Fins demà!
Fins demà!
Algunes sí que t'agraden més,
algunes menys, algunes que no t'agraden gens
i directament diràs que millor que se les estalvint.
En fi, per on comencem?
Doncs escolta, jo si vols comencem
per la que diuen que és l'estrena de la setmana.
Quina?
Que és la precisament...
Bueno, estaríem entre Tirant l'Oblanc
i estaríem entre Vendetta, eh?
Perquè, clar, el Tirant l'Oblanc
doncs és una pel·lícula que d'entrada...
Aquesta és la setmana passada València.
que a més ja s'ha fet la presta en la Barcelona
i que, bueno, es va passar en versió castellana
precisament a la premsa
i que realment el que sí que podríem dir
és que si teníem qualsevol mena de prejudici
cap a la pel·lícula del Vicente Aranda
doncs queda absolutament descartat.
Si més no, jo diria que
com que jo soc de la part que anava
a la recerca del personatge...
Ja l'has vista.
Sí. Aquesta, tinc a dir que no m'ha desagradat
tot i que els prejudicis pesaven bastant.
Jo no vaig anar amb el millor dels dies
això també ho tinc a dir
però el que sí que és veritat
és que ha agafat un fragment
diguem-ne una part molt petita del Tirant l'Oblanc
i ha treballat més aviat el Tirant l'Oblanc
precisament en Constantinople
que ja sabem que el llibre de cavalleria
és magnífic i és divertidíssim
i té moments, francament, extraordinaris
i mira com no
me va despertar una miqueta la nostàlgia
perquè jo me'n recordava
de la versió que Terra d'Escudella
un programa mitològic
Sí, home, Terra d'Escudella i tant
van fer de les aventures del Tirant l'Oblanc
magnífiques, precisament
pels juglars
o sigui, una peça mestra del teatre popular
I la Carmesina, tots aquests personatges
Molt divertit
Aquells que han llegit el llibre
veuen identificats
o es desmarca bastant
o és com si hagués agafat una miqueta l'ambient
quatre personatges
i hagués fet una altra història
T'ho pregunto perquè clar, jo no l'he vista
He de dir que
Jaume Figueres va sortir dient
que molt bé
perquè era precisament la farsa
i havia agafat el Bodevil
que hi ha inscrit ja les pàgines
del Tirant l'Oblanc
La part més eròtica també
m'imagino
L'erotisme és el punt fort de Vicente Aranda
Aquí és on el Vicente Aranda se sent gran
i sap treballar
tots aquests elements
Llavors la part històrica, medieval
podríem dir de la pel·lícula
doncs bueno
va una mica més
més lluny
més lluny
li agafa molt més lluny
més tard
i és
però i és sense cap mena d'espectacularitat
o sigui
jo penso que Vicente Aranda
no és un director
per fer pel·lícules espectaculars
ell ho tenia molt clar
a més el que li interessava
era precisament els equívocs
i tots aquests jocs
de sexualitats
i d'ambigüetats
i ho ha treballat
en aquest àmbit
que és un expert
i ho ha fet amb sensibilitat
a mi potser
de la trilogia aquesta
que ha fet històrica
de Juan Analó
que tot això
és la que més m'agrada
i he de dir
que penso que
és una pel·lícula
que si la llenva
amb la idea precisament
de disfrutar
d'una peça
important de la literatura
però
des d'aquest punt de vista
eròtic festiu
doncs es trobarà recompensat
perquè és una pel·lícula
que passa
és amable
o sigui
transcorreix amb certa gràcia
la part menys lograda
és precisament
tota la part
diguem-ne
de batalles
i guerres
que no és que estigui malament
però que no li interessa
precisament el Vicente Aranda
i que ho fa notar
a la pantalla
penso que el Tirant l'o blanc
que a més
aquí la tenim
la versió
castellana
en castellà
i sembla que està
la versió castellana
perquè també nosaltres
pensàvem que anem a veure
clar, en català
sí, inclús
hi va haver l'equívoc
que hi havia la possibilitat
que estava doblada
als dos catalans
a valencià
en català
i que és una història
és a dir
que anirem al cinema
a veure Tirant l'o blanc
sense saber ben bé
com l'oferiran
i que no
que realment
la pel·lícula
està molt bé
molt bé
doncs
rectificar-se de savis
el divendres passat
a la vida
i em fa una por
però encara no l'he vista
a la prestrena
i a la vista
doncs ara parla
i rectifica
cosa que està molt bé
per això ens en refiem
sempre abans d'anar al cinema
del que ens explica
exactament
ara no l'he vist
la següent no l'he vista
però he llegit el còmic
que és
quina és la de Vendetta
l'UV de Vendetta
no el conec jo
a veure
és una obra mestre del còmic
és una de les peces cumbres
del seu guionista
Alan Moore
un mestre del còmic
que s'ha adaptat
fins la nàusia
gairebé totes les seves peces
al cinema
i que l'està molt fastigués
precisament
que aquestes adaptacions
doncs sembla que
no li han deixat
gaire de satisfet
i amb un moment de Vendetta
ha passat exactament el mateix
doncs a la pàgina
diguem-ne
a la webblog d'aquest senyor
parlava pestes
d'aquesta versió
precisament
dels germans Wachowski
que després de la trilogia
de Matrix
han apostat per una pel·lícula
que té
com a millor referent
a Natalie Portman
la història
pel que no conegui el còmic
doncs bueno
és una barreja
entre el 1984
podríem dir
el fantasma de l'òpera
quina combinació
més estranya
absolutament estranya
però amb un còmic
molt fosc
que parla precisament
d'un univers
molt proper
és una peça del futur
però un futur
que podria ser
d'aquí
com qui diu
10, 15, 20 anys
en el que el món
doncs bueno
els Estats Units
és un món d'anarquia
és un món
de repressions
que el govern
la política
allò clàssic
de les pel·lis futuristes
de com ens dibuixen
el futur
i de cop i volta
surt aquest personatge
darrere de la màscara
que porta de cap
el seu govern
amb la Natalie Portman
que és una mena de zorro
de l'època
era un zorro
diguem-ne
el que li pesa molt
la política
aquesta màscara
precisament
que és burlesca
i que és un personatge
que en certa manera
treballa
amb una tecnologia
que són les espaces
les dagues
les bombes
que són omnipresents
des del moment
del clàssic
però bombes
sí
incendiàries
explosius
però sempre
amb una lluita
contra un govern
que és excessiu
i que realment
porta de
és repressor
i que no deixa respirar
això
un heroi rebel
sí
i un personatge
que mai saps
per on te sortirà
precisament
és un personatge
de Boadeville
és el fantasma
de l'òpera
es treu la màscara
en algun moment
cap al final
bé
el còmic
és molt important
perquè hi ha una història
d'amor
hi ha una peça clau
que és per personatge
que interpreta
l'Anna Lee Portman
i el que és molt important
dins d'aquesta pel·lícula
que és el sacrifici
precisament per amor
i per els ideals
jo desitjo
que els germans
Watchers no l'hagin perdut
tot i que
he de dir
que si l'Alan Mur
està descontent
la gent que ha vist
la pel·lícula
faran genètics
inclús del còmic
estan força contents
perquè diuen
que el que han vist
a la pantalla
no deixarà
a ningú insatisfet
La vendetta
hi ha una
que no ens perdrem
és que
és la niñera màgica
evidentment
el cinema familiar
doncs
reivindiquem
l'edat del hielo
i ara tenim
una altra pel·lícula
que reforça
l'anar al cinema
en la família
que és l'Emma Thompson
un Emma Thompson
amb barrugues
caracteritzada
de una bruixa
és la versió lletja
de la Mary Poppins
és la versió lletja
de la Mary Poppins
i de fet
és una història
a la Mary Poppins
la supernani
però una supernani
diguem-ne
que té molta mala llet
i molta màgia
també
i molta màgia
la niñera màgica
que és el títol
de la història
sembla que són adaptacions
del guió
és de l'Emma Thompson
això sí que ho hem de dir
i la peça
doncs bueno
no s'han arribat a publicar
cap llibre
poca broma
que és que també surt
l'Àngela Lansbury
un clàssic
mira
aquesta és la clàssica
la clàssica
també té música aquesta
però escolta
doncs la hem d'anar a veure
perquè jo és una de les peces
jo sóc del Chinchimeneia
sí
el Chinchimeneia
és una peça magistral
doncs supernanis
màgiques
i molta il·lusió
per poder veure
una pel·lícula
per nanos
que penso que estarà
molt ben construïda
i que a més
superben interpretada
bé
doncs aquesta ja
ens l'apuntem
en anglès
és com a més complicat
no?
sí
sí
ho estava intentant seguir
jo me la sabia
però a l'altra noció
sí
però aviam
amb el temps
aquestes coses també
bé
no hi ha dia
que no hi hagi moment
ja ho tenim
gràcies Lluís
ens has posat allò
molt ambientat
no no jo ara estic molt tendre
molt tendre
la niñera màgica
més coses que s'estrenen
aquí a Tarragona
pel·lícula de dibuixos animats
que ja estima
quins dibuixos més lletjots
sí
el David Iglesias
jo penso que tenim una
no sé
és com a sense perspectiva
són com a estranyos
són molt plans
saps que
no jo parlo només
per la fotografia
que tenim aquí
saps els dibuixos animats
aquells clàssics
tipus en 60
de los magníficos
sí
aquest estil
sembla
i a més penso
que no va ser encaminat
jo no l'he vista
la pel·lícula
i m'agradaria
tindre una
una opinió millor
però el que he llegit
i he vist
el Pasquín publicitari
doncs m'ha deixat
bastant decebut
perquè penso que
clar
el cinema d'animació
tal com ho tenim
ara conceptuat
demana molt més
dels dibuixos
estan molt lluny
d'aquella del robot
de l'espai
no és 3D
és un tipus d'animació
dibuixada
el que passa
que són dibuixos
fets aquí
a casa
i que
home
potser
potser valdria la pena
anar a veure la pel·lícula
i després parlar-ne
doncs ens reservem
l'opinió
així
jo crec que és el més honest
si més no
bienvenido a casa
bueno
David Troeba
ja fèiem un temps
després d'aquestos
soldats a la mina
David Troeba
és un director
pel qual tinc una certa estimació
sempre arriscat
és un director
que no és fàcil
i que precisament
amb aquesta pel·lícula
diguem-ne
està treballant
amb una clau
ben diferent
de la pel·lícula
de los soldados de Salamina
és un guió que és seu
és una adaptació seva
amb històries quotidianes
una mica
en l'azul clar oscuro
o sigui
que la vam poder veure
la setmana passada
i diguem-ne
que ens retrat
aquests mons
de la joventut
absolutament
desubicats
i una pel·lícula
molt personal
del David Troeba
jo penso que
és d'aquelles pel·lícules
que es va saber veure
una miqueta també
pel lo proper
i pels actors
l'Alejos Saura
la Pilar López de Llara
que és una actriu magnífica
i que són aquestes
noves fornades
però al públic majoritari
li costa
anar a veure
aquestes pel·lícules
no ens enganyem
jo tinc
clar
amb això
jo sempre sóc
una mica partidari
de fer a vegades
la aposta
que no vol dir
que no s'hagin
de fer projecte
no no no
que agradi
a la majoria
o a la minoria
això és molt relativ
però saps què passa
que això és una discussió
que ja teníem
ara la gent busca
va a la recerca
en el cinema
de fugir
d'anar
amb mons
diguem-ne
extraordinaris
i això és el que costa
que a vegades
són tan properes
a aquestes pel·lícules
que la connexió
és minoritària
i tenim una de terror
no podia faltar
a veure
el Pozo
jo aquesta pel·lícula
ho dic clarament
jo que la vaig poder veure
l'has vista ja
sí
és la segona part
de la Llamada Perdida
per dir-ho d'una manera
és una pel·lícula
que no aporta res
al cinema oriental
jo estic allà
una miqueta fart
és japonesa
sí
és oriental
és japonesa
i que està en la mateixa línia
el mateix
sus tòpics
de sempre
no aporta res de nou
el que li agrada molt
i amb bogeria
doncs l'anirà a veure
per addicció
una més per la col·lecció
però jo ja estic esgotat
jo m'aniria a veure
el caso Slevin
que és una pel·lícula
amb el John Harnett
el Bruce Williams
el Morgan Freeman
pel·lícula
que francament
penso que val la pena
només pel trailer
que és absolutament boig
i que parla del món
de les màfies
i el món de les apostes
una pel·lícula
que pot ser una sorpresa
agradable
en la línia
d'aquells sospitjosos habituals
perquè
m'han parlat molt bé
des del punt de vista del guió
i jo tinc molta curiositat
i si el guió està bé
doncs la setmana que ve
puntualment
donaré
la millor
o la pitjor
de les crítiques
i a la tele
no faran les pel·lis
aquelles de Setmana Santa
ja fa anys
que no les fan
David
no, però
ara
aposten
pels documentals
d'època
i dels nationals geogràfics
sí, a veure
Benur
Covadis
tot això
encara
encara veurem en algun canal
una d'aquestes pel·lícules
ja veuràs
saps què passa
que ara gairebé
tots les tenim
jo les tinc
amb el DVD
i llavors jo ja me faig
la meva contraprogramació
de Setmana Santa
tu te la fas
ja a mida
igual que el Nadal
sempre tinc
dius que em vull posar
i tu mateix
ja te la programes
jo en Setmana Santa
ja tinc el Covadis
aquesta entrada segur
o sigui
quina era la llarga
llarga llarga
i la túnica sagrada
Covadis o Benur
la més llarga
la Bíblia és llarguíssima
la Bíblia és llarguíssima
però a veure
jo penso que el Benur
Benur
és una mica més llarga
molt llarga
molt llarga
no sé quantes vegades
totes són llarges
són de romanos
també m'encanten
molt bé
en David Serra
ha estat un plaer
com sempre
que dir-te
divendres vinent
no hi haurà programa
per tant ja ens veurem
d'aquí un parell de setmanetes
doncs jo penso
pràctica aquesta setmana
molt déu i déu
doncs ja ens explicaràs el que
gràcies David
Bona nit
a la Semana Santa