El 13 diumenge de setembre de 2006, dia 17.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
fue en Saldaña fue en Saldaña, Valladolid, Agua Dulce, en Sóferit, de Antonio Burgos y Carlos Cano,
Habaneras, de Cádiz.
Indarra exporta a la popular
Vente conmigo a vivir
Vente conmigo a vivir
Felico ángel de amor
A vivir y a mozar
De las horas del mar
Y si una lágrima ves
Feliz o por brutal
Es fuerte y dulce bien
Que te supe adorar
Allá en silencio
Nos amaremos
Y viviremos
Juntos los dos
Allí se ama
Sin enemigos
Sin más testigos
Vente conmigo a vivir
Felico ángel de amor
A vivir y a mozar
De las horas del mar
De las horas del mar
Y si una lágrima ves
Feliz o por brutal
Feliz o por brutal
Es fuerte y dulce bien
Que te supe adorar
Allá en silencio
Allá en silencio
Nos amaremos
Nos amaremos
Y viviremos
Juntos los dos
Allí se amaremos
En silencio
Allá en silencio
Una de les zones del nostre entorn
on més emigració va haver cap a l'altre costat de l'Atlàntic
als segles XIX i principis del XX
va ser el Baix Penedès.
Doncs per aquesta que van marxar en busca de fortuna
potser algú els va dedicar aquesta rumba son
que ens ofereix l'Empordanet?
L'Empordanet, L'Empordanet, L'Empordanet
i aquí en mi cama llenar de petados tu almohada
i que la dona dibuja besos
a cara que los saben tus besos cubana
asomas puro tu cinturita de caña y el pere
hoy quiero atrapar la luna pa' que la noche
nunca se acabe de cantar juntos un punto cubano.
La palma viste de blanco y el carnaval es un son de cubo
y los indianos se van cantando a la bodeguita
la palma viste de blanco y el carnaval es un son de cubo
y los indianos se van cantando a la bodeguita
que el canto de una habanera suena en la noche
y la plata va simbriando su cuerpo entero
y la plata va simbriando su cuerpo entero
a la bodeguita con su extends, entre night y el pere
dengan amortes de los avecos cubanas
y los indianos se van carnavales
de putzo curo tu cinturita de caña y un pere
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!






Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
d'un retall de mocador petit.
Amb l'esclop d'un pescador
m'he fet una barca xica,
d'un llapis al palmejar
i la vela més bonica,
d'un retall de mocador.
Els rems els he fet tallar
dels buxets d'una puntaire
i per poder-lo encorar
un am que no pesi gaire
lligat amb fil de pescador
i amb l'ala d'un papanyol
i una agulla de pinassa.
Faig la canya i el timor
per si cas i a Maragassa
no es posi gens al veïdor.
La xarxa la fa un follet
amb tela de mosquitera
que jo conec-ho vindré
per quan surti de pesquera
per quan surti de pesquera.
on només hi ha xenguet petit
la xarxa la xarxa
la xarxa la fa un follet
amb tela de mosquitera
que jo conec un ingret
per quan surti de pesquera
per quan surti de pesquera
per quan surti de pesquera
per quan surti de pesquera
on només hi ha xenguet
la meva parec és així
petita com una engruna
i quan surti el blau marí
tindrà la llum de la lluna
il·luminant-li el camí
i el dia que arribi a por
carregat de bro a popa
ve la inflada i remen fort
tot el poble
farà tropa
recorrant la meva sort
tothom dirà
Déu-n'hi-do
tanta pesca no s'explica
tres onces del peix millor
amb una barca tan xica
com l'esclop d'un pescador
pescador
mar brava
canta de Núria Berengueres
i francès
miralles
tres amors
com l'esclop d'un pescador
com l'esclop d'un pescador
com l'esclop d'un pescador
com l'esclop d'un pescador
com l'esclop d'un pescador
com l'esclop d'un pescador
com l'esclop d'un pescador
com l'esclop d'un pescador
com l'esclop d'un pescador
com l'esclop d'un pescador
ihan
i
sota
com l'esclop d'una
piétrica
praNo
Tens d'estimar-me, aquests tres sabors,
doncs vull explicar-vos que estan a la mar.
A dins de la xarxa, sempre a la passar,
els sols de la nit m'estan contemplant.
Quan me'n vaig de pesca, enyoro la nit.
Quan estic amb la nit, jo enyoro la pesca.
Quan me'n vaig de pesca, jo enyoro la nit.
Escribo la pesca, escribo la pesca, la barra i la nit.
Si ho voleu entendre, primer he de saber
que la nit és guapa, guapa de jo més.
Però també m'ho crida, la barca i la mar.
No puc resistir-me al seu dolç encar.
Potser ho sé si fesent, entendre com jo.
Tens d'estimar-me, aquests tres sabors,
doncs vull explicar-vos que estan a la mar.
a dins de la xarxa, sempre a la passar,
els sols de la nit m'estan contemplant.
Quan me'n vaig de pesca, enyoro la nit.
Quan estic amb la nit, jo enyoro la pesca.
Quan me'n vaig de pesca, enyoro la nit.
Escribo la pesca, escribo la pesca, la barra i la nit.
i quan me'n vaig de pesca, enyoro la nit.
I quan estic amb la nit de jo, jo enyoro la pesca.
Quan me'n vaig de pesca, enyoro la nit.
i quan me'n vaig de pesca, enyoro la nit.
Escribo la pesca, escribo la pesca, la mar i la nit.
Escribo la pesca, escribo la pesca, la mar i la nit.
Escribo la pesca, escribo la pesca, la mar i la nit.
I finalitzant, habaneres des del balcó amb el grup Xarxa
i la popular habanera de Ramon Carreras, el llop de mar.
Amb 70 anys a l'esquena, la pipa sempre plor de llavi,
contemplant la nit serena, fora la mar s'hi passeja un avi,
tota una vida bruixat per les zones, amb sol bastó caminant a l'alçat.
Contemplant la nit serena, es passeja un llop de mar.
Quan el temporal i la tramuntana,
inflaven les veles d'un vell bergantí,
jo veia perrat el pal de maçana,
i cridava ben fort, el mar és per a mi.
I ara que hi has ving, el vespre no marxa,
el vespre no marxa,
ja no fa la pesca, ja no tinc un pas,
ja no tinc un pas,
el vespre fa sense, i enyora la xarxa,
i enyora la xarxa,
camina feixucs pel pes de cançats.
El mar és per a mi,
el vespre fa sense, i enyora la xarxa,
i enyora la xarxa,
camina feixucs pel pes de cançats.
i ara que hi ha ving, el vespre no marxa,
i enyora la xarxa,
i enyora la xarxa,
i enyora la xarxa,
camina feixucs pel pes de cançats.
i enyora la xarxa,
camina feixucs pel pes de cançats.
i enyora the xarxa,
camina feixucs pel pes de cançats.
I enyora la xarxa,
camina feixucs pel pes de cançats.
I enyora la xarxa,
de la xarxa,
de la xarxa,
dònde nació,
mentre el alba nació...
Us diem adéu,
Núria Cartañá
i Javier Pardina,
Però us esperem els diumènes, a dos quarts de Déu del Matí, a Tarragona, Ràdio.