Tiumenge, 14 de maig de 2006.
Iniciem a Baneres, desde el balcó.
Oh, gavina voladora que voleia sobre el mar i al pas del vent mar en fora vas volant fins arribar a la platja assolellada, platja de dolç racó, on dia i nit hi fa estada la nina.
Dels meus amors.
Quan la vegi sola, prop la quieta onada, don-li la besada que li envio més ferber.
Digue-li que sento dolça melangia i que penso en ell en tot moment.
O sigui, igual que tu, gavina, el mar podés jo travessar, fins arribar a la platja on tan dolça recordar.
I veure la imatge bruna en un suau despertar.
Dels meus amors.
Dels meus amors.
Dels meus amors.
que volen els amorment armat la mat幫tas.
Dels meus amors.
Dels meus amors.
Dels meus amors.
Dels meus amors.
Dels meus amors.
de què li envio més per bé.
Digue-li que sento dolça melangia
i que penso en ella en tot moment.
I que penso en ella
sempre en tot moment.
Porbo ha cantat de Frederic Sirés la Gavina
i des de Girona un altre grup, Terrain Dins
i la popular Rosina o Rosina d'Humbert de Palmar.
Rosina d'Humbert de Palmar cantava feliz.
Un dia dejo de cantar, dejo de reír.
Un guatemai o de un cafetà.
Ansioso le preguntó
¿Quién te hace penar?
Y entonces la flor contestó
mirando hacia mar.
Quien pierde su corazón
no puede cantar.
y el mío se lo llevó
un rubio oficial
de un barco de Nueva York
que no volverá.
Si un marino gentil
te robó el corazón
para hacerte el niño
del niño alrededor
si me dices que sí
y en un verde palmar
y en un verde palmar
entre aromas y flores
otra vez mi canción brindarás
como un himno al amor.
Rosina d'Humbert de Palmar
no sufras así
Olvida tu rubio oficial
y quiéreme a mí
que amor con amor se olvida
y tú lo verás
mis besos y mis caricias
te harán olvidar
y entonces la flor contestó
mirando hacia mar.
Quien pierde su corazón
no puede cantar
y el mío se lo llevó
un rubio oficial
de un barco de Nueva York
que no volverá
si un marino gentil
me robó el corazón
y en un verde palmar
y en un verde palmar
entre aromas y flores
otra vez mi canción brindará
con un himno a l'amor
con un himno a l'amor
Amor
Amor
Amor
Amor
Amor
Amor
Amor
Amor
Amor
Amor
Amor
Amor
Amor
Amor
Amor
Amor
Amor
Amor
Amor
Amor
Amor
Amor
Allà en la Habana
cierta mulata
de un tombare blanco
se enamoró.
Dígame usted
lo que pasó.
Que la mulata
muy zalamera
a su bollín
se lo llevó.
Y cuando
estaban entusiasmados
y se juraban
eterno amor
llegó el marido
de la mulata.
Dígame usted
lo que pasó.
El mulato
se quiso vengar
y un machete
muy largo sacó.
Pero al ir a tirarse
a matar
los miró
se tiró
se marchó
y se marchó
allá en la Habana
son tan dulces
los besos
de las
cubanas
allá en la Habana
pasan las mismas cosas
vidita mía
que hay en España
pasan las mismas cosas
vidita mía
que hay en España
que hay en España
que hay en España
La mulatita que ha ni hablada
de un hombre blanco se enamoró.
Dígame usted lo que pasó
que al poco tiempo la muy fresquita
de un marinero se encaprichó.
Y el marido que es muy celoso
en la bahía los esperó
y cuando se iban a dar un beso
dígame usted lo que pasó
y al agüita los quiso tirar
pero el hombre después se acordó
que su negra no sabe nadar
nos miró
se giró
se marchó
y se marchó
Allá en la Habana
Allá en la Habana
son tan dulces los besos
de las cubanas
Allá en la Habana
Allá en la Habana
Allá en la Habana
Allá en la Habana
pasan las mismas cosas
vidita mía
vidita mía
y ahí en España
y ahí en España
pasan las mismas cosas
vidita mía
y ahí en España
Allá en la Habana
Allá en la Habana
son tan dulces los besos
son tan dulces los besos
de las cubanas
y las cubanas
y los besos
Allá en la Habana
Allá en la Habana
Allá en la Habana
Allá en la Habana
Allá en la Habana
pasan las mismas cosas
vidita mía
y ahí en España
pasan las mismas cosas
vidita mía
L'any d'Espanya
Moltes tavernes portuàries es van obrir a les locals d'antigues botigues d'alimentació
i en elles es cantava enmig d'un ambient familiar
acompanyats d'uns gots de vi i el fum o els cigarets
Les veus dels pescadors i de Josep Maria de Cigarra i Salvador de Pau
Per tots vosaltres pescadors i mariners de la nostra costa tarragonina
Entre les barques
Entre les barques quan passa l'amor
No du la fúria de crits i vegades
L'amor que passa la vora del mar
És blau verdós i flexible com l'aigua
Entre les barques quan passa l'amor
No s'ha vestint de passades molt llargues
L'amor que passa la vora del mar
L'amor que passa la vora del mar
L'amor que passa la vora del mar
L'amor que passa la vora del mar
Corre firment de pinçar i cobulada
Perquè a la platja hi arribi l'amor
Li arribi l'amor
Hem de tenir una miqueta de calma
Miqueta de calma
I una gabina pel cel a dormir
I una gabina i una aigua ben blava
una cabina i una aigua ben plava,
i una aigua ben plava,
perquè la platja estigui de gran,
que estigui de gran,
i una estrelleta diamant i la cara,
si l'acaga, l'amor que passa,
l'amora del mar,
va sospirant per les nits estrellades,
l'amor que passa a l'amora del mar,
vol que tot just es vellugui la barca,
si la barca vol a la vela una mica de ve,
però té por de sentir,
les oinates.
Vol una galta que es deixi basar
Però qui posi una certa recança
L'amor que ens diu a la vora del mar
És un amor de molt poques paraules
Amor d'estrella que apunta en el cel
Amor tranquil s'agonitza la tarda
Ram de la cara s'engonxa d'airet
I el cant del grill ens arribi a la platja
I el cant del grill ens arribi a la platja
Entre les barques quan passa l'amor
Quan passa l'amor
No vol ni plos, ni jamecs, ni rialles
Ni plos, ni rialles
L'amor que passa a la vora del mar
És un suspir que batega com l'aigua
Entre les barques quan passa l'amor
No vol ni plos, ni jamecs, ni rialles
L'amor que passa
La vora del mar
La vora del mar
És un suspir que batega com l'aigua
Que si per cas hi ha una punta
De la punta
De la punta
De la punta
De la punta
De la punta
De la punta
De la punta
De la punta
De la punta
De la punta
De la punta
De la punta
Si conden 맛있 ghost
que passa a la vora del mar.
Esporroquí va fugir de la platja.
Esporroquí va fugir de la platja.
Esporroquí va fugir de la platja.
Alguns dels que van anar a l'altre costat de l'Atlàntid,
allà pels segles XVIII i XIX,
estaven tan obsessionats per viatjar
que dibuixaven i esgrafiaven vaixells
en tota mena de papers i parets.
El grup, els pirates de la seva gravació del 94,
cantant d'Ortega Monasterio,
El meu avi.
El meu avi, el meu avi, el meu avi.
va anar a Cuba, al bordo del català,
el millor arcur de guerra de la flota en ultramar.
El timonet i el nostre amor,
i catorze mariners,
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palabroger.
i el meu avi.
El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi.
i el meu avi, el meu avi.
i el meu avi, el meu avi, el meu avi.
El meu avi, el meu avi, el meu avi.
i el meu avi, el meu avi.
i el meu avi, el meu avi.
i el meu avi, el meu avi, el meu avi!
...
Solíem cantar, visca Catalunya, visca el català.
Arribar en temps de guerra, de perfidies i traïcions,
i en el mar de les Sentides retronaren els canons.
Els perinets de Calella i el meu arbre al mig de tots
varen morir a coberta, varen morir al peu del canón.
Quan el català sortia a la mar, cridava el meu avi,
papa no és que està.
Els valents de bordo no varen tornar,
no varen tornar.
tingueren la culpa els americans.
Quan el català sortia a la mar,
els nois de Calella veien un cremar.
mans de la guitarra solíem cantar,
visca Catalunya, visca Catalunya,
visca el català.
Llops de mar enregistraren l'any 1989 una popular habanera
que figura el cansoner que Javier Montsevatge va recopilar l'any 48.
Aquesta habanera té almenys tres títols.
de un idó.
Cuba,
tierra donde nací,
la perla de Cuba
y aquí está,
Cuba querida.
Cuba,
tierra donde nací bajo tu ardiente sol.
Baila donde yo adquirir
los perfumes de amor
de una ingrata mujer.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!