logo

Arxiu/ARXIU 2006/PROGRAMES 2006/


Transcribed podcasts: 80
Time transcribed: 2d 4h 28m 6s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Diumenge 30 de juliol de 2006,
aquests compassos diuen que estem iniciant...
Habaneras desde el balcó.
Habaneras desde el balcó.
Si quan mires el mal te s'osbriga,
si ets feliç de contemplar l'amor,
jo voldria tan sol ser gavina
i ta vida un instant alegrat.
Si després la gavina molesta,
si t'ho vols jo seré Rossinyó.
Cantaré un xicat a finestra
i content tornaré a prendre el vot.
que no sé si no.
Però aquells deliciosos moments
que estaré a prop de tu,
tot sentint la carícia del vent,
no me'l roba ningú.
i quan jo tornaré a prendre el vol,
cantar l'alegrament,
portaré en mon bec una flor
que m'haurà estat
un pensament.
el teu cant,
el teu vol brillar,
el meu cor tris al colme de pa.
portaré en mon bec una flor
portaré en mon bec una flor
que m'haurà estat
un pensament.
o el teu cant,
el teu vol brillar,
o el meu cor trist
al colme de pa.
Eren Els Cremats
i la seva particular versió
de l'habanera de Narcissa Oliver i Josep Bastons
El pensament,
una de les cançons
que hi figuren en el seu nou treball roent.
i sense deixar la gent jove del món de l'habanera
i també des de Palà Frugel,
un duet que,
després de portar deu anys actuant,
ha tret el seu primer enregistrament,
titulat
Cants de Cuba, Sons de Calella.
Es diuen Arjau
i canten de Glòria Cruz i Càstor Pérez
temps perdut.
A la vora de la mar, he tornat de poc a poc, tot sentit el crit del temps, que se'n porta el meu record.
Un record ple de cançons, de perfums i fred d'amor, d'un amor potser perdut a les aigües del meu port.
Sovint somio que tornes al meu costat, que m'agafes les mans i les omples d'immensitat, d'immensitat.
Ara l'aire ja no és aquell nostre, ni la sorra s'esborra el teu pas.
Sols em queda un grapat d'enyorança i el teu mirat, i el teu mirat.
Les onades van portant, sensacions de mil colors, que banyaguen el meu cant, barrejant notes i flors.
És un cant fruit del passat, endinsat en el meu cor, esborrall desdibuixat de les ombres del teu cor.
Sovint somio que tornes al meu costat, que m'agafes les mans i les omples d'immensitat, d'immensitat.
Ara l'aire ja no és aquell nostre, ni la sorra s'esborra el teu pas.
Sols em queda un grapat d'enyorança i el teu mirat, i el teu mirat.
Sovint somio que tornes al meu costat, que m'agafes les mans i les omples d'immensitat.
Des de Gorlitz, Vizcaya, Coros Liraín i Chiqui, interpretant d'Armando Bernabéu, la habanera, melodías santillanas.
La habanera, melodías santillanas.
La habanera, melodías santillanas.
La habanera, melodías santillanas.
La habanera, melodías santillanas.
La habanera, melodías santillanas.
La habanera, melodías santillanas.
La habanera, melodías santillanas.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Un pedazo de la mano que se arranca sin piedad!
La ronda de Voltanya des del nord d'Osca ens ofereix una habanera d'un dels seus companys Manuel Domínguez
amb una lletra reivindicativa que anys enrere es va convertir gairebé en una cançó obligatòria en qualsevol manifestació popular.
Habanera triste!
Mi casa era un barco velero cada vez que madre hacía la colada.
Mi casa era un barco velero cada vez que madre hacía la colada.
Con velas de sábanas blancas tendidas a los vientos de estas montañas.
Un barco de piedra en el valle anclado hace siglos a orillas de lana.
Frente a la isla de la Melilla y entre las costas de Fiscal y Voltaña.
Quien me iba a decir a mí que he soñado en el mar, que en un maldito pantano, ay, ay, ay, mi casa iban a ofrar.
A la melilla el amor, adiós marquitos hundidos, adiós, mi pobre país, adiós.
Y aunque han pasado muchos años no podré olvidar nunca aquella mañana
En que descubrí que no solo en los cuentos siguen existiendo piratas.
Cuando al abordaje tomaron el pueblo y tuvimos que marchar de casa.
Al ver las blarimas de madre a ti que se me fue de golpe la infancia.
Quien me iba a decir a mí que soñaba con el mar, que en un maldito pantano, ay, ay, ay, mi casa iban a ofrar.
Pájaro, marquitos hundidos, adiós, mi pobre país, adiós.
Fuegos fatuos entre las ruinas, restos de naufragio en una triste playa.
Aún hay noches en que navega por mis pesadillas un buque fantasma.
Y siempre que surca mi alcoba despierto empapado de sudor y rabia.
Pájaro, marquitos hundidos, adiós.
Quien me iba a decir a mí que soñaba con el mar, que en un maldito pantano, ay, ay, ay.
Mi casa iban a ofrar.
Pájaro, marquitos hundidos, adiós, mi pobre país, adiós.
Mi pobre país, adiós, mi pobre país, adiós.
Les cases anomenades d'Americano, que es feien construir al Torralà, a casa seva, els que havien aconseguit fer fortuna a ultramar, presenten una tipologia molt similar, en la que destaquen particularment les galeries.
D'aquestes cases hi ha moltes a la nostra costa tarragonense.
La agrupación coral Virgen del Camino interpreta la habanera a mi añoranza.
Tu cielo es muy real, reflejado en las aguas del mar.
La agrupación coral Virgen del Camino interpreta la habanera a mi añoranza.
La agrupación coral Virgen del Camino interpreta la habanera a mi añoranza.
La agrupación coral Virgen del Camino interpreta la habanera a mi añoranza.
La agrupación coral Virgen del Camino interpreta la habanera a mi añoranza.
La agrupación coral Virgen del Camino interpreta la habanera a mi añoranza.
Que me vio nacer y volar hacia ti y estar allí para poderte ver y ofrecer ante la Inmaculada, mi amor, ese amor que por ti soñé.
Quisiera ser, que me vio nacer y volar hacia ti y estar allí para poderte ver y ofrecer ante la Inmaculada, mi amor, ese amor que por ti soñé.
La Inmaculada, mi amor, ese amor que por ti soñé.
Una versió de la manera més popular de tota la història d'aquest gènere musical, escrita per Sebastián Iradí, ens arriba a través d'un gran geni del jazz, Charlie Parker, la paloma.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música


Música
Música
Música
Música
Música