Com cada dimarts, en dediquem uns minuts, al matí de Tarragona Ràdio,
a parlar d'algunes qüestions relacionades amb l'administració de justícia.
Aquest és un espai que fem en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Saludem ja Víctor Roca. Bon dia, Víctor.
Bon dia.
Benvingut. Sempre s'ha dit que a la vida les formes són importants,
però a l'administració de justícia no és que siguin importants,
és que sovint són definitives, no?
Efectivament.
Parlem de les formes, avui.
I no parlem exactament de les formes.
Qüestions formals, millor dit.
Molt bé. Des del punt de vista que també existeixen.
La cortesia, l'educació...
La toga.
Per això, això és evident.
Trec la toga perquè és una prenda de vestir que crida bastant l'atenció.
A tall d'anècdota, mai s'ha reclamat prescindir de la toga en els judicis?
S'ha parlat.
És alguna reivindicació que s'ha fet des del punt de vista professional?
Sí, a veure, s'ha parlat moltes vegades.
És un tema més de conversa.
Togues, corbates, maneres de vestir,
i a vegades allò amb internós es parla de...
No per bé o per malament, no?
Però de maneres de vestir per part de magistrats, de jutges, d'advocats...
Però el tema de la toga, bueno,
és un arcaïsme que es manté d'una època ancestral
i crec que és una miqueta com els metges, no?
Que els assimilem amb una bata blanca o amb una bata blau cel o verd, no?
I la toga és una...
Doncs prenda que a l'estiu dóna molta calor.
És el que t'anava a dir jo,
que quan arriba aquest temps com a mínim que fessin unes togues més lleugeres, no?
Ens van posar aire acondicionat els justjats.
Deus, així ara podeu portar la toga amb més prestància.
Sí, però francament és una prenda que dóna calor,
el que passa és que dóna, doncs, un tarannà.
Hi ha vegades, hi ha una versió que diu que, doncs,
l'administració de justícia ja està prou desprestigiada
com per què no mantindre, doncs, unes formes
per enaltir una miqueta aquest prestigi, doncs,
que s'ha anat, bueno, segons com,
des del punt de vista ciutat, de vegades perdent, no?
Però bé, no ho dic ni per bé ni per malament.
La qüestió és que la toga existeix,
que hi ha hagut moltes vegades o hi ha debat i polèmiques
sobre si té que mantenir aquestes formes,
per sort ens van treure la perruca blanca ja fa bastant de temps,
cosa que...
Sí, doncs ja és l'únic que us faltava, eh, també,
la perruca amb els rínxols aquells, déu-n'hi-do.
En fi, no, no parlem d'aquestes formes que s'han de mantenir,
òbviament, sempre de respecte en un tribunal de justícia,
sinó la part formal del procediment, no?
Determinats aspectes que a vegades, doncs,
poden invalidar, entorpir o modificar un procés judicial.
Efectivament.
Moltes vegades, això, el tema que tractarem avui,
tampoc vull tractar-lo des d'un punt de vista excessivament tècnic,
doncs, això pertoca als professionals del dret com nosaltres els advocats,
però moltes vegades es produeix dintre d'un procediment,
es produeixen situacions que costen de comprendre,
que a vegades comporten la finalització del procediment,
en aquest cas, doncs, procediment judicial,
i que la gent no entén per què.
En molts casos són qüestions de fàcil o difícil,
però, bueno, que poden subsanar-se en definitiva,
però, francament, costen d'explicar a la gent.
Tampoc pretenc que la gent, els oients,
doncs, tinguin uns coneixements extensos,
perquè, insisteixo, per això estem els professionals,
que hem d'intentar filaprim, però, posaré uns quants exemples,
a vegades es produeixen situacions
que comporten la finalització del procediment,
moltes vegades no,
perquè aquestes qüestions es dirimeixen,
normalment,
bueno, depèn de la tipologia del procediment,
ordinari, verbal,
però molts cops es dirimeixen abans de les qüestions de fons,
i el jutge té la facultat de decidir el moment,
si realment ho veu clar,
o a vegades dir,
escolti, miri, això ho decidiré amb sentència,
i tractaré la qüestió de fons,
és a dir, l'objecte pròpiament dit del procediment,
i tractaré les qüestions formals,
el que normalment diem,
termes així bàsics i fonamentals,
excepcions processals o de procediment.
I perquè se mantengui,
utilitzarem les paraules tècniques,
ja que estem en un programa una miqueta tècnic,
però com intento ser planer,
doncs les explicaré de seguida.
Una d'elles són les faltes de legitimacions.
Què vol dir això? Activa o passiva?
Això vol dir que la part que aleghi
d'aquesta excepció processal consideri
que o bé qui l'ha demandat,
bueno, normalment qui l'ha demandat,
o bé ell com ha demandat,
no tindrien per què separar-se el procediment.
És a dir, vostè no em tindria d'haver demandat,
em tindria d'haver demandat aquell altre.
O a mi no em té que demandar,
em té que demandar amb aquell altre,
jo no soc.
Com a qüestió formal,
vostè s'ha equivocat per una sèrie de qüestions.
Més enllà de la qüestió de fons,
són les faltes de legitimació.
El jutge discuteix o decideix,
en base a la discussió de les parts,
si això és o no és cert.
Una altra excepció o possibilitat...
Per això no es veu al començament?
O no queda clar?
Bé, però...
A veure, tu imagina't,
tu imagina't,
no ho sé, un cas que em passa pel cap, no?
Doncs que tu i jo,
jo et deixo mil euros
i tu em firmes un reconeixement de deute.
Però per aquelles coses,
només es signa,
i a vegades els documents es fan
d'una manera una miqueta defectuosa.
i jo dic que ets tu,
però francament jo t'he donat a tu el paper
i l'he firmat d'una altra persona.
I jo dic, no,
la meva intenció és que fos la senyora Yolanda Garcia,
però realment a qui li has deixat el seure
això és una altra persona.
És a dir,
hi ha moltes vegades
que es produeixen situacions
que...
Escolta,
jo t'he demanat a tu,
però potser no t'hagués tingut que demanar
perquè realment a qui li he deixat
és amb una altra persona.
Això pot provocar que s'anuli el procés
o s'interrompi o...
A veure,
normalment el que es valora precisament
és,
en primer lloc,
el que es valora per part del jutge
i a les parts sempre estem,
o moltes vegades estem intentant perfilar
o filar el més prim possible,
però si realment aquest...
Bueno, direm error,
per dir error,
és tal error
perquè la part que ha demanat
podia saber
exactament qui era l'altra persona.
i francament s'ha equivocat
o no ho ha mirat bé
o no s'ha estudiat bé
els antecedents
per interposar posteriorment
el procediment judicial.
Moltes vegades és impossible.
Jo pràcticament no sé...
A veure,
jo demando a Yolanda
perquè estic convençut
que a ella li he deixat els mil euros,
però,
a veure,
pot donar-se la circumstància
que
d'una manera molt difícil,
per no dir quasi impossible per mi,
no era a tu,
sinó a una altra persona
la que li havia deixat els mil euros.
És a dir,
s'ha de valorar
si la meva actitud
s'hagués pogut evitar o no.
Totes maneres,
en general,
en general,
jo diria que
aquesta i altres
que comentarem després,
en quant a excepcions processals,
poden
subsanar-se,
és a dir,
els jutges o magistrats
moltes vegades diuen,
escolta,
miri,
molt bé,
doncs considero
que es té que
acceptar
aquesta excepció
interposada
o plantejada
per aquesta part
i,
molt bé,
té vostè la possibilitat
de tornar a començar
contra aquesta persona
que és la que
tindria que vostè
haver demanat.
És a dir,
que es pot,
en molts casos,
subsanar.
De fet,
crec que
és el que hauria de fer-se,
en molts casos,
excepte quan,
francament,
podries haver conegut
la persona
o persones
a les quals
haguessis tingut
que demanar
i,
escolta,
doncs perquè has volgut anar
parlant una miqueta
plenerament
contra la Iolanda
i demanar-la
amb ella,
doncs ho has fet
una miqueta
forçant la màquina,
perquè ens entenguem,
no?
Queda clar,
hi ha més casos
d'aquests,
no?
Sí.
A veure,
una altra possibilitat,
parlant de les parts
amb el procediment,
és el que se'n diu
una falta de litisconsorci.
Això vol dir
que
jo demano
a una persona
o a una part
o a dues,
però,
francament,
es tindrien
que haver
demandat
a d'altres.
Un exemple
bastant conegut,
vicis de la construcció,
sempre parlem
d'aquests famosos vicis,
no?
Com a procediment peculiar.
Una
comunitat
de veïns
o un propietari
d'una vivenda,
perquè té unes humitats,
demanda,
doncs,
al promotor,
no?
I posa un procediment
d'aquest tipus.
L'advocat
i el promotor
es defensa
dient
això no és veritat
o si és veritat
o què tal.
Però,
crec que no és a mi
l'únic que tindria
vostè
que haver demanat,
sinó també
el constructor,
l'arquitecte,
l'arquitecte tècnic.
Aquí,
es diu,
falta de litisconsorci.
És a dir,
això
no és només
qüestió meva,
sinó que pot ser
d'altres intervinents.
i dintre del procediment
tindria vostè
que haver demanat
a totes aquestes altres
personatges.
Aleshores,
això és una excepció
de falta de litisconsorci
que explico
com a concepte,
però
que no té
perquè
no és vinculant
pel jutge.
Pot acceptar-la
o pot no acceptar-la.
D'acord?
Aquestes
han sigut,
aquesta legitimació
i litisconsorci
són exemples
de lo que són
qüestions formals,
no dic defectes,
de forma,
que es poden
plantejar en un procediment
i que poden comportar
la finalització del mateix.
El defecte de forma
és una altra cosa.
Bé,
a veure,
francament,
aquestes excepcions
poden comportar
anexes
defectes de forma
perquè es produeix
el que abans comentava,
que s'ha fet malament
o s'ha fet defectuosament.
I és el que es busca
normalment.
Escolti,
planteja una excepció
per defecte de forma.
Que a vegades
pot ser una estratègia
perfectament legítima
d'alguna de les parts,
per endarrer-hi un procés,
perquè es modifiqui...
A vegades,
a veure,
en teoria,
i és el que
defensem,
crec que és
dient sempre
ajustar-te a la legalitat
i no fer per fer,
però algunes vegades
s'utilitzen
estratègies,
com es diu,
vulgarment
per marejar la perdiu
o per intentar...
Per dilatar en el temps
determinades actuacions.
Sí, pot ser
per dilatar-ho temporalment,
però moltes vegades
és per dir,
bueno,
potser m'accepten.
El jutge
diu,
conforme,
hi ha una excepció processal.
El que passa
és que no es pot fer sempre.
A veure,
l'advocat
té que tenir
un mínim
de professionalitat
i, òbviament,
és totalment lícit
al recomanar-li
al client
que faci això,
però
es té que
intentar
filar el més prim possible,
a veure,
cadascú fa el que vol,
no?
Però,
insisteixo,
és legítim
i legal
o emparat
per la legalitat
plantejar
tot aquest tipus
d'excepcions
processals,
en principi,
diguem,
per qüestions
de forma,
no?
Aleshores,
no només
es produeix,
es pot produir
amb les parts,
no?
Hi ha altres qüestions
que crec que
s'entendran bastant bé,
ho diré,
insisteixo una miqueta
per damunt,
una altra és
la cosa jutjada,
que encara que sembli mentida,
a vegades es produeix,
a vegades és dubtosa,
que és el fet de
jo anar amb un professional
i dir,
escolta,
miri,
vull demanar
a aquesta persona
perquè amb 10.000 euros.
Aleshores,
pel que sigui,
o perquè t'ho explica el client
o perquè te n'assabentes,
resulta ser
que hi havia
un procediment
judicial idèntic
reclamant
amb les mateixes parts
i amb el mateix objecte
i finalitat
del procediment
sobre aquesta.
És a dir,
que ja s'havia fet
i s'havia dictat sentència.
Correcte.
A veure,
quan la sentència és ferma,
és a dir,
s'han exhaurit
les possibilitats
de recurs
o de revisar
les sentències
o les resolucions
que s'hagin produït,
no es pot tornar
a discutir
aquella matèria.
Compte,
discutiríem molt
si a vegades
es discuteixen
les coses
per via penal
i després
va ser la via civil.
Perquè hi ha un termini,
perdona,
Víctor,
si en un cas
hi ha una sentència,
hi ha un termini
perquè jo pugui recórrer?
Si deixo passar aquest termini
ja no puc recórrer
ni puc tornar
a iniciar aquest procés?
Correcte.
Si parlem
d'una sentència civil
o penal,
el recurs ordinari,
diguem ordinari,
normal i freqüent,
és per sentències
de primera instància
és el recurs
d'apel·lació.
Hi ha altres recursos
més tècnics
i més puntuals,
però és el més conegut.
Apel·lem la sentència
o no l'apel·lem?
Normalment
tens cinc dies
per anunciar el recurs
i després
es formalitza.
després ja
si ens anem més enllà
situacions més infreqüents
perquè la llei
és més restrictiva
ja tenim els recursos
d'empara
al Tribunal Constitucional
els recursos
de cassació
i hi ha gent
que arriba
al Tribunal
Europeu
però
a veure,
francament
el recurs més conegut
és el d'apel·lació.
Però ha de passar
un temps
de dir
la sentència
per les raons
que sí
no estic
per iniciar
un altre
procés judicial
i deixo passar el temps
i dos anys després
dir que vull recórrer
es pot fer?
No.
No.
Des que es notifica
la sentència
per exemple
el recurs d'apel·lació
té cinc dies
hàbils
per
interposar-lo
per anunciar-lo.
Aleshores
si cap de les parts
en el procediment
siguin dues
siguin quatre
siguin deu
no
anuncia aquest recurs
en el moment
que la sentència
es deve ferma
és a dir
ja no es pot fer res
en aquell moment
aquella sentència
és vinculant
i no pot
tornar-se
a tractar
aquella qüestió
és quan es produeix
la cosa jutjada
sembla mentida
però a vegades
es dona
que
et venen a veure
i diuen
escolta'm
mira
veus aquest paper
diu que em deuen mil euros
molt bé
doncs reclamem
però resulta ser
que allò ja es havia discutit
i t'havien dit que no
pel motiu que sigui
cosa jutjada
i aquí sí que
és una excepció
processal
que normalment
no es pot esmenar
així com les altres
es poden esmenar
el jutge diu
efectivament
això s'ha jutjat
s'acabó
és com allò tan cinematogràfic
que no et poden jutjar
dues vegades
pel mateix delicte
és això
és això
ni més ni menys
cosa jutjada
allò que sentir males pel·lis
vaja
sí sí
és que hi ha coses
que se senten
que ja hem dit
que encara que critiquem
molt bé
molt bé
n'hi ha un altre
semblant
no és el mateix
però és d'aquest tarannà
que és l'elitispandència
també s'ha produït
les lleis
actualment
intenten sempre
utilitzar
el principi
d'economia processal
és a dir
dirimir o discutir
amb un mateix procediment
doncs
qüestions
o sobre una qüestió principal
qüestions a vegades anexes
a veure
es té a veure el nexe
d'unió que hi ha
però
un fet
encara que es produeixi
i participi en diverses parts
fins i tot a vegades
que s'interposin
o que se'n diuen
accions diferents
després ja comentaré breument
què és això
es tenen que dirimir
amb un mateix plet
aleshores
què vol dir això
doncs que
tirem endavant
un procediment judicial
i resulta ser
doncs
que una de les parts
possibles
en aquell procediment
insta a un altre diferent
si la part
demandada
en aquest segon plet
diu
escolti
m'hi ha sabentat
que n'hi ha una altra
d'idèntiques característiques
plantejarà
o pot plantejar
l'excepció
de l'elitispandència
hi ha un procediment
pendent
l'elitispandència
procés
discussió
pendència
pendent
aleshores
a veure
aquí
té moltes solucions
aquest sí que pot
acabar
o pot acabar
amb el segon procediment
perquè el jutge valora
si es produeix
aquesta
aquesta situació
processal
i
s'enacciona
per exemple
o s'acumula
que se n'en diu
en el primer procediment
hi ha diverses solucions
és una qüestió
però
després també
el jutge
té que valorar
si aquest segon
demandant
coneixia el primer
plet
podia haver-lo
conegut
o vivia
a 500 quilòmetres
no tenia ni idea
que s'havia instat
un primer procediment
també es té que valorar
això
es té que valorar
a l'hora
de la resolució
d'aquest segon
plet
però és una altra
excepció
processal
com veuen
plantegem
qüestions que
a vegades
tenen una terminologia
tècnica
però que es poden
produir
clar i és quan
dius
i vas a l'advocat
dius
què vol dir això
per què ha passat això
doncs ha passat
per aquests diferents termes
que avui ens has explicat
aquí
a més a més
i no és per fer
apologia o defensa
de l'advocat
encara que
pugui donar-se
és natural que facis
sí no no
però ho diré ben clar
normalment no acostuma
a ser culpa de l'advocat
perquè l'advocat
desconeix
moltes d'aquestes situacions
és a dir
que hi ha un altre
procediment pendent
a vegades
no pot saber-se
perquè
clar com ho has de saber
és
no sé que a vegades
te n'enteris
doncs de carambola
no tens per què saber-ho
a veure
li acabes explicant
a la gent
i ho comprèn
a més a més
si intentem
fer una explicació
planera
perquè
el client
comprengui
escolti
això es ha produït
per això
per això
i per això
malgrat tot
a part d'aquestes
qüestions
que avui he plantejat
també es pot produir
defectes de forma
doncs perquè
doncs
encara que es poden
esmenar-se
en molts casos
t'has equivocat
de tipus de procediment
perquè una quantia
n'hi ha uns
i una altra
o has plantejat
doncs
una acció
és a dir
un tipus de procediment
quan corresponi
a un altre
sí que es pot donar
moltes vegades
perquè la informació
de la que gaudeixes
t'indueix
a pensar
que aquell procediment
té que seguir-se
amb aquell tarannà
però
a vegades
també pot produir-se
doncs perquè
es pot tenir un lapsus
no ho negaré
però
en definitiva
a veure
sí que pot
a vegades
acabar-se
un procediment
per un defecte formal
però el que vull dir jo
és que
crec que
els jutges
han de ser
i acostumen a ser
elàstics
en el sentit de dir
escolti
doncs miri
hi ha hagut aquí
una desviació
per no dir un error
i
mirarem
de
amb aquest senyor
doncs
donar-li la possibilitat
que realment
hi hagi
un procediment
tenir una sentència
i es permet
que continuï endavant
molt bé
Víctor
deixarem que vagis
a posar-te la toga
malgrat la calor que fas
sabem que ara tens
un judici
molt bé
gràcies
t'agraïm molt
que ens hagis acompanyat
i si no hi ha novetat
ens retrobem la propera setmana
molt bé
moltes gràcies
adeu-siau
a reveure