.
Hola, bona tarda a tothom i benvinguts com cada dijous al tren,
el vostre magazín juvenil produït, com ja sabeu,
pels sofrits i inesgotables estudiants de la URB
amb la col·laboració de la casa, Tarragona Ràdio.
Hola, Joan, què ens expliques aquesta setmana?
Doncs mira, la veritat és que no sé per on començar.
I això?
Doncs perquè no sé què pot resultar menys acalorant.
No t'entenc.
Sí, dona, mira, molt fàcil.
El govern de Catalunya en perill de trencar-se.
Apple guanya la batalla als Beatles per un logo en forma de poma, apassionant.
El Barça guanya la Lliga.
El Nàstic no sabem per on va ni per on anirà.
I per acabar-ho d'adobar, els Rolings han suspès la seva gira per les Espanyes
a causa d'un petit incident que no caldria comentar.
Com que no caldria comentar?
Doncs que no cal, no cal, per salvaguardar la dignitat del Kate Richards,
que ja té una edat, o dues, per fer depèn de què.
62 any ets tot un xaval.
Es veu que el guitarrista del Rolling Stone passava un dia per les illes de Fisi,
no em preguntes on és, perquè sona a país molt llunyà,
i al tio li van venir les ganes de fer el mico
i es va enfilar a una palmera cocotera.
Te l'imagines?
No.
Jo tampoc.
Deixem els jaies enfilats pels llocs i anem al kit de la qüestió.
Avui, monotomàtic de futbol.
Dius, divertit?
Sí, sempre i quan pertanyis el 95% de la població a la cal·ligara del futbol.
Pel teu to, dedueixo que ets un apassionat d'aquest gran esport.
Grandíssim, aficionat, sí.
Doncs posa't les piles, que avui entrevistem el Luis Tessar
i has de controlar una mica sobre el tema, eh?
Quin tema?
Sobre el futbol.
Ah, bueno, tu pregunta-li per nàstic i pel futbol,
que jo ja li preguntaré per la família, que sempre queda bé.
Ai, no tens remei.
Endavant amb el sumari.
I mentre les rodes llisclen i tot res hem,
perquè cap nomàtic es punys i agafem velocitat
i us presentem els vapors de la setmana.
En el noticiari xorres d'avui,
l'actualitat més calenta des del punt de vista
dels nostres comentaristes més veraços.
I en el reportatge d'avui parlarem del nàstic
i el seu camí cap a primera divisió.
Com no, a la secció de cines, pel·lícules,
on l'esport té un paper important.
A la secció de tele, programes d'esports,
com no podria ser d'altra manera.
I avui a l'entrevista, un convidat de luxe,
Luis César, entrenador del nàstic de Tarragona.
Per ser originals i seguim la tònica d'avui,
fins i tot la secció musical tindrà un aire esportiu.
I acabarem amb l'egenda cultural amb la Marta i la Raquel,
que ens ensenyaran un nou racó per la ciutat
per descobrir, també d'esports, no.
Espero i desitjo que no.
Sense més preàmbuls, engeguem el tren.
Aquesta tarda no perdis el tren.
I per engegar el nostre tren en condicions,
una mica de carbó amb les notícies xorres de la setmana.
El FC Barcelona es proclama campió de la Lliga 2005-2006.
El combinat de Frank Reichardt guanya en la segona Lliga consecutiva.
Nàstic, nàstic, crida l'afició.
Va ser el crit més repetit durant la celebració.
La ciutat de Tarragona va acollir diumenge passat
una nova edició de la Bicicletada Popular.
La iniciativa va ser un èxit total
i l'organització es va mostrar més que satisfeta
amb el nombre de participants.
Nàstic, nàstic, crida l'afició.
Va ser el crit més repetit al llarg de la Popular pedalejada.
El club bàsquet de Tarragona queda eliminat
dels play-offs de 100 a l'ACB.
Els tarragonins van perdre de 10 punts
al pavelló de Serrallo contra el Cai Saragossa.
Nàstic, nàstic, crida l'afició.
Va ser el crit més repetit a l'acabar el partit.
I després de nàstic i tant de nàstic,
què tal si ara vivim un partit de l'equip tarragoní?
És l'hora del reportatge.
El tren a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, Alberto.
Hola, molt bona tarda, nois.
Què tenim aquesta setmana de reportatge?
Doncs mira, aquesta setmana, la veritat és que no us sorpren gaire.
Nàstic, nàstic.
Crida l'afició.
Molt bé, ens aprendrem tots.
Al final del programa l'hem de cantar?
I tant, i tant.
Sí, corrents, vaja.
Bé, com ja heu sentit en el sumari i una mica més,
avui dediquem el programa als esports,
que és bàsicament el futbol i altres esports.
I en el report no podíem ser menys.
Sobretot després de veure com Tarragona es mobilitza
per la possibilitat que el nàstic pugi a primera.
I és que és només ja sortir al carrer
i te trobes banderes i cartells
que omplen la ciutat dels colors de l'equip.
A més, l'afició, fins i tot, ha trasplaçat fronteres,
el darrer exemple en les 6.000 persones
que van acompanyar el nàstic
a la capacitat de l'interior,
o sigui, el que és el mateix Lleida.
Per tots aquests motius,
hem decidit traslladar-nos al mateix camp,
on les distàncies entre afició i jugador
se retallen
i tot es viu d'una forma molt més intensa.
Així que l'ambient i les valoracions
protagonitzen els següents minuts del programa.
Ho escoltem.
La il·lusió de la nostra terra
és l'orgull de la meva ciutat.
Tocarà patir fins a la resta de l'últim dia,
de l'últim partit, l'última hora,
però està claríssim que pujarem.
I tant, home.
Jo crec que sí.
Seguríssim, ja ho tenim, ja ho tenim.
Ja, però que hi ha molts partits...
Ho veig difícil.
Pusarà la primera.
Oh, i tant que sí.
Sí, i tant que pujarem,
però a mi m'és igual.
si pugem i quedem tercers en l'últim partit,
jo estic content.
I la penalti del poc.
No és el somni.
És més real que somni.
I si senten nerviosos com estem,
però mai ho tindrem tan bé com ho tenim ara.
No, no, s'ha de ser un somni, de moment.
Fins que no estiguem a l'última jornada
i estigui tot assegurat,
aquí hi ha molt a perdre, també.
No fallar a casa, més que res.
Els de casa, cap dalt, cap a mi.
Si guanyem a casa, bé, però s'han de guanyar.
Sí, per suposat.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Jo crec que pujar a primera és el més important.
És igual, estiguem primers, segons o tercers.
El recre està molt fort, però...
Jo li deixo que guanyi el recre,
jo li deixo guanyar.
Hòstia, si pugem.
Home, si puja, es puja ben pujant, no?
Si seguim ara, estem en ratxa.
Evidentment.
¡Vamos!
No caldria, però, a més, quedarem primers.
Ho veig, difícil serà.
Ens quedarem uns segons o tercers, però pujarem.
Bueno, però està, això està bastant segur.
Mentre estiguem allà dalt, no n'ha igual.
Sí, sí, i tant.
perquè, total, si hem de pujar, què més d'on?
Jo crec que està fet, sí, sí.
Jo crec que està fet, sí, sí, sí.
President, president, president.
No serà un fracàs, però serà una dissolució molt gran per la ciutat
i per la gent del Nàstic.
Qui ho ha dit, això?
No, un fracàs, no.
O sigui, el pas que hem fet en guany és molt important.
L'únic que, clar, l'afició sap greu,
no pujar després de tot el que es mou.
Sí, sí, sí, sí.
No, crec que haurem viscut una temporada molt bonica
i haurem disfrutat, però, clar, que no es fiquin el baió.
És tot això.
Ja està, ja està.
Nàstic, nàstic, nàstic, frida l'africió.
Nàstic, nàstic, nàstic, nàstic, nàstic!
Nàstic, nàstic, grida l'afició.
Nàstic, nàstic, ets el millor.
Canten els petits, criden els més grans.
Nàstic, nàstic, nàstic, nàstic, nàstic.
Bé, Alberto, ets el nàstic, per començar, si no espero,
després d'aquest superreportatge promocional.
Jo ho sento molt, però escombraré cap a casa i soc del Lleida.
Doncs el Lleida sembla que està a punt de baixar, eh?
Sí, sí, està molt greu.
Està una mica malament, però bé, ens podem agir manar en aquest cas.
I aquest masterclass en futbol, de sobte, Maria, d'on t'has sortit?
Jo, que tinc cops amagats.
Bé, i doncs
ens veiem la setmana que ve.
Doncs continuem parlant d'esports,
bé, de futbol, bé,
d'anàstic, però aquest cop
veureu mirant a la gran pantalla.
Dijous, 6 de la tarda.
El tren arrenca a Tarragona Ràdio.
Hola, compi Maria.
Hola, compi Joan.
Hola, compi Marc.
Hola, què tal?
Com anem? Bé, i això dels compis
ho trauràs algun dia o què?
Estem de teletubbies, una mica tots.
Pinky Winky, Dipsy i la pesca.
L'educació aquesta.
Bé, ja que avui us veig molt inspirats esportivament.
Fa por al món, sí.
I avui a la secció de cine també, evidentment,
parlarem de futbol, però no comentarem
si el Nàstic pujarà a primera. Que sí.
Ni si el Barça guanyarà el Champions. Que també.
Ni si el Madrid farà... Home, el Madrid
potser que el deixem, no? Sí, vale.
quasi que no toquem el tema, que està una mica delicat.
Avui, Ricardo, que per cert,
hem de dir que tenim un merengue al tren, eh?
Ja està, aquí ho deixo.
Doncs és això, que avui parlarem una mica de futbol,
però de futbol al cinema.
I tot i que...
És que jo no sé quina gràcia té això
de veure uns homenots corrents darrere una pilota.
Home, Marc, a veure.
Bueno, sí, a veure, uns homenots musculosos,
amb pantalons curts i tot suats,
rotllo festival i camisetes mojades,
però és que a mi això no m'atrau gaire.
Ens ho han preguntat moltes dones, eh, això també, però bé.
Però és que el futbol és espectàculo.
No ho sé, David, hi ha coses que no tenen explicació.
L'altre dia, el Joan ja comentava
que hi havia similituds entre els romans i el futbol,
però em sembla que són els grecs
els que dominaven més el tema.
Doncs, si et dic la veritat, Marc, no en tinc ni idea,
però deixem-nos estallar d'històries
i comencem d'una vegada a fer un repàs de films futbolístics.
Comencem amb produccions espanyoles.
Del director David Serrano,
para de El otro lado de la cama
i de Los dos lados de la cama,
tenim potser la comèdia futbolística espanyola
per excel·lència, Dies de futbol.
Qui no l'ha vist, a veure?
Dies de futbol va estar nominada Cincoias el 2004
i és que comptava amb un repartiment prova.
Alberto Sanjuan, Ernesto Alterio, Natalia Barbeque
o Pere Ponce són alguns dels actors
que donaven aquesta xispilla d'humor
que els caracteritza.
Ei, Marc, però un poquitó, por favor, eh?
Perquè va ser Fernando Tejero,
el famós Emilio, de Aquí no hay quien viva,
que es va endur al Goya el millor actor revelació.
I per qui no l'hagi vist, l'expliquem.
Jo no l'he vist mai, Marc.
Aquí no hay quien viva, no l'he vist mai.
Home, David, em referia a Dies de Futbol.
Ah, vale, vale, tira, tira.
David, com talles el rotllo, eh, tio?
Doncs això, que per a aquells que no hagin vist
aquesta gran comèdia,
explicarem que Jorge, interpretat per l'actor Alberto Sanjuan,
té 30 anys i pensa que la seva vida
i la dels seus amics no pot empitjorar.
Ell vol ajudar a superar les múltiples crisis
que pateixen els seus desgraciats amics.
I per això no se li curre res més
que crear un equip de futbol cert
per pujar-los la moral
i que per així puguin guanyar alguna cosa a la seva vida.
Encara que sigui marcant gols, no?
Sí.
El director David Serrano
està preparant una altra comèdia
amb la col·laboració d'Alberto Sanjuan.
El film s'anomenarà Dies de Cine,
digue-li original.
Joder, con Dies d'Esto, Dies de Aquello.
Suposo que li va funcionar
amb el títol de Dies de Futbol
i ara repetimos.
Però perdonem, perquè les pel·lícules també, no?
Home, jo la veritat és que,
si et dic la veritat,
jo, Marc, vaig viure bastant, eh,
amb Dies de Futbol.
I també tenim un altre film futbolero,
Made in Spain,
el penalti més largo del mundo.
Roberto Santiago va dirigir el 2005 aquesta comèdia.
L'actor Fernando Tejero
va tornar a provar sort en un camp de futbol.
Aquest cop, de porter protagonista,
però sense tant d'èxit com a Dies de Futbol.
És una altra pel·lícula
on els personatges són tots una colla de perdedors,
que això sembla que funcioni.
Però la crítica no la deixa gaire bé,
ja que és bastant fluixeta,
no té moments estelars d'humor
i està massa centrada en la figura de Fernando Tejero,
que és bo, però potser no tant, no?
En poques paraules direm que el film ens parla de Fernando,
porter suplent d'un equip de futbol de tercera regional.
En tota la temporada no ha jugat cap minut,
però les circumstàncies fan que ocupi la porteria
en un moment clau per l'equip.
Si parla el penalti final, l'equip pujarà de categoria,
però uns radicals provoquen que s'aplaci el partit.
I durant una setmana,
Tejero es converteix en el centre d'atenció de tot el poble
i tots els seus desitjos es fan realitat.
Bueno, per amargia que al final dirà si l'atura o no el penalt, eh?
En aquestes pel·lis només surten gent de barri,
sense ambicions i amb una muntanya de gràcies al darrere.
Home, no crec que un futbolista forrat
amb tres cases a cada país
sigui un personatge prou bo per fer una pel·li, no?
És com si, jo què sé,
com si Ronaldo fes una pel·li del rotllo de
els diners no donen la felicitat.
Com que no, no?
Ara que parles d'aquest home,
saps que el Madrid té pel·li pròpia?
Sí, una que em sembla que es titula
Real, la pel·lícula.
Fa una mica de por, eh?
Ei, ei, para, que això és una broma, no?
Que està el Ricardo Escontroso, que jo em anego
a seguir la secció amb l'Himna de Madrid de fons, eh?
Que un té uns principis, eh?
Fem-lo fora!
Jo tinc uns principis, a veure.
Després es defendrà, ja, esperem.
Vale, vale, però, sisplau, canviem la cinto.
Vale, millor així, eh, Albert? Gràcies.
Bueno, què anàvem?
Real, la pel·lícula va ser dirigida per Borja Manso
i la va rodar a Nova York, a Caracas, a Japó, a Senegal,
vamos, a tot arreu menys a Madrid.
Amb algun pla general de l'estadi tindrà, no?
I és que es tracta d'una història de cinc vides
en diferents continents que comparteixen una mateixa passió,
el Real Madrid.
A la web oficial diuen que
la pel·lícula és una combinació de ficció i realitat.
suposo que ficció ho diuen per la pel·li
i realitat per lo del Real, no?, del Real Madrid.
Però atenció, perquè afegeixen.
És la primera pel·lícula oficial en la història del Real Madrid.
I tu et preguntes, la primera?
Que en volen fer més?
Xungo, eh?
No, home, no, no fotem.
No fotem el que...
Jo crec que el que ha de fer el Madrid
és deixar-se tanta pel·li,
perquè no és lo mismo jugar en el cine
que jugar de cine, com fa el Barça, vallà.
Entre els actors, si m'han barrejat
com a quien no quiera la cosa,
tota la plantilla.
Que si Roberto Carro por aquí,
que si Raül por allà,
que si el senyor Beckham, etc.
Eh, Marc, el Beckham aquest ja és una estrella, eh?
Home, ja fa temps que diuen que la toca bastant bé, no?
Sí, home, però jo em refereixo a una estrella de cine,
perquè, joder, ja porta unes quantes pel·lis fetes, eh?
Sí, i en una apareix el seu nom al títol.
Suposo que la coneixeu, la de
Quiero ser como Beckham.
Ah, sí, i tu saps qui surt en aquesta pel·li, o no?
El Beckham, no?
Joder, clar, Marc, però tot i que en persona
quasi que no surt.
Però jo em referia a un altre actor,
bueno, millor dit actriu,
la Keira Natalie.
Ah, està bé.
Què et passa?
Ja no som amics.
Ja t'ho explicaré.
Però què dius?
Bueno, és igual, seguim, va.
Quiero ser como Beckham és un film anglès
sobre dues noies adolescents
obsessionades amb el futbol.
Una d'elles és la ja no amiga del Marc,
Keira Natalie.
Ah, sí?
Doncs el Beckham, aquest,
que també ha aparegut en una pel·li
que es diu Gol, amb exclamació,
que vol dir gol en anglès.
Molt hàbil, eh, Marc?
Molt hàbil.
Jo em limito a traduir.
Bueno, que sapigueu que Beckham treballa molt dur.
Joan, tranquil.
El que deia, que Beckham treballa molt dur.
Ja ha gravat la segona part de Gol,
amb exclamació, també,
i també tenen previst fer un Gol 3,
amb exclamació, també, suposo, vaja.
Quasi res.
I va, acabem ja amb tanta publicitat gratuïta del Madrid
i passem a la recomanació setmanal.
Avui us presentem una pel·lícula
on el prota fa un triatló,
que si juga a ping-pong,
a futbol americà,
que si nada...
I bé, el més important,
també corre.
I d'aquí, la frase aquella de
Corre, Forrest, corre!
La pel·li suposo que ja la sabreu.
És Forrest Gump, tot un clàssic.
El 1994, Robert Zemeckis va dirigir a Tom Hanks
en aquesta pel·lícula guanyadora de sis Òscars.
Forrest Gump és un noi una mica diferent
que arriba a convertir-se en un heroi
durant la Guerra de Vietnam.
Gràcies a la seva persistència i bondat,
aconsegueix una gran fortuna i popularitat.
Fins i tot,
arriba a relacionar-se
amb les altres esferes socials
i polítiques del país.
De la pel·li recordareu frases
tan célebres com
La meva mare sempre deia
que la vida és com una caixa de bombons.
Mai saps el que et pots trobar.
O, per exemple, també
Corre, Forrest, corre!
I la mítica
Me llamo Forrest.
Forrest Gump.
Jo, Marc, no la sé fer tan bé, ja ho veus, no?
Ei, però una d'aquestes frases
és un plagio-plagio.
Per què?
Home, David,
és una imitació d'aquella frase famosa
del mite del cine,
la gent 007
que deia
Me llamo Bond, James Bond.
Vale, Marc, però, a veure...
Mira, mira,
si analitzes l'estructura sintàctica
de la frase
Corre, Forrest, corre!
Descobreixes que la frase original
era
Me llamo Corre, Forrest, corre!
Però suposo que ho van canviar
perquè no sonés tan plagi.
Però ja veus,
has triomfat igual.
Marc, tu ja saps allò
que deia la mama Forrest, no?
No, David, no.
Allò de
que los tontos
son los que dicen tonterías.
No ho diràs per mi, no?
Què dius, home?
David, quants cops t'he dit
que no t'has de creure
tot el que surt a les pel·lis, tio!
Bueno, doncs nosaltres
ho matem aquí, em sembla.
Marxem ja,
que ve el Ricardinho Merengue
a fer la secció de tele.
El David volia acabar
amb l'himne del Barça,
però he canviat el guia.
Però què dius?
Això no és veritat, eh?
O sigui, de casa el del nàstic.
Que era broma, poma.
A veure, si guanya el Barça...
Com estem avui, eh?
Com estem avui?
Estan molt fics.
Estem del riure fàcil avui.
Pues eso,
que nos piramos.
Pues això,
que vagi molt bé
i ens veiem d'hi joc que ve.
Bé, gràcies,
compis, eh?
Adéu, compis.
I bé,
continuem parlant d'esports
amb la secció de tele.
Fins la setmana que ve.
Dijous,
6 de la tarda.
El tren arrenca
a Tarragona Ràdio.
Hola, Ricardo.
Què tal?
Primer una pregunta de tot.
Per què et diuen avui
Ricardinho merengue?
No ho sé.
Per què em diuen Ricardinho
per començar?
No, la pregunta seria
per què et diuen merengue.
Avui diria jo
que estic pillant massa,
no sé per què.
Jo si això del merengue no ho entenc.
Fem una pel·li.
Vale,
valtros feu ninotets,
que si còmics,
que si no sé què,
jo us critico.
No.
Sí o no?
Ja,
però del merengue,
per què t'ho diuen?
Per del merengue,
ja la s'ha deixat.
Ahà.
I això del real...
Què?
Què voleu?
Vinga.
Madrid.
Tu fes pregunta...
Per cert.
Bueno, va.
Quiero ser com a Beckham.
Està bé, no?
Però per què et diuen merengue?
Va, comences igual.
Va, comença amb la secció.
Bueno,
de què vinc a parlar avui?
D'esports, sí.
Sabeu que tothom diu
a la tele només fan futbol,
tot el dia futbol,
què ha passat amb el futbol?
Però no.
No és cert.
No hi ha gaires programes esportius.
El que passa,
que estan molt concentrats
al cap de setmana.
I sobretot,
és que tots els telenotícies
aquells tenen la seva secció d'esports
i vols que no,
això dona la sensació de païment.
Sobretot,
quan és el periodista JJ Santos
i nos vemos esta noche
en el primer toque,
en Onda Cero.
Molt passat.
Doncs bé,
després d'aquest aclariment,
si us sembla,
farem un petit repàs
pels programes esportius
més interessants
barra estranys,
això se m'ha apagat,
ho veieu l'altre,
molt?
De la gralla televisiva.
Això sí,
continuo amb la meva tònica
de no parlar de la sexta
fins que no es vegi
a Tarragona.
I mira que el canal
del Miriquito,
com que tenen els drets
del Mundial,
ja han començat a explotar-ho
i fan el programa
al Mundial com la sexta.
Això sí,
20 o 30 cops
per setmana allò.
Per omplir la gralla.
Sí, sí.
Doncs bé,
comencem,
si us sembla,
per un dels programes esportius
més veterans,
el gol a gol,
que porten antena
ni més ni menys
que 20 anys.
Però per si encara queda
algú que no sàpigui
de què va,
és un programa de 90 minuts
sobre l'actualitat
de la lliga de futbol
en especial atenció
als petits
d'un equip
d'aquest,
com es diu,
del Barça
i de l'Espanyol.
És broma,
només parlen del Barça.
És broma,
és broma,
com diria aquell.
I bueno,
ja sabeu,
imatges de les millors jugades,
anàlisis del partit,
tertúlies,
etcètera.
Tot conduït,
efectivament,
pel mític Lluís Canut.
Un tio
el que a l'edat
no ha respectat més.
No, no,
cert,
això és cert.
Només cal veure
quines ulleres
porten sempre.
Però és que a més
el tio no es cuida.
Les de fa 20 anys, ja.
Jo crec que les han anat
allò produint
i ha sortit això.
I és que a part
tampoc es cuida,
té unes barbes,
no sé,
feia o feia.
Doncs bé,
deixem el pintes Canut
per parlar
d'un altre personatge peculiar.
Els diumenges a la 2
fan el programa
El Rondo,
un programa presentat
per l'Urdes García Campos,
l'exfutbolista Kiko
i el morenito número 15
Kikeguas,
la persona més bronzellada
de la Terra.
Tot i això,
si us agrada el futbol,
aquest programa
és molt recomanable.
A Valtros dos us agrada,
no?
Doncs no el mireu.
Ens apassiona,
no veus quina cara
que s'estan fotent avui?
Sí, sí,
t'estàs allò partint.
Doncs bé,
fan el que tots,
és a dir,
resum de les millors jugades,
però a cada programa
conviden uns quants protagonistes
de l'actualitat futbolística.
A Valtros no us el recomano,
però a la gent
que té criteri,
sí.
Doncs bé,
si parlem d'esports,
hem de parlar
del partit de la setmana.
TV3,
la nostra Cits del Barça,
la seva Cits del Nàstic,
aprofita el partit
per tirar de programació esportiva.
Abans del partit
fan l'avantmarts,
programa previ.
Despillau?
Avantmarts?
Sí, sí,
aquí hi arribem.
Ens falta el Marc,
el traductor.
Que si no pilles
el nom del programa,
oi, escolta'm...
Qui ha dit
que no li agrada el futbol?
Encara et tallarem la secció, eh?
Bueno, talla el que vulgui.
Sí,
avui va de rotllo Barça,
no mola.
Doncs bé,
és un programa previ
que presenten Xavi Torres
i Pitch Alonso,
on s'analitzen les alineacions.
Es donen les últimes informacions
dels dos equips
i fan reportatges futbolístics.
Un tema,
només,
abans que em critiquis.
Si el programa...
No,
si el partit és el Barça,
el programa et dura moltíssim.
Si és de l'Espanyol,
mitjoreta i vinga,
cap a casa.
Si estàs picat
amb els col·laboradors del programa,
els conductors
no es fan responsable
de les opinions
i dels comentaris que facin.
Que no, que no.
Són bona gent.
T'arregles com els del cine
i ja te clares.
Són bona gent.
Són raros,
però bona gent.
Doncs bé.
Raro o raro?
Doncs bé,
un cop acabat el partit,
TV3 torna a la càrrega
i fa el vestidor.
Espai presentat pels abans,
Xavi Torres i Pitch Alonso.
I la col·laboració de l'àrbitre
que no va pitar mai a primera,
Sergi Albert.
Un tio que després,
quan juga al Madrid,
sí que diu,
falta.
Això no és frec a frec,
és falta.
Deixem TV3
i parlem de 4.
El canal de los modernos
també fa un programa
d'esports diferent.
És el Maracana 06,
que presenta Paco González
i Carlos Latre.
Un programa diferent.
El plató és com un gran estadi
on hi caben 100 persones
a les grades,
i els continguts...
Això no fa gràcia, Joan.
És igual,
però és que m'ho estava imaginant.
D'acord.
Doncs bé,
els continguts combinen
el més polèmic,
espectacular,
i sorprenent
de la jornada lliga
amb les pàlides
de l'altre,
que cada programa
va disfressat
d'un dels seus personatges.
Què dius?
Si fas un programa
d'esports,
disfressa't d'algun futbolista
o això,
però no.
O de pilota, no?
Ell va a Doluceu.
Sí, de pilota.
Home, està rodonet el tio, eh?
Doncs bé, no,
el tio va de Bustamante,
Torrete,
Chinita, no?
No sé,
és moltes altres.
Sergi, no?
De folclòric, ja.
Sí.
Vale,
abans d'acabar
amb els programes
exclusivament futbolístics,
vull comentar dos més.
El primer és Futbol Ind,
que no és el joc de jugar, no?
Futbol Ind internacional,
que presenta Joan Valls
i que tracta
les principals lligues
de futbol internacional.
Si t'agrada el futbol,
t'agrada aquest programa, fijo.
I el segon
és el Planeta Grana,
el que fan a la tele de Tarragona
i presenta l'amic
Rafa González.
El programa visualment
és molt pobre,
però parla del que interessa.
Del Barça?
No.
De Tarragona
i del Nàstic.
Això sí,
si els granes pujen
a primera divisió,
haurien de començar a pensar
en fitxar professionals
pel programa.
Doncs bé,
després de dedicar
quasi tota la secció
a programes de futbol,
ara us faré un ràssim
molt ràpid
de la resta
de programes esportius.
Tenim el Forat 18,
espai dedicat
al món del golf
i que presenta,
atenció,
Jordi L.P.
Us en recordeu,
aquest home?
Ara em diu un canoi.
Sí, sí,
me'n recordo.
Què dius?
Amb aquest presentador...
Té una archiconadura
cançó, no?
També.
És el que és Jordi L.P.
no ho tinc entre els meus discos,
aquest no està.
No, no, no.
Doncs bé,
Maria,
torna.
Sí, torna.
Vuelve.
Ja està.
A veure,
com deia,
és normal amb aquest presentador
que hagin de fitxar una tia,
la jugadora professional,
perquè si no ja em diràs
què et pot ensenyar el Jordi L.P.
Un altre programa clàssic
del Canal 33
és NBA Total,
que presenta Jordi Rubirosa.
Jo sóc bastant fan d'aquest programa,
i sobretot el tio,
que és molt llest,
fa el seu programet a mitjoreta,
repassant el més destacat
dels partits de l'NBA,
amb especial atenció
al Pau Gasol.
Però és que a més,
el tio es curro en reportatges
d'aquells
m'agafo l'avió.
En vaig a Los Ángeles
a veure els Lakers...
No ho sé,
està bé, no?,
aquest curro.
Què se n'ha fet,
d'aquell del bàsquet?
Mània.
Aquest...
entén d'evolució.
Sí.
I ja per acabar
aquesta secció de tele tan esportiva,
us he de parlar
d'un dels programes més mítics
de televisió de Catalunya,
Motor a Font.
Se sona a la Cinto, ja o no?
Sí.
Que gran aquest, eh?
Va començar a metre,
no t'ho perdis,
al març de 1988,
i és el programa especialitzat
més veterà de tot l'estat.
No sé, té temps, aquest.
Jo diria que s'ha convertit
en un referent
per a tots aquells
als que els agrada el motor,
ja sabeu.
Fórmula 1,
motociclisme,
ràlis, trial...
Segur que l'Onso el mirava de petit.
Jo, per això, Ricardo,
em sembla que t'estàs deixant
els dos esports
que més practica la gent, eh?
A veure.
el punching of the sofa
i el zapping.
Què, avui, què?
Tot s'ha...
pel xaval del Madrid?
No, que està volviendo.
Que raro, que raro.
Que està tornant.
Després m'expliques
què és el punching.
Fixeu-vos en l'esforç
que estic fent ara.
Després de totes les crítiques
del David,
que m'està...
On està el David?
Per aquí.
I per què t'hi ha un merengue, Ricardo?
És que això
ho fica al carnet.
El DNI ho fica.
Merengue, per què?
I s'explica.
Bueno, pel que no sàpiguin
què és això,
us en recordeu
força Barça d'Alfons Arús.
Jo me'n recordo dels frics.
Soc del Madrid.
En aquella època
ja era del Madrid.
Quan Alfons Arús tenia cabell.
Quan tenia cabell.
I era...
Aquest programa és mític
sobretot pels personatges
que feien.
Us en recordeu
del nuñito de la calçada.
El Carlo Jesús.
El Carlo Jesús.
Aquest és de l'Atac, però.
Però sí, també.
El Cruyff.
El Lara de Sergi Mas
a l'Operse.
Era boníssim.
La Mairena,
la Carmen de Mairena.
Sí, tota aquesta
fricada de gent.
Per cert,
tenen records
des de la de Tito Nano.
Tito Nano.
Els erupes.
Sí, que
connectàvem el més allà
que dius
no sé quina relació
tenia amb el Força Barça,
però...
Eh, hola!
Digue'm.
Bueno.
Tornem.
Dos, allò,
característiques d'aquest programa.
El millor programa per mi
en qüestió
d'imitacions de personatges.
Dius,
fai el cordobès?
m'ha fotut un ensai mal al cap.
Molt crac, això.
Això és de...
No sé, hi ha nivell.
De crac.
El miraves o no, tu?
Sí.
Tens pinta.
Per això m'ha marcat,
per això m'ha marcat,
que no...
O sigui, em va entrar malament.
Va traumat.
Doncs bé,
jo em despedeixo aquí
fent aquest esforç
de parlar del Barça
i bé,
no sé si tornaré
després d'això.
Moltes gràcies,
merengue,
Ricardo.
I...
Ara, atenció,
perquè tindrem el tren
a...
Lluís César,
entrenador d'alnàstic.
El tren,
dijous de 6 a 7 de la tarda
a Tarragona Ràdio.
Doncs com us hem anunciat abans,
avui el tren
compta amb un convidat d'excepció.
Tenim a l'altre cantó
del fil telefònic,
Lluís César,
entrenador del Club Gimnàstic
de Tarragona.
Bona tarda, Lluís César.
Buenas tardes.
¿Qué tal?
¿Cómo ha anat la semana?
Ah, bien.
Bien.
Las semanas son mejores
cuando el equipo gana
que cuando el equipo pierde,
evidentemente,
¿no?
Pero ya es algo
por lo que hay que pasar
y afrontar, ¿no?
Las victorias
cuando se acaban,
se acaban.
Y cuando se acaban,
pues se acaban también.
Bueno,
hay un margen de puntos
relativamente cómodo,
¿no?
Hombre,
relativamente.
A mí me parece muy grande
el margen que tenemos,
¿no?
Sin haber conseguido nada,
consciente de que los puntos
que tenemos en clasificación
no llegan para asumir
la primera división.
Pero, por Dios,
no me cambio por nada del mundo,
por Lorca ni por el Levante.
Y una curiosidad,
Luis César,
¿qué les dice a los jugadores
antes de empezar un partido?
Bueno,
yo antes de empezar un partido
recuerdo algún aspecto del juego,
¿no?
No hay mucho discurso.
Soy un entrenador
que llega a los partidos,
digo quién va a jugar,
ya está todo hablado,
todo entrenado,
todo sabido.
Y antes de ser al campo
pues recuerdo
pues alguna consigna,
¿no?
Pues hablando de algún aspecto
que hayamos hablado
de la semana
y en función del rival
y en función de lo que busquemos,
pues lo recuerdo nada más,
pero no un discurso
antes de los partidos.
¿Suerte alguna vez
o tampoco?
Suerte,
bueno,
no muchas veces,
la verdad es que
lo de ser suerte
es más tópico
que,
no sé,
algo que real,
o sea,
suerte,
sí,
suerte,
pero no voy
de uno en uno
diciéndole,
pues eso,
¿no?
¿Qué fue lo que le pasó,
lo primero que le pasó
a Luis César
cuando,
la primera vez
que pisa a Tarragona,
que llega a Tarragona?
Bueno,
pues cuando uno aterriza
en un sitio nuevo,
es todo nuevo
para uno,
la verdad es que
vienes de un lugar
a mil kilómetros
y es diferente,
es diferente todo,
tu forma de vivir,
tus hábitos,
todo es nuevo para uno,
y está un poco
a la expectativa
y alerta
a lo que ocurre alrededor,
y la verdad
es que es una experiencia
agradable,
me he venido a una ciudad,
he tenido mucha suerte,
he acertado con el sitio,
me va todo bien,
y el día que tomé la decisión,
la verdad,
ha sido y va a ser
para siempre
un día importante
en mi vida,
porque realmente
he aterrizado
en un lugar
espléndido
que me ha tratado
muy bien
y profesionalmente
pues me ha ido
de coña,
porque hablando
de la ciudad de Tarragona,
¿qué está aportando usted
a la ciudad de Tarragona
y al revés,
¿qué ha aportado
la ciudad de Tarragona
a Luis Tésar?
Bueno,
yo la ciudad de Tarragona,
yo la ciudad de Tarragona,
no sé,
yo la aporto a mi equipo,
mi trabajo,
mi esfuerzo
y mi cerebro,
es lo que le puedo aportar
a mi club,
y la ciudad de Tarragona
me ha aportado
muchas cosas,
la ciudad de Tarragona
y la ciudad de Tarragona
me han aportado
pues gran parte
del poco prestigio
que tengo,
la verdad es que
estoy encantado
de estar aquí
por lo que
me ha pasado
en estos prácticamente
dos años,
la verdad es que
estoy en una situación
que lo hubiese soñado
el día 7 de julio
del 2004
cuando firmé.
Luis,
desde dentro del club,
bueno,
a veces desde fuera
pues la percepción
puede ser ligeramente diferente,
pero desde dentro del club
realmente se tiene
la misma percepción
de la que tienen
los aficionados
fuera en la calle
de que este ascenso
puede ser posible
o por el contrario
crees que
como diríamos en catalán
que se han fet volar
colombs abans d'hora,
se había que hacer
un poco castigos en el aire.
No,
absoluto,
no hay que hacer
ningún castillo en el aire,
o sea,
realmente
en la ciudad de Tarragona
faltan seis jornadas
para acabar la liga
y tiene cinco puntos
sin golaveras
con respecto
a sus perseguidores,
¿no?
Yo creo que es una ventaja
y lo he dicho hoy
publicamente
en mi rueda de prensa,
es una ventaja
que nunca ha tenido
el Nasti
en los últimos años,
¿no?
Realmente
hay que atravesar
esos seis partidos,
hay que recorrer
esas seis semanas
de incertidumbre
y lo que queremos
es llegar a la meta
pues con alguna jornada
de antelación.
Realmente,
yo no sé,
hay que mirar
la liga del año pasado,
cómo estábamos
hace seis jornadas,
la anterior,
la anterior,
la anterior
y así
veremos cómo estaba
en el Nasti
faltando seis jornadas
y consiguió objetivos,
¿no?
Entonces,
pues este año
nosotros estamos
a punto de conseguirlo,
tenemos que sufrirlo mucho
pero estamos en una situación
que el Nasti
no estaba
en los últimos años.
Como mínimo
hay esperanza,
¿verdad?
De cara a...
No,
hay esperanza,
no,
no hay esperanza,
esperanza toda.
La verdad es que
estamos muy cerca,
estamos en una situación
privilegiada
y yo estoy seguro
de que lo vamos a conseguir.
Porque Luis,
¿habría alguna distinción
entre el fútbol mediterráneo
y la práctica
del fútbol atlántico?
Bueno,
yo creo que
lo que hay diferencia
es en el comportamiento
y la conducta
de los futbolistas
en función
de sus orígenes,
¿no?
O sea,
entrenar a un gallego
es distinto
que entrenar a un andaluz,
entrenar a un vasco
es diferente
de entrenar a un catalán,
¿no?
O sea,
hay de todo
en todos los sitios,
pero la...
digamos que
si hacemos
un examen
y hacemos...
tratamos de controlar
el futbolista
tipo vasco,
el futbolista
tipo catalán,
el futbolista
tipo andaluz,
gallego,
extremeño,
realmente tienen
conceptos,
conceptos distintos
de lo que es
el fútbol
y la profesionalidad
en el fútbol.
Para terminar,
te vamos a someter
a un pequeño test,
a ver si te mojas
un poquito
y nos ayudas.
no te haremos
escoger entre
Tarragona
y el ferrol,
pero sí que nos tendrías
que escoger
entre las dos alternativas
que te vamos a proponer.
Sí.
¿Vale?
¿Qué te quedas?
¿Con un Ribeiro
o con un Priorat?
No con ninguno.
¿No bebes?
Sí,
pero me quedo con Rioja,
pero no me lo has propuesto.
Vale,
esa es la opción
de otros.
Bueno,
empezamos antes bien,
ya es para...
No sabe,
no contesta.
Para terminarlo.
Bueno,
si empezamos por la bebida,
seguimos con la comida.
¿Qué prefieres,
pulpo a la gallega
o escudella catalana?
Pulpo a la gallega.
Sin duda.
¿Postre,
torta de Santiago
o crema catalana?
Crema catalana.
Bueno,
muy diplomático,
¿eh?
No,
no,
la odio,
la torta de Santiago
la odio.
O sea,
no,
no soy diplomático,
pero yo diplomacia
tengo poca,
te lo puedo asegurar.
Pues nos quedamos con un rioja,
un pulpo a la gallega
y una crema catalana,
un poco de todo.
Buen menú.
Muy bien,
muy buen menú,
yo creo de gran calidad.
Pues ya antes de acabar,
¿animados ya para el partido
del próximo domingo?
Por supuesto que sí,
estamos conscientes
de que el domingo
tenemos un partido
muy importante,
que nos puede meter,
no definitivamente,
pero con casi
con toda seguridad
en primera división.
Sabemos que tenemos
que trabajar mucho y bien
el domingo para vencer,
sabemos que tenemos
que sufrir también mucho
para lanzar a la Almería
y estamos,
deseosos de enfrentarnos,
estamos en una batalla preciosa
desde hace unos meses,
una batalla que nos puede dar
que Nascida de Tarragona
y Sudcella militen
en primera división
el año que viene
y estamos,
ya te digo,
en una situación de ensueño
que yo hace tres semanas
pues firmaba estar
como estamos hoy.
No hace tres meses,
hace tres semanas
yo firmaba estar
como estamos hoy,
en esta posición de privilegio.
Luis,
ojalá pronto todos
podamos celebrar
este ascenso.
Gracias por haber citado
nuestra invitación.
No hay de qué.
Y hasta luego.
Hasta otro día.
Buenas tardes.
Y después de entrevistar
Luis César,
entrenador de en Lasti,
passem ya a la sección musical.
Buenas tardes a tothom.
Atenció,
que s'escapa
per la banda Mariali.
Passa la pilota a Joan.
Joan per David,
toca de cap per Blai,
rebota la defensa
i gol,
gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol de Raquel.
Bona tarda.
Va, Iagularro,
que t'has marcat,
i Raquel.
Comencem animats, eh?
Aquesta secció.
Comencem molt animats.
És que les dones també sabem jugar a futbol, Blai.
Home, jo he dit que no m'aguem, eh?
I jo sí que hi ha dones que saben
de futbol com els homes, eh?
Fins i tot,
un dels futbolistes més importants
i influents de la història
tenia nom de dona.
Nom de dona?
No hi bé, eh?
Per on vas, Blai?
A què et refereixes?
Al Guti?
No, al Guti...
Al Guti més aviat
per l'aparença i el caràcter, no?
Vale, doncs, no sé.
És una mica metrosexual, no?
Però a veure,
què és aquest jugador tan influent
amb nom de dona?
A veure, un jugador amb nom de dona
i de mare a la vegada?
No, Blai.
Què?
Home, Raquel.
És que no sé gaire de futbol.
Raquel.
Raquel, home.
Què?
Mare dona, Raquel, mare dona.
Que dolent, Blai, eh?
Hem de dir que l'humor de la secció
està en crisi.
Home, no crec que n'hi hagi per tant, eh?
Només he volgut introduir
la figura de Maradona
d'una manera graciosa.
Aquesta cançó que sentim de fons
és de Mano Negra
i és que Manu Chao
és un fan d'aquest mag de la pilota, eh?
Doncs aquest no és l'únic homenatge
a Diego Maradona
perquè el seu amic Andrés Calamaro
li va dedicar una cançó
que podem trobar
el genial doble disc
d'onestida brutal.
Maradona
no és una persona cualquiera.
És tan entranyable i divertida
aquesta cançó
que cada vegada que la sento
se'm dibuixa una rialla a la cara.
Que bonic.
I és que si Maradona
és 10 del futbol argentí
i gairebé mundial
per mi Andrés Calamaro
és més o menys el mateix amb la música.
Doncs el mateix disc
Maradona canta
en un tema que es diu
Hacer el tonto.
Antes que se me acabe el tiempo
No fa tan malament, eh?
Per cert, saps que...
Bé, ja fa temps
vaig somiar amb Maradona
però és un somni
que em va marcar, eh?
Ah, sí?
I què vas somiar, Blay?
Doncs mira, jo estava tan tranquil
al cotxe amb no sé qui
i rebia un missatge
que posava Maradona mòbil
i em proposava
d'anar a fer un partit
amb els amics.
Maradona mòbil.
Sí.
I el de casa
també el tenies tu?
No, no, posava a Maradona el mòbil
i jo rebia el missatge
i em deia per fer un partit
amb els amics allà
I anaves...
El meu equip contra
l'esflexió argentina.
El teu equip?
Quin és el teu equip?
La farmacia Benavent
de Vilanova i les altres.
Ué, i anaves a jugar-hi o què?
Guanyava?
No, perquè abans d'anar a jugar
em despertava.
Ah, que dèiem.
I va ser una putada
i jo em moria de ganes de jugar, eh?
No hi ha cap gràcia.
No, imagina allà a jugar contra...
Hauries pogut dir que havies jugat
contra Maradona.
Això no ho pot dir ningú.
No, no.
I més, jo no me l'imagino, eh?
El Maradona corrent
allà en un camp de futbol
ni que sigui contra uns aficionats
com nosaltres
no me l'imagino.
No, jo tampoc.
Millor que es dediqui
a presentar lead shows televisius, no?
Sí, sí.
Millor que sí.
I l'estre argentí
que sí que està en forma
és el Juan Román Riquelme.
Qui, tot i el penal fallat
de semis contra l'Arsen
a la Marvilla Real,
el Riquelme es per fila
com un dels cracs
d'aquest Mundial 2006.
i als Estopa
li han fet una mena de cançó
en la qual expressen
la seva admiració
cap a l'ídolo argentí.
Viene de la bombonera
Bombonera, nena
Bombonera
Bombonera, nena
Bombonera
Bombonera, nena
Viene de la bombonera
Un pase de la chistera
Bombonera
No le pidas una carrera
Repartía el juego
por las bandas
I el Riquelme
no és l'únic jugador actual
que té el seu particular
homenatge en forma de cançó.
El crac camaronés
de Futbol Club Barcelona
Samuel Letó
també va ser homenatjat
pel grup La Granja
quan jugava al Mallorca
però en aquest cas
el que fan
és comparar el joc de to
amb una noia
que els agrada.
És que Letó
és un tio molt peculiar
i jo si tingués un grup
segur que li dedicaria
una cançó també
a ell i al Puyol.
i tota l'afició
no supo
des de que llego
de lliure
de lliure
en el cumpleaños
i els grups
índia-espanyols
també són bastant futboleros.
En aquest tema
La Costa Brava
fa una paròdia
dels muntatges
dels entranyables
aniversaris
de Nor Ronaldo.
És que l'alia molt
cada vegada
que organitza un aniversari
o una boda
El Gordito.
I parlant de Ronaldo
del Madrid
i d'indis
que hi hagi independents
no d'indis
de bo bo bo
em ve al cap
un tema
de los planetas
el artista madridista.
I com que entendre
una lletra
de los planetas
és més difícil
que saltar
uns xampinyons
de genoll
sense aplastar-los
avançarem
que es tracta
d'una cançó
contra el Real Madrid
on diu
que sempre comptaven
amb el suport
i el carinyo
dels àrbits.
Ara,
s'ha de dir
que és del 2002
quan l'imperi galàctic
estava en la seva
època daurada
quan el Madrid
va eliminar el Barça
de les semis
de la Champions
i quina sort
que les coses
s'hagin posat
al seu lloc
per fi
i que em perdoni
el madridista
de la casa
el Ricardo.
Va, deixem-nos
de rivalitats
Barça-Madrid
i parlem de samba.
Oh, Ronaldinho,
Romario,
Rivaldo,
Roberto,
Carlos,
Ronaldo,
de Robinho.
Quin art
els peus
que tenen
aquests brasilers.
I qui no recorda
aquell anunci
de Nike
de l'aeroport
on sortien fent
meravellismes
i jugades
extraordinàries
amb la pilota
que a mi
m'emocionen tant.
Oh,
quins records,
quins records,
un tome sí
que em van emocionar.
Pocs anuncis
en van marcar tant
i el tema
de l'anunci
que va donar
la volta al món
és obra de
Sergio Mendes
i el seu grup
Brasil 66.
Samba,
estar animado
que no és
Samba.

inventat per l'afició
del Càdiz
que ara canta tothom
a tots els llocs.
Ara ho sento, Raquel,
per donar-li subjectivitat
a la secció
però volia escoltar
aquest himne.
Val,
t'ho deixo ficar
però perquè la cançó
m'agrada molt,
eh?
Que si no...
doncs això,
aprofito per invocar
la Verge Moraneta
per excel·lència,
estigui on estiguis
perquè puguem sentir
aquesta cançó
dimecres que ve a París
i si no és molt d'amenaç
senyoreta Moraneta
que també la sentim
al nou estadi
d'aquí a algunes setmanes.
Doncs ja està dit,
a veure si l'escoltem
dos cops
en els pròxims dies.
i per acabar la secció
voldríem retre un petit homenatge
a Bob Marley.
Justament avui,
fa 25 anys que va morir
i la causa de la seva mort
també té relació amb el futbol.
Els metges li van diagnosticar
un mel anoma al dic gros d'un peu,
fruit d'una lesió malcurada
que s'havia fet jugant a futbol
i el càncer se li va estendre
per tot el cos
i tal dia com avui
va dir adéu al món
i va deixar moltes coses
i molts projectes per fer.
I d'aquesta manera tan trista
ens despedim avui.
I abans d'això
vull dir que la cançó
al final del programa
la posa el Ricardo
i és
Rant to the Hills
d'Iron Maiden.
Doncs gràcies Raquel,
gràcies Blai
per aquests continguts
ple de futbol, no?
És monotemàtic, això.
Jo em sembla
que al pròxim programa
el podrem dedicar
a l'esgrima,
aquest gran esport.
O el parxís.
O el parxís, per exemple.
Faria bastant bé.
Bé, doncs continuem amb el tren
i ho fem amb l'escent
cultural de cada setmana.
El tren, dijous de 6 a 7
de la tarda
a Tarragona Ràdio.
I passem ja
a la recta final
del programa
amb l'agenda cultural.
Hola Marta.
Hola, què tal?
Bona tarda.
Bueno, aquesta setmana
us porto tres plats fortets.
Per què?
Doncs perquè jo no sé
si valtres heu tingut
mai la genial
o mala idea
de mirar mai
l'agenda de l'estudiant
ara a final del curs.
L'hem tingut, l'hem tingut.
Doncs jo l'he mirat
i com que no m'ha agradat
el que hi he vist
he pensat que per animar
a tots els estudiants
recomanarem un concert,
un espectacle
i un programa.
No us espanteu
perquè no li prendréu
la secció de tele
al Ricardo
o Ricardinho Merengue
com vosaltres li dieu
perquè el programa
és radiofònic.
Comencem.
El concert.
Dia i hora
dissabte a les 11 de la nit
lloc
a la sala 0
us ho expliquem.
El grup Sabadelleng Rauxa
ha actuat a Tarragona
amb motiu de la presentació
del seu únic treball
S'ha acabat el seny
del 2005
produït per Joan Garriga
ex-Dus Minguet
i Marc Serrats
de Xerameco
després de la potent maqueta
de Resopó
de la que van vendre
més de 1.500 còpies.
Tal com s'escolta
la rumba i l'alegria
són la base
i la clau de Rauxa
que maneix el seu so
amb gotes d'altres estils
com poden ser
el country
o l'habanera.
El concert d'aquest dissabte
ens presentaran
12 temes
cançons a majúscula
cantades en català
i castellà.
La jove formació
de 8 músics
va néixer el 2003
i ha realitzat
més de 60 concerts
per tot Catalunya
participant
en moltes festes majors
així que
no us ho perdeu
ja que ve de ben segur
omplirà la sala zero.
L'espectacle
Dia i hora
el pròxim dimecres
17 de maig
a les 10 de la nit
lloc
al Teatre Metropol
us ho expliquem
i com sempre
el tren acompanya
els actors més joves
i amb la mostra
de Teatre Jove
a Tarragona
per això
recomanem càsting
i us ho explico
La vida sol recórrer
mitjanament tranquil·la
sempre que el teu marit
no t'abandoni
per una de més jove
s'emporti la casa
i tots els béns
i et deixi
en una empresa
sense futur
que és freqüentada
pels individus
més pintorescos
del món
de l'espectacle
i la culpa
de tot
com no
el teu nom
i ja estava
m'estava esperant
bueno
amb candeletes
m'estava esperant
ja quan he vist
que parlaves
i si amb to
del pitjor
que et pot fer
el teu marit
i dic bueno
Joan Pilles
ara veia temps
que no em ficava
ara ja feia
dos programes
això és que ets
molt sensible
per això ho fa
càsting
és el cúmul
de circumstàncies
més catastròfiques
que poden succeir-te
quan comercies
amb l'espectacle
El taller de teatre
Sagrat Cor
ens porta a una creació
pròpia
amb aquesta comèdia
anomenada Càsting
que tot i tindre
un resum
una mica trist
ens farà riure molt
i finalment
l'últim acte
que us volíem
recomanar molt
especialment
des del tren
Tracte
sobre el nàstic
El programa
Dia i hora
El pròxim díuns
a les 10 de la nit
Lloc
A l'antiga audiència
Us ho expliquem
Tal com hem anat comentant
al llarg de tot el tren
us ofereix un acte
molt diferent
la transmissió en directe
del programa
Sempre Nàstic
Es podrà seguir
pels més forofos
del nàstic
i per la gent curiosa
a saber com funciona
des de dins
aquesta casa
Tarragona Ràdio
Des del passat mes de març
Tarragona Ràdio
fa un programa especial
dedicat a l'actualitat
del gimnàstic
Sota el lema genèric
Camí de primera
l'emissora ha ampliat
els espais diaris
i la cobertura informativa
durant els caps de setmana
El programa
Sempre Nàstic
que s'emet als dilluns
de les 8 del vespre
a les 10 de la nit
han llegat la campanya
per guardir
les finestres
i balcons
de la ciutat
amb les banderes
de suport a l'equip
Així que
si us animeu
podeu anar a veure
com es fa
el programa
a l'Audiència Nacional
Provincial
Perdó
I fins aquí
l'agenda de la setmana
la setmana que ve
més
Marta
ets del Nàstic?
No
Bueno
Era una puntualització
Sóc del Barça
Bueno
No és incompatible
perquè abans
és del Barça
no és incompatible
Bueno
Gràcies Marta
i fins la setmana que ve
Ara veiem quin racó de Tarragona
ens porta la Raquel
aquesta setmana
El racó d'aquesta setmana
no és gaire desconegut que diem
però almenys
per bé o per mal
no trencarem-la amb la línia general del programa
Escoltem-lo
Hola
Em dic Francis Xavier Amorós
i el meu racó preferit
és el Camp del Nàstic
perquè fem uns macroutellons
molt bonics
i després cantem
i animem
a l'equip de la ciutat
Ja veiem que el futbol i l'alcohol
van bastant lligats
sovint
però almenys tenim una alternativa
per visitar el Camp del Nàstic
sense haver d'anar a veure un partit
Deixem el racó
d'aquesta setmana aquí
i per fi
ara sí
el futbol
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
i doncs fins aquí el nostre temps d'avui
Abans d'acabar
però escoltem el tema
que avui ha escollit el Ricardo
Run to the Hills
d'Iron Maiden
I el tren d'aquesta setmana
ha estat possible
gràcies a David Oliete
Marc Blanco
Blay Mercè
Marta Castellà
Raquel Córcolés
Ricardo Latorre
i Albert Lijarcio
al control dels tècnics
i vies de sol
Bert Ballart
i Núria Gartanyà
a la coordinació
Marta Montegut
i rebar una salutació
de qui us ha acompanyat
la Maria Almenar
i el Joan López
Gràcies i fins la setmana que ve
He brought us pain
and misery
He killed our tribes
He killed our creed
He took our game
for his own need
We fought him hard
We fought him well
Out on the flames
We gave him help
But when it came
So much for cream
So will we end
Have a peace and free
Riding through those clouds
and barren wastes
Galloping hard on the flames
Chasing the redskins
back to their holes
Fighting them at their own game
Murder for freedom
to stab in the back
Women and children
are cowards attack
Run to the hills
Run to the hills
Run for your lives
Run to the hills
Run for your lives

Run to the hills
Run for your lives
Love your life
Aus of the hills
Run for your lives
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!