Aquesta és la sintonia habitual de la tertúlia.
Aquesta hora del matí es tracta de comentar
alguns dels aspectes principals de l'actualitat del dia
amb quatre convidats que ja els tenim a punt.
Avui ens acompanya el cap de Relacions Externes de Rapsòlia
i PEF, Josep Artran. Bon dia, Pep.
Bon dia.
També ens acompanya Albert Ballbé,
tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament.
Bon dia, Albert.
Bon dia.
I tenim dos peps més.
Josep Félix Ballesteros, portaveu del grup municipal socialista.
Bon dia.
Molt bon dia.
Quan deia sintonia pensava que deien tots els contartulis.
No. I Josep Maria Arias?
Doncs sí.
A veure, no em despissin.
Deixi'm acabar de presentar els contartulis.
Josep Maria Arias, periodista. Bon dia.
Bon dia.
Joans, Josep, Ziasas.
Josep, avui molts.
En fi, amb aquest quartet de convidats
avui comentarem l'actualitat del dia,
en fi, de la setmana, una mica en clau política.
Aquests dies a les tertúlies de Tarragona Ràdio
estan parlant del nou panorama polític
que s'ha originat després de les eleccions
de fa tres setmanes, a les eleccions al Parlament.
Demà a més tenim la sessió d'investidura
comença la sessió d'investidura al Parlament.
I aquests dies, en fi, estem parlant de la configuració del nou govern,
de la situació en què queden les forces polítiques,
tot això com es veu de cara a les eleccions municipals,
el panorama polític tenint en compte
que estem a sis mesos d'uns nous comissis.
Així que, si els sembla, comencem per aquí, Josep Maria.
Àries, com a periodista, que tu mires això una mica des de la barrera.
Com ho veus tot plegat?
Tot el que ha passat en els últims dies, les declaracions,
la configuració del nou govern tripartit a la Generalitat
i tot això, en fi, com pot desembocar després en les municipals?
Aviam, jo separo el que vei del que entenc.
Vei coses que m'agraden i coses que no m'agraden tant.
I una de les coses que m'agrada és que, bueno,
que s'ha produït un procés electoral
amb un marc de normalitat, hi ha hagut uns resultats.
Les lectures, jo penso que hi ha lectures
que no són positives,
en el sentit de no assumir els resultats de les eleccions,
siguin quins siguin les combinacions.
i això és comprensible.
És a dir, en aquests moments hi ha una reedició
d'una estructura de coalició entre tres partits polítics
que han de demostrar que tothom es mereix una segona oportunitat
i que les coses es poden fer bé,
amb tot el suport de la legitimitat d'aquest futur nou govern
que ningú qüestiona, i això és positiu.
Tot i que, en aquest cas, des de Convergència i Unió,
jo estic llegint alguns missatges,
i sobretot des de Convergència, alguns missatges
fent una interpretació dels efectes que pot tenir
aquest dret legítim haver muntat un govern
més enllà de la força majoritària,
majoria relativa,
que són lectures que jo crec que no són bones,
jo crec que no són bones i que qüestionen.
Ara, abans d'entrar a la tertulia,
deia que, jo soc del parede,
que si tenim un sistema democràtic,
les interpretacions del sistema democràtic són molt perilloses.
Això és com qüestionar les matemàtiques.
2 més 2 són 4, i punt.
Això pot tenir efectes en les properes eleccions municipals,
sens dubte,
no només per la proximitat temporal
i per la proximitat, diguem-ne, geogràfica i mental,
sinó per la proximitat de molts dels seus actors,
tant a nivell de política nacional
com a nivell de política local,
a Tarragona, a Reus, a la demarcació.
Per tant, això pot tenir incidència.
En quin sentit? En aquests moments no m'atreveixo a fer cap pronòstic.
Jo suposo que no tardem gaire a començar a veure enquestes,
tot i que encara estem, diguem-ne,
passant l'afavorada de les eleccions autonòmiques,
en els que uns estan assumint la victòria, entre cometes,
i d'altres estan intentant assumir, entre cometes, també la derrota.
Josep Bertran, a veure com ho veus, tu també des de la barrera,
que després parlen els polítics.
Això anava a dir, és que avui m'has posat aquí un triomvirat d'excepció.
Home, jo com a vegades comento aquestes coses des del carrer
i com a ciutadà normal, jo per un cantó,
no és normalitat, hi ha hagut un procés electoral,
hi han hagut unes eleccions, hi han hagut uns resultats,
uns acords legítims,
i diguem, fins aquí tot normal.
A més, es guarden les formes,
em sembla que va ser allò, abans deia,
el president del Parlament encarregava la formació de govern.
Ahir deia un contartuli de la Vanguardia
que la democràcia és molt important les formes,
que a vegades la democràcia només són formes,
jo crec que té raó.
De manera que, per aquí, normalitat i tranquil·litat
que no està passant el que passa a Mèxic, per exemple,
amb tota aquesta història del...
Per altre cantó, doncs, bueno,
jo l'única inquietud que tinc com a persona del carrer
és pensar o donar per suposat
o presumir que tothom està pendent
o pensant, doncs, en una bona gestió de govern,
en l'interès del ciutadà, en l'interès públic
i no només en interessos partidistes.
Alguna vegada, doncs, pots pensar que intenten, doncs,
diguem, escombrar cap a casa,
només estar pendent de les coses de cada un dels partits
i no dels ciutadans.
En fi, en tot cas,
i encara que sigui una nova edició
de l'Entès o del Tripartit,
li hem de donar els clàssics 100 dies de confiança,
sembla que aquesta vegada les coses, doncs,
s'estan organitzant amb una mica més de serietat.
Si més no, això és el que es llegeix
i el que es percebeix al carrer
i des d'aquest punt de vista, doncs, bueno,
normalitat, no? Ja ho anirem veient.
Vinga, més opinions.
Sí, no?
Jo comparteixo bastant el que s'ha dit.
Mireu, en primer lloc,
Convergència, i dic Convergència,
no Convergència-Unió.
Què ha considerat?
No, no, no és perquè estiguis aquí.
També ho he dit en altres tertúlies
i després al migdia també en vaig amb una,
que si surt i l'escoltes sentiràs el mateix.
Convergència ha de païr el que ha passat.
El que ha passat, no el que li ha passat,
el que ha passat al país,
ha de païr-ho.
Perquè si no ho païeix,
està fent el mateix que va fer el PP
després del 14 de març,
del famós 14 de març.
No assumir uns resultats
és no preparar-te pel futur
i no afrontar amb condicions
de fer una anàlisi racional
no només del que t'ha passat
o del que ha passat,
sinó del que pots fer
i de com pots establir complicitats i aliances,
és quedar-te amb un autisme polític,
amb un còrner de la política catalana,
que jo crec que Convergència i Unió,
en aquest cas,
Convergència i Unió no es mereix.
Convergència ha de començar
a païr el que li ha passat
i ha de començar a pensar
que no només són els altres
els que tenen culpa del que li està passant.
Segurament hi ha errors propis
que originen
i que no fan possible
que en aquest moment
Convergència governi a Catalunya.
Convergència va cometer
una gran errada en aquesta campanya,
entre moltes altres,
que és que va fer de la campanya
un plebiscit contra el tripartit.
I no només va fer un plebiscit
contra el tripartit,
sinó que, a més a més,
no es va encarregar
de lligar i establir ponts
amb possibles aliances posteriors.
Clar, davant d'aquesta perspectiva
i d'aquesta errada tàctica grafal,
passa el que passa.
Dit això,
els ciutadans el que volen
és que les coses es facin amb seny,
que les coses es facin bé,
que a Catalunya hi hagi un govern que governi
i que hi hagi resultats
assumibles, notables
i bons pel país.
Jo, sincerament,
evidentment no soc imparcial.
Em dóna la sensació
que les coses s'estan fent
raonablement bé,
que no s'està donant
cap mena d'espectacle,
que, efectivament,
en democràcia,
les lleis i les formes
són molt importants.
El sistema democràtic
és un sistema democràtic
que funciona,
és un sistema democràtic parlamentari
i el president del Parlament
està fent el que ha de fer,
convocar-ho a l'expresident
de la Generalitat,
convocar el primer partit
en escons del Parlament
i després convocar
en aquell que és capaç
de formar govern
i es presenta
amb la capacitat
i amb el número suficient
de diputats
com per formar
govern estable,
sòlid i amb garanties.
I el país el que necessita
és això.
Fugim d'estridències
perquè no és bo.
Estem en un moment
en què Catalunya
està molt bé econòmicament,
està molt ben situada
en el present
i sobretot
de cara al futur.
Avui tenim unes jornades
econòmiques
no massa lluny
d'aquesta ciutat
i, pel que m'han dit
aquest matí,
les conclusions
seran molt esperançadores
i això és el que hem de fer.
I el que ha de fer
l'Entesa Nacional de Progrés
és fer polítiques socials
ara que no hi haurà
el soroll de l'Estatut
ni sorolls identitaris
ni sorolls
que puguin intervolir
l'acció del dia a dia
del govern.
L'educació,
tant en el seu àmbit primari
com en el seu àmbit universitari,
la salut,
les infraestructures
i l'atenció
en aquells que més el necessiten
són fonamentals
perquè aquest país
tiri
o segueixi
tirant endavant
amb les millors
de les condicions possibles
i això és el que s'ha de fer.
Albert.
Doncs home,
moltes coses.
La primera
és que corregir,
corregir el senyor periodista,
és a dir,
la victòria electoral
va ser de competència,
i unió.
I tu parlaves
de victòria i de derrota.
Qui guanya les...
No, espera.
No, perdó,
ni turno,
cavalleros,
ni turno.
No ha dit qui,
no ha dit qui.
No, no, no.
D'acord,
llavors potser estem d'acord
però que quedi molt clar
aquest concepte
de qui va guanyar les eleccions
va ser competència i unió.
Dos més dos són quatre,
s'han de dir.
Això és evident,
això és evident,
però que la gent,
a les urnes,
no anava el tripartit
o el pacte per el progrés
i, en conseqüència,
qui va guanyar les eleccions
va ser competència i unió.
Això no ha qüestionat ningú.
Bé,
però s'ha parlat
de victòria i de derrota,
llavors jo m'agradaria aclarir
que potser també,
deies el mateix que dic jo,
el fet és que aquestes eleccions,
com moltes altres eleccions,
com sempre,
hauria de competència i unió.
Primera qüestió.
Segona qüestió.
El ciutadà no ha entès,
els que tenim carnet,
evidentment,
ho entenem
i jo sóc els que respecto
el joc democràtic.
Això està fora de...
Durán ho va dir l'altre dia
i això ho subscric,
fil per randa.
Però la ciutadania,
la gent que van pel carrer,
entenen que els hi han robat la cartera.
Perquè, sí,
perquè, en definitiva,
és la meva opinió,
respecta la vostra.
Molt bé.
I això suposo que tindrà
alguna conseqüència
dintre les municipals.
i hi ha gent que estan decebudes
per aquesta qüestió.
Màxim,
quan Esquerra Republicana
durant tota la campanya,
el senyor Ballesteros
parlava de campanya
i de tindre ponts,
se li va omplir la boca
de dir que ells mai pactarien
amb un govern
que tingués obediència nacional
o obediència estatal,
per dir-ho ben dit.
Veritat.
I, en canvi,
se'ls acut,
després de les eleccions,
que l'has de fer
és procurar el progrés del país,
que es té a buscar
i evitar la fractura social
i fan un pacte antinatura
amb els socialistes.
Ja està.
Més coses,
més coses.
Paï.
que aquesta és una digestió pesada,
una digestió molt lenta.
És a dir,
costa admetre
que aplicant el joc democràtic
t'estan fotent el pal al sistema.
Això està claríssim.
En conseqüència,
es ha d'entendre
que aquesta digestió
necessiti temps.
Un sopar copiós,
doncs tota la nit
no dorms, no?
Se la menja poc
a l'hora de sopar.
No, no, no,
vingui meu, no.
Tothom menja
el que té que menjar.
I després,
el Pep Bertran deia
home,
100 dies de gràcia,
perdoni,
que em porten
mil de dies de gràcia,
perquè el tripartit...
Home, sisplau.
Algú parlava
d'un moment de confiança
i d'una segona oportunitat.
En política
no hi ha segones oportunitats.
Jo crec que la ciutadania
d'aquest país,
amb el seu vot a les urnes,
va acreditar
que realment
el tripartit
no havia estat
gens encertat
a l'anterior.
Jo recordo
un dia
que el president Maragall,
persona que respecto,
va cessar
sis consellers d'un govern.
Això no passa
ni a Mèxic.
Algú feia
la comparació a Mèxic,
això no passa ni a Mèxic.
Potser hauria de passar més sovint, no?
No, no, perdona, perdona.
No, a veure, perdona, perdona.
Si parlem d'un país...
No, sis, no, però...
Si parlem d'un país seriós...
Un país no hi ha ningú.
No es pot deixar
en un dematí
una remuneració del govern
a base de
sis senyors al carrer.
Espereu-me,
i acabo, i acabo.
I acabo, potser ja he acabat.
Bé, insisteixo,
però a veure,
com a corollari,
evidentment que estic d'acord
en que el joc democràtic
és el joc democràtic.
El que passa que jo crec que,
tot i que,
bé,
el president del Parlament
proposa del senyor Montilla
o com a candidat,
no hauria estat gens malament
com un gest
que, per exemple,
el president del Parlament de Catalunya
hagués sigut del partit més votat.
Per exemple,
ja que parlem...
El senyor Ballesteros,
amb això coincidim molt
el senyor Ballesteros,
jo, per escàndol de molts,
però jo crec que el fair play,
que el fet de discutir,
mira, jo reconec que vostè...
I llavors jo faig un gesto
que podria ser, per exemple...
Per això el vers
s'ha de deteixir complicitats.
Bé, bé, bé.
I no s'ha fet.
Però saps què passa?
No, Pep, perdona.
Però llavors sempre hi ha d'haver
algú que comenci a tirar el pont.
M'entens?
Llavors jo crec que en aquest cas
la grandesa del senyor
del partit socialista de Catalunya
i d'Esquerra Republicana
fora i diuen, escolta,
per reconèixer aquesta qüestió...
Però això comença a fallar
la legislatura passada
perquè vostès van nomenar
o votar igual que nosaltres,
el senyor Benat
com a president del Parlament de Catalunya.
Vostès també, eh?
Sí, sí.
I no era el partit més votat.
Per tant, això comença a fallar
en el seu origen fa tres anys.
Vostès no recorden d'un patrici
que era el senyor Joan Rebentós
que va ser president
al Parlament de Catalunya
quan competència governava?
Sí, no era el més votat.
En canvi, va aconseguir els vots
de tot el rest de partits
excepte de Convertència i Unió.
A veure, deixi'm de totes...
A mi m'interessava...
Ja està, ja està.
Per seguir amb la tertúlia,
però al fil del que deia
una cosa l'Albert Vallbeth,
la sensació aquesta
que hi ha una part de la població
que no acaba d'entendre
el que ha passat,
que hi ha hagut un partit
que ha guanyat
i que s'alien
el segon, tercer i cinquè partit
del Parlament per governar.
Aquesta sensació,
no sé si la tenen també,
si la comparteixen,
si creuen que això pot originar
més abstenció
en properes contestes electorals,
més distanciament
del ciutadà de la política...
Jo us parlaré molt clar
i ara obro un cert eix,
diguem-ne,
més ciutadà amb el Pep Bertran.
És a dir, jo faig una abstracció
i em col·loco fora
d'aquestes dinàmiques
comprensibles
de lluites
pel poder,
per reivindicar
la seva quota
de representació
i que això es tradueixi
a l'hora de muntar el govern.
Tot això ho deixo a banda.
Jo faig de ciutadà
i dic,
ens podem permetre el luxe
després de l'assetjament
que ha patit Catalunya
els últims
tres anys i mig,
quatre anys,
que es llencin missatges
des de la pròpia interior
de Catalunya
en el sentit
que o jo o el caos
o això ja veurem
quin futur té.
A mi el que em preocupa
com a ciutadà
és que més enllà
de les dificultats
de les digestions
per pesades,
els efectes col·laterals
d'aquesta digestió
comprensible
no els modulem
i el que estem fent
és engruixir
una reivindicació
que sí que fan
tots els ciutadans.
Els ciutadans de peu,
els empresaris
que diuen
s'ha de projectar
una imatge diferent
de Catalunya.
S'ha de recuperar
i s'ha d'eliminar
tot aquest desgast
demagògic
moltes vegades
no fonamentat
o fonamentat
exclusivament
amb errors formals
o errors polítics
puntuals
de l'anterior
govern tripartit.
Això és el que em preocupa
a mi com a ciutadà.
I per tant,
la lectura que jo faig
ja no ha de projecció
respecte a les municipals.
A mi em preocupa
que quan surto
de Catalunya
i quan estigui
en algun foro
universitari
o un foro ciutadà
o un foro polític,
en lloc
de tirar
ponts
de convivència
i ponts
de diàleg
amb la resta
de l'estat espanyol,
el que estem fent
sembla
és allargar-ho,
és, diguem-ne,
afeblir
aquesta relació.
A mi això és el que em preocupa.
I per tant,
jo demano
sentit de la responsabilitat
a tots els polítics,
els que han estat capaços
de muntar govern
i els que s'han vist,
tot i que han estat
la força guanyadora,
s'han vist relegats
a l'oposició.
Aquest, per mi,
és una reivindicació
de sentit
de la responsabilitat,
de portes en dins
i de portes en fora.
Amb això,
amb això jo estic gairebé convençut,
no tinc enquestes,
que la majoria de ciutadans
hi estan d'acord.
Jo no sé
si la majoria de ciutadans,
com deia el Berroller,
qüestionen,
se senten enganyats
o no se senten enganyats.
Això,
jo no m'atreveixo
ni a dir que sí
ni a dir que no.
En canvi,
jo faia aquesta aposta,
jo estic convençut
que sortim al carrer
i tothom coincidirà
amb el que jo estic dient.
Treballem
per millorar
aquesta imatge,
canviant
el que hem fet malament
i sobretot
explicant
què és el que passa
realment a Catalunya.
Quina és la Catalunya real
que no té res a veure
amb el missatge catastrofista
que ha venut,
per exemple,
el Partit Popular
o la direcció del Partit Popular.
És que si hem de canviar
hi ha moltes coses,
em sembla,
per canviar.
Per exemple,
el tema dels ponts.
Jo no sé
si s'ha de reproixar
amb algú
que no hagi establert ponts.
Jo el que veig
és que durant les eleccions
ningú fa ponts
perquè tothom,
i en perdó de l'expressió,
es diu el nom del porc
mentre es dura la campanya.
quan arriba el moment
d'establir determinats acords
hi ha una mica la sensació
o hi pot haver la sensació
que al final
cadascú va buscar
el seu interès
diguem de partit
o particular.
Per un altre cantó
no sé si hi ha la sensació
que s'ha robat
la cartera al ciutadà.
En tot cas,
són moltes carteres
i molt variades
perquè també hi ha hagut
gent d'Esquerra
que ha escrit els diaris
dient que no es pensava
mai que Esquerra pactés.
Jo crec que tothom
pot estar una mica decebut
o es pot sentir
una mica atraït
però probablement,
com deia l'Albert,
els que tenen el carnet.
Jo crec que la resta
de ciutadans
entén que això és un joc
que es pot donar.
I per altre cantó,
si Convergència i Unió
ha equivocat l'estratègia
muntant un plebiscit
és que jo crec que el risc
més evident
que tenia Convergència i Unió
era precisament
la reedició del tripartit
i per tant
pot ser lògic
des de la meva ignorància
en aquests temes electorals
que es vagi
clar,
el divida i vencerà
és el millor,
però pot tenir
una certa lògica.
i torno a l'ho
de les formes,
doncs bueno,
si no són 100 dies
però seran 90
perquè efectivament
ja fa temps.
Però jo insisteixo,
jo crec que
s'ha de seranar
una mica tot.
La prova,
el tema de l'abstenció,
l'abstenció,
no crec que la gent
que no va anar a votar
estigués al cementiri
tot a la mateixa hora,
no crec que fos això.
Jo crec que,
en general,
hem quedat molt esgotats
tots plegats
de la campanya
de l'Estatut
i de les discussions
i de la campanya
des de la resta
de l'Estat
i de moltes històries
que al final,
insisteixo,
acabes pensant
que tothom
va allà defensar
parcel·les particulars
i que no acabes
de veure
que hi hagi
un interès
per tirar endavant
el país
i després
quan el tinguem
organitzat
i encarrilat
doncs bueno,
ja parlarem
d'altres coses.
Jo crec que l'examen
de consciència
una mica de...
i acabo.
El fet que la Generalitat
es tingués que gastar
una partida important
dels centris
per explicar
l'acció de govern
perquè segur que n'hi va bé
però no es va veure
perquè estava emmascarada
amb la campanya
de l'Estatut
també és una mica
paradògic.
L'acció de govern
s'ha de veure
en el dia a dia
i governant-hi
amb els resultats
no amb una campanya
per publicitar coses
que potser...
No sé si m'explico.
Jo crec que hem passat
una mala època.
Tanquem-ho.
Tanquem una època
però tenim les eleccions
municipals a la vista
i m'agradaria saber
si veuen que això
tindrà alguna incidència
o no
o pot tenir incidència.
Dues qüestions
molt breus.
Dues puntualitzacions
molt breus.
La primera
és que a mi
ningú m'ha dit
pel carrer
que hem robat
la cartera a ningú
o que ningú
ha robat la cartera.
No, no.
És un terme
ufemístic.
O que no estem
o que no està
qui sigui
legitimat
per fer el que sigui.
En sèrio,
ningú.
És més,
el dilluns a la nit
jo tenia un sopar
a Torreforta
o un dels restaurants
de l'entrada a Torreforta
per la carretera
de València
i el propietari
em va dir
escut,
i em diu
miri,
jo hauria preferit
el pacte
socialistes-convergència
o convergències socialistes.
Ho dic sincerament
tal com ho va dir
aquest senyor
hi havia 15 testimonis.
Diu,
però bé,
ja està fet,
governeu,
governeu bé
i sobretot
no s'equivoqueu
perquè serà
l'última oportunitat
que tindreu
i això és veritat.
Això és veritat.
Tenim la sensació
diu,
llavors el seu pare,
és un senyor gran,
em va dir,
per cert,
el que heu de fer
és el que acabeu de fer,
que és aquest complement
de pensions no contributives
establert en 1.055 euros
amb 4 pagues
al llarg de l'any
per fer que les pensions
no contributives,
aquestes de 300 euros al mes,
doncs siguin més dignes.
Això és el que la gent valorarà,
apreciarà
i tindrà en compte
finalment.
I després una matització
del que has dit tu,
Esquerra,
no s'ha equivocat,
ha posat
el govern
en mans
compartides,
òbviament,
d'un partit
de no obediència estatal,
és a dir,
el PSC
en compte
de l'opinió del PSOE
fa un pacte,
una entesa nacional
de progrés
i és Convergència i Unió,
curiosament,
qui se'n va veure
al PSOE a Madrid
per intentar obligar
a que el PSC
pacti amb ells.
Per tant,
qui recorreix,
qui recorre
a l'obediència
nacional de Madrid,
en Z,
és Convergència i Unió,
curiosament,
que és qui acusa
el PSC de sucursalista
i qui,
independentment,
pren la decisió
que, escolti'm,
Catalunya és prou important
com perquè les decisions
les venguem aquí
i no a Madrid.
Molt bé,
Pep,
això és una locubració,
però el que no és locubració
sinó que és notícia de premsa...
No, que ho sé cert,
no,
no, no,
que ara ens vam anar
a pactar a Madrid,
tot això és locubració.
Però, en canvi,
jo et referiré
a una notícia de premsa
que està escrita en blanc i negli
i que, a més,
això tothom ho sap,
no ho sé,
vostè la gent no ho sap prou.
pel partit dels socialistes
de Catalunya
no és una prioritat
tindre grup parlamentari
independent a Madrid.
Això és submissió
al PSOE,
estimat Pep.
Això és submissió...
No, perdona,
ara em toca,
em toca.
I, en segon lloc...
Saps qui és que veia
la possibilitat
de tenir grup parlamentari
per a veure,
senyors polítics?
No, no, no,
jo veia estar al Senat
fa uns quants anys
i allí veies
que els senyors del PSC
volien o intentaven votar
en contra del PSOE
i el PSOE imposava
perquè a això li hi havia
un sol vot.
Primer,
i segona,
crec que també seria qüestió
de començar a parlar
amb una impremta
perquè faci carnets
del tripartit.
És a dir,
perquè si vosaltres,
Àgora,
fa molts pocs dies,
tothom contra el Felip Puig
que passava a defensar
d'una manera digníssima.
L'enit electoral,
l'enit electoral,
tots contra...
És a dir,
semblava que en contra de l'enit
tres partits
hi havia un únic partit.
Llavors jo el que creia
és que teniu que fer
carnets del tripartit
o del Pacte pel Progrés.
Perquè, evidentment,
Esquerra Republicana
ha perdut la seva identitat
i vosaltres també
en ares d'una cosa,
en ares del famós
Pacte per Progrés.
Heu perdut...
Sí, perdona,
és així,
Esquerra Republicana...
Esquerra Republicana...
Això que està dient l'Albert
i plantejo ja
per canviar pel tema
de les municipals.
Anem amb unes municipals
en què serà també
tripartit
o Convergència Unió?
Per favor,
naturalment que sí.
No, Ricard,
Ricard,
la perversió
d'aquesta discussió
amb tots els meus respectes
que els ciutadans del carrer,
jo ara faia aquest exercici
que em permeteu
de col·locar-me
en aquesta banda,
no l'entenen.
com per exemple
presentar una moció de censura
per aconseguir l'alcaldia,
són absolutament legítimes
i en canvi
aquestes mateixes dinàmiques
en l'àmbit parlamentari
són qüestionables.
De què estem parlant?
De què estem parlant?
Perquè si no
els ciutadans
els estem descol·locant
totalment.
S'ha de ser
molt més respectuós
amb els desitjos
dels partits polítics
i amb la interpretació
que se'n fa dels resultats
però després
amb les sumes
que tenen
tota la legitimitat del món.
Llavors tu em dius
què passarà a les municipals?
Si creio que es plantejarà
també hi partit i...
Jo confio que no.
El que passa
que m'agradaria
que aquesta mateixa dinàmica
de diàleg
i de flexibilitat
i de respecte
que impera a les municipals
es traslladés
cap al Parlament de Catalunya
cosa que hores d'ara
no està passant.
A les municipals
jo estic convençut
que no hi ha tanta atenció.
En aquests moments
a l'Ajuntament de Tarragona
estan governant
Convergència i Unió
i el Partit Popular.
És a dir,
l'últim capítol
que hem vist
dels senyors del Partit Popular
renyant a l'alcalde
i a l'alcalde
demanant disculpes
a mi em sembla
que és absolutament legítim
és lícit
tindrà el cos que tindrà
però escolta'm
això forma part del joc
i és legítim
que Convergència i Unió
tingui el suport
del Partit Popular
encara que el senyor Artur Mas
hagi anat al notari
en l'àmbit
de les autonòmiques
a dir que no pactaran
amb el Partit Popular.
Això és el que els ciutadans
no entenen.
Si són bons
si aquestes dinàmiques
de diàleg i de pacte
són bones
per un tipus de política
per què no ho són
per la resta?
Perquè cada lloc
té la seva portada.
Això és cert.
A veure,
l'argument que acabes de dir
és un argument que és contundent
com el meu
de la falta
d'un grup parlamentari
del PSC
això és veritat
aquí estem governant
amb el PP
a vegades
la matemàtica
i totes menys
jo el que diu el senyor Arias
ho trobo extremament simplista
el fet de dir
números són números
i el més no
perquè jo crec
i em refereixo
sobretot
en llocs
on es legisla
a l'Ajuntament
no es legisla
es governa municipalment
però no es legisla
i en conseqüència
i es prenen decisions
molt significatives
molt en el dia a dia
i molt properes al dia a dia
no és ben bé el mateix
no és ben bé el mateix
vostè és regidor
de cultura
insisteixo
sí home
i en cultura
no em digui
que només s'està gestionant
s'està fent
un tipus de política
cultural determinada
és evident
per cert
sempre concessuada
que el senyor Ricomà
s'emprenyi
perquè programin
el senyor Rubianes
això
és una lectura política
aquí em permetreu
que vagi un modís
per el foro
perquè jo
és igual
a veure
tripartític
com a urgència
i unió
a les municipals
sí o no
jo crec que
jo crec que el ciutadà
penso
i sempre ho he pensat
que és molt intel·ligent
és molt intel·ligent
inclús quan no em vota
a mi
sí sí home
és molt intel·ligent
el ciutadà sempre té la raó
i sap discernir perfectíssimament
el que són les eleccions
en un referèndum
del que és
les eleccions
del govern de l'estat
del que és
les eleccions
del govern de la Nació de Catalunya
o del que són
les eleccions municipals
a les eleccions municipals
el ciutadà votarà
en funció de Tarragona
dels candidats
i les candidates
de Tarragona
i de les llistes
que es presentin
per i a Tarragona
jo no
ni vaig cometre
l'error fàcil
de dir
escolta
miri
el resultat
de les autonòmiques
és determinant
i podem
fer una transversió
mimètica
al resultat
a Tarragona
i jo vaig dir
escolta
podem fer l'exercici
retòric
de fer-ho
i ho vaig dir
a la premsa
però sàpiguin
que no serveix de res
perquè el resultat
serà diferent
no sé si molt diferent
o poc diferent
però serà diferent
perquè és que hem de creure
en la maduresa
del ciutadà
el ciutadà sap perfectament
el que vol
i sap que quan vota a Tarragona
l'Ajuntament de Tarragona
vota per un candidat
o una candidata
d'una determinada
força política
i en funció dels interessos
de Tarragona
i no més
de Tarragona
que hi ha gent
que vota sigles
òbviament
hi ha un percentatge
de votants
que vota sigles
però que són
gent que
independentment
del candidat
o la candidata
votarà sempre una sigla
però a Tarragona
es produiran dinàmiques
molt diferents
que jo crec
que a Tarragona
cal un canvi de govern
és evident
que crec
que necessita
un canvi de govern
progressista
és evident
però
que mimèticament
això serà
el resultat
o la conseqüència
del resultat
a les autonòmiques
i de la formació
de govern
jo crec que no
això es pen
del ciutadà
per tonto
Pep
es vota diferent
en municipals?
jo crec que sí
perquè
els programes
són diferents
i perquè
és més un tema
d'administració
com deia l'Albert
i perquè
en definitiva
les persones
que ho han de fer
són molt més properes
si el Pep
encapçala
una llista
doncs el que el pugui votar
pensa que
ell serà el que gestionarà
tot allò
en canvi
si encapçales
una llista
amb unes autonòmiques
ets un més
d'una llista
que se'n va a Barcelona
i tal
jo crec que el xip
és una mica diferent
ara
també és veritat
que a vegades
totes aquestes tempestes
que hi ha
doncs ara
en vocació de les autonòmiques
doncs
poder-s'haurien d'explicar
una mica més bé
jo entenc
que és perfectament
compatible
més o menys
dir el que s'ha dit
del PP
a nivell de les autonòmiques
i governar aquí amb el PP
però poder-s'hauria d'explicar
una mica més
per què s'està governant
amb el PP
aquí Tarragona
perquè si no
insisteixo
i potser soc molt pesat
sembla que tot és per interès
de la pura butaca
i hem de pensar que no
i llavors
algú us hauria d'explicar
perquè amb els punts
d'administració ciutadana
o amb els temes de la ciutat
doncs coincidim
això no vol dir
que hagis de coincidir
amb altres coses
a vegades aquest esforç
i aquí ho hem parlat
amb alguna tertúlia
doncs per exemple
el pàrquing de la catedral
i aquestes coses
poder faltar un esforç pedagògic
de la gent amb responsabilitats
i inclús de la gent
que està a l'oposició
per explicar les coses
amb una mica més de claretat
i donar més elements
al ciutadà
perquè ho pugui tenir més clar
estem a punt d'acabar
però amb un govern
de la Generalitat
això
tripartit 2
o de l'entesa de progrés
hi ha un govern de Convergència
i Unió i el PP
a l'Ajuntament de Tarraona
perquè veiem sis mesos
allò
durs d'enfrontaments
a veure
jo primer
escoltaré
el meu torn
de l'anterior
això no és un plenari
ja l'has fet servir
saltant a l'ordre
és igual
que ens queden dos minuts
de tertúlia
anava a dir
que el ciutadà
és intel·ligent
i perquè evidentment
valora la persona
però també valora
les actituds
dels partits polítics
les actituds dels partits polítics
tu deies
si aquests sis mesos seran
sí perquè
s'han sentit algunes veus
dient que hi haurà
molt enfrontament
jo entenc
que qui es vulgui
enfrontar
s'equivoca
perquè el que hem de fer
és governar
amb interès de la ciutat
i moltes de les resolucions
passen per la Generalitat
estigui qui estigui
a la Generalitat
i en conseqüència
qui s'encastelli
en generar
un conflicte
entre la Generalitat
i l'Ajuntament
s'equivoca
s'equivoca
perquè fa un mal a la ciutat
primera circumstància
són les circumstàncies
jo estic convençut
i la meva experiència
d'aquests mil dies
de l'anterior divertit
que la relació
amb la Generalitat
no ha sigut dolenta
no ha sigut dolenta
hauria pogut ser millor
l'altre dia
el Rolfón es queixava
que la Generalitat
havia subvencionat
un camp de futbol
quan en fèiem sis
i en canvi
Girona
havien subvencionat dos
quan en fèiem dos
és a dir
jo el que faria
seria un preg a la Generalitat
de que governés
en sentit de país
que no dubto
que ho faci
però que se'n doni en compte
que no hi tenen
cap bé diferents ajuntaments
els que són de la crosta
i els que no ho són
aquesta és l'única petició
però a més
bon rotllo
amb la Generalitat
perquè l'altre és suïcida
Josep Maria
tu creus que hi haurà
un enfrontament o no?
jo desitjo que no
i subscriveixo
aquest plantejament
que feia l'Albert
és a dir
hi ha d'haver coses
que han d'estar
pel damunt
dels interessos partidistes
en tot el meu respecte
que són els drets
i les necessitats
dels ciutadans
en fi
malauradament
ho deixem aquí
em sembla que
la propera tertúlia
que els conviqui
els quatre
la farem més llarga
perquè necessiten
més temps
per explicar-se
comencem a les set
això seria molt llarga
una tertúlia de tres hores
però en fi
ho podem intentar
en fi
moltes gràcies
per haver compartit
aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
avui el Josep Maria Àries
el Josep Félix Ballesteros
el Josep Bertran
tres Joseps
i l'Albert Ballver
l'Asa
Joan Josep
m'he queixat
però bueno
gràcies a tots quatre
fins la propera tertúlia
adeu-siau
bon dia
adeu