Tens sensacions d'ofec i falta d'aire? Estàs trist i sense ganes de fer res?
Tens pors i no saps per quin motiu?
Si creus que necessites ajuda psicològica, contacta amb la psicòloga Sònia Navarro.
Al seu gabinet, al carrer Pau Casals, número 10, primer tercera de Tarragona,
o ve al telèfon 977-22-0560.
La salut passa pel benestar psicològic.
Saludem ja Sònia Navarro, psicòloga clínica. Sònia, molt bon dia.
Bon dia.
Estàvem parlant ara, perquè estàvem comentant el tema del teatre Metropol,
les diferents actuacions que hi haurà aquest cap de setmanà.
Sònia cridava la nostra atenció sobre l'obra que la companyia del Teatre Romea
va oferir al teatre Tarragoni, Festen.
No és casualitat. Jo no sé si et vas poder extreure del teu perfil professional,
i mirar-te-la com a una espectadora més, o vas estar temptada a anar analitzant
cadascun dels quadres, perquè ara em deies que, a banda de ser una obra magnífica,
és una obra que presenta uns perfils del camp de la psicologia gairebé,
que sembla que siguin prototips, no?
Seria una bona obra per posar-la i plantejar-la a l'hora d'abordar temes relacionats amb el món de la psicologia.
Seria una bona obra per analitzar des del punt de vista psicològic,
igual que també va ser una obra al Método Gronholm, que quan es va fer també és una obra
amb molts perfils psicològics per poder analitzar i treure, no?
I aquesta, doncs, bueno, parla d'un tema que, per desgràcia, és bastant habitual
i d'una forma, amb la família, com enfoca, no?, com ha afectat el secret familiar,
aquelles coses que moltes famílies porten i ningú diu, però tothom sap i com afecten, no?
I com afecta cadascú.
Sí, sí, els secrets de família que n'hi ha molts, no?, i hi ha moltes vegades
i com a cadascú els hi afecta, no?, a nivell del seu comportament, de la seva manera de ser.
I no parlo de l'obra, però, en general, quan surt tot a la llum,
ja no dic aquesta forma catàrsica de tot un col·lectiu, sinó individualment,
quan vas primer, t'adones que tens un problema, després ho assumeixes,
després busques ajuda professional, passes tot això.
Realment, quan hi ha tot aquest exercici, fins i tot col·lectiu,
allò de després de la tempesta ve la calma, o no sempre ve la calma, vull dir, a vegades...
Depèn de la fortalesa cadascú.
Ho estem parlant d'un tema molt complicat, no?
Evidentment, totes les coses tretes, parlades, exposades, analitzades,
sempre es viuen millor que les que quan estan dintre,
sense que no han explotat, que no han sortit, que no s'han expressat,
que no en tens, que sempre es poden viure millor
i es poden, bueno, doncs, d'alguna manera assumir que, bueno,
són coses que han passat, que són molt dures, però que hem de continuar, no?
Si no fem aquest pas d'assumir, és molt difícil continuar.
Vull dir, és perquè continuem com enganxats, no?,
moltes vegades en un cercle que no sabem com sortir-nos.
Pregunta personal, realment, pots abandonar la teva professió
quan seus en una butaca del teatre?
Sí.
Sí? Doncs enhorabona, perquè si no, escolta, quin patir,
no us deixes la feina ni un moment.
No, i tant, sí.
Ara sí que parlem de feina.
Bé, de feina, parlem d'allò que és propi a la psicologia,
en diferents trastorns.
Ja fa unes quantes setmanes que estem abordant
el tema dels trastorns de personalitat,
perquè creiem que, a banda que són molts,
val la pena, doncs, si en lloc de fer-ho en dues setmanes
ho fem en quatre, però explicar-ho amb molta claretat,
perquè, com bé ha explicat la Sònia en capítols anteriors,
són trastorns que no són senzills de diagnosticar,
ni tan sols pels professionals.
Per tant, alegrament, davant d'una determinada simptomatologia,
no podem dir allò d'una manera gratuïda,
mira, aquesta persona té un trastorn de personalitat,
és molt més complexa i per això en parlem.
Jo et demanaria que ens fessis una mica de memòria
del lloc on ens havíem quedat l'últim dia.
Sí, fa dues setmanes vam parlar del trastorn de personalitat paranoide,
esquizoide i esquizotípic,
que vam dir que era el primer grup,
que eren les persones una mica més estranyes
o més excèntriques, molt més aïllades, desconfiades,
una miqueta com a característiques que els ajuntàvem els tres.
La setmana passada vam parlar del trastorn de personalitat histriònic,
narcisista i antisocial,
que pertanyien al grup segon,
i ens queda el trastorn de personalitat límit,
que també pertanyen a aquest mateix grup,
que vam dir que eren les persones que tenien més inclinació al dramatisme,
que eren molt emotives,
i que els costava molt controlar els seus impulsos.
I en tercer lloc hi havia tres trastorns més,
que eren el trastorn per habitació,
el trastorn per dependència,
el trastorn de personalitat, eh?, per dependència,
i trastorn de personalitat obsessiu-compulsiu,
que són els que pertanyen al tercer grup,
que són les persones que tenen més tendència
a tenir moltes pors,
a tenir molta ansietat,
a ser molt insegures.
Déu-n'hi-do, eh?,
no sé si hagués de triar algun de tots aquells
que has anat explicant en els darrers dies,
Déu-n'hi-do.
Cap és bo, vull dir,
perquè amb tots,
totes les persones pateixen moltíssim.
Es donen a la població amb menor o major incidència,
no?
No tots tenen una incidència similar.
No, però...
Hi ha alguns que em va sorprendre
les dades que donaves d'incidència que tenen a la població.
És que, a veure,
va variant de trastorn a trastorn,
de personalitat...
Vistiònic, el narcisista,
hi havia una incidència molt alta.
Però una incidència al voltant de l'1% o de l'1,5%,
que és la majoria de trastorns de personalitat,
doncs és una incidència prou alta, eh?,
dintre de la societat.
Doncs sí, la veritat és que sí.
I, bueno, és bastant.
Aquest, per exemple,
ara parlarem del trastorn de personalitat límit,
que el vam deixar una mica
perquè vam dir que era una mica més llarg.
Sí.
I llavors, doncs,
sobretot que no es confongui,
que ho vam comentar la setmana passada,
que el trastorn de personalitat límit
no és la intel·ligència límit,
que són dues coses diferents.
La intel·ligència límit
és aquella persona
que realment no arriba
a un coeficient intel·lectual
dintre, exacte,
dintre dels barems,
que es consideren mitjus,
que està una miqueta
una miqueta per sota,
amb una discapacitat
intel·lectual lleugera.
Aquí parlaríem d'una persona
amb un coeficient intel·lectual
normal,
corrent, ordinari,
però que presenta
tota una sèrie de...
El que passa és que aquest trastorn
es diu trastorn de personalitat límit
o borderline.
I això és el que ha portat
a confusió
més d'un cop
perquè sembla que aquestes persones
hagin de tenir
un trastorn a nivell
de coeficient intel·lectual
i en absolut,
no té res a veure.
De fet,
aquestes persones
som
les que tenen
un trastorn de personalitat límit
solen tenir
un patró
de conducta
de molta inestabilitat
en totes les relacions
interpersonals
que tenen
amb els altres.
Fan molts esforços
per no sentir
el que ells
entenen
com un abandonament,
ja sigui un abandonament real
o imaginari.
És a dir,
perquè de fet
necessiten el contacte
amb les altres persones
molt constant.
No saben estar sols.
En absolut,
però fins i tot
poden,
per exemple,
si una persona
es retrasa
uns minuts
perquè han quedat
en una hora
i retrasar uns minuts,
aquí ja poden començar
a patir
una angoixa
impressionant
per la por
que aquesta persona
no aparegui
o aquesta persona
li hagi passat
alguna cosa.
Però sobretot
perquè llavors
seria un abandonament.
Inclús,
moltes vegades,
si,
per exemple,
en la mateixa consulta,
el moment que tu decideixes
que s'ha acabat
la sessió
i que es plega
fins a la pròxima sessió,
són moments
que a vegades
se'ls poden prendre
com que hi ha un abandonament.
Que no...
Si s'ha de tenir
molta cura
perquè de seguida
tenen la sensació
aquesta
que se'ls abandona,
que se'ls deixa
de costat
i a vegades
pot ser perquè
realment
aquella persona
no acudeix a la cita
o realment
la persona
no li interessa
el que està dient,
que això ens pot passar
a tots
i a vegades
és absolutament
imaginari,
és a dir,
són sensacions
que ells perceben
però que les viuen així
com la por
a l'abandonament.
Després,
les relacions
amb altres persones
solen ser molt inestables
i molt intenses.
és a dir,
per exemple,
poden conèixer
una persona,
idealitzar-la,
explicar-li coses
molt íntimes,
molt ràpidament,
d'una manera
que, doncs,
bueno,
tampoc és gaire habitual
o gaire
correcta,
perquè no vull dir
normal,
però...
però cada cop i volta
a la mínima
que alguna cosa
no els hi quadra
o no els hi presten
l'atenció
que ells volen,
ja passen a ser
absolutament
persones
que no volen
tenir res a veure.
Són persones
que, per exemple,
solen tenir molts amants,
té moltes relacions
de parelles
per això,
perquè de seguida
ho posen tot,
ho donen tot
i a la que
l'altre no respon
de la manera
que ells esperen,
doncs,
de seguida
fan un...
però jo recordo
que un dels grans
problemes
de la parella
que has explicat
dins d'un altre àmbit
més enllà
dels trastorns
de personalitat
venen
perquè sempre
un espera
de l'altre
alguna cosa
i, òbviament,
l'altre dona
el que dona.
Sí, però en aquest cas,
a part de passar
amb la parella,
passar amb totes
les relacions personals.
Amb totes.
Amb totes.
De amistat,
de família...
Sí, o sigui,
passar amb totes.
Que de seguida
s'expliquen
coses molt íntimes,
de seguida
es posa en un lloc
de...
doncs,
ets perfecte, ideal.
Però no són molt absorbents.
Moltíssim.
Perquè precisament
per aquesta por
a sentir-se sols
i a sentir-se abandonats
és que necessiten...
Entenc que deuen
manifestar també
episodis de molta gelosia
si veuen
que aquella persona
que és objecte
del seu desit
parla o va amb altres persones.
Sí, sí, sí.
Volen monopolitzar.
És que, de fet,
moltes vegades
aquest trastorn
va associat
a altres trastorns,
eh?
A nivell de hipocondria,
a nivell d'ansietat,
a nivell de depressió,
a nivell de temes
de trastorns d'angoixa,
a nivell de consum
de substàncies addictives,
vull dir que
moltes vegades
va associat
a un altre tipus
de trastorn
per tota aquesta...
Perquè realment
és un patró de conducta
molt desordenat
en general,
ara anirem
dient més coses,
però molt desordenat
en general,
que la persona
pateix molt
perquè no s'acaba
de col·locar en res,
no sap mai
el que vol,
hi ha canvis d'humor
molt sobtats
i constants
i clar,
l'entorn
tampoc sap ben bé
com l'ha de trastar
i què és el que necessita
en cada moment,
no?
Llavors,
moltes vegades
amb aquests canvis
tan sobtats
que tenen,
doncs tenen canvis
de la seva pròpia
autoimatge,
inclús poden tenir
canvis
d'opinions,
de coses
que fins a aquell moment
els ha semblat
que eren molt importants
per ell
de cop canviar,
canvis d'identitat
a nivell sexual,
doncs d'intentar
provar,
tenen com una necessitat
constant de provar,
doncs bueno,
a veure si m'agrada
l'altre sexe
o el mateix sexe
o homosexual,
heterosexual...
Exacte,
llavors,
i anar canviant
doncs també
els criteris
de l'escala de valors
on col·loquem els amics,
on col·loquem la feina,
on col·loquem...
Però d'una forma constant.
Un desfici,
eh?
Cada dia penso d'una manera,
sento d'una altra manera
i canvio...
I a vegades
en el mateix dia
pot haver-hi
diversos canvis
sobtats,
no?
A veure,
és un tipus de trastorn
molt complex,
eh?
La persona
realment pateix moltíssim
perquè no sap ben bé
per què
aquests canvis
tan sobtats
i la família
és...
és molt complicat,
eh?
Perquè la família
hi ha un punt
que no sap,
no sap ja què fer,
no?
Per això vaig dir
que fins i tot,
no?,
doncs es va crear
una associació
de famílies,
de familiars,
de malalts
de trastorn
de personalitat límit
i, doncs,
intenten treballar
també,
doncs,
bueno,
hi ha una sèrie de psicòlegs
que no només treballen
amb la persona,
amb la família.
sinó que treballen
amb la família.
Sí, perquè és fàcil
que la família
i les persones
que estan al voltant
doncs perdin també
els nervis
i la paciència
si realment
no ho entenen
com una malaltia,
com un trastorn
el que té aquella persona.
Coneixem la incidència
d'aquest trastorn?
Entre un 1 i un 1 i mig
a la població general
i de les persones
ateses a...
És molt, eh?
És molt, és molt.
És molt,
però és que
és un patró
bastant habitual
dintre del que cap,
no?
Pensa que dintre
de les consultes
de centres
de salut mental
pot arribar a ser
un 10%
de les consultes.
Aquest patró
del trastorn
de personalitat límit.
Sí, sí.
dintre del que és
les consultes
de salut mental
pot ser un 10%
de totes les conductes.
Dintre de la població general
parlem d'un 1 o un 1 i mig.
El que sí segueix
també amb el patró
dels trastorns anteriors
és que sembla
que germinen l'adolescència
i es manifesta
ja en una època
més adulta, no?
Sí, sí,
però això tots, eh?
Això tots.
Tots.
Comença
a partir de l'adolescència
el que passa
és que
un trastorn
de personalitat
no es pot diagnosticar
fins que la persona
no passa,
o sigui,
no té més de 18 anys,
d'acord?
Perquè
precisament
per no confondre
tot allò que dèiem
que l'adolescència
pot haver-hi canvis
sobtats
de sentiments
de pensaments
i que...
D'humor...
Llavors sí que comença aquí
perquè ja es fa
d'una forma més greu
o més habitual
que amb un adolescent
qualsevol
que també pot tenir
aquests canvis
d'ara vull això
i ara vull allò
i després ja no sé
el que vull, no?
Però no es pot diagnosticar
fins que no passa
aquesta època
de l'adolescència
i veiem que
realment continua
aquest mateix patró
de conducta.
O sigui,
que els inicis sí que són
però no hi ha
possible diagnòstic
fins que realment
s'ha passat
l'adolescència.
Molt bé.
Llavors,
solen ser molt impulsius
i fer conductes
a vegades
addictives
en el sentit
de comprar
de forma
molt compulsiva
coses que no necessiten,
gastar molts cèntims
en coses
que no
són necessàries.
En el joc, per exemple,
podria ser un principi
de l'udopatia, també.
o apostar en el joc
apostar més
del que tenen
moltes vegades
o fer conductes
més d'atracar-se
a nivell de conductes
alimentàries
també desaforades.
O ser-hi, de bulímia,
anorèxia,
alcoholisme,
d'aquest tipus de coses també?
Tot,
tot,
consum de cocaïna,
consum d'alcohol,
consum de qualsevol tipus
de droga,
precisament per aquesta necessitat
de provar
coses noves,
no?
O
conduir temeràriament
o tenir conductes sexuals
sense precaucions,
o sigui, conductes,
perdona,
relacions sexuals.
Ja ho diu el propi,
és límit,
anar sempre al límit,
viure al límit.
Llavors,
doncs,
tenir conductes de risc
en general,
no?
Per altra banda,
és un tipus de trastorn
que té moltes
possibilitats
de fer intents de suïcidi
o de tenir
moltes vegades accidents,
precisament perquè,
clar,
fa conductes molt temeràries
de forma constant.
Vull dir,
crec que és un dels que
s'ha de vigilar molt
la possibilitat
que faci intents de suïcidi,
no?
Perquè aquests canvis
tan sobtats
i d'humor
i tan bruscos
i tan...
El fan una miqueta
que no se sent bé
i molt de cop
poden tenir sensacions
que són molt dolents,
que ho fan tot malament,
com molt de cop
pensar que són
persones
que necessiten
una atenció especial
perquè són especials,
és a dir,
anar d'un lloc
a l'altre,
no?
Per tant,
hi ha una inestabilitat
a nivell efectiu
impressionant,
no?
impressionant,
que fa patir
moltíssim
perquè no saben
el que volen.
Solen tenir sentiments
de buidor
de forma crònica,
doncs,
que els hi falta alguna cosa,
que no saben què,
però...
I moltes vegades
doncs expressen ira
de forma molt inapropiada
en moments
que igual
no són...
no ha passat res,
no?
I d'alguna manera
que són una mica
per tots els sentiments seus
de buidor,
de no sentir-se bé,
de...
que bueno,
en algun lloc
ho treu
i a vegades
ho treuen
en el lloc
que no és l'adequat
ni sobretot
de la forma no adequada.
I moltes vegades
pot haver inclús
algun tipus d'ideació
paranoide
en alguns episodis,
no sempre,
no tot durant tot,
perquè clar,
és un trastorn de personalitat,
per tant,
està sempre,
però en alguns moments
pot haver-hi
idees paranoides,
no?,
de que realment
doncs alguna cosa
l'estan fent
o l'estan observant
o l'estan mirant
o l'estan controlant,
no?
Pensa que és un tipus
de trastorn
que moltes vegades
acaben patint
algun tipus de discapacitat
perquè clar,
poden tenir
molts accidents,
conductes...
Si hi ha intents de suïcidi
doncs moltes vegades
doncs
poden quedar afectats
en aquest nivell,
però aquest té una
visualització més evident,
no?,
en la societat.
Bueno...
Els altres potser
entren més
en el terreny
d'allò més privat,
passen més desapercebuts,
aquest tipus de comportaments
criden més l'atenció
i probablement socialment
són més visibles.
És bastant més visible,
vull dir,
llavors,
a més a més,
són persones
que els costa molt
mantenir una feina,
els costa molt
mantenir una parella,
els costa molt
mantenir un amic,
o sigui,
no tenen,
no fan arrels
a cap lloc,
no?,
solen tenir molts problemes
dintre laborals
i doncs,
i a part,
realment,
sí,
aquest és un punt
en què realment
no saben adaptar-se
al món laboral
i van d'una feina
a l'altra,
posen moltes il·lusions
en què creuen
que...
Al límit,
passen del blanc
al negre,
d'entusiasme
a l'ensopiment
més absolut.
però és que en tres dies
poden estar al carrer
perquè l'han fet fora
o perquè ho han deixat
perquè no ho toleren,
o sigui,
perquè els hi fan
la guitza,
perquè no han entrat bé,
perquè no els entenen,
perquè...
o perquè els fan fora,
eh, directament,
perquè...
Perquè no l'aguanten,
aquesta persona.
Perquè són canvis
bastant complicats.
Llavors,
això com el trastorn
de personalitat límit,
si vols ja passem
al segon,
a l'últim grup ja,
i llavors,
a l'últim grup hem dit
que hi ha el trastorn
de personalitat per habitació,
per dependència
i l'obsessió compulsiu,
que no s'ha de confondre
amb el trastorn
obsessiu compulsiu,
eh,
que vam parlar
dintre dels trastorns
d'angoixa,
hi havia un trastorn
que es deia
obsessiu compulsiu
i no és exactament
el trastorn de personalitat
d'obsessió compulsiu.
És un altre.
Sí, sí,
però ho dic perquè, clar,
hi ha noms a vegades
que s'assemblen molt
i poden portar confusió.
El trastorn per habitació,
doncs,
és un tipus de persona
que té molts sentiments
d'incapacitat
i de que...
i s'avaluen molt negativament.
Molt insegures.
Molt.
Però llavors evita feines
o activitats
en les que s'hagi de relacionar
amb gent diferent.
Per tant,
solitàries.
Molt, molt.
No s'implica amb la gent
perquè creu que no agradarà
a les altres persones.
llavors no acaba de relacionar-se
tampoc a nivell íntim
perquè creu que pot ser ridiculitzada.
Pensa que en un moment donat
si el coneixen de veritat
no el valoraran
de la forma adequada.
És a dir,
són persones que, per exemple...
que es menystenen constantment, eh?
Sí, sí.
Però d'una forma molt exagerada.
Llavors,
si no acaben de demostrar
tal com són
perquè pensen
que
si els coneixen bé
no agradaran.
Amb la qual cosa
o es mantenen en el límit
de dir
és que estic enganyant
perquè l'altre
encara no ha descobert
com soc
com soc
o
si realment
l'altre
fa alguna crítica
doncs realment
se la prenen
molt malament
perquè llavors
ja han descobert
com soc.
La qüestió és que, clar,
sempre és
molta angoixa, no?
Per tant,
viuen molt aïllades
aquestes persones, no?
Molt, molt, molt aïllada.
Realment
tenen relacions
molt restringides
però
a diferència
del trastor esquizoide
que si te'n recordes
que era el primer
que vam comentar
que també eren persones
amb molt poques relacions socials
i molt aïllades
l'esquizoide
no volia tenir relacions
estava bé com estava
en canvi
aquest tipus de persona
en vol
però no es veu capaç
exacte
i ho passa molt malament
pitjor que l'altre
precisament
bueno, molt més
és que aquest
és més fàcil
que arribi a consultar
que no l'altre
l'altre sí
és difícil que arribi
no pensa que tingui cap problema
perquè, exacte
i si té la sort
de trobar una feina
una mica solitària
amb la que no s'hagi
desrelacionat
amb masses persones
doncs
pot portar una vida
bastant
dintre de la norma
bastant el seu aire
però
en canvi
la persona que té
el trastorn per habitació
realment és una persona
que pateix molt
perquè es veu incapaç
de relacionar-se
amb les persones
d'una forma natural
sol anar molt lligat
amb altres trastorns
d'ansietat
com per exemple
la fòbia social
o el trastorn
depressions
o trastorn
inclús
per dependència
a vegades
el trastorn
de personalitat
per habitació
va molt lligat
al de dependència
que està dins
d'aquest grup
també
que està dins
d'aquest grup
sí, exacte
és el que
parlarem després
llavors moltes vegades
va lligat
amb els dos trastorns
és a dir
persones que
tenen un
també tenen
moltes característiques
de l'altre
o els dos
aquí s'ha de veure
perquè també
a vegades
una persona
no és pura
com sempre diem
en psicologia
les persones
no són purs
per molts que
quan els comentem
sembla que tot
sigui molt pur
sobre el paper
tot està molt clar
tot està molt
diferenciat
però després
et trobes
persones que
tenen un trastorn
de personalitat
amb característiques
d'un altre trastorn
de personalitat
encara que no
arribin a tenir-lo
no pots arribar
a diagnosticar-lo
però sí que tenen
molta tendència
amb altres
característiques
d'altres trastorns
solen tenir pensaments
que ells no agradaran
mai a ningú
que no poden deixar
que la gent
s'apropi massa a ells
perquè no els coneguin
de veritat
perquè si no
ja seria un desastre
que si realment
per exemple
si agrada
no cau en bé
i algú els diu
pensen
sí sí
però si realment
em coneguessis
ja no t'agradaria
vull dir que
els diguin
el que els diguin
sempre s'ho prenen
pel cantó negatiu
i són persones
que
van per la vida
pensant
que han de ser
agradables
que
han de fer
allò que els altres
volen
perquè si no
no agradaran
són persones molt manipulables
també
absolutament
molt
perquè per la pròpia
inseguretat
perquè el nivell
d'inseguretat
és altíssim
que no saben
dir que no
i que
pensen
que si no agraden
els altres
els altres
automàticament
trencaran
l'amistat
però tenim present
que si els altres
continuen l'amistat
ells continuen pensant
que és perquè no els acaben
de conèixer
és una mica
complicat
ho deixem aquí
Sònia
perquè encara
ens queden
dos
trastorns més
i com dèiem
val la pena
donar
tots els detalls
possibles
seran els últims
i també
amb una incidència
important
com diu la Sònia
tots aquests
trastorns
tenen una incidència
en la població
entre un 1 i un 1,5%
ja el vi
algun
que era més alt
però era
algun cas
excepcional
Sònia Navarro
psicòloga clínica
moltíssimes gràcies
vinga
ens veiem la setmana
que ve
la propera setmana
adeu-siau
adeu-siau
sents que no pots
controlar els teus impulsos
ni la teva conducta?
creus que tens
pensaments
molt obsessius
i repetitius
que et fan perdre
molt de temps?
si creus
que necessites
ajuda psicològica
contacta
amb la psicòloga
Sònia Navarro
al seu gabinet
al carrer
Pau Casals
número 10
primer tercera
de Tarragona
o ve al telèfon
977
22
05
60
la salut
passa
pel benestar
psicològic