Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
Mientras el alba naciente
Primer día y primer diumenge
de octubre de 2006
desde Tarragona Radio
Ella me habló en la bahía
Habaneras desde el balcón
Si del mar tú foses las onadas
Yo embolvería hacia el rocal
Y esperar las teves abrazas
En escritxos de salán
I si fossis el mar blau
Yo volría ser la nau
Que navega el teu cos
Avapar-me como una manja en dos
Per què em ser malalt d'amor
Si tu no hi ets
Per què enyoro el teu besar
Si tu te'n vas
Per això i tal com més
Vull saber-te sempre al meu costat
Si del cel
Tu fossis les estrellas
Yo embolvería hacia la noche
Yo embolvería hacia la noche
Per poder lluvia a la noche
Per poder lluir-les
Per poder lluir-les molt més bellas
Dibuixades al meu costat
Dibuixades al meu pit
I si tu fossis galer
Jo em faria mariner
Per tenir ben a prop
El teu cor quan pofim ben de grà
Per què em ser malalt d'amor
Si tu no hi ets
Per què enyoro el teu besar
Si tu te'n vas
Per això i tal com més
Vull saber-te sempre al meu costat
Per què em ser malalt d'amor
Si tu no hi ets
Per què enyoro el teu besar
Si tu te'n vas
Per això i tal com més
Vull saber-te sempre al meu costat
Per això i tal com més
Vull saber-te
Vull saber-te
Vull saber-te
Al meu costat
De Carles Casanovas i Emilio Joanals
Porbo i Nina
Encantat, malalt d'amor
Des de Vizcaya, Inderra
Enregistrat fa deu anys
Ens acompanya amb el seu estil
Amb la flor del bohío
Noche de brujo
Noche callada
La luna brilla
La luna brilla bajo la sombra
De un fratanal
Y en el silencio
De las estil
Una guitarra triste
Que suspira
No digas a nadie
Mi flor del bohío
No digas a nadie
Mi flor del bohío
Mi flor del bohío
No digas a nadie
Te quiero, mi chaca
Te quiero, mi chaca
Ay, como a nadie
Quiero yo
Linda flor del bohío
Quien pudiera soñar
Y han prohibido los amaritos en el palmar
No digas a nadie
No digas a nadie
No digas a nadie
No digas a nadie
No digas a nadie
No digas a nadie
No digas a nadie
No digas a nadie
Mi flor del bohío
No digas a nadie
Mi flor del bohío
No digas a nadie
No digas a nadie
Que un beso tuyo
Me enloqueció
No digas a nadie
Mi flor del bohío
No digas a nadie
Mi flor del bohío
No digas a nadie
Mi flor del bohío
Te quiero, mi chaca
Ay, como a nadie
Quiero yo
Linda flor del bohío
Linda flor del egoíon, quien te adora soy yo.
Te han prohibido los camarindos en el palmar, te han prohibido los camarindos en el palmar.
D'un enregistrament en directe, escoltarem en primer lloc al Orfeo de Bermeo en la Habanera del Germán Cubans, Fernando y Eduardo Sánchez de Fuentes, tú.
El sol, el cielo azul, la flor amplíguen ya de todas sus flores, la reina eres tú.
La palma que en el bosque se crea que en ti, tu sueño arrulló, tu sueño arrulló.
Y te soñó la brisa al morir de la tarde, te despertó.
Puedo sagrado, guarda tu corazón, el claro cielo, su alegría te dio.
Puedo sagrado, guarda tu corazón.
Del claro cielo, su alegría te dio.
Y en tus miradas a reúrbida Dios, de tus ojos la noche y la luz, veo rayos del sol.
Del mateix anys de grabación, barca de mitjana canta de Carlos Casanovas y José Bastón, la rumba habanera, Lola la tabernera.
Ja de negra a nit, buscant això blu, entra a la taberna.
El vent i la pluja amb el malmenat, dies de tardor.
Marina és jove, tibat i fort, amb folar negre lligat al coi, el rodes soques, perdona vides i adulador.
Por Dios, Lola un vaso de ron, te cantaré una canción.
I mentre li canta una avenera amb la guitarra, ella mou el cul, balanceja els pits, giscla una rialla.
I mirant coqueta, pica l'ullet pel noi de Calella, cronxolant el cos, marcant el compàs d'aquella avenera.
El teu cos m'encena, el teu cos em pot, muleteta vella.
Jo t'estimaré fins a la fi del temps, si tu vols ser meva.
I la vella Lola, llença el davantar.
Manxa la cintura, balla amb sultura, el seu amant.
I com cada besta la tabernera encisadora,
Es tenen el galant, que com cada nit l'ha d'enamorar.
Amb la guitarra i un got de vi, cantarà alegre tota la nit.
Cançons de Cuba, cants de volantes i blau marí.
Corre, Lola, posa'm un got de vi, i vine a vermeo amb mi.
I mentre li canten una avenera amb la guitarra,
Ella mou el cul, balanceja els dits, gisclau de rialla.
I mirant coqueta, pica l'ullet pel noi de Calella,
Grunxolant el cos, marcant el compàs d'aquella avenera.
El teu cos m'encena, el teu cos em pos, moletet de vella.
Jo t'estimaré fins a la fi del temps, si tu vols ser meva.
I la vella, l'ola, llença el davantó.
Mans a la cintura, ballant sultura, pel seu amant.
Mans a la cintura, ballant sultura, pel seu amant.
També d'aquest mateix registre en directe,
el grup Bass Box Populi
es dedica del mexicà Manuel Maria Ponce
a l'orilla d'un palmar.
A l'orilla d'un palmar
llovía una joven bella
su boquita de coral
sus ojitos dos estrellas.
Al pasar le pregunté
que quién estaba con ella
y me respondió llorando
sola vivo en el palmar.
Soy huerfanita,
no tengo padre ni madre
ni un buen amigo
que me quiera consolar.
Solita pasó la vida
a la orilla del palmar
y solita voy y vengo
como las olas del mar.
El ron está casi.
Al pasar me pregunté
que quién estaba con ella
y me respondió llorando
sola vivo en el palmar.
Soy huerfanita,
y solita no tengo padre ni madre
ni un buen amigo
que me quiera consolar.
Solita pasó la vida
a la orilla del palmar
y solita voy y vengo
como las olas del mar.
Y solita voy y vengo
como las olas del mar.
¡Gracias, muchas gracias!
Jaume, Paul y Josep Bastons
son los autores de La Habanera
que canta Los Pirates
y está estreta del su último trabajo
enregistrado, titulado
Tal como Raja.
El título de La Habanera
Negro Abelardo.
Negro Abelardo.
Negro Abelardo.
Era fino al danero y gañardo
como un bergantín.
Como un bergantín.
Negro Abelardo.
Negro Abelardo.
Sesteaba, masjaba tabaco
y vivía feliz.
Vivía feliz.
Negro Abelardo.
Siempre estaba tranquilo
y risueño dejándose amar.
Dejándose amar.
Dejándose amar.
Trabajaba.
Trabajaba poquito y justito.
Trabajaba poquito y justito.
Negrito Abelardo.
No tenía sueño.
Trabajaba poquito y justito.
Trabajaba poquito y justito.
Trabajaba abelardo negrito.
Abelardo gentil.
Trabajaba.
Trabajaba.
Trabajaba.
Trabajaba.
Trabajaba.
Trabajaba.
Trabajaba.
Trabajaba.
Trabajaba.
Trabajaba.
Trabajaba.
Trabajaba.
Trabajaba.
y vivía feliz, vivía feliz, negro abelardo.
Siempre estaba tranquilo y risueño dejándose amar.
Pero un día negrito abelardo, llegó una negrita menunta y bonita.
La negrita menunta y bonita, el negrito abelardo me hizo derretir.
Pobre abelardo, trabajar de solazón, no en la marigua, por un poquito de amor.
Pobre abelardo, trabajar y trabajar, para que su negrita descanse junto al palmar.
Ya no eres fino, negro abelardo, negro abelardo.
Ya de tu barco, barco de fiestas, no eres capital.
Negro gallardo, es tu destino, es ganarte a ti como un catamán.
Como un catamán.
Negro abelardo, siempre estaba tranquilo y risueño dejándose amar.
Trabajaba poquito y justito, negrito abelardo, no tenía sueño.
Trabajaba poquito y justito, estaba tranquilo, mas daba tabaco.
Dues sabaneres de Ramon Carreras ens arriben tot seguit.
A la primera ens canta del seu registre de l'any 86, perdó, el grup Alba Marendins.
Marendins, l'amor se'n va, la barca et fa ben petita, són amor, vinc a remar.
La nina trista que trista, l'angoixa la fa sofrir.
L'espera es farà molt llarga, la vida sols per patir i la soledat amarga.
Després passaren molts anys, la noia ve prou que els comptava.
I entre plors i plors i planys, ella pacient l'esperava.
Però un dia posta de sol, el cor d'una vella salta i de la mà d'un bastó camina cap a la platja.
I allà lluny a volitzó, una barca que se tança i només porta un patró amb la cavallera blanca.
Ja la barata en terra salta, abatut pels anys del temps i porta per cada galta.
Són sols un vell i res més.
I agafa des de la mà cap a l'esgràcia se'n man.
La Mare de Déu li diu a la vella,
no la pròpia cau d'orella,
perquè plorà a estar.
Ja verrà ta terra salta,
ha batut pels anys del pes
i porta per cada galta
sols un mes i res més.
I agafa des de la mà
cap a les gràcies se'n van
i la Mare de Déu li diu a la vella,
no la pròpia cau d'orella,
perquè plorà a estar.
I la segona, de Ramon Carreras,
interpretada per mariners de Riera
i gravada en el 2001,
als Braus del Nord.
La barca encara és a port,
els pescadors són a la taverna,
entre ells es desitgen sort,
encara que pensin en la galerna.
les dones a casa cosen,
vèixen el braçol en amor a ballar,
totes tristes,
els fillets contemplen
i totes tremolen pensant en la mà.
del cantàbric valent,
les onades s'aixecen,
va bufant el puny i les marques no vénen,
i lluny a l'horitzó la primera ja es veu,
i set homes marxaran
i en torn en Déu,
i en torn en Déu.
i set homes marxaran
i en torn en Déu,
i en torn en Déu.
El cel ven serenat,
el mar estava talment en calma,
tot ell era ben tallat
per una barca lleugera i galana,
de sota i sense avisa,
arriba una plena i una altra després,
i la barca embesteix sense parar,
s'emporta de popa a set mariner.
Del cantàbric valent,
les onades s'aixecen,
va bufant el puny i les barques no vénen,
i lluny a l'horitzó la primera ja es veu,
i set homes marxaran
i en torn en Déu,
i en torn en Déu.
i set homes marxaran
i en torn en Déu,
i en torn en Déu.
i en torn en Déu.
Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
bañándonos...
Des de Tarragona a Ràdio,
Núria Cartanyà al control
i Xavier Perdina, que us parla.
Ens acomiadem fins al proper diumenge
a dos quarts de 10 del matí al programa
Habaneras desde el balcón.