Fins demà!
Fins demà!
Aquí és una miqueta, doncs, triar i remenar.
El panorama és ben clar, l'actualitat local ens remet sobretot a projectes urbanístics,
que ara estan molt candents tot el tema de la façana marítima,
però jo intueixo per les vostres cares i pel que he sentit abans que,
diguem-ne que voleu anar un pas més enllà, són coses que estan encara molt embestades,
ja arribarà el temps de parlar-ne, que el vostre interès es centra en qüestions
que ens afecten a un nivell, diguem-ne, com a més global, no?
Home, és que esta setmana ha sigut, o potser ja la cosa ja dura,
però ha sigut sobretot esta setmana, que a nivell dels mitjans de comunicació,
a més ha sigut com un bombardeig constant del tema.
Caixa de resonància, eh?
I vinga, i dale, i dale, cada dia el mateix tema,
vol dir, ara, si alguna cosa bona té és que ja no es parla tant de l'Estatut,
alguna cosa bona ha de tenir, almenys no.
Però bé, fora bromes, perquè jo penso que és molt seriós,
tot el tema aquest de les vinyetes, no?
Tot el que s'ha arribat a desencadenar per uns quants dibuixos
publicats al mes de setembre,
que quan comences a sentir com va la història,
dius, bueno, això va passar al mes de setembre
a un diari de Copenhague, que té una poquíssima tirada,
i ara tot aquest rebombori, tot aquest ressò,
i tota aquesta manera d'inflar,
que jo crec que potser és un problema inflat, no?
I que també et fa preguntar, bueno,
per què ara, i en aquest determinat moment,
s'està informant d'aquesta determinada manera?
A qui li interessa que ara s'estigui parlant de tot això
i s'estigui remenant el tema?
Llavors, a mi tot aquest tema m'ha portat una reflexió,
que potser alguns pensareu que és una mica frívola,
però, bueno, jo veig que ara tothom s'atreveix a opinar
sobre el món àrab o islàmic, no?
En lo qual també sembla que...
I és un gran desconegut per nosaltres, no?
Bueno, i tots opinem, i tots opinem,
i tots, ah, perquè estos són intolerants, no sé què,
no sé quantos, sembla...
Bueno, jo penso que és tan fàcil veure la viga a l'ull,
no, al revés.
Parlant de religió, no?
Parlant de religió, parlant d'intolerància,
dic, és tan fàcil criticar el veí i veure, bueno,
veure la paja en l'ojo ajeno i no veure la viga al propi.
Llavors, clar, jo del que sí que puc parlar
és de com veig el meu món i la meva societat.
I sempre m'ha llamat molt l'atenció
com hem criticat o com des del món occidental
se critica molt com se tracta la dona amb els països àrabs, no?
I perquè, clar, ves, pobres, les fan posar la burca,
les fan posar el xador, tot l'olió que va haver a França, no?,
amb les noies que volien anar amb xador a l'escola,
a la, bueno, a la superescola laica francesa, eh?
Perquè, bueno, escolta, laicismo, la liberal França, no?
I jo penso, bueno, aquí mos escandalitzem i dium,
ves, pobretes, com tracten a les dones?
Sembla mentida.
Bé, és molt fàcil, no?, criticar el món àrab
pel paper que juga la dona,
però si ens paréssim a pensar
la burca que portem les dones occidentals...
Però esperen un moment, Cinta,
vols dir que aquí també potser s'ha de parlar
la responsabilitat dels mitjans de comunicació.
També, també.
Amb el tema aquest de les vinyetes hem vist imatges esfareïdores,
però no hem vist cap imatge de musulmans
fent els seus rituals a les seves mesquites,
fent la seva vida quotidiana,
sense escandalitzar-se i sense actuar violentament.
Segur que és la gran majoria, jo m'atreviria a dir.
Aquestes imatges no han sortit,
només han sortit les imatges violentes, no?
Sí, però jo, a veure,
con respecto a lo...
Perdona, no l'agrada?
Una miqueta d'aigua.
A veure, sisplau, puc alguna cosa.
Sí, jo, con respecto a las vinyetas,
jo lo que veo muy gordo
es que realmente, a veure,
en Occidente,
tú dices Occidente,
en Europa en concreto
i en España en concreto,
hemos pasado unos años de represión.
Sí, sí.
De que no podíamos...
O sea, a ver,
¿cuántos periódicos?
Yo recuerdo los años sesenta y tantos
que se cerraba la codorniz,
se cerraba esto,
se cerraba lo otro,
porque realmente no había libertad de expresión.
Hemos luchado para tener esa libertad de expresión.
Entonces, yo creo que
se tiene que tener la libertad de expresión
y que para poder explicar,
o sea, a ver,
para poder hacer unas vinyetas
y saber que son unas vinyetas.
y que no pasa nada.
¿Pero vols dir que aquí tothom pot parlar de tot
i tothom té llibertat d'expressió per tot?
Perquè aquí hi ha coses
que tampoc les poden tocar.
Aquí, a ver...
Però si és que és el que us dic...
Mira...
Hay cosas que no se pueden tocar,
pero claro,
si fomentamos justamente,
o sea,
el que no se puedan tocar unas cosas
y no se puedan tocar otras,
es que yo creo que hay que fomentar
el que se pueda comentar todo.
Pero no desde aquesta superioretat moral
que siempre tenemos a Occidente,
no?
De que som tan bons
i tan perfectes
i tan lliures.
No, porque a mí,
en esto estoy de acuerdo contigo,
a ver,
todo el mundo se mete
con el tema religioso del Islam
y el tema religioso católico.
A ver...
No sé por qué va a haber...
Que no tenemos tabús aquí.
En función...
Hombre,
tabús,
todos los del mundo.
Lo que sí que es verdad
es que cuántas viñetas han salido del Papa,
cuántas viñetas han salido de tal...
Y esto yo a veces sí que lo comento,
que yo creo que el mundo musulmán
tiene que ser también respetuoso
cuando vive en nuestro mundo,
tiene que ser respetuoso
con nuestras costumbres.
A ver si me entiendes.
O sea,
nosotros los dejamos a ellos entrar
cuando van al Vaticano,
por ejemplo.
No hay a nadie que se le niegue
la entrada al Vaticano
a ver a nuestro Papa.
¿Vale?
En cambio,
ellos tienen una serie de sitios
donde los occidentales
no podemos entrar,
las mujeres,
sus mujeres,
tampoco pueden entrar.
Me explico.
Que todo eso,
pues bueno,
yo lo respeto dentro de sus países,
pero que no se puede extrapolar
al nuestro.
A mi el que me preocupa
es la visión occidental
y eurocentrista
que tenemos, ¿no?
Y sobre todo,
porque la realidad,
la nuestra perspectiva,
yo no sé si nosotros
conocemos.
Yo a mí me costa
mucho hablar de estos temas
porque reconec
que la única información
que tengo,
obviamente,
es la que me llega
a través de los mitjans.
Nosotros no estamos viviendo
ni convirtiendo
con estas comunidades.
Per tant,
costa una miqueta
parlar-ne
perquè parles d'oïda.
No coneixes
la realitat
de la función.
Pero yo a nivel de trabajo
sí que conec
dentro
de cómo se mueve
porque de veces
tengo dones
maltractadas
por su marido,
por su compañero
o la su madre
y tengo un caso
ben reciente
de estos días.
Una noieta
no sé
a qué edad
tiene
porque todo
lo hice por teléfono
pero
ha venido casada
hace un par de meses
y la sogra
le pega
y el marido
esposa
al costado
de la sogra.
¿Por qué?
Porque, a ver,
es que culturalmente
en estas religiones
la madre
es la madre.
Es el no va más.
La dona
té un papel
importantísimo
en la comunitat.
También por lo positivo.
Son sociedades
muy matriarcales.
Muy, muy.
Entonces, claro,
¿qué pasa?
Que ella viene aquí
y si hace una denuncia
es que nosotros
no tenemos
ningún tipo
de einas
para solventar
ese problema
porque es un problema
sí que es un problema
de maltrato
pero es un problema
cultural
y entonces
nosotros
contra el problema
cultural
no podemos luchar.
No le puedes
ir a decir al marido
y diga
mire usted
si usted vive
aquí en España
y aquí en España
a las donas
no se les pega
y le podrás poner
todos los castigos
que quieras
da igual
porque al fin y al cabo
ellos culturalmente
entienden
que eso
está bien hecho
¿vale?
La mujer
no se puede quitar
el burka
no, aquí burka
pero los pañuelos
los pañuelos
¿me entiendes?
Pues claro
es que esto me parece grave
porque nosotros
no podemos luchar
contra esto
pero realmente
están aquí
y tenemos que ayudarlos
¿y cómo los ayudas?
¿cómo?
Bueno, yo pienso que
bueno, es que
hay tantos temas
hay tantas facetas
en toda esta historia
es que hay muchas facetas
bueno, el primero
pues es lo que a mí más
no sé
me llama la atención
yo ya por una cierta
bueno, no sé si es que una
se hace mayor
pero de entrada
sí, sí, ya
de lo que sale
así tan a bombo y platillo
en los periódicos
en la radio
en la tele
en los medios de comunicación
ahí
yo ya no me fío mucho
y dices
bueno, ¿por qué
ahora interesa
dar esta imagen
del mundo
árabe, musulmán
islámico
que con eso también
nos hacemos mucho lío
¿por qué?
¿por qué ahora?
¿qué nos quieren meter
en la cabeza?
¿qué quieren justificar?
¿en qué escenarios
está haciendo esta representación?
¿por qué?
porque esto está claro
que es una representación
y aquí todo el mundo
está jugando su papel
tanto en los países árabes
como en los occidentales
y bueno, la sensación
siempre es que
de alguna manera
te están
manipulando
manipulando
manipulando
ponle la palabra exacta
sí, sí, directamente
manipular
siempre manipulando
y es verdad
que los medios de comunicación
manipulan mucho
a ver
nosotras, por ejemplo
en Adara
a veces hacen entrevistas
determinados medios
de comunicación
¿vale?
y un buen día
no sabes por qué
ni cómo
de pronto te ves en la prensa
un titular
un titular
y un montón de datos
y tú piensas
¿y por qué hoy?
¿y por qué ahora?
¿y por qué hoy?
¿y por qué ahora?
si estos son los datos
del año pasado
y además
lo han revuelto todo
no sabes
porque claro
el que lo lee
desde fuera
puede no interpretar nada
pero el que lo lee
desde dentro
tú sabes
que aquello
no es cierto
que aquello
está manipulado
que por qué
lo han sacado hoy
exactamente hoy
y no lo sacaron
hace un mes
o hace tres meses
cuando te pidieron
los datos
o cuando tú presentaste
una memoria determinada
y salió un pequeño recorte
en la prensa
pues yo qué sé
la asociación Adara
ha visto este año
200 mujeres maltratadas
vale
y aquí se queda la cosa
y pasado
no sé cuánto tiempo
de pronto te ves
aquellas cifras
aumentadas con otra cosa
y una noticia
normalmente política
sí
por el medio
por el medio
vale
y entonces tú dices
bueno
¿por qué?
o sea
a ver
es manipulación
es manipulación
hay que ponerle
la palabra
exacta
manipulación
claro
y delante de todo este tema
uno piensa
bueno
ya se verá
porque esto al final
siempre se ve
en que acaba
ya se verá
pero
sí pero a veces es tarde
¿sabes?
es tarde
o no te acabas de enterar
pero yo
dejarme que siga
porque es lo
la cosa era la de la dona occidental
la de la dona occidental
a verlo
entre comillas
y porque esto son
unas declaraciones
que leí una vez
de una periodista
y escritora
no sé si era
magrebí
o pero bueno
una intelectual
¿no?
que hablaba también
sobre
porque aquí nos parece
que las mujeres árabes
son todas unas
o de los países musulmanes
mira
me he pasado al castellar
sí
perquè veíeu
a verá
jo tendría que hablar
en catalán
pero la veridad
es que
comenzo a hablar
en catalán
ara ens hem entes
perfectamente
no
pero es que vivimos
en una sociedad
tan bilingüe

muy poca memoria
histórica
pero están lluitando
des de la seva identidad
cultural
no desde la nuestra
ninguno puede ir a salvarles
desde fuera
y eso lo tengo clarísimo
han de ser ellas
las que han de hacer
la propia lucha
y no podemos aquí
mira un nenes
nosotros las mujeres occidentales
que uf
uf
somos aquí
no
pero para eso
sabes que
se tienen que abrir
a nuestra cultura
y a nuestro mundo
relacionarse
con todo el mundo
y sabes
cuál es el problema
que habitualmente
vienen aquí
y se meten
entre su gente
entre su barrio
y no se relacionan
no quieren
no quieren
porque se les da la oportunidad
porque yo te digo
a ver
desde el Consejo Comarcal
y desde muchas instituciones
se está haciendo
muchísima labor
en este aspecto
para que se abran
pero ellas
quieren seguir viviendo
en su mundo
y sí que se abren
pero se abren
entre ellas
claro
esto no es integración
disculpa
en los movimientos
migratoris
en la inmigración interior
que va haver-hi
en aquest país
dels anys 50
40, 50, 60
les persones
que venien
d'altres punts
d'Espanya
també tenien tendència
a tancar-se
es feien exactament
el mateix
probablement
és un procés natural
que necessites
un temps d'adaptació
de mica en mica
en dos i tres
en dos i tres generacions
sí que hi ha hagut
doncs
aquesta integració
a través de les relacions
personals
de matrimonis
de tenir fills
és un procés
lent
és un procés
molt lent
hi ha diferents nivells
parlava la cinta
d'intel·lectuals
magnífiques
dones que a més
reivindiquen
el dret de portar
el seu mocador
de ser dones
independents
però també estem parlant
de persones
que probablement
no tenen una formació
persones que venen
de les classes
més desfavorides
d'aquests països
i de les zones
més rurals
més rurals
que en el cas d'aquí
també trobaríem
aquests perfils
però amb la nostra cultura
sí porque esto
sí que es verdad
que hay mucha diferencia
tú ya sabes
que he estado
varios meses
en Londres
y he tenido oportunidad
de conocer
muchas mujeres
árabes
de diferentes
países
que es otro
tipo de migración
porque no son
inmigrantes
sino que van a estudiar
al país
y tú ves
una gran diferencia
entre aquella
inmigración
y aquellos que
bueno
no son inmigrantes
porque están estudiando
en otro país
con unas culturas
similares
exactamente similares
solo que partiendo
de unas bases económicas
completamente distintas
anem a parar
a la pobresa
a lo de siempre
es lo de siempre
o sea es que claro
hay gente pobre
este es el problema
hi ha gent pobre
y hay gente rica
este es el problema
hi ha gent
amb un determinat
nivell d'estudis
i hi ha gent
jo no diria inculta
perquè cultura
tothom té la seva
eh
d'entrada no hi ha gent inculta
sense formació
académica
sense formació
en alfabetisme
però això m'he acabat
en el que havia començat
a explicar
sí perquè al final
acabaré la tortilla
no podré acabar
el meu raonament
i és una cosa
que jo fa temps
que com a dona occidental
vos semblarà una frivolitat
però a mi me preocupa
no
i esta senyora
diia
diu
les occidentals
diu
vos permeteu el luxe
de criticar-mos a naltros
pelxador
per la burca
diu
ivatros
teniu la burca occidental
de la talla 36
doncs mira
si senyora
no és cap broma
i mos feia una repassada
i dir clar
jo pensava
esta senyora
té tota la raó
perquè a més aquí
és molt més subtil
evidentment que aquí
no s'obliga
a cap dona
a portar pírcings
ni s'obliga
a cap nena joveneta
a anar al mes de desembre
ensenyant el melic
ni s'obliga
a anar
seguint
los dictados
duros de la moda
ni s'obliga
a que les dones
ens haguem d'adaptar
el nostre cos
a les talles
que no sé per què
algú ha decidit
que són normals
i no són normals
i de tenir
la nostra maduresa
aparentment
perquè no ens podem fer grans
no ens podem fer grans
les dones
a veure
el model
si voleu
i dius
home
això no obliga a ningú
jo no sé
a quin punt
és molt més subtil
la manera de no obligar
tu creus
sempre és que te obligue
el problema
és que
te entra por los ojos
y claro
cuando
a ti te va lo pasado
lo mismo que me pasa a mi
que claro
aquello te entra por los ojos
tú vas por un escaparate
ves una falda
y dices
que mona
claro
que mona
que la ponen
en un figurín
de la talla 24
no 36
24
claro
cuando tú te la pones
evidentemente
estás hecha una defesión
claro
es que al final
pero es que además
resulta que aquel año
aquello está de moda
intenta tú comprarte
que tú tienes un tipo
que es el que es
no es el que ha decidido
bueno
a ver
que
qué
se está
qué imágenes
se está transmitiendo
o qué valores
se le están imponiendo
a la mujer occidental
pero escolta una cosa
a través de los medios de comunicación
entenc que
vens a dir que
la dona ara
la condició femenina
com a dona femenina
de veritat
la té molt més assumida
acceptant
la seva feminitat
el seu cos
tal com és
gaudint-ne
i aquí
intentem modificar
aquesta condició femenina
perquè s'ajusti
a determinats patrons
intentem reflexionar
què és la condició femenina
en la societat occidental
si ho voleu
en la societat catalana
intentem
jo a vegades
comento
en amigues meves
jo tinc tres fills
nens
tots xiquets
i a vegades
comento
amb les meves amigues
que tenen nenes
dic
és que
jo crec que avui en dia
ser una nena adolescent
és molt difícil
és molt més difícil
que quan jo era jove
d'aquí les anorèxies
d'aquí els complexos
d'aquí les consultes
dels psicòlegs
és molt complex
perquè a més
és difícil
i a més
les pressions que tenen
no
clar
són subtils
és una cosa
com a molt
no és dir
no
és que hi ha un imant
que obliga
no
és algo
si voleu
i clar
com que també és molt més subtil
és molt més difícil
de lluitar contra això
són més vulnerables
aquestes noies
però esto
ja se ha hablado a veces
en esta tertulia
i és un problema
de pèrdida de valores
de pèrdida de valores
o sea
antes
tú tenías
otros valores diferentes
¿ahora qué valores han quedado?
el dinero
el tipo
la talla
la belleza
la juventud
sobre todo la juventud
porque claro
la imagen
la imagen
que conta la imagen
es que en el momento
que todos los valores
se pierden
empieza a pasar
pues todo lo que está pasando ahora
de violencia en las escuelas
de violencia entre los compañeros
de violencia
o sea
quiero decir
es un problema
yo creo que de pérdida de valores
que hay una sublimación de allò externo
un valor
los valores
no, no, jo la reflexió que em faig amb això
diuen
bueno, escolta
primer
endrecem casa nostra
i després ja endreçarem la casa del veí
i el que diem
i cadascú que s'endreca a casa seva
i potser
són les dones àrabs
les que
i a més
tindran
és que les úniques
les úniques
les úniques que ho poden
arreglar
són elles
elles
s'han d'encarregar
d'endreçar casa seva
i jo crec
que estan en el bon camí
encara que curiosament
d'això normalment no se'n parla
dels moviments de dones àrabs
surten de quan en quan
una entrevista
alguna intel·lectual
sembla que siguin invisibles
les dones àrabs
pel món occidental
però ne'an
no?
tu creus que no, Dolors?
no, no
et dic
les dones àrabs
que realment
que són intel·lectuals
que estan presents als mitjans
que estan presents
en la vida pública
del seu país
ne'an
i van fent el seu camí
i poquet a poquet
i creus que tenen influència
en la societat, Cinta?
no ho sé
perquè jo no ho coneixo
però també pensem
els anys que va costar
jo penso que no
mira el que ha passat ara
a l'Iran
mirem una miqueta en darrere
mirem una miqueta en darrere
jo tinc una amiga iraní
que la va iconice
quan va a estar a Londres
i és una noia
una noieta de vint anys
ara
jo la va iconice
que tenia d'inou
una chica majíssima
majíssima
i a veure
és especial
perquè viviendo
en el sitio
donde ha vivido
con esa cultura
donde ha vivido
para ella ha sido
un descubrimiento
i a la edad que tiene
pues encontrarse
con lo que és
el mundo occidental
i justamente Londres
un país
o sea una ciudad
tan grande
tan cosmopolita
tan tal
pero yo por ejemplo
hace como 15 o 20 días
estuve en Londres
y la llamé
y salimos a comer
y nos fuimos de compras
y tal
y entonces yo le pregunté
¿cómo están las cosas
en tu país?
porque claro
ya sabes que ha habido
el cambio este de gobierno
y me dijo
pues mira mal
porque resulta que
el nuevo presidente
ha juntado
lo que es la religión
y la política
y evidentemente
eso corta
todo tipo de libertades
baja la economía
¿me entiendes?
o sea claro
¿qué tienes?
yo creo que mirar
mirar en conjunto
lo que es el conjunto
de los países árabes
y recordar un poco
les mujeres
les dones
dels països occidentals
antes estem
i jo crec
encara no m'ha arribat
jo penso que les dones
dels països occidentals
encara estem lluitant
però bueno
mirem enrere
recordem un de les primeres
sufragistes
que a més es tractaven
de boiges
i el que ha costat
jo crec que elles
estan en camí
però mireu
tardaran més
o menys
en tot això que expliqueu
hem perdut
aquests dies
se'n parla molt
del tema
de la dona
la seva influència
aviam
Angela Merkel
és una dona
que està tots els dies
a les primeres planes
als diaris
la presidenta
de Xile
el que passa
que hi ha una altra
presidència
molt més modesta
en un petit país
africà
i la reflexió
que es fa
és que realment
el que apunten
els que hi entenen
molt
d'alta política
que en aquest país
sí que pot
experimentar
un canvi important
perquè aquesta dona
que és una dona preparada
que és una dona
economista
però que la seva
condició femenina
que ara esmentava
l'aplica
en el que és
la forma
de governar
si més no
és això
el que s'apunta
diuen
aquest
sentiment
femení
diuen
que pot
fer molt
cosa que
diuen
que altres
dones
que han accedit
al poder
doncs probablement
apliquen
els mateixos
sistemes
i les mateixes
eines polítiques
que tenim aquí
a Occident
l'EAC
Margaret Thatcher
o Esperanza
Guirre
i sembla
que molt discretament
aquesta dona
tothom està molt
esperançat
en aquest sentit
i no se'n parla
gaire
perquè és una cultura
diferent
a la nostra
bueno
segur que us dic
que millor
que els deixen fer
perquè a vegades
quan totes aquestes coses
estan així
tot
a l'ull de l'huracà
que tot a mi parla
jo penso que per aquest tipus
d'experiències
com això
que a més és un país petit
la presidenta
de l'Iberia
donava una imatge
com a de molt maternal
jo quan la veia
quan sortia
dic
aquesta dona
farà de mare
del seu país
que potser hi ha
països
que han patit tant
i que necessiten
una figura
amb el millor sentit
de la paraula
materna
això és el que s'està apuntant
que
es menys té
aquest concepte
dins de la política
mentre que hi ha
altres analistes
que diuen
que això pot aportar
realment
cosa bona
a la política
del seu país
doncs bueno
jo també si voleu
ara ja m'ho anem
però penso que
els polítics
o comencen
a adoptar
patrons de comportament
valors
i actituds
femenines
o
anem malament
eh
perquè
el divorci
entre política
i el que és
la vida de la gent
la vida real
també hi ha dones
a la política
tenen responsabilitat
de govern
també és el que diem
però no sé por què
les dones en política
se contagien
rapidíssimament
de
de los hombres
que tienen alrededor
i o sea
a veure
i això ho hem
vivido tots
tu has oído
els missatges
de quan una dona
està en la oposició
i empieza en la política
i tal
i qual
i com
cambia la història
quan es sienta
en el sillón
i té poder
de decisió
bueno això les passa
a les hombres
i a les mulleres
sí sí
però claro
com estem parlant
de dones
doncs jo
te digo de dones
a les hombres
evidentment
fixeu-vos que jo he dit
patrons de comportament
valors
actituds
mirada femenina
sobre les coses
i això a vegades
té a veure
o no amb el sexe
vull dir
una pot ser
una dona
però tenir uns patrons
de comportament
molt masculins
com diria
aquí en el nostre país
el cas més clar
és l'esperança guirre
que és com la petita
Margaret Thatcher
d'aquí
trobo que li tens
molta simpatia
és un exemple
trobo que
exemplifica
molt bé
això
en canvi
pot ser un home
i tenir
patrons
mirades
estils
actituds
conductes
dites femenines
jo per exemple
un home
que trobo
que té
d'alguna manera
pot ser
esta manera
de fer
té alguns rasgos
femenins
és el zapatero
el talante
el famós talante
del zapatero
és que té una manera
de fer
que són
qüestions
jo francamente
no m'agrada
absolutament
no no
és com a exemple
és com a exemple
jo saps què passa
que veig que això
de patró femení
tot agostèna
amb aquest exemple
que has posat
és com si lliguéssim
cortesia
educació
capacitat de diàleg
que això
és patrimoni
de la condició femenina
no hauria de ser
en principi
però bueno
si voleu un dia
hi ha un tema
interessantíssim
que aquí un dia
en podríem parlar
que és que
com la neurociència
està demostrant
coses que intuïtivament
ja sabíem
vull dir
que el cervell
de l'home
i de les dones
només s'hi sembla
per fora
per dins
és completament diferent
sí
hi ha un llibre
con respecte a això
no l'has leído
jo he leído
solo uno
però
efectivament
científicament
allò que dius
no no
científicament
clar
ara que la neurobiologia
ha avançat molt
i permet estudiar
no només
el que seria
l'anatomia
grollera
d'un cervell
sinó
estudiar
les estructures
internes
com funciona
els circuits
i tot això
clar
és impressionant
vol dir
de fet
sembla que
com ens hem d'entendre
si tenim el cervell
tan diferent
és un tema apassionant
no tenim temps
però avançar un titular
d'això que acabes de dir
un titular
les diferències
són aquestes coses
que diem
hi ha un llibre
que ella ha comentat
que diu
per què els homes
no escutxen
i les mujeres
no entienden
els mapes
per exemple
se sap que
tot el que és
l'orientació
espaial
tot el que és
l'orientació
amb l'espai
les dones
la nostra part del cervell
que es dediquen a això
la tenim
relativament poc desenvolupada
en canvi els homes
la tenen molt desenvolupada
perquè per això
els homes són bons
arquitectes
enginyers
sabent arreglar
tot tipus de màquines
i de trastors i coses
Algunos
Com a norma general
nunca
Sí, perquè hi ha arquitectes
i enginyeres
Porque hay que atestar
i enginyeres
que deben de tener
el cervell
al contrario
Porque de un midó
Grosso modo
Evidentment
Estem generalitzant
En general
En canvi
el cervell femení
tot el que és
l'àrea de la comunicació
la té
però molt més desenvolupada
que els homes
Les dones
tenim molta més capacitat
de comunicació
no només de parlar
Vol dir, comunicació
entesa amb el sentit
més ampli de la paraula
Verbal i no verbal
Verbal no verbal
Tot el que és
l'empatia
Tot el que és
saber llegir
una expressió
d'una cara
Vull dir, les dones
veiem la cara d'algú
i podem
Tot això que diem
que els homes
no poden fer dues coses
a la vegada
perquè els peta la neurona
És veritat
Els homes
tenen molta capacitat
de concentració
però en canvi
les dones
podem fer dues
o tres o quatre coses
a la vegada
Per què?
Perquè les interconexions
entre els dos hemisferis
cerebrals
vol dir, la connexió
Les dones
tenim el cervell
molt més interconnectat
que els homes
Els homes tenen
un cervell
més compartimentat
I així
és apassionant
I això
la neurobiologia
la neurociència
en aquest sentit
cada dia
si ho volu un dia
en parlarem
Home, i tant que podem parlar
perquè és un tema
realment apassionant
Sobretot és el que has dit
que totes aquelles coses
que intuïm
que ens la confirmi
la ciència
que ens ho confirmi
en aquest cas
la neurobiologia
doncs escolta
ja és un camí
prou important
jo m'he quedat
amb ganes de més
per tant
el que us dic sempre
espero que torneu
una altra vegada
estaré encantada
ens ho passem molt bé
Cinta Daufí
Dolors Jiménez
moltíssimes gràcies
un bon cap de setmana
adeu
Deu
Deu
Gràcies.