Bona tarda a tothom i benvinguts a la quarta edició del Tren,
el programa que Tarragona Ràdio es mereix però que, per altra banda, mai faria.
I hem passat carnaval i cada cop tenim més a prop la primavera, sí home,
aquella estació de l'any en què tot sempre comença a fer caloreta,
els arbres floreixen i tothom està més alegre que mai.
Estació en la que no saps mai quina roba posat i és que és a mar de divertits.
Sabeu aquelles situacions de quan surts al carrer et trobes uns amb màniga curta,
els altres encara amb abric, això sí.
Per molts, l'arribada de la primavera es converteix en un autèntic suplici, no?
Perquè ja m'entendreu, els que sigueu com jo,
sinònim d'estornuts, tos, nas tapat, mocs, picos i urticàries diverses.
Gran època, la primavera, la sang altera, no?
I sobretot, bueno, pocs components femenins que tenim a l'equip
i a sobre ens foten el camp, no?
A què ve això ara?
Doncs vea que la nostra companya, la Maria, conductora del programa,
es troba a Madrid aquesta setmana i avui no podrà estar amb nosaltres, això sí.
La saludarem per telèfon per saber com es troba a Madrid,
si ens enyora des de Madrid,
si és solo Madrid, si tornarà de Madrid
i si aguanta estòicament la gent que viu a Madrid,
és a dir, els madrilenys.
Maria, bona tarda.
Hola, bona tarda, Joan.
Com va?
Doncs molt i molt bé.
Si teniu una experiència, realment,
em sembla que tornarem a Madrid i retornarem.
Et trobem a faltar.
Sí, jo també us trobo a faltar una mica, eh?
Dic, no sé com en podem fer,
però tots junts encara ho arrencarem.
Bueno, avui fa menys calor l'estudi.
Com?
Que fa menys calor l'estudi, som menys gent.
Fa menys calor, bueno.
Això és que em falta a mi el jersei gruixut per passar-ne més encara,
perquè de calor el que hem passat avui, eh?
Tal com deies, que ha arribat la primavera,
doncs aquí a Madrid també hem arribat als 20 graus.
Atenció.
Un lujazo, sol i playa, sort que no teniu mar.
Falta la platja, falta la platja,
aquesta senyora de Tarragona,
una cosa que no podem treure, però bé.
Maria.
Digues.
Tu mateixa, t'encarrego que comencis el programa.
Bé, doncs, tots aquests continguts ens haguem al tren, no?
No és la frase?
Sí, vindria a ser això.
Gràcies, Maria.
Vinga, ja us explicaré, ja us explicaré,
us faré una crònica detallada d'aquí a Madrid,
que, per cert, m'han dit si parlava portugués,
i dic no, és català, senyor, és català.
Això promet.
En veritat.
Fins la setmana que ve.
Fins ara, fins la setmana que ve.
Un petó.
Un petó.
Doncs, mentre les rodes xisclen i tot res,
perquè cap pneumàtica es punxi,
agafem velocitat i us presentem els vapors de la setmana.
Com cada setmana, farem un repàs a l'actualitat
des del punt de vista dels nostres particulars comentaristes avantatjats.
El reportatge d'avui va de cine, com tot el programa,
i si el reportatge va de cine,
qui millor que fer-lo que els nostres especialistes en cine?
La secció de televisió parlarem dels programes de cine a la petita pantalla.
Tot un món, una autèntica jungla de dinosaures,
més que res per la mitja d'edat dels protagonistes,
les persones que els presenten.
Avui, a la secció de música, com no podria ser d'altra manera,
bandes sonores de tots els temps.
I per acabar el programa, l'agenda cultural i un nou racó per descobrir.
Sense més preàmbuls, engeguem el tren.
Aquesta tarda no perdis el tren.
Señores, por favor, no se asusten.
Mi corazón se quema.
I donem pas al noticiari més seriós de la història de la Ràdio del Món Mundial.
La plataforma, però part alta, va anunciar que impediria el pas de la processó de Setmana Santa.
El portador de l'equip de govern, Joan Eregio,
llença un avís als veïns sobre el perill d'avui cotejar un esdeveniment tan important.
Tot i això, els armats de la ciutat ja han proposat un nou recorregut.
La processó passaria pels barris de Torreforta, Camp Clà i Sant Salvador,
on es disputaria el primer concurs de saetes i Can Tejondo de Tarragona.
La Guàrdia Urbana fa controls de velocitat a la ciutat.
El cos policial ha fet públic les zones i els dies on es duran a terme aquests controls.
Així doncs, ja ho sabeu.
Dimecres de 7 a 8 no correu per la via Augusta.
Dijous, no apreteu l'accelerador de 4 a 5 a la carretera de Sant Escreus
i el divendres es faran controls de velocitat de 10 a 12 al polígon francolí.
Pel que fa a la resta, el cel es manté despejat de radars i precipitacions en forma de multa.
Però ara que hi penso, aquests controls no eren sorpresa?
Diumenges celebraran diversos actes per commemorar el 120è aniversari del Nasti.
Coincidint amb el partit contra el Poli Agido,
el president Josep Maria Andreu ha declarat a la premsa que l'afició ha de rebentar el camp aquest cap de setmana.
Abans del partit es podran adquirir a les paradetes de l'estadi
coctels molotov, goma 2, dinamita i petars trueno.
El Futbol Club Barcelona es classifica pels vuitens de final de la Champions League.
José Mourinho, entrenador del Chelsea, culpa Messi de l'eliminació del seu equip per fer teatre al partit de nedar.
Els Oscars 2007 comencen ja a perfilar-se.
Leo Messi està nominat en la categoria de millor actor,
mentre que Mourinho traduirà a l'anglès totes les pel·lícules nominades a Parla No Anglesa.
I amb aquestes notícies ens queden a tots dos teladiaris en aquesta casa.
Anem doncs ara a endinsar-nos en el que serà el nostre reportatge i secció de cinema.
Avui, Oscars.
El tren a Tarragona Ràdio.
Hola, Joan, què tal?
Solet, no ho veus?
Sí, ja et veig.
Solo i trist.
Avui et veig una mica solo.
Però bé, per cert, escolta'm, no ens hem colat de secció, eh?
Sinó que aquesta setmana vam parlar amb l'Alberto i li vam dir que es prengués un descans,
que nosaltres ja ens encarregàvem del reportatge d'aquesta setmana.
No s'enrigueu del descans de l'Alberto, que a pobra el tenim convalescent, amb un bon cop al turmell, eh?
És veritat, una salutació des d'aquí.
I ja que feien els Oscars, vam dir...
I au, a Hollywood, que hi falta gent.
Però no et direm res més.
I ara mateix l'escoltem, perquè val la pena.
Però va, va, comencem la secció, que avui estem molt contents.
I és que després d'una setmana d'intensa activitat cinèfila, podem dir que...
Espera, espera, David, deixa'm-ho dir a mi, please.
Va, va, tot teu.
Podem dir que...
Blockback Mountain no s'ha emportat l'Òscar a millor pel·lícula.
Estàs content, eh, punyatero? Estàs content?
Però a veure, ara no us penseu, Joan, que ens alegrem que Ang Lee només s'hagin portat 3 de les 8 estatuetes a l'escoctava, eh?
No, no, no.
Ens alegrem simplement perquè l'Òscar se l'ha endut una gran pel·lícula que entrava en molts pocs pronòstics, Crash.
Ei, però tu saps quina putada és que no hagi guanyat Blockback Mountain?
Els milions de persones que hauran perdut la seva aposta?
Quin dinaral.
Per cert, ara que parles d'apostes, sabies que en algunes cases d'apostes podies apostar si l'actor o actriu guanyadors plorarien al recollir premi?
I no podies apostar a qui faria el discurs més llarg?
Doncs, doncs, possiblement.
Però bé, posem-nos en situació i fem una ràpida repassada el que va donar de si l'entrega de premis d'aquest any.
Bé, doncs, comencem el repàs de la cerimònia.
Hilary Swank, amb un preciós vestit negre, portava un generós escot.
Mentre que Naomi Watts va optar per una tonalitat més clara.
En canvi, Jessica Calde...
Para, para, para.
Cunyatero, què és?
Ets un George Ormani, eh?
Ja sé que, Joan, et mors de ganes de saber els modelitos de les actrius de Hollywood.
Sí, mira, no puc dormir.
Però va, deixem-ho per un altre moment.
Vale, vale. Només ho feia per veure si esteu atents.
Com ja em dit, la pel·lícula Crash de Paul Huggies es va emportar, contra tot pronòstic, l'Òscar al millor film.
Però això sí, la del nostre amic anglí es van dur tres estatuetes, entre elles la de millor director.
El premi al millor actor semblava Dati Benait i així va ser.
Philip Seymour Hoffman es va endur l'Òscar per la seva general interpretació a Capote, estrenada la setmana passada a Espanya.
Estàs parlant de Capote?
Truman Capote?
I tornem a parlar d'actrius perquè l'americana Ruth Wisterspoon va guanyar l'estatuata millor actriu per Walk the Line, o el que és el mateix, en la cuerda floja.
I si la sorpresa va ser Crash, les decepcions van ser Buenas Noches i Buena Suerte i Múnich.
Els films dirigits per George Clooney i Steven Spielberg respectivament no es van emportar cap dels nombrosos Òscars als que optaven.
Aquest any, la relliscada de la nit va anar a càrrec de l'actriu Jennifer Garner, que al sortir a entregar l'Òscar, els talons li van jugar una mala passada.
I va haver de fer una finta lateral molt ben executada per no caure.
I et vas quedar amb les ganes de riure, no, Marc?
No, no, jo vaig riure igual.
Bé, doncs obrim, tal com t'havien promès, Joan, el reportatge d'aquesta setmana.
Coincidint amb l'entrega dels Òscars, Tarragona Ràdio ha fet un desplegament tecnològic i mediàtic sense precedents
per tal de donar-vos la màxima cobertura informativa possible a la cerimònia.
Mira, em feu una por?
Doncs, per primer cop, una ràdio local s'ha desplaçat fins a la catifa vermella de Los Ángeles
per parlar amb alguns dels protagonistes o almenys intentar-ho.
A costa de lo seu, però aquest ha estat el resultat.
Hola, companys, ens trobem a Los Ángeles, la ciutat de les estrelles i el somni americà.
El Marc i jo pretenem avui aconseguir entrar a la cerimònia dels Òscars d'aquest any.
Ho aconseguirem, Marc, o què?
Bueno, espero que sí.
I des de casa us preguntareu, com pot ser que Tarragona Ràdio es pugui permetre un pressupost d'un viatge com aquest?
Doncs bé, només cal ser previsor i tenir bon ull.
Clar, home, i és que vam comprar els bitllets d'avió fa 3 anys i per internet, i clar, van sortir tirats de preu.
I total, com tampoc ens cal l'hotel, això surt bé de preu.
Bueno, va, Marc, ja veurem com surt, que aquí són ja les 3 p.m. i és hora que anem tirant cap al Kodak Cedra, a veure si ens podem colar a la cerimònia dels Òscars.
Som-hi.
Eh, eh, taxi!
Bé, ja hem arribat i tenim aquí a tots els pams la famosa catifa vermella.
Hòstia, quina emoció, Marc.
Quasi la puc tocar, eh, està aquí.
Però bé, això està ple de gent, els fans ja han agafat lloc i els mitjans que no tenen acreditació, també.
Aquests com nosaltres, eh.
Això és cert, però nosaltres entrarem, ells no, eh, a veure si.
Vinga, fos.
Bueno, acabem de passar la tanca de segurat, eh. Ningú ens ha vist.
Vinga, va, seguim, eh, que ens estem acostant la porta.
Eh, eh, però, tío, mira qui ha li, tío.
La Kira Knightley.
Uah, que bona que està, tío.
Espera, mira, que li vaig dir alguna cosa.
A veure, eh, oh, no, hola.
Hello, we're from Characona Radio, and we got here the stupend, eh, stupend, Kira Knightley.
Hi, how, how, how are you?
Well, I woke up, he's had a kid, and changed a lot of diapers, and chased them around the house,
and then got my hair done, and got my nails done, and got my makeup done, and then I was out the door.
Ok, thank you very much.
But tonight, tonight's fiesta, you, you and me.
Not that I know of.
Sí, sí.
Va, va, va, deixa'l, deixa'l.
Hostia, mira-la. Però si està parlant amb el porter ara.
Que deus, tio, però quin mal gust que té la pava.
Va, calla-hi, mira, va, entrem que està distretat.
Desimula, va. Hostia, el porter, xaval.
Però mira quin goril.
Hey, man, bridge, stop here.
Joder, corre, man, corre, corre.
Per aquí, per aquí.
Flippa, tio.
Vaya vaters que gasten per aquí.
Em sembla que l'hem despistat, eh, al final.
Això és luxe, eh.
Hostia, escolta, que ens va acabar algú. Entrem aquí, va.
El porter.
Passa ràpid, hostia.
És un oriental? Un oriental?
Un dia com a fi?
Hostia, clar.
Andy, el Brokback Mountain ha tingut denominacions.
Brokback.
miten?
Hola, Ведь化u.
в marche���.
Yeah, yeah, yeah, everything okay.
Right, shhh.
Right, el apostoli.
Joder, joder, joder.
Joder, daspå.
Joder.
Wικ,wać draft.
Va, Marc, anem a veure si alguna butaca lliura a la sala, tio.
Va, va, vinga.
Ui, ui, perdó. O sea...
Sorry, sorry.
Sorry, sorry.
Ui, ay...
Bueno, Marc, estamos andando entre estrellas, eh?
Me sembla que es aquí, eh?
Bueno, acabem de fer-nos amb dos seients a la sala.
No sé d'aquí seran, però ja ens faran fora, no, Marc?
Vaya.
Eh, mira, ¿qué tal?
Jack Nicholson, no?
Sí, em sembla que bé. Entrem al Premi a la millor pel·lícula.
Però està com a gordo, no?
Sí, tio.
Això de sector, tio.
Els diners i tot això, saps?
Escolta'm, aquesta d'aquí davant.
No és la Nicole Kidman?
Nicole?
La...
Sí, guai, no?
Bueno, no sé per a veure.
Jo m'estic marejant aquí en tanta colònia.
Sí, és una colònia barata, d'aquella...
Ah, calla, calla, que dona una entrevista.
Me n'espero.
Ara dic una frase aquella de...
i l'Oscar va a...
Crash.
Uala, tio, Crash!
Xxxt!
Doncs el guanyador de l'Oscar a millor pel·lícula se l'han portat, Crash.
Encara puja a les mans.
Està parlant, però no sé què diu.
Però, bueno, m'imagino que per ser original,
deu estar donant les gràcies a tot Isky.
Que si la Family, que si els Friends, que si l'equip...
Hòstia, mira allà.
És el gorila, tio.
Què dius?
Que veig d'aquí.
Merda, que ens ha vist.
Bé, nois, doncs des d'aquí, acomiadem la cerimònia.
Espero que tot això acabi bé.
I tornem a ser si està el més a Tarraona.
Va, tio!
Joan, Joan, doncs fins aquí el nostre Stupid Report d'avui.
Què t'ha semblat?
Teniu uns nassos, xavals?
Però, mare de Déu...
A veure, la cosa va costar, eh?
Què dirà el senyor director quan sàpiga que s'ha de donar pasta
a un viatge a Los Angeles per fer això?
Si, a més, ens van prendre el micro, o sigui que...
Ostres!
Mar, que això no m'havies de dir, hòstia, no m'havies de dir.
Va, tira, tira, tira, que fem tard.
Potser això, que el treball va ser durillo, saps, allò...
Li vaig proposar unes quantes celebritats, allò de...
Tonight, fiesta, you and me...
Però el meu anglès no és gaire boi.
Segur que era per l'anglès.
Sí, serà per això, Mar, serà per això.
Però, escolta'm, després de la festa estaves ben callat, eh?
Normal, tio, us ho explico.
El grandollón aquell ens va fer fora del Kodak Theater,
però no en teníem prou i ens vam quedar una estona tombant per allí.
A l'acabar la cerimònia, ens vam acoplar a una festa.
Sí, quina festa?
A què no ho saps, Joan?
No.
Brokeback Monday.
Què dius?
La festa de l'equip de Brokeback Monday.
Però, a veure, clar, l'ambient no ens va agradar massa
i com que van marxar una mica, eh?
Clar, els vam veure entrar amb texanos a dintre i ara...
Jo ja t'ho vaig dir, David, que de Brokeback no volia saber res més.
Bé, va, millor deixem-ho aquí, avui.
Fins la setmana que ve.
Això, fins la setmana que ve i per la pròxima vegada
optimitzeu més bé els recursos i el pressupost, feu el favor.
Sí, senyor.
Gràcies, xavals.
Adéu, Joan.
Donem pas al Ricard i a la seva secció de televisió.
Hola, què tal, Joan? Com va tot sense la Maria?
Va, de moment sembla que ens hi van sortint.
Estàs una mica sol? Et sents sol? Preocupat?
Bueno, sí.
La trobes a faltar?
Fem teràpia de grupo.
No, no, comencem, no?
Vale.
Doncs bé, aquesta setmana a la secció de la petita pantalla, com diria la Maria,
us vinc a parlar, com no podia ser d'una altra manera, de cine.
Millor dit, dels programes de la tele en què el cine és el tema principal.
Això sí, faig un aclariment. Passo de parlar dels noms txorres
que totes les cadenes van servir per incloure les pel·lis que passen.
m'explico? És d'agrair.
No parlaré ni de cine on, ni de la pel·lícula de la setmana, ni de Cinematrix.
Ah, i tampoc us fotré el rotllo sobre el programa especial de la gala dels Òscars
que van fer el Canal Plus, perquè crec que amb la secció de cine hem tingut prou.
El Marc i el David s'han currat, eh?
Sí, jo crec que sí.
Quina pò, tio. Blade Runner, nen.
Bueno, continuo, que t'espanta, si no.
A la greia televisiva podem trobar uns quants programes que parlen de cine, vale?
Si us sembla bé, i si no tan bé, comencem pel que podríem considerar un dels més clàssics.
El Cinema 3, que presenta l'amic Jaume Figueres.
Ei, gran home, Jaume Figueres, gran clàssic del cinema.
Exactament, un programa que porten antena ni més ni menys.
Que des del 1984, Ricardo.
Exacte, exacte. Com ho saps, tu, això?
Perquè jo també miro la tele.
Jo, en el 1984 encara no estava ni en projecte, però jo sabia que el 1984 Jaume Figueres va fer programa.
Jo tenia tres anyets.
Mira, porta tant de temps que he pensat en la secció no recomanar-ho,
perquè així la gent no el mirarà fent cas de la meva sàvia opinió,
llavors el trauran i aquest home el Figueres podrà agafar per fi vacances.
Aquesta música, Ricardo, m'inquieta. M'inquieta, em fa por, em fa por.
Et fa por la música? És Blade Runner.
Sí, et preocupis.
Bueno, segueixo, que si no ens liem i la Marta s'enfada.
Fins que això no passi, que fotin fora el Figueres.
Aquest any el programa està fent canvis.
Pensant en friquis com jo,
ara el programa aprofundeix més en temes més singulars del món del cine.
I una cosa que està bé,
expliquen anècdotes curioses dels actors.
No sé, és aquella culturilla xorres que fa gràcia saber.
Deixem el mestre Figueres i passem a parlar del presentador,
possiblement més imitat per tothom.
Saps de qui parlo?
Sí, home, sí, al bord d'aquell, en Gasset.
Exactament, Antonio Gasset, un tio que tot i que sembla que fa el programa de mal rotllo,
no és així. A ell li agrada molt parlar de cine,
i si és de cine xiquitista ni, això ja és un festival.
És el rei.
El programa es diu Dias de Cine, que no Dias de Alucine, com diria el Corbacho,
i el fan a la 2 a unes hores intempestives totalment.
Us faig un resum ràpid.
És el típic programa que parla de les últimes notícies de cine
que, si no fos pel Gasset, no valdria res.
Bueno, després de parlar de dos bons programes de cine,
ara toca parlar d'una gran merda.
Cine de barrio.
I no es pot dir merda per la ràdio.
Per què no? Mira, merda.
No, és cac, eh?
No, no, em toca molt la moral.
Jo que sóc de barri, bueno, millor dit, del millor barri de Tarragona,
la granja, em fa ràbia que li fiquin aquest tipus de nom.
Per què cine de barrio? Què volen dir?
Que si ets de barri t'agrada aquesta merda de pel·lícules?
Doncs no.
No sé, li podrien haver posat de nom cine con arrugues,
o cine de siesta, per l'avorrit que arriba a ser.
Bueno, m'he posat una mica atents.
Menys mal que ara arriba el moment 4, el canal Pa lo Jovenes.
Això t'agrada, eh?
Sí, sí, molt.
Doncs bé, 4 ha començat fa poc el programa Azte un cine,
on el periodista Antonio Muñoz de Mesa,
que perquè els no el coneixeu també surt a Un equipo,
fa una introducció a aquest home de la pel·li que fan després.
Per mi, el millor d'aquest programa és que han anunciat
que cada setmana posaran una pel·li d'èxit i sempre de qualitat.
I si això ho diuen els areus del Canal Plus,
jo crec que ens ho podem creure.
Bé, doncs podríem seguir parlant d'Azte un cine i de 4,
però com que sé que no tenim massa temps,
i a més la Marta després ens diu que ens enrotllem molt,
passem directament a l'últim programa de la secció Telecine,
el versió en espanyola que presenta la caetana Guillem Cuervo.
Ei, gran dona.
Gran dona.
En tots els sentits.
Sí.
El programa va sobre cinema espanyol exclusivament,
inclou un col·loqui amb convidats.
En la meva opinió aquest és el típic programa
que depèn de la pel·li que fan et pot agradar molt
o et pot semblar un pedazo de tostón.
En resum, podem dir que hi ha bastants bons programes a la tele
que parlen sobre cine.
Sé que m'he deixat algun,
però és que he fet una petita selecció.
Ho dic, Joan,
per si esperaves que parles del miniprograma
Estreno de cartellera, no sé fer,
que presenta Raquel Revuelta.
Ho estava desitjant-te.
No parles de Raquel Revuelta?
No, superior a mi.
Però si és una mega crack.
No sé si ho sona aquesta música,
jo realment no recordo quants anys fa d'aquest programa,
però sé que ho posaven molt tard i jo ho mirava.
Saps on l'utilitzen aquesta música ara?
A Jazz for Loves?
El programa aquell...
Sí, home, sí.
El programa aquell de la televisió del Quebec
que fan a TV3.
Hòstia.
Sí, sí, és boníssim.
Estan fent servir aquesta sintonia.
Jo que miro tele i no he vist aquest programa, com pot ser?
És boníssim.
No t'has perdit, sí.
Bueno, t'ho explico d'així tot cas.
El programa primer es va dir Alfred Hitchcock presenta,
després li van ficar,
li van canviar el nom per l'hora d'Alfred Hitchcock.
Com veus, Joan, un canvi molt important.
Sí, és típic de televisió en espanyol.
Sí, sí, això sí.
Per mi és un dels millors programes que han fet mai.
queixant tots els capítols de la mule.
Hitchcock, com no, presentava el programa.
Jo recordo que al principi es veia la seva silueta,
això és molt mític,
i abans del curtmetratge del dia, l'Alfred,
que hi ha confiança ja, saps,
feia una introducció d'allò més irònica
i amb tocs d'humor negre.
No ho sé, estava molt bé.
I després, per acabar,
també tancava el programa amb una reflexió sarcàstica.
Aquesta sintonia és d'aquella allò que no acabem d'arrencar.
Va, tio.
No, tio, era molt bo.
Abans d'acabar, però a la secció,
una curiositat sobre l'hora d'Alfred Hitchcock.
Cada temporada,
els productors rebien centenars de guions de curs
per al programa
i han de fer sempre una selecció dels millors.
Què t'ha semblat?
Que m'estic subant amb aquesta música.
La música és una mica fluixa,
però pensa en l'època que feien el programa, tio.
En 50, als Estats Units,
després la van portar aquí al principi de la tele.
Bueno, un bon bazo,
bona fonte de bon odio.
Nivel.
Era com, no sé,
los cortos aquellos del chicho,
més o menys,
però a l'anglés.
Estava molt bé.
Molt recomanable.
Gràcies, Ricardo,
per la secció d'aquesta setmana.
A tu.
Ens veiem la setmana que ve.
Molt bé.
i, bueno,
tot seguit,
tenim amb nosaltres en Jesús Montlló,
el director tarragoní de curtmetratges.
El tren.
Dijous de 6 a 7 de la tarda a Tarragona Ràdio.
Bé, doncs a la secció d'aquesta setmana del tren,
a la secció de l'entrevista,
teníem amb nosaltres a Jesús Montlló,
tarragoní, director de cinema,
entre d'altres mogudes diverses
en les que està posat actualment.
Doncs avui és ell qui ens acompanya
en aquesta secció de l'entrevista.
Ex-bocsajó de llicenciat en filologia anglosaxona,
professor d'anglès durant una pila d'anys,
va dur a terme la seva primera obra
animat per Ken Locke
mentre estudiava cinema a Anglaterra.
Així, doncs,
el seu primer producte va ser
La mirada obliqua,
que va estar nominada als Goya.
Més tard,
obres com Glòria
va ser millor curta europeu
en el Lucania Film Festival d'Itàlia
l'any 2003,
o obres com El Legado
l'han consolidat com un dels directors
de curtmetratges
més reconeguts de les nostres terres.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Benvingut.
per acceptar la nostra invitació.
Jesús,
quanta temps fa que et dediques
a fer coses amb una càmera?
Amb una càmera
fa cinc anys
i que ho he estudiat
també fa cinc anys.
Va ser com un atac,
un amor a primera vista
amb les càmeres
i bé,
una manera de descobrir
un món
on explicar històries
és el fet principal,
que és una cosa que m'encanta.
m'encanta, no?
Tu t'anaves a dedicar a la boxa?
No, no, no.
A veure,
és curiós perquè en el periodisme
aquest tipus d'anècdotes
sempre són el que acaben pesant, no?
Jo vaig dedicar-me a la boxa
durant dos anys
en la qual vaig tenir una espècie
de carrera meteòrica
també deguda al baix nivell
de la boxa catalana
i vaig quedar
campió de Catalunya
com podia haver quedat
campió d'aquí,
del barri de casa meva, no?
Vull dir,
que em vaig dedicar seriosament
però durant dos anys
però sempre paral·lelament
i sense cap mena
d'interès professional.
I ja que has comentat
ara paral·lelament,
quin paral·lelisme
establiries entre la boxa
i la teva feina
com a director de cinema?
Bé,
el mateix que establiria
entre un ring i la vida, no?
Que la vida en el fons
no és més que un gran ring
on tots ens fotem de pinyes
i de quan en quan arriba algú
i ens cura les ferides
i d'altres vegades
doncs perdem el combat, no?
És la mateixa cosa.
Jo soc un explorador
i vaig voler explorar
altres camps
i la boxa és un camp
que sempre m'ha interessat
com a altres grans quedadors
com a Hemingway, per exemple,
o el mateix Vigasluna
que el tenia que propèdia
és un fanàtic de la boxa.
Hem estat veient aquests dies
i particularment
hem passat diverses
de les teves obres
i hem vist que
totes tenen
doncs unes característiques diferents
però aconsegueixen
transmetre doncs
com una mena de
de característiques
a la vegada comunes,
com si formessin part d'un tot.
És el teu segell personal?
Creus que ja tens un toc,
una firma, un estil?
Jo voldria pensar que no
perquè jo penso
que encara estic aprenent
i a més penso
que els tres treballs
són bastant diferents.
Si et refereixes
a que les tres són
de gènere dramàtic
et diria que sí, no?
I si et refereixes
a que intenten explorar
això que diem
la condició humana
també et diria que sí
però també mentre t'ho dic
penso
i quina no ho fa, no?
Quina obra
de quina mena artística
no ha explorat la condició humana.
Per tant, no sé si...
Suposo que sí
perquè hi fiques part de tu
i aquesta part de tu
està allà present sempre, no?
Com és complicat
moure't en aquest món
a Catalunya
i sobretot a Tarragona?
I...
és difícil buscar-se la vida, no?
Suposo que d'això sol
no se'n viu, no?
Bé, és complicat
jo he aconseguit
d'alguna manera
sí, viure-hi
més bé o més malament
he aconseguit
fer-me una mica de nom
he aconseguit
que se'n convidi
a diferents fòrus
a expressar la meva opinió
he aconseguit
que el meu treball
d'alguna manera
transcendeixi
el que és la localitat
i inclús
l'espectre estatal
he aconseguit
que se'n vegi fora del país
no de Catalunya
sinó d'Espanya també
llavors doncs
això genera
una sèrie de
no sé com et diria
d'incluso gent
la teva feina
però perquè l'has sentit a parlar
pensa que és molt bona
i això
i això fa que al final
aquesta mateixa gent
te comenci a oferir treballs
i comences a tenir
un cert nom
i bé
una miqueta
jo diria que sí
que estic vivint això
i de fet
procuro compaginar-ho
el menys possible
amb altres tipus de feines
perquè vull estar concentrat
al 100% no?
per quan arribi el moment
de fer la cosa grossa
Què tal les relacions
amb Ajuntament de Tarragona
institucions de...
Com tota relació
sempre hi ha més alts i més baixos
jo diria que
el meu maridatge
amb l'Ajuntament de Tarragona
ha estat des de l'inici
molt fructífer
i sobretot
penso que molt compliant
però en dues bandes
sé que sono
possiblement compliant
jo mateix
però mentiria
i mossegaria la mà
que m'ha donat de menjar
si no ho fes no?
Des de l'inici
des de la mirada obliqua
quan aquí a Tarragona
no existia cap mena
d'escola audiovisual
es va confiar en la meva feina
que va donar uns resultats
que va fer
de retruc
que confies en una segona feina
que també va donar resultats
i de retruc
en una tercera feina
jo sóc conscient
que cada pas que don
l'he de donar
amb molta fermesa
perquè possiblement
no hi hagi un quart pas
no hi hagi un...
la sort que he tingut
és que això ha funcionat
i penso
que per bé o per mal
encara tinc la confiança
d'aquest Ajuntament
i per tant
estic molt content
de l'Ajuntament
i dels veïns
entre ells
els del carrer Major de Tarragona
els quals
els hi vas muntar
un bon pollo
l'última vegada
l'última vegada
explica'ns l'anècdota aquesta
de fer ploure
el carrer Major
doncs bé
vam muntar tota una maquinària
de pluja bastant complicada
de fer anar
completament professionalitzada
vam involucrar
els veïns del carrer Major
i vam fer ploure
va ser una cosa molt maca
i bé
penso que
ens va agradar a tots molt
sobretot que vam veure la pantalla
que va veure el que va veure
que va quedar molt bonic
també et voldria recordar
que l'any 2002
amb Glòria
va anar a Sant Pere i Sant Pau
i també vam convertir
Sant Pere i Sant Pau
en una espècie de búnquer
en un carrer
el vam tallar i tal
i els veïns de Sant Pere i Sant Pau
també van col·laborar moltíssim
amb el rodatge
Què diries als joves
que comencen a potinejar
les càmeres
que estan atrets
per aquest món
que a poc a poc
doncs s'omplen
d'expectatives
per poder treballar en això?
diria que se la juguin
però que se la juguin de veritat
i això és una cosa
que no pots saber
fins que no ho fas
tu pots ser honest amb tu mateix
i honest amb els demés
a veure, aquest vull dir
tu pots fer a veure els demés
que treballes molt
però tu saber
que no fas tot el que podries fer
jo t'asseguro
que millor o pitjor
molta part del meu temps
estic fent
el màxim de la meva capacitat
per seguir endavant
i és una cosa que
em reconec a mi mateix internament
vull dir, si fracaso
si això no arribés
on jo vull arribar professionalment
no serà perquè no ho hagi intentat
llavors jo què els recomano?
aquest sentiment
de sentir
que si realment volen fer coses
tinguin molt de coratge
molt d'equilibri intern
i que s'hi esmercin
no de cara a la galeria
sinó de cara a ells mateixos
projectes de futur
o mogudes diverses
de les que estigues posat ara mateix
projectes de futur
hi ha dos projectes
tipus llarg metratge
que estan volant
per aquí i per allà
i el projecte que ara mateix
entra al cor robat
és el projecte de la xar 3
que és una promesa electoral
no del tot complerta
i hi ha hagut una cosa
molt meravellosa a Tarragona
que no havia passat
penso que poc
bé, havia passat poques vegades
que és que el col·lectiu d'artistes
s'ha revelat
han superat
les seves individualitats
i han aconseguit
ajuntar-se a una plataforma
el que reivindica
és un espai propi de creació
per a col·locar-nos
d'una vegada per totes
no com a individus
sinó com a ciutat
en el panorama europeu de la cultura
tant de bo
això us dugui a terme
i sigui aviat una realitat
gràcies Jesús
per haver estat amb nosaltres
aquesta tarda
a vosaltres
propera
vinga, que sigui així
El tren
dijous de 6 a 7 de la tarda
a Tarragona Ràdio
Bona tarda Blai
Bona tarda Raquel
Bona tarda Joan
Què porteu aquesta setmana?
Molt bona tarda Joan
Avui ja que els companys de la secció de cine
ens han envaït
i no ens toca cap altre remei
que parlar de bandes sonores de pel·lícules
i com que n'hi ha tant d'espart triar i per escoltar
hem volgut fer una tria d'aquelles músiques
que donen una personalitat especial a les seves pel·lícules
és a dir, on no passa gens desapercebuda
doncs sí, efectivament, avui toca parlar de la música que acompanya
aquelles pel·lícules que ens han fet plorar, riure, pensar
saltar, ballar, cantar
Blai, jo no sé què fas tu com a mi és una pel·lícula
però ballar i cantar
cantar
cantar encara
però ballar i saltar
Perdona, però jo vaig descobrir el rock and roll amb Forrest Gump
Forrest Gump, per si no l'has vist
Elvis Presley i el seu moviment d'Elvis la pelvis
li ensenya el Forrest
no sé si realment va ser així
però la pel·lícula li ensenya el Forrest
Doncs la banda sonora de Forrest Gump
fa un repàs a tota la història del rock and roll, el pop i el folk
nascut als Estats Units a mitjans del segle XX
Quan es va editar aquest doble disc de la banda sonora
va tenir tant èxit com la pel·lícula
I no m'estranya ja que aquest disc compleix una doble funció
per una banda és una banda sonora d'una pel·lícula excepcional
i al mateix moment és un recopilatori de clàssics americans
sobretot dels anys 60 i 70
Un doble CD amb una doble funció
Sí Raquel, estic doblement impressionat amb la teva observació
Me llamo Forrest, Forrest Gump
Doncs Forrest Gump realment no t'enriguis
perquè té una vida força envejable
Home, campió de futbol americà, campió de ping-pong
una geni, un teniente dan, una mare encantadora
Menja bombons
També ser oficial de l'exèrcit americà
Home, algunes coses sí, però altres no fan falta
És veritat, és veritat
Jo et prefereixo tu, Blai, que m'acompany de secció
Oh, que la cosa gràcia, Raquel
Que la cosa s'emboli que...
No, s'emboli que...
Doncs ja per acabar aquest comentari de la banda sonora
us he de dir que val molt la pena
i que en aquest doble, doble, doble CD
hi podeu trobar clàssics de Bob Dylan, Elvis Presley,
Aretha Franklin, The Doors, Simon Angarfunkel
i molts més, vaja, molts més
Molt bé, doncs de l'Amèrica dels anys 60 i 70
tornem al present
però no al present de Tarragona ni d'Amèrica
sinó que ens n'anem fins al Japó
Al Japó, Raquel?
Però si el Japó era el programa de la setmana passada
Tranquil, Blai, tranquil
Sembla passada, eh?
De Japó i de xinès...
Estem parlant de Lost in Translation, Blai
Ah...
Ara ja és una altra cosa, no?
Perquè serà
Jo no és que tingui res en contra de la música...
No, no, no
I menys de Lost in Translation ni de l'Scarlett Johansson
Ja està, ja hem estret l'Scarlett Johansson
Home, és evident, Blai
No pares de parlar d'ella
Porta tot el dia parlant d'ella
I a veure, jo us en parlo més encara
La banda sonora de Lost in Translation
És una tria molt acurada de 15 cançons molt delicades i nostàlgiques
Que tenen la missió d'acompanyar la història d'amor impossible entre Bill Murray i Scarlett Johansson
Què, què, què?
Scarlett?
Ha dit història impossible d'amor entre Blai Mercè i Scarlett Johansson
Exacte, que et fes-te la idea, Blai, eh?
Sí, sí
És la paraula màgica del Blai
Fins que no parlem de Scarlett Johansson no t'actives, no, Blai?
Sí, sí
Doncs a veure, Raquel, jo perdona que t'ho digui
Però cada programa, ho veig més evident que...
Et fa com una ràbia aquesta noi
A veure, jo no hi tinc tanta ràbia
Però l'he avorrit, Blai, l'he avorrit
Perquè no parles de parlar bé d'ella
Mira que hi ha actrius
Mira que n'hi havia en els Oscars
Però només et fixes en ella i ja està
Bueno, canviem de tema
Veieu com us deia, us deia que aquí hi ha rotllo?
El que t'ho diguis
Sí, sí, Joan, sí
Doncs a veure, Raquel, tu pots dir que tots els homes som iguals
Però jo no crec que siguem iguals
Potser tenim alguna cosa en comú però
Posa't per un moment a la pell del Bill Murray, Raquel
És que...
Em continua sense agradar l'Escarlett Johansson Blai
Raquel, quina poca imaginació que tens
Doncs a veure, el que diem abans
Aquesta pel·lícula dirigida per la Sofia Coppola
Inclou tot un seguit de cançons de música independent
Amb molta dosi electrònica
I, què t'he de dir?
Algunes d'elles comporten una certa hipnosi
I per no adormir-me com el programa passat
Passem a parlar d'altres bandes sonores?
Cal recordar-vos que per trobar bones bandes sonores
No cal que ens anem tan lluny
I hi ha moltes pel·lícules espanyoles
Que van acompanyades de músiques impressionants
Per exemple, us vull parlar de la pel·lícula
Lucía i el sexo
I què, està bé la banda sonora?
No està bé Blai, està molt bé
Si aconseguís fixar-te en altres coses
En el lloc de la Paz Vega
Ja te n'hauries d'adonar
També et fa ràbia la Paz Vega, no?
No Blai, no, però és que
Mira que ha d'adonar-te'n
Que la banda sonora de Lucía i el sexo
És superbona
I és que, a part de la cançó de la Mala Rodríguez
Que estem escoltant
La majoria està composta
Per Alberto Iglesias
Que cada any
S'emporta un Goya
Per millor música original
L'Òscar em sembla que no se l'ha emportat
No, no
Doncs ara que parles de bandes sonores espanyoles
Jo t'he de dir que fa un poc vaig veure princesa
I em va fascinar la banda sonora
Em va encantar
A mi també em va agradar molt
I hi ha un munt de cançons de Manu Chau
I evidentment
Com que a Manu Chau ens agrada els dos
Algo que teniu en comú
Home, tenim més coses en comú
No, Raquel
Acabarem malament el programa
Que fem el programa de ràdio
Veus? Una altra cosa en comú
Vinga, que això us la anirem provant
I tu has intentat buscar per les botigues
La banda sonora de princeses
Bé, per les botigues
I s'ha de dir cap al casa també
I no hi ha manera de trobar la banda sonora de princeses
Jo fins i tot vaig anar al carrer Talles de Barcelona
Que és el carrer per excel·lència de la música
I a cap botiga em van dir
A cap botiga
Si no us podem posar cap cançó
No us podem posar cap cançó
Perquè no hi sé cap lloc
Jo l'he intentat buscar tot arreu
Però està sonant mi vida
Que sona princeses
Però crec que la podem trobar a pròxima estació en esperanta
De Manu Chau
Però les originals
Meia Mancai
I algunes més
No, no les podem posar
La que no pot faltar tampoc
És la banda sonora de l'autre lado de la cama
I los dos lados de la cama
On per cert també hi surt la Paz Vega
S'ha de dir que les cançons que canten i ballen els actors i les actrius
Han tingut molt a veure amb l'èxit de les pel·lícules
A més la majoria dels temes estan molt ben escollits
És com si haguessin fet un recopilatori
D'algunes de les millors cançons del rock espanyol
I amb les seves lletres haguessin muntat una història
Un rotllo el Remember no?
Discutar cada 80
A mi m'agrada molt
A mi també
I bueno Raquel, ara que són aquesta cançó de les xicas són guerreres
Vols que fem el joc que hem preparat a veure si em guanyes?
Doncs sí, sí, avisa la Marta
Marta, ens ajudes o què?
Doncs si us explico com de què anirà el joc
Doncs la Marta en aquest cas la nostra tècnica de so
Ens posarà el principi d'un tema significat o d'una pel·lícula
I la Raquel i jo, o jo, o la Raquel o jo
Haurem d'encertar de quin es tracta
Cadascun dels dos en tenim tres de preparats
I a veure qui guanya abans, no?
I qui guanya qui s'emporta?
Què s'emporta?
Home, no hem concretat res
Bueno, ja s'aclaireu entre vals
Ja s'aclaireu entre vals
És una qüestió d'honor, ja està
Raquel, això que sona, ho reconeixes o no?
Mira que ha sonat estona, eh?
Per ser la primera t'he deixat avantatge
O sigui que ara no em pots fallar la música que sonava
La primera no em sona, eh?
No he sentit en ma vida
Me fotis
És que jo no entenc com una noia tan guapa com tu
No reconeix aquesta cansa tan famosa
És que no, una mica pel cap
A veure, deixa'm l'escoltar
Brookbound Mountain?
Doncs no, home
Quasi, quasi
Peti woman, home
Peti woman, és evident
Jo te les he ficat passis però tampoc te'n passis like
A veure si reconeixes aquesta
Vinga, va
Hombre, jo la sé
Va, fenomeno
Eres un fenomeno
A patrullando la ciudad del gran fari
A veure, Blai, el joc consisteix en endevinar quina pel·lícula surt, no?
Quin títol és el de la cançó?
A veure, qui diu la cançó diu la pel·lícula
Amb aquella que és tan crítica i amb tants bons actors
No, a veure, quina, no t'enrollis
Ciudad, Ciudad de Dios
Resposta incorrecta
Ciudad de Dios, Blai, què estàs dient? Ets un burro
Com vols que el pari s'anio una pel·li com Ciudad de Dios
Burro t'ho guardes
Burro t'ho guardes
Torrente tio, torrente
Torrente
La Ciudad de Dios
Bueno, Raquel, tu no és la més indicada per em fota tant de mi
Perquè no has encertat Pretty Woman
L'he encertat al final, eh?
No, sí, clar, després de dir 30.000 intents i dir Browback Mountain i dir...
I dir lo que es viendo se llegó, també, intents i tot
Bueno, va, aquesta que tinc preparada una altra
Que és que és impossible que la encertis
És que, no sé...
No la subestimis
Estic una mica penedit d'haver-te-la posat
Perquè és que és tan difícil, Raquel
Potser et menges les paraules, eh, Blai? Potser et menges les teves paraules
No, no, no, ok
No, ok
Home, guai
Aquest tema es titula
Hope there's something on
D'Anthony and the Johnson's, tio
I la pel·lícula és
La vida de secreta de les palabres
Isabel Cuixet
Alguna cosa més?
Mira, Raquel, jo t'he demanat el títol de la cançó i de la peli
Si vols, explica'm més coses, no sé...
Home, ja que m'ho sabia
Explica'm quin, no sé...
Has de saber perdre, Blanya, aquesta vida
D'Anthony, s'ha quedat amb tu
Has de saber perdre, Blanya, has de saber perdre
A veure, Raquel, i per aquí sota la taula no tens ningú que t'estigui xivant amb els títols?
Paremos sota la taula
No ho entenc, no ho entenc, Raquel, no ho entenc
No, no, a veurem
Però bueno, tu, mira, si s'ha de perdre, doncs es perd i ja està
Doncs sí, molt bé, això està bé que ho assumeixis perquè ja acaba el programa i almenys la quedem bé, no?
El programa no, la secció
Ai, és veritat, la secció
Vull anar cap a casa ja
Bueno, doncs sí, sí, millor que portem un dia molt malament
Falta parlar de Quentin Tarantino
Aquest sí que és un autèntic mag del cinema
I li dóna molta importància a les seves bandes sonores
És que sembla que tot el que toca Tarantino ho converteix en or
Les bandes sonores dels seus films sempre han estat èxits musicals
I per la meva opinió, marescudíssims
I és que, qui no ha atarejat mai als temes de Pulp Fiction, eh?
I amb Kill Bill ha passat el mateix, la veterana Nancy Sinatra ha reviscut amb el tema que surt a la peli de Bang Bang
És que Déu-n'hi-do, eh?
Bang, bang, bang, that awful sound
I amb Kill Bill ha passat el mateix, la veterana Nancy Sinatra ha reviscut amb el tema que surt a la peli de Bang Bang
És que Déu-n'hi-do, eh? En Quentin li haurem de dir que es passi un dia pel tren i ens expliqui tots els seus secrets
Quasi que sí, jo crec que voldrà venir cantant
Sí, home, només ens falta el Quentin, aquí ara
El Quentin, aquí, s'ho correria, eh? Entraria un cop de mà a la secció de cine, a la de música
Ja podem plegar
Podria presentar també, explicar-nos el seu petit racó
I ja podem plegar
I tant, no?
Doncs això, que al final del programa podreu escoltar El Paquito Tarantino
Un particular homenatge de muchachito bomba infierno al famós director
I fins aquí la secció musical d'avui
Gràcies
Adeu Joan
Cracs de la música
Jo em despedeixo fins després
I amb tu, Blan, ens veiem la setmana que ve
Molt bé, la setmana que ve, no?
Me'n vaig a Manchester
L'altre, aquí tothom fot el camp, tio
Sí, home, i jo ho vaig dir fa temps, eh?
Jo em quedaré sola
Bueno, doncs que vagi molt bé i a veure si...
Però ja farem una connexió, no?
Esperem que sigui per nodrir el teu intelecte musical
Em vaig a un concert d'una banda que es diu Against Me
Against Me
Bastant desconeguda
Ni idea, no?
Bé, bé, doncs ja ens ho explicaràs
D'acord
Anem a donar pas a la Marta amb l'agenda de la setmana
El tren a Tarragona Ràdio
Hola Joan, comencem l'agenda amb música
Bueno, si existeixes, doncs amb música
Mira, dia i hora, avui dijous a les 9 de la nit
Lloc al groc mar
Tocarà el grup Remate
Aquest grup va debutar el 2003 amb l'àlbum
gravat a casa seva de Construction Mood
El seu segon disc, Ballad Don't Change Things, del 2004
Fó considerat un dels millors de l'any per la crítica especialitzada
El mes d'octubre passat es va editar el seu tercer àlbum On Jung
que el consolida com una de les veus més personals del panorama
I després d'aquest concert ja podem anar corrents cap a un altre
que també té lloc el dijous, avui dijous a les 11 de la nit, a la sala 0
L'entrada val 3 euros
Marta, quin sots? Si t'ho prens com a costum, ens rebentes les orelles, eh?
Quins canvis, sí
Us explico
Es tracta del grup de TV Smith i The Board Teenagers
Aquest grup va formar part de la primera onada britànica de Funk Rock
I canviant d'un altre concert a la vaqueria
tocarà a les 11 també el grup Bac Dorment
amb el seu nou disc, Èxit
I un altre concert que no us podeu deixar escapar
és el dissabte a les 12 de la nit
al centre cultural i recreatiu Sant Isidre de Batea
tocarà el grup Manresada de Gossos
Gossos
Gossos començaran el concert centrant-se en el seu darrer disc 8
però esperem que també ens facin gaudir de temes i habituals de la banda
com Condemnats, Tot és Fosc, Rere teu o Quan et sentis de marbre
T'haurà passat algun cop
Si has trucat mai al fons
Quan no queda energia
Per fer un últim esforç
A mi quan estic
I ara pujaré al nivell cultural d'aquest programa
amb... no t'imagines amb quin tipus de música
Bé, es poden pujar a moltes coses, hi ha molts nivells
però... calia parlar d'òpera?
D'òpera
No sé si t'agrada l'òpera o no
No
Però el següent acte serà d'òpera
El lloc i hora serà demà divendres al Teatre Metropol
i representarà una obra de Verdi
És una òpera amb quatre actes amb música de Josep Verdi
i llibre de Francesco Maria Piabé
Us explico
L'òpera recull fidelment la dramàtica història d'amor
basada en la Dama de les Camèlies d'Alexandre Dumas Fii
inspirada en la vida real de Margarita Gautier
Violeta és una cortesana d'alta societat
que s'enamora d'un jove de bona família
Alfredo
amb qui estableix una apassionada relació
que acabarà en sacrifici i tragèdia
En què et recorda això?
Romavi i Julieta?
S'assembla, s'assembla
Es tracta d'una òpera intimista
que gira en torn dels sentiments de Violeta
Us la recomano
perquè jo que personalment no he anat mai a l'òpera
m'agradaria veure de què va
Sort, sort que ens has parlat d'òpera
que així pugem a nivell intel·lectual i tal
i ens canvia la imatge dels universitaris
som tan i celebrats
Sí i tant
I continuarem aquesta agenda
que ve cargada de vagons
plens d'actes amb teatre
Com un objecte estrany caien a l'infini
I se'ns acumula la feina
perquè el dissabte també tindrà lloc a dos quarts onze de la nit
L'obra de teatre tenim un problema
A l'espai la lira vendreienca el vendrei
Així doncs dissabte dos quarts onze el vendrei
Es tracta d'una comèdia sobre el món de la infidelitat
Una obra encadenada pels enganys i les mentides
en què es basa en les relacions sexuals de cinc joves
Ja hi som, sempre igual
Sempre
Ambientant-se en la ciutat de Barcelona
aquesta obra té l'objectiu
que l'espectador se senti més identificat amb l'obra
i segueix la línia del seu anterior muntatge
Ja en tinc trenta
L'acció passa a tres apartaments ubicats a Barcelona
Sant Cugat del Vallès
i serveixen per narrar les vivències de cinc joves
que superen els trenta anys
i que busquen fugir de la soledat a través de la infidelitat
I ja per acabar i dirigit als espectadors que es van perdre l'obra
La cabra o qui és Sílvia
dir-los que es presentarà el pròxim dimecres dia 15 al Teatre Fortun de Reus
Així que aneu ràpid a comprar les entrades
si no us la voleu tornar a deixar escapar
I anirem aquesta vegada a veure si ho aconseguim eh Marta
A veure si és dream sort
Gràcies Marta i fins la setmana que ve
Tot seguit anem a descobrir un nou racó de la ciutat amb la Raquel
Bona tarda a tots
Com sempre tanquem el programa amb la proposta d'un racó de Tarragona
que segons algun jove de la ciutat val la pena visitar
Aquesta setmana hem parlat amb la Raquel
que ens recomana un pub que potser no coneixeu
Hola em dic Raquel i us vull recomanar un pub de la part alta que es diu CAU
i que em fiquen música molt bona i de tant en tant fan projeccions de curs i estan molt bé
Doncs tal com deia la Raquel el CAU està al costat de la plaça d'Ajuntament
Exactament el trobareu si busqueu sota les escales que pugen de la plaça cap al carrer Major
Aquest pub és ideal per tots els que estimeu la música i el cinema per igual
ja que a més de bona música les projeccions que hi fan també val molt la pena
Doncs aquest és el racó d'avui i us deixo una altra vegada amb el Joan
Gràcies Raquel i fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve Joan
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve