Música
Ella me habló en la bahía de la isla donde nació
Mientras el alba naciente surgió por el horizonte
Bañándonos con su luz
Ella me habló en la bahía con el viento en libertad
10 de setembre de 2006, diumenge, donem pas a l'espai
Avaneras des del balcó
La, la, la, la, la, la, cada que és vell cada que és
De la costa empordanesa n'ets el més plau si tracés
Portitxol bonic
Que es guarda es cara sol i gent
Llobre del món antic
Per sempre visca cada que és
Per tradició de nos en nos
En nos
Que rica i maniara
N'és l'hora de l'amor
Si encens una espurna
D'il·lusió en el cor
Que les flores perfuma la passió joviós
Amb tristó i recansa l'ombra del record
La, la, la, la, la, la, la, cada que és vell cada que és
De la costa empordanesa n'ets el més plau si tracés
Portitxol bonic
Que es guarda es cara sol i gent
Llobre del món antic
Per sempre visca cada que és
Per tradició de nos en nos
En nos
Que rica i maniara
N'és l'hora de l'amor
Si encens una espurna
Són times Now
Que rica i maniara
N'és l'hora de l'amor
Yola
vint
Amb tristó i recansa l'ombra del record
L'amor és ànsia
Mai de candida
D'un greu miratge
Que et fa somiar
La, la, la, la, la, con la meva nana
La, la, la, la, la, la
Encara n'era li hadrina
Ев 상 Uk
en el sol de l'any giró
i el tresor dels seus petons
n'és el got i regalida
d'aquesta terra encisada
com pletot de ser
un envidat.
Un aire en tenia descarquillada
la cara xerida, el pèl polidor
era una nina fleurosa i maca
amb bullets d'àngel i el cabell d'or
cap de creure qui s'ha enestat
pels brouals del vent i el trapeig del mar
tens el pla de sabrà
marreu la coral i el guel
que n'hi heu plantat
ets de Déu l'escollat sonris
quan un jorn et feu paradís
i crea, porta l'os a freu
collerò, col·li, port lligat
que d'aquests dolces estima
ets i seràs la pubiga
que grumes totes les gràcies
que tot tens de l'ànim
coronas por de ser
al busador i boida
et mata
bon blessings
qui és m'aix
amor és ànsia mai que
allà
Chancellor
La terra podrida va donar-me una besada en el sol d'un giró
i el tresor dels seus petons.
N'és el got i regalia d'aquesta terra encisada.
La terra podrida va donar-me una besada en el llibre.
Un aire en tenia descarquillada la cara,
xerida, el peu polidó.
Era una nina, fleirosa i mag, amb bullets d'àngel i el cabell d'or.
Cap de creure-ho i sent estat pels vols del vent i el trapeig del mar.
Tens el pla de sabran marreu, la coral i el guel pirineu plantat.
Ets de Déu, n'has collat, sonris, quan enjorna et feu paradís.
I crea, portalosa, freu, colleròcul i port lligat.
Tradarà, que de què és dolça estimar?
Tradarà, i així seràs la publica.
Tradarà, que dromes totes les gràcies, que no tens de l'ànim boida.
Una sardana de Joaquín Gai i Rafael Cabrises, cantada per Porvó,
ha donat entrada a aquest programa un dia abans de la nostra festa de l'11 de setembre.
Unha de les peces recopilades per Xavier Monsat-Bachelet en 1948
és aquesta que interpreta la agrupació asturiana siero-musical,
La reina del placer.
La reina del placer.
La reina del placer.
La reina del placer.
La reina del placer.
La reina del placer.
La hermosura de la hermosura.
La reina del placer.
Que es punto mejor.
Allí nacen las niñas de medio color.
Que tienen unos ojos para enamorar.
Que con su mirada embatan de amor.
En Cuba está la reina del placer.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Una habanera xilena recopilada a través de la transmissió oral familiar, cosa que a vegades comento per la seva importància per a la vivència d'aquest gènere musical.
Ens arriba gràcies al grup xilè Trehuaco, el títol Una negrita se enamoró.
Un anegrit!
Un anegrit!
Un anegrit!
Un anegrit!
Un anegrit!
Un anegrit!
Se enamoró!
Un anegrit!
Un anegrit!
Un anegrit!
Se enamoró!
De un joven blanco!
que la engañó!
Un anegrit!
Un anegrit!
Un anegrit!
Se enamoró!
De un joven blanco que la engañó!
Un anegrit!
Un anegrit!
Un anegrit!
Un anegrit!
Un anegrit!
Se enamoró!
De un joven blanco que la engañó!
Y la anegrit!
Pronto murió!
Porque su amante!
Porque su amante!
Porque su amante!
Lo abandonó!
Y la anegrita!
Triste decía!
No hay quien consuele!
El alma mía!
Y la anegrita!
Pronto murió!
Porque su amante!
Porque su amante!
Porque su amante!
Porque su amante!
Porque su amante!
Lo abandonó!
El joven blanco!
Hizo sufrir!
A la anegrita!
Tormentos mil!
Y la anegrita!
Pues siempre es fiel!
Porque las negras!
Porque las negras!
Porque las negras!
Saben querer!
Y la anegrita!
Y la anegrita!
Triste decía!
No hay quien consuele!
El alma mía!
Y la anegrita!
Y la anegrita!
Y la anegrita!
Pronto murió!
Porque su amante!
Porque su amante!
Porque su amante!
Porque su amante!
Que su amante!
Y la anegrita!
Y vuestraсь!
Que su amante!
Y la anegrita!
Y la anegrita!
Y la anegrita!
Y la anegrita!
que algunos blancos suelen tener
muy negra el alma, muy negra el alma para creer.
Y la negrita triste decía
No hay quien consuele el alma mía
y la negrita pronto murió
porque su amante, porque su amante
porque su amante la abandonó.
El grup La Garota d'Empordà
es dedica a un dels seus components
Quim Txena, la barca i la mar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Miren la barca, silenta en la sorra
Ja la lluna surt, la nit ve a la mar
La nit, la lluna, nit t'has vingut, plàcida i bona
Estels vas portant, joguines d'infant
La nit, la lluna, la barca i la mar
Tota la nit en la mar, en el seu braçó
Tota la nit navegant fins que surti el sol
Tan lluita a la terra anem, no sentim soroll
Sols el canto, el vent i el rem
Vells amics tot el món
Tota la nit
Tota la nit
Tota la nit
Tota la nit
Tota la nit
Tota la nit
Tota la nit
Tota la nit
Tota la nit
Mira la barca, navaga serena
Mira la barca navegant serena
Un dolç vent petit va portant-la en dins
La nit, la lluna
Ja surt el sol o el dia comença
Les canfines van volant pel cel blau
La nit, la lluna
La barca i la mar
Tota la nit hem estat ben dintre la mar
Tota la nit n'ha afegat amb el nostre amor
Tota la nit estimant en tant dels braçols
Tu i jo la nit, l'amor, la barca i la mar
Tota la nit hem estat ben dintre la mar
Tota la nit hem estat ben dintre la mar
Tota la nit n'ha afegat amb el nostre amor
Tota la nit estimant en tant dels braçols
Tu i jo la nit, l'amor, la barca i la mar
Les veus dels pescadors i l'habanera de l'ara, la flor de l'Empordà
Me'n vaig a cercar la fortuna ultramar
Amor, per penyora t'entrego el meu cor
Amb tu sempre més pensadet
I el dia que torni
Ara es va muller
I a la terra
I a la terra
I a la terra
Cada l'ana es va llunyant
I el seu record on ai comença a cantar
Adeu l'escala
Adeu l'empúria
Són les més velles
De la mort de la mar
Sento una angoixa
Vondria emborrar
Adeu m'ha promès
Verpla
M'ha promès
Anys d'estar al llibre,
que costa el dia de tornar.
Més la carta que la mare li ha enviat.
Li diu que ja és casada la bon sermà.
Quina tristesa estima-la.
Sento morir-me i un nou meu casal.
Que m'envolcani, endurna el fosat.
Amb una senyera, yo soy catalán.
Que m'envolcani, endurna el fosat.
Amb una senyera, yo soy catalán.
Amb una senyera, yo soy catalán.
Ella me abrió en la bahía de la isla donde nació.
Núria Cartañà al control.
I us parla Javier Pardina.
Ens acomiadem esperant-vos.
Novament, el diumenge a dos quarts de 10 del matí.
Bona setmana i bona viada.
Bona setmana i bona viada.