.
Hola i benvinguts de nou a El Tren,
el vostre magazín juvenil produït per una colla d'universitaris
amb poca feina i molt temps amb la col·laboració de la Casa Tarragona Ràdio.
Salutacions als oients d'arreu de les contrades.
Mentre que Itàlia ja tenen un nou president
i a les d'Espanya celebren dos aniversaris,
per una banda el del segon any de govern de CTP
i els 75 anys de promoció de república per l'altre,
a Catalunya ja s'acosta Sant Jordi.
La festa catalana dels enamorats en la que el sol brilla,
el polen de les flors flota per tot arreu
i tot es torna amb pelagós i ple d'enamorats arreu amb miris.
Va, que tampoc és tan greu, que és pitjor Sant Valentí.
Més el rotllete del llibre i la rosa mola, no?
Tu, Maria, ets del llibre de rosa.
Jo soc de que em regalin llibres, evidentment.
Tot i que si cau la rosa o rosa,
que crec que ha de caure, sempre ha de caure,
això no es demana, doncs benvingudes siguin.
Però el llibre és típic que ens el regaleu les noies als nois, no?
I això qui ho diu?
És que pot ser la princesa de Sant Jordi
quan el cavaller la va salvar del drac
i li va regalar els pilars de la terra?
Oi que no? Doncs ja està.
Jo el que deia és que sembla que la tradició s'estigui perdent.
Au, calla, home. Perdent.
Què més bondriu als homes que us deixessin de regalar llibres
per estalviar-vos el gran esforç intel·lectual
que us suposa llegir més de 100 pàgines enquadernades un cop l'any?
Però us l'acabeu de llegir per obligació, eh, Joanet?
Va, això no és cert.
Però millor que ho deixem estar, que no acabarem bé.
Tot i això, abans de canviar de tema,
feia una crida a totes les pubilles de Catalunya.
Que aquests Sant Jordi no sàpiguen a quin colomar un llibre
i d'aquí rebre una rosa.
Senyoretes, un servidor està més que disposat a complaure-les.
A mi el que em complauria és un final alternatiu
a tants anys de llegenda.
Sempre igual.
Pim-pam, Sant Jordi a matar el drac,
la rosa per allà, la princesa per aquí...
Tu en tu línia, eh?
Clar, però mira, imagina't.
Sant Jordi pateix una crisi d'identitat sexual.
Se sent atret pel drac, per exemple,
que és allò més gay de les contrades,
i la princesa resulta dir-se Manolo
i acaba tenint un rotllo amb la reina
mentre el rei, no sé,
es treu les borilles del nas, per exemple.
Joer, quin nivell.
Va, dona pas al sumari abans que ens tanqui la paradeta.
I mentre les rodes llisclen
i tot res, emparqué camp pneumàtic que es punxi,
agafem velocitat i us presentem els vapors de la setmana.
En el noticiari Txorra Semanal,
tota l'actualitat informativa
des de l'òptima d'uns comentaristes un tampers picassos.
I en l'apartament cinematogràfic
amb Màriam David ens parlaran
de les pel·lícules basades en novel·les.
I aquesta setmana el reportatge
viurem la llegenda de Sant Jordi
d'una manera força curiosa.
I en la secció televisiva
el Ricard, i avui no Ricardo,
ens parlarà sobre els programes
que fomenten la llengua i la cultura catalana.
Els músics del programa ens deleitaran
en una secció en la que la seva consciència catalana
ja ha tingut molt a veure.
Ens parlaran de la música en català.
I ja en la recta final del programa
i com cada setmana
l'agenda d'actes
i un nou racó de la ciutat per a ser descobert.
I sense més preàmbuls, engeguem el tren.
Dijous, 6 de la tarda.
El tren arrenca a Tarragona Ràdio.
I la millor manera d'engegar el nostre tren
és amb el nostre recull de notícies xorres.
L'Ajuntament de Tarragona
restringeix des de dimarts
la circulació de vehicles
pels carrers de la part alta de la ciutat.
Entraran en funcionament
targetes d'aparcament exclusives
per als residents.
A 0.50, senyores, a 0.50.
Pueden aparcar por medio euro al día.
Va rato, va rato.
Va, que me lo quitan de las manos.
Que me lo quitan de las manos.
Es calcula que dilluns de Pasco
els tarragonins es van menjar
unes 80.000 mones.
El consum d'aquest dolç
ha experimentat un creixement
respecte a l'any passat,
mentre cada cop són menys
els pastissers del gremi.
De 120.000 tarragonins,
dels quals no tots mengen mona,
5.000 són diabètics,
10.000 pateixen el cor,
25.000 fan règim,
20.000 més no eren a Catalunya,
30.000 eren a les pastisseries
fent les mones,
i 29.999 passen
de les tradicions catalanes.
Per tant, queda...
La veïna del cinquè segona,
que s'ha menjat totes les mones, tio!
La processó de Tarragona perd públic,
però augmenta el nombre de participants.
Es calcula que aquest any
a la processó del Sant Enterrament
va desfilar un 8% més de tarragonins.
Molt bé, eh? Felicitats.
Gran deducció, companys.
Els que en guany no havien estat
a la processó
són el 8% que hi desfilaven, no?
I fins aquí les nostres notícies xorres de la setmana.
Cap al si us parlem de Sant Jordi
amb el nostre reportatge d'avui.
El tren, dijous de 6 a 7 de la tarda
a Tarragona Ràdio.
Doncs com cada setmana
ens acompanya l'Alberto,
que ens ofereix un nou reportatge.
Hola, molt bona tarda, Joan.
Bona tarda.
Si us en recordeu,
en el darrer programa
us preguntàvem sobre la Setmana Santa.
Avui hem decidit
continuar parlant de tradicions
i és aquest diumenge
és el dia de Sant Jordi.
Com ja deveu saber,
aquí a Catalunya
s'aprofita la jornada
per fer un intercanvi
de roses i llibres.
Clar,
només en una condició,
s'estimad.
Bé, doncs,
anem per feina,
deixem-nos les representacions
i escoltem el nostre reportatge.
Mira,
imagina't que estàs
a la llegenda de Sant Jordi
i ets la princesa
i estàs davant del drac
que està a punt de menjar-te
i tu l'has de convencer
perquè no et mengi
perquè estàs desesperada
no hi ha ni Sant Jordi ni ningú.
Tu t'has de convencer.
Què li diries?
Sisplau, sisplau,
no em mengis,
que tinc vacances aviat
i les vull disfrutar.
Que no,
que no soc sana,
que com hi ha molta contaminació
a terraona,
doncs que no soc sana,
no,
a l'aire que respiro
i clar,
el que corre per les menes
no és bo.
Si se n'hi havia les tetes.
Que no,
que no,
que no li arribaré enlloc tampoc,
no?
Que em deixi créixer una mica
i que llavors
em traurà més profit.
Que no,
que no estic bona,
que busques alguna altra
que seria millor
per menjar-se-la.
Subtiria a córrer un bon dia,
subtiria a córrer
i ja està
perquè me fa molta por.
Hòstia, tu,
no sé.
Home,
que soc una mica amarga.
Pues,
li diria que cuidado,
que és a la terraforta.
Que yo tengo peces
y me conocí.
Massa contaminació.
Li faria un petó,
molt cariños
i una abraçada.
Que no se me coma,
li diria que,
no sé,
que tengo diarrea o algo así.
Exactamente.
Mimándolo
y diciéndoles cosas cariñosas
como si fuera un ser humano.
Tengo pececitos,
de verdad,
lixo de comer a ella
que dice,
anda,
que te están llamando.
Suposo que ya sortiría corrent.
no?
No?
Que jo sóc la princesa,
que no em mengés.
No diria res més.
És que no ho sé,
m'has deixat una mica clavada.
I jo crec que amb cariño
el convenceria.
Correcionaria sortir corrent.
li faria un mosso.
Tinc la compassió de mi.
Eso no importa
porque el amor
es ciego,
es ciego.
Vale,
estem a la lligenda de Sant Jordi
i tu ets Sant Jordi,
vale,
i estàs davant del drac.
I en cert,
te n'adones que el drac
és homosexual
i t'està tirant la canya.
Llavors,
què li diries,
com reaccionaries?
Que no vaig tan calent com ell.
Home,
depèn de les intencions
que tingués el drac,
no?
Si volgués tirar-me la canya
i una mica el foc,
llavors marxaria.
El podria abraçar,
per exemple,
i ja està.
Hombre,
si pudiera,
si me lo he cargado,
pero como es más grande que yo
se supone que no.
Compraria un billet a Chueca
i el deixaria allà.
Hostia,
si me pillas que no sé
què decirte, eh?
No me lo imagino
que el dracón sea como sexual
y encima enamorado de mí.
Doncs,
doncs,
què li diría?
Hombre,
donar-li un vestit
perquè estigués més maco
i, bueno,
a lo millor arribàvem a algú.
Pa' a defenderme,
hostia,
me pillas que no sé
què contestar-te, eh?
És que no se'm surt
ninguna idea més.
Si m'oferta dinero,
le doy al dracón també.
era el seu problema,
ja se'n farà amb un altre,
amb un altre drac
que busqui un altre drac.
Uy,
no,
que te pilla,
no?
Joder.
Jo intentaria marxar,
evidentment.
Què li diria jo al drac
si em va estar tirant la canya?
Li faríem petó.
Però li diria
que jo no sóc homosexual.
Le daría a ver.
Sí.
Collons.
No, ya ve,
tú.
Dembele,
le diré por lo menos mariquita.
Capacito de flames.
No, no,
jo li segueixo el rotllo al drac.
Joder.
Que no,
que no me van los dragones.
Quina pregunta,
no?
Sí,
sí,
sí.
Cortar los huevos,
de un y dos.
Eso es el cojo de los cojos,
vamos.
Y le dejé paralítico
pa' toda la vida
y yo me llevo la princesa.
Conmigo no cuenta,
coño,
que soy demasiado pequeño
para él.
La iglesia de don John
es que no se tampoco se la es.
Quan pugui,
pues di arriba el caña al drac,
yo hago el rollo,
rollo.
Uy,
bueno,
hombre,
claramente,
uy.
Que no es mi estilo.
No,
don Jordi.
Una pata en los cojones.
Sí,
sí,
pensión vitalicia pa' toda la vida.
Va a dar un chiste de lo bueno,
eh?
Hem d'agrair a la Mercè,
a l'Anna i a la Debbie
que ens hagin seguit
aquest reportatge
per tirar-lo aquí
en el programa del tren.
Sense més preàmbuls,
passem a la secció de cinema.
Aquesta tarda
no perdis el tren.
Hola,
compis.
Hola,
bona tarda.
Hola,
David.
Què tal,
Setmana Santa?
Un mona o què?
Bé,
un mona,
processons i,
na fait.
Bueno,
jo he de dir que teníem ja
una mica de mono,
eh,
la tren,
ja tenia ganes de tornar.
A veure,
què ens porteu avui
a la secció de cinema?
Doncs,
com ja estem,
bueno,
xoc,
que la Setmana Santa,
que són uns dies
en què els paves van al cinema
amb els nens
i ens plantem a Sant Jordi,
que és un dia en què
les parelletes van al cinema
amb la rosa.
Doncs ja veieu,
tanta festa almenys
serveix perquè l'índex d'assistència
als cinemes no decaigui.
I ja que ve Sant Jordi
i la cosa va de llibres
i també de roses,
el Marc i jo hem pensat
de fer avui una repassada
a aquelles pel·lícules
que estan basades en novel·les.
Comencem amb una pel·li
prou polèmica.
El passat 7 d'abril
es va estrenar
Tirant el Blanco,
basada en la novel·la
de Joanot Martorell,
Tirant l'o Blanc.
Jo crec, Marc,
que no hi ha ningú
a tot Catalunya
que no s'hagi llegit
a classe de literatura catalana
aquest llibre.
A tothom li ha tocat
fer alguna vegada
un resum de Tirant l'o Blanc
o alguna cosa per l'estil.
M'equivoco?
Bueno, diguem que
quan em va tocar
llegir-me el llibre
al col·le
vaig fer
ús de les noves tecnologies.
Marc,
et vas pensar
un resum
de Tirant l'o Blanc
d'internet?
Jo, tio,
és que vaig veure
aquells dos volums
sabant de 400 pàgines
cadascun
i...
Bueno,
però almenc sé
que Tirant l'o Blanc
explica les aventures
del cavaller
Tirant
per alliberar
l'imperi grec dels turcs
i les aventures
de la donzella
de les donzelles
per liar el Tirant
amb una tal carmesina.
Gràcies, Marc,
per aquesta detallada
i esplèndida
sinopsi de Tirant l'o Blanc.
De res.
El que anàvem,
la pel·lícula
de Tirant l'o Blanc
està basada
en la novel·la
de Joanot Martorell
escrita al segle XV
i està dirigida
per Vicente Aranda,
director també
de pel·lícules
com Carmen
i Juana la Loca.
Rodades al segle XX,
no?
Però anem més al gra.
Jo crec que la gent
que no havia vist
la pel·lícula
té una idea
bastant diferent
del que realment
és Tirant l'o Blanc.
Doncs sí,
per exemple,
estimat oient
que encara no has anat
al cine a veure-la.
Creus que el títol
de la pel·lícula
igual que el llibre
és Tirant l'o Blanc?
No,
el títol de la pel·lícula
és Tirant el Blanco.
Creus que la pel·lícula
igual que el llibre
és en català?
No,
la versió original
del film
és en anglès
i està doblada
al castellano.
I creus que
igual que el llibre
Tirant l'o Blanc
és un noble,
valent i ben plantat
cavaller de l'edat mitjana?
Doncs no,
l'actor Casper Taffer
encarna a un tirant sosu,
mústic,
emprenyat
i amb poc empenta.
I creus que
igual que el llibre
les donzelles...
David,
tio,
que podem estar criticant
la pel·lícula
fins demà.
Crec que ja queda clar
que moltes vegades
on hi ha un bon llibre
la pel·lícula
no hi té res a fer.
Ei,
David,
això ho has escrit tu,
aquí o no?
Perquè jo no penso així.
Sí,
Marc,
ja sé que tu
ets més d'aquells
de buscar un bon resum
per internet
abans de llegir-te el llibre.
Bueno,
sí.
Altres exemples
de pel·lícules
basades en novel·les
els vam poder trobar
aquest mateix any
a la cerimònia dels Oscars.
Això,
un exemple,
la del nostre amic anglí,
aquella de...
Brokeback Mountain?
Ah,
sí,
aquella que va estar
molt nominada,
no?
Sí,
i va guanyar tres Oscars,
eh?
Sí,
bé,
però això,
que Brokeback Mountain
està basada en un conte
d'Annie Broke.
I també guanyadora
de tres Oscars,
Memòries d'una greixa,
està basada en el bestseller
d'Arthur Golden,
que du el mateix títol.
I Orgullo i Prejuicio,
que estava nominada
a quatre estatuetes
interpretada
per Keira Knightley.
Està basada en la novel·la
de l'escriptora britànica
Jane Austen.
Bueno,
sí,
i com o no,
també la de Capote
o la de Cròniques de Narnia,
Siriana
o el Jardinero Fiel.
Menció Especial
mereixen les grans produccions
de Potters i Anells.
Eh?
Sí, home,
em refereixo als Harry Potter
i el Senyor dels Anells.
Ah, vale,
sí, sí.
Totes aquestes pel·lícules
tenen en comú,
a banda d'un gran pressupost,
punts espectaculars d'ingressos
i haver-se inspirat
en novel·les
d'importants escriptors...
novel·les quasi enciclopèdiques.
El Senyor dels Anells
són quatre volums
de 500 pàgines cadascun
més llibres complementaris.
Poca feina
pels guionistes
de les pel·lis, eh?
Sí,
el Tolkien s'ho va currar bastant.
Però la J.K. Rowling també.
El primer,
Harry Potter,
tenia 200 pàgines i pico,
que dius,
encara,
però és que l'últim
ja supera les 700.
Bé,
com seguissi escrivint,
tindrem el Harry Potter
amb canes
i pel·lis que duraran
24 hores,
bo, oi?
I qui li anava a dir
a l'escriptora J.K. Rowling
que un mac amb ulleres grans
la faria parar de màgia,
o no?
Una de les escriptores
més riques del món mundial.
De moment,
són quatre les pel·lícules
de Harry Potter
estrenades
i milions dels euros recaptats.
Bona proporció,
quatre pel·lis,
uns quants milions d'euros.
Doncs sí,
i espera perquè
la febre Potter
no s'ha acabat.
El 2007,
nova entrega.
Aragorn,
Sauron,
Frodo,
Legolas o Gollum
són alguns dels personatges
de J.R.R. Tolkien,
autor del Senyor dels Anells.
I Peter Jackson
l'encarregat
de dirigir-los
tots juntets
dins la pantalla
perquè aconsegui,
amb una sola trilogia,
atenció,
la friolera de 17 Òscars.
17 estatuetes
entre les tres pel·lícules
del Senyor dels Anells,
no?
Sí.
Uff,
impressionant,
no?
Que n'aprengui
l'anglí.
I la santa,
la saga més recent
d'aquest cinema literari
i fantàstic
és la pel·lícula
Les Cròniques de Nàrnia,
el lleó,
la bruixa
i l'armari.
Gran títol.
Mira,
jo no l'he vist,
però tinc curiositat
per saber que carai,
pinta aquí un armari.
Home,
almenys aquesta vegada
no ens podem queixar
de la traducció del llibre.
Les Cròniques de Nàrnia
són un conjunt de llibres
de l'escriptor irlandès
C.S.R.
Leo Wiss
que tenen el mateix títol.
La segona entrega
d'aquesta saga d'aventures
ja s'està rodant
i està basada
en un altre dels llibres
del mateix autor,
titulat
Les Cròniques de Nàrnia,
el príncep Caspian.
Però i l'armari?
I com a recomanació,
avui parlarem d'un film
de l'any 1975
rodat per un dels directors
més polifacètics
de la història del cinema,
Stanley Kubrick.
Ens referim a la pel·lícula
Barry Lyndon,
basada en la novel·la
de William M.
de Caray,
escrit l'any 1844
i titulada
Memòries i aventures
de Barry Lyndon.
En poques paraules,
Barry Lyndon narra
l'ascens i la caiguda
d'un heroi irlandès.
Bé, més aviat
d'un antieroi.
Doncs sí,
i com a curiositat us direm
que en algunes escenes
de rodatge,
Kubrick va utilitzar
tan sol dues espelmes
per il·luminar.
Per captar tan poca llum,
el senyor Kubrick
es va fer amb unes lents
especials de la NASA
que barates no eren.
Doncs ja ho sabeu,
si no us voleu perdre
una gran pel·lícula
de la història del cinema
i guanyadora de quatre Òscars,
teniu en DVD
Barry Lyndon.
I abans de marxar,
us volem recordar
que en els propers mesos
s'estrenaran dues grans
produccions basades en novel·les.
D'una banda,
si tot va bé,
el mes de maig
s'estrenarà
El Código da Vinci,
pel·lícula basada
en el bestseller
de Dan Brown
i que abans de ser estrenada
ja ha rebut diverses crítiques
de l'església.
I també s'estrenarà
properament
a La Triste,
dirigida per Agustín
Diaz i Anes
i on Vigo Mortensen,
Aragón dels Seners dels Anells,
completarà
un gran repartiment
d'actors i escrius.
El film està basat
en les aventures
del Capitán a la Triste,
personatge de les novel·les
d'Arturo Perer-Reberte.
Bueno,
doncs ja m'acabat, no?
Sí, però per cert, Marc,
tu ets de llibre o pel·li?
Bueno,
dependrà
de les pàgines
que tingui el llibre, no?
En fi,
deixem-ho aquí per avui.
Ens veiem passat Sant Jordi.
Sí,
i no us gasteu
més de diners
en llibres i roses
que després us queixereu
que el cine és car.
Apa,
que vagi bé, Joan.
Adéu, Maria.
Adéu, com veus?
Adéu,
que vagi bé
fins la setmana que ve.
I ara saltem
de la butaca al sofà
i ens posem
davant de la tele
amb Ricardo La Torre.
El tren
a Tarragona Ràdio.
Bueno,
hola, què tal, Joan?
Què passa, Maria?
Hola, què tal?
Bé, bé.
Tu preparant, no?
Algo, Joan?
Por ahí tengo algo.
Setmana medieval de Montblanc
i ahí está.
Ten publicitat, no?
Clar que sí.
Bueno,
abans de començar,
em poso seriós.
Abans de començar
la secció de tele,
com deia,
vull demanar disculpes
per una cosa
que vaig dir
a l'últim programa.
Va ser un error
molt greu.
I ho reconec.
Ho sento, eh?
De veritat.
Així que demano
perdó a tots els oients
per dir que la mala d'UV
es diu Débora.
Què fa, jo?
No, la tia
es diu Diana.
Com suposo que ja ho he comprovat
aquesta setmana amb quatre,
no?
Imagino.
L'he seguit cada dia, eh?
Sí, ho sento molt,
oients.
No ho faré més.
I bueno,
després de les disculpes,
comencem, si us sembla,
amb la secció de tele
per parlar d'aquells programes,
sèries o el que sigui,
que tenen en comú una cosa,
la cultura i la llengua catalana.
Això sembla ja la promoció
del puntcat.
Abans, ara tothom se'l posa.
Sí, queda guai.
I bueno, com que he de parlar
de tots els programes
de TV3 La Nostra
i del Canal 33 La Teva,
seria massa llarg fer això,
doncs, el que faré
és una petita selecció
d'aquells programes
que tenen Catalunya,
la seva cultura
i la llengua
com a protagonista.
Doncs bé,
és el cas del programa
Què m'has dit?
Un mini espai de 3 minuts
que vol estimular
l'ús del català.
Per fer-ho,
en cada programa
descobreix una paraula
o una expressió
dels territoris de parla catalana.
Per exemple,
Joan, Maria,
sabeu què vol dir
Atsukak?
Nena,
a mi no m'insultis, eh?
Això és català, no?
Això és català, fijo, eh?
Doncs no ho conec, llàstima.
Jo personalment,
la faig servir molt
amb el meu català de barri,
vaig amb el cotxe,
giro a la dreta i merda.
Un altre cop
m'he ficat en un Atsukak.
Ah, un solc.
Pot ser un solc?
Quasi,
carrer sense sortida.
Ah.
Un carrer sense sortida.
Un altre programa curt,
però català a tope,
és Viure a Catalunya.
En tan sols 9 minuts
de reportatge,
el conductor del programa,
un tio que es diu
Enric Nogueras,
fa un itinerari
per un poble de Catalunya
i ens mostra els paisatges,
costums i tradicions
a través de converses
amb la gent del poble,
del pal.
Padrí,
què diu vostè, no?
No sé, este palo,
li creu.
L'Enric ens ensenya
els aspectes socials,
com es guanyen la vida
i com es diverteixen
els habitants del poble
que visita.
Ei,
i al tio li agrada tant
que hi ha cops
que s'implica tant
que acaba mullint
ell mateix la vaca
del padrí del poble.
És aquest pal,
molt friqui.
I ahir té la pràctica.
Sí, 9 minuts, però, eh?
Ah, Déu-n'hi-do.
Bueno,
llavors,
l'equip del programa
ha fet més de 60.000 quilòmetres
i ha entrevistat
a més de 1.000 persones.
Què dius?
Déu-n'hi-do.
I sort que només durà 9 minuts.
9 minuts.
Jo crec que deu estar allà
aquí a prop
que vagin pel meu barri
a fer un record.
No se'l deixen.
Sí, sí.
No se'l deixen.
I bueno,
deixem a l'amic Nogueres
per parlar d'una
de les cares de TV3,
Maripau Pulvet,
dic Huguet,
que després de passar
per diversos programes
de la televisió de Catalunya,
amb no sé si dir èxit,
ara li han posat allà
de presentadora del programa
en directe.
Un format molt innovador,
vale?
Està basat en les connexions
en directe
i en els reportatges
que els equips del programa
fan per tots els racons
de Catalunya.
Tan innovador que Catalunya
avui ja feia anys
que ho feia la 2.
Espanya Directo,
per exemple.
No sé què directo,
tot queda en directo,
sí, sí.
En concret,
són 10 equips de reporters
que, com ells diuen,
busquen sobre el terreny
històries pròximes
i personatges
que després no tenen cabuda
en un informatiu convencional.
I va dir la Maria
que em posa que tot això
jo busco amb una tia
és que volia escoltar
una mica la cançó.
No, no, no,
sí, és curiosa.
Sí, no?
Ara que la sento bé.
És dedicada, és dedicada.
Sí, és dedicada.
Bueno, després d'aquest moment
Maripau
i per recuperar una mica
el nivell de la secció,
us vull parlar
del programa
Tot un món
que s'emet als caps de setmana
abans del TN.
El programa gira
en torno a la nova immigració,
no sé quina és l'antiga,
i les noves cultures
que conviuen a Catalunya
a través de les experiències personals
dels immigrants
i de les persones
que estan en contacte amb ells.
La idea del programa
és acostar als catalans
les experiències vitals
dels immigrants
del Palo
perquè han sortit
del seu país
els problemes
dels sensevapés
o l'escolarització
a centres catalans
dels seus fills.
I, en definitiva,
és mostrar
com es poden integrar
tots junts,
ja sap una mica
com la Esbetlana
del Vendell Pla.
Una persona
que parla un català
que t'hi cagues
que segur que sabia
que volia dir
Azucac.
Sí, de fet,
el català de l'Esbetlana
ha anat evolucionant,
eh?
Ha arribat a un punt
que...
Sí, dràstic
i ja.
Ha passat el Txecoslovaco
al català del Vendell Pla
amb dos dies.
Impressionant.
Bueno,
també en la línia
tot un món
el Canal 33
fa un programa
del rotllo
els nous ciutadans
de Catalunya
com o molen,
que moderns,
tot això,
vale?
Es tracta del Caràquia,
un programa que porten
antena ni més ni menys
que cinc anys,
que Déu n'hi do.
Aquest programa
vol mostrar el caràcter
obert i plural
de la societat catalana,
una societat
que és cada cop més rica
culturalment
gràcies, com no,
als nouvinguts.
Personalment,
us recomano el Caràquia,
no per l'esperit
aquest d'integració,
que també,
sinó perquè cada programa
fa una recepta típica
del país d'origen
del protagonista
del programa.
És a dir,
plats típics
de Llatinoamèrica,
magravins,
xinesos
o de països de l'est.
A veure,
sempre està bé saber,
crec jo,
el que porten aquests plats.
Des que vaig a aquest programa
al Caràquia,
sempre que veia el xino
ja no em demano
el menú de sis euros.
No, no per res,
perquè ja controlo
el rotllo carta.
És xolo el programa,
a mi m'agrada molt,
jo me'l m'agro.
Sí, per això,
l'estic recomanant.
Que poca credibilitat.
I bueno,
abans de passar
a la secció Remember,
vull parlar breument
de dos programes,
molt breu, eh?
Dos programes més
que tenen molt a veure
amb la llengua
i la cultura catalana.
Ràpidament,
el primer és Futbolcat,
com no,
tracta exclusivament
l'actualitat
de l'esport català
i sobretot del futbol.
Oferir resums,
entrevistes i reportatges
d'equips
de totes les categories.
I a veure,
ara que està en Nastic Líder,
s'havia de parlar
d'aquest programa.
Fica molt bé.
I l'altre programa,
com no podia ser
d'una altra manera,
és el Club Super 3,
que ha traspassat,
és un programa,
bueno,
podem dir programa,
podem dir club,
ha traspassat tant
la barrera aquesta
del simple programa
que ja té a Catalunya
més de 800.000 socis.
Jo diria que encara
tinc el carnet de soci.
Ara us anava a preguntar
si teniu el carnet de soci
i no?
Sí, evidentment.
Algú té la mà?
Però clar,
som 800.000 socis,
no, no ens va arribar.
Som 800.000 socis
perquè no es donen de baixa
els antics.
Bueno,
no sé si us són
aquesta sintonia,
la Maria m'imagino que sí.
Evidentment,
això no es pregunta.
és una sèrie que va emetre
fa molts anys TV3
i que ara ha recuperat
pel seu canal digital 300.
Digues tu el nom,
si vols.
L'Escursor Negre.
Per mi,
és la millor sèrie
de Rowan Atkinson,
ja saps,
el Mr. Bean.
I una de les millors sèries
còmiques que s'han fet.
No sé.
Un exemple de lo mític que és,
la Maria pot fer el gag
del Baldrick,
fàcilment.
Baldrick, per cert,
era un dels pins
d'aquests de l'Escursor.
Sí, per mi era el personatge
favorit, eh?
El Percit Baldrick
era la canya.
servent del...
Si ho voleu deixar aquí,
ho deixem,
però si vols
pots fer el gag aquest
de Baldrick, eh?
Baldrick,
t'he dit mil vegades.
No, és que no...
Ara explicaria
algun gag d'aquests,
però és que encara
ens trucaran,
encara ens trucaran
allò que són els gags.
Parem-ho,
que després en la sangresca
i això no hi ha aquí un barri
i deriva a Estats
que no, que no.
Molt bé, doncs va.
Jo fins aquí.
Gràcies, Ricardo.
De res.
De setmana que ve.
Dijous,
6 de la tarda.
El tren arrenca
a Tarragona Ràdio.
I a l'entrevista d'aquesta setmana
teníem nosaltres
en Pitu Rovira,
el president del Gremi de Lliberters
de Tarragona.
Bona tarda, Pitu.
Gràcies per acceptar
la nostra invitació.
Hola, molt bona tarda.
Com va, això?
Bé, ho anirem fent.
Molt bé, home.
Fa enfeinat aquests dies, cert?
Home, sí, home, sí.
Quan s'acosta a Sant Jordi
un mes abans
ja anem,
totes les llibreries
anem bastant enfeinats,
treballant per un sol dia,
com aquell qui diu,
però vaja.
Però val la pena.
Val la pena, sí.
Val la pena per contribuir
amb una festa
que amb els anys
doncs has esdevingut
això que tots coneixem,
no?
És una festa
i que a mi m'agrada dir
que és una festa d'aquelles
que no li cal el vermell
al calendari
per poder-la celebrar.
Tots la sentim prou.
Tots, eh?
Pitu, abans d'entrar
en matèria del que seria
llibres i tot el tema
de Sant Jordi,
ens agrairia preguntar-te
quina és la funció actual
del gremi de llibreters?
Perquè abans
se'n parlava molt dels gremis
i funcionaven,
doncs ja coneixem tots
com funcionaven els gremis
de tots els oficis,
però sembla que
sigui una paraula
que sona a vegades
com una mica antiga, no?
Què és el que fa
el gremi de llibreters, ara?
Home, mira,
el gremi de llibreters
no fa altra cosa
que continuar fent
que d'alguna manera
es va fundar, no?
En primer lloc,
aglutinar
tot un ofici,
tota la gent que es dedica
a un ofici,
en aquest cas
que és el de llibreter,
i aquella cosa
que es diu
que serveix
per extensió
a totes les associacions
i agrupacions
i entitats
que aglutinen
una manera
de treballar
o de ser
o d'un col·lectiu, no?
Que és allò
de la,
si es pot dir així,
de la defensa
dels interessos col·lectius,
aquesta frase
que queda també,
però que és real, no?
També, doncs,
el que fa
és
ajuntar
les inèrcies
de la gent
que es dedica
al món del llibre
a diferents llocs,
en aquest cas,
de l'àmbit de Catalunya,
que és el que
som, no?
Tot i que, doncs,
jo soc el gremi
de llibreters
de Tarragona,
no deixem d'estar
adherits,
afiliats
i junts
amb el gremi
de llibreters
de Catalunya, no?
Se n'aprèn
molt
i serveix
de molt
de contrastar,
doncs,
experiències.
No dic que això
som tòpics,
doncs,
a la realitat,
serveix de molt
a tota la gent,
doncs,
que en aquest cas
exercim
l'ofici
de llibreter,
no?
Perquè, Pitu,
com es troba
el negoci
del llibre
a l'actualitat?
Com es troba
el negoci?
Sí.
A veure,
mira,
actualment
està passant...
Mira,
hi ha una frase,
hi ha una frase
que jo
de tota la vida
que porta
de llibreter,
sempre ho he sentit a dir,
el sector del llibre
sempre està en crisi,
no?
I realment és això,
però el problema
que ara es troba
al moment del llibre,
i és un greu problema,
és la gran quantitat
de llibres
que surten
dia darrere dia
d'això que se'n diuen
de novetats,
no?
És un...
Jo suposo
que vosaltres
i tot que ens estigui
escoltant
haurà sentit
més d'una vegada
i més darrerament
l'allau de novetats,
l'accés de novetats
que surten
en el mercat,
no?
Això comporta
un greu problema,
la nostra manera de veure,
no?
I des del gremi.
Jo que veiem
d'això que serà
des del gremi,
doncs a vegades
també de fer crítica
a les coses
que veiem
que no funcionen.
I ara,
el greu problema
que tenim
les llibreries,
les llibreries
és la gran quantitat
de novetats
de llibres
que surten.
Imagineu-vos
que estan sortint
més llibres
que el propi mercat
pot consumir.
I això és un greu problema,
no?
També,
i deuen tenir a veure
els actors mediàtics,
gent que no...
Sí,
però això no et pensis,
això,
mira,
no influeix tant
com és això,
eh?
Tota aquesta qüestió
que en diuen
d'autors mediàtics
són molt puntuals
al moment de l'any,
no?
El problema
està en que
amb una simple
operació
aritmètica
podem arribar
a veure
que el que
surt
és impossible,
totalment impossible
que el mercat
ho pugui consumir,
eh?
T'ho imagina,
doncs,
un lector,
un bon lector
que pugui llegir
un parell de llibres
al mes,
li és totalment
impossible
de
tindre accés
a tota la llal
de novetats
que surten.
En resumint-ho,
per què això és un problema?
Per què molts llibres
passen de ser perseguts?
Molts llibres bons,
segur,
que arriben a les llibreries
per una qüestió d'espai,
per una qüestió,
doncs,
que la vida del llibre
se li escurça,
no?
I potser falta de recursos
i promoció,
no?
Clar,
tot i acompanya,
vull dir,
si treus
un determinat
nombre de llibres
a l'any,
doncs,
hi pots dedicar
uns recursos
a la promoció
d'aquest llibre.
Si això ho dupliques,
com els recursos
en principi
són els mateixos,
en tens menys
per cadascú.
I aquest és un problema
que en aquest moment
el sector
l'està debatent.
Quan dic el sector,
és el món editorial,
que és el que posa
el llibre
en el mercat,
el sector
de les llibreries
que any darrere d'any
o i dia darrere
es diuen
que aturin
una miqueta
aquesta màquina
de fabricar,
perquè realment,
segur,
i això n'estem convençuts,
i això nosaltres
ho veiem,
que hi ha llibres
que tenint-los
més temps
a les prestatjaries
i a les taules
de les llibreries,
segurament que tindrien
una vida més llarga.
Mira,
només un exemple,
avui en dia
la vida,
la vida d'un llibre
que no sigui allò
un gran èxit,
doncs pot estar
entre els dos mesos,
tres,
i tenint sort,
no?
Això és dolent,
això és dolent
per un llibre,
perquè,
i això
ho exemplificaré,
si us sembla,
amb una anècdota
d'un llibre
prou conegut.
Suposo que tots
haureu sentit
parlar d'un llibre,
és a dir,
L'ombra del vent,
La sombra del vent,
de veritat?
Aquest és famós
i conegut.
Molt bé,
doncs aquest llibre
teniu en compte,
quan va sortir,
va passar totalment
de ser percebut,
estava de retorn
a l'editorial
i les llibreries
ja l'havien retornat.
I ara tothom el busca.
No és que tothom
el busqui,
és que porta
moltíssimes edicions,
és un llibre que després,
per una qüestió
que ara no esvin·lerem
perquè seria dificultós
el per què,
perquè molta gent
no ens ho explica molt,
el per què,
va retornar a les llibreries
i a partir d'aquell moment
va començar a vendre
altra vegada,
no?
Què vull dir amb això?
Sí.
Què vull dir amb això?
que segurament
que hi ha llibres
boníssims
que per aquest allau
de novetats,
per aquest accés
d'edició,
doncs es queden
pel camí,
eh?
I parlant ja
de la diada
de Sant Jordi,
per exemple,
l'Ombra del Vent
va ser un bestseller
de la passada edició,
quina previsió
hi ha aquest any?
Home,
mira,
clar,
ara hauríem d'agafar
el fil
del que estava dient,
no?
Hi ha quantitats
de llibres
que són interessants,
no?
Mira,
hi ha un llibre
que cada any
funciona,
sigui perquè porta
l'afegitor
del Premi Sant Jordi,
però és un llibre
que cada any funciona,
però s'enguany
si es cau
que és un bon llibre,
una bona novel·la,
el Matall Impur
de Julià de Joder,
és un llibre bo.
Si tinguéssim
que parlar
de llibres
més propers
a casa nostra,
també en trobaríem
una bona llista,
jo,
si voleu,
us en puc fer
allò,
puntualitzar-ne
tres o quatre.
Ens podries fer
més aviat
una recomanació
per públic jove,
ja que el programa
va destinat
a un públic
més aviat jove?
Sí,
mira,
jo us en recomanaria
un,
que a més a més
és d'una autora
d'aquí,
de les comarques
de Tarragona,
del pont d'Armentera,
i que és un llibre
que, clar,
això de joves
tot de ben,
però és un llibre
escrit per una persona jove
i que també pot anar
dirigit a un públic
això que en diuen jove.
Es diu
L'habitació grisa
de Mònica Batet
i està editat
per Empúries.
És una novel·la
que està força bé
i que em sembla
que amb un públic,
això que en diem jove,
doncs de 18-20 anys,
els hi pot escaure
força bé, eh?
En podríem triar
moltíssims, eh?
Però jo sempre faig
una recomanació
amb això,
que és,
la millor recomanació
que podem fer
amb un llibreter
és que vagi a la llibreria
i trii Remeni,
perquè segur,
segur,
segur que hi troba,
que hi troba
el llibre adequat
i que no s'entesti
tan sols
amb el dia de Sant Jordi.
Hi ha entre 164 dies
a l'any més
per anar a triar
i remenar
per les prestatjaries
de les llibreries, eh?
I un llibre
és una cosa molt personal,
que no fa falta això,
l'excusa de Sant Jordi,
doncs per...
No, no, no, no.
El que passa a veure
està molt bé
el de Sant Jordi, eh?
Però jo sempre insisteixo
i com jo,
doncs els altres llibreders
insistim en això, no?
que la llibreria
és un espai
on pots triar
i remenar el producte
i segur que trobes
aquella cosa
que et pot fer passar
una bona estona
i que el llibre
és un objecte
que si l'interpretes bé
i saps entrar
i t'agafa...
Que absorbeix.
O sigui, home,
i entres en un món
de fantasia, eh?
Totalment, eh?
Doncs moltes gràcies,
Pitu Rovira,
president del Grammy
del Llibre Tés
de Tarragona
per haver acceptat
la invitació aquí al tren
i esperem, doncs,
que hi hagi
molt bona previsió
per aquest Sant Jordi.
I una cosa important,
que el temps acompanyi.
I a veure per quan
els llibreters
us animeu a regalar roses
com a punt de llibre,
per exemple,
i així ho aclarim tot
d'una tacada, eh?
Que ens acostuma a sortir
bastant cara
aquestes lliades de Sant Jordi.
Bueno, home,
però és un dia a l'any també, això, eh?
Gràcies, Pitu.
Molt bé.
A reveure.
Vinga, a vosaltres.
Dijous,
sis de la tarda.
El tren arrenca
a Tarragona Ràdio.
I entrem a la secció de música.
Hola, Raquel.
Hola, Blai.
Hola.
Hola, nois.
Què tal?
Bona tarda a tots i totes.
Totes i tots.
Si fa dos programes
parlàvem de mastissatge
i de música de tot el món.
I en l'última edició del tren
fèiem un viatge
pels festivals de música
d'aquí de fora.
En canvi,
avui ens quedem a casa.
Avui parlem dels grups
del nostre país,
de la nostra nació,
del nostre estat.
Digue-li com vulguis.
Doncs sí, Blai,
hem aprofitat
que s'acosta
a la Diada de Sant Jordi
i hem fet una selecció
dels grups
que canten en llengua catalana.
Avui parlarem
dels grups més representatius
d'uns pobles
que no tenen
una monarquia parlamentària.
És a dir,
d'uns pobles
que no tenen rei.
Jo vull ser rei.
Ser per collons
cap del...
Per a aquells que només ho són
i Tarragona m'esborrona,
heu de saber
que aquest grup de Constantí
ha tingut molts èxits.
I és que des de l'any 89
amb el disc Els Pets
fins al 2004,
en agost,
han tret al mercat
10 discos.
I dins d'aquests
hi podem trobar singles
tan mítics en el rock català
com Vine a la festa,
Bon dia
i jo vull ser rei.
Etcètera,
etcètera,
perquè si els diguéssim tots
no acabaríem mai.
Aquí no li ha marcat
algun tema dels Pets.
I atenció als més fanàtics
perquè ja s'ha començat
a distribuir a les botigues
d'arreu de Catalunya
el nou DVD dels Pets.
Això és espectacle.
I si voleu saber més coses
sobre ells
podeu visitar la seva web
www.elspets.com
que per cert
ha estat seleccionada
com la millor web de l'any
als Premis en Derroc 2006.
I dels Pets
passem a...
D'aquí podem parlar, Blay.
Bona nit,
malparits!
Doncs de Sopa de Cabra,
per exemple.
El grup gironí
que tot i que ja fa uns anys
que es va dissoldre,
molts segueixen escoltant
les seves cançons.
I és que Sopa de Cabra
és una altra
de les bandes
més emblemàtiques
i populars del rock català.
Des de la seva formació
l'any 1986
fins a la seva dissolució
el 2001
han editat
10 àlbums també.
Gerard Quintana,
la veu del grup
ha empres una carrera
en solitari
que no li estan anant
gens malament.
Per un tros de cel
és el títol
del seu darrer treball
que inclou un DVD directe
i un disc de duets
amb artistes
des d'Albert Pla
fins a Joel Joan.
Tot i així,
Sopa de Cabra
és Sopa de Cabra.
No sé si ja us agrada
a vosaltres el rock català
però a tu sí,
no, Lai?
Home, abans de dir
si m'agrada o no
crec que hauríem de deixar
clar què entenem
per rock català, no?
Rock català, no?
No, mira,
doncs mira,
a finals dels 80
es va crear aquesta etiqueta
per referir-se
a la música en català,
a tots els grups
que cantaven en català
en lloc de fer-ho
en anglès o en castellà.
I el problema
és que es va associar
directament el rock català
amb la música en català.
I a part del rock
que hi ha altres estils
cantants en català, no?
És veritat,
potser sí que ha fet
una mica de mal.
Però bé,
t'agradi o no t'agradi
segur que coneixes
cançons de Sopa de Cabra
com l'Empordà,
el Far del Sud,
el Boig de la Ciutat,
o no?
Home, sí,
aquestes sí,
i algunes més també, eh?
I els que també m'encantaven
eren el Salt.
home, és que aquí no coneix
Sau.
Se'm nota massa
que m'agrada el rock català,
no?
Home, una mica,
una mica.
Però t'ho perdono
perquè a mi també m'agrada força.
I parlant de Sau,
que va deixar d'existir
quan va munir el Carles Sabater,
encara ara és un dels grups
catalans més reconeguts.
Jo us recomano
que els escolteu
perquè tenen frases
que estan força bé.
Ah, sí, Blai,
quines cançons
recomanaries de Sau,
ja que els coneixes tant.
No sé, ara,
a veure,
pots per tu, no?
Perquè és massa típica,
però et recomano
que t'escoltis,
només ho faig per tu,
o una que té un títol
que lliga molt
amb el nostre programa.
El 30 de mitjanit.
Efectivament, Raquel.
Molt bé, Blai,
has superat la prova
que t'he posat.
Doncs ara que parlaves
de Sau i d'en Carles Sabater,
recordo aquell concert
d'homenatge
després de l'amor del Carles
allà al Palau Sant Jordi
on van tocar
l'Ultasal,
el Sopa de Cabra,
el Sant Craït,
però qui em va emocionar
de veritat va ser
l'Adrià Puntí
cantant el Només Ho Faig Per Tu.
I l'Adrià Puntí
era el líder
del grup més fric
del rock català dels 90,
Els Un Papa.
i és que el Puntí
es pric,
però és un geni.
Déu-n'hi-do
quines lletres
i quines músiques
es treu de la màniga.
Els crítics definien
un papa
com un grup de culte
que fugia
de l'onada comercial
del rock català.
Eren el grup
més innovador
de la dècada dels 90,
però es van separar
ja just per 10 anys.
I durant aquest temps,
l'Adrià Puntí
ha seguit la seva carrera
en solitari
i ha editat 3 treballs,
el 97,
Pep a la Llarga
i el 2000,
L'Hora del Pati
i Maria,
el darrer que ha publicat
tot just fa 3 anys.
I últimament
no és gaire normal
veure-ho pels escenaris,
tot i que la setmana passada
va tocar
les cel·la Zacarias
de Barcelona
en un estat lamentable.
I què vols dir
en lamentable?
Doncs que tocava
i no acabava
una cançó,
en un estat
passat d'alcohol
i potser alguna cosa
més que l'alcohol.
Però bueno,
és l'Adrià Puntí,
és l'Adrià Puntí.
Va valdre la pena.
Home,
si no l'has vist mai
en directe,
sí.
És que sabem com és
l'Adrià Puntí,
encara pots dir una gràcia
que es presentés,
la veritat.
I ara ja parlant
dels grups actuals
que canten en català,
estaria molt bé
fer-ho d'Antònia Font.
Home,
un grup femení
ja tocava.
Em sap greu,
Raquel,
però Antònia Font
és el nom
de la primera fan
que van tenir
a aquest quartet
de Mallorca
i fa menys d'un mes
que ha entret al mercat
un nou disc
titulat
Batiscafó,
Catiuscas.
Batiscafó,
Catiuscas.
Sí, sí.
Molt bé,
què vol dir això?
Jo tampoc no ho sabia
però ho he buscat
i he trobat
que Batiscafó
és com una mena
de submarí
i Catiuscas
són unes botes
de goma altes.
O sigui,
trobem un submarí
i botes de goma.
Sí, sí,
és un grup molt especial.
I aquest últim disc
que la veritat
que no em ve de gust
repetir com es diu.
Jo sí, jo sí,
espera't.
Va, ens torna-hi.
Batiscafó,
Catiuscas.
Molt bé, molt bé.
És el cinquet,
des de l'any de debut,
el 99.
Si no l'has escoltat,
te'l recomano
perquè no té desperdici.
A més,
la veu del cantant
a mi em dona
com una mena de pau.
Home,
sí que em dona,
sí,
però jo precisament
et volia parlar
d'un grup
que dona més aviat
el contrari.
Dóna una mica de guerra.
Guerra?
I que em fas por.
Qui no em portes
de cap, Raquel?
Guerra?
No saps
el que està sonant,
Blai?
No et faig
la despistat?
Sí, sí,
que són aquells
que caminen
a pas de gegant,
no?
Els que van obrint pas.
Ai, Blai,
cada dia
estàs més ingeniós.
Doncs trobo
que els obrint pas
són el grup
que necessitaven
els països catalans,
una banda sense pèls
a la llengua,
compromesos
i d'aquest estil
més aviat canyer,
que aquí no s'explota gaire.
Doncs sí,
els obrint pas
van començar
sense fer gaire soroll
i ara són una referència
i un símbol
de la cultura
i la música catalana.
L'any passat
van editar
un disc en directe
titulat
En moviment,
que ha rebut
el Premi Enderroc 2005
com el millor de l'any
per votació popular.
Aquest treball
el procedeixen
quatre discos,
La revolta de l'ànima,
obrint pas,
terra i la flama.
S'ha de dir,
però,
que l'estil
dels valencians
ha anat canviant.
Van començar
fent un hardcore
molt dur
i ara toquen
més aviat
una mena
de folk rock.
Sí,
una mica sí,
però és que a mi
ja m'agraden,
els concerts
hi ha més bon rotllo,
més ambient.
I parlant de festa
ja sabeu
què escoltar
durant la Diada
de Sant Jordi.
Doncs això,
nosaltres ens acomiadem
i us avancem
que la cançó de la setmana
la tria el David,
el nostre company cinèfic.
Que vagi molt,
molt bé.
Gràcies,
nois,
i fins la setmana que ve.
A vosaltres.
A veure.
Vinga,
adeu.
I passem ja
a la recta final
del tren
a l'agenda cultural
que ens acompanya
amb Marta Castellà.
Hola,
bona tarda, Marta.
Hola,
bona tarda,
Joan,
Maria.
Bona tarda.
Comencem aquesta agenda
després d'una setmaneta
de vacances
i quan només falten
dos dies
per Sant Jordi.
Per cert,
Joan,
Maria,
a qui li regalaríeu vosaltres
la rosa
o el llibre?
Home,
sempre amb algú
especial,
no?
Una miqueta especial.
Jo la rosa
espero rebre-la.
I el llibre també,
és el que hem dit
al principi.
I penseu regalar
amb algú
especial?
Un llibre...
Però el dels mares,
no?
Els pares?
És molt recorrent.
Bé,
avui us parlaré
concretament
d'un concert,
d'un espectacle
i de petons.
No t'estàs de res,
tu tampoc,
eh?
El concert.
No et demano
seguint-les
dia i hora.
Demà divendres
a dos quarts onze
de la nit.
Lloc.
A la vaqueria.
Us ho expliquem.
Els reussents
whiskins
presenten
el seu nou disc
Souvenirs.
Aquest és el seu
setè disc
que va sortir
l'octubre passat.
Segons l'ha definit
el mateix grup,
aquest nou disc
és un passeig
íntim
i personal
per dotze
souvenirs
de la memòria,
és a dir,
dotze records
d'unes vivències
que acaben
prenent forma
de cançons.
Tu s'ha estat
sobren
redons,
tu som la música
i m'agrada.
Musicalment,
Souvenirs
consolida
whiskins
com a compositor
d'exquisites
melodies
en cançons
on les guitarres,
les harmonies
vocals
i els sintetitzadors
hi juguen
un paper
molt important.
Souvenirs
es vesteix
amb una producció
artística
feta a mida,
una producció
crua,
despullada
i al mateix temps
plena de detalls
que esdevé
la producció
més transgressora
de la discografia
del grup.
Així doncs,
us recordem
que la gira
Souvenirs
que va començar
l'1 de novembre
a les barraques
de Girona
arriba a Tarragona
demà
a la vaqueria.
L'espectacle
Dia i hora
Demà divendres
a les 10 de la nit
Lloc
Al Teatre Metropol
Us ho expliquem.
Tindrà lloc
la segona mostra
de Teatre Jove
de Tarragona
que durant els següents
tres mesos
abril, maig i juny
tindrà lloc
al Teatre Metropol.
En aquesta ocasió
serà el grup
de Teatre La Fuga
el que ens portarà
una creació pròpia
primer.
De què tracte
doncs els cinc protagonistes
l'Antonio,
l'Alberto,
l'Aranxa,
el Dani
i l'Alexandra
ens expliquen
episodis sorprenents
de les seues vides
privades.
Plaers,
misteris,
traïcions,
etcètera,
que ja us podeu imaginar,
Joan Maria,
de què poden anar.
A veure,
una sorpresa.
Ja,
jo he de tremolo.
Doncs,
per fi descobrirem
la veritat
d'aquests cinc protagonistes
joves i molt guapos
que està basat
en fets reals.
I l'últim acte
que us volíem
recomanar molt especialment
des del tren
és el de la petonada.
Peto com?
Petonada.
Sant Jordi 2006
Dia i hora
Diumenge de Sant Jordi
a les 12 del migdia
Lloc
A la Rambla Nova
Us ho expliquem
Aquest any
s'ha convocat
la segona petonada popular
el dia de Sant Jordi.
I a veure,
Joan Maria,
què us penseu
de què pot anar això
o de la petonada?
De petons.
Petonada,
nois i noies
que hi ha d'anar allà
a fer-se petons.
Paguen,
no paguen.
Amb llengua,
sense.
Doncs us ho explico.
Us ho explico, Joan.
Sí, sí, sisplau,
que si no això no pararem.
Ho organitza
l'Associació Cultural
i Nou Produccions
que després de l'èxit
aclaparador
de l'any passat
a aquests joves creadors
ens animen
a aturar-nos
una estona
entre llibre i rosa
per a fer-nos un petó
amb qui vulguem.
A la Galta.
amb qui vulguem.
Amb qui vulguem.
Segons m'han explicat
uns amics
que hi van anar
l'any passat
són petons
de tot tipus,
entre amics,
entre parelles
i entre espècies.
Entre espècies?
És a dir,
entre persones
i animals.
Ah!
goita!
No, en sèrio.
Mira!
En sèrio.
Curiós, molt curiós.
Es veu que l'any passat
hi havia un home
que va portar el seu xuxo
i li va portar un petó.
I tenia estima,
veig, mira.
Així que si us animeu,
sobretot tu, Joan,
ara que ve la setmana medieval
i pots tindre cavalls
a la teva disposició,
a veure si vens amb la donzella
i li fas un petó.
Al cavall.
O el drac.
A la donzella.
Ah, vale.
A la donzella.
Bueno, ja ho mirarem.
Penso que seria més fàcil
fer-li el cavall
que la donzella, però, eh?
No, a mi no.
Bueno, i fins aquí
l'agenda d'avui.
Que tingueu un bon Sant Jordi
i fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve, Marta.
I ens queda recomanar-vos
un nou racó de Tarragona
amb la Raquel Córcolés.
Avui, que hem tingut un programa
més o menys clàssic
a motiu de Sant Jordi,
també us proposem
que visiteu un racó
molt clàssic i romàntic
de Tarragona,
el Mirador del Mediterrani.
La Sara ens en parla.
Hola, em dic Sara,
sóc de Tarragona
i el meu lloc preferit aquí
és el Balcó del Mediterrani
i també el Passeig de les Palmeres
perquè penso que són
les vistes més boniques
que té Tarragona
i on es veu tot
una mica les muralles,
l'amfiteatre, el mar
i és molt relaxant.
Segur que tots teniu gravat a la ment
les vistes que es poden veure
des del Mirador Mediterrani
però això no cal que us en parli gaire.
Només dir-vos
que si pensàveu anar-hi a Sant Jordi
i fer un passeig romàntic
més val que us en oblideu
perquè segur que serà tan ple
que s'haurà de demanar número.
Com a alternativa
teniu qualsevol dels racons
dels que us hem parlat
als programes.
Moltes gràcies, Raquel.
T'esperem al pròxim
programa amb un nou racó
i ara sí ja
que és l'hora de tancar la porta
al nostre tren d'avui
20 d'abril del 2006.
Abans però escoltem el tema
que avui ha escollit
el nostre company David Oliete
i que és
Vespre dels Pets.
I aquest tren
ha estat possible
gràcies a David Oliete
Marc Blanco
Alberto Lijarcio
Ricardo La Torre
Marta Castellà
Raquel Córcolés
Blai Mercè
els contras tècnics i vies de so
Núria Cartanyà
i Albert Ballart
a la coordinació
Marta Montagut
un agriment molt especial
a la Mercè
a l'Anna i a la Devi
per haver-nos cedit
el seu reportatge
per la secció del programa
i a la conducció
s'han acompanyat
Maria Almenar
i Joan López
que passeu bona setmana.
Cap al vespre
és quan
estàs com a cansat
i no saps el que fer
i et quedes fixat
i et trobes molt sol
i el soroll s'esbeeix
i mires el carrer
i no hi ha gaire gent
i canvien els sons
i tot sembla més mort
i vols cridar ben fort
que no estàs fins als collons
cap al vespre estàs trist
i no saps on anar
i prepares un whisky
i no te'l pots acabar
i t'encens un cigarro
sense ganes de fumar
i l'apagues aviat
i tornes a aixecar
i de sobte tens por
de sentir-te tan buit
i te'n vas cap al bar
i no trobes ningú
i sós fora al carrer
i comences a córrer
i el vent et passa cant
el que sembla una llar
i t'atures cansat
amb el nas ple de mocs
i t'empatxes de nit
i respires fent fort
fort, fort, fort
i vols dr
i vols dr
Cap al vespre és quan estàs com cansat
i no saps el que fer i et quedes fixat
i et traves molt sol i els sorolls es veeix
i mires el carrer i no hi ha gaire gent.
Gràcies.