Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Saludem ja Enric Engarriga, tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
i les seves coses, que són moltes, ens ha deixat una taula tota plena de coses.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia a totem.
Avui és un dia especial i vostès es preguntaran per què.
Per què és el penúltim programa de la temporada?
No, perquè és el programa, també.
És especial per això, però home, per seria especial l'últim, que serà la setmana vinent.
És el programa número 200.
Per això és l'especial, aquest.
Ja és la setena temporada, programa número 200, i dius, calla, que ho celebrarem.
Ho celebrarem.
Ho celebrarem tirant a la casa per la finestra.
Ha portat no sé quantes ràdios, no sé quantes capolaris,
però és que, a més a més, ha portat un regal sorpresa.
que diu, ah, tot els agrada, veuràs que ho dirà...
No, no, ens agrada, però és que, de veritat, només n'ha portat un perquè val la pena.
És la motxilla de la queta.
No és una motxilla d'aquelles de propaganda, tira, allò...
No, no, no.
No, no és com les del Super 3.
No, no, que va...
Molt millor.
A veure, podríem descriure-la una mica, és de color negre i un verd suau, molt bonic,
que té, doncs, impresa.
La queta, molt discreta.
La queta, versió 2006, per a joves, amb estil hip-hop, eh?
Exacte.
I la motxilla té una capacitat considerable, un munt de butxaces d'apartaments, es diu?
Sí.
Apartaments, butxaquetes, butxacons.
Per el mitjà i el petit, per posar-hi el mòbil...
És una motxilla molt xula, i la regalarem, o millor dit, la sortejarem,
perquè l'Enrica avui regalarà més d'una ràdio,
intentarem rebre més d'una i de dues trucades,
i tindrà molts regals, eh?
Sí, i llavors, si ens truquen més d'una o més de dos...
Sortejarem la motxilla.
La motxilla la sortejarà mentre els que hagin trucat.
Si només ens truca un, doncs se la quedarà a aquella persona que ens truqui.
Però tots els que truquin tindran premi.
Sí.
Sí, perquè a més les preguntes avui són curioses, si més no.
Ja ho vaig dir, que el premi serà gros, però la pregunta serà peculiar.
Però no és difícil.
Difícil, no. Peculiar, sí. Rara, també.
Exacte, però difícil, no.
Només dic això.
Ja ho diem ara.
A banda de regals i preguntes, també tenim informacions vinculades amb l'actualitat,
que és l'objectiu d'aquest programa, no? Més aviat.
Sí.
Per on comencem? Final de curs del Centre de Normalització Lingüística.
Això és l'estricta actualitat del Centre de Normalització Lingüística,
que, com és normal, al mes de juny estem de final de curs,
al final del curs 2005-2006.
Alguns dels nostres serveis comarcals ja han acabat,
perquè són aquells que fan el que en diem calendari turístic.
Que són Calafell, el Vendrell i Constantino?
No, en aquest cas sí, però no.
No han acabat?
Sí, no, aquests són els que han acabat.
Però el calendari turístic són alguns llocs on,
en funció que és una població molt aminament turística,
doncs a partir de Setmana Santa ja no es poden fer cursos,
i per això alguns llocs ja els van acabar abans.
De totes maneres, també això ho fem coincidir més o menys
al final de curs amb el final de la temporada que toqui de voluntaris,
de manera que els últims dies ja s'han fet uns quants actes de final de curs
i de cloenda de temporades de voluntaris per la llengua.
Concretament, divendres passat, vam fer tripleta.
No la tripleta màgica, tot i que ja estiguem amb temporada que estigui,
però sí una tripleta de cloendes d'actes de voluntaris a Calafell.
La quarta temporada de voluntaris vam cloure,
el Vendrell es va fer també la cloenda de la quarta temporada de voluntaris,
i a Constantí, la tercera temporada de voluntaris per la llengua.
Tant a Constantí com a Calafell, això es va fer conjuntament voluntaris,
més cursos de català i alguns altres cursos per adults diversos
que organitzen els respectius ajuntaments.
Pròxima sessió de cloendes.
El dimarts vinent, dia 20, a les 6 de la tarda,
a l'antiga audiència, a la sala d'actes amb aire acondicionat,
no es passa calor, s'està fresquet,
al millor potser cal portar una jaqueta i tot,
a vegades perquè fa més fred que altra cosa.
Una mica com aquí.
Sí, com passa aquí mateix.
Com passa aquí on som ara.
Jo no m'he tret la jaqueta.
Jo tampoc.
Aleshores, l'acte de fi de curs del centre del servei local a Tarragona
és una mica més complicat perquè, a més a més de fer els lliurements de certificats,
i com que és el servei local de català de Tarragona
tenim molts més alumnes que els serveis locals o comarcals,
fem també la cloenda de la, en aquest cas, sisena temporada de voluntaris per la llengua
i, a més a més d'això, el veredicte i lliurement de premis, etcètera, etcètera,
del setè concurs de cartes d'amor i de desamor.
N'hi ha hagut moltes, en guany?
N'hi ha hagut 27.
Més d'amor que de desamor o al contrari?
No ho puc dir encara, no tinc dades ni estadístiques.
Ens ho dius la setmana que ve?
Sí, la setmana que ve haurem de dir qui ha guanyat i tot això.
A més a més...
Altres anys hi havia més de desamor.
Va per anys, això.
Sí?
Hi ha hagut alguns anys que hi ha hagut menys participació.
Depèn de la qualitat, clar.
Important, el jurat es reunirà d'aquí una hora.
D'aquí una hora?
D'aquí una hora es reuneix el jurat.
Tu ets jurat?
No, jo no soc jurat, però sí que tenim...
Com cada any, després fem l'acte de fi de curs
i convidem alguna persona a fer la lectura de les cartes guanyadores.
En aquest cas, en guany serà Francesc Valls Calzada,
escriptor, director del botlletí Entitats,
sobretot per aquestes dues qüestions.
També ell ha sigut voluntari dels voluntaris per la llengua
i serà qui farà una mica de parlament pel tema dels voluntaris
i la lectura de les cartes d'amor.
I també l'hem convidat, com que és escriptor,
i també totes aquestes coses l'hem convidat a formar part del jurat, en guany.
Alguna cosa hi haurà també el dia 27 a Salou?
Sí, a Salou serà el final, és 27, ja no queden gaires dies del mes de juny
i s'acabarà ja totalment els actes aquests de fi de curs,
en aquest cas els cursos de Salou.
Tot s'acaba, fem aniversaris, es compleixen anys
i parlem del quart aniversari del WICAC,
el balanç del català a internet.
Sí, justament WICAC, que és el webmàsters independents en català
de cultura i àmbits cívics, són aquells que periòdicament,
de fet, cada mes fan un baròmetre de l'ús del català a internet.
Soltant molt en aquest espai.
Sí, dos o tres vegades per temporada ho comentem.
Cada mes no, ells fan el baròmetre de català,
jo ho faig cada trimestre, més o menys, el seguiment.
I a més a més, en guany, avui tocava,
perquè el dia 12 de juny, és a dir, dilluns,
van celebrar el quart aniversari,
i l'últim balanç és del 21 i 8 de maig, ja el tenia en reserva,
però com que a més a més l'aniversari era aquest dilluns
i aquí també estem una mica commemoratius amb això dels docents,
doncs és un tema per avui.
I el balanç global d'aquests quatre anys és negatiu.
Oh, és negatiu, és així.
El baròmetre no enganya, són dades estadístiques, matemàtiques
i, per tant, la interpretació pot ser més o menys objectiva,
però un número és un número i no enganya.
Per això diuen els de WICAC el balanç és negatiu.
Per què? Doncs perquè gairebé la meitat de les webs estudiades
no tenen encara versió en català.
La meitat.
Des de quatre anys, la meitat, tenint en compte tot el tema de legislació,
que la llei de política lingüística és totalment vigent des de l'any 2004,
sinó amb el que heu del 2003, i ells van néixer el 2002.
Per tant, aquests tres anys, des del 2003 fins ara,
hauria pogut notar-se més l'efectivitat real de la llei de política lingüística,
però no és així.
Aleshores, la valoració que fan és negativa, en aquest sentit,
perquè gairebé la meitat de les webs estudiades no tenen encara versió en català,
i especialment les webs de les empreses més grans,
les webs de les empreses i, en general, l'àmbit, diguem, socioeconòmic,
o de l'economia productiva, és el que està més fluix,
perquè diu, per exemple, que després de quatre anys,
la millora en l'ús del català a nivell general en l'àmbit de les empreses
és només d'un 12%,
una millora d'un 12% i que en el desregany només és del 3%,
tenint en compte, clar, un 3% quan el percentatge inicial és molt alt,
és molt, però quan el percentatge inicial és molt baix,
tres punts és una misèria.
Bé a ser això la valoració que fan.
Després, per exemple, valoren especialment el pes que està tenint el Domini.cat
des que ha nascut, que fa 3 o 4 mesos, 3 mesos fa que funciona,
i de moment ja n'hi ha 12.000 de Domini.cat registrats,
i ells esperen, des del WICAC s'espera que el .cat
en els pròxims anys es vagi notant en aquesta densitat presencial a internet.
I els sectors, dèiem ja, els sectors que tenen un pitjor percentatge,
d'aquests del sector d'empreses, que són de l'economia productiva,
podem dir, direm, el rànquing de les 5, més mal classificats,
també direm les millor classificades, després no és que tot sigui dolent.
diguem els bons i els dolents.
Els que estan pitjor per sectors són el sector de l'automòbil i motocicletes,
amb només un 2,94% de webs, que tenen versió en català,
2 webs de 68, amb 2 webs de 68.
Electrodomèstics i fotografia, 5 de 69 webs, 7,2.
Neteja, perfumeria, cosmètica i drogueria, 9,7,
vol dir 4 webs de 41.
Moda, roba i perruqueria, 13 webs de 73, això vol dir un 17,8.
O grans empreses i multinacionals, amb un 19,4%, que vol dir 14 de 72.
Per la banda positiva, els que ho tenen bé, els que s'enrotllen i ho fan bé,
i els sectors que funcionen molt en català per internet, són els següents.
Dic de...
Primer sector, universitats.
El 95,2% de les universitats tenen les webs en català.
Només n'hi ha una de 21 que no l'hi tingui.
No sé quina és, i no ho vull saber.
Teatre i dansa, 52 webs de 57 estan catalanitzades, per tant, un 91,2.
Vins i caves, últimament hem patat el tema de la plataforma i tot això,
doncs està la cosa, està bastant bé, un 88,4%, 115 webs de 130.
Les webs va bastant bé la cosa.
Fires i salons, 88,3, 53 webs de 60.
I el cinquè classificat és l'Església, amb 21 webs de 25.
De 25 webs que hi ha, 84%.
Tot això i moltes més coses podeu trobar a la web del WICAC,
sense les tres veïbles directament, wicac.org,
i allí trobareu les dades per sectors, empreses més ben classificades, tot això.
Obrim un altre capítol que l'Enric ha titulat
Novetats editorials, les assignatures pendents.
Hi ha tota una sèrie de publicacions ben diferents.
La primera està relacionada amb el tema de la bateria de preguntes que formularem.
els oients que vulguin aconseguir les ràdios, la motxilla,
ens parlen d'un diccionari d'un home atopelles i mots de creació expressiva.
És un diccionari que a més l'has portat, el tenim aquí materialment,
i home, jo diria que ni que sigui per curiositat val la pena tenir-lo.
Sí.
T'imagino que és un diccionari de la col·lecció Diccionaris al Cangur,
de la qual ja n'hem parlat a les vegades,
perquè és on apareixen diccionaris d'aquestes coses estranyes que m'agraden a mi,
com les frases fetes, les locucions, els refranys.
Diccionari de renecs, d'aquest editorial no hi ha.
No és d'aquest editorial, però el vas portar un dia també.
No, hem portat una sèrie de webs.
Ningú se t'evita a fer el diccionari.
N'hi ha un de per allà a Catalunya Nord o per allà a l'Empordà
que ha fet un recull, no és un diccionari.
Bé, n'hem parlat perquè n'hi ha les webs.
Són aquelles coses dels idiomes,
que jo dic són les coses més genuïnes i més difícils d'aprendre dels idiomes,
perquè això s'entén de seguida.
La paraula cadira, fàcilment la podem traduir
a qualsevol idioma dels que tenim a prop,
o sabem una miqueta el francès, l'anglès, l'italital, el que sigui.
Però una expressió com n'hi ha per llogari, què dires,
a veure qui me la tradueix, el castellà, el francès o l'anglès.
Hi per alquilar sillas i dirien, pot ser aquí boca de tienda.
El mateix passa amb les onomatopeies, que són, a veure,
el diccionari diu, el principal objectiu d'aquest diccionari és recollir...
Imagina't, aquí hi ha marro, aquí hi poso.
No, no, i en anglès tampoc.
Doncs aquestes coses són aquelles que jo dic que són...
i són aquelles coses que són més difícils d'estudiar la llengua
i per això no hi ha bibliografia.
Per això avui parlem de senyatures pendents
que són diccionaris i coses d'aquestes,
com el diccionari de l'anglès,
que és el primer que existeix en català
i no només en català, sinó que probablement
en poques llengües, diguem, de les occidentals,
tenen un diccionari d'aquest tipus.
A veure, obre'l, obre'l, obre'l, obre'l, veus?
És molt divertit. Jo llegint-lo, reia.
Pots posar un exemple?
Sí, sí, ara en posarem uns quants.
Explico una mica el que diu que fa aquest diccionari.
Diu que plega les onomatopeies del català
il·lustrades amb exemples reals d'ús escrit,
ja que en aquest àmbit la llengua encara hi ha
pobresa bibliogràfica evident.
Aquest diccionari, a més, plega els derivats onomatopeics
i també els mots dits de creació expressiva,
que són vocables que, a diferència de les onomatopeies,
no imiten cap so, però suggereixen una idea
a partir del valor psicològic de les seves vocals i consonants.
Per això podríem dir que el llibre que teniu a les mans
és un diccionari dels mots menys habituals de la llengua catalana,
és a dir, més transparents, perquè hi ha una relació
de semblança entre el so que hem de pronunciar
i allò que signifiquen.
Posem exemples de què són això de les onomatopeies.
Bé, ja l'han dit.
Les onomatopeies, per exemple,
el que dèiem dels idiomes,
les cadires i tal,
no són fàcils de treure les onomatopeies,
perquè l'onomatopeia, primer,
intenta imitar un so d'una cosa, d'un animal,
o d'una cosa que es produeix a la natura,
no només coses de l'entorn de la persona humana,
siguin de les plantes,
el soroll del vent, aquest tipus de coses,
però no només intenta imitar el so,
sinó que, a més a més,
hi ha una reconversió d'això lingüística,
i es converteix en una paraula que es pot escriure,
que es pot llegir,
que es pot posar en un diccionari.
Jo anava pel carrer i xaf.
Exacte.
Aquesta paraula, això és una onomatopeia,
que tothom pensarà que segurament has xafat alguna cosa
que potser farà pudor i tot.
Bé, jo pensava més aviat que havia trepitjat aigua,
però bé,
tu ets més escatològic que jo.
Dintre del diccionari hi ha diferents gradacions d'onomatopeies
i algunes d'aquestes s'adreixen per a moltes coses,
com alguna de les que sortiran després.
Anar al concurs, ja ho avancem.
El concurs anirà per aquí, anirà d'aquest tema.
Llavors, allò que dèiem, per exemple,
si l'onomatopeia fos la simple imitació del so,
diríem que els gossos borden igual aquí que Sibèria.
Sí, és ben cert, fan guau, guau.
O que els Alps.
Per tant, l'onomatopeia seria igual per a tothom, però no.
Resulta que cada idioma fa la seva versió,
de manera que tenim que l'onomatopeia del gos,
en català és bup-bup, en castellà és guau,
en francesa és guau-guau.
És bup-bup en català i en castellà guau?
Sí, en italià, bou-bou, en portugués, au-au,
en anglès, bou-ou.
Els gossos parlen idiomes diferents, doncs.
No és que els gossos parlen idiomes diferents,
són els parlants dels idiomes els que converteixen.
Aquesta és la cosa...
Això es deu a la fonètica, etcètera.
Això demostra que l'onomatopeia no és la simple imitació del soci,
sinó que hi ha un procés d'elaboració, per exemple.
Després, les onomatopeies es caracteritzen per les duplicacions.
Jo hagués dit guau-guau, perdona que insisteixi.
Hagués dit guau-guau, veus?
M'he de normalitzar-te.
Mira, per aquí ja sona.
Això un francès ho sentiria com guau-guau.
Un català ho sent com bup-bup i un castellà ho diria...
Guau-guau.
Ha dit-ho guau.
Ha dit-ho guau-guau.
Doncs bé, aquest tipus de coses.
Llavors, una cosa que ajudarà tothom a entendre de seguida això,
moltes de les... els còmics, els tebeos,
moltes vegades apareixen escrites moltes d'aquestes coses.
El bocadillo, que diríem mal dit, suposo.
Sí, en català es diu bafarada, això.
Bafarada.
La terminologia del còmic, això se'n diu bafarada.
El que es diu bocadillo en castellà és...
Si no coincidim amb les onomatopeies, com hem de coincidir amb això?
Esclar, no podem dir entrepà.
de referir-nos al còmic.
Doncs els còmics són una de les fonts d'informació
per a fer aquest diccionari, que atenció, diguem-ho,
que jo no ho he dit, i té autors aquest diccionari.
Són el Manel, Riera Eures i Margarida Sant Jaume.
Enhorabona a tots dos, perquè és un bon diccionari.
Ha sigut una cosa difícil, això.
Ui, Enric, ens està passant el temps, eh?
Doncs dicem estar a les onomatopeies.
Recomano això, només el petit apunt d'aquest dels còmics,
a part del diccionari català Valencià Baleà del Covell Moll i tot això,
bona part de la bibliografia que han utilitzat
ha sigut revistes i tvs catalans com El Patufet,
La Rondalla de Dijous, Cavall Fort o Trets de Vells,
i també la traducció al català dels còmics
coneguts com Astèrix, Lucky Luke, etcètera,
perquè en aquest tipus de publicació hi ha molta utilització
d'aquest tipus de parauletes i grafies.
Les següents assignatures pendents me les recomanes ràpidament,
si no, no tindrem temps per concurs.
Sí, un tractat d'elocució, que què és això?
És l'art de dir en veu alta un text i fer-ho amb una dicció correcta,
que doncs resulta que en Catalunya no té gaire tradició,
de bibliografia d'això no n'hi ha,
a l'edat mitja era una cosa que es feia bastant,
però a l'època moderna no es fa.
Però es recitava més, ara hi ha la tele.
Els anglès o els francesos i catalans sí que tenen més tradició d'això,
però en català o en castellà no n'hi ha, diguem, de moderna,
i ara sí, acaba de sortir publicat per Empúries
el tractat d'elocució fet per Salvador Oliva,
atenció, que els que són del meu gremi saben qui és
i és un lingüista important i l'ha conegut i prestigiós,
i per tant, si ell fa un tractat d'elocució li haurem de fer cas.
Això és passant ben pensat per actors, polítics, locutors,
locutors i altres oradors, qualsevol que hagi de llegir en públic
li recomanem aquest llibre.
I un còmic.
I un còmic, ja que dèiem del còmic que no està gaire normalitzat
i no ho està gens, però hi ha un còmic que nosaltres no coneixem
però que els adolescents sí que es diu Naruto.
És un còmic manga del Masashi Kishimoto,
que és molt famós, que té molts clubs de fans a Catalunya
que es reuneixen al cel·lò del manga cada any.
Només cal dir que segons l'associació d'usores d'internet,
7 de cada 10 baixades d'internet de capítols d'aquesta sèrie
es fan des de Catalunya.
És una sèrie que no es fa a les teles,
només es coneix a través d'internet i la coneixen molts adolescents.
És de la mateixa onda que els voladerà aquí i tot això.
I és una flor que no fa estiu però que és important
perquè hi ha un editorial que és glenat,
que ho publicarà en català, dintre del desert,
que és el còmic en català.
Aquí, per sot, això serà en català.
977-24-4767, el telèfon que han de marcar per participar avui a la qüestió.
Etmetrem més d'una trucada perquè tenim molts regals,
per tant, farem enviar.
I el concurs és el següent arrel de la publicació d'aquest diccionari d'onomatopeies.
L'Enric el que els proposa a vostès
és que a partir d'una onomatopeia que nosaltres interpretarem el millor que podrem,
vostès han de dir a què es refereix.
Si abans en dèiem bubu o uau-uau i dèiem que era un gos,
doncs intentarem reproduir alguna altra onomatopeia
i vostès han d'endevinar de què es tracta.
Si ho endevinen, tenen la ràdio, la queta, un escapolari
i entren a formar part del sorteig en de la motxilla.
Això sí, hem de fer via i mentre es produeix la primera trucada,
Enric ens has portat un disc.
Sí.
Podríem escoltar així de fons.
Un disc d'Albert Pla, una cançó de títol onomatopeia,
que és especialment triada per avui, que es diu Pipi,
i també triada perquè aquesta cançó sortirà amb un disc que es diu
Vida i Milagros, que Albert Pla acaba de gravar en directe
i que sortirà la setmana que ve en disc i en DVD,
acompanyat de músics de prestigi com Jorge Pardo,
Carles Benavent, Quimi Portet, Diego Cortés
i Tino Di Geraldo a la bateria.
Molt bé.
I l'ajudillaràs, companya i curista.
S'ha acompanyat bé.
Va sonant Albert Pla de fons
i ja tenim la primera trucada.
Esperant que se'n produeixin unes quantes
i podem regalar moltes coses.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Maria del Carme.
Què tal, Maria del Carme?
Molt bé.
Maria del Carme, què més?
Pinyol.
Pinyol.
A veure, l'Enric,
perquè jo acabo de decidir què farà ell,
jo l'ajudaré si està...
No se t'arabeix.
Com que no.
Ah, ben bé.
No em retis, no em retis.
A veure, l'Enric ara farà un home atopeia
i ens has de dir, Maria del Carme,
a què creus que es refereix?
Un exemple.
Li posem un exemple.
Baixem una miqueta l'Albert Pla
perquè es pugui sentir amb claretat.
A veure, Enric, quan vulguis.
Li posem un exemple.
Cric, Cric o Gric, Gric,
és l'onometopeia del que fa un grill.
No?
Sí?
Ho entén, Maria del Carme?
Un Cric, Cric.
A veure, si l'Enric fa Cric, Cric,
la resposta seria, és un grill.
És un què?
Un grill.
Sí.
Bé, doncs ara li faré un altre xoc.
I ara te'n faré un altre i tu em dius
a veure a què se la fareix aquest xoc que jo ho faré.
Mare meva.
Vinga, vinga, que sí, dona.
Croc, croc, croc.
És una rana, no?
Una granota.
Bé, en gran català és una granota.
Una granota, un gripau.
Molt bé, Maria del Carme, mira, tens una ràdio?
Mhm.
Un escapolari també?
Tens fills.
Tens fills, Maria del Carme?
Sí.
Quants?
En tinc dos.
Doncs dues ràdios.
Hola.
I dues aquestes.
Hola.
Escolta'm, l'aqueta, hi ha una noia, una amiga de la meva filla,
ha vingut a casa i me l'ha vista que la tenia allí posada damunt dels llibres.
Saps què ho vull dir?
No, tinc una llibreria.
I diu, ai, l'aqueta, diu-me la regala dicció, home, no te la regalo.
Doncs li heu de dir...
Dona, siga generosa perquè te'n donem dues.
Li heu de dir que vingui al Centre de Normalització Lingüística,
a la plaça del Pallol, a l'antiga audiència, que n'hi donarem.
Però, a totes maneres, pot ser generosa la Maria del Carme.
A l'antiga audiència, no?
Maria del Carme, escolta'm.
N'hi donarem tres.
Que pot ser generosa, perquè te'n donem dues més de la que tens i dues ràdios.
D'acord.
I el número un per participar en el sorteig de la motxilla.
I dos escapolaris.
A l'escapolari és allò per portar...
Vine amb un carretó, eh?
Amb un carretó?
Sí, per portar-te tan regal, eh?
Com està l'enric, com que és el programa número 200?
Que les ràdios són de butxaca, eh?
Si no són transistors.
No són de hip-hop, eh?
Són de butxaca.
Molt bé, Maria del Carme, gràcies per trucar-nos.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
977-24-4767.
Tenim aquí més un home a Topelles per continuar...
Ui, dues ràdios, dues escapades, però què et passa, avui?
200.
Oh, 200 programes.
Tot és dos.
sense regalar coses.
200, doncs no puc donar 200 ràdios, però dues sí.
Ja, ja.
Hola, bon dia.
No, crec que tingui 200 fills, la Maria del Carme.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Clemente Grisó.
Perdó?
Clemente Grisó.
Què tal, Clemente?
Mira, aquí estem, a la meva vella.
Molt bé.
Preparat per sentir-la un home a Topella, que farà l'Enric?
Sí, sí.
Endavant.
Sí, jo dic...
No sé, no?
Què seria?
No sé.
No.
No, una altra oportunitat.
Podria ser, però més aviat una altra cosa.
La cert, jo diria que més...
Si ho veiem escrit en un TVO, què serà?
Al costat d'algun personatge.
Serien zeta, zeta, zeta, zeta.
Moltes zetes.
Sí, clar, que vull dir.
Tinc el cap una mica de veritat, avui.
Algun insecte?
Sí, mosquit.
Bé.
Bé, podrien ser mosques, mosquits, abelles...
Bé, bé, sí, sí, Clemente.
Per vostè, eh?
Ha guanyat.
Ja està.
Quants fills té?
No, no, un de gran ja.
De gran.
Doncs així només li donarem una ràdio.
Una ràdio.
Una ràdio, una queta i un escapolari.
Vale.
I el número dos pel sorteig.
Gràcies, Clemente.
Adéu-siau, bon dia.
977-2447-67.
En Déu-n'hi-do, eh?
El rellotge passa.
Tenim poc temps, però volem donar més oportunitats als oients
perquè continuïn participant en el concurs especial 200 programes.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Dora.
Què tal, Dora?
Mira, molt bé, aquí, mira, disfrutant.
Molt bé, preparada?
A veure.
Ui, que fàcil que et toca aquesta.
Dora Rioja.
Sí.
A veure, estàs preparada?
Ui, preparadíssima, a punt de disparar, a veure.
Doncs mira, pim-pam-pum.
Un moixó.
No, home, pim-pam-pum.
Pim-pam-pum.
Què és això?
Què és això?
Una escopeta, una pistola.
Aquí està, disparant, disparant.
Per la caràcia d'animal.
Ja ho havies dit tu.
Curiosament has dit, a punt de disparar,
i la que tu acabarà pim-pam-pum.
Que bé.
Molt bé, Dora, quantes ràdios?
Jo tinc tres fills grans, però bueno.
Tinc tres fills, però grans.
Li donem una a la Dora.
El petit és casar el dia 1.
Doncs escolta, com que són grandets ja,
te'n donem una per tu.
Pel que es casa.
I aquí la tens, i una aquesta, i una escapolari.
Ah, molt bé, contenta.
I el número 3 per la motxilla.
Molt bé, gràcies.
Gràcies a tu, Dora.
Adéu-siau, bon dia.
Una altra trucada al 977 24 47 67,
perquè encara tenim una altra trucada
i tenim més onomatopeies.
Bon dia.
Hola.
Bon dia.
Amb qui parlem?
El David, el David García.
Què tal, David?
Molt bé.
Aquest és un clàssic, em sembla.
Sí, és veritat.
Competint per la motxilla.
Competint per la motxilla, efectivament,
i per les ràdios i tot plegat.
A veure, ara l'Enric,
que se'ns està convertint en un actor de primera,
ja ho era, eh?, abans de venir a la ràdio.
A tu t'han tocat una diferent.
Vinga, a veure, provent sort.
Sí, amb una...
Una funció fisiològica.
Sí, amb una vinyeta de TV
i veus un personatge que diu ip, ip, ip.
Senglot, no?
Exacte, sí senyor, senglot.
Molt bé, quantes criatures tenim, David?
Dues nenes petites.
Dues nenes, dues ràdios?
Dues ràdios.
Oi?
Duesquetes i dues escapularis.
Sembla que siguin meves,
però és que dic que està molt generós, eh?
Dues ràdios, duesquetes i dues escapularis.
No, que ja no en queden.
Ja no en queden d'escapularis?
No, d'escapularis només en teníem quatre.
Doncs vinga.
Elles queden dues ràdios, dues esquetes
i opció a títol de motxilla.
Vinga.
I encara hem de parlar de la passió de Sant Fructuós.
Una última trucada, que optaria a la motxilla?
Sí, perquè ja no queden ràdios,
però optaria a premi de motxilla.
Optaria a la motxilla.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb el Joaquim Ascendra.
Què tal, Joaquim?
Bé, escoltant-se.
A veure, l'Enric ara farà un so?
Enric, quan vulguis.
Crac!
Crac!
Què és el so de crac?
Home, podria ser la granota,
però ja ha sortit abans, no?
Aquesta feia croac.
Aquella feia croac.
Crac.
Crac, crac.
Fer un crac?
Què és fer un crac?
Fer un crac és trencar alguna cosa.
Efectivament.
Una cosa que es trenca fa crac.
Una cosa que es trenca.
Joaquim, només et donem l'opció per la motxilla, d'acord?
Ah, molt bé.
Hem allargat una miqueta més avui el concurs
i així queda la cosa, d'acord?
Gràcies.
Doncs gràcies a tu per trucar-nos
i ara, en tot cas,
mentre preparem tot pel sorteig,
tenim pendent una connexió
amb l'exterior.
En aquest cas, recordem que aquest matí
l'alcalde de la ciutat
i la consellera d'Interior,
Montserrat Turà,
han signat el Pla Local de Seguretat Viària a Tarragona
a la sala d'actes de l'Ajuntament.
Connectem amb la unitat mòbil
Joan Maria Barran, Josep Soñé, bon dia.
Hola, home, bon dia.
Josep, ja s'ha produït aquesta assignatura?
Sí, sí, s'ha produït la assignatura.
S'ha produït una mica més tard del que estava previst.
La consellera ha arribat una mica més tard del previst,
però, finalment, si s'han trobat les parts,
s'han pogut signar aquest manual guia,
perquè, de fet, és un manual guia
d'aquest Pla Local de Seguretat Viària,
que aquest pla és a nivell de Catalunya.
Llavors, el que fa la conselleria d'Interior
és facilitar-lo als ajuntaments
perquè cada ajuntament es pugui fer
amb aquest manual guia
el seu Pla Local de Seguretat
ajustat a cada municipi,
amb les singularitats de cadascun dels municipis
i, per tant, totes les característiques
que diferencien cadascun dels municipis
en termes de seguretat viària.
L'objectiu, ara escoltarem la consellera,
el que ha dit fa poca estona aquí
al Saló d'Actes de l'Ajuntament,
l'objectiu fonamental d'aquest pla
és reduir l'accidentabilitat
a tota la xarxa urbana,
a ser dintre de la ciutat,
i aconseguir també un únic àmbit
de seguretat viària
al llarg de tot el recorregut que fa un conductor,
és a dir, des que surt de casa seva,
agafa el cotxe,
fins que s'arriba al seu lloc de destí.
Això també afecta els vianants,
afecta sobretot els vehicles de dues rodes,
en faci la consellera en les motocicletes.
Escoltem què ha dit fa pocs minuts
la consellera Montserrat Tura.
La ciària local s'han de marcar objectius
i s'ha de fer el seguiment
de si es compleixen o no es compleixen.
Evidentment, els objectius són els de reducció,
els de disminució del nombre total d'accidents
i de manera molt especial del nombre de víctimes,
ja siguin ferits de diferent consideració,
però especialment les persones que hi perden la vida.
No és, doncs, un conveni menor
si tenim present que la situació actual
en matèria de seguretat viària
ens dona com a resultat
que les polítiques de trànsit
estan disminuint la mortalitat
a les carreteres interurbanes,
però no ho estan fent
les vies urbanes
i, per tant, morir a la cantonada de sota casa
és una cosa molt freqüent
i la gent diu
per dues cantonades per què m'he de posar el cinturó,
per tres cantonades fins a l'escola
per què he de lligar els nens,
per quatre cantonades fins a casa la sogra
per què he de fer no sé què
i, aleshores, allà es produeix l'accident
i, malauradament, perdem moltes vides humanes.
Justament, això és el que es vol prevenir
a través d'aquest pla local de seguretat.
A partir d'ara, el que es farà
després de firmar aquest acord
entre l'Ajuntament i el Departament d'Interior,
també, el Servei de la Trànsit,
és crear una comissió,
una comissió conjunta
integrada per Servei de la Trànsit i Ajuntament,
amb diferents membres, per exemple,
de la policia local,
responsables del Servei de la Trànsit,
però també responsables en el nivell polític,
faran una comissió, faran una diagnosi de la ciutat
de com està el tema
en qüestions de seguretat viària.
A partir d'aquí veuran quins són els punts febles,
quins són també els punts de més accidentalitat.
Serà justament després, a partir d'aquí,
quan es farà un pla d'actuació
que s'aplicarà en els propers mesos
i que tendrà com a objectiu fonamental
evitar aquests accidents,
especialment els accidents mortals.
Justament abans d'aquesta compareixença,
aquesta roda de premsa,
l'alcalde i la consellera s'han trobat
també amb responsables d'urbanisme
aquí a l'Ajuntament de Tarragona
i han parlat, com ha anunciat l'alcalde posteriorment,
el Miquel Nadal,
de la possibilitat que la comissaria
dels Mossos d'Esquadra a Tarragona
s'instal·li a la zona dels Quatre Garrofers.
Recordem que aquest és un dels espais
que l'Ajuntament havia posat sobre la taula
per fer-hi l'escola oficial d'idiomes.
Això antigament no farà gaires mesos.
Aquest espai, el dels Quatre Garrofers,
ha estat ofert al Departament d'Interior,
la Conselleria d'Interior,
per tal que s'hi pugui ubicar
aquesta comissaria dels Mossos.
La condició que ha posat la conselleratura
no és cap altra que l'any que ve,
és a dir, el 2007,
els tràmits urbanístics pertinents
per poder posar aquesta comissaria
estiguin enllestits
i, per tant, puguin començar les actuacions,
les obres i la comissaria dels Mossos
pugui ser una realitat
en el futur desplegament dels Mossos d'Esquadra
del Camp de Tarragona
pugui ser una realitat
insistir en aquesta comissaria
a la nostra ciutat l'any 2008.
És el que ha donat de sí
aquí en aquesta compareixença,
insistint fa pocs minuts,
a propòsit d'aquest pla de seguretat.
I que no és poc el que ha donat de sí.
Gràcies a en Josep Sunyer,
Joan Maria Bertran.
S'ha signat aquest pla de seguretat viària
i, com ara acaben d'escoltar,
s'ha anunciat
que la comissaria dels Mossos d'Esquadra
aniria a la zona dels Quatre Garrofers.
Ja veurem, buscarem valoracions
i ampliarem aquesta informació
a l'informatiu Tarragona Actualitat.
Enric, preparat per treure el paperet
per a veure qui serà la motxilla de l'aqueta.
Agafes un?
Sí, sortegem.
Té-la de l'aire.
Ui, agafa un.
Ja en tinc un.
Despleguem.
A veure a qui li toca
aquesta magnífica motxilla.
Quin número és?
El número 5,
que correspon a la Joaquim Accendra.
Joaquimà.
Joaquimà, el darrer molt malament o molt bé.
Jo diria que molt bé.
Jo tinc la trucada i jo és el tinc molt bé.
Perquè ha aconseguit la motxilla de l'aqueta.
El premi gros.
El premi gros que el tens aquí a la ràdio
i el pots venir a buscar,
que t'espera aquesta magnífica motxilla.
Enric, avui t'has passat de temps
amb la cosa que era el programa 200,
de regals i de tot.
Tornaràs el proper dimecres,
l'últim programa de la temporada
i ens volies recordar una inauguració.
Sí, dilluns ja a la tarda
la inauguració de la llibreria de la Generalitat
a Tarragona, al carrer Major,
sota l'antic Ajuntament,
que era l'única capital catalana
que no tenia d'això.
M'ho deixo pel dimecres.
Sí, deixa-ho i en parlarem.
Gràcies, Enric. Bon dia.
Gràcies.