logo

Arxiu/ARXIU 2006/PROGRAMES 2006/


Transcribed podcasts: 80
Time transcribed: 2d 4h 28m 6s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Música
Ella me habló en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alba naciente
Surgió por el horizonte
Bañándonos con su luz
Diumenge 27 d'agost de 2006
Comenceu a escoltar
Habaneras, desde el balcón
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Fos igual que tu de vint al mar pogués jo travessar
Fins d'arribar a la platja on tan dolç he recordat
És bo poder-li veure la imatge bruna en un suau despertat
No la nina que entre somnis és tan gran acariciar
Quan la vegi sola, prop la quieta onada
D'on li va pesar que li envio més per bé
Digues, digues, sento dolça malangia
I que penso en ella en tot moment
I que penso en ella
Sempre en tot moment
De Frédéric Xires Can de Taberna, en Soferit, La Gavina
La coral torrevejense Francisco Vallejo
Se interpreta de Ricardo Lafuente
De La Coneguda, Torrevieja
La, la, la, la, la
La, la, la, la, la
La, la, la, la, la, la, la, la
La, la, la, la, la
La, la, la, la, la
Él corre pieza un espejo, donde Cuba se mira y al ver se suspira y se siente feliz.
Él, donde se habla de amores, entre bellas canciones que traen de Cuba su alma y sentir.
Bien, de las olas tatuadas, tienen las habaneras que son de La Habana, mensaje de amor.
Bien, hay con suaves caricias, a la vez que la brisa besan las playas con una canción.
Es torre vieja un espejo, donde Cuba se mira y al ver se suspira y se siente feliz.
Bien, donde se habla de amores, entre bellas canciones que traen de Cuba su alma y sentir.
Bien, de las olas tatuadas, vienen las habaneras que son de La Habana, mensaje de amor.
Bien, hay con suaves caricias, a la vez que la brisa besan las playas con una canción.
Bien, hay con suaves caricias, a la vez que la brisa besan las playas con una canción.
Bien, hay con suaves caricias, a la vez que la brisa besan las playas con una canción.
Bien, hay con suaves caricias, a la vez que la brisa besan las playas con una canción.
Una habanera molt maca, tant de lletra com de música, escrita per Gloria Cruz i Castor Pérez.
Ens la dedica un duet.
El seu nom, Arjau, i el títol de la peça, Temps perdut.
A la vora de la mar, he tornat de poc a poc.
Tot sentit el crit del temps, que s'emporta el meu record, un record ple de cançons, de perfums i frec d'amor.
D'un amor, potser perdut, a les aigües del meu poc.
Sovint somio, que tornes al meu costat, que m'agafes les mans i les omples d'immensitat, d'immensitat.
Ara l'aire ja no és aquell nostre, ni la sorra s'esborra el teu pas.
Sols em queda un grapat d'enyorança i el teu mirat, i el teu mirat.
Les onades van portant sensacions de mil colors que m'anyaguen el meu cant, barrejant notes i flors.
És un cant fruit del passat, endinsat en el meu cor, esborrall desdibuixat de les ombres del teu cor.
Sovint somio, que tornes al meu costat, que m'agafes les mans i les omples d'immensitat, d'immensitat.
Ara l'aire ja no és aquell nostre, ni la sorra s'esborra el teu pas.
Sols em queda un grapat d'enyorança i el teu mirat, i el teu mirat.
Sovint somio, que tornes al meu costat, que m'agafes les mans i les omples d'immensitat, d'immensitat.
A Sibil Criollo van enregistrar un CD anomenat en un salón de la Habana,
en habaneras i contradanses dels anys 1830 a 1850-sin.
De García Rosetti interpretan La Mandinga i El Guajiro.

La Mandinga i El Guajiro.
La Mandinga i El Guajiro.
La Mandinga i El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.

El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
El Guajiro.
¡Si cones!
El sol y el sol entre palmeras los echamos a torder
El guajero y la bandinga no se volverán a ver
Salió el sol entre palmeras nos echamos a torder
Y el guajero y la bandinga no se volverán a ver
Chinita mía, vuelve a la banda
Que de encontrarte, que de encontrarte ya tengo nada
Vuelve, mandinga, y pérdete
Que del camino te encontraré
Vendrás, oh no, vendrás, oh no
Vendrás, oh no, vendrás, oh no
Vendrás, oh no
Vendrás, oh no
Vuelve una amiga que todo admiró, no te olvidó.
Vuelve por Dios, vuelve por Dios.
Ay, vuelve, ay, por Dios, vuelve por Dios.
Molt més recent és la propera habanera que ens canten Els Cremats, de l'Empordanet Ramon Carreres,
escrita fa uns 30 anys al Llop de Mar.
Amb 70 anys a l'esquerra, la pipa sempre preflora d'allà.
Contemplant la nit sara, fora la mar s'hi passeja un avi.
Tota la vida he bruixat per les ulls, amb son bastó caminant a l'atzar.
Contemplant la nit sara, es passeja un llop de mar.
Quan el temporal i la tramuntana inflava les veles d'un vell barbentí.
jo ben aferrat al pal de maçana, cridava ben fort, el mar és per mi.
i ara que ja es ve i el vespre no marxa, ja no va la pesca, ja no té compàs.
com a l'esquerra, com a l'esquerra, com a l'esquerra, com a l'esquerra.
jo ben aferrat al pal de maçana, cridava ben fort, el mar és per mi.
jo ben aferrat al pal de maçana, cridava ben fort, el mar és per mi.
i ara que ja es ve i el vespre no marxa, ja no va la pesca, ja no té compàs.
Només va a passeig i enyora la mar, camina feixut pel pes de tants anys.
fa 40 anys neixia el grup de veneres, por bo.
per a celebrar-lo han tret al mercat un nou enregistrament en nom de Bolenera,
una mescla, segons diuen, de bolero i habanera.
en lletra de Carles Casanovas i música d'Antoni Mas, Bolenera.
A la nit ens veurem, sortirem en la barca, navegant sota estels,
reflectits en la calma, el xiu-xiu d'un petó,
lliscarà en el silenci, quan al volt de l'anà,
despullem nostre amor.
deixarem que ens mani el desig de nostres cossos,
tot a la nit.
Melodia d'amor, que el silenci acompanya,
partitura que escriu, la remor de la mà,
desvetllant els secrets d'una nit estelada,
i que s'enri de les presses del temps.
Polanera, que visc entre dues tonades,
de manera gentil, la bolero d'amor.
Una cançó que està bé enamorada,
tan sols engronçada pel veïnter del teu cos.
Flanenure
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Acabem a Vaneras
Des del Balcó
Amb el grup músic vocal
Inderrat
I la popular cançó
Porque negro nací
Yo que negro nací
En un mundo de luz y color
Tú que llevas de a mí
En busca de aventuras y sol
De mi de cautivor
Tu blanca pie y tu loca pasión
¡Ay!
Ya no puedo vivir más
Yo sé
Sin tenerte mi amor
Porque cuando nací
Tengo la ilusión
De hacerte de nuevo mía
La reina de mi amor
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
¡Ay!
Tengo la ilusión
de hacerte de nuevo mía
Eres de de nuevo mía la reina de mi amor, yo que en negro nací en un mundo de luz y color.
Tú que llegas de a mí en busca de aventuras y sol, de mí me cautivó, tu blanca piel y tu loca pasión.
Ay, ya no puedo vivir más con él sin tenerte de amor, sin tenerte siempre de amor.
Desde el control de Tarragona Radio, Núria Cartañá, os parla Xavier Pardina.
Fins al domenio, a dos quarts de deu del matí, que podreu tornar a sentir habaneras, habaneras desde el balcón.
Adeu.
Fins al domenio, a dos quarts de deu del matí, que podreu tornar a sentir habaneras desde el balcón.