Temps ja de tertúlia al matí de Tarragona Ràdio.
En aquest matí, amb aquest temps tan inestable
com si fos ja un dia de tardor, saludem els contartulis
que, malgrat la pluja, han arribat puntuals a la tertúlia.
Tenim l'Antoni Vives, que és el degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Antoni, bon dia.
Bon dia, amb mullats, amb trànsit, però m'arriba.
Però han arribat puntuals, eh?
Som gent previsora.
També ens acompanya el llibreter Ramon Marruat.
Ramon, bon dia.
Bon dia.
I l'arqueòleg municipal des d'aquest mes d'agost, Joan Menchon.
Joan, també bon dia.
Veig que no els ha afectat la pluja,
tot i que, deun i do, la que va caure ahir.
I, en fi, això, la pluja, la tornada a les escoles,
més cotxes, és allò, símptomes de que, en fi,
agafin o no agafin el vehicle propi,
ha tornat la normalitat quotidiana a bona part dels ciutadans, no?
La normalitat, o la normalitat,
perquè potser l'estat de normalitat és les vacances, no?
Bé, aquesta nit ha plogut moltíssim, no?
Jo m'he despertat dues o tres vegades
i que hi ha un xàfec impressionant,
però he sentit Catalunya Ràdio les mesures de pluja
i Tarragona l'han nombrat.
O sigui que aquí, pràcticament,
en comparació amb la resta de Catalunya,
em sembla que ha plogut poc.
Això ho diuen amb una certa ironia?
Bé, com amb doble.
No, pregunto.
Què vol dir?
Que malgrat el nou estatut,
el sud encara no existeix.
Encara no existeix.
Segons les nostres dades,
aquí ha plogut més de 60 litres per metre quadrat,
però a ciutats com Reus i Constantí
hi ha més de 120 litres per metre quadrat.
Has dit ciutats?
Reus i Constantí.
Reus i Constantí.
Bé, d'acord.
Els noto molt irònics avui.
No, aviam.
Jo potser vaig a les escoles nacionals
i em van ensenyar que el que era una ciutat
i el que era un poble,
però bé, és igual.
En fi, el que jo els hi anava a dir
és que plou, com sempre,
ja acostuma a passar en aquesta època de l'any
i també, com sempre,
tenim barris sense subministrament elèctric
des de fa hores,
tenim vies al tren
pràcticament tallades
amb retards considerables
en la línia ferroviària,
tenim carrers i carreteres inundades
o mig inundades
que fan impossible
o molt difícil el trànsit.
En fi, tenim el panorama desempre
que, en fi, no canvia, no?
És una qüestió que no t'arramei?
A més, avui m'han dit
que els baixos de davant del pàrquing de Jaume I
també estan inundats.
O sigui, acaba d'arrodonir el tema, no?
I la llum, aquest matí hi havia tallades de llum.
Al barri meu no hi havia llum,
fins a 3.49.
No sé des de quina hora,
millor a tard,
però a tard que vèncer per allà a les 8.
però és que...
Després, aquí no cal que plogui,
perquè està allò de la zona de la rama
i hi ha mesos, com desembre,
que pràcticament cada dia a la tarda
està allà el llum.
És que és una cosa
que no cal que plogui massa, no?
És un problema...
Hauríem d'estar més preparats, Joan Fí,
en forma part del clima mediterrani que tenim.
És un problema d'accessos, no?
O sigui, aquí, quan plou, plou molt
i llavors no estem preparats per rebre aquesta quantitat d'aigua.
Jo penso que la no preparació és una falta de previsió,
perquè aquestes pluges tampoc són tan imprevistes.
O sigui, habitualment a la tardor a Catalunya sempre plou.
I jo crec que, en aquest cas,
les administracions tindrien que tindre les previsions suficients
perquè aquestes situacions no es produïssin.
S'han de produir, perquè sempre que hi ha una normalitat
o una disfunció, s'han de pagar les conseqüències,
però no s'han de pagar aquestes conseqüències tan elevades,
per exemple, d'un tall de llum,
que jo no sé per què es produeixen talls de llum,
com deia el Ramon Marrugat,
inclús es produeixen en situacions de normalitat.
Sense pluja.
Sense pluja.
Situacions de trànsit,
doncs el mateix,
hi ha vegades que sense pluja també es produeixen,
potser per desídia, per falta de previsió,
per no dirigir-ho, no ho sé.
Ara ens diuen,
o tenim un company dels serveis informatius
que està fent, o intentant fer,
una ronda pels voltants de Tarragona,
que ens confirma que l'autovia de Salou
està tallada a l'alçada del complex educatiu,
i en fi, hi ha un bon enrenau circulatori
en tota aquella zona.
Recordem que és una zona polígona industrial,
i a més a més, complex educatiu,
doncs una zona de molt de trànsit.
Així que l'autovia de Salou,
ho diem sobretot per aquells que ens estiguin escoltant
al volant o que hagin d'agafar el cotxe,
en aquests moments està tallada per inundacions
a la zona del complex educatiu.
Joan, resignació, o Ramon?
Com a ciutadans i com a contribuents?
El tema de la llum suposo que ara s'arreglarà,
perquè en mans dels alemanys,
la Endesa, suposo que això anirà millor,
no? No pot ser que vagi pitjor.
Però als alemanys també els hi passen aquestes coses, no?
No tant, no tant, no tant.
No tant, els talls de llum no,
vull, és gravíssim un tall de llum.
Jo crec que un tall de llum no es tindria.
Jo, a veure, el tema circulatori,
doncs bueno, l'entenc que el dia que comenci l'escola
fa que tots els pares al món o l'acompanyar que hi hagi
un al·lut de gent, s'entén, no?
Però el tema de la llum és incomprensible,
que al segle XXI, amb els adelants tècnics que hi hagi,
hi hagi talls de llum,
no el dia que plou, sinó habitualment,
o sigui, que en sec se te'n vagi la llum
per una baixada de potència, jo no entenc, no?
Aquest és el problema de la xarxa,
i de la conservació que fan les companyies elèctriques.
M'imagino de la potència que venen,
que venen més del que poden donar,
quan fa calor, quan fa fred,
hi ha talls elèctrics, no ho sé.
Jo penso que això també és una qüestió
que es pot preveure
i es pot comprar més energia, m'imagino,
o ampliar les xarxes, jo no n'entenc.
Sí, però llavors vol dir que han d'invertir.
Bueno, doncs...
I això és el que els hi fa per una gràcia amb aquest senyor.
Sí, n'entos paguem per la inversió que ells no fan.
I llavors estem amb això.
i després el tema...
Jo no ho entenc.
Sapiguent que en aquest país no sap ploure,
les infraestructures fallin per 4 gotes,
perquè 60 litres són 4 gotes.
I aquí ens haurien de començar a preocupar
amb 150 litres cada quan cau.
Ara que s'hagi de tallar per una pluja,
per molt precisament que sigui,
l'autovia de Salou,
o es quedi el ferrocarril penjat abaix a l'aldea,
a mi em sembla inaudit.
Estem a la Mediterrània, no estem al Sàhara.
És a dir, no estem preparats.
O no ens prepararem prou, tenien totes les condicions.
No estem preparats, no,
no hi ha planificació,
no hi ha les infraestructures prou bones
o prou sòlides o prou ben pensades,
com per evitar aquests problemes
que sabem que cada primavera i cada tardor passen.
Sí, però la planificació ve de dalt, eh?
Home, i tant.
Perquè aquests que manen la pluja des de dalt,
Sant Pere, dèiem quan érem petits,
que plogui la platja i no plogui la muntanya,
per exemple, això no hauria de ploure a la muntanya,
llavors l'aigua hi arribaria a terra.
Això és perquè l'Estatut està mal redactat.
És que es va redactar miradets.
Clar, eh?
L'haurien tingut que redactar a la vall d'ara, no?
En fi, ens queda la resignació de cada tarda,
de cada època en què plou
i que pedim aquests problemes.
Veurem de totes maneres com ho pol·luciona,
perquè el tema del subministrament elèctric
pot ser una dificultat considerable
per molts ciutadans,
per molts comerços,
en fi,
per moltes activitats econòmiques,
per veure si això afecta o no
i durant quantes hores.
Perquè, insistim,
que hi ha gent que ens ha trucat aquest matí
que estaven des de primera hora de la matina
de sense llum
i, en fi,
ara comença l'activitat laboral
o ja ha començat fa estona
i veurem com afecta això.
En fi,
tenim els col·legis,
a més que ahir van començar
amb la novetat de la sisena hora.
Em sembla que cap dels tres va al col·legi,
però, en fi,
com que se n'ha parlat tant això
de la sisena hora,
que consideren que això
ajudarà en que no hi hagi
tan fracàs escolar,
perquè avui una altra
de les grans notícies
que publica la premsa
és que, en fi,
a nivell europeu,
l'estat espanyol
és dels llocs del continent
on hi ha més fracàs escolar
i diuen que una de les mesures
que per això s'havien plantat
la sisena hora
en els centres públics.
Tenen la sensació
que això servirà d'alguna cosa o no?
Aviam,
com a pare o com a mínim
com a persona
que li paga les sabates
als fills de la seva dona.
Aquest país
tenim la mania d'externalitzar.
L'administració pública
externalitza
les necessitats
de seguretat,
de no sé què,
informàtica,
no sé.
I ens sembla que els pares
també ho han fet
i estem externalitzant
l'educació
dels nostres fills
i partim d'una base errònia
amb els pares
o parteixen.
L'educació no és un tema
d'escola,
sinó bàsicament
és un tema
de casa
i fins que els pares
no siguem conscients
que som nosaltres
qui hem d'educar la canalla
i hi haurà fracàs escolar.
L'ensenyament pot ser
millor o pitjor.
Podem fer 5,
6, 7, 8
o 25 hores.
Però hi ha una part
importantíssima
que som els pares,
que som els que hem de ballar
per aquesta canalla
i no complim els deures
i llavors també hi ha aquest fracàs.
Això d'entrada.
Una hora més,
escolta'm,
si és a fi de bé,
fantàstic.
Jo no ho noto
perquè els meus fills
van a la concertada,
els deixo còs de 9 o a les 8
i els vaig a recollir a les 5
i pràcticament ja la feien.
Però si aquesta hora
s'inverteix
en el que s'ha d'invertir
que és en la seva educació
com a persones,
no dic instrucció,
sembla molt bé.
Però no oblidem
una part importantíssima
d'aquest fracàs
és culpa nostra
que som els pares.
Ramon.
El que passa
que l'hora aquesta
normalment
la majoria de col·legis
és que els nens
que no anaven
a dinar a casa
ja feien activitats
a l'escola
i llavors
els col·legis
a aquesta hora
van aplicar
reduint
la pausa
del migdia
i així se fa.
I jo això
de la preocupació
pels horaris escolars
és un tema
que no,
jo sóc d'una generació
que nosaltres
el dissabte
anàvem a escola
i és que
hi ha hagut
una reducció
dels horaris escolars
i jo no sé
si és bo
o si és dolent
s'ho escric
les paraules.
Hi ha una part
de responsabilitat
femeniar
també
que de vegades
això que ha dit ell
ho diuen
la majoria de pares
però després no ho practiquen
perquè
és que
és una cosa
abans
abans que hi havia
la tècnica
diguem-ne
pedagògica
de la
de la
bufetada
doncs
quan un nen
anava
la majoria de pares
quan un nen
anava amb un problema
el seu mestre
anava amb el seu pare
el pare li va fer
una bufetada al nen
això
aquest extrem
tan absurd
aquest moment
s'ha girat al revés
és a dir
si un nen
planteja
un problema
d'un mestre
el planteja
el seu pare
el pare va
i li van responsabilitats
al mestre
automàticament
això s'ha passat
d'un extrem
a l'altre
jo penso que
la clau
és la posició
dels pares
han de saber
ni han de fotre
la bufetada del nen
ni han de fotre
la bufetada del mestre
li han de fotre
els pares
a vegades
a vegades
li han de fotre
els pares
sí
Antoni
jo subscric
el que han dit
però crec que
la crisi del sistema educatiu
també tenen responsabilitat
els polítics
el que no pot ser
és que aquí
cada partit polític
que arriba
faci la seva llei
perquè això
està condenat
al fracàs
el sistema educatiu
ha de ser un pacte d'estat
un pacte d'estat
de polítics
ensenyants
i pares
implicant-se
tots
i que duri
almenys
una generació
el que no pot ser
és que aquí
pugi un senyor
a un govern
faci una llei
dins de la pròpia
govern
la modifiqui
i en vingui
un altre darrere
i en tregui un altre
segon punt
jo crec que
s'ha buidat
del principi
d'autoritat
a les escoles
és impossible
mantenir
a l'ordre
amb un grup
de 25 nens
sense que el mestre
tingui el principi
d'autoritat
i sense que hi hagi
valors
com l'esforç
l'ordre
l'entrega
que tot això
avui en dia
no s'ensenya
ni a casa
ni a l'escola
i tres
crec que
no hi ha cap motivació
per dedicar-se
a l'ensenyança
avui en dia
gent que es vulgui
dedicar a l'ensenyança
poquíssims
tothom fuig
de l'ensenyament
els que estan
a l'ensenyament
demanen la baixa
per depressió
i bueno
realment
això no pot funcionar
els pares
en tenim molta culpa
jo crec que l'educació
coincideix plenament
amb ell
que comença
a casa
i el que tu no ensenyis
a casa
no ho ensenyaran
a l'escola
però realment
el sistema educatiu
actual
està condenat
al fracàs
l'ensenyança secundària
a l'ESO
està condenat
al solemne
fracàs
o sigui
no pot ser
que els instituts públics
els IES
el gran problema
dels instituts públics
sigui el manteniment
de l'ordre
en una classe
o sigui
si aquest és el gran problema
d'un institut
apaga i vamonos
o sigui
que si el professor
la seva gran preocupació
ha de ser
mantenir l'ordre a classe
i han de posar
guardes de seguretat
a la porta
i han de trucar
a la policia
i han de tindre por
per la seva integritat física
realment
el que és el magister
el magisteri
l'ensenyament
està condenat
al fracàs
llavors jo crec
que aquesta
és la gran reflexió
que hem de fer
quin sistema educatiu volem
volem
els polítics
els mestres
i els pares
el que no pot ser
és que estiguem
en mans del conseller
o el ministre
o el partit de torn
que hi posi el seu criteri
i aquest senyor
pot tindre raó
però jo també tinc
alguna cosa que dir
amb això que tinc fills
i imagino que el polític
que està a l'oposició
també té alguna cosa que dir
perquè aquest senyor
governarà després
i aquest projecte educatiu
jo penso que ha de tindre
una projecció en el temps
jo crec que és un problema
profund
un problema que requereix
un debat
i una decisió
amb molta tranquil·litat
i que no l'arreglarem
posant panys calents
d'aquest tipus
d'una hora més a l'escola
com si en volen posar 77
o sigui jo crec que el problema
no se soluciona a això
però clar parlaven
de responsabilitat familial
i les famílies
cada cop tenen uns horaris
més estranys
i més difícils
i sembla que fins i tot
l'escola ajudi
a tenir els fills
ocupats
entre cometes
durant unes hores
és una perc a nens
perquè en fi
amb això de la sisena hora
fins i tot ara
s'enxatava el debat
moltes famílies
els canvis aquests
de la sisena hora
els hi pot anar malament
perquè no poden anar
a recollir
jo separaria el tema
de les
de les
diferents visions polítiques
de l'ensenyament
del tema
de l'autoritat
és que això és diferent
no té res a veure
que hagi estudiat
una hora més
de geografia
o una hora menys
amb què el mestre
tingui
autoritat
tingui autoritat
jo penso que això
és a dir
en beso i sencer
el problema hi és
i no
és que
jo
penso
però és que el problema
arriba a la universitat
eh
sí, sí, sí
i tant
i a tots els ordres
de la vida
és clar
és que és una cosa
no s'inverteix
en ensenyament
els governants
diuen que molt
la inversió
en ensenyament
el percentatge
del país
em sembla
que ha baixat
en els últims 10 anys
una cosa és invertir
l'altra cosa és llançar els quartos
no s'inverteix
s'inverteix malament
i el futur
és la cultura
i l'ensenyament
dels nens
dels joves
o sigui
si no els hi donem cultura
el futur del nostre país
és que ha anat al migrat
les xifres aquest any
jo en fi
em remeteixo
al que diu en aquest cas
el Departament d'Educació
que és el responsable polític
de l'educació
de l'ensenyament
en aquest país
més professors
s'han contractat
més professors
quines condicions
hi ha més centres escolars
perquè hi ha més alumnes
perquè hi ha més alumnes
tenim el fenomen de la immigració
que s'ha de fer front
en el dia a dia
en què arriben
en fi
tot això
i els problemes
que porta això
la inserció d'aquests xiquets
en un sistema d'ensenyament
i en uns companys
estan creant molts problemes
de relació entre ells
i relacions amb els mestres
falta d'autoritat
etcètera
també
no ho oblidem
i això existeix
per això es resoldria
més diners
més voluntat política
jo crec que
però no tan sols són diners
són diners
voluntat política
i projecte
un projecte clar
jo no n'entenc
d'ensenyament
però a mi em dóna
la sensació
que no hi ha cap projecte
que hi ha projectes
temporals
però que no es perpetuen
en el temps
per mi un projecte educatiu
té que durar 20 o 30 anys
i no pot
un altre tema
que és Europa
el món universitari
les directrius
el que diuen
el Pla de Bolònia
ens està convertint
les carreres superiors
amb una mena de batxillerat
una miqueta augmentat
i per tenir
un mínim de coneixements
per tenir
una mínima solvència
per començar
a entrar al món laboral
has de tirar
de màsters
postgraus
o gairebé ser doctor
quan abans
una persona era doctor
al cap d'una sèrie d'anys
quan demostrava
els coneixements
estem devaluant
el sistema clàssic
teníem molts problemes
però els estem perdent
de totes maneres
pel que feien
el problema de l'autoritat
això sí que seria
una qüestió més social
que va més enllà
dels centres educatius
segurament
aquí hi ha un problema
va més enllà
però si no li donem
als docents
la capacitat
de tenir autoritat
quan són ells
els que estan
la majoria d'hores
amb els nostres fills
anem malament
evidentment
l'hem de recolzar
a casa
perquè a casa
també hem de tenir
l'autoritat
nosaltres
però si ja no la tenim
que els deixem fer
que els donen la gana
que els hi ha de venir
un senyor
que si els xeca la veu
els hi fotrem una denúncia
no anem bé
i això
tot això
que dèiem de la família
té a veure
amb el que els comentava
abans
els horaris
en fi
això ha canviat molt
el Ramon deia
és que abans
anàvem a l'escola
el dissabte al matí
però és que clar
també el ritme de les famílies
jo recordo
l'inat de la tarda
el ritme de les famílies
era un altre
ara en fi
tothom treballa
home i dona
i això està molt bé
per la igualtat d'oportunitats
però el dissabte a la tarda
que em veig que jo no vaig aconseguir
és
és fer llavors
fer festa el dijous
el dijous
jo recordo
el dijous primària
feien festa dijous a la tarda
que el dijous a la tarda
feien festa
per anar d'excursió
amb el col·legi
de jugar a futbol
però com veuen
tot això dels horaris
hi ha un tema clar
de conciliació
de la vida laboral
amb la vida familiar
això és gravíssim
i cada dia
costa més
a les famílies
més quan hi ha entorns
i en horaris estranys
però el tema dels horaris
això és cert
però és clar
tenim una herència passada
tenim l'herència dels anys 60
els anys 60
els anys 60 va destruir el país
i ens van veure l'enteniment
és a dir
la gent
la majoria dels centres de treball
negociaven i aconseguien
fer jornada intensiva
per poder fer un plurimpreu
a la tarda
aquesta era la situació
i avui tenim l'herència
hi ha una bona part de la població
que està convençuda
que la jornada intensiva
és la glòria
està convençuda
és a dir
la manera natural de treballar
a la una
a la una tothom menjava
tothom dinava
jo de petit encara ho he aconseguit
això
a la una tothom dinava
i a les sis
a les sis
a les set de la tarda
els treballaments tancaven
es feia vida
la vida associativa
començava
aleshores
aquest país
que hi havia molta vida associativa
era perquè
a les sis
i al set de la tarda
hi havia molta gent
que tenia disponibilitat
de practicar
i això ara és impossible
és impossible
ara les jornades
se prolonguen
i es fan jornades partides
amb el dinar
al migdia
que són dues i tres hores
no?
la sobretaula
en fi
això ens situaria
en un altre debat
que en fi
algunes vegades
n'hem parlat
d'alguns intents
que n'hi ha
a l'estat espanyol
i l'Ignasi Boqueres
que és el president
que d'alguna manera
ha despertat
la consciència estatal
i en part ho està aconseguint
el que passa
és que en la pràctica
jo crec que serà molt difícil
canviar els hàbits
d'aquest país
hem d'aplicar els hàbits
als monestis
de moment
n'hi ha establiments bancaris
i molta gent
estan canviant
però no hi ha resistència laboral
però estan intentant
canviar
canviar una cosa
perquè és que això
no passa enlloc del món
que a les dues
o les tres de la tarda
es deixi de treballar
això
és una cosa
els horaris són diferents
els horaris són diferents
la gent entra a treballar
a les nou
i ja està
vull dir
fa unes hores
es para una hora
per menjar una mica
i després acaba
la jornada laboral
això sembla
que és la manera racional
natural
la que practicava
la pagesia
etcètera
és que és així
i quan se'n va al sol
a dormir
als anys 60
ens vam veure
a més a més de destruir
les ciutats
vam destruir els horaris
i es van destruir tot
carai
va ser un ataca negra
de la història del país
l'has exigiat
i tant
tornem a l'actualitat
2006
vinga
ens posem en una altra notícia destacada
que en fi suposo que
vostès que segueixen l'actualitat
del dia a dia
ho sabran
tema Pepe Rubianes
l'orca
l'orca eren todos
aquesta obra batada
en un principi a Madrid
tota la polseguera
que això provoca
i de retruc
la notícia arriba de Tarragona
perquè l'Ajuntament
i ahir ho anunciava
fa 24 hores
ja ho anunciava oficialment
el regidor de festes
Carles Sala
l'obra
l'orca eren todos
dirigida per Pepe Rubianes
es representarà
al Metropol
el proper diumenge
dia 17
a les 10 de la nit
en el mar també
de les festes
de Santa Tecla
primer que res
què els sembla
tota la polseguera
aixecada a l'entorn
de Rubianes
per aquelles declaracions
que va fer
a principis d'any
en una entrevista
televisiva
Antoni
bueno
això és
les frases
que retroalimenten
jo penso que
qualsevol
paraula
fora de to
comporta
l'efecte
acció-reacció
home
potser l'acció
la reacció
ja ve fora de lloc
perquè no calia
tampoc fer-la
però bueno
jo penso
que són
aquestes manifestacions
que retroalimenten
que radicalitzen
la societat
i que creen
una crispació
totalment artificial
i per mi
necessària
jo crec que
en aquesta societat
hi cabem tots
i que tothom
es pot manifestar
sempre que
respecti a l'altre
Joan
o di Ramon
això
evidentment
va fer unes declaracions
i que més a més
si es treu de context
no oblidem
el caràcter d'ell
ell
els diaris
et dien
és que és un bufó
jo la paraula bufó
no sé si li picaria
perquè
vol dir altres coses
és un histrió
però
un perdona
l'histrió
sí
i a més a més
el programa
en què ho feia
perquè el programa
era que no
així com
aquí tenim un il·lustre
aquest senyor
que es diu
Albert Tom
que la seva tècnica
entrevistar
normalment
és fer conya
que és així
demostra la seva
sorprenentat fent conya
llavors
tothom que va allí
ha d'acabar fent conya
vull dir que
ell feia conya
perquè
l'ambient
de l'entrevistador
havia de fer conya
i és clar
una personalitat histriònica
com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
una altra cosa
les conseqüències
és que
les conseqüències
és una obra
que a més a més
ell no interpreta
m'ho tinc entès
no
no
no
és dirigida
és que això
és que això
és una cosa
que no
que no
que perquè
hi hagi un tio
que anem a suposar
que sigui un assassí
o sigui
o sigui
un mal parlat
o sigui
el que sigui
i un dia
un dia
un grup d'aficionats
faci Hamlet
doncs no per això
prohibirem fer Hamlet
a tot el món
és que
és que això
això
això
vol dir
la desproporció
en alguns llocs
s'ha arribat
respecte
respecte
a temes
i esclar
això afecta
qüestions com
la llibertat d'expressió
i tot això
potser en el fons
era el tema
l'orca
jo això
i això crec
que aquest
aquest era el problema
autèntic
que hi devia haver darrere
el tema l'orca
el tema l'orca
desperta
algunes coses
penseu
estem en un moment
que el revisionisme
històric
a Madrid
el revisionisme
del tema
de la guerra
de la guerra civil
del franquisme
està arribat
arribat
a uns estrens
es publiquen
llibres
absolutament
mentiders
absurds
i tot plegat
com els anys 40
igual
en què
s'estan fent avui
i aleshores
aquesta gent
però tu creus
Ramon
que la protesta
vindria més
pel tema de l'orca
que no pel tema
de les paraules
de Rubienes
sobre la unitat d'Espanya
tot ajuda
però esclar
si en lloc
de ser l'orca
hagués sigut
una comèdia
de l'Alfonso Passo
doncs
l'havessin fet
esclar
jo entenc això
el problema
el problema
és que
a damunt
era el tema
l'orca
que evidentment
no els hi fa gràcia
això
a veure Joan
què et sembla
tot això
el Ramon ha estat
un tema
que és veritat
que és l'assumpto
aquest del revisionisme
històric
estem parlant
com a historiador
doncs
gent que està negant
l'existència
als camps de concentració
gent que està negant
la repressió franquista
gent que està negant
una sèrie de coses
que sabem
que són certes
i darrere
d'una estranya sèrie
de núvols
i de boires
es vol tornar a tapar
i això és un tema
bastant greu
si aquest matí
no he entès malament
a la ràdio
em sembla que el Benet XVI
estava fent una creuada
contra el tema
de l'evolucionisme
i la relació
de la creació
de l'home i el mono
escolta'm
hi ha coses
que el discurs
de ciència
i fer per exemple
ja està superat fa anys
entre l'art de Chardin
fa molt de temps
ja ho havia aclarit
això
i estem arribant
en uns moments
que a mi
em comencen a espantar
una miqueta
en tots els sentits
des del punt de vista
polític
religió
etcètera
i una bona excusa
és
amb les frases
d'en Rubianes
doncs matxacar
i tapar el tema
de l'orca
que n'hi ha molt a dir
això està bastant clar
en qualsevol cas
l'obra sí que finalment
es podrà representar a Madrid
si no va xerrat
en un auditori
i promogut
pel sindicat
de comissions obreres
i de retruc
vindrà aquí a Tarraona
en una decisió
presa per l'Ajuntament
per l'equip de govern
per altres ajuntaments catalans
que d'alguna manera
com a mostra de solidaritat
diuen en un moment determinat
que vingui aquí
a representar-se
com veuen
aquesta actitud
de l'Ajuntament
perquè recordem
que a més de retruc
està provocant
una certa
pulseguera política
perquè el soci de govern
de Convergència i Unió
a l'Ajuntament
al Partit Popular
en fi
no li ha agradat
gaire
la decisió
i fins i tot ahir
vam fer un comunicat
dient que s'ha perdut
la confiança
entre les dues formacions polítiques
entre el PP
i Convergència i Unió
primer com veuen
la decisió
és molt oportunista
jo crec que és una decisió oportunista
evidentment
aquest senyor
l'ha convidat
ompliran
i és un efecte
un cop d'efecte
d'acollir
amb una persona
que no ha convidat
d'un altre cantó
correm a més el risc
perdona Antoni
que el públic
es pensi
que el Rubianer
surt a l'escena
perquè en fi
amb tot això
potser hi ha gent
que es pensa
que és el Rubianer
i no surt
jo penso que molta gent
es pararà a veure
el director
a l'escenari
i potser
s'emportarà una frustració
jo de tots bodos
crec que
hem de començar
a posar
cada persona
cada cosa
al seu lloc
i crec que no té res
a veure
l'activitat cultural
la representació escènica
amb les manifestacions
verbals
de certes persones
que no representen
la societat
per mi
ni la manifestació
que va fer el senyor Rubianer
és que la considero
totalment fora de lloc
però jo
tota manifestació
que sigui ofensiva
per una altra persona
crec que s'ha de condenar
com l'actitud
d'aquest agent de Madrid
que va impedir
d'alguna manera
aquesta manifestació
que també la condeno
jo entenc
que són condenables
qualsevol accés
i qualsevol radicalització
de la vida
i que a aquest senyor
se li ha de permetre
que representi
la seva obra de teatre
on vulgui
i on li plaui
i que en tots bodos
se li condeni
la seva manifestació
que va fer en el seu moment
que la pagui
i que pagui les conseqüències
i el que no vulgui
que no vagi al teatre
l'altre
em sembla
tots els radicalismes
em sembla
que l'únic que fan
és crispar la societat
i donar una imatge
que dins de la societat
no hi és
perquè aquesta radicalització
de la societat
no hi és
jo no la veig al dia a dia
són extrems
poc representatius
digues Ramon
se'm va la llum
és que estic passant
esclar
això que m'has dit
que hem perdut la confiança
del grup del PP
sí
és a dir
hi ha la conseqüència política
en fi
ja ho m'he explicat
que el Partit Popular
s'ha queixat
que l'àrea de festes
unilateralment
hagi decidit
contractar aquesta obra
sí
perquè
torno al tema
de l'urquià
després de tot el que ha passat
en aquesta legislatura
a l'Ajuntament
que mira que han passat
de coses
que el PP
perdi la confiança
precisament
perquè hi ha l'urqui darrere
perquè jo veig així
fixa-se
si és greu
per algú
el tema l'urquià
encara
és que
és un tema
que ha d'estar
ben enterrat
però voleu dir
que no estem
en precampanya electoral
d'autonòmiques
de generals
i de municipals
i que tots els moviments
són
qualsevol moviment
és bo
per atreure l'atenció
ja està
jo penso que és una
mesura oportunista
que no té
i els que consideren
que no
que al revés
és com una mostra
de solidaritat
perquè de fet
recordem que hi ha hagut
diferents col·lectius
polítics i també
teatrals a Catalunya
que en fi
després del que
li ha passat
a Pepe Rubienes
a Madrid
han mostrat això
la seva solidaritat
no ho sé
al final
li estem fent
la campanya
publicitària de Frank
aquesta és la conclusió
escolta
i hi ha una cosa clara
anirà a veure
en Pepe Rubienes
o l'obra
que dirigeix
en Pepe Rubienes
millor he dit
qui li doni la gana
no és obligatori
anar-hi
escolta
cadascú
perquè Rubienes
habitualment
ve Tarragosa
sempre que està de gira
i a més
té uns seguint
entusiastes
i fidels
vull dir
que no
i s'ha despatx
a gust
i fots un fart
de riure
amb ells
està claríssim