo vaig recollir
uns contes
de Vilarrodona
que ara estan recollits
a l'arxiu
de Folclore
ja tenim
la Filologia Catalana
aquí a la universitat
tenim un arxiu
on tot aquest treball
que fan els alumnes
doncs es guarda
està doncs
amb cintes
està doncs preparat
perquè
en fi
pugui ser disponible
en un moment donat
per recerca i tal
així la recerca
més important
que vaig fer
va ser
la que vaig fer
l'any 95
sembla que va ser
Andorra
un encàrrec
del govern d'Andorra
que volia fer
el seu objectiu
era fer
un arxiu etnogràfic
i llavors
ens van demanar
un grup de gent
una part de l'equip
eren antropòlegs
de la universitat
ells em van convidar a mi
perquè
m'encarregues
de la part aquesta
més de literatura oral
i
aquí vaig fer
moltes entrevistes
a gent andorrana
perquè els andorrans
volien
tenir
inventariat
el seu patrimoni
va ser un treball
molt interessant
vaig fer una trentena
d'entrevistes
i allà
va sortir
molta informació
etcètera
i bé
després ha anat
fent altres coses
però en general
quan vas
sobretot
les persones grans
a preguntar
són prou receptius
els hi encanta
els hi encanta
els hi encanta
i a més agraeixen
que vagi algú
allí amb ganes
de passar-s'hi
tota la tarda
i parlar
i ells t'expliquen
les coses
i a més els fa
molta il·lusió
que tu
que els interessin
aquestes coses
que ells saben
també
alhora
prenen consciència
que realment
ells porten
a dintre
tota una sèrie
de coneixements
de saviesa
que
el teu dia
té 24 hores
sí sí
com el de tothom
jo també li volia preguntar
tens temps
no perquè
és que esclar
s'han donat
unes fulles aquí
de l'internet
i mare de Déu senyor
els llibres
que arriben a haver escrit
no tant
per tant
per tant
vol dir
que a part d'això
els que deus llegir tu
pel teu compte
treballar
perquè per viure
s'ha de treballar
i lo jove aquests
ai gràcies
jo no sé
ets molt organitzada
sí
la veritat
és que sí
dines i sopes
tot i tot
sí
però jo crec
que això
d'altres que sou dones
totes aquí
segur que m'enteneu perfectament
perquè feu el mateix que jo
a veure
jo crec que he desenvolupat
amb els anys
una gran capacitat
organitzativa
que no me l'han ensenyat
en cap curset
ni en cap màster
simplement
que mires de treure
el màxim de rendiment
a les hores que tens
i a vegades
doncs mentre
jo recordo
a veure
jo vaig fer la tesi doctoral
la vaig llegir
quan el meu fill petit
encara no tenia un any
i el gran tenia 4 anys
la vaig llegir llavors
vol dir que la investigació
l'havia fet prèviament
amb ajuda d'altra gent
que les famílies
per això estan
no?
perquè ens ajudem molt
també
i a més a més
doncs
amb organització
quan tenia el xiquet
fent la migdiada
doncs jo em posava
l'ordinador
i llavors m'organitzava
i a l'hora de sopar
ja faig el dinar
de l'endemà
i una mica
suposo que com tothom
que treballa
no?
una mica
planificar el teu temps
de manera
que també et quedi temps
pel lleure
lògicament
jo sempre dic
que els caps de setmana
per mi són sagrats
i
excepte algunes ocasions
que tens alguna feina
molt urgent
però intento
que no em passi
els caps de setmana
jo els dedico
als meus fills
i al meu marit
i al meu lleure
i vaig
doncs a veure
els partits
de bàsquet
del meu xiquet
que juga
doncs
amb la lliga
catalana
i vaig
amb l'autobús
amb els pares
doncs anem aquí
anem allà
sí
el que passa
és que bé
doncs
intentes anar
com que també
és una cosa
que m'agrada molt
la veritat
és que hi trobo temps
doncs ara sí
Carme
amb el teu permís
fem les preguntes
del final
perquè a la una
arriben les notícies
doncs vinga
Has vist alguna
pel·lícula porno?
Aquesta és un clàssic
doncs mira
aquesta
et diré
que
no l'he vist
però la podria haver vist
perquè
curiosament
amb això de l'internet
els meus fills
que es baixen pel·lícules
i tot això
un dia
el meu fill
va dir
mira mama
m'he baixat una pel·lícula
del Garfield
que posava Garfield
i resulta que era
una pel·lícula porno
i li vaig dir
doncs alerta
no no
que ja l'he llançat
és a dir
que realment
no n'he vist cap
això és veritat
Vas renunciar lliurement
a no veure-ho
però l'hagués pogut veure
el que passa és que
bueno mira
diríem que potser
però si no té temps
hi ha altres
no
és qüestió també de gustos
m'imagino
que si només que m'ho proposés
és fàcil
però bé
m'han interessat altres coses
la següent
tres coses
que demanaries als reis
si te les poguéssim portar
ai que demanaria als reis
ai que difícil
doncs no sé
no sé què demanaria
llibres
perquè és el meu
el meu món
segurament
tenir una bona
tenir gent al meu costat
que em permetés
parlar i explicar
és a dir
aquesta companyia
que demana
aquesta tradició
i bé
diríem que
salut per tothom
molt bé
normalment fem
fer dir dos adjectius
en una sèrie de polítics
però a tu et direm
no no no
t'han tret els polítics
els direm
és una enxufada
és una enxufada
Carme
molt complicat
és el teu bé
m'ho he d'adaptat
mira
començant
el príncep de la blanca neus
un adjectiu
un adjectiu
el príncep de la blanca neus
el del petó
el del petó
doncs galant
diria
la caputxeta
la caputxeta
confiada
el porquet gran
el porquet gran
una mica mandros
la madrastra
de vent de focs
la madrastra
uf
molt dolenta
molt dolenta
el petufet
ai
el petufet
el petufet
doncs una delícia
de criatura
i
el Pere Valent
el Pere Valent
que ens ha sortit abans
doncs el Pere Valent
intrepid
atrevit
Carme
un llibre que t'hauria agradat escriure
un llibre que m'hagués agradat escriure
doncs mira
el Tirant lo Blanc
jo crec que el Tirant lo Blanc
és la novel·la
per excel·lència
no entenc per què
no sé
ara s'ha fet una pel·lícula
que es diu Tirant del Blanc
que es diu Tirant del Blanc
que és una fatal
que no entenc per què
no s'ha fet
en fi
hauria donat
de si per una sèrie
d'aquelles
impressionant
té una qualitat
extraordinària
penso que és l'obra
l'obra
per excel·lència
has escrit algun acudit
i si se'l pots explicar
algun acudit
que hagis escrit
ai acudits
jo no soc molt
molt donada
molt donada
sí
no tinc gràcia
la veritat és aquesta
però el que passa
és que la meva mare sí
ma mare
oi
ella és genial
pels acudits
i n'explica
i bueno
s'ho passa
s'ho passa molt bé
se'ls inventa
els adapta
i n'explica
i a mi em passa això
que ara em dius
explicant un
i no me'n vindria
cap al cap
sóc amb això
bastant
bastant dolenta
doncs vinga
passem a una altra
ordena les colles de castells
la vella
la jove
Sant Pere i Xampau
i Serratllo
com que les ordeni
a veure quina
la teva
la preferència
això també és una mica delicat
però a veure
jo diria que
per afinitat
per qüestions
diria
d'amistat
i de feina
també
la de xiquets de Tarragona
perquè ara estem fent
precisament amb ells
hem fet treball de camp
també
i esperem treure un llibre aviat
sobre
aquest aspecte
dels castells
que no s'ha
no s'ha tractat
fins ara
en els llibres
s'explica com s'han fet els castells
i tal
i qual més històrics
i aquí expliquem anècdotes
com vivien els castellers
d'abans
què feien
on anaven
una mica per afinitat
diria aquests
i bé
després les altres
més o menys
al mateix nivell
ahir a Sant Jordi
vas regalar un llibre
sí
i te'n van regalar o no
sí
també
i ens pots dir quins
sí
bueno a veure
jo vaig regalar
a veure
el meu marit
un llibre de ciència ficció
que es va triar ell
perquè li agrada molt
la ciència ficció
i després els meus dos fills
en un li vaig regalar
el petit
el del Harry Potter
que no tenia
que és el que li faltava
i després
a l'altre
li vaig regalar
el de Pandora
al Congo
el d'Albert Sánchez Pinyol
i a mi
em van regalar
un llibre
que és
el rondellari
de Pineda
que és un llibre
que va escriure
una rondellista
molt important
i desconeguda
no la coneixem
que és de
bueno la coneixem
no es coneix
pel gran públic
que es diu Sara Llorenç
que va recollir
un centenar
de rondelles
esplèndides
precioses
totes elles
i bé
me'l van regalar
aquest llibre
i a més
el vaig haver
de presentar
Pineda de Mar
doncs
per nosaltres
ha estat un regal
jo diria
tota aquesta estona
que hem compartit
amb Carme Oriol
gràcies Carme
a vosaltres
ha estat un plaer
fins la propera
i gràcies
naturalment
a Laura Román
Laura Picó
Carme Pedrol
Rosa Gairal
ens trobem la propera setmana
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies