Ara són dos quarts de deu del matí, mig minuts segueix endavant el matí de Tarragona Ràdio
amb el temps de la mirada, aquest repàs o aquest comentari personal a l'actualitat de la setmana
que fem cada divendres al matí de Tarragona Ràdio.
Avui hem convidat en Baudí-Li Baquer. Baudí-Li, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut, és responsable de premsa, portaveu del col·lectiu H2O del Camp de Tarragona.
Aviam, val a dir que això sempre ens agrada dir-ho,
que tot i que representen entitats a vegades als nostres convidats,
totes les opinions que presenten a l'espai de comentari sempre són personals,
Baudí-Li, perquè tot i que t'hem presentat com a portaveu d'H2O
perquè creiem que també és una entitat que val la pena aprofitar totes les oportunitats
per donar-la a conèixer, perquè és d'aquelles entitats que probablement
les persones que la integren o que són properes en gais, lesbianes, transsexuals
del Camp de Tarragona la coneixen bé, però probablement la societat en general
doncs se diu, calla, que com que jo no soc ni una cosa ni l'altra no sé que existeix, no?
Però està bé saber què hi és.
Sí, sí, nosaltres quan ens vau convidar, doncs, bueno, ho vam agrair,
ho agraïm ara també aquí a través dels micros,
i vam pensar que justament també era una bona oportunitat
perquè molta gent que encara no ens coneix, doncs que conegui l'associació
i que vegi que estem treballant pels drets i la dignitat de gais i lesbianes.
Teniu una plana web amb tota la informació, que també és una eina de contacte.
Sí, sí, per a algú que no ens conegui i li interessi que ens estigui escoltant avui,
doncs si et sembla bé la podem dir, perquè la gent a través de la pàgina web
ja pot trobar molta informació de què és l'associació i què és el que fem, no?
La pàgina web és la següent, www.h2o-web.org
Llavors, tothom que vulgui, doncs allà trobar informació del que fem
i a part més notícies també relacionades amb tota la temàtica i la realitat homosexual.
I què és el que feu, vau dir-li, a l'associació?
Doncs mira, nosaltres intentem, com dèiem fa un momentet,
primer de tot, reclamar i defensar públicament els drets i la dignitat
de gais lesbianes, bisexuals i transsexuals.
El tema de drets, afortunadament, últimament i sobretot amb la llei de matrimoni homosexual
de l'any passat, el 2005, per a tota Espanya, ja s'ha aconseguit molt
i realment a nivell de drets està en una posició que mai l'havíem tingut
amb aquesta societat i estem molt satisfeits, no?
I després tenim tota la part social, que és la que estem treballant més ara,
no només en altres actors, sinó en general totes les associacions
que hi ha de gais i lesbianes, i especialment a Barcelona, que n'hi ha més, evidentment,
doncs estem treballant a la part social.
És a dir, que perquè a nivell legal o de dret estigui regularitzat
i hi hagi igualtat respecte a les persones heterosexuals,
això no comporta que automàticament a nivell social també hi hagi igualtat.
Llavors, nosaltres continuem denunciant casos que hi ha, per exemple, d'homofòbia,
que pot ser tant a les escoles, coses que poden semblar més lleus,
però que per un nen, per un adolescent, és molt important, evidentment, no?
Com és la burla, l'insult, amb aquella persona que és diferent
o que és potser més amanerada o no, que simplement pensa que és homosexual
i moltes vegades potser ni ho és, no?
Després, a la feina, per exemple, també a les feines estem molt atents
en casos que hi ha de discriminació per orientació sexual,
tot i que també, afortunadament, l'estat de dret que vivim
dona oportunitat per remediar-ho també, no?
Però s'ho continuen donant.
I després, els casos més flagrants de, com anem, d'homofòbia,
que és allà l'agressió física, que, afortunadament, també...
Que s'en donen, però...
A veure, afortunadament, cada vegada menys, però sí que s'en donen.
Precisament, jo avui volia comentar també dins de l'actualitat,
recordar així els casos potser que s'han donat més últimament,
que s'han sentit més.
I, precisament, aquí a les nostres comarques, va ser ara el mes d'agost,
en posta, doncs, un noi homosexual està en una discoteca
i va patir l'agressió física d'un grup de nois,
doncs, evidentment, per homofòbia, no?
Això es va donar i es va denunciar per una associació que hi ha per les Terres d'Alebre,
que es diu L'Armari, i ho va denunciar públicament, com a exemple.
I, si no, també tenim una notícia encara més recent,
que no és d'agressió física, però sí que és part de discriminació,
per orientació sexual, suposadament, evidentment això també ho va dir la llei,
perquè això ha d'anar a judici, però almenys està aquí la denúncia,
que és a Sevilla, això és aquesta setmana mateix.
Sí, sí, en un bar, no?
Ho hem sentit, en un bar de Sevilla, una parella de nois,
una parella homosexual, doncs, per fer-se...
Bé, clar, aquí hi ha les dues versions, no?
Per això també està la justícia que ha de determinar què ha passat, no?
Però, en principi, aquests nois denuncien el propietari del bar,
dient que els va expulsar del bar per fer-se un petó,
i, a més a més, amb amenaces amb una barra de ferro.
Això és el que diuen els nois.
El senyor, el propietari del bar, diu que sí que es va cridar l'atenció,
però que és perquè, diguéssim, tenint una actitud,
no sé si posava avui llegit impúdica o alguna cosa així.
Clar, ja et dic, aquí la llei és que aquí ha de determinar què va passar, no?
Però a mi em sembla molt curiós, perdó,
em sembla molt curiós que aquests casos que salten a la llum, no?,
d'actituds impúdiques, sempre em fan referència a parelles homosexuals.
Me fa molta gràcia que una parella heterosexual,
quan està en un lloc públic, se fa petons o el que vulgui,
mostra efectivitat i mai es considera impúdic, no?
En canvi, amb una parella homosexual sí.
Llavors, per tant, jo crec que l'actitud és la persona que ho mira
i també és comprensible, no?
Com deieu els mateixos nois que fan la denúncia,
que és comprensible que la cultura d'una persona
o l'enseïment que ha rebut, doncs, no hagi estat acostumat
a veure aquest tipus de relacions afectives entre dos nois o dues noies.
Però, bueno, per això estem aquí, per millorar-ho
i per denunciar si és un cas que realment és per homofòbia.
A mi em va cridar l'atenció aquesta notícia, que també la vaig llegir,
que el propietari del bar, que això és un comentari molt típic, no?,
de dir, jo tinc molts amics homosexuals, no és un tema homofòbic, no?
Perquè jo tinc molts amics homosexuals,
com dient, bé, tu tens amics, punt, que siguin homosexuals o no,
i és un tema absolutament que entra dins del privat.
Com s'utilitza a vegades, no?, per una mica netejar la imatge,
de dir, no, no, si no és un tema de...
I en el fons sí que hi ha aquest perjudici.
Bueno, ja diem, en aquest cas, clar, nosaltres no hi eren,
doncs escoltem una part, escoltem l'altra, no?
Sí, però sí que és veritat que molts d'altres, i jo mateix hem patit,
per mostrar en públic efectivitat, doncs una recriminació,
en bars, en discoteques, i en canvi les pàries heterosexuals no, no?
I llavors això també, per això estem aquí, per dir-ho públicament, no?,
que la gent s'ha de conscienciar i vegi que realment quin és el problema.
A part, el que deies, em fa molta gràcia,
perquè nosaltres considerem a l'associació
que el llenguatge, precisament, és molt important,
tant per, diguéssim, per coses bones com per les dolentes.
I aquest comentari que has dit tu ara, que tinc molts amics o amics...
Sí, sí, és el que fa.
Sí, bueno, això és molt curiós perquè nosaltres hem vist a l'associació...
S'utilitza molta gent, eh?
Sí, però mira, fixa't que hem vist a l'associació,
en uns anys, o almenys el que hem pogut observar en altres, no?
Fa un temps la gent te deia
que ja tinc un amic homosexual, no?,
quan la cosa potser no se'n parlava tant, encara no hi havia la llei.
És com de progre, no?, també.
Era com un amic, ja era com dir, ui, un amic ja és molt, no?
Tinc la meva quota personal coberta.
Sí, després, en canvi, més endavant,
com que ja la cosa es va naturalitzar més
i estem molt contents que, afortunadament,
a poc a poc la societat va,
nosaltres quedem en un pas lent, però en el camí correcte.
A altres països estem molt bé comparant.
Sí, sí, tant a nivell legal com social, eh?
Vull dir, estem molt satisfeits que la societat,
doncs, majoritàriament, doncs, ho veu com amb naturalitat,
com és, no?, l'homosexualitat.
Però, a mi, llavors, amb el temps vam passar a dir a molta gent
amic homosexual, ah, tinc molts amics homosexuals,
que és el que has dit tu, no?,
i llavors ja deies, bueno, ja és molt, ja està bé.
O tot i si pensàvem que no és explicació de res,
no té per què dir-se això.
Tinc un amic, punt.
És una cosa privada i, després, un altre cas, ho publica.
I ara, afortunadament, avui en dia,
la veritat és que cada vegada ho sentim menys, no?,
perquè ja es dona per fet que és una cosa tan natural
que hi hagi tant gent heterosexual com a homosexual a la societat
i que, per tant, conèixer la gent homosexual sigui un familiar,
sigui un veí, sigui un company de feina.
És una cosa tan òbvia que ja ni es diu.
Llavors, en aquest sentit, el llenguatge es pot també observar
i creiem que és positiu, no?, que ara ja la gent no ho diu,
majoritàriament no ho diu perquè és òbvi i és una cosa natural.
La cosa anirà realment bé quan no et plantegis, doncs,
la inclinació sexual o l'afectivitat en qüestió de gènere
de la persona que tens davant, no?,
senzillament una persona en la que mantens una relació
que pugui ser laboral, personal...
De totes maneres, jo això estic d'acord amb tu.
Si estàs en un restaurant i si ets heterosexuals
i et fas un petó als llavis amb la teva parella,
ningú no pararà d'atenció.
Si ho fan dos nois o dues noies amb la mateixa intensitat
i en la mateixa situació, òbviament, i afortunadament
és el que dius, som una societat bastant en condicions
des d'aquest punt de vista, però sempre es deixen a la mirada.
No diré escandalitzada, però sí encuriosida,
sempre es deixen a la mirada.
Sí, doncs per això aquesta és la lluita, diguéssim,
que tenim ara la lluita social.
És més subtil, però encara queda aquella cosa.
Sí, sí, que arribi a fer-se aquest cas un petó de dos nois
o dues noies amb un local i ningú s'estranyi,
ningú miri o no digui res, no?
Aquí és on estem ara i per això estem reclamant
el nostre lloc a la societat i que la gent vegi
que l'homosexualitat és tan natural com l'heterosexualitat
i no només no s'ha de discriminar a nivell legal,
que això afortunadament tothom ja ho entén avui en dia,
sinó tampoc en aquests casos potser més petits,
però que per nosaltres és important, evidentment.
De totes maneres, Maudili, jo no sé si sona que...
No tinc cap mena de perjudici, però dins del món laboral
jo tinc la sensació que hi ha sectors productius
que són més homòfobs que d'altres.
És a dir, i m'explico, determinats sectors
que tenen un tipus de feina de professions liberals,
que estan vinculats amb el món de la creació,
probablement no hi hagi una discriminació,
no hi hagi una certa homofòbia.
Sectors més primaris, com ara la construcció
de determinades feines, jo tinc la sensació,
per experiències que més o menys coneixes,
que la persona homosexual s'ho amaga.
Bé, que la persona homosexual encara no dic que ho és a la feina,
encara per desgràcia en molts dos i molts sectors.
T'hi dius, home, i perquè t'has amagat una cosa que...
D'entrada no és cap delicta, dius.
Sí, sí.
Bé, no és delicta, però per el que dèiem,
per la pressió social que això et pot generar.
Et diria que sí que no.
És a dir, com a tota la vida,
et pots trobar moltes sorpreses, no és veritat.
I hi ha aquesta creença, com a mínim, d'això que jo et preguntava.
Sí, però bueno, seria difícil realment...
No sé què dir-te, eh?
En principi sí que pot ser que en segons quins sectors
sigui encara més dur per una persona homosexual,
per l'entorn de...
de viure en la naturalitat, no és la homosexualitat.
Hi ha un cert component molt masclista
en determinats col·lectius.
Sí, però també és veritat que jo crec que aquí,
i nosaltres sempre apel·lem a la responsabilitat
de cada persona, a la valentia,
de, nosaltres el que diem, la visibilitat, no?
És a dir, evidentment, no amagar-se de res
en cap àmbit de la teva vida,
tampoc a la feina, no?
I llavors, en aquest sentit, jo creiem que si una persona,
tot i l'ambient aparentment hostil,
doncs fa el pas i, bueno, reconeix amb naturalitat
la seva orientació sexual.
Tenim la mosca de la ràdio en lloc de la mosca de la tele.
La seva orientació sexual ho reconeix sense problema,
i amb naturalitat.
Jo crec que, ni que sigui potser un mig termini,
doncs acceptarà amb naturalitat també la seva feina, no?
A vegades també la por, el silenci,
és el que encara alimenta més aquells comentaris
o aquesta pressió social que has notat, no?
Un cop fas potser el pas
i superar potser la sorpresa inicial
o els comentaris inicials,
després jo crec que, vaja,
tot s'accepta amb naturalitat
i també fins i tot en sectors que, a priori,
no et podries imaginar, no?
Parlaves de l'escola.
L'adolescència és una etapa complexa.
No dic dolenta, sinó tot el contrari.
És meravellosa, però alhora és complexa.
Aquest cap de setmana reuneixen les federacions
d'associacions de mares i pares d'alumnes de tot Catalunya
en el seu congrés anual.
Damunt la taula, la problemàtica d'agressions,
de violència, de problemes que hi ha,
sobretot a l'ensenyament secundari.
Penso que si en aquesta etapa tan complexa
descobrir la pròpia sexualitat és tan complicat,
si a sobre hi ha una certa pressió
si la tendència és homosexual o bisexual
en un adolescent,
probablement sigui l'època, l'etapa de la vida
en què les persones necessiten més recolzament
i sobretot de la família.
I a vegades això és més complicat, no?
No per falta de voluntat,
perquè un fill o una filla se l'estima,
per desconeixement o per no saber exactament què fer.
Sí, sí.
La veritat és que el tema dels nens,
els adolescents a l'escola,
nosaltres creiem que és molt important
i precisament dins d'AC2O, de l'associació,
nosaltres funcionem per àrees de treball
i precisament tenim un àrea de treball
que és l'àrea d'educació
que està treballant precisament tot aquest tema, no?
Perquè, com deies tu,
en aquesta edat és especialment important
donar suport a nens i nenes, no?
I, bueno, dins de l'àrea d'educació,
estan treballant precisament ara
en una agenda que seria com un recull
del procediment de fer a les escoles
davant dels nens,
primer, donar la informació
sense que no sigui heterosexista,
que entenem que molts cops és així,
sinó que mostri tota la diversitat
afectiva o sexual,
i, per una altra banda,
també acollir i entendre millor
els nens i nenes que puguin tenir aquestes inquietuds,
o que siguin, clarament,
que a vegades d'aquesta edat no ho saben, no?
Però que ho siguin,
o que pensin que són homosexuals
o bisexuals,
bueno, cadascú sabrà,
per on va després a la seva vida,
doncs poder-los ajudar
a que no pateixin cap tipus de discriminació
des del primer moment ja a la seva vida,
que és a l'escola, no?
Després ja hi ha el tema de la feina,
el carrer, etcètera.
Però la discriminació és una cosa.
Però el primer pas ja a l'escola.
Però com se senten ells?
La perplexitat amb la qual assisteixen aquesta...
Bueno, utilitzem discriminació
a nivell general per a tots els amics,
però, bueno, en aquest cas concret de l'escola,
clar, la discriminació és sentir-se diferent,
sentir-se rebutjat,
sentir-se que no poden expressar allò que senten.
Evidentment, fer un comentari,
un noi sobre un altre noi,
clar, com ho fa,
sentir-se diferent, sobretot.
Les noies, les lesbianes,
encara estan menys acceptades que els homes
des d'aquest punt de vista, no?
Sí, la veritat és que...
No, la veritat és que és així
i és una llàstima, no?
Perquè...
Diuen que hi ha una doble discriminació, no?
Sí, per ser lesbianes i per ser dones.
És una llàstima perquè justament ara,
com dèiem, estem en un moment de la societat,
aquí, espanyola i catalana,
doncs que tenim un nivell molt bo d'acceptació
i de naturalitat,
les lleis també ens donen suport.
Tenim la llei de matrimoni homosexual,
que hem de recordar que només quatre països
al món la tenen, vull dir que...
Podem estar orgullosos, eh?
Això no ho hem d'oblidar
i ho hem de dir sempre, no?
I malgrat això, justament en aquest moment,
que és com un moment que es pot aprofitar, no?
Doncs per justament reclamar drets per a tothom.
És una llestima que les lesbianes
encara parteixen més discriminació
i, de fet, s'ha de dir que, per exemple,
tant als mitjans de comunicació,
en general,
sempre apareixen més nois públicament
reconeixent la seva homosexualitat,
sigui famós o sigui gent, doncs,
que atreviixi per altres motius,
que no dones.
I a l'associació mateix, doncs,
tenim molts...
està formada per molts més nois que noies,
cosa que nosaltres sempre fem una crida
que les noies lesbianes vinguin,
s'assumin a l'associació
i des d'allà també treballin
per la defensa dels seus drets.
Capítol, a banda,
mereixen transsexuals,
el que passa és que continuarem parlant
i no acabarem aquest tema.
Segur que hem arribat a una certa normalitat
des del moment que a la campanya electoral,
per primera vegada,
els partits polítics en les seves propostes
no han fet gaires crides
ni han fet gaires propostes
en relació al col·lectiu d'homosexuals, no?
Per tant, això vol dir que estem normalitzats.
Però ja saps tu que quan arriba aquesta època
agafem tots els col·lectius aquells
que reivindiquen pim-pam
i intentem...
Sí, com dèiem,
fan aquestes crides a nivell legal.
Clar, per exemple,
l'any passat,
el Partit Socialista,
per exemple,
o altres partits
o altres partits d'esquerres,
principalment,
podien demanar,
o prometre, diguéssim,
a la campanya
la llei de matrimoni homosexual,
com va fer el Partit Socialista a Espanya l'any passat,
i ara ja no cal que ho fassin
perquè ja hi és,
evidentment,
en aquest sentit,
això ja no cal parlar-ho
perquè ja està superat, no?
Ja hi ha la llei...
Però com a col·lectiu ja estàveu acostumats
a que sempre us vinguessin a buscar
en determinats moments, no?
Sí, sí, sí.
Sí, però ho pots veure
com ho estàs dient tu,
com una mica com d'interès dels partits, no?,
en l'època electoral,
però mireu també d'altra manera, no?
Mireu també que
nosaltres també volem ser presents
com volem ser presents a la vida
en tots els espais,
doncs també en la política
i també en l'època electoral,
i també volem que se'n parli de nosaltres,
i precisament avui en dia
sí que encara la part legal
no com dèiem,
perquè doncs ja està superada, diguéssim,
però la part social
sí que encara avui en dia
doncs està parlant a la campanya,
sobretot als partits d'esquerres,
doncs,
per fomentar el que dèiem, no?,
fomentar la naturalitat
doncs al carrer,
a l'escola i a la feina
i al dia a dia.
Home, doncs fins i tot
el Partit Popular,
un partit conservador,
també entre els seus militants,
doncs té persones
que s'han declarat homosexuals
i que s'han casat,
i que s'han casat,
i no s'ha enfonsat el món,
ni ha passat res extraordinari.
Sí, el que passa és que justament,
bé, hi ha clau política,
clar,
amb el Partit Popular
el que es diu,
i diuen a tota la situació,
és aquesta
doble cara, no?,
per una banda,
tenen presentat encara avui en dia,
que ho hem de recordar,
que no està oblidat,
el recurs d'inconstitucionalitat
a la llei de matrimoni homosexual,
i d'altra banda,
no només obliden això,
sinó que,
amb les mateixes persones
del Partit Popular,
membres del Partit Popular,
s'han utilitzat aquesta llei
per casar-se,
nosaltres entenem que no,
no té molta lògica,
no?,
si estàs recorrent a una llei,
utilitzar-la particularment,
no?,
però...
És,
parlaves que quatre països al món
només donen aquesta possibilitat
de reafirmar uns drets
que són per a tothom,
en aquest cas,
pel col·lectiu d'homosexuals,
els països anomenats del tercer món
amb vies de desenvolupament,
ser pobre i ser homosexual,
encara és pitjor?
Sí, sí, molt pitjor.
Molt pitjor,
perquè allà t'hi jugàs la vida, ja.
No, però pensa que en molts països,
no només africans,
sinó...
No,
que no està cadascú,
sí,
en Latinoamèrica,
Asia...
En Latinoamèrica,
en països musulmans...
Són societats molt homòfobes.
...africans.
Homòfobes, eh?
Sí, però fixa't,
dius que és difícil ser homosexual,
és que suposadament
no n'hi ha en aquests països,
suposadament,
evidentment que n'hi ha,
igual que a tot arreu,
quan tu quan neixes,
no neixes
amb una orientació sexual
o una altra
en funció del país,
però a nivells de la societat
no existeixen,
jo realment,
un dia
amb un programa
que feien a TV3,
que era...
aquests que parlen
gent que ha vingut
d'altres països,
immigrants,
no sé...
Sí, sí, sí, sí.
És que no sé com
quin problema es feia.
Sí, ja ho recordo,
que eren diferents
flaixos d'immigrants,
tampoc no record l'any,
però està molt bé.
Sí, i parlaven de diferents temes.
Llavors hi havia un noi negre
que venia,
havia vingut d'Àfrica,
no sé de quin país,
i me'n recordo,
és que me'n recordo
efectivament que va dir,
diu, no, no,
és que a Àfrica
no hi ha homosexuals.
I ho va dir, sí,
vull dir, és que...
Convençut.
Convençut.
Probablement estava convençut.
Clar, que dius,
encara que ho estiguis convençut
o que no t'ho hagin dit mai
quan estàs a tallar
o que no ho coneguis cap cas,
vull dir,
no pots ni imaginar-te
que n'hi hagi,
encara que tu no ho sàpigues.
No, era convençut,
però convençudíssim, eh?
I a més,
un noi que porta aquí temps
perquè ja parlava català,
com per haver...
Porta temps, vull dir,
com per haver reflexionat al respecte.
I no, no,
jo estava convençut,
i ja, no, no,
és que a Àfrica
o al seu país no sé quina era,
diu, no hi ha homosexuals.
Clar, ja m'ha impactat molt.
Això, imagina't una persona
homosexual en aquests països,
a quin nivell ha de portar
de doble vida,
quin nivell de patiment
i d'ocultació
durant tota la vida, no?
Home, quantes vegades
ho hem vist,
el que passa que són,
miren, breus en diaris,
a Egipte, per exemple,
la persecució
contra les persones homosexuals
és terrible.
Sovint llegeixes
petites columnes
de detenció
de no sé quants homosexuals
condemnats a presó
i menors.
És que en aquests països
és el que dèiem,
no només la part social,
la part legal,
vull dir,
és delicte com,
per desgràcia,
era aquí a Espanya,
no fa tants anys,
els anys dels franquismes,
els anys 70 encara,
la llei de peligrosidad social,
per ser homosexual,
igual fóssim aleantes.
Anaves a la presó, no?
Doncs en aquests països,
molts països del món
encara estan així,
per ser homosexuals,
si ho declares públicament,
posen a la presó
i en una desena,
una d'otgena,
em sembla,
de països del món
està castigat
amb la pena de mort.
Llavors,
això és escandalós,
evidentment,
i nosaltres des d'aquí
portem la nostra petita
graneta de sorra
en el nostre àmbit,
però també sabem
que a nivell internacional
i sobretot
pels països
jatinoamericans,
que Espanya també
és un país de referència,
culturalment,
històricament,
doncs sabem
que ha estat molt important
que aquí a Espanya
s'hagi aprovat
la llei de matrimoni
homosexuals,
perquè ha reobert el debat
sobre la homosexualitat
també amb aquests països
i, diguéssim,
que tenen un referent,
igual que, per exemple,
en altres jo
o jo o en altres
aquí a Espanya
fa anys
vèiem Holanda,
no?
Vèiem a Holanda
que es poden casar
a Holanda
és com un lloc
de molta tolerància,
doncs ara
aquests països
també poden veure Espanya,
per tant,
hem de treballar des d'aquí
perquè indirectament
també ajudem
a altres països.
Però a banda
de la llei,
no t'ha sorprès,
aviam,
la pregunta no seria
si no t'ha sorprès,
la llei està molt bé,
però a mi
el que em va fer sentir
orgullós en aquest sentit
va ser l'actitud social,
perquè quan es parlava
que es legalitzarien
els matrimonis
veia les tertúlies,
els diàles,
ja saps,
les columnes d'opinió,
semblava que el món
s'hagués d'enfonsar
i era un tema
d'això,
de columnes d'opinió
i de tertúlies
perquè la gent al carrer
doncs
és que no va haver-hi
cap reacció
fora de tot
ni res,
es va assumir
una permeabilitat social.
Clar, fixa't que
diuen que la política
va pel darrere de la societat
i normalment la política
recull allò
que en la societat
prèviament
doncs s'ha debatut
o s'ha acceptat,
no?
I realment
si hi ha hagut,
per exemple,
en el passat
aquesta llei
de matrimoni homosexual
és perquè socialment
estava ja
molt ampliament acceptat.
Evidentment,
al 100%,
mai,
res,
cap tema
està acceptat al 100%,
no?
Però
amb una àmplia
majoria
i evidentment
això s'ha traslladat
a la política,
vull dir que
la societat
doncs ha entès
que era una cosa natural
i per això
s'ha aportat
també a la política,
no?
No era la intenció
parlar exclusivament
d'aquesta qüestió,
el que passa que...
De totes maneres,
això també és un pas
cap a la normalitat
o ho serà
el dia que no
haguem de parlar
de l'associació realment.
Per tant,
la prova
que no hem assolit
la normalitat
és que hem dedicat
pràcticament
tota la tertúlia
tot el temps,
oi?
Aquesta mirada...
Però si queda
algun minutat
si podem parlar
d'un altre...
Hem vist una notícia
que abans ho dèiem
al Baudíli,
ens ha sorprès,
surt al diari
El País,
diu que
premio para el buen
gobernante africano
multimillonario sudanés
ofrece
3,97 miliones
d'euros
al mejor dirigente
d'Àfrica.
És a dir,
diu que
si troben un dirigent
que no sigui corrupte
li dona
tots aquests diners.
Bé,
jo no sé si el trobarà,
diguem abans que no sabem
si el trobarà,
però en qualsevol cas
vulguis que no,
és com un incentiu,
no?
Ja estranya
que hi hagi
un milionari sudanès
tenint en compte
que a Sudán
hi hagi un milionari,
això ja sobta
o no,
perquè perquè hi hagi
milionaris
ha d'haver-hi
molta gent
passant-ho malament,
no?
Passant-ho malament.
doncs bé,
com dèiem,
almenys si és un incentiu
perquè pugui haver
algun dirigent
en aquesta línia,
doncs benvingut sigui,
no?
Ja veuràs tu,
començant ara
a falsificar proves
i a més posaran de...
els jurats seran
integrants de l'ONU,
que ja sabem
el paper que fa últimament
en l'escenari internacional
i dirigents
del Banc Mundial.
Sí, sí,
el que passa no sé
si arribaran a portar
algú doncs
amb el...
diguem-ne
amb aquesta prova
perquè no sé
si arribarà a haver
ningú
que ja a priori
tingui unes
característiques
tan òptimes.
Si algú vol governar
Àfrica correctament
i honestament
ja ho sap,
això a banda...
No cal anar a Àfrica
perquè vaja,
aquí també...
Hi ha cosetes a fer, no?
No,
sobretot
el tema de l'especulació
immobiliària, no?
Tots aquests escàndols
que és política, no?
Però escolta,
això no es fan un dia,
no?
Això no es fan un dia,
això feia temps.
Clar,
a Marbella,
diguéssim que
ja fa anys que se'n parla
i això, no?
Però és que ara
estan sortint
les altres Marbelles
que li diuen, no?
A tot Espanya,
a tot arreu,
per Madrid,
sobretot també per la costa...
Avui surt també
tot un poble
que es va manifestar ahir,
Cuevas del Becerro a Màlaga
en contra de l'especulació.
L'especulació
no es fa d'un dia per l'altre.
Totes aquestes edificacions
que hi ha
no es construeixen
en una setmana.
Ja fa anys
que s'arrossega
i de cop i volta
ens hem adonat...
Ara ho veuen.
Sí, és curiós com és
que la justícia...
I la projecció internacional
que ens donen
de país corrupte...
Molt mala imatge.
És curiós com la justícia
mateix no ho ha vist abans
i no ha actuat abans, no?
Diguéssim que pot fer-ho
perquè estem veient
ara que ho està fent
doncs perquè no ho ha fet abans, no?
Sí, sí.
Això és el que ens preguntem tots, no?
Perquè no ho ha fet abans.
Perquè això repercuteix
molt directament
totes aquestes persones
que estem veient aquí
a la fotografia del diari
manifestant-se
repercuteixen
el preu de la vivenda,
repercuteixen
el tipus de vida
que va portar una persona
treballant
si pot accedir
o no
en una vivenda, no?
I això determina
la seva vida futura.
Ens afecta a tots.
i els joves sobretot.
Doncs a treballar la justícia, no?
Comença la tardor literària
aquí a Tarragona.
Hi ha un moviment cultural
important i consolidat, no?
Molta activitat.
Sí, a veure,
diuen que la cultura
doncs és l'eina
bàsica per tot.
Enllaçant-ho,
m'heu de perdonar
amb la temàtica
de l'homosexualitat.
És inevitable.
Doncs tot el que sigui
coneixement
i a través de la lectura
tot el que s'adquirís
en la lectura
sempre és bo
per la mateixa persona
i per la societat, no?
És a dir,
que tothom
compra llibres
i llegi.
Fem un intensiu, eh?
En aquests minuts
amb el vol dir.
Sí, sí, perquè
ens hem apassionat
amb...
Sí, i no m'estranya, eh?
Perquè és el que tu deies,
no deixa de ser
una eina pedagògica
també,
una tertúlia
de ràdio
per poder parlar
tranquil·lament,
àmpliament
doncs de les inquietuds
de les persones
homosexuals o no,
que és el mateix.
De totes les persones, clar.
De totes maneres,
el que sí m'agradaria
comentar amb tu
perquè sempre ens queixem
i diem que no fan res bé,
ens ha agradat molt
el conèixer que
tot el que és la zona,
la finca de Tabacalera
quedarà com una zona verda
a la ciutat de Tarragona.
A mi la veritat
és que m'ha fet contenta
que és de notícia, eh?
Sí, sí,
jo m'he enterat
venint cap a Tarragona
des d'arreus,
que ha vingut d'arreus
al cotxe,
has dit tu
precisament la notícia
i ara ho comentaves
que fins i tot
a tu també t'has sorprès molt,
no?
Benvingut sigui.
I tant.
És a dir,
tot el que sigui...
Sí, perquè en principi
s'havien de fer
en una part habitatge,
es diu, no, no,
canviem els terrenys...
Sí, sí,
no, tot el que sigui
doncs a dedicar espai,
ara parlàvem
de l'especulació justament,
dedicar espai
a ús públic,
és a dir,
per a tota la població,
doncs,
és molt millor
que no pisos,
que ja hi ha molts llocs
per fer pisos
i n'hi ha molts
i se n'han de fer,
aquests llocs
de l'especulació...
Doncs abans els han de fer
per aquí.
No, no,
tot el que sigui
fer ús públic
de l'espai,
doncs,
de mi que sigui.
Molt bé.
Vaudí-li Baquer,
responsable de premsa
del col·lectiu
H2O del Camp de Tarragona.
Moltíssimes gràcies
per venir,
esperem que vinguis una vegada
perquè ens queden
molts temes pendents, eh?
Sempre que vulgueu
ens truqueu i venim.
Doncs no dubtis
que ho farem.
Moltes gràcies.
Gràcies per convidar-nos.
Adéu-siau, bon dia.