Un minut a un quart d'una del migdia.
Saludem ja Jordi Bertran. Bon dia, Jordi.
Benvingut. Dins de l'espai de tradicions i cultura popular parlem de Sant Joan,
no parlem de fogueres i bruixes, sinó que parlarem d'una pràctica
que alguna vegada n'hem parlat però fa molt de temps, no?
Sí, de fet sempre al voltant de Sant Joan sempre hi ha un tema que és el foc
i per tant diguéssim que és l'eix ritual i per tant aquest tema que trobarem avui
que són les falles d'isil que són ben bé una especificació concreta
o una variant concreta del que serien les fogueres però adaptades a rituals molt antics
i curiosament en un àmbit a priori prohibit per el foc que és el bosc.
Ah, clar.
Clar, normalment si llegim les normatives que aquests dies arriben de bombers
o d'institucions que se dediquen a l'emergència, a la seguretat,
ens adonarem que d'entrada es parla d'encendre focs a distàncies molt àmplies
de les masses forestals.
Doncs avui Tarragona Ràdio farà un programa que contradiu...
En el que el foc s'encén al centre de les masses forestals, no?
Exacte.
Tot i que aquestes masses forestals no estan, podem dir, en l'àmbit mediterrani estricte
sinó que estan en l'àmbit pirinenc i per tant és diferent.
Però sí, estem parlant que hi ha unes festes,
algunes d'elles se celebren des de principi de juny
i van succeint-se fins a finals de juliol,
però que una de les més conegudes, no m'atrevia a dir les més antigues,
però una de les més conegudes té lloc a la vila d'Isil,
que això és Pirineu, i precisament és un ritual que consisteix
en rendir culte al foc, i aquí no són teories,
sinó que realment el foc baixa des de la muntanya,
és a dir, des del que podríem dir,
per que es facin una idea els oients,
el que seria un volcà en erupció, doncs sense el volcà,
perquè no hi ha volcà, però les muntanyes esdevenen volcà
perquè en el seu cim es cremen o s'encenen les falles de Sant Joan
i des d'aquí baixen cap a el que seria la plana,
no us ha de veure la plana, però els pobles,
o el poble més proper en aquest cas.
aquí, durant molts anys,
s'ha repetit aquella tesi que emparenta aquesta cerimònia,
els cultes solars, és a dir,
es rendeix i es tributa honor a l'astre a ell,
i això és el punt de partida.
Després hi ha hagut també molts altres analistes,
sobretot europeus, també algun català,
com el doctor Romeu i Figueres,
doncs que no hi veuen tanta transcendència solar,
tot i que a la festa Sant Joan sempre s'ha dit que és el solstici d'estiu
i per tant hi ha un culte d'una manera o altra al sol,
però el que sí que és evident és que tenen unes funcions bàsicament comunitàries
i el que sí que és cert, perquè encara es manté a través d'elements simbòlics,
les falles, que no són altra cosa que les torxes,
les torxes del Pirineu, les falles del Pirineu,
doncs tenen unes funcions bàsicament que en dirien profilàctiques,
perquè encara avui en dia hi ha detallets que permeten rastrejar
que això la gent ho feia bàsicament per creences concretes
que li asseguraven una continuïtat anual en el temps
i que a més a més quan coinciden en moments molt forts,
a vegades quan parlem del tio per Nadal,
doncs és un altre exemple d'això,
és el tio, seria una tronca en els seus inicis
o una torxa o una falla, però d'hivern,
és a dir que se reclou en l'àmbit domèstic,
en aquest cas estem parlant no d'un àmbit domèstic,
sinó un àmbit comunitari,
és a dir, no parlem d'una festa entre cometes privada,
que és la nadalenca en la seva expressió més de la llar, més familiar,
sinó que parlem d'una expressió comunitària, en aquest cas a la vila,
amb una vila que enllaça aquesta muntanya amb la població.
Això seria una mica la idea.
Realment hi ha una connexió d'aquestes falles o aquestes fogueres del Pirineu
amb coses que encara es poden veure avui en dia
i que s'han d'adoptar sempre en prudència,
perquè més d'una vegada es veu avui en dia,
per exemple el dia de Sant Joan al matí,
els informatius, doncs sempre surt d'alguna població
en què la gent salta per damunt de les fogueres,
això ho hem vist, no?
Jo sempre dic que recordem-nos que per saltar per damunt de les fogueres
s'ha de portar la roba bien,
perquè no és el mateix saltar amb un texà o un pantaló de cotó
que amb un vestit de fibra sintètica, no?
O no és el mateix saltar amb un cabell, doncs,
pentinat normal i tal que amb un cabell, doncs, plenament lacat, no?
És a dir, totes aquestes coses s'han d'adoptar amb prudència.
De totes maneres, Jordi, aviam tu, saps millor,
però a mi em dóna la sensació que de mica en mica
les campanyes per cridar l'atenció sobre la prudència
que han de tenir les persones en aquest tipus de celebracions
han anat quallant perquè cada cop la manté menys incidents en aquest sentit,
no? És la sensació que a mi em dóna.
Sí, jo crec que hi ha una posició bastant unitària
per part de les administracions en defensar una prudència amb això, no?
Però les estadístiques, malauradament, són estadístiques
i això a vegades es trenca pel simple fet
que un any la gent se relaxa
o perquè ves per on hi ha hagut un accident més greu en un lloc, no?
Per tant, no està mai de més, jo penso, que recordar aquestes idees, no?
És a dir, segurament aquí a Isil, doncs, ningú fa aquestes salvatjades,
podem dir, que jo he explicat ara o que he dit ara breument,
però en d'altres llocs sí, no?
I això no només passa per Sant Joan, vull dir,
per Sant Joan estaríem parlant d'aquestes falles del Pirineu,
podríem parlar de les fogueres de Sant Joan d'Alcant
o de les fogueres que es fan per totes les viles i ciutats de Catalunya, no?
Però el fet d'encendre fogueres
i els riscos inherents d'encendre, doncs,
hi són des de Sant Antoni, que ho hem vist nosaltres
en diferents programes,
en alguna altra festivitat d'hivern com Sant Sebastià,
de la qual no hem parlat mai,
però el Carnaval, per exemple, si n'hem parlat,
a Sant Josep, no?, en les falles,
o el mateix Nadal, que també hi ha,
i això també és una altra d'aquestes imatges típiques,
que es veu el dia Nadal,
a la zona del Berguedà,
també hi ha alguns llocs que s'ensenyen fogueres,
doncs, per aquestes dates, no?,
i que a més a més s'salten, no?,
és a dir, que hi ha punts de connexió, no?,
en tot, en tot, durant tot l'any amb aquestes fogueres.
Precisament aquesta extensió en el calendari,
salvant el fet local,
és el que d'una manera o altra justifica
aquesta desconexió que es diu
de la foguera respecte al culte solar,
és a dir, per què?
Doncs perquè, clar, per Sant Antoni
o per Carnestolta, doncs,
poc de veure amb el sol, no?,
és a dir, més aviat són pràctiques
que es reprodueixen mimèticament
com el punt més destacat d'una celebració, no?,
i a partir d'aquí, doncs,
evidentment, aquestos salts
per damunt de la foguera,
o com es produeixen en el ritual aquest que anàvem explicant
ara d'isil, doncs,
donar tombs a la foguera, doncs,
tenen uns certs sentits concrets marcats al llarg de la història, no?
Per tant, bé, jo sí, insistiria que és bo la prudència
durant tot l'any i insistiria en no baixar la guàrdia
perquè això és una estadística molt, molt, molt simple, eh?
A vegades vull dir, que hi hagi un producte pirotècnic, per exemple,
al voltant de les fogueres que funcioni malament un any,
que també s'ha donat el cas,
pot produir un canvi absolut, no?, de la dinàmica, no?
Jo diria que no és el cas d'isil,
sinó que a isil hi ha, doncs, un ritual molt, molt fet, no?
És a dir, durant molts anys
s'ha anat buscant aquesta ritualitat en aquesta alta, no?
Bàsicament, és el trànsit en una nit
que es produeix des del que s'anomena el faro, o l'aro, no?,
que és aquesta muntanya alta,
a les muntanyes amargot, doncs, diguéssim,
muntanyen hi ha alguns punts que són especialment alts, no?
A les comarques del Pallars Sobirà,
a l'Alta Ribagorça, a la Vall d'Aran,
hi ha una sèrie de punts que podríem dir,
igual que en la costa tenim els nostres faros,
doncs, de mar, hi ha uns faros de foc, no?
Que són aquests...
Aquests troncs.
Aquests troncs que s'ensenen puntualment
amb unes dades assenyalades,
però aquests espais tenen, doncs, des de...
Per es fa una idea, al voltant del 15 de juny a Durro,
bueno, el 16 de juny concretament,
que és la Diada de Sant Quirc,
fins a final de juliol, a Taüll,
doncs, es van produint aquestes localitzacions dels faros, no?
Que ningú pensi que són quatre,
perquè són quatre que llancen el tronc i ja està,
són festes cada cop més multitudinàries.
Sí, és un dels problemes que s'ha produït,
és a dir, perquè es fa una idea,
en els anys 70,
el Xavier Fàbre,
que és un dels millors estudisos que ha tingut aquest país
en quant a festes populars,
doncs, va ser...
va desembocar en aquestes festes del Pirineu.
No n'hi havia tantes com n'hi ha ara,
n'hi havia bastantes menys,
i en el cas concret d'aquest disil,
que avui en dia és una referència,
ell fa una broma, no?,
dient que els que feien aquest ritual avui en dia
no eren els habitants de les valls pirinenques,
sinó que eren els que tenien les segones residències
a les valls pirinenques.
Concretament, molta gent
que venia de la zona, doncs,
del Vallès, pràcticament,
fins i tot localitzava el Falgrés.
Després hi ha hagut informacions posteriors
que realment diu que no eren tants,
però, bé, que aquests barcelonins, entre cometes,
doncs, allà on van es fan notar, no?
I el Falgrés, això, quan escriu aquest ritual,
doncs, destaca una mica la manca, jo diria,
de cura que tenen els barcelonins
en el procés d'execució del ritual.
És a dir, que això dels camacos ja fa anys que va, no?
I que si els anys 70 ja es parla d'aquestes reflexions...
Bé, en tot cas,
jo diria que la falla és la foguera més bàsica
i més elemental que podem trobar en els països catalans
o una de les més elementals que podem trobar, no?
Cada vegada, doncs, això,
quan la paraula es diu falla,
alguna vegada en parlem de les diferents significats
d'una mateixa paraula,
això no té res a veure, doncs,
amb les falles, precisament, més complexes,
amb les fogueres més complexes,
que són les falles de València
o les fogueres d'Alacant,
que es produeixen aquests dies, no?
Són tot el contrari.
És a dir, què ens referim, doncs, a una falla?
Doncs, ens referim, bàsicament,
a un tronc de pi negre tallat
d'una mida aproximada d'un metre i mig,
per tant, res a veure amb els monuments,
aquests que no sé quants metres tenen
d'alçada de València,
que estan esbarlats,
que estan tallats per la part més prima,
podríem dir, d'aquest tronc,
amb una mena de falques o,
ells en diuen, tascons,
que permeten mantenir oberta la fusta,
de manera que és més fàcil
de calar-hi el foc, no?
La resina mateixa de la fusta
actua de combustible.
Exacte, no?
Llavors, en aquestes escletxes
que té el tronc,
diguéssim que la fusta sola
no cremaria per molta resina que tingués,
sinó que, a més a més,
hi claven com una mena de teia petita,
que és el que realment fa
que el tronc estigui encès.
La teia,
tot i que té,
evidentment es consumeix,
es consumeix amb un ritme
doncs progressiu.
Però tot fa pensar que en rodar
doncs s'hauria d'apagar,
però no, al contrari.
No, perquè és que realment
la imatge és de rodar,
però no baix en rodar.
Però la imatge sí que és d'aquesta teia petita.
La imatge és,
perquè és quan s'agafa,
això és la tele,
la tele dóna la imatge
que es produeix com una mena de rodolar,
però no és així.
Realment,
això és aquests dos troncs...
Baixen rossegant-se a molta velocitat.
No, es carreguen.
O sigui,
estan a terra,
estan a terra,
fent una mena de foguera,
és el faro.
En aquell moment,
s'aprenen foc,
fan la imatge del faro
i llavors,
el nombre de persones
que participen d'aquest ritual,
que són anomenats fallaires,
no fallers,
com el País de la València,
fallaires a Isil,
doncs els carreguen cadascú
sobre la seva espatlla
i comencen a baixar,
de la muntanya.
La imatge de la tele
sembla que sigui un rodolar
de foc per la muntanya,
però realment són persones
que baixen caminant...
Que els carreguen.
Que els carreguen.
Pesen,
però és un metro i mig,
tampoc és...
El que passa és que la sensació
és molt potent
perquè és pel mig del fosc,
del bosc,
perdó,
tot fosc
i hi ha una sensació
una mica,
doncs,
de tenebró,
no?
Molt,
molt,
molt especial.
Amb aquest aspecte de ritual,
eh?
Sí,
això és molt ritual,
és molt ancestral,
això és evident
i, bé,
de totes formes,
també s'ha de dir que
el ritual també,
com sempre,
va lligat,
doncs,
a la festa i tal,
és a dir,
tant a la sortida
com durant la baixada,
doncs,
hi ha desaturades,
es menja,
s'assaja,
unes daces
que després es fan
a baixar a la plaça
i la sensació
i la sensació
o la vivència
és de festa
realment,
és a dir,
jo diria que el ritual
es pot fer
des del punt de vista
doncs,
molt d'anàlisi,
que és el que estem fent
aquí avui a la ràdio,
però realment
ells participen molt
en la setia de festa.
El final del trajecte
és una foguera gran,
que en diuen
la falla gran,
antigament tenia
tot un ritual
també que està encès,
l'ensenia l'alcalde,
bueno,
tota una xeria d'històries
i és el punt
d'orientació
realment
que permet
que els fallaires
doncs,
no es perdin,
per entendre's,
és a dir,
hi ha un punt de sortida
que és el faro de dalt
i un punt d'arribada
que és la falla gran de baix,
no?
Això
també es té
un sentit de connexió
quan s'amaga el sol
s'encén
la falla
de baix de la plaça
que dona la senyal
perquè arrenqui
la còrrua
de fallaires
des de dalt.
I sabem
quants fallaires
poden participar?
Això sempre
és una mica
variable,
però jo et diria
que
una cinquantena
de fallaires
poden baixar
en aquestes falles
d'isil
sense cap
problema.
També s'ha de dir
que hi ha hagut
tot un procés
per part
del mateix
vila
de limitar
una mica
el creixement
perquè si no
al final
això es va
desvirtuant.
És a dir,
jo estic convençut
que antigament
no en devia
haver de haver
tants
però això
va progressant
en augment
la participació
i llavors
s'ha anat limitant.
També s'ha de dir
que això
no és una activitat
que pugui fer
qualsevol persona.
S'ha de tenir en compte
que en funció
de la càrrega
i de la fortalesa física
tu pots tardar
entre una hora i mitja
i dues hores
en baixar
des de la muntanya.
És a dir,
que no és un passeig
plàcid per la muntanya.
És a dir,
això és un camí dur
per entendre'ns
i a més a més
tot i que és
només de metre i mig
aquest tronc
Déu-n'hi-do
el que pesa
un tronc de pi
encara que es vingui consumint.
És una feina
molt concreta.
Donat al creixement
també s'ha anat produint
diguéssim
la subagrupació
en petits blocs
de gent.
És a dir,
abans tu tens
ara la imatge
que la tele
sembla tot
una única.
D'això,
realment hi ha
dos itineraris,
un que seria
més plàcid
i un altre
que és una mica
més complex.
En aquest segon
més...
El més plàcid
es fa una mena
de zig-zag
en què la gent
carrega d'això.
El més contundent,
que és aquesta imatge
que tu potser
també has vist,
és...
Clar,
hi ha moments
que realment
els trons rodolen
però jo et diria
que no gairebé
per voluntat
sinó que rodolen
per accident
del terreny.
És a dir,
hi ha moments,
hi ha un recorregut
que és el més agresta,
podríem dir,
el més salvatge
que hi ha barrancs
pràcticament,
barrancs
on no hi ha
pròpiament vegetació
i en el barranc
és quan s'aprofita
i es llança
la falla
rodolant.
A més,
és una de les imatges
que a vegades
es pot veure
per la televisió,
però això no és
ni el que fa
la majoria de la gent
sinó que és
una cosa
que fa un sector
de la gent
i a més a més
amb llocs concrets.
Si es fes tot això
en tota la muntanya,
doncs clar,
tindríem un problema
real d'incendi
perquè hi ha
trossos del recorregut
que la vegetació
és molt abundant
en aquesta època encara
i que realment pot,
doncs,
podria convertir-se
en un volcà
per més ben dit,
no?
Vull dir que hi ha
també aquesta imatge
que és possible
que sigui...
Fins el que passa
és que moltes vegades
els mitjans
de comunicació
visuals
es fixen
no en el ritual
sinó que es fixen
en allò
que és més espectacular.
Clar,
i una cosa
que pot semblar
vull dir que pot ser
concreta
que és un moment
que un senyor
per salvar un obstacle
que és un barranc
doncs tira en un tronc
sembla que la gent
es diu
que tira els troncs
de...
Aleshores,
on se enfoca
els arbres,
no?
I no és el cos
mira bon tronc
tampoc no registren
cap mena d'incendi.
No és així,
llavors jo et diria
que el normal
seria l'altre
que és una imatge
i llavors quan arriben
al poble
al centre
doncs hi ha
una mena de cerimònia
que és que
a cada fallaire
se li dona
això sí que és molt ritual
un got de vi
un tros de coca
i un pomet de flors
no?
Bé,
a més és una cosa curiosa
perquè
sempre es dona
entre sexes diferents
diguéssim
i hi ha un cert
galanteig
amb aquest tema
encara
i després
quan entren
quan se s'ha donat això
van cap a un dels punts
més antics
de la vila d'Isil
que és l'església romànica
de Sant Joan
precisament
la relació del dia
amb el patronatge
és clara
que a més
és una església
d'aquestes
que està envoltada
per l'antic Fusà
encara
és a dir
les esglésies
antigament
tenien al seu voltant
els cementiris
i aquesta església d'Isil
i més a la muntanya
era més tradició
encara conserva aquest aspecte
llavors
amb la creu
o sigui
amb la falla encesa
amb el tronc ences
doncs es fa el ritual
jo diria
segurament
més cristià
de la festa
que és
a la porta
romànica
de l'església
quan dic porta romànica
ho dic
en doble sentit
perquè realment
a les esglésies del Pirineu
hi ha una zona
molt curiosa
en què
els passadors
de les portes
són veritables
obres d'art
amb elements romànics
molt clars
és a dir
que
s'han trobat
imatges
molt concretes
en aquestes portes
i allà
es fa
la senyal
de la creu
una mica
jo diria
que és l'aspecte
més cristià
d'un ritual
que suposo
que en els seus inicis
devia tenir
molt poca part
de religió cristiana
a veure
la celebració
de Sant Joan
a la Mediterrània
té unes particularitats
molt pròpies
si en guany
volem buscar
una proposta
diferent
la podríem trobar
justament
en aquestes terres
del Pirineu
a Isil

moltíssimes gràcies
ens retrobarem
la propera setmana
amb nou horari
en aquest cas
serà els dimecres
a la mateixa hora
només faltaria
el punt de les 12
antigament
l'hora de l'Àngelos
ara que parlem
de tradicions
també forma part
de la cultura popular
podries canviar
la cinturia
del programa
i tirar l'Àngelos
oi oi oi
no sé
no sé
gràcies Jordi
fins la propera setmana
adeu-se
vols a jove