Jordi Tinyena, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Avui parlarem... Sí, el micròfon el teníem allà una mica.
Hola, bon dia.
Avui parlarem... És que, clar, parlem de la ràdio, oi?
I hem pensat, doncs, els micròfons els posarem ben a mida.
En sintonia a la ràdio amb 8 relats.
Parlem d'aquest llibre primer perquè ens permetem aquesta llicència
i vostès ens entendran, perquè és el llibre del 20è aniversari.
Cada any, per aquestes dates, l'empresa municipal de mitjans de comunicació,
des de fa 4 i Amarola Editors publica llibres
que en edicions anteriors han estat dedicades sobretot a l'anàlisi, a l'assaig.
En aquesta ocasió, i amb motiu del 20è aniversari de la ràdio,
vam triar, vam contemplar en principi la possibilitat
que es pogués fer un llibre de relats.
Déu-n'hi-do, eh?, fer un relat amb el que costa.
I es va parlar amb els diferents escriptors del Camp de Tarragona
a través de Jordi Tinyena.
Entre altres coses, a banda de la seva vàlua com a escriptors i escriptores,
eren persones o són persones que han tingut alguna que altra vinculació
més directa o indirecta amb la ràdio.
Per tant, reunien totes aquestes circumstàncies.
Avui presentem el llibre, i vam dir, Jordi, quasi que parlem d'aquest llibre.
Si el Paco Umbral podia parlar del seu llibre a una tele aliena,
no parlarem nosaltres del nostre, la nostra ràdio?
Avui parlem doblement de nosaltres, eh?
Per la ràdio i per la literatura, per les dues bandes.
A més, parlarem d'escriptors i escriptores que, jo diria que gairebé tots i totes,
han passat per aquest punt de lectura, si no m'equivoco.
Potser ens queden algú, però que estan a la llista, eh?,
que passaran si no han passat encara.
Doncs han passat pràcticament tots.
Jo diria que sí.
Només queda la Montserrat Palau.
La Montserrat Palau, que li tenim reservat també un altre espai,
però la resta han passat tots per aquí.
La resta han passat tots.
Ja te l'has llegit, tot el llibre?
Me l'he llegit, sí.
Bé, el teu relat ja el coneixes, no cal llegir-te.
El meu és el que em conec millor.
Els altres me'ls he llegit tots.
A mi m'ha agradat molt l'inici del relat del Jordi,
que diu que tenia aquella llengua de tirabuixó,
i t'imagines allò que diu?
Dius, oh, que mala, que dolenta.
Bé, què tal?
Bé, és com tots els llibres d'aquest tipus,
és a dir, aquests llibres que són, d'una banda, d'encarregats.
Sí, sí, són d'encarregat.
Que l'escriptor es posa a escriure...
Però que això no desvirtua el llibre ni el relat, eh?
No, no, no, però explica algunes coses.
És a dir, simplement és per situar el treball.
No és el mateix que un escriptor escrigui
perquè en té ganes i tracta el tema que vol tractar
i després allò ho recull amb un conjunt d'altres relats
i el posa en un llibre,
i l'organitza d'una determinada manera,
que no rebeu un encàrrec.
Que dius, bueno, tal dia has de tenir un relat fet
sobre aquest tema, no?
Clar, hi ha moltes maneres de fer-ho,
ja qui té un relat que ja el té fet i l'adapta
i s'acaba la història.
Això es fa, això.
I tant que es fa, clar que es fa, naturalment.
És legítim, és teu i amb això fas el que vols.
Sí, l'única exigència és que efectivament
si t'encarreguen un relat,
el relat que t'ho donis ha de ser inèdit,
ha de ser original i ha de ser inèdit.
Ara, que si l'has escrit en aquell moment
o ja el tenies escrit i l'has revisat, això és cosa teva.
No és allò tan lleig de que et fan un regal
i com que no t'agrada, tu el regales a una altra persona.
No estem parlant d'això, que és molt putré.
No, no, no, no.
Estem parlant que l'autor té el dret inevitable i lògic
d'o bé crear un nou relat o bé de regalar-ne un o cedir-ne un.
Vaja, que no el regala perquè el cobra.
Clar.
De cedir-ne un per aquesta missió, no?
En aquest sentit, aquests llibres són molt desiguals.
Aquesta és la primera característica.
Hi ha relats que estan centrats en el moment actual
i, per tant, en la ràdio actual i amb els personatges actuals.
Sortiu tots, o molts de vosaltres, especialment tu,
surts amb molts relats.
Perquè és que jo he pagat per sortir.
No, és veritat, eh?
Aviam si algú es pensarà.
I després n'hi ha d'altres que no,
que fugien una mica del moment contemporani aquest
i d'aquesta ràdio en concret
i que parlen una mica més en general de la ràdio
amb un altre ton.
No, el llibre és fonamentalment això,
molt variat i molt desigual.
Hi ha una cosa que vas dir tu el primer dia
quan jo encara no havia llegit els relats,
que és certa,
i és que són bastant significatius dels escriptors.
Sí, sí.
Són bastant, és a dir.
Aquelles persones que han llegit aquests autors,
si no hi fos el nom,
jo crec que, com si es tractés d'un joc,
podrien situar l'autor amb el relat.
Eh que sí, Jordi?
A bastants.
En bona part, sí.
Sí, sí.
Estic convençut que sí.
Per cert, que ara em diu el Lluís
que d'aquí uns moments probablement
tindrem a l'altre costat del fil telefònic
Vicenç Villatoro,
escriptor i periodista.
Actualment realitza el programa de llibres
de televisió de Catalunya.
L'hem convidat, entre altres coses,
perquè aquest vespre farà la presentació
d'aquest llibre de relats
i en dini que sigui cinc minuts,
contacte amb ell per parlar de relats,
de literatura i de mitjans de comunicació,
amb els quals sempre ha tingut
molta relació des de la gestió,
però també, diguem-ne, com a periodista.
Vicenç Villatoro, bon dia.
Hola, bon dia.
Aquesta tarda el tindrem aquí a la Casa Canals.
Exactament, sí.
Per presentar aquest llibre en sintonia.
Em permet que li digui que està aquí Jordi Tinyena,
si es volen saludar.
Encantat.
I molt bon dia.
Bon dia.
Dèiem ara que la seva vinculació
amb el món dels mitjans de comunicació
ha estat des de la gestió,
però també realitzant programes,
com ara el que realitzen de llibres,
el tema ràdio,
com l'hem portat al llarg de la vida, Vicenç?
He fet sempre coses a ràdio,
però no hi he treballat mai, per entendre'n.
Han estat sempre coses col·laterals,
des de comentarista,
durant molt temps he fet comentaris diaris
de política internacional, per exemple,
però no he estat mai a la plantilla d'una ràdio.
De diari sí, i de tele també,
però de ràdios no.
No, no, de televisió ha fet programes,
a banda de la seva etapa com a gestor,
com dèiem,
però també ha fet programes.
Oi, he estat, diguem-ne,
a picant pedra a la redacció d'informatius,
també he donat molts anys,
vull dir que...
També, també.
Sí, sí, és bastant de tot, sí.
I per què no s'ha donat aquesta circumstància de la ràdio?
Per què no s'ha donat senzillament,
o perquè, diguem-ne,
els seus interessos i gustos professionals
anaven més cap a la premsa escrita o la televisió?
Ah, no, no, jo crec que això porta a l'atzar absolut.
Vull dir, jo vaig estudiar periodisme,
jo soc periodista,
faig de periodista des dels 16 anys,
i bé, hi ha un moment determinat.
Per exemple, la creació de TV3
va sotraguejar d'una manera important
al mercat periodístic barceloní,
i em van cridar,
i vaig ja parar cap allà,
però vull dir que no era una vocació,
era que vas allà on et criden
i on algú ho haig al dit.
I llavors, a vegades, descobreixes una cosa
que jo crec que els periodistes de ràdio
també descobriu, i els de tele,
o els que fem qualsevol transversalitat entre mitjans,
que és que les característiques que necessites
per fer periodisme escrit
són molt diferents
de les que necessites per fer periodisme televisiu.
Per exemple, arribes a la ràdio i a la tele
i t'adones que les persones tenim veu,
que mentre treballaves un diari
és una cosa que no hi havies pensat mai.
Les persones, allò, tenim paraules, no?
Però veu, si la veu és més bona o més dolenta,
no ho havies pensat mai.
I llavors, on diu, ho penses de sobte, no?
Clar, hi ha qui pensa
que la gent que treballa a la ràdio no té cara.
Exacte.
I de cop i volta se n'adonen
que darrere d'una veu hi ha una persona, també, no?
Exacte.
És curiós aquest món de la ràdio,
per això ens feia particular il·lusió
que tota una sèrie d'autors i autores,
més que consolidats,
expliquessin una història al voltant de la ràdio,
ja fos des d'una mirada pròpia
o des d'una mirada aliena.
No sé si ha tingut l'oportunitat
de fer un cop d'ull al llibre.
Sí, sí, sí, i tant.
Què tal?
Bé, a veure, és molt...
Ara diré dos tòpics, no?
És molt variat i, diguem-ne,
i molt...
Escull punts de vista molt diferents
respecte a la ràdio, no?
Des del punt de vista de la nostàlgia
o de la memòria,
aquesta vinculació de la ràdio
amb els records, no?
És molt potent de pronunciació
i que jo diria que és, per exemple,
una de les crítiques de la narració
d'en Jordi Tinyana,
fins a altres que seria la ràdio
més aviat com a l'avantguarda
de la comunicació càlida
i, en altres casos,
la ràdio feta o la ràdio escoltada.
Jo crec que sempre,
amb aquest denominador comú
que tu deies molt bé,
la ràdio és allò que no es veu.
És a dir, la clau de la ràdio
i el que permet la seva màgia
és que no es veu
i, per tant,
que hi projectes a la teva imaginació,
que hi crees sobre un buit, no?
És a dir, la ràdio deixa un buit
en el que tu hi poses coses.
Tornant una miqueta a la seva feina,
avui és l'endemà de les eleccions
al Parlament de Catalunya,
ha hagut de ser-hi com a comentarista polític,
però també està amb el programa de llibres.
No li faria aquella pregunta,
doncs es troba més còmode,
però jo tinc la sensació
que li tira més la cosa literària
que no l'altra.
Podria ser?
Tot i que a l'hora de fer d'escriptor
també escriu sobre política, lògicament, no?
Sí, però vull dir,
em costaria posar ratlles...
És a dir, sempre m'agrada més
i em ve més de gust
el que no estic fent en aquell moment, no?
Si estic molt llançat en el món,
estic de la literatura,
i dius, hosti,
que interessant que és la política,
que interessant que és el periodisme de primera fila,
si estic fent periodisme de primera fila,
dius, hosti, quines ganes
tindria de parar-me una mica
i fer una novel·la, no?
Vull dir que sempre
ens estimem especialment
allò que no estem fent,
però ahir, per exemple,
vaig estar en un documentarista
en una ràdio
i amb el micro tancat,
un dels participants,
era en Javier Pérez-Roll,
jo, un catedràtic,
amb el micro tancat,
a les 12 de la nit,
tanca els ulls i diu,
que bonita que és la política.
I tots veníem de discutir,
serà aquest, serà aquell,
aquest puja, aquest baixa,
i al final, no?,
a aquella hora,
a les 12,
dius, hosti,
tancant els ulls,
és xulo,
és bonic,
és humà,
és carregat de dramatisme,
és carregat d'històries,
també té potència,
no és estrictament
una competició pel poder,
també és coses.
Jo ara diria
les mateixes paraules,
però canviant alguna
del Javier Pérez-Roll,
jo, que bonita és la ràdio,
eh?,
perquè està en sintonia
i mai millor dit amb l'acte
que presentarà aquest vespre
a la Casa Canals.
El programa de llibres
que tindrà el Sergi Pàmies
com a proper convidat?
Sí, de fet,
ara no hauria de dir-ho així,
però,
perquè les trampes
no s'ensenyen gaire,
però tampoc és una trampa
molt estranya.
I el tenim enregistrat,
el vam enregistrar
la setmana passada,
no, perdó,
aquesta setmana,
perquè avui és dijous,
tot i tenir aquest aspecte
de dilluns, no?
El vam enregistrar
i tenim en Sergi Pàmies,
l'Enrique Vilamatas,
parlant del llibre nou
d'en Sergi Pàmies
i jo crec que el programa
va anar molt bé
perquè el llibre està molt bé,
eh?
Sí.
jo trobo que és un excel·lent llibre
de narracions.
Curiosament,
Sergi Pàmies
també és un altre animal radiofònic,
eh?
Sembla que tot
es combina perfectament
en aquesta presentació
d'aquest llibre.
Li agraïm molt
que hagi atès
la nostra trucada,
Vicenç Villatoro,
i li agraïm molt també
que aquest vespre
sigui a la Casa Canals
per presentar
aquest llibre
que a nosaltres
particularment
ens fa molta il·lusió
perquè sense ser
un llibre d'història
sí que vol
posar significat
a la ràdio local
sobretot
i aquests 20 anys
de ràdio local
a la ciutat de Tarragona.
Moltíssimes gràcies,
bon dia.
Moltes gràcies,
bon dia.
Adéu-siau.
Vicenç Villatoro
estarà aquest vespre.
Si et sembla, Jordi,
obrim els telèfons
que ens truquin els oients.
Sí, i tant.
Per què no ens truquen
i ens expliquen
alguna cosa vinculada
a la ràdio?
Les tres primeres persones
que ens truquin
els regalarem
un exemplar
d'aquest llibre
en sintonia.
Seran dels primers oients
que tindran el seu exemplar
perquè després de presentar-lo
aquest vespre
ja es posarà la venda,
es distribuirà,
però si volen ser
dels primers
només cal que ens truquin
al 977-24-47-67
a partir d'aquests moments
ens diuen una miqueta
la seva estimació
per la ràdio
o no,
o no l'aguanto la ràdio,
no la suporto
i avui l'he posat de casualitat
i els he sentit
i truco per dir això precisament.
Tenim una trucada ja,
la primera,
doncs donem pas.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Neus.
Què tal?
Neus, què més?
Neus Salles.
A veure, Neus,
què passa amb la ràdio?
Jo us escolto sempre.
Cada dia.
Vull dir, sí, sí, sí, sí.
Si sóc a casa
la ràdio està posada.
Vull dir, sí, sí,
m'agrada, mira.
Vostè fa veu
d'escoltar ràdio
tota la vida.
Sí, sí, sí.
I a tot hora.
Sí, sí, sí, sí.
Jo si sóc a casa
de vegades
potser l'escolto més
o la sento més
que altres
perquè vull dir que de vegades
mira, està parlant
i a la millor
no m'entero del que diu
però jo l'he de tenir posada.
Clar, ja la té posada.
La cosa que m'interessa
llavors escolto.
Però vull dir,
si no, la tinc posada.
Neus, jo li regalaré
el llibre igual
i no cal que quedi bé
que amb nosaltres
no ho ha de fer
però quin tipus de programes
li agraden?
Perquè generalment
la persona que és oient de ràdio
escolta dos o tres emisores
al dia simultàniament.
Quin tipus de programes
li agraden a vostè, Neus?
Ai, a mi m'agraden
tots els programes.
Sobretot si expliquen coses
i si parlen de menjar
i quan parlen d'algú
doncs de malalties
és allò que també a la tarda
els dientres
m'assembla que és
que parla
aquell noi
vull dir
m'agrada tot.
Tot, eh?
Vostè la posa en contacte
amb la realitat
i amb la vida
en definitiva.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Jo quan expliquen coses
doncs mira
les escolto
coses me queden
coses no em queden
però m'agrada sentir parlar
sobretot parlar
del que sigui
però que parlin.
Allò que se sent acompanyada
m'agrada més
escoltar música
se sent acompanyada
m'agrada sentir parlar
molt bé
doncs escolti Neus
jo espero que li agradi molt
aquest llibre
el té aquí als Estudis
de l'Avinguda Roma
i el pot venir a recollir
doncs a partir de demà
al matí
ja el pot recollir
aquí a la ràdio
d'acord?
Molt bé, d'acord, gràcies.
Gràcies a vostè per trucar.
Gràcies.
Bon dia, adeu-siau.
Adéu, bon dia, bon dia.
Doncs mira la Neus
que es veu que és una oient
anava a dir compulsiva de ràdio
però és que no, no
de fet
qui és oient de ràdio
ho és constant.
Tu ets oient de ràdio?
A hores, a determinades hores.
Sí, a determinades hores
normalment
però soc més de noticiaris
que de programes.
Jo també soc més de notícies.
Donem pas...
Quina tonteria acabo de dir.
Donem pas a una altra trucada.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
En Tere Resuncio.
Perdoni Tere
que és que ric
perquè a vegades ric de mi mateixa.
Ja, però...
És ben saludable.
Gràcies.
És molt saludable
riure-se amb tu mateix.
És el millor que hi ha.
Tere, li agrada la ràdio, no?
M'encanta.
Des del matí fins a la nit
a determinats moments...
Sempre que puc.
A totes hores que puc
l'estic posant.
Està una miqueta com la Neus
que li agrada sentir-se acompanyada, no?
Sí, i tant.
I els diners per fer
la tertúlia del nàstic i tot.
Ah, que vostè és nàsticera, a més a més.
Home, com ho saps.
Va patir molt,
va patir molt amb el Real Madrid.
Una miqueta.
O ja portava el patiment fet de casa.
Però els que vam ser tots tan contents
perquè vam quedar molt bé.
Això sí, eh?
Vam posar quasi nivell
dels de làtics.
I aquest cap de setmana
que ha de passar?
Ah, guanyarem.
Això del Huelva, sí.
Guanyarem.
Hem de guanyar molt recreatiu, i tant.
Espero que sí.
A veure si tenim sort.
Si s'ha de posar molt nerviosa,
entre gol i gol,
es llegeix el llibre aquest,
que jo ja l'hi regalo, eh?
Ja estic sempre...
És que em sembla que sigui un núvol.
Sembla impossible.
Molt bé, Tere,
doncs li agraïm molt la seva trucada,
que ens escolti,
i té aquest llibre dels primers, eh?
Que surt de mi encara.
Estan calentets i fan olor de tinta.
A veure, a veure, si ens agrada.
Aquí, a la ràdio, Tere.
Molt bé, molt gràcies.
Adéu, bon dia, adéu.
Quins oients que tenim, eh, Jordi?
Es mobilitzen ràpidament.
I ara una altra, la tercera i última,
perquè només tinc tres llibres,
no pateixin,
perquè, a banda que el puguin adquirir a les llibreries,
com a qualsevol llibre en condicions,
també tindrem ocasió de regalar-ne
algun més entre els oients.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Anna Romeu.
Anna, què tal, Anna?
Bé, per aquí treballant.
Treballant.
Estàs treballant ara a casa o fora?
No, fora, fora.
Fora de casa, però estàs tranquil·la, eh?
Sí, tenim un relax aquí.
Sí, es pot preguntar de què treballes o...?
Sí, bueno, som dependentes.
Ah, molt bé.
I avui poca feina.
Sí, avui no.
Avui no, res.
Deixar fins Nadal, res.
Ui, senyor.
I quan comenci la febre de les compres,
veuràs tu, eh?
No donaré-ho a l'abast.
Sí, després de bòlit.
Després no sentirem la ràdio.
Doncs mira, d'aquí a Nadal pots anar llegint a la botiga
aquest llibre en sintonia,
que et regalem ja només per escoltar-nos i trucar-nos.
Ah, clar.
Sí, sí.
I ens diràs si t'agrada.
Sí, home, quan tornem a trucar ja...
Jo crec que t'agradarà, Anna.
Són enrelats allò que es llegeixen molt bé,
que fan gràcia,
que tenen en comú aquest nexe de la ràdio.
A més són autors que saben escriure
i escriuen bé i que són prou coneguts.
Anna, te'l deixem aquí a la ràdio
i a partir de demà el pots venir a buscar, d'acord?
Molt bé, perfecte.
Gràcies per trucar-nos.
Adéu-siau, adéu.
Sí que és veritat que ara a les botigues,
segons quin tipus de coses,
hi ha com una mena de tranquil·litat
i després, pobres, no paren
i treballen hores i hores.
En fi, ha estat aquest contacte,
primer amb Vicenç Villatoro,
que ha presentat el llibre al vespre,
després amb aquells que fan la ràdio,
realment, que són els oients,
i ara tornem al llibre.
Tornem al llibre perquè tampoc no...
És que potser no podem dir moltes coses més, Jordi.
No podem explicar arguments,
però sí que podem dir algunes coses.
La primera és aquesta que comentàvem
des de l'inici de la variació.
Hi ha relats molt, molt, molt diferents.
Tots són relats, però,
que tenen en comú llevat d'un,
que és el més diferent de tots,
que és el de l'Adam Banyer,
que també era previsible que fos diferent.
Perquè ell és diferent, també, quan ha escrit.
Sí, sí, sí, sí, era previsible.
La resta de relats són relats amb una història,
per dir-ho d'alguna manera,
més o menys tradicional,
en el sentit d'uns personatges,
una acció, un moviment escènic.
D'altra banda,
hi ha bastants, no tots,
però hi ha bastants relats.
A mi m'ha xocat,
simplement per la coincidència,
perquè em consta que cap dels escriptors
no s'ho ha parlat
i no he sentit en cap moment comentaris.
però m'ha sobtat que hi ha molts relats,
certament molts,
que tenen en comú
un rarafons d'un món
no ben bé realista,
no ben bé el nostre.
i relats també d'un cert suspens.
No arriben a ser relats negres,
alguns sí,
algun és un relat negre,
però dels altres no arriben a ser negres,
però en canvi,
doncs s'hi acosten força,
bastants s'hi acosten força.
Per allò que té d'animat la ràdio,
que no s'acaba de descobrir del tot,
que sembla que tot passi dins del receptor,
que no hi hagi vida darrere del receptor,
no ho sé.
No ho sé per què,
però el fet és aquest.
Després n'hi ha algun de clarament fantàstic,
tot i que té un rarafons molt clàssic,
en canvi,
la projecció que es fa a literària
és absolutament fantàstica.
Hi ha una mica de tot.
I és que no podem explicar molt més,
perquè del que es tracta
és que se'ls llegeixin
i que s'ho passin bé
llegint aquests relats,
que a més es llegeixen ràpidament, eh, Jordi?
Sí, home, el llibre no és gaire llarg.
No, és una exigència dels relats,
han de ser àgils, han de ser breus.
I, curiosament, és el que dèiem,
jo diria que la majoria d'autors
han tingut alguna que altra vinculació
amb el món de la ràdio.
Alguns hi treballen,
fins i tot en el cas de Jordi Cervera, per exemple.
Montserrat Palau ha treballat a la ràdio,
Francesc Valls Calçada ha treballat a la ràdio.
En fi, hi ha molts d'aquests escriptors
que la vinculació ha estat també professional
anys enrere com a escriptors.
I en alguns casos són persones
que han estat vinculades a la ràdio
no només perquè hagin estat entrevistades,
sinó també perquè han fet les seves col·laboracions.
Tu quan vas descobrir la ràdio
com a part activa a les tertúlies, potser, Jordi?
Com a comentarista també has estat comentarista?
Sí, també he estat, sí.
No ho sé, fa alguns anys ja.
Jo ho recordo fa molts anys
que ja feies coses a diferents ràdios.
Bé, és un mitjà molt agradable.
És veritat, és un mitjà molt directe,
molt viu, que permet la immediatesa,
cosa que als altres mitjans els costa més.
Home, perquè necessiten també d'una infraestructura
i de tot un montatge que...
Això és evident.
Molt bé, ho deixem aquí.
Ho deixem aquí perquè és que...
Clar, és que tenim la temptació d'explicar els arguments.
Hauríem d'explicar els arguments, sí.
Només deixem dir allò que dèiem
que els autors s'assemblen molt
i voldria destacar-ne tres
de tots aquests autors que s'assemblen molt a si mateixos.
L'una és l'edat manier.
Aquí vam parlar fa no gaire.
De la seva poesia, sobretot.
Sí, i algunes coses de la seva narrativa,
d'aquell i garites deshabitades,
que era realment en paraules
més aviat col·loquials estrany.
Doncs bé, aquí tenim un relat que es diu metrònom
que està molt, molt i molt en la línia
d'aquest tipus de relat de l'edat manier.
Comença amb la crònica meteorològica
i després s'assemblupa cap a Terresa Deure.
Sí, però no es deixin d'espistar,
no es deixin d'espistar, que no va d'aquí.
I després hi haurà altre, el relat de l'Olga Xerinex,
que reprèn un món
que ella ja ha creat en literatura abans.
I aquest acaba sent una peça més
davant d'aquest món tan xerinexesc.
Sí, sí.
que em permet la creació, no?
I després hi ha el del Jordi Cervera,
que te'l dedica pràcticament,
es diu Eternament Jolanda,
i que jo només vull dir que el Cervera va guanyar
no fa gaire un premi de novel·la negra.
Sí, per aquí.
A veure, ja, com a relat negre...
I després el del Brunet, el de l'Àngela Octavi Brunet,
que també és claríssimament del...
Surt el McIntosh, aquí sí que surt allà.
El McIntosh, i deixa'm dir una cosa
del relat de l'Àngela Octavi,
de tots en direm,
i és que dibuixa una galeria de personatges reals
de la ràdio que fa molta il·lusió.
Perquè aquí surt a les persones
que dia a dia estan darrere del micro,
però que també aquelles que no se senten
i que estan treballant com el Lluís, el Joan Maria,
en fi, tota una sèrie de persones de la ràdio
que desfilen per aquesta galeria tan particular
de l'Àngela Octavi Brunet.
Sí, sí, molt seu, no?