Matí de Tarragona Ràdio, ja tenim els contartulis a punt.
Avui us dèiem que tenim dos polítics i un advocat,
així que és qüestió de saludar-los.
Els polítics són Carles Castillo,
regidor del grup municipal socialista a l'Ajuntament.
Carles, bon dia.
De fet, Carles Castillo també és advocat.
No sé què sóc més.
Més polític que advocat o més advocat que polític?
De moment potser més polític.
En fi, Carles Castillo ens acompanya a la seva doble faceta.
Jordi Cendra és regidor també a l'Ajuntament de Tarragona,
de Convergència i Unió,
el responsable de l'àrea de territori i urbanisme.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
I també tenim l'advocat Antoni Vives.
En aquest cas és degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Antoni, també bon dia.
Doncs amb aquests tres contartulis parlarem de qüestions diverses.
Avui la veritat és que tenim un ventall de possibilitats àmplies.
Podem parlar de les restes arqueològiques
que s'han trobat una mica de manera sorprenent al Palau Municipal.
a l'hora de fer la remodelació de l'Ajuntament.
Podem parlar de la façana maríptima,
del pocus del català que fan servir els joves
a l'hora de relacionar-se com a llengua habitual d'ús.
Podem parlar del terce carril de l'autopista.
En fi, tenim molts temes.
Si els sembla, comencem parlant de la façana maríptima
perquè ja saben que en els últims dies hi ha hagut alguns moviments.
el govern central ha anunciat ja la seva intenció
de participar en aquesta comissió on hi ha l'Ajuntament i la Generalitat.
Ahir els socialistes demanaven consens a l'alcalde
perquè a partir d'ara tot aquest tema es porti endavant.
Antoni, un tema d'aquells de capítol 450.
Què deies, Jordi?
Comencem fort, comencem fort.
Bé, podem començar a parlar amb el tema, però...
Aquí estan els dos protagonistes de la notícia.
Però tu des de fora com tu veus això?
Home, jo des de fora amb el tema de la façana marítima
i amb el tema de la notícia.
Jo crec que demano unitat.
Crec que el tema de la façana marítima
és un tema que serà un abans i un després de Tarragona,
que és un tema importantíssim
perquè dissenyarà la ciutat del futur
i el que requereix és unitat, jo diria,
de tota la classe dirigent i de tota la ciutadania.
Què ha passat? No ho sé,
perquè jo desconec el que passa a l'Ajuntament
i les diferències que hi poden haver per demanar unitat.
El que sí que reclamo des de fora
és que aquest projecte sigui un projecte
no d'un partit polític, no d'un equip de govern,
sinó que sigui un projecte de la ciutat de Tarragona.
Carles, per què demaneu consens, ara?
Home, perquè l'hem demanat sempre.
L'hem demanat sempre.
Jo crec que, com diu el company Antoni,
la façana marítima és un tema de ciutat,
és un tema que mereix la iniciativa del nostre Ajuntament
i, per tant, del nostre equip de govern,
que en aquest cas està format pel senyor Jordi Sendra,
i jo entenc que l'Ajuntament ha de donar un pas endavant
des de fa temps que l'hauria d'haver donat
en favor del consens, en favor de pactar entre tots
un projecte que sigui realment viable
i en el qual hem demostrat que l'Estat,
si s'ho creu, doncs estarà.
Que és, de fet, el que hem dit sempre, Ricard.
Jordi.
Llavors, és evident que el projecte de la façana marítima
és un projecte de la ciutat i per la ciutat,
no és un projecte de ningú,
és un projecte per la ciutat, sempre ho ha sigut.
De fet, no s'entendria una façana marítima
només pensada per una part de la població.
està feta per tots i cadascun dels ciutadans de Tarragona.
Apel·lar avui al consens, m'assembla fantàstic.
Molt bé, segurament trobarem el consens.
El que no podem fer ara és el veure que aquest tema,
el tema de la façana marítima, ja no té marxa enrere,
aleshores ràpidament apel·lar el consens,
quan fins a la data el que s'ha estat fent
ha sigut posar pals a les rodes.
I ha sigut posar pals a les rodes...
Quins pals?
Des de...
No, i tant que t'ho concretaré.
Des de la senyora Maria José Líces i el senyor Ballesteros
demanant que es posi el tema en un calaix
quan hi ha canvi de govern
després de les eleccions al Congrés dels Diputats.
Des de la pròpia senadora Líces
fent que es voti en contra
d'una partida pressupostària de 3 milions d'euros
que ens hagués permès pagar, per exemple, el projecte.
Aquest projecte t'han reclamat.
Doncs 3 milions d'euros.
La senyora Líces diu
no, no, no, escolti, s'ha de votar que no.
Els socialistes voten que no
i, per tant, ens quedem sense aquests diners
que ens haguessin anat molt bé, doncs, per aquest projecte.
Clar, arriba un moment que, en aquest cas, sí,
clarament, l'equip de govern,
juntament amb un dels partits de l'oposició,
amb Esquerra Republicana,
al final ens hem d'assentar
amb persones que creuen en el projecte,
com és el conseller primer, el senyor Bergalló,
i fruit d'això s'arrenca aquest compromís,
aquest primer document que s'assigna amb el conseller primer
i que suposa un avanç importantíssim, un abans i un després,
amb el tema de la façana marítima.
A partir d'aquí, suposo que, molt bé,
la Generalitat s'apunta al carro,
ja és Ajuntament-Generalitat,
faltava el Govern de Madrid,
finalment sembla que el Govern de Madrid
també estarà en aquest, no sé si consorci,
comissió, diguem-ne com vulguem,
i entenent que és un projecte per tota la ciutat,
entenent que hi havien de participar totes les administracions,
i crec que ens hem de felicitar
perquè finalment s'ha aconseguit que totes hi participin.
Mira, Jordi, jo realment em quedo preocupat,
amb les teves paraules em quedo preocupada,
jo he venit aquí disposat a parlar de la façana marítima,
disposat a donar un pas endavant en favor del consens
i pensant que, de fet, t'ho faries el mateix.
Em preocupa que no tingueu una opinió pròpia
i que no feu més que repetir el que diu l'alcalde Nadal.
Primer, la Maria José i el Ballesteros
el que van fer és dir que no es podia posar una partida
en algo tan seriós com són uns pressupostos generals de l'Estat,
que són partides econòmiques de diners públics,
en una cosa que no tenia ni un projecte,
ni sabem si es podia fer tècnicament, ni res de res.
Això és responsabilitat política.
En segon lloc,
el que sí que no és treballar a favor del consens
és com es va començar el tema de la façana marítima,
i tu parlaves per tots i cadascun dels ciutadans de Tarragona.
Vull dir, és un projecte de ciutat.
Això està molt bé dir-ho, però facta, no en verba.
És a dir, el que es diu s'ha de complir també amb actes.
I el que no es pot fer és començar un projecte de façana marítima
fent una carpa gastant-se un milió, 1,1 milions d'euros,
que és el pressupost d'un any dels serveis socials de Tarragona.
Això és el que no es pot fer, Jordi.
Això és demagògia.
I després, pretendre...
No, no, no és demagògia.
Demagògia absoluta.
Em sap greu que l'Antoni perquè s'està quedant en fora de joc,
però no podem fer demagògia sobre el que podríem fer.
Els ciutadans han de saber...
Escolta'm, amb els 57 milions que el tripartit s'ha casat en estudis,
es podien finançar molts serveis socials de la ciutat.
Molts, 57 milions d'euros, home.
Si hem de fer demagògia, la fem tots carpes.
Jordi, no, no, amb el que va costar la carpa de la façana marítima,
just abans d'eleccions, han passat quasi 4 anys des de llavors,
amb el que va costar aquella carpa,
es podrien doblar el pressupost de serveis socials d'aquesta ciutat.
Això ho han de saber els ciutadans.
Això és treballar pel consens?
Jo crec que no.
Antoni.
Home, jo avui m'ho miro des del pòdio.
Veig que és un espectacle.
Jo us demanaria, no sé com a ciutadans, de raó.
No, però, Toni, jo estic disposat de consensual.
El que passa és que, clar, arribes aquí...
Jo crec que el consens, el que no podeu mirar, és l'històric.
S'ha de mirar el futur.
Llavors, esteu d'acord...
Poseu el comptador a zero?
Poseu el comptador a zero, clar, el que diu el Ricard.
Poseu el comptador a zero, si s'entreteniu amb discutir.
El passat no lograrà mai el consens,
i perdrem, estem perdent, com altres oportunitats, el tren.
Crec que és el moment de seure tots,
de dir, volem la façana, què volem,
i posar-s'hi a treballar, no?
És que en aquesta situació és la que...
No discutiu, no discutiu del passat, perquè...
No, no, no, podem discutir del present.
Podem discutir del present.
El present és...
El senyor alcalde Nadal diu,
l'oposició no mereix estar a la comissió de la façana marítima.
Això és el que diu el senyor alcalde Nadal.
Home, siguem clars.
Escolta'm.
És que això no és treballar pel consens.
Jo insisteixo per treballar el present i treballar el futur.
El que no podem fer és oblidar el passat.
I a més és curiós, Jordi.
El que no podem fer, Carles, és oblidar el passat.
Diu, home, li he proposat al Sergi de los Ríos.
Ah, molt bé.
O sigui, Esquerra Republicana...
Esquerra Republicana hi ha cregut en aquest projecte.
Hi ha cregut en aquest projecte.
Hi ha cregut en aquest projecte.
És que el PSC representa molta més gent.
És que és increïble.
Carles, Carles, és que...
Jo, Antoni, amb tota l'estimació,
és a dir, evidentment que s'ha de posar el comptador a zero
i s'ha de tirar endavant
i haurà d'haver consens en aquest projecte.
És evidentíssim.
Ara, jo insisteixo.
No podem oblidar quina aportació ha tingut cada grup polític
amb el tema de la façana marítima.
I reitero, i ratifico, i no em cansaré de repetir-ho,
que el Partit Socialista només ha posat pals a les rodes.
I abans, quan em deies allò del pressupost de sabers socials,
hombre, insisteixo, demagògen, s'ha fet tot, eh?
T'has quedat amb la népota.
Ara que em deixes parlar, ara t'ho diré clarament.
És a dir, ho torno a repetir.
Amb els 57 milions d'euros que s'ha gastat el tripartit
amb estudis i informes,
quants pressupostos municipals de sabers socials
podrien haver ingressat?
No crec que hi ha convergència després de 23 anys.
O el de 3 dècades.
Això és molta barra, Jordi.
A veure, senyors, després de 23 anys de govern,
malgastant diners públics, on dius això?
Això ho diràs tu.
Jo us diria una cosa.
Crec que la magnanimitat...
La magnanimitat és una virtut molt gran.
I la ciutadania...
Jo us parlo com a ciutadà, com a espectador.
És molt bonica aquesta conversa, mirar-la,
perquè inclús és una cosa...
Doncs mira, te distreus.
Però jo penso que el ciutadà el que vol són resultats.
I el ciutadà el que vol és magnanimitat
per part del polític.
I que realment doni la mà,
digui, escolta, quin és el nostre futur?
Aquest treballa a mi.
A l'hora de votar,
jo penso que l'elector,
jo com a lector,
valoraria més la magnanimitat
d'un grup polític per un projecte
que no aquest sentiment de venjança,
de rancúnia, de dir-ho...
No, no, no existeix.
Jo, Xec, vols entrar?
Entra.
Amb les condicions,
posem el comptador zero
i no parlem del passat?
És que ja vull dir,
és evident que el projecte és tan important
que requerirà que ens sentem
i continuem parlant
i que...
Pot el PSC entrar a la comissió
de la Fasca de la Líctima?
El que s'hagi de fer.
Ara, jo insistixo.
Pot entrar?
Jo primer, jo volia dir,
molt bé, consens el que vulgueu,
però abans s'ha de recordar
la postura de cadascú.
Al final,
l'Antoni a la ciutadania
agraeix molt la magnanimitat
de tothom,
però també sap valorar
qui fa què
i qui deixa de fer el què.
Sí, però llavors
el discutir d'això
impedirà treballar.
La discussió impedeix treballar.
Està disposada
la Convergència Unida
a deixar entre el PSC
a la comissió de la Fasca de la Marítima?
Ja ho discutireu
a l'Ajuntament de Portaveu.
No és un tema
que hagi de decidir jo,
que em pots comprendre.
Igual que tampoc el decidiràs tu.
Canviem de tema?
Sí, perquè això s'acabarà.
S'acabarà la guinatada.
Jordi, però jo proposo...
Jo l'he dit al director
que començava...
Proposo un altre tema de debat
que també segur que serà polèmic.
Ja ho avanço d'entrada
perquè també és el capítol,
jo diria que en aquest cas
el 853
de l'Escola Oficial d'Idiomes
perquè ja saben els oients
i en fi ja saben
pràcticament tots els ciutadans
que quan pràcticament
tothom considerava
que el tema de l'Escola d'Idiomes
s'havia tancat
amb la decisió
de portar-la a la XAR3
recordem que la setmana passada
el delegat del govern
a Tarragona
Javier Sabater
anunciava
en fi, una decisió
en el sentit
de tornar a estudiar
aquella proposta
de l'Ajuntament
de portar-la
a l'àrea de Joan XXIII
i destinar la XAR3
al centre de creació contemporània
al centre d'art contemporàni
que és el que demanen
per exemple
doncs una plataforma d'artistes
i avui torno a plantejar el tema
perquè avui recollim
justament unes declaracions
de la direcció del centre
de la direcció
de l'Escola d'Idiomes
dient que prefereixen
Joan XXIII
i no la XAR3
per tant Antoni
i també començo ara per tu
jo penso que aquí
es pot arribar
que estem al 851
doncs el trist
és que puguem arribar
al 1700
o sigui jo penso
que el 851
hauria de ser l'epílog
i dir
doncs decidim
com amb tantes altres coses
al final t'has de decidir
encara que t'equivoquis
però ja s'havia pres la decisió
i ara s'ha fet marxar enrere
marxar enrere
doncs dones una impressió
no ho sé
jo crec que
que les coses
s'han de projectar
has de decidir
i les has d'executar
on?
doncs inclús equivocant-te
però ho has de fer
el que no pot ser és que
Tarragona
em sembla que l'escola oficial d'idioms
encara està a la Rambla Nova
o no s'han d'estar
bueno estigui
al Batllà
estigui allí
en un lloc
que pràcticament
jo no sé si reconeix
condicions d'habitabilitat
allò que entri ni pugi ni baixin
d'una quarta o cinquena planta
tantes persones
home
demanaria com a ciutadal
l'urgència
en prendre una decisió
i en executar-la
Carles
no sí
estic d'acord
no puc més
que estar d'acord
però aleshores què prefereixes
a nivell particular
o a nivell de grup polític
Joan XXIII o Xar 3?
jo personalment
preferiria Joan XXIII
però per què?
tot i que estic d'acord
amb el que ha dit l'Antoni
quan un pren una decisió
crec que l'ha d'executar
la responsabilitat política
és això
encara que et puguis equivocar
però crec que el centre d'art contemporani
mereix un espai
com la
com el que està
com la Xar 3
com el que està disposat
per l'escola oficial d'idioms
per tant si es poden conjugar
les dues coses
doncs millor
però clar
també
potser ho podríem
haver pensat abans
absolutament d'acord
fent una mica d'autocrítica
no Jordi?
no, no
escolta
equivocar-se és de savis
i rectificar
tots som humans
i tothom es pot equivocar
és molt més savi
i més difícil
però com totes les coses
i com el tema que discutia abans
tot té un històric
és a dir
el que està clar
és que l'Ajuntament
no disposa
de tots els solars
de tots els espais
que voldria
té el que té
i hi ha algú que es pensa
que els solars
ja estan en serveis
que ja estan
en els llocs centris
que estan absolutament
preparats urbanísticament
per oferir
a les administracions
per posar equipaments
i això no és així
i en l'històric
de l'Escola Oficial d'Idiomes
també s'ha de dir
que l'Ajuntament
ha fet diversos oferiments
ha fet diversos oferiments
va oferir un espai al PACS
que no es va voler
una vegada
perquè no volia
la Generalitat
i parlem de la Generalitat
anterior
perquè aquest tema
fa anys que s'arrossega
una altra vegada
no volia
la Generalitat
segueix sent la mateixa
però la Generalitat
m'hi has pensat malament
disculpi'm
disculpi'm
senyor Castillo
disculpi'm
la Generalitat
és la mateixa
el govern anterior
doncs va dir que no
en el seu dia
es va fer una altra oferta
i va ser la direcció
de l'Escola Oficial d'Idiomes
que va dir que no
i clar
a veure
la darrera oferta
va ser la que va fer
l'Ajuntament
a la zona
del Pla Parcial 1
es va dir que no
una vegada més
aquí també jo
almenys
la meva opinió
és que hi ha un encaparronament
del director
de serveis d'ensenyament
de la Generalitat
en aquest cas
i després finalment
es va dir
el Pla Parcial 2
a la zona
de Joan XXIII
clar
si
vas oferint
vas oferint
i vas oferint
i vas oferint
i ara sí
ara no
ara aquest sí
aquest no m'agrada
aquest no el vull
aquest la directora
diu que no
tal i qual
doncs arriba un moment
que l'Ajuntament
diu
escolti ja s'aclarireu
i finalment
el delegat del govern
que en devia tenir
la pipa plena
va dir
prou
s'ha acabat
va a la xer 3
peti qui peti
a veure
una decisió de foto
un cop de puny a la taula
ja m'assembla bé
i després
ha hagut de fer un retiro
ha hagut de fer un retiro
perquè probablement
continua sent
molt bona idea
que l'escola
fins al dium
es vagi
a la zona
de Joan XXIII
i continua sent
molt bona idea
que la xer 3
es dediqui
a qualitats
més de tipus cultural
que els idiomes
també és cultura
però no tant
d'ensenyament
com si de cultura
en el sentit
estaria al costat
de la ciutat judicial
per cert
de la futura ciutat judicial
a mi em sembla molt bé
però jo penso
que amb els espais públics
i ara potser
canviï una mica de terres
hi ha una conducta
una mica erràtica
hi ha molts espais públics
per exemple
ara mentre parlaves tu
venia el pensament
a l'edifici del Banc d'Espanya
que bueno
tenim el centre
de la ciutat de Terrarona
no ho sé
jo te'n parlo
com a ignorant
com a ciutat
ignorant
que me'l miro cada dia
des del meu despatx
és un espai públic
totalment desaprofitat
quin projecte hi ha?
la ciutadania
no el coneix
llavors
cal
de dir
doncs
això ho destinarem
a no sé què
i la pena
és que s'està deteriorant
és un edifici
que cada dia que passa
s'està deteriorant
jo estic convençut
que el teu company
de professió Albert Ballver
li trobaria
un munt de dedicacions
en aquest espai
jo crec que és un espai bonic
un espai encèstric
i central
i hombre
no em sembla
escaient
almenys és la meva opinió
no em sembla escaient
que allà hi hagin d'anar
unes instal·lacions administratives
purament burocràtiques
allò de 8 a 3
és un espai que ha de lluir
i ha de lluir molt més
del que
sembla ser
que s'hi vol destinar
jo Jordi
posaria
no sé
em sembla que tenen previst
no sé si
l'agència tributària
no
oficines administratives
de la subdelegació
del govern
de la subdelegació
no ho sé
però
crec que hi ha alguna cosa millor
algú s'hi ha de fer
però algú s'hi ha de fer
perquè si no
l'espai es deteriora
ja que estem repassant avui
projectes diversos
el de la plaça de Toros
que en fi
no sé si hem pogut veure
insituar amb les jornades
de portes obertes
que va haver-hi
el cap de setmana
o en fi
a través de les propostes
i de la presentació
que va fer la setmana passada
la Diputació
els sembla correcte
ja dient
fer allò
tenir una plaça
un espai molt dius
felicito la Diputació
pel projecte
perquè crec que
t'ha raó
necessita coses d'aquestes
projectes
activitats
i que es vagin fent
coses
la veritat és que
jo no conec el projecte
vaig llegir-lo del diari
però realment
és d'agrair
que la Diputació
vulgui
utilitzar aquest edifici
no solament
per corrides de toros
sinó per altres qüestions més
jo
enhorabona
i endavant amb el projecte
i que s'utilisi
quan més
millor
Carles
completament d'acord
algun altre dia
hem parlat
en aquests mateixos micròfons
i jo crec que
és molt adient
que tingui la ciutat
un espai multifuncional
i probablement
el que també vam parlar
ens hauríem de plantejar
ja que està el Jordi aquí
la possibilitat
de fer un pàrquing
també en aquella zona
que permeti
fer ús
d'aquest espai
i que probablement
permeti també
revitalitzar el comerç
o sigui
el que passa
que jo entenc
que hi ha d'haver
algun tipus de problemàtica
afegida
en relació
al perquè no s'ha planificat
o no s'ha pogut fer un pàrquing
que no siguin romans
home
si es pot fer
el Jaume I
Jordi
al costat de la muralla
no fotem
suposo que allà
es poden fer
però
ja primer es va fer
perquè els tècnics
havien dit
que allà no hi havia
coses que es consideraven
importants
jo no ho sé
igual sí que hi ha romans
igual no
no en tinc ni idea
en tot cas
en tot cas
importantíssim
que un espai
tan gran
tan bonic
que s'utilitza
una vegada cada dos anys
per fer un concurs de castells
i dos mesos a l'estiu
per fer corrides d'oros
per a aquells que els agraden
entre els quals no em trobo
també ho he de dir
ho subscric
personal
m'agraden
no no
correcte
jo
escolta
jo
el president
de la diputació
també li agrada
a qui cadascú
doncs el que li agrada
que per això
estem en un país lliure
crec que era necessari
que es convertís
en un espai
que es pogués destinar
a moltíssimes altres activitats
però potser l'aparcament
fins ara no s'havia plantejat
l'Ajuntament
perquè en feia
aquella zona
no s'estava ben servida
però clar
pensant en el futur
si hem de convertir
la plaça de Toros
en un espai
on hi hagi espectacles
de tota mena
no sé
tampoc cal
bueno
aparcaments
si no n'hi ha
tot i que la gent
també podria anar caminant
tota la zona
està plena
de comerços
jo crec
jo crec que estaria
molt bé plantejar-s'ho
tot cas
llanço la idea
jo he tingut
alguna vegada
alguna vegada
debat
afable
i amigable
amb la senyora
Neus Moncosí
que és una botiguera
de la plaça Ponent
i amb motiu
de les obres
del Carregasoma
i tot també m'està parlant
de la eliminació
de places de pàrquing
i no arribes mai
en cap conclusió
perquè sí que és evident
que tothom
vol anar amb cotxe
a tot arreu
però també és evident
que la nostra obligació
és actuar
en benefici
del que la persona
acaba a peu
en detriment del vehicle
això vol dir
jo penso que
de pàrquings
a Tarragona
n'hi ha moltíssims
que la gent
vagi caminant
a la majoria
jo estic d'acord
i la ciutat
és dels ciutadans
però dit això
tingueu també en compte
en perspectiva
de futur
mig i llarg termini
que ve un espai
com el Corte Inglés
també
per tant jo crec
que reforçar
el petit comerç
a la nostra ciutat
i en aquest cas
pensar i plantejar-nos
fer un pàrquing
en aquella zona
no és més
que revitalitzar
el comerç
el petit comerç
de la ciutat
de tota la vida
per tant jo crec
que és una aposta
que jo
jo crec que sí
home
perquè si la gent
va en cotxe
al Corte Inglés
jo crec que
hem de posar
també a l'abast
de la gent
que pugui comprar
el petit comerç
que hi ha
en tota aquella zona
que hi pugui
també arribar
en cotxe
però la gent
tampoc va tant
en cotxe
jo el que no podria
ser la filosofia
d'anar a la plaça
de Toros
en cotxe
anar al Corte Inglés
en cotxe
anar al futbol
en cotxe
però és que jo crec
que hem d'aconseguir
que no només hi vagi
gent de Tarragona
jo crec que hem d'aconseguir
que hi vagi gent
i ser un pols d'atracció
però tu com vas a Barcelona
a part que sempre
davant del lloc on vas
jo no
jo parco en un lloc
deixo un cotxe
i me'n vaig donant
sempre sí
amb això que deies
de visió a curt
i a mitjà termini
hombre
en el moment
que s'iniciïn les obres
com sabeu
les obres
de remodelació
del mercat central
suposa
l'ampliació
a gran escala
del pàrquing
que hi ha actualment
que és un dels pàrquings
més utilitzats
de la ciutat
oi?
això suposarà
dotar de
no sé quantes places més
jo crec que són moltes
perquè no sé si parlem
de dues plantes
o de tres plantes
que serviran precisament
per aquesta zona
per aquest radi d'influència
jo miro més
cap a mar
perquè entenc
que cap a muntanya
tenim els pàrquings
de la Rambla
i tenim el pàrquing
de la Passa La Font
i tenim el pàrquing
de Saavedra
més pensant cap a mar
hombre
aquestes places
aniran bé
per la gent
que compra
al carrer Soler
a la plaça Ponent
al carrer Lleida
a la zona
de l'entorn del mercat
en fi
veurem com evoluciona
el tema
i si es planteja
a l'Ajuntament
fer aquest pàrquing
parlem d'altres qüestions
estava pensant
en la gent jove
entre altres coses
perquè un dels titulars
d'una de les notícies
que avui traiem
als mitjans de comunicació
i hem explicat
en els informatius
és la posada en marxa
la recuperació
de la campanya
d'on acorda al català
per part de la Generalitat
especialment
a l'adreça
de la gent jove
perquè treuen unes dades
dient
que la gent jove
que és la que més coneix
la llengua
és la que menys l'utilitza
en el cas del camp de Tarragona
només el 44%
dels joves
d'aquestes comarques
s'utilitzen
com a llengua habitual
al català
estava pensant en això
però pensant en gent jove
també estava pensant
en el fenomen
de la setmana passada
del botellón
que es va estendre
per diverses ciutats
d'Espanya
en alguns casos
amb actes multitudinaris
i amb la permissivitat
i l'organització
dels propis ajuntaments
ja estic recordant
ciutats d'Andalusia
en altres casos
com a Barcelona
malauradament
amb disturbis greus
i de tensions
de molta gent
i en altres casos
com el cas de Tarragona
que van passar
una mica
desapercebuts
tot i que hi havia
dues convocatòries
és preocupant
aquest fenomen
del botellón
Antoni?
Molt
i creus que es podria
estendre?
Per mi com a pare
és molt preocupant
és molt preocupant
aquesta cultura
del botellón
crec que
inclús
l'administració
ha sigut molt laxa
en aquestes qüestions
permetent
situacions
que és el que fomenta
en el botellón
o sigui
permetre
l'obertura
d'establiments
tota la nit
i totes aquestes qüestions
jo crec que això
fomenta encara molt més
aquestes situacions
és preocupant
per mi és molt preocupant
que l'administració
per un cantó
posi còtu
controls de velocitat
controls d'alcoholèmia
prohibit fumar
no sé què
i per altre cantó
estigui fomentant
activitats
que el que fan
és posar en perill
en aquesta joventut
per mi
els Mossos d'Esquadra
la conselleratura
ja pot posar
els controls
d'alcoholèmia
que vulgui
cada nit
que mentre
la pròpia administració
local
de la Generalitat
o estatal
permeti
l'obertura
d'establiments
tota la nit
perquè la gent
consumeixi alcohol
a mi em sembla
una contradicció
però una contradicció
total
però sí
em sembla una contradicció
total
o sigui
o som sèrius
o no som sèrius
però cuidado que
no podem pretendre
tampoc
que l'administració
sigui responsable
de tot el que passa
és a dir
aquí la societat
hi té una part
molt important
i tu dius
com a pare
com a pare
em preocupa
a mi també
nosaltres encara som
afortunadament
prou petits
per no haver-ho
de viure això
però jo com a pare
també em preocupa
que la societat
que a vegades
es desentengui més
de temes
que realment
importen
a veure
el Ricard Lóz
el tema del català
cada vegada es parla
menys del català
doncs escolta
en lloc de passar
SMS
te convocamos
el botellón
doncs escolta
passem SMS
te convoquem
amb una concentració
per la defensa
d'ús del català
escolta
és que el que no pot ser
és que a París
es manifestin
es manifestin
per defensar
els contractes laborals
més que per defensar
per denostar-los
el tipus de contractes
que es fan
des d'on sigui
i recollir
que aquí estiguem
enviant SMS
per concentrar
a la joventut
a veure el qual
jo lamentable
i insisteixo
crec
que aquí
hi deu tenir responsabilitat
l'administració
i els pares
les famílies
hi deu tenir responsabilitat
els ensenyants
sobretot
i també
les famílies
perquè les famílies
són les garants
d'un seguit de valors
que no et donaran
ni l'escola
ni l'administració
però Jordi
la família
té poc a dir
té poc a dir
si l'administració
permet
l'existència
dels horaris
que hi ha
no estic d'acord
Antoni
és que jo crec
que és el contrari
mira
i permeteu-me
un segon
només
i jo tenia
un professor
de dret penal
que era el senyor
el doctor Prats
que deia
i se'm va quedar
gravada
sempre és millor
l'educació
que la sanció
jo crec que l'opció
que va fer
tant que va prendre
la ciutat de Barcelona
com la ciutat de Madrid
probablement
per mi
és completament errònia
jo crec que l'opció
de la ciutat de Granada
de
ja que la situació
és la que és
posar un espai
a l'abast dels joves
on no hi hagi perill
on hi hagi un cert control
jo crec que és
la millor opció
dit això
dit això
crec que és una filosofia
preocupant
crec que la filosofia
del botellón
és una filosofia preocupant
però tampoc
hem de fer un gran massa
perquè això existeix
des de fa molts anys
i jo us ho deia abans
jo he estat
en algun botellón
d'una mica més jove
i la filosofia
no és només
veure i ja està
sinó és estar xerrant
amb els amics
mentre beus una copa
tu parlaves Antoni
de l'obertura dels locals
jo crec que és el contrari
jo crec que precisament
el que hi ha
és un problema
de descontrol
sobre l'alcohol
que es ven
d'excés de preu
i molt probablement
aquests joves
el que faran
quan tanquin els locals
a una determinada hora
és posar-se a beure
en un botellón
a banda
per tant jo crec
que el que ha de fer
l'administració
en tot cas
és controlar
el tipus d'alcohol
que es ven
que moltes vegades
estàs pagant 9-10 euros
per un garrafó
de qualsevol mena
al matí següent
tu t'has begut
una o dues copes
i tens un mal de cap tremendo
i això és el que hauria
de fer l'administració
dit això
Jordi estic de veure amb tu
la imatge és
a França
fer manifestacions
contra uns contractes de treball
per molt
per molt que et fotin alcohol
per molt que et fotin alcohol
de garrafa
per molt que et fotin
els covates
a 800 espel·les
però l'opció
no és enviar a la policia
a 8 euros
el que no pot ser
és que
el primer que li vingui al cap
a una persona
és
ens hem de concentrar
per defensar
l'alcohol
tal i qual
botelló
etcètera
però no ens enganyem
com si la joventut
no tingués
prou problemes
jo penso que darrere d'això
hi ha
les multinacionals
de l'alcohol
un moment
les multinacionals
de l'MSS
jo no crec
que surti de la joventut
una convocatòria
d'aquestes característiques
per mi que hi ha
el de Vodafone
que envia els missatges
i els fomenta
evidentment
evidentment
és que no siguem incauts
a mi el que no em pots dir
és
primero l'educación
antes que la sanción
evidentment
però quan l'educació
quebra
d'alguna manera
has de recomposar
la situació
però estic d'acord amb el Jordi
no podem tirar tota la culpa
de les administracions públiques
davant d'una convocatòria
davant d'una convocatòria
que abans ho plantejava el Carles
davant d'una convocatòria
de Botellón
és a dir
amb els fets consumats
que ha de fer l'administració
i aquí hi ha dues opcions
perquè recordeu
ho recordo als oients
l'opció que comentava
el Carles Castillo de Granada
és
l'Ajuntament el que fa
és posar un inmenç solar
unes carpes
amb control
i en fi
d'alguna manera
sembla que col·labori
o que promogui
o que ajudi a fer això
o l'actitud dels ajuntaments
bàsicament de Catalunya
o també de Madrid
de posar
i a Barcelona
es van posar les mesures
amb Guàrdia Urbana
les tanques
per evitar
que hi hagués
el senyor que es pengi
del bancó del Mediterrani
en vez d'evitar
que es pengi allí
el que farem
és posar matlles
per si cau
no és el mateix
no és el mateix
què hem de fer
és a dir
que l'estat de Tarragona
aquí t'hi vinguin
un milers de persones
la majoria de fora
escolta
perquè vinguin a Tarragona
a fotre merda amb el Botellón
que se'n vagin
al poble del costat
què vols que et digui
jo no destinaré
agents de la Guàrdia Urbana
si no som capaços
de veure
que hi ha un tema de fons
que hi ha un tema de fons
aquí
i que una convocatòria
d'aquest tipus
no tindria l'èxit
que ha tingut
si no hi hagués
un tema de fons
si no som capaços
de veure
qui hi ha de fons
Bodefone i Movistar
jo crec que de fons
perdona
jo crec que de fons
hi ha una manca
d'espai públic
per la gent jove
perdona
jo crec que de fons
hi ha una manca d'espai
i llavors
qui ho ha de solventar això
qui ho ha de solventar
a veure
quina manca d'espai
de què
és que jo també dius
manca d'espai
bé bé
fem instal·lacions
fem actes
estem parlant de gent
de 20 anys
estem parlant de gent
de 20 anys
parlàvem abans
locals
9-10 euros
on te donen garrafons
si no sou capaços
de veure-ho
falten alternatives
doncs esteu equivocats
jo crec que falten
alternatives d'oci
els més
patrocinats
per Bodefone
i Movistar
eren en relació
a la guerra a l'Iraq
i es convocava
es convocava
però no veieu
no veieu
que si opteu
si opteu per la sanció
i si sobta
per evitar-ho
la gent jove
el que li agrada
és fer coses prohibides
no ho veieu
llavors anem bé
a veure
jo existeixo
jo crec que l'administració
i les institucions
han de posar
totes les gènes
al seu abast
de formació
educativa
totes les que tu creguis convenient
en la mesura
del que poden
però per l'altra banda
hi ha d'haver també
és a dir
la pastanaga i el pal
un freno
no s'ha de ser
en absolut permissiu
en segons quines actituds
i si això s'ha d'acabar
cremant contenidors
i trencant bans
i patades als fanals
escoltat
madura
però és que no
és que clar
pensem en gent jove
fent un botellón
i estem pensant
en cremar contenidors
jo quan penso en gent jove
penso en ONGs
quan penso en gent jove
penso en ONGs
allà es van barrejar
temes polítics
i allò eren quatre
voleu dir que tota la gent jove
vol anar a fer el botellón?
no no
t'ho estic dient
que jo penso en gent jove
i penso en ONGs
jo penso en gent compromesa
hi ha molta gent compromesa
que no va al botellón
però no és incompatible
Antoni jo he fet botellón
amb uns amics
jo també he sortit de quan
encara que soc molt més gran
i quan acabàvem
agafàvem tot
totes les ampolles
les posaven en una bossa
i ens anàvem a casa
però avui en dia
no és així
tu avui en dia
sors un dia
a les 7 del dematí
a les 8 del dematí
a donar un passeig
pel passeig marítim
i és lamentable
l'estat que està
en fi
ara no és hora de fer botellón
ara és hora de fer la feina
els tres
nosaltres continuarem treballant
senyor s'acaba la tertúlia
dels joves
podíem avui també parlar
del tema lingüístic
però en fi
com que suposo
que donarà de si
a aquesta qüestió
podrem abordar-la
en altres tertúlies
una concentració
de ser més
el primer que l'envii
Jordi Sendra
acabem aquí la tertúlia
gràcies a tots tres
i fins la propera
bon dia
tot ja l'envii
tot ja l'envii