Sintonia identificativa de la Biblioteca Pública a Tarragona.
Sintonia que ens indica que avui és dilluns,
que passa en pocs minuts de les 11 del matí.
Avui rebem la visita de l'Anabel.
Anabel, què tal? Bon dia.
Bon dia a tothom.
I ens portes un cissell ple de novetats.
Sí, unes quantes, poquetes.
Com ens agrada.
També una mica jugant amb els gèneres,
una miqueta d'assaig, una miqueta de novel·la,
per tots els gustos.
Sí, jo sempre procuro portar algun assaig.
M'agraden.
I donar una visió diferent, no?
No novel·les.
A més, hi ha molts actors d'assajos.
No se'm sent bé, molt bé.
Perfecte.
Doncs, per on et sembla que comencem?
Per on vulguem.
Comencem novel·la, potser?
Vinga, novel·la.
A veure, novel·la ha portat dues.
Una que va de sortir,
ha sortit d'aquelles coses que surten alhora en català i en castellà,
que s'ha de dir perquè abans costava molt trobar això.
S'ha de dir perquè no deixa de ser notícia.
Exacte.
De moment és útil.
De moment, malauradament, continua sent notícia.
El dia que sigui ja un fet normal,
doncs ja ho tindrem tan cotidialitzat que no ho parlarem.
Sí, sí.
La novel·la es diu La Catedral del Mar
i l'Efonso Falcone,
és l'autor, és la seva...
la primera novel·la que fa, eh?
En realitat, ell és advocat,
viu a Barcelona i és una novel·la
que parla de la Catedral de Santa Maria del Mar
de Barcelona,
per cert, una catedral molt maca.
Vaja, possiblement, la més maca que allà a Barcelona.
Sí, és allò de...
A part de la Sagrada Família,
hi ha una altra església,
La Catedral.
Fins i tot, molta gent allà entrant aquí amb el terreny,
perillosament entrant al terreny del safreig,
molta gent d'ella que la infant de Cristina
s'havia d'haver casat en aquesta església
perquè és infinitament més maca
que la Catedral de Barcelona.
El problema, que no hi cabien els 1.500 convidats,
que allà hi ha tots els casaments.
A veure, jo per això l'he trobat curiós,
és una novel·la d'un volum consistent,
llavors, bé, és una novel·la amb la línia
de novel·la d'intriga amb novel·la històrica
que està molt de moda.
Molt en boca, vaja.
Llavors, que parla de la Barcelona,
del segle XIV,
la Barcelona feudal,
d'un personatge que treballa al port
i treballa amb el que pot,
i amb...
Vol dir, el rarafons és el moment
que estava vivint Barcelona
en aquella època feudal, totalment.
Una Barcelona depriment, molt fosca.
Sí, bastant.
Un moment de conflictes religiosos,
i llavors hi ha aquella part d'intriga,
a veure què passa,
la part d'història,
aquell escenari,
que és la Barcelona feudal,
i catedrals,
que també en tenim uns quants de llibres
que parlen de catedrals, no?
Després dels Pilars de la Terra...
Bueno, els Pilars de la Terra
és el top ten, no?
Sí, és allò, la Bíblia...
Aquell llibre indispensable
que tothom s'ha d'haver llegit
una, dues o tres vegades.
No hi ha estiu
en què algú altre acabi el recorrent.
Sí, és d'aquells llibres
que circulen constantment, no?
A la biblioteca
sempre diem que hi ha uns llibres
que no fan soroll.
O es nota molt els llibres
que passen del boca a boca.
No tenen bones...
Aquest és l'exemple clàssic
de boca a orella, eh?
És allò que va passant
de conversa un a l'altre
i sense gran ressò mediàtic
perquè no és un llibre
que en el moment
hi hagi un allau,
un abum, no, no?
És el dia a dia...
Quants anys fa que s'ha publicat
allò els Pilars de la Terra?
A veure, no t'ho sé dir,
però fa anys.
Quinze?
Sí.
Quinze, vint anys?
Potser no tant.
Vint anys no crec, però...
i vaja, continua estant
de quan en quan
encara els durs de les llistes
de vendes, o sigui...
Sí, sí, de fet ell ho explica
al mateix llibre, no?
Que es va...
O sigui, tota la campanya...
Clar, estem parlant
d'un personatge
d'un món editorial americà
que és molt diferent
al món editorial d'aquí
i que ell mateix
es va sorprendre
de la quantitat
d'exemplars venuts
quan en realitat
no hi havia una campanya
de màrqueting al darrere.
No es va llançar
com s'havien llançat
altres tipus de llibres, no?
Bé, doncs, després d'això
hi ha altres que també
s'atreveixen
amb les construccions
de catedrals, no?
Hi ha més, eh?
Hi ha més llibres
de construccions de catedrals.
Però ara
aquest ens toca
com a més a prop, no?
Ara falta algun tarragoní
que em faci alguna novel·la
de la catedral de Tarragona.
Sí, que com que més
permanent a samobres, doncs...
Sí, home, però...
Estaria bé, estaria bé.
Recomanable, per tant,
la catedral del mar
i el de Fons of Alcones.
Ahà, sí, sí.
En català o en castellà?
Català o castellà, igual.
A disputar, com preferixi.
Més d'aquells títols
que es diu exactament igual.
Molt bé.
Més novel·la.
Amb la línia
tenim
l'inventor de la luz
de Manuel Manzano.
En aquest cas,
el Rarafons és...
o l'escenari és el Renaixement
i el personatge
és Miquel Àngel.
Llavors és novel·lat,
o sigui, és ficció,
però també
afegeix la intriga
de saber
que hi ha un misteri
que té alguna cosa
a veure amb Miquel Àngel
i sobretot
amb el fresc
del judici final
de la Capilla Sixtina.
hi ha algun misteri
per aquí, no?
Llavors, jo
una mica
per enllaçar
determinades seccions
que tenim a la biblioteca,
que jo ho faig molt,
això de portar seccions,
avui no,
però he volgut lligar...
Nosaltres fa temps
que a la biblioteca
a les novel·les
els hi posem matèries,
perquè
era una demanda
de la gent.
en el cas
de novel·la històrica,
clar,
va arribar un moment
que només
posar novel·la històrica...
És poc,
et desborda,
la matèria et desborda.
Exacte, no?
Hi havia un volum
de novel·la històrica
que llavors la gent
es va començar
a enfilar més prim,
vull novel·la històrica
però
de l'edat mitjana,
vull novel·la històrica
però...
Saps?
I llavors vam decidir
afegir alguna altra matèria
per poder
com a mínim
acutar
a l'època
de la història,
no?
Grans èpoques,
no filem tan prim
de dir de tal any
a tal any,
però sí grans èpoques,
no?
Doncs el Renaixement,
per exemple,
que en aquest cas
tenim posada
la matèria
de Renaixement.
Però,
a part,
també es van posar
de la mateixa manera
que després
del Codi de Vinci
es van començar
a sortir
moltíssimes novel·les
amb una temàtica
que tenia molt a veure
amb l'Església catòlica,
per tant,
vam afegir
aquella matèria.
En aquest cas,
ens vam trobar
que hi havia
un volum de llibres
important
que tenien
alguna cosa a veure
amb un artista
o amb una obra
d'art determinada,
no?
Llavors,
que la gent sàpiga
que nosaltres
hi afegim
aquesta matèria.
Per englobar-les
una mica,
per fer un conjunt,
els hi van posar
la matèria
art-novel·la,
que tant té a veure
amb un artista
en concret,
per exemple,
la jove de la perla
o la noia de la perla.
A Vermeer,
tal.
Exacte.
Que de Vermeer
hi ha més d'un.
Curiosament,
hi ha un altre.
És que la pel·lícula
ho observeix tot.
Hi ha una novel·la
que es diu
Vermeer i el codi secret
d'un altre autor,
es diu Blue Beliet
i també tracta
de Vermeer.
O, per exemple,
també de Tracy Chevalier
hi ha
la dama de l'unicorn
que no parla
d'un pintor concret,
però sí
que la trama
té a veure
amb un tapís.
O sigui,
la dama i l'unicorn
és un tapís
i parla
d'aquella època
dels personatges
que devien fer,
com devien treballar,
també hi ha
una mica d'intriga.
li hem posat
diguem que és
un criteri
una mica ampli
als que tenen
a veure
amb una obra d'art
o amb un artista
en concret.
Que després
hi ha molts
que parlen
de pintors flamencs,
però això
ja no ho posem tant
com en aquest cas
l'inventor de la luz
que és clarament
Miquel Àngel
i clarament
el judici final
i a més
té a veure
amb la trama,
no és que surti allà,
sinó que té a veure
amb la trama.
Molta gent
haurà llegit
la tabla de Flandes
de Pérez Reverte
que té a veure
amb una pintura
flamenca.
La gent que sàpiga
que hi ha
aquesta petita secció
de llibres
que
dins de la trama
una obra d'art
o un artista
és important.
Tenen un pes
cap dalt
a l'obra
i des de la biblioteca
ho heu acotat
a l'hora
perquè tothom
a l'hora de fer
les seves cerces
ho tingui més fàcil.
Per cert,
abans ho comentaves
l'argument
home
no s'assembla gaire
però la portada
té una estètica
perillosament semblant
al Codi Da Vinci
l'altre dia
vaig veure el tràiler
i vaja
aquests llums
aquestes obres
tot plegat
el que passa
el que passa
que diré una cosa
l'estètica
no s'assembla
a l'estètica
del llibre
el Codi Da Vinci
quan es va publicar
la portada
del llibre
no és d'aquest estil
la portada
és una cosa
molt més escèptica
sí, sí, sí
és
això és
ja fins i tot
la cara del David
de Miquel Àngel
aquí a la portada
i aquell era com a més
més neutre
era poc treballada
aquella portada
diguem-ho clar
era poc treballada
sí
jo per mi sí
però
bé
ha canviat
sí
hi ha el judici final
hi ha Miquel Àngel
però no és
de la mateixa
línia
crec que
que el
que el Codi Da Vinci
no hi ha tanta
tanta intriga
referida
a l'església
sinó
més a les obres d'art
també evidentment
entre la història
no hem d'oblidar
ai l'església
no hem d'oblidar
que el judici final
està
es va fer pel Vaticà
està on està
però
no és ben bé
del mateix estil
que el Codi Da Vinci
de fet després
del Codi Da Vinci
sí que van sortir
una quantitat
de novel·les
impressionant
molt
molt
molt
semblants
perillosament
semblants
sí sí
molt
però
per exemple
aquests que parlen d'art
va sortir
bastant
en el temps
cronològicament
enganxat
al Codi Da Vinci
un llibre
del Javier Sierra
que és d'allà
l'escena secret
en castellà
o el secret
de la Santa Cena
i té a veure
també
amb
Leonardo Da Vinci
o sigui
parla del quadre
de la Santa Cena
en concret
i també hi ha un misteri
relacionat amb
va sortir tan lligat
que evidentment
aquell llibre
devia estar
escrit abans
o sigui
no dubto
que Javier Sierra
no va aprofitar
l'ocasió
sinó que
o Javier Sierra
o la seva editorial
que costuma passar
també
podria ser
podria ser
molt bé
això pel que fa
a la secció
i llavors
l'altre que he portat
són dos assajos
jo
si la gent
m'escolta
sap que
sempre porto
algun assaig
en aquest cas
comencem
pel Vicente Verdú
un totem
un clàssic
sí
en aquest cas
el llibre es diu
jo i tu
objetos de lujo
com a subtítol
realment
ens diu més
del que parla
el llibre parla del personisme
la primera revolució
cultural del segle XXI
o sigui
ell
el que fa
és un assaig
sobre el moment actual
parla de
que s'ha passat
de l'individualisme
al personisme
que per ell
és un concepte diferent
parla molt
de la societat
del consum
no
que realment
la nostra societat
està molt malament vista
has de parlar malament
de la societat
que t'ha tocat viure
perquè
tot està malament
políticament
socialment
tot està malament
llavors que els mitjans
de comunicació
també
donen aquesta
aquesta visió
has d'estar en desacord
amb l'època
que t'ha tocat viure
sembla que
ara no puguis dir
doncs
escolta jo estic bé
amb el món
que m'ha tocat
no
llavors ell parla
que en realitat
el que passa
és que no
sabem fer una anàlisi
del moment
que ens ha tocat
anem a fer una anàlisi
què passa realment
no
cada
a cada
època
de la història
la filosofia
que hi ha al darrere
ens explica
com vivia la gent
o
què pensaven
com es movien
doncs en aquest cas
fa una anàlisi
del que estem vivint ara
anem a parlar
què passa amb el consumisme
és tan dolent
en sabem
moure
o el trobem dolent
perquè ens toca dir
que és dolent
però en realitat
no en sabem
és una mica
Vicente Verdú
que us som a ser un autor
molt crític
a quines conclusions
arriben
home no t'ho diré
home no
tampoc no està
d'enxudar les vellis
però és molt
o sigui
jo t'explico
de què va el llibre
considero que aquest llibre
és un llibre
que has de llegir
has de llegir realment
perquè
has d'arribar a la conclusió
pels camins
trobo eh
pels camins
que ella et porta
perquè realment
et fa
fer el procés
de
ostres
és veritat
a cada argument
t'ho vas dient
ostres
no sé raó
exacte
llavors
més important
que la conclusió
és el camí
que et fa
que et fa recórrer
no
la
que et fa veure
que dius
com no he pensat
jo això abans
és que a més té aquella facultat
de dir
dius coses
d'aquelles evidents
però
perquè al cap i a la fi
parla del nostre dia a dia
de la nostra cotidianitat
d'un acte tan senzill
com de comprar
o veure el que sigui
de la societat
en definitiva
sí sí sí sí sí
a veure
no podem fer
passa tot això
però
només el critico
i no ho analitzo
no
anem a analitzar
què passa
a veure hi ha coses
que t'agradin o no t'agradin
les has d'analitzar
per exemple
què passa amb els
no sé
amb la quantitat
de missatges
de mòbil
que s'envien al dia
no
aquí passa alguna cosa
per què aquest mitjà
de comunicació
per què ha arribat
aquest volum
no
anem
anem a parlar
no
no simplement
criticar-ho
llavors et fa
anar
pel camí
que ell fa
mentalment
i
considero
que és important
fer el procés
que et fa ell
perquè realment
ho veus
vaja
jo m'ho he cregut
eh
s'ha notat convençut
en qualsevol
sí
a mi m'ha convençut
jo
suposo que no a tothom
però a mi m'ha convençut
Vicente Verdú
un clàssic
un actor
un autor a més a més
amb molts adeptes
i molts seguidors
jo i tu
objetos
de lujo
el personisme
la primera revolució
cultural
del siglo XXI
Anabel
amb què acabem?
I acabem
amb un altre autor
Desmond Morris
Desmond Morris
la seva obra
més
més
més coneguda
és El mono desnudo
fa poc
vaig portar
una
una altra obra
d'ell
que es diu
La mujer desnuda
que era un llibre
molt curiós
que explicava la dona
des de
moltes vessants
diferents
i amb l'art
a través de la història
i feia una mena
d'anatomia
estava estructurat
amb l'anatomia
de la dona
anem a parlar
dels ulls
del nas
de la boca
de la pell
doncs en aquest cas
el que fa és
analitzar la felicitat
ell comença explicant
que això no és
un llibre d'autoajuda
tot al contrari
és l'altre món
del llibre d'autoajuda
ell no pretén
gent confosa
si us plau
canvieu de llibre
sí
de fet es diu
La naturaleza
de la felicidad
conocer la verdadera felicidad
no s'ajuda
a alcanzarla
però
ell explica
sobretot
no és un llibre
d'autoajuda
no vull explicar-li
a ningú
com ha de ser
més feliç
no és un curset
d'autoestima
i no
jo vull
analitzar
la felicitat
ell parteix
de la base
que per analitzar
la felicitat
hem de
de conèixer
tot el que
en aquest món
a determinats col·lectius
els hi produeix
felicitat
per molt
que socialment
o culturalment
ho trobem
desagradable
per tant
ell diu
jo haig d'entendre
per què
una persona
que entra
en un
en un
un suïcida
que entra
en una bomba
saber
que matarà
tantes persones
en aquell moment
li produeix
felicitat
sí
sí
és un raonament
macabre
però
exacte
o la felicitat
llavors
què fa
no
em trec
no
no parlo
de la felicitat
que tothom
entén
que és bona
sinó de la felicitat
sigui com sigui
no
allò que produeix
felicitat
a determinar
la gent
ho trobi o no
correcte
ho trobi o no
positiu
i agradable
no
parlem de què
dona felicitat
a la gent
per tant
estructura la felicitat
amb
aquelles coses
no
doncs per exemple
la felicitat
del ritme
doncs parla
dels ballarins
no
que la felicitat
o per exemple
la felicitat
competitiva
parla del triomfador
del guanyar
guanyar
em fa feliç
clar
però
ell
analitza
per què
no
quins processos
porta
d'on ve
aquest
aquest
coneixer
aquesta felicitat
no
quin procés
fa
i per què
dona aquesta felicitat
llavors
passa per la felicitat
del dolor
del masoquisme
escolta
t'agradarà un no
però hi ha una gent
però hi és
hi és
hi ha una gent
que treu
felicitat
del dolor
no
doncs
evidentment
allò és felicitat
per aquella persona
doncs
anem a veure
què passa
amb aquella felicitat
no
llavors clar
és com a escèptic
és
no no
jo parlo de la felicitat
en general
és descriptiu
o és un llibre
descriptiu
sí
bueno
aquest home
és antropòleg
i la seva visió
és
de l'evolució
del
aquest és
la seva disciplina
no
per tant
clar
a part de dir
per favor
no és un llibre
d'autoajuda
soc un científic
perquè aquest senyor
és un científic
no estic fent
un manual
per ajudar la gent
jo vull analitzar
la felicitat
no
clar
ho vaig trobar
molt curiós
per això
no no
jo vull
inclús és que
l'exemple que poses
és aquest
anem a parlar
de la felicitat
que li dona
a un suïcid
entrar en un autobús
ple de gent
i saber
que matarà la gent
no
per què
aquest període
aquest lapsus
ni que sigui
20 segons
o 30 minuts
allà hi ha felicitat
per què
que s'amaga
que s'amaga darrere
aquest somriure
o d'aquest sentiment
que tingui
el suïcidar
llavors
és molt curiós
no és un llibre
molt llarg
però és
dona aquest punteig
de
ah mira
doncs
o per exemple
la felicitat
que donen
les drogues
perquè la cocaïna
perquè
és un altre punt de vista
no es posa
ni a favor
ni en contra
de res
simplement
analitza
no no
i són coses
que hi són
o sigui
que estan a la societat
parlem d'una anàlisi
científica
de la felicitat
no
no
ni emocional
no no
una anàlisi científica
una anàlisi
de Desmond Morris
La naturaleza
de la felicidad
Anabel Lambré
moltíssimes gràcies
per portar-nos aquest sisell
ja els ho diem
sempre està ple de novetats
només eren quatre llibres
però s'amaga
moltes coses
Anabel
moltes gràcies
fins a propera