Fins demà!
Carles Castelló, del grup municipal socialista. Bon dia, Carles.
Bon dia, bona hora. I Albert Ballbè, de Convergència i Unió,
tinent d'alcalde de Cultura. Albert, també bon dia.
Bon dia. A més, dos advocats.
Dos regidors i dos advocats. I bons amics.
Un al govern i un altre a l'oposició. I bons amics.
S'han enfrontat alguna vegada en algun cas?
Tenim un judici a valls dintre de pot.
Amb sa filla vaig estar a punt. Sí, sí.
Saps què passa? Que a mi em tenen un judici a l'àmbit.
Amb sa filla, què? Vas estar a punt de què?
De tenir un judici, de tenir un judici.
La justícia funciona tan bé d'avalls que es devia suspendre.
Sí.
Ineternum.
En fi, no parlarem de qüestions professionals.
S'han enfrontat, o no s'han enfrontat,
millor dit, en l'àmbit judicial, si políticament.
En fi, avui comentarem alguns aspectes
de l'actualitat. La veritat és que
a nivell polític podríem dir que estem...
L'actualitat política aquests ja s'està
en una mena de segon pla perquè
impera a la ciutat un estat
d'eufòria, un ambient d'eufòria
pel futbol. Jo no sé si són gaire aficionats o no
els nostres contartulis avui al futbol.
L'Albert Vallbé, em sembla que no, gens.
Home, gens, a veure, el Nàstic
és l'equip de la ciutat. Perdenar-hi, no.
El meu pare va ser president, però
el que és cert és que jo, el futbol
és un deport que no m'acaba de convèncer.
I el Carles hi va o no? Tampoc.
Jo coincideixo amb el mateix que l'Albert.
O sigui, me n'alegro perquè és l'equip de la ciutat, però la veritat és que
no soc massa futbolero. I el Toni, em sembla que tampoc.
Sí, o hi vas? No, no hi vaig, no hi vaig.
No hi vaig perquè a mi el que no m'agrada precisament
és anar als camps i viure
aquelles eufòries tan bèsties.
Però sí que ho disfruto molt a través de la ràdio.
I llavors, doncs, aquest disfrut
és un disfrut quasi personal
perquè a casa no em segueix ningú amb aquest tema.
És una cosa íntima.
És una cosa quasi íntima i llavors, doncs, és el que faig.
M'agrada molt escoltar
el Nàstic per la ràdio i
disfruto molt, amb solitari, evidentment.
I què hem de fer amb el Nàstic
si puja a primera? Políticament?
Institucionalment? Home, donar-li el màxim
suport. A veure, el que està claríssim
és que això és un somni, no?
Perquè això ja està imparable, eh?
És a dir, a veure, que Tarragona ha recuperat
la primera categoria com als anys 40 i pico,
doncs, això realment representa
una entenada brutal.
És a dir, hi ha una cosa que, com a observador,
observador, diríem, en fred del tema de futbol,
l'actual Nàstic, el Dara,
hi ha hagut un element diferenciant.
I és que quan les coses anaven malament,
l'anterior temporada,
el camp s'omplia.
És a dir, hi havia un mínim de 100.000 persones
i aquests no fallaven baix cap concepte, no?
I després, el trasplaçament que feien fora Vila,
doncs, hi havia una candidat importantíssima
de Tarragonins que se'n van allà on convingui,
encara que el dilluns, quan vagin a treballar,
estiguin fets fets caldo, no?
Llavors, jo crec que realment és un fet social,
que és real, és a dir, que no és filfa,
no és que...
I, en conseqüència, jo crec que li val la pena
donar-li suport, en major o menor quantitat,
però s'ha de donar suport.
Carles?
No, exactament el mateix.
Jo crec, però no pel bé del futbol,
sinó al revés, pel bé de la ciutat.
Jo crec que, sent el futbol un element de masses,
la ciutat se n'ha d'aprofitar
i una de les coses més bones que pot fer la ciutat,
aprofitant si el Nàstic puja a primera,
com esperem tots,
és fer més promoció encara de la ciutat.
Jo crec que aquest és un element que s'ha d'aprofitar inexorablement, no?
A mi m'encanta el tema que pugui pujar a primera.
No solament el fet d'estar en una categoria superior,
sinó que a mi m'encanta, vull dir,
poder veure aquí a casa el Barça,
poder veure aquí al Madrid,
enfrontar-te amb equips d'aquestos amb uns pressupostos importants
i que arrastren masses,
doncs a mi m'encanta.
I a més, clar, que passa que en el territori esportiu
també situarem Tarragona en un mapa que fins ara no hi harem.
Després una altra cosa.
Tu que tens comerç?
Tu creus que hi haurà també més moviment econòmic i comercial?
Que vindrà més gent?
En fi, que ens donarem a conèixer si posem a primera?
No, no.
El que passa és que sí que aquestes masses que arrastren
el que fan és vindre.
El que fem nosaltres quan anem a darrere del nàstic
és anar al mateix dia del partit i tornar aquell mateix dia.
Doncs sí, hi haurà un moviment, hi haurà un gasto
que es pot traduir en el tema dels menjars, hosteleria i tot això.
Però, a veure, hi ha un fet molt xulo
i és la importància que li donem als tarragonins amb aquest fet, no?
Encara falten 14 partits.
No us ho perdeu.
I ja estem parlant com si estiguéssim a primera, no?
I ja estem parlant com si estiguéssim a primera, no?
Però ahir em va passar un fet molt curiós.
Vaig tindre que anar per feina a Reus, no?
I a tothom que em trobava li deia
Ostres, nen, felicitats que teniu la copa del rei i tal i qual.
No, diu, és que jo sóc del Ploms.
Home, no fotem, tu.
La copa del rei d'hoquei?
Clar, la copa del rei d'hoquei hauria de ser un fet enorme a Reus
perquè és un fet enorme
i s'ho van prendre d'una manera com a un fet menor, no?
No és un element tan aglutinador com aquí, no?
Just.
Llavors, què passa?
Tu imagina't la història que tenim aquí.
Nosaltres fem festes, per exemple, en el món de la ciutat,
fem Sant Magí, fem Santa Tecla i tot això.
Setmana Santa, per exemple, també és una festa.
Penseu una cosa.
Nosaltres ens trobem que els nostres ciutadans, la gent d'aquí,
cosa que passa amb altres ciutats, que marxen,
aquí la gent es queda.
I no solament això, sinó que, a més a més, ve gent de fora.
Vosaltres sabeu l'important que és que la gent es quedi?
És molt important, eh?
Perquè jo recordo festes majors de pobles o de ciutats
en les que la gent està esperant aquell dia per marxar
o per aprofitar aquell cap de setmana i dir, escolta, tu, fora.
Sin embargo, aquí la gent es queda.
I estem a 14 partits i una bestiesa de punts
i ja estem celebrant que quasi-casi estem a primera.
De fet, ahir Carles Sala, el regidor de festes, deia el Semprenàstic,
el vespre, en el programa d'esports, que en fi, hauríem de preparar ja la festa.
No sé si ens estem passant, però recordant la festa de la sense segona,
ara ja estem preparant la sense primera.
Ens va costar una bitlletada, però jo crec que...
El de Cultura, el tirant d'alcalde Cultura, també hi haurà de poquinar?
Amb moltíssim gust.
No siguis garrepa, Albert.
No, no, no.
Depós de la promesa de l'equip de govern que s'hi pujava a primera
i donien 3 milions d'euros, a veure, jo tinc una enveja...
Què hem de fer?
Hem de posar?
L'Ajuntament ha de posar 3 milions d'euros o l'ha de posar l'empresa privada?
Jo tinc una enveja curta.
Home, l'ideal seria que la posés l'empresa privada, no?
És a dir, jo sempre he dit...
Aquí va haver una pagada d'una moguda una mica rara,
que aquí la gent volia que fos, per exemple, Bayer Nàstic,
o Bayer Tarragona, no?
Ai, perdó, Nàstic Bayer, no?
Amulant aquests grans equips alemanys que les empreses paren.
Hi ha d'haver un rebot de la gent que no volien que es perdés el tema nàstic,
cosa que ho comparteixo absolutament.
Però jo crec que sempre hi ha solucions de compromís.
Llavors, jo crec que si aconseguíssim trobar un esponsor d'aquests
de primeríssima categoria,
doncs, home, jo crec que això aniria molt bé per tothom.
I, a més, no hi haurien sospicàcies de tipus polític, no?
Que si això s'utilitza...
A veure, jo entenc que si l'estic puja primera, és claríssim,
no hi ha cap ajuntament o no hi ha cap equip de l'Estat
que si està a primera divisió no tingui el suport del seu ajuntament.
En conseqüència, crec que el tema és un tema incontestable.
En quant a quina és la quantia?
Això ja es parlarà, que per això hi ha les juntes de portaveus
i els plenaris i tot aquest rotllo.
Si la quantia s'ha donat, no?
Bueno, home, la quantia s'ha sugerit.
S'ha anunciat.
A mi meu, però potser...
S'ha anunciat, ja.
Escolta'm, Carles, potser fem curt, tu?
Potser fem curt.
No, però clar, a veure, si això repercuteix a la ciutat, cap problema.
A mi el que em preocupa és d'on es traurà aquests 3 milions d'euros.
Del pressupost, del pressupost.
Del pressupost de serveis socials, de quin pressupost?
Carles, Carles, Carles, Carles,
aquest és el problema que jo veig.
La grandesa de la democràcia és que ho podrà discutir
a la comissió corresponent a la Junta de Portaveus i al plenari.
Aquesta és la grandesa de la democràcia.
I per què costa tant que l'empresa privada,
les grans empreses privades,
sembla que es mullin, que costi molt que es mullin pel futbol?
Perquè potser fins ara no teníem una equipa primera.
Ara no el tenim.
Bé, home, però...
A veure, evidentment, és molt més...
Des del punt de vista de màrqueting,
és molt més atractiu col·laborar amb una equipa
a estar a primera divisió.
El diari d'ahir ja deia
esperem saltar el camp del Barça, no?
És a dir, és molt més mediàtic, evidentment,
una equipa primera que una equipa segona,
una equipa tercera, evidentment.
Llavors, això està en funció d'aquesta...
Per això crec que és interessant,
com deia el nostre estimat amic Reimac,
que el Nàstic a primera podia ser atractiu
importantíssim des del punt de vista
que no vinguin per la ciutat.
Sí, sí, sí que ho és.
De la mateixa manera que ho és, evidentment,
el fet que pugui vindre aquí el cortinglès.
A veure, a veure, hi ha coses...
M'encanta que ho diu un copercial, això.
No, és veritat, perquè hi ha coses que fan ciutat.
Llavors, és clar que passa,
que el cortinglès a les Gavarres
ja em toca els nassos.
Sin embargo, que ho fiquin aquí dintre
al mig de la ciutat,
doncs, adelante, tu.
Endavant les hages.
Molt bé.
Doncs, en fi, deixem endavant del futbol,
perquè, com deia el Ton,
encara tenim 14 jornades
i, per tant, 14 setmanes de tertúlies...
Però imagina't el xulo que és
poder fer això,
és a dir, ja disfrutar ara amb tot...
Escolta, que es van fotre 10.000 i escaig de persones
en un estadi que no sé si hi caben 10.000 persones,
però s'hi van ficar.
És curiosíssim, el tema aquest.
En fi, deixem...
No, però deixa'm dir una cosa,
estimat moderador.
Avui no modero gaire la tertúlia.
No, que si no, rebento.
L'altre dia, en aquest tema del cortinglès,
el nostre amic parlava del cortinglès,
em vaig anar a compte quan un polític pot fer el ridícul, no?
Quan el senyor Amparpont,
primer d'anar tirant d'alcalde de Reus,
va dir que el cos d'inglès era
una empresa de dretes
i que el capital era espanyol.
Clar, jo crec que la senyor Amparpont
té a controlar.
Esquerra Republicana últimament
està una mica...
Llavors, a mi em preocupa moltíssim que...
Jo crec que, en política,
és a dir, Reus, per exemple,
té les coses que de rebre no té.
Tenen l'afortuni,
tenen una extraordinària biblioteca, no?
que no tinguin el cortinglès.
No passa res
i no es tenen que perdre els estrips, no?
Llavors, jo recomanaria l'seny Amparpont
que es moderi.
Però és que llavors, a veure,
si ella reivindica això,
jo també puc reivindicar aquí
una sèrie de coses
que em fan molta falta,
com és el tema d'infraestructures.
A veure, quants calés
s'estan gastant a la zona de Reus,
eh, que ho entens?
Sí, home.
Amb l'R10, amb l'R20, amb l'R30,
i és que ara ja arribaran aquí
amb l'R40, com aquell que diu.
Sí, home.
Escolta'm,
ha sigut la màxima perdició
per Tarragona.
Que ara tota la gent del camp,
en comptes d'entrar a dins de Reus,
passen pel cinturon de Ronda
i venen cap a Tarragona.
L'únic que he de fer
és uns quants pàrquings més,
malgrat que l'oposició digui
que això no és això.
I llavors, escolta'm,
Tarragona serà, sense joc de dubte,
no només la capital cultural,
sinó també la capital comercial.
Això venia únicament a Tom.
Jo crec que potser falta un pàrquing,
davant de la plaça de Braus.
T'ho dic seriosament,
per reintegrar el comerç d'aquella zona.
Carles Estimat, proposem-ho?
T'ho dic en sèrio, sí.
No, no, amic meu que en definitiva,
jo crec que...
Jo estic d'acord.
Això ajuda a revitalitzar el comerç.
Veus, estem d'acord.
Clar, clar que sí.
I respecte a les declaracions
de l'Acompany, en part pont,
doncs jo crec una mica el mateix que tu.
Jo crec que en política
s'ha de dir el que es pensa,
però s'ha de pensar el que es diu,
també a la vegada.
I un vàlium.
I clar, és que empreses d'esquerra
jo crec que n'hi ha molt poques.
Totes les empreses serien de dretes.
En fi, deixi'm apuntar.
Ara que deia el Carles
el tema de la plaça de Braus,
m'ha vingut al cap per un moment
una de les notícies que m'ha explicat aquest matí,
i és que aquest proper cap de setmana
hi haurà unes jornades a portes obertes.
Els ciutadans podran anar a veure
a la plaça de Toros
el projecte de remodelació
i de cobriment de la plaça.
Demà, si no tinc mal entès,
es presenta públicament el projecte.
L'Albert Vallbert, recordem que és vicepresident de la Diputació.
I a part de ser regidors,
el Carles i l'Albert,
i per tant coneixen una mica el tema de la plaça de Toros,
aquest projecte pot ser
important per acabar de revitalitzar
un espai que el tenim al centre de la ciutat,
però que ara només serveix
per fer la festa del Nàstic l'any passat,
per fer quatre corrides de Toros
i per fer el concurs de Castells cada dos anys.
És imprescindible, Carles,
el projecte de remodelació de la plaça?
Jo crec que tenir un espai allà multifuncional
que et permeti temes culturals
i temes vàrius,
a veure, no és que sigui bàsic,
però és molt important per la ciutat
i per aquella zona d'allà.
És més, la lluita que porta el senyor Bellbé
amb el tema del teatre principal,
vulguis que no, d'alguna manera,
si això de la plaça de Braus s'estira endavant...
Tu portaries el teatre a la plaça de Toros?
A veure, la plaça de Toros
és una infraestructura
en què vulguis que no és cultural,
vull dir,
quantes coses no s'han fet allà?
Bé, podem també portar el teatre, no?
D'acord, però és que, a veure,
ell també té ganes de programar.
La lluita no la fa sol, eh?
Ell té ganes de programar.
La lluita no la fa sol, eh?
No, no, no.
La fem junts.
No, això és un projecte de ciutat.
El propi de Tarragona, que deies tu,
és un projecte de ciutat.
Jo estic esperant la col·laboració
dels companys del PSC
perquè la Generalitat de Catalunya ajudi...
Ja la tens.
Ja la tens.
Només l'has de demanar.
Però parleu amb la senyora consellera de Cultura,
que ara estem, al final d'aquest mes,
es tenen que decidir quina és l'aportació
que fa la Generalitat amb aquest tema.
En conseqüència, jo aquest tema
sempre l'he tractat amb un màxim respecte
per la Generalitat, sigui la que sigui,
perquè realment jo crec que el govern de Catalunya
té que fer un esforç pel teatre de Tarragona,
perquè és l'única vegada que Tarragona
ha demanat diners públics per un teatre.
Però tornem a la plaça de Toros.
Podrien anar a espectacles teatrals, per exemple?
Evidentment que sí.
A veure, però escuteu, fem una mica de memòria.
Allí he cantat Julio Iglesias.
És a dir, que...
I Sabina.
D'acord, i Sabina.
No, no, no.
has notat la diferència d'edat i de gust.
I d'ideologia, casi.
No estic tant a la dreta com el seu Julio Iglesias.
Déu-m'ho us enreguar.
Però, no, no, però escolteu...
Millor tant a l'esquerra, eh?
A veure, penseu...
Tampoc, evidentment que no.
Escolteu, escolteu.
No, però a veure, penseu que no fa gaires anys
es va parlar d'enderrocar la plaça de Braus.
No fa gaires anys d'enderrocar.
I llavors, doncs...
Això és una barbaritat.
Una animalada.
Però saps què passa?
Que aquí hi havia una espècie de cultureta
dient que tot el que feia referència als toros
era espanyolisme.
I això és una arrocada de la categoria...
Una altra cosa és la gent que respectin
el tema de la mort de l'animal d'una manera pública
que sobre això hi ha opinions...
Però, anant al que ens preguntaves,
és evident que tapar la plaça de Braus
serà una espenta importantíssima
cap al davant, evidentment,
a la cultura tarragonina.
Perquè allí podrem fer de tot.
Allí podrem fer des d'una copa d'Ivis,
si volem, com s'ha fet en altres llocs,
a teatre, a macroconcerts,
el que vulguem.
És a dir, allò ho suporta tot, no?
Sense oblidar que ens continuïm fent curses de Braus.
I pàrquing, per tant?
Ho comentaves tu, no, Carles?
La reina és el car.
Tu creus que ja haurem de posar un pàrquing?
Home, jo crec que sí.
A mig termini.
Sí, jo crec que sí.
Home, una concentració...
És inevitable.
Clar, una concentració de ciutadans tan gran...
Bueno, què passa quan vas al dia
que hi ha una cursa de Braus
i que s'omple una altra part de la plaça?
No només per això,
sinó pensa en tot el comerç que hi ha allà
i quin pàrquing tenen.
Sí, sí, sí.
El problema és que allí sota
dónes una petada i sortirà un romà, eh?
Perquè sí, la zona...
Però jo crec que en solucions imaginatives...
Se l'hem de fer en superfície o...
Exactament.
No, ja que sí, que sí.
A més d'anar avall...
És que a Tarragona ens hem d'acostumar
a no tirar cap a baix, potser.
Clar, clar.
En fi, de la plaça Turus
ja en parlarem també al llarg de la setmana.
Demà, com dèiem, es presenta el projecte
i està anunciada unes jornades a portes obertes.
Dissabte i diumenge
els ciutadans poden anar a veure
com és el projecte que es vol fer.
Parlem d'altres qüestions.
Abans algú ha comentat infraestructures.
El Ton sempre es queixa
del tema de les infraestructures.
És una mena de fixació.
Deixi'm parlar d'això
perquè avui podem comentar
alguns elements informatius de la jornada.
Avui al Congrés de Madrid
es parlarà de la façana maríptima.
Hi ha una pregunta
del diputat del Partit Popular francès,
Enric Comà,
demanant que el govern central
s'integri a la comissió
per desenvolupar la façana maríptima.
De fet, és una proposició no de llei
presentada per Francesc Enric Comà
i avui algun mitjà de comunicació
com el MES Tarragona
ja apunta que el govern,
que els socialistes diran que sí,
que el govern de l'Estat
participarà en el finançament
del soterrament de les vies del tren.
El Carles, que és socialista
i a més especialista en temes d'urbanisme,
ens ho pot confirmar, això?
Sí, jo crec que estava completament confirmat.
De totes maneres,
jo crec que, a veure,
tampoc és excessivament novedós
el que es diu.
No es diu res més
que el que hem dit sempre,
que l'Estat
s'uniria al tema
quan tinguéssim un projecte seriós
i rigorós i creïble
i fet entre tots.
No és res més
que l'anunci d'això.
Per tant,
remarcar la innecessarietat completa
de la pregunta
que ha fet el company
del Partit Popular,
jo crec que queda clar
que si fem un projecte entre tots
tècnicament viable,
demostrem que és tècnicament viable,
el Ministeri estic segur
que s'ajuntarà
i ens ajudarà.
per evitar més que el que dèiem sempre,
que es canviï una limitació d'una via d'un tren
per una altra limitació
i abocant-hi allà ciment,
que és el que en un principi es volia fer.
Ton, com et ve?
Tu que tu mires des de fora,
el tema aquest de la façana marítima
que fa anys que parlem...
Jo ho trobo sensacional.
Penso que, a més,
és d'aquelles infraestructures
que ja fa anys que l'estem demanant.
Ja no solament per l'impacte visual,
sinó per el que tindrem d'accés a platges.
És a dir, ens hauríem...
De la mateixa manera que Barcelona s'ha obert a mar,
nosaltres també des de ciutat ens hauríem a mar.
Això és tan important,
és tan important,
i no solament important en el fet en si,
sinó que guanyar espai de cara a mar per Tarragona
és com si guanyéssim, no ho sé...
Canviar completament.
La fesomia de la ciutat canvia.
És que tu imagina't...
La idea de ciutat...
És que és fantàstic.
D'apropar-te al mar, no?
Tens una altra postal davant de la façana,
tens una altra postal,
que no és la del ferro,
la de les vies,
la dels sorolls i aquestes històries.
Que no oblidem tampoc que gràcies a això
fins ara s'ha protegit aquella zona,
però molt probablement.
Sí, sí, sí.
A veure, Albert,
l'última vegada que vas mirar la tertúria
vas parlar de façana marítima,
de bon i do.
No, no, home, perdona.
Recordo allò de la proposta del tren...
Però no, estimat meu,
si és que...
Llegim el que diu a Més Tarragona.
Exacte, exacte.
A veure, primera, primera,
la façana marítima és un altre projecte de ciutat.
L'haurà començat qui l'ha començat,
però l'acabarà qui l'acabi,
des del punt de vista de suport econòmic.
Primera.
Segona, jo,
és a dir, que el senyor Ricoma
hagi fet aquesta pregunta
m'assembla extraordinari.
No n'hi ha cap mèrit,
al contrari,
crec que la seva pregunta
ha originat la resposta del senyor Vallès.
I la suma dels dos interessos
en benefici de Tarragona.
En conseqüència,
el meu homenatge,
tant al senyor Ricoma
com al senyor Vallès.
En segon lloc,
què diu el senyor Vallès?
Diu la postura del govern,
del govern de l'Estat.
I diu,
no volem que es dificulti el tràfic al port,
nosaltres tampoc,
de cap de les maneres,
seria suïcida.
No volem que es faci un mur de formigó,
com el seu dia va ser
el projecte que feia l'autorat portuària
i el senyor Pujol.
Hi ha maquetes,
hi ha fotos de l'època,
això tampoc ho volem.
I la maqueta de l'Ajuntament, també.
No, no, perdona.
I en tercer lloc,
el tema de la pendent.
Aquest va ser el tema
que jo vaig posar.
El tema tècnic,
que el tren pugui passar per sota el riu.
Jo no dic res més
que el que vaig dir en aquella ocasió,
que els tècnics parlin
i sembla que el senyor Brunet
ara ens té que dir el què.
Llavors, a mi,
el que diu el senyor Ricoma,
que diu que l'Estat es mulli
i que participi de la comissió.
Home, doncs no sobraria.
Jo crec que si l'Ajuntament,
la Generalitat hi són,
no veig perquè l'Estat no hi pugui ser.
I més, si l'Estat diu
que posa condicions al projecte
i que l'Estat hi posarà dinerets.
I posarà dinerets
com Nantos hem mantingut
i ho hem mantingut des de sempre
de per què a Castelló
i a Girona
el tren Sassoterra
i en canvi Tarragona no
amb el suport de l'Estat, evidentment.
Llavors, jo crec que les coses
van anar al seu lloc.
I en conseqüència, insisteixo,
beneieixo el senyor Ricoma
i beneieixo el senyor Vallès
perquè, com a conseqüència
de l'aportació de tots dos,
potser arribarem al punt
que l'Ajuntament de Tarragona
proposa des de fa una temporada.
Ara el que cal és esbrinar-se tècnicament,
ens ho ha de dir l'enginyer Boronat,
si tècnicament és possible
i el cos és assumible,
que això caldrà veure-ho.
A veure, però jo crec que ningú,
perquè triunfi la seva idea empírica,
pagarà més el compte
o farà una obra que sigui realitzable.
I llavors, bueno, doncs,
els tècnics ho diran.
És a dir, el meu va ser una opinió,
diríem, una opinió personal
i que, evidentment,
jo ho remetia sempre
al que diuen els tècnics
i, evidentment, em reafirmo amb el que vaig dir.
Però, bueno, jo crec que la notícia
és que, per fi,
el govern de l'Estat
se posiciona a través del seu diputat
dient en quines condicions
ells estarien disposats
a participar en aquest tema.
Jo crec que si l'Ajuntament,
la Generalitat,
acredita que realment
comprim aquestes tres condicions
que comenta el senyor Vallès,
la immediata seria
que l'Estat participés
amb la comissió.
És a dir, que crec que és una cosa
que està bé,
que se'n parli del tema
i que se'n parli a nivell legislatiu
està extraordinàriament bé.
Molt bé.
Doncs a veure si avança
el tema de la façana maríptima
i ja que estem parlant avui
del Comerç Central,
la veritat és que
l'actualitat en general del dia
ens porta a recordar una data.
Avui és 14 de març,
avui fa dos anys
de la victòria de Zapatero
a les urnes,
després dels atemptats
de Madrid,
tres dies després
dels atemptats de Madrid.
Avui segurament
molts fan valoracions.
Nosaltres també hem recollit
justament les valoracions
i a la tertúlia,
què m'han de dir?
Suposo que el Carles Castillo
està fantàsticament content
amb la gestió de Zapatero,
o no?
Bueno, jo crec que s'han...
A veure, tampoc diré
ara està tot bé, no?
Bueno, hi ha coses
que estan molt bé.
Jo crec que s'han donat
passes endavant,
sobretot en tema
com reconeixement de drets
que feia falta
en aquest país,
encara que alguns
del meu costat
no estiguin d'acord
amb alguns dels drets,
molt probablement.
I jo crec que estem
en el bon camí econòmicament
també en parlant,
en relacions amb Europa,
s'ha donat un gir,
jo crec que la cosa
no va malament,
tot i que la situació
és molt crispada
sota el meu
subjectiu punt de vista,
naturalment,
per una actitud
d'una oposició
que no accepta
uns resultats
i no accepta
el que va passar
fa dos anys.
Jo crec que el millor
per la democràcia,
però també per ells,
indirectament,
també per aquesta oposició
del Partit Popular,
fora que canviessin d'opinió,
sincerament.
Anton,
què et sembla?
Zapatero,
dos anys després.
Jo tinc una opinió
que no sé si la puc expressar,
en el sentit de...
Clar que la pots expressar.
Sí, el que passa
és que no vull
ni guanyar amics
ni perdre enemics.
Dic això
perquè el tema
està amb el fet...
O guanyar enemics
i perdre amics,
també.
Això seria més preocupant.
Sí, dic això
perquè és que
jo que em moc
en un món
en què
gairebé tot està globalitzat,
és a dir,
les mercaderies a casa
entren
des de tot el territori espanyol,
des d'Inglaterra,
des de França,
des de tot arreu,
el que sí veus
és que hi ha
com una mena
d'angoixa generalitzada
pel fet català.
És a dir,
portem massa temps
parlant
d'alguna
que la gent
al final es pensa
que és
com si li anessis
a prendre alguna cosa
que fossi d'en vell
i que tu
l'estàs reclamant per tu
i l'estàs reclamant
amb tanta força
que al final
li fotràs.
D'acord?
Aquest tema...
És a dir,
a tu et preocupa
la imatge de Catalunya fora?
Clar,
perquè és que
és tan greu
el que està passant
en el sentit
que aquestes negociacions
que podrien ser
unes negociacions
possiblement
més ràpides,
més àgils,
s'estan portant
en un terreny
de la politització.
És a dir,
al final
governar
és peles,
pressuposts.
i el meu punt de vista
el fet de la bandera,
el fet de no sé què,
el fet d'aquelles coses
que dius
però escolta,
cal parlar-ne
ara d'això?
vull dir,
a on hem arribat?
perquè la discussió
que sempre és la mateixa
en el fet
de pressupostos,
és a dir,
Catalunya necessita
peles,
Catalunya necessita
infraestructures,
Catalunya necessita
recursos,
perquè és que
n'estem destinant
molts també,
tot això
que s'estava negociant
fins ara
fantàsticament bé
perquè és que
nosaltres anàvem
a apoyar els governs
que sortien d'allà
i peles cap aquí,
molt bé,
ara no,
ara què s'està demanant
a Madrid?
I esclar que passa
que hi ha un fet
que és el que tu dius,
que l'oposició,
en aquest cas el PP,
el que fa és
arropenjar-s'hi,
de dir,
vosaltres voleu això
però nosaltres
ara us fotem més encara.
Aquesta sensació
és la que s'hauria d'acabar
d'una vegada per totes,
perquè francament,
això me fa mal
a mi com a català,
fa mal als polítics
catalans,
però és que també
li està fent mal
al Zapatero
que per molt malament
que ho pugui estar fent,
o per molt bé
que ho estigui fent,
tot li surt cagat,
home,
que ho he fet català.
A veure,
mireu,
l'ajuntament interessantíssim,
a veure,
jo ara,
jo soc de Comer,
si jo no soc d'Unió,
i llavors jo tindria
que adoptar una postura
absolutament ambigua
i dir,
sí, sí, però no,
perquè el que tinc a dir
és que per Catalunya
el Zapatero
no ha anat malament,
hagués pogut anar millor,
això també és cert,
hagués pogut anar millor,
no?
Però nosaltres,
jo no m'imagino
governant el PP a l'Estat
que poguéssim estar discutint
a l'Estatut de Catalunya
amb una certa normalitat,
amb una certa...
en conseqüència,
què tinc a dir del Zapatero?
Home,
que evidentment tot és millorable,
però que de moment,
que de moment,
home,
les expectatives es van cobrir.
A mi m'hauria agradat
que el Zapatero
hagués governat
no amb majoria absoluta,
sinó amb una majoria relativa
i amb el suport
d'altres forces polítiques
que puguin estar
al govern de l'Estat,
no?
Llavors,
jo no anego cap tipus
de legitimitat
a les eleccions
que es van produir
ara fa dos anys,
però,
evidentment,
ja li dic,
a mi m'agradaria
una altra correlació
de forces,
no?
Per l'altra banda,
ja dic,
a mi el que m'espanta,
com deia el Ton,
m'espanta la postura
radical del PP,
és a dir,
si el seu increment
de participació
o de vots
arreu de l'Estat
té que ser
a conseqüència
de plasmar,
a conseqüència
de minimitzar,
a conseqüència
de dimonitzar
el que passa a Catalunya,
que Déu-m'ho ser en reuart
d'un govern
del PP.
Però,
Zapatero,
fa dos anys
en la campanya electoral
feia moltes promeses,
alguns diuen
que les ha complert
amb bona part,
altres diuen que no,
que ha decebut,
per exemple,
des de la perspectiva...
Amb el tema de l'Estatut,
ell va dir
per la Sant Jordi
que no tenies d'Estatut,
i els d'Estatut
que sortigues
al Parlament de Catalunya.
No,
el que passa...
No,
Carles,
Carles,
Carles,
escolta,
Carles,
espera,
acabo,
acabo ràpid.
Amb el senyor Bono
i amb el senyor
Rodríguez Ibarra,
a totes les cases
sempre hi ha un fill.
Carles.
A veure,
jo volia dir,
respectar aquest tema,
jo m'assento
txarnego,
el que es diu txarnego.
Jo també soc txarnego.
De pares de fora de Catalunya,
nascut a Catalunya,
les meves arrels són
fins i tot andaluses,
algunes,
i sincerament,
jo crec que és un debat
que s'havia d'obrir.
Jo crec que és un debat
que s'havia d'obrir,
que s'ha obert
amb valentia
i que s'ha obert
amb lleialtat.
Per mi és molt millor
negociar
de cara a cara,
mirant cara a cara
i explicant
un altre model,
tot,
malgrat la situació
en la que ens trobem,
jo crec per l'actitud,
ja dic subjectivament,
jo crec per l'actitud
d'atac constant
que té el PP.
Però per mi és molt millor
això que el que es feia abans.
O sigui,
jo et recolzo el teu govern
si tu em dones no sé què.
No, no, miri,
a veure,
nosaltres hi ha un model
que porta 30 anys
damunt de la taula
que jo no vaig votar
perquè jo no tenia possibilitat
de votar-ho,
ni la Constitució
ni l'Estatut,
que ens ha dotat
d'unes normes,
d'un marc de convivència
i jo crec que aquest marc
s'havia de reobrir
el debat.
Jo crec que Catalunya
és una autonomia,
una nació
que passava
abans de portar
la...
Lo segundo.
abans de portar
la solidaritat,
per mi és una nació,
claríssimament,
a més no hi ha cap discussió,
que passava
d'estar en el segon lloc
a l'Estat espanyol
a un sisè lloc
després de portar
la solidaritat
i per tant jo crec
que aquest debat
s'havia d'obrir
perquè ens estava
tallant tota la possibilitat
de créixer
econòmica i socialment.
Per tant,
jo crec que és bo.
Però tu creus
que s'ha portat bé?
és a dir,
no ens estem carregant
de ferides.
Hem comès un error,
però és que les ferides
jo crec que les arrastrem
d'abans.
Jo crec que hem comès
un error molt greu
i t'ho puc reconèixer
i és un error
de no fer
la suficient pedagogia
prèvia.
Aquest ha estat
el nostre error.
I no et sembla a tu
i parlo amb el cor
i no et sembla a tu
que aquesta convergència
que heu fet
entre Esquerra Republicana
i vosaltres
no us ha fet
més mal que bé?
Sí,
el que passa
és que també crec,
company,
que l'altra alternativa
hauria estat pitjor,
que hauria estat
un govern de convergència
i Esquerra
i aquest govern
sí que hauria fet
mal a Catalunya.
Per tant,
crec que havíem de jugar
dintre del possible.
Esquerra,
efectivament,
jo crec que
és un partit
que algunes vegades
peca d'immaduresa política,
que algunes vegades
fa alguna declaració
que pot ser
poc meditada,
t'ho puc reconèixer,
però mira,
hem de jugar amb això
o l'alternativa
era convergència
i Esquerra
i crec que sincerament
hauria estat molt pitjor
per la situació
a nivell d'estat
i a nivell de Catalunya.
Senyor Escutartulis,
el debat seria molt interessant
allargar-ho,
però se'ns acaba el temps.
Una llàstima.
Avui fa dos anys
d'aquella jornada electoral
que va ser realment
apassionant,
sortíem
d'aquells atemptats
que van provocar
191 morts
a Madrid.
Van ser unes jornades
realment
espectaculars,
tràgiques,
històriques,
que segurament
ningú de nosaltres
oblidarà
i avui hem volgut
com a mínim
recordar això,
també la victòria electoral
dels socialistes
i de Zapatero
ara fa dos anys.
S'ha estat un dels temes
de la tortuga,
hem començat parlant
del nàstic
i hem acabat parlant
de política.
Així són les tertulies
de Tarragona Ràdio.
Anton Guas,
Albert Vallve,
Carles Castelló,
gràcies a tots tres.
També recordo el Josep Artran
que no ha pogut venir
i fins la propera.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu-siau.
Bon dia.
Fins la propera.