Ja el tenim entre nosaltres, com cada dimecres al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, bon dia.
Bon dia a tothom.
Benvingut. Comencem a repassar algunes de les informacions.
Algunes són recents del dia, d'altres de la setmana.
En definitiva, tres o quatre informacions destacades
que fan referència a l'actualitat de la llengua.
Una de les informacions de tots els mitjans de comunicació del país
ens hem fet en ressò d'aquesta nova campanya de la QETA,
en aquesta ocasió adreçada sobretot al públic més jove,
o a l'usuari de la llengua més jove, millor dit.
Sí, i mal m'està el diu, però tampoc és que...
Però no tinc claus, o què?
No, jo no, per edat ja no em toca, tampoc.
De totes maneres...
Avui ser jove diu que no tens carnet jove fins als 30 o 35 anys, no?
Ja em queda lluny, això.
Bé.
Total.
Dic que mal m'està el diu que jo no puc aportar cap informació extraordinària...
Que no s'hagi dit ja, no?
Que no s'hagi dit ja, que no es pugui dir,
però sí que puc remarcar en alguna que potser ha passat més desapercebuda.
De la campanya, ja s'està veient a les televisions,
s'està sentint a les ràdios i segurament s'està veient als diaris
perquè aquesta, diguem, segona campanya del Dona Corda al Català,
que és la temporada de 2006, ja s'ha dit que se centra en la joventut,
enfocada a la gent d'entre 15 i 29 anys,
i això es decideix a partir que hi ha uns estudis,
estudis del sens lingüístic i de l'enquesta d'usos lingüístics de l'any 2003,
en què es detecten que hi ha una discordança entre la quantitat de gent...
que té un coneixement, tota aquesta gent d'entre 15 i 29 anys...
Però que més del 90% que tenen coneixement...
Les dades són aquestes, mira, diu...
Franja d'edat d'entre 15 i 29 anys és gent que ha estat escolaritzada en català,
dels quals tenen un coneixement,
i aquí són dades del sens lingüístic del 2001,
són dades de coneixement d'aquesta gent que ja ha estudiat en català,
del col·legi i tal i qual.
96% l'entenen, 88% el parlen,
88% el sap llegir i 80% el sap escriure.
Això del 2001, d'acord?
Cents.
Dades d'estadística d'usos lingüístics que s'ha fet l'any 2003.
Una cosa és coneixements, vostè què sap?
Vostè sap escriure, si jo no.
I l'utilitza.
Vostè quan utilitza aquest idioma i per què, etcètera, etcètera.
En aquesta enquesta, que és, diguem...
Més recent, a més a més.
És del 2003.
Aquí resulta que,
mentre que el 50,1% de la població
diu que el català és la seva llengua habitual,
resulta que en la franja d'edat de 15-29 anys
només el 44% dels joves
diuen que utilitzen el català habitualment.
Per tant,
aquí hi ha la dada que fa preocupar
els tècnics que es dediquen a la botiga lingüística i tot això.
De fet, ja és una cosa.
És una cosa que ja es veu intuïtivament,
però que es demostra amb dades com aquestes.
Vist això, ja hem de reforçar el missatge de l'ús del català a la joventut.
Per això, aquest anunci que s'ha fet en guany,
no sé si l'heu vist a la televisió,
de totes maneres,
puc dir a la web de la Generalitat
on hi ha tot el tema de l'acord del català,
es pot veure l'anunci.
I escoltar la cançoneta.
I escoltar la cançoneta.
Que també l'escoltarem avui, eh?
L'anunci és graciós.
Modernet, jove.
Sí, diré l'adreça.
Les 3B2, més un número 6 al costat, eh?
3B2, 6, punt, gencat, punt, net, barra.
Llavors, quan anem a la web de la Generalitat
anem a l'apartat de Llengua Catalana, eh?
Corda.
I després a l'apartat de Corda del català
i allà ja trobarem això.
A la portada hi ha les novetats.
Hi ha la campanya aquesta que ha començat ahir.
Diguem que durarà durant tres setmanes.
Hi haurà els anuncis a les ràdios, a les teles i als diaris.
Les ràdios és la falca que ja s'ha sentit aquí,
la s'ha sentit després.
La tele és l'anunci que es pot anar veient
i si no el veieu a la tele el podeu veure a la web.
I després hi ha una altra cosa que és l'aparell de cartells.
Hi ha tres models de cartells nous,
igual que l'he passat hi havia aquells de...
Ahir hi havia el del botiguer, el de no sé què.
En guany hi ha tres cartells més enfocats cap a la gent jove,
però això un està centrat en el tema informàtic,
noves tecnologies i tal.
És un cartell que reprodueix una pàgina,
una pantalla d'ordinador en què s'està fent un xat
i en què tot això que es veu al xat es veu en català.
De programes de xat en català n'hi ha
i és una manera d'incidir en aquest aspecte de la informàtica.
Que és una de les formes de comunicació més habituals dels joves.
Una de les coses que vol fer aquesta mania
és treure-li la característica de llengua institucional
que últimament té socialment la percepció que es té a vegades
del català i que podia donar...
La campanya de l'empresa ja donava,
ja es desmarcaven a mi perquè era el botiguer,
era l'obrer de la fàbrica i tal.
Aquí s'incideix cap al públic jove
i per tant es tracta en temes juvenils com el tema,
noves tecnologies.
Un altre, el tema de les diversions i de l'oci
queda sintetitzat en un cartell que es diu
quan et diverteixes.
El primer era per començar,
per expressar-te com ets,
amb moltes paraules, amb poques,
amb les justes, amb les necessàries,
per fer amics, tal i tal.
Tot això perquè el català va amb tu.
Atenció, l'ema nou és...
El català va amb tu.
Atenció, sobretot.
Atenció perquè ja en parlarem.
Això s'assuma d'on acorda el català és el genèric
i el específic de la impulsió de la gent
és el català va amb tu.
Hi ha el de les noves tecnologies al xat,
després hi ha un disc jockey fent mescles i tal
i s'enfoca el tema de la diversió,
la nit, l'oci,
que la música pot ser de qualsevol manera,
no hi ha problemes lingüístics a la música i en l'oci,
no n'hi hauria d'haver.
I després hi ha l'altre que és el tema de les relacions socials
que incideix en el tema dels amics.
Quan fas amics, quan et mous, padres, tal, tal.
Són tres cartells que pròximament es deuran...
Aquest m'agrada més que el segon, veus aquest tercer?
Sí, de fet l'estètica dels tres cartells és molt diferent.
Jo no sé si fins i tot penso que potser...
El segon no m'agrada, eh?
T'ho dic francament.
Pot ser, jo penso que potser els dissenys
els han fet diferents dissenyadors.
Molt diferents, és que no tenen una...
Així com els de l'embaixat eren molt unitaris
i tots eren semblants,
aquests tots tres són radicalment diferents
els uns dels altres fins al punt que jo crec
que els han fet diferents dissenyadors,
o si els he fet el mateix,
ho ha fet dissimulant, que és ell.
Bé, tot això és la campanya.
Durarà tres setmanes
i bàsicament les novetats ara són aquestes.
Aquesta campanya de cartells
que aniran distribuït durant tot l'any
i hi haurà, durant tot l'any
hi haurà activitats i coses d'aquestes
relacionades amb això.
Entre altres, per exemple,
coses que s'han anunciat
i potser han passat des de presó
és un concurs de missatges
que es podran enviar a través d'SMS
o de correu electrònic.
Es farà un concurs, per exemple.
Amb qui hi ha algun lema, amb alguna cosa?
Bueno, ja s'anunciarà...
Ja ho anirem veient.
Això només s'ha anunciat de moment, eh?
També se'ls ampliarà.
El programa de voluntaris de la llengua
s'enfocarà també perquè la gent jove
s'hi apunti i participi.
I després hi haurà actes
en actes, diguem, de mercadament juvenils
com ara festivals musicals
i coses esportives,
doncs hi haurà actes de la Queta.
Parlem d'una altra qüestió.
Tornarem a la campanya de la Queta
en el tema de la pregunta.
Recordem, eh?
No ho hem dit al començament del programa.
No hem mostrat tota la mercaderia
que és la ràdio,
la ràdio que només es pot aconseguir
en aquest programa
en tot el món,
de proper nostre.
Com si diguéssim.
Una Queta, o dues,
depèn dels que siguem a la família.
I què més teníem al calendari?
Un calendari d'aquells...
Llençol,
que en diem el calendari Llençol.
I una de les coses
que hem detectat
en aquesta presentació de campanya
és que existeixen samarretes de la Queta.
Ui, quan arribin.
I el meu objectiu
és aconseguir alguna samarreta.
Alguna per regalar-la als ullets?
Sí, oi, que bé,
que els farem contents.
I encara hi ha una cosa
que no dic,
però hi ha un material
de la Queta molt veritat.
Podria haver-hi un regal de fi de curs.
Podríem fer un regal de fi de curs
pels...
Sobretot,
el podríem fer entre la gent
que ens ha anat trucant
i preguntant coses
i participant amb el de joc.
Podríem sortejar un regal d'aquests
amb aquest.
Molt bé.
O sigui, l'any passat vam tenir un rellotge.
Sí que recordo el rellotge
de la Queta enguany.
Serà una altra cosa.
No ho s'han vist més, eh?
Ni jo el tinc aquí, el rellotge.
Només el tenen els guanyadors.
Només.
Doncs, enguany hi ha una cosa de l'estil
però més espectacular.
Déu-n'hi-do.
Ja tornarem al departament en regals
i ara parlem de drets lingüístics,
llei de llengües a l'Eurocambra.
Sí, aquí hi ha...
Qüestió.
Són dos temes.
Dos temes de drets lingüístics
que diguem que aquests són els dos temes
fotuts del dia.
fotuts perquè, doncs, no han anat bé.
No van bé o no han anat bé.
Un, tema de la llei de llengües.
Ja fa unes quantes setmanes
hem parlat que Esquerra Republicana
presentava una proposició de llei
perquè el govern espanyol
aprovés una llei de llengües.
Bé, tot això es va debatre precisament ahir,
al Congrés, es va debatre ahir,
la presa en consideració.
És a dir, es va debatre allò de dir
aquest Congrés té intenció
de prendre en consideració aquesta proposta
i, per tant, debatre-la i sotbeta-la
un cop l'hàgim debatut a votació.
El resultat va ser que no.
No.
No es prenen en consideració
perquè el PSOE i el PP
van votar en contra de prendre en consideració.
És a dir, ni tan sols es plantegen
discutim sobre el tema.
No, simplement no pensem discutir
sobre aquest tema.
Què era això de la llei de llengües?
Ho explicaré perquè s'entengui millor
això.
El sentit d'això.
la iniciativa d'aquesta presentació
de la proposta tenia el suport
lògicament de tots els partits
nacionalistes de les diferents àmbits
on hi ha diferents llengües i tot això.
Convergència i Unió,
iniciativa Isqueda Unida,
iniciativa de la Unió dels Verdes,
el PNB, el BNH i la Junta.
O sigui, tots els partits de marcada
defensa de les identitats
i de les llengües diferents del castellà
estaven d'acord i els grans...
Han dit que ni s'ho planteja, no?
Que no cal ni discutir,
no volem parlar del tema, simplement.
De què parlava aquesta llei?
Ho explicarem.
La llei el que pretenia era
que hi hagués un reconeixement explícit
i efectiu de la riquesa i diversitat
del patrimoni lingüístic espanyol
i atribuïa a les llengües oficials
que la integren,
el caràcter estatal,
al costat del castellà.
És a dir, que tinguessin els mateixos drets,
diguem, les quatre llengües que hi ha
en aquest estat,
que són, com a mínim,
a part del castellà, el català, el basc.
I el gallec.
Per exemple,
si això s'hagués aprovat aquesta llei
i es fes oficial,
per exemple,
totes les persones físiques i jurídiques
es podrien relacionar
amb plena validesa i eficàcia jurídica
amb tots els serveis de l'estat
i institucions estatals,
amb la llengua que vulguessin.
I aquestes institucions estatals,
hauríem de contestar-los,
seran les llengües en què,
doncs, si un gallec s'adreça
al Ministeri del que sigui...
Doncs que li poden contestar...
Que li contestin a un gallec.
Això seria allò que diuen
d'igualtats de drets per a tots.
Una altra qüestió,
diu,
una altra cosa seria
que els documents oficials
els poguéssim tenir
en la nostra llengua,
en la nostra llengua
que també seria oficial
per a tot arreu.
Quan parlem documents oficials
volen dir el carrer d'identitat,
el de conduir,
el passaport,
la lliure de família...
Això és antic ja, eh?
Treball per estranges...
Això hi ha entitats
com els de l'Organització
per Multilingüisme
que ho demanen,
però aquí s'estava demanant
des d'una proposició de llei,
és a dir,
que fos llei,
això tampoc.
Un altre dels punts seria
que la moneda,
els segells oficials,
els segells postals
i totes aquestes coses
dels títols oficials
fossin plurilingües,
com fan a Suïssa
i com fan altres estats
que són efectivament plurilingües,
com fan a Bèlgica.
Un altre seria
que les emissions de ràdio
i de televisió,
públiques i privades,
que emetin almenys
la meitat de la programació
en altres llengües
que no fos el castellà.
Això ja també...
És utòpic,
però bé,
és una cosa que es preveia,
i que hi hagués
també més placions
plurilingües
per temes de telefonia
i de mòbil
i tot això
en les llengües de l'Estat.
Benric,
pel que expliques,
tot això és el que no tindrem
perquè ni tan sols ho hem plantejat.
Tot això, senzillament,
ni s'ho volen plantejar.
Però hi havia un altre aspecte
relacionat amb els drets lingüístics
que han situat l'eurocambra.
Què ha passat exactament?
Sí,
el mateix,
tres quarts del mateix.
El mateix.
Amb allò que l'Esperitat espanyol
va demanar
que es pogués utilitzar
el català,
el gallec i el basc
a les institucions europees,
doncs això ja es va aplicar,
ja s'està aplicant
al Consell d'Europa,
a la Comissió Europea
i al Comitè de les Regions.
Però resulta que l'eurocambra,
la cambra del Parlament,
encara no s'hem posat d'acord,
encara ho discuteixen,
l'última discussió
va ser fa pocs dies
i això ha de decidir
que se pugui fer
la mesa del Congrés
composta pel president,
actualment Josep Borrell,
i els 14 vicepresidents.
Entre aquests 14 vicepresidents
n'hi ha un que es diu
a l'Isbid al Quadres,
i aquest és un dels principals
opositors del tema.
Després, doncs bé,
la majoria de la mesa
de la cambra
està en contra
perquè hi veuen
tot problemes tècnics
i tot això,
de manera que
la cosa continua
sospesa
i de moment
continua la mesa
de l'eurocambra
negant-se,
això hi demanen
al govern espanyol
que faci una nova proposta
perquè la que hi ha fins ara
doncs no.
No ens deprimim, Enric,
parlem d'altres coses
com més positives.
Per exemple,
aquí ha nascut
l'Observatori
de la Llengua
de la Franja de Ponent,
Sí, aquest és de les positives.
Senzillament,
un apunt breu,
l'altre dia parlàvem
de l'Observatori de la Llengua
de la Universitat de Alacant,
de l'Observatori de la Llengua
dels Països Catalans,
que hi ha
tots els òmnims
i tot això.
Aquí,
a la Franja de Ponent
existeix una cosa
que és la institució
cultural
de la Franja de Ponent
i que una de les coses
que estan fent ara
aquesta entitat
és precisament crear
també una observatoria
d'aquests de la Llengua
per a la seva zona
en concreta,
en què hi participen
filòlegs,
etcètera,
i que també faran
cada any un informe
de com s'està aplicant
la Carta Europea
dels Drets
de les llengües minoritars,
aquest tipus de coses
que fan els observadores.
Simplement,
la novetat és aquesta,
diguem que tenen una web,
si us interessa el tema
podeu veure la web
de l'entitat,
que és
transveureu les
Franja de Ponent
tot junt,
Franja de Ponent
i aquí tindreu tot això.
Molt bé.
Jo no sé si
la seu de l'Institut
Ramon Llull
té allò
que les grans institucions
de la Galeria
de Personatges Il·lustres,
persones que han ocupat càrrecs,
aquí no tindran prou parets
perquè, escolta,
només en diran dos,
però,
no, no, perdona,
té un nou director,
no?,
el Ramon Llull,
Emili Manzano.
Quasi, quasi.
Quasi, és d'avui.
És d'avui,
això és fresc.
No, això és fresc.
La notícia fresca d'avui,
igual que tot això...
Però es dona per fet
que sí que és el...
Es dona per fet que serà.
Que serà, ja ho sabem,
però, que serà?
Diuen,
no sé.
En vista de com ha anat
el Ramon Llull
en els últims cent anys,
tal com ha anat
a l'Institut Ramon Llull
en els últims cent anys,
tenint en compte
que fa només cinc o sis
que es va crear
i amb aquests últims
cinc o sis
dels desastres
que han tingut
i les divorcis,
llàgrimes,
drames, etcètera,
ja no poso
ni mitja ungla
al foc,
però l'última novetat
és que hi ha un periodista
que és el senyor
Emilio Manzano
que ves per on
resulta que és
balear de naixement
com la consellera de cultura
de naixement
i que aquí el coneix
a l'àrea metropolitana
de Barcelona
perquè es veu
que aquest senyor
feia un programa
feia un programa
amb una televisió
per allà de Barcelona
que es diu
a veure si ho trobem
una televisió local
Barcelona TV
sí
és això
és una televisió local
d'allà d'aquella ciutat
que feia un programa
sobre llibres
d'aquest senyor
que es deia
Saló de Lectura
i a part d'això
ah sí, sí que em sona el nom
com a programa
de llibres
doncs això
aquest senyor
dirige aquest programa
és periodista
ha treballat
sobretot
en el món del llibre
i de la literatura
ha treballat
en els elements literaris
de l'ABC
de l'avantguàrdia
del país
i això
i a Barcelona TV
doncs aquest se suposa
que ara ja està proposat
i a finals de mes
a finals de mes
el nomenaran
si no hi ha cap cosa
que ho impedeixi
d'aquí allà
ja ho veurem
Molt bé
posem una mica de música
que donarà pas
a la qüestió d'avui
recordin que es juga
en l'aparell de ràdio
amb auriculars
de la Queta
i el calendari
llençol
de paper bo
de Cartronet
posem una mica de música
a la qüestió de l'ABC
allà em vas
i a tot el que fas
quan vas a marxar
quan vols connectar
pots parlar en català
parlo sense vergonya
parlo
parlo amb llibertat
i per començar
que parlo
parlo català
Pots parlar en català
Pots parlar en català
Pots parlar en català
El català va amb tu
Govern de Catalunya
Bé, aquesta és
la falca publicitària
que abans esmentava
l'Enric
de la nova campanya
de la Queta
òbviament avui la pregunta
havia d'anar sobre
aquesta campanya
avui l'Enric
està generós
i ha fet una pregunteta
doncs
i dic pregunteta
de la Queta
perquè no és difícil
avui és una pregunta
molt senzilla
si se van la resposta
la primera persona
que truqui al 977 24 47 67
rebrà aquesta lota
d'aqueta
la ràdio d'aurícules
la Queta
o Quetes
i el calendari
Llençol
Pregunta
Enric
Sí, la pregunta del dia
No és un imperatiu
sinó que em refereixo
digues la pregunta
Val, doncs pregunto
Quin és el lema
de la nova campanya
de la Queta
d'on acordes al català
d'on acordes al genèric
i dones opcions i tot
Ai, que generós
No sé què et passa
Mira, primavera
la campanya és nova
hem de ser optimistes
ja hem tingut prou llantos
amb les coses
dels drets oficials
i per això
l'altre és optimista
Doncs bé
Quin és el lema
de la nova campanya
d'on acordes al català?
Lemes proposats
Tenim tres ofertes
Oferta 1
El català amb tomaca
Oferta 2
El català va amb tu
Oferta 3
El català
cosa de tots
Quina és la resposta
correcta?
977 24 47 67
Però ha de ser ara
que s'ha de produir
aquesta trucada
i aconseguiran
tots aquests regals
de la Queta
La ràdio d'auriculars
que queda en poquetes
l'única manera d'aconseguir
a Tarragona
la ràdio d'auriculars
de la Queta
és participant
aquí a un quart de català
Mentre arriba aquesta trucada
que esperem que arribi
les poses
quan les fas fàcils
és quan no truquen
fixa't que és curiós
quan més complicades
fas les preguntes
més trucades tenim
jo no t'entenc de veritat
Doncs la setmana que ve
la farem
mega ultra super difícil
No, no
jo encara confio
que arribarà aquesta trucada
el 977 24 47 67
Però és que hi ha dies
que la fem super difícil
i abans que l'acabi de fer
ja estan trucant
I avui l'he fet
l'he repetit
i encara no ha trucat
És un fenomen
inexplicable
Anem a parlar de coses
Parlem d'algunes novetats
editorials i informàtiques
Per exemple
un butlletí
el butlletí número 4
del Cercle XXI
que és aquell col·lectiu
de filòlegs i sociòlegs
i tal
que es preocupen
de la situació del català
en aquest inici del Cercle XXI
doncs el butlletí número 4
el dediquen
que són més o menys trimestrals
i són més o menys monogràfics
i aquest el dediquen
al català a la universitat
El títol és
el català a la universitat
punt
Anàlisi i propostes
per a la normalització social
de la llengua catalana
a la universitat
Això
és un butlletí
que es pot veure
i baixar
i imprimir
des de la web
de l'entitat
que és les 3b2.cercle21
aquest 21 amb números
un 2 i un 1
3b2.cercle21.org
i aquí trobeu de seguida
a la pàgina principal
hi ha l'enllaç
amb el butlletí número 4
i també els anteriors
si voleu
i es pot baixar
completament
sencer
el butlletí
en pdf
imprimir-lo
consultar-lo
en aquest cas
s'entra el tema
de la universitat
hi ha primer
una entrevista
amb Salvador Cadús
i un establiment
de punt de partida
després hi ha
un apartat dedicat
a actuacions
de l'acollir
experiències i opinions
per una banda
professors
i per l'altra banda
alumnes
sobre la qüestió
de la llengua
a la universitat
com ha anat
en els últims anys
i tot això
i després hi ha
una sèrie d'anexos
un dedicat
a les jornades
sobre política lingüística
a l'àmbit universitari
que s'han fet
en diferents ocasions
llavors hi ha
les conclusions
de les diferents jornades
que s'han fet
i trobades
hi ha un altre
anexo
amb recull
de ponències
entre les quals
hem de destacar
que n'hi ha una
que és de Jordi de Bufarull
que és el servei lingüístic
del servei lingüístic
de la Universitat
de la Universitat
doncs bé
aquest és un dels tres
que apareixen
en aquest recull
de ponències
hi ha tres ponències
de temes d'aquests
i la de Jordi de Bufarull
és el repte sociolingüístic
de la Universitat Catalana
i finalment
encara hi ha un anex
dedicat al tema
del multilingüisme
a les universitats europees
com ho fan a Europa
amb aquesta qüestió
molt bé
l'altra web
en se situa
al País Valencià
i aquest és curiós
senzill i anecdòtic
si més no
perquè ens cau lluny
però és interessant
que es faci
senzillament
l'Acció Cultural
del País Valencià
acaba d'editar
publicar
i per tant
es pot demanar
a través de la seva web
que és molt fàcil
una cosa que es diu
Guia Pràctica
dels Drets Lingüístics
del País Valencià
la web de l'Acció Cultural
del País Valencià
és
www.acpb
acciócultural
del País Valencià
.net
aquí trobareu
l'enllaç
amb aquesta explicació
d'aquesta guia
que és evidentment pràctica
i fins i tot
porta models d'instàncies
perquè la gent
es pugui queixar
quan li xafen els drets
i tot això
ho podeu demanar
a través de la web
i us ho envien
és una darrera
però darreríssima oportunitat
quin és el lema
de la nova campanya
de la Queta
d'on acorda el català
el català amb tomàquet
el català va amb tu
o el català cosa de tots
has de fer les preguntes
més difícils
jo ho tinc comprovat
i tinc l'estadística feta
quan fas una pregunta fàcil
no et truquen
quan fas una pregunta
complicada
d'aquelles que no la saps
ni amb el manual a la mà
escolta
doncs mira
és que potser
és massa nova
l'acompany
que és massa nova
massa nova
massa nova
sí però
el català amb tomàquet
no ho sé
a mi no
la cosa
que els que la fan
vulguin ser graciosos
trobo que tampoc
no és el cas
no?
seria una altra resposta
en fi
Enric ho deixem aquí
ens la trobem
la propera setmana
d'acord?
ens la quedem
naltros
de la ràdio?
no ma no
la guardem
i ampliem
ampliem en la temporada
gràcies
bon dia
gràcies