.
Hola, bona tarda a tothom i benvinguts, com cada dissous,
el tren, el teu magazín juvenil produït, com ja sabeu,
per quatre paios i paies de la URB
amb la col·laboració de la casa, Tarragona Ràdio.
Hola, Joan, com t'ha anat aquest passat Sant Jordi?
Moltes roses i llibres?
Doncs com tots, n'hi havia per tot arreu de roses i llibres.
Cada cantonal que giraves era per veure una paraleta de roses allà col·locada.
Ara, el dels llibres ja és més preocupant.
Tu saps la ràbia que fa veure aquell estenall de llibres,
demanar-ne un per un de sol i que no te'l trobin?
Vec ser raro, perquè sempre em passa el mateix.
Vec que estàs una mica estressat, eh?
Per cert, també t'han regalat la Catedral del Mar,
el llibre aquest que has resat tant aquest any?
O ets dels que prefereixen potser el típic llibre d'humor del Buenafuent?
La veritat és que no me n'han regalat cap de llibre.
Jo sóc els que espera que passi el boom de Sant Jordi
i que la meva llibretera de confiança
ho tingui tot ben col·locadet per anar-me a comprar alguna cosa.
Que sempre acabo, no deixin-me.
I a tu què t'han regalat?
Doncs de moment dos roses, però per desgràcia encara no tinc el llibre,
ja que el manual del tantra sexual s'ha esgotat a totes les llibreries.
Què farem?
Hauran de posar imaginació pel nostre compte.
Molt adient per tu, sí.
Per mi, per qualsevol humà.
Va, fem via.
Què ens expliques aquesta setmaneta?
Doncs a destacar un event molt important,
la Festa Medieval de Montblanc.
Com es nota que escombra està a casa.
Fai propaganda, tu.
Aquest proper cap de setmana és la traca final.
Drac Obnocte, representació de la llegenda i mercat medieval.
Para, para, para, un momentet.
Què vol dir això de Drac Obnocte?
La nit del drac?
Això i més.
Espectacle, invocació, arribada de la bèstia i concerts tota la nit.
Què et sembla?
Jo m'apunto a un bombarder on buscaré la disfressa de viuda reposada
i m'inflaré de sang de drac.
Fa ressaca, no?
No, no, no.
A tu segur que no te'n fa.
Va, Joan, que el tren se'n se'n va.
Se nos va, se nos va.
I és que el nàstic s'ha estampat de lloros amb el recreativo.
Els metges segueixen de vaga demanant millores
i a Reus els toca la once, o sigui, la grossa de la once.
Mentre Tarragona veu com el rector Arola
diu que la URB és la segona universitat més productiva de Catalunya.
Productiva?
Millor no qüestionar-nos què és el que es produeix.
Passem al sumari.
I mentre les rodes tisclen i tot res hem,
perquè cap neumàtiques, punts i agafem velocitat
i us presentem els vapors de la setmana.
En el noticiari Xorres d'avui,
l'actualitat més calenta des del punt de vista
dels nostres comentaristes més distesos.
I en el reportatge d'avui us ensenyarem un manual pràctic
per aprendre a cuinar.
I no és el de cuina per solters, no us preocupeu, és més senzill.
A la secció de cine, el Marial David ens parla de festivals i òperes primes.
I de la gran pantalla de Palit de Pantalla
per parlar amb el Ricardo sobre sèries de ficció de Late Night.
I el programa comptarà també amb el Javier Puerto,
director del REC, el Festival de Creació Audiovisual de Tarragona.
A la secció de música, avui, rock transgressiu.
I acabarem amb l'agenda cultural amb la Marta
i la Raquel ens ensenyarà un nou racó per la ciutat per descobrir.
I sense més preàmbuls, engeguem el tren.
I el primer que fem quan engeguem el tren
és fer una repassada a l'actualitat amb les nostres notícies xorres.
El Partit Popular presenta la petició de referèndum de l'Estatut
amb 4 milions de firmes.
Les signatures es van presentar davant al Congrés dels Diputats
sota el lema Todos tenemos derecho a opinar.
A l'acte van existir personalitats tan importants com
Jacinta Islante, Lo Lamento, Johnny Melavo,
Benito Camelas, Opa Cagarte, entre d'altres.
Un grup de malfactors profana una tomba del cementiri de Paralada
per fer caldo als ossos d'un cadàver.
Els Mossos d'Esquadra continuen la investigació de l'autorida dels fets
i de moment es descarta que es tracti d'un ritus satànic.
Els qui ho van veure han declarat que el cadàver estava fet caldo.
D'altra banda, molts donats han canviat el seu testament.
En lloc de donar els ossos a la ciència,
els donaran A.B.Crem.
Un 90% dels funcionaris dels jutjats de Reus
deixen la seva plaça per l'alt volum de feina.
Com a solució es proposen incentius laborals
i una reducció del volum de treball.
Delinqüents tan celebres com Dani Corleone, Luteo, Ferruquito
o l'Ajuntament de Marbella
han signat un conveni amb els treballadors
per tal de fer-los treballar menys.
I ara que estem ben informats,
passem al reportatge de la setmana.
Com mengen els estudiants?
Bona tarda, Alberto.
Què tal?
Què portes aquesta setmana?
Doncs avui parlarem de cuina.
Per cert, com va la gana per aquí?
Bé, no, jo no he berenat avui.
Jo tampoc encara, esperarem després del programa.
Avui parlarem de cuina, ja ho he dit abans.
Els plats que surten de la cuina ens agraden a tothom,
però els deixem de fer nosaltres ja ens costa una mica més.
Tot aquí hi ha persones que no arriben a considerar-ho un art.
La recepta que us proposem
està composta pels següents ingredients,
les nostres ganes de treballar i l'humor del bo.
Avui no us faré esperar més.
Escoltem aquest reportatge que està per llevar-se els dits.
i anem a veure què ens expliquen els estudiants.
Expliquem alguna anècdota del bus d'estudiar.
Vaig intentar fer una patata en microones,
perquè queden molt bones.
I quan vaig passar temps, la patata va començar a treure flama
i em vaig cremar pràcticament totes microones.
a la festa sí wenigства.
Ah, doncs que?
Ella va intentar fer una canalla deora
amb una STAR?
i el dia càrimin?
i tal,
ambis de itiner?
welch a sobre-walí?
Estaye empezant a trasviure el Конечно.
Entons...
En un candle con la primera cosa...
uestos, del draw a final...
Qué es el valor de las presidentes,
I què és això?
I get the strangest feeling alone
¿Y qué és això?
I get the strangest feeling alone
I get the strangest feeling alone
I get the strangest feeling alone
I get the strangest feeling alone
I get the strangest feeling alone
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Adequat per la secció d'avui!
Gràcies Alberto!
Fins de setmana que ve!
Gràcies a vosaltres!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dijous, 6 de la tarda.
El tren arrenca a Tarragona Ràdio.
a Tarragona Ràdio.
Hola, compis!
Bones!
Hola!
Què tal?
Com esteu?
Preparats pel rec?
Un punt!
A mi això estamos.
A puntillo.
Bueno, ja sabeu que el tres, després en parlarem del Raquel.
Ja sabeu que comença dimarts que ve, no?
I que és el festival de creació audiovisual a Tarragona.
Fem publicitat, eh?
Ja ho veieu.
Que audiovisual, eh?
Per descobrir coses noves.
Sí, home, en principi sí.
És allò que tu arribes allí, mires una flipada en el mil, que no hi ha qui ho entengui,
però que m'agrada tot el que vulguis, no?
I quan acaba la projecció només penses en trobar el director i preguntar-li,
eh tio, que comptes preu, passa-me'n un!
Sí, home, i descobrir coses noves i nous creatius també.
Perquè els festivals són plataformes de llançament per tot aquell que comença en el món del cinema
i vol presentar els seus treballs al públic.
Sí, però em sembla que molts d'aquests creatius són d'aquells que van dir en Poray
que si el seu art és molt especial, que si és difícil d'interpretar,
que si només unes menys selectes el saben comprendre, però és que no sé si ells n'entenen, saps?
Bueno Marc, ja que et veig tan posat, parlem de festivals, bé.
Comencem amb el Rec.
Del dia 2 de maig fins al 7, o sigui, durant la setmana que ve,
comença el Festival de Cinema de Tarragona, el Rec.
Aquí podrem veure obres de tot tipus, des de curtmetratges de ficció fins a documentals o videocreacions.
El Rec Nec neix ara fa 6 anys amb la intenció de donar a conèixer nous creadors audiovisuals,
i així portar a la ciutat de Tarragona obres de difícil accés per als seus espectadors.
Per les seves pantalles han passat treballs com el curtmetratge La Ruta Natural, dirigida per Àlex Pastor.
Guanyador del Rec de l'any passat, La Ruta Natural s'ha endut també molts premis a nivell estatal
i fins i tot va estar nominat als Goya el 2005.
Un altre curt que també va passar pel Rec i també va estar nominat al Goya és Taodeo Jones d'Enrique Gato.
La diferència és que aquest sí que va guanyar un Goya, el millor curt d'animació.
A més dels premis, la programació del Rec també inclou seminaris i xerrades divulgatives
que tracten els canvis i innovacions del món audiovisual.
Aquest any el festival estarà centrat en la televisió i els nous formats de programes.
El Rec continua amb una secció dedicada a la projecció d'òperes prima, és a dir, la projecció de la primera pel·lícula d'un director novell.
El Rec no descansa ni de nit. La programació continua per als noctambos.
La denominada Rec la nuit ofereix concerts, dígits i videoprojeccions.
Però Tarragona té un altre festival dedicat al cinema, l'Incurt, el festival de curtmetratges d'Europa i la Mediterrània
que se celebra el mes de novembre.
Té la vocació de mostrar la diversitat artística d'aquesta gran àrea d'intercanvi cultural i econòmic
que, a part del continent europeu, també engloba països mediterranis com Marroc, Líbia, Tunís o Egipte.
I atenció, perquè el curt guanyador del certamen de l'any passat va ser Cashback,
que poc després va estar nominat a l'Òscar de millor curtmetratge.
Abans de passar a altres festivals vull destacar que en l'Incurt es va projectar l'obra anomenada
L'Ecochon Kriol, curtmetratge que denuncia la pobresa del tercer món i que els porcs...
bé, és igual. Qui l'hagi vist segur que la recorda, però nosaltres no l'explicarem, per fastigós.
Passem ara al FEC, el festival de curs del poblet d'aquí al costat.
Ei, xavalín, un poc de repeto que això sóc d'arreus, eh?
I no és un poblet, és un poble gran o una ciutat petita, però res de poblet.
Vaja, que les muralles que tan adores són de les afores d'arreus, com deia ells.
Sí, sí, va, sí, sí. En fi, que és igual.
Que el FEC és el festival europeu de curtmetratges d'arreus i que es va celebrar el mes de març passat
juntament amb el FEC de Cambrils.
Però en aquest cas, l'EE de Cambrils no és d'europeu com a arreu, sinó que és d'estatal.
Cal destacar també la participació de Vigas Luna, que dona un premi a la millor història.
I també que molts curs dels que es van projectar a Reus segurament es podran veure a Tarragona.
Els directors deuen dir, ja que vaig a Reus, doncs deixo una còpia aquí al costat.
T'has picat, eh?
Bueno va, deixem de banda tant de festival i parlem ja d'òperes primes.
Com ja hem dit, una òpera prima és la primera pel·lícula que fa un director.
I precisament és en festivals d'aquests on els directors novells comencen a projectar els seus films i a posar-los en mans del públic.
Encara que no us ho penseu, tots els directors han tingut una primera òpera prima.
Doncs sí, com per exemple la Francis Ford Coppola, Alfred Hitchcock o fins i tot el meu amic derrotat als Òscars, Ang Lee, han tingut una primera pel·lícula.
Alguns amb més èxit que altres, però tots tenen un passat cinematogràfic.
Així que Marc, anem a treure les vergonyes dels directors i fem un repàs de les seves òperes primes,
o aquest és el mateix de les seves primeres pel·lícules.
Comencem amb Pedro Almodóvar, qui després de rodar 12 curtmetratges va decidir gravar el seu primer film titulat
Pepi, Lucy Bomb i altres xiques del món.
Era l'any 1980 i Carmen Maura ja despuntava com a xica Almodóvar.
Home, despuntar, despuntar...
Sí, home, sí.
Ara Carmen Maura ja sé una iaia Almodóvar, eh? Ja, això va.
Sí, més que xica, iaia, no?
Bueno, i d'Alejandro Almenávar, què me'n dius?
Doncs que la primera pel·lícula d'Amenávar és Tesis, un thriller gravat l'any 1996 i guanyador de 7 premis Goya, entre ells el de millor director novell.
Seguimos. L'any 1990 la directora catalana Isabel Cuixet també va estar nomenada al Goya de millor director novell per la seva primera pel·lícula Massa vell per morir jove.
Marcel Marc, tu sabies que la primera pel·lícula de Santiago Segura com a director Torrente, El brazo tonto de la ley, també va conquistar aquest Goya, el de millor director novell?
Onda.
Que sí, que sí, i és més, Toni Leblanc també es va emportar al Goya al millor acta secundari. Toma-la.
Mena meva, José Luis Torrente amb dos Goyas.
No el veus, no?
Doncs no.
Jo tampoc.
En l'àmbit internacional, Jean-Pierre Genet, director d'Amelie...
Gran pel·lícula.
Va rodar la seva primera òpera Prima l'any 1991, anomenada Delicatessen, una comèdia futurista que va guanyar un total de 12 premis.
Sí, i fins i tot va sucar al Festival Internacional de Cinema de Tòquio.
Anem al gra i descobrim les primeres produccions d'algun dels grans directors de la història del cine.
Quentin Tarantino.
Oh, David, aquest, deixa-me'l a mi, please.
Vale, va, va, tot teu, va.
Que grans són els thrillers de violència i sang de Tarantino.
Abans que Pulp Fiction, el director americà, va gravar la seva primera pel·lícula, Reservoir Dogs, un altre clàssic.
Era l'any 1992.
Ja estàs?
Pues sí, ja pots continuar.
Doncs, Tarantino, passem a Woody Allen.
La primera pel·lícula dirigida exclusivament per ell va ser una comèdia de l'any 1969, Take the Money and Run.
Algú així com agafa les pel·les i fot el camp.
Steven Spielberg, però, va ser qui anava més per feina.
Atenció, perquè als 16 anys va estar a anar a un teatre d'Arizona, als Estats Units, un thriller de ciència-ficció de 140 minuts titular Firelight.
Quin paio.
Déu-n'hi-do.
I acabem aquest repàs amb un dels mites del cinema, Alfred Hitchcock.
El director anglès va gravar una pel·li anomenada Number 13, l'any 1922, però no la va acabar.
Així doncs, la primera pel·lícula completa de Hitchcock l'hem de buscar l'any 1925.
era muda, en blanc i negre, i titulada The Pleasure Garden, al jardí del plaer.
Mmm, no et diré quin tipus de pel·lis em suggereix aquest titular.
No, Marc, no cal.
Recordeu que fa uns programes vam anunciar l'estrena d'un film anomenat Los Tres Sentierros de Melquiades Estrada.
Doncs bé, que sapigueu que es tracta d'una opera prima, és la primera pel·lícula que dirigeix l'actor, i ara es veu que també director, Tommy Lee Jones.
Sí, bueno, però és que és ben diferent dirigir el teu primer film tenint a la llista de contactos, lo mejorcito de Hollywood.
Com ja sabreu, la pel·lícula Tapes també és el debut com a director de José Corbacho i Juan Cruz.
De fet, aquest mateix any van guanyar el Goya a la millor direcció novell.
Ei, David, saps qui és Paul Haggis?
El director de Crash, no?
Doncs sí.
Doncs encara que no ho sé amb ell, Crash és una òpera prima.
Què dius? La primera pel·lícula que dirigeix?
Doncs sí.
Després de dirigir diverses sèries de la visió, el tio es va passar a la gran pantalla i mira ara.
Òscar a la millor pel·lícula.
Bueno, va, passem a la recomanació d'aquesta setmana, que ja sé que en tens ganes, Marc, va.
Lucha de gigantes
Bueno, aquesta banda sonora, aquesta cançó és de la pel·li que recomanava avui, eh? Gran pel·lícula.
Bueno, ja sabeu qui l'ha tirat aquesta setmana, no?
Sí, bueno, vale, he estat jo. Però és que és molt bona, eh?
Avui recomanem en DVD la pel·lícula Amores Perros,
primera pel·lícula que digués al mexicà Alejandro González Iñárritu i guanyadora d'un total de 49 premis.
Després de reçar tots els festivals d'Amèrica del Llatina, el film va ser nominat l'any 2000
a l'Òscar de millor pel·lícula de parla no anglesa.
Amores Perros explica la vida a la ciutat de Mèxic de tres personatges i els seus gossos.
Un accident de cotxe els canviarà el futur més immediat.
Hem de dir que l'actriu espanyola, Goya Toledo, completa un gran repartiment de joves actrius mexicans.
Bueno, doncs, recomanar la queda Amores Perros i em sembla que ja és tot per avui, eh?
Ens veiem la setmana que ve al RENC.
Adéu, compis.
Doncs al RENC ens veurem.
Gràcies i fins la setmana que ve.
Adéu, Maria.
Adéu.
Gràcies.
Dijous, 6 de la tarda.
El tren arrenca a Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I de la gran pantalla, com ja han vist,
anem a la petita pantalla amb el Ricardo. Hola.
Hola, què tal, Maria, què tal, Joan?
Hola, bones.
Us vinc a parlar de les sèries de ficció
que compren el Late Night a totes les cadenes
i a les que jo personalment estic bastant enganxat.
Faltaria massa.
La veritat és que ho estic massa
i no m'estranya perquè hi ha sèries per a cada dia de la setmana.
Així doncs, si us sembla, us faré un recorregut setmanal
passant per tots els canals, menys per la Sexta,
que com que aquí no es veu encara, doncs passem del canal verd.
Per cert, notícia, he vist a la seva web
que la Sexta han avançat la data del seu desplegament
al 80% del país per al proper 1 de juny.
Ja saps, una setmana abans del Mundial.
El tema és, Tarragona està dins d'aquest 80% de cobertura?
És una pregunta.
A l'aire, es queda a l'aire.
Tu què dius, Joan?
Jo penso que segur que no.
A tu ets igual, ets amunt blanc.
Segur que ets amunt blanc.
Tu ets amunt blanc.
A tu els teniu de tots.
Té nit, que hable, de tot.
Bé, comencem per dilluns.
Aquí l'estrella, sens dubte, CSI, ja sabeu.
El grup de criminalistes que sempre arriben tard
quan el tio ja s'ha mort
i per dissimular treuen uns equips superbèsties
amb llumetes blaves, allò.
Enrotllo, no?
A mi em recorden molt les llums que porten els cotxes de túnic.
De neón, no?
Sí, sí, és això, eh?
Jo que soc fan d'aquesta sèrie,
m'estic apuntat tot el que s'ha de fer
si vols matar algú.
Així que, nens i nenes,
si mateu, utilitzeu guants de làtex,
que aquesta gent et troba a les empremtes
a qualsevol puesto.
Doncs bé, de CSI hi ha tres.
CSI Las Vegas, CSI Miami i CSI Nova York.
A mi, personalment, m'agrada més el del Grissom,
el de CSI Las Vegas,
no perquè el facin el primer,
sinó perquè, a banda que Grissom,
que va començar com a personatge principal,
tots els altres també tenen un paper bastant important.
en canvi, el CSI Miami,
em fa molta ràbia,
li donen massa importància al protagonista,
l'oratio Kane,
el pel roig aquell,
que això em fa moltíssima ràbia, aquest tio.
Jo és que he sigut més també de Las Vegas, eh?
Sí, mola, però jo Vegas mola.
Bueno, el dimarts fan,
segons la meva modesta opinió,
una de les millors sèries del moment,
House.
La sèrie que fan a 4
està donant al canal de Soge Cable
els millors números d'audiència
de tota la seva graella,
i no m'estranyen.
La sèrie té com a protagonista
el doctor Gregory House,
que interpreta Hugh Laurie,
pels que no ho sàpiguin,
és l'actor que sortia a Veïns, també.
Ah, sí?
Sí, sí, molt bé, aquest.
Doncs bé, una petita descripció de House.
És segurament el millor metge de l'hospital,
però és molt mal educat,
cínic, bastant rebel
i sobretot molt sincer amb els pacients.
Aquest, però, us recomano molt, eh?
Aquest sentit de l'humor que té
és tan diferent
que des del principi ja t'enganxa.
Bé, passem a dimecres,
on trobem el primer pique
entre dues sèries de ficció espanyoles,
Los Hombres de Paco
i Hospital Central.
Bé, també fan de O.C. a la 2,
però mirant les audiències
d'aquesta ni us parlaré, vale?
Doncs bé, comencem.
Tenim Hospital Central a Telecinco,
sèrie bastant de l'estil d'urgències,
ja sabeu, historietes que passen
entre els metges, infermeres i pacients,
que com que ens agrada tant sofrir,
doncs tothom se la mira.
La competència és la sèrie
Los Hombres de Paco a Antena 3,
una comèdia bastant negra sobre el cos de policia
i les batalletes sempre surrealistes
d'un departament de policia apanyol.
La veritat és que compares
el grup dels Hombres de Paco
i un equip de CSI
i has de parar-te a pensar.
No m'estranya que el papa,
el nostre amic Ratzinger Z,
es posés el tricorni, tio,
és que tots són de la conya.
Bé, després del pic entre metges i policies,
arribem el dijous
per veure el duel més esperat de la setmana.
Aquí no hi quem viva contra Los Serrano.
Per a l'audiència acostumen a guanyar
els veïns del senyor Cuesta
amb els millors números d'Antena 3.
Cada setmana, atenció,
fan al voltant d'un 30% de xer.
Una barbaritat.
És molt, això.
Sí, sí, sí.
Això ho aconsegueixen
gràcies a un poquito de Por Favor
i personatges com la Pija,
los que es el Cuesta,
les lesbianes,
Paquito el del videoclub,
etcètera, etcètera.
Doncs bé,
Los Serrano,
que és humor,
però menys que aquí no hi quem viva,
també fan bons resultats,
al voltant d'un 25% de xer.
Però, clar,
no són tan bons.
Tot i que,
per mi,
la parella Racine-Esbonilla
està molt bé.
Això és com el futbol.
Aquí no hi quem viva
té millor conjunt.
I, a més,
Los Serrano,
primer amb Fran Perea
i després amb els crius
aquells rapalins
del grup Santa Justa Clan
que esperen, tio.
És que fan vomitar.
Comença a semblar
hi ha un pas a delante,
no?
Un rellito, aquest, ja.
Doncs bé,
arribem ja el divendres
per trobar
una de les últimes estrenes,
Mentes Criminales,
que fa Telecinco
després de Caiga quin Caiga
i que en la línia CSI
va d'una brigada
de criminalistes
de l'FBI.
La diferència
és que a aquests
els va més el morbo.
Es dediquen a estudiar
els pensaments dels assassins
més cruels
i intentar predir
el seu pròxim assassinat.
Tot i que,
com ho fan també a Telecinco,
si no ho aconsegueixen,
sempre poden trucar al Grisó.
Doncs bé,
arribem al cap de setmana,
el dissabte trobem a 4 Las Vegas.
No es diu 4 Las Vegas,
sinó que a 4 fan la sèrie Las Vegas.
Una sèrie sobre casinos
on tot sembla luxe,
diversió i alegría,
saps?
Però com que aquest argument
seria una mica sosu,
els protagonistes
són un equip de vigilància,
que no ha assegurat tas,
que es dediquen a controlar
que ningú faci trampes.
Jo no l'he vist massa a aquest,
ho he de dir,
ho acabam d'estrenar.
Bueno, no l'han estrenat,
però tampoc el miro massa.
Perquè si no,
després vaig al casino de Tarragona
i em fa mal rotllo,
saps?
Em sento observat.
Tu vas al casino de Tarragona?
Sí, perquè el senyor Juli Martínez
em va donar invitacions.
Ah, molt xungo això.
Ah, per cert,
dissabte també fan a la 2
El ala oeste de la Casa Blanca,
una sèrie sobre els assessors
del president,
ja sabeu,
quines galetes has de menjar
que són fàcils de digerir,
president,
quan agafi un llibre,
Per acabar,
diumenge tenim
Miss Adorables Vecinos,
per mi una sèrie molt fluixa,
tot i que té molta audiència,
per mi és molt cutre.
I tenim per l'altra banda
Los Simuladores,
una sèrie que,
sí, us recomano que mireu.
És un grup que prepara simulacions
per solucionar-li problemes
a la gent
que els demana.
A mi em recorda una mica
l'equip A,
però sense construir bombes caceres.
No sé, a mi m'agrada.
Per acabar amb la secció
de tele d'aquesta setmana,
vull recordar
en el nostre apartat
Remember,
una sèrie que crec
que no necessita presentació.
D'on de vas,
Michael Knight?
Vale,
aquesta sèrie...
No, no te sabies,
oi,
aquesta sèrie ja és...
No, sí, sí,
El cotxe fantàstico.
Qui no recorda
el senyor Michael Knight,
Miguel Caballero,
la traducció que diria el Marc,
i el seu inseparable Kid,
un pontiac que parlava,
saltava i fa de tot.
Vale, segurament...
Fia el turbogost.
Hosti, que bo.
Jo crec que aquesta és una
de les sèries més conegudes del món
i sens dubte
amb fans més friquis.
Però protagonista que era
el cotxe o era el Michael?
És que el Michael
és molt mal actor, aquest tio.
No sé, jo sobretot
em recordo de Bonnie.
Saps qui és?
La mecànica de Kid.
Què feia tècnem?
Sí, sí,
que feia código binario
en l'ordinador.
Unos y ceros,
tota l'estona.
Unos y ceros,
cero y uno.
Ah, però el Michael Knight
tenia el seu sexapil,
per l'època en què estem parlant.
Avui en dia ja seria el Macarrilla.
Lo vigilante después.
Bueno, curiositat,
aquí per acabar ja,
que si no ens mataran,
aquesta sèrie es pot considerar
de culta.
Un exemple,
el proper 20 de maig
a Benidorm
farà una concentració
de fans del Coche Fantástico.
No, no, en sèrio,
això és real, eh?
Ja sabeu,
un munt de gent
amb pont i exiguals
al de la sèrie
passejant per Benidorm.
En sèrio, eh?
Jo m'ho estic pensant.
Jo me'n recordo
una imatge de petit,
un capítol en què
al Kit
li passa una cosa
i el pinten de blanc
i llavors ja no és el Kit.
Però és igual,
jo us ho explicaré un dia.
White Kitty o alguna cosa?
Quina, va?
Ja està, jo ja he acabat.
Va, deixem ja
perquè això s'està allargant ja.
I tanquem la secció
de televisió
amb el Michael Knight
i passem ja
a l'entrevista setmanal.
El tren,
dijous de 6 a 7
de la tarda
a Tarragona Ràdio.
I aquesta setmana al tren
hem convidat en Xavi Puerto,
director del Festival Rec,
que enguany arriba
a la seva sisena edició
aquí a la ciutat de Tarragona.
Bona tarda, Xavi,
gràcies per acceptar
la nostra invitació al tren.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Com es presenta
a l'edició d'enguany
del Rec, Xavi?
Doncs molt bé, molt bé.
Carregat d'actes
i a tope.
Vamos,
queden 3 o 4 dies
i la veritat és
que aquest any
hem aconseguit
que hi hagi
una programació
ben sortida.
I com podríem explicar
a algú que desconegui
aquest món de l'audiovisual,
què és el Rec
i què és el que pretén
si encara n'hi ha algú
que no ho conegui?
Home, suposo que sí.
És irònic, és irònic, sí.
que és un festival
que pretén apropar
el món audiovisual
al gran públic
centrant-se en diversos aspectes.
Sobretot en obres
de joves valors
o de nous autors
que estan experimentant.
Això es tradueix
en obres
en curtmetratges
i en noves pel·lícules
sinó per les primers.
Com va néixer el Rec Javi?
Respon a alguna inquietud
o iniciativa
que pogués sorgir
en el seu dia
d'alguna persona
o d'algun col·lectiu
o se'ls va proposar
des d'alguna institució?
Com va funcionar això?
Això va ser
un grup d'amics
per això,
ara mateix,
sis anys,
que anàvem fent cosetes
quan estàs a la universitat,
que si ara fas una revista
i si ara vols
passar unes pel·lícules
i al final vam dir
per què no ajuntem
totes aquestes inquietuds
de gent hiperactiva
i fem alguna cosa
contundent
un cop a l'any
i no res,
el que va començar
sent una cosa
molt modesta,
encara ho intenta ser,
va anar creixent,
va anar creixent,
es va anar fent grans
fins que ens el donessin compte,
però bueno,
en aquell llupli
que va començar
i que es va anar a fer
aquí gent
el segon o tercer any,
cada vegada ja més gent
i podem fer que això
creixi.
Per què com a director
consideres el REC
un festival encara jove
que n'ha d'aprendre molt
o potser penses
que la seva progressiva
consolidació
el pot, per exemple,
fer d'altres iniciatives
d'aquest tipus?
A veure,
es pot considerar
que no juguem
amb la mateixa lliga
d'aquells festivals
que neixen ja
amb un pressupost desmesurat
i en dos o tres anys
ja estan en boca de tothom.
Si ho considerem
que és un festival
que va partir
d'una iniciativa
privada
o fins i tot
molt particular
de dos o tres persones
d'un col·lectiu de persones
i que a mi a mi
que s'ha fet gran
podem considerar
que té un cert mèrit
haver aconseguit això.
A més,
que no va ser
un encàrrec directe
d'algú,
un ajuntament,
una diputació,
una institució
que va dir
va fitxar amb algun
intel·lectual
o amb alguna persona
que sàpigués del tema
per fer-ho,
sinó que va ser
gent jove
que es va...
Diguem que s'està fent gran,
no?
Sí,
que es va liar amb això.
Llavors,
en aquest sentit,
està a proveir
la situació
que ha aconseguit.
Però també
som conscients
que a el que és
el recinte estatal,
o sigui,
el circuit estatal
de festivals,
hi ha 4 o 5 festivals
que encara ens queden
molt lluny
i d'altres
a les que ja tenim,
els que anem al darrere
ja justet
i que gairebé tenim
la mateixa presència
i la mateixa qualitat.
Hem estat revisant
el programa, Javi,
i veiem projeccions
de tot arreu
de diferents contrades
i algunes d'altres
també de l'estat
repartides
al llarg dels dies
que dura el festival.
Però no s'ha pensat
mai en crear
un espai concret
i ben definit
per destinar-lo
única i exclusivament
a promocionar
els productes
de casa nostra?
La veritat
és que
hi ha diversos
diversos treballs
i sí que hi ha
un dia concret
que és
la del concurs
d'autors de Tarragona
que es presenten
els autors.
El que passa
que, clar,
com que és un concurs
ens passen una selecció
i, bueno,
no poden entrar
tots els que hi són.
Llavors,
per pal·liar això
va fer
la secció
de mostres
que aquí es passa
en el curs
dels estudiants
que estudien
a Tarragona.
Sí que es podria
fer potser
una miqueta
un dia només
per aquests autors,
però vam considerar
que potser
no beneficiàvem
aquestes obres.
Creiem que
si només fos així
quedava reduït
que només fossin
els propis autors
o els amics
dels autors
a veure aquestes obres.
I la nostra intenció
al insertar
aquests treballs
dins de la resta de la promoció
és dins d'un arlin
de mateixa categoria.
O sigui,
que si ve
qualsevol autor
o un periodista
de fora de Tarragona
pugui veure
aquestes obres
i considerar
la seva qualitat.
Per això,
per exemple,
les obres
dels autors
de Tarragona
van just abans
del jurament
de premis.
Així tots els convidats
que venen
aquell cop de setmana
poden veure-les.
O fins i tot
la gent
que ve a les festes
de la nit
que potser
d'una altra manera
no s'aproparia
al cinema
o a una sala tancada
a veure obres,
a veure aquell ambient
de festa,
doncs aprofita
i s'apropa
al fet audiovisual.
O sigui que
també intentem
buscar estratègies
perquè si la gent
no vol anar
a una sala tancada
o a una sala oscura
doncs apropar
aquests treballs
a la gent.
És cert.
I també veiem
aquest programa
no els patrocinadors
i alguna que altra
localització nova
però quines són
les veritables novetats
pel que fa
a estructura
i continguts
d'aquest REC 2006?
Ara,
les novetats
d'aquest any
són
que hem ampliat
una mica
la mostra
d'això
d'escoles
precisament
que parlàvem ara
perquè gràcies
als intercanvis
que tenen
algunes de les institucions
que col·laboren
en el REC
podem portar
obres de Lituània
i de Londres
de Gran Metanya
la secció Perles
que considerem
que és com un regal
al públic
a tot aquell públic
fidel
que va sempre
a veure
les sessions de curs
al final de cada
projecció diària
de curtmetratges
hi ha
un cur internacional
especialment destacat
amb una qualitat
important
que ha passat
per festivals
com Sandans
Locarno
Berlín
etc.
i que és com
una cirereta
al final de cada projecció
estem parlant
ja de categories
Sí, sí
un d'aquests
per exemple
ha rebut
la primera jurat
del festival
de Sandans
i això per exemple
de la Noche Bizarra
és una cosa nova
o explica'ns una mica
d'aquí o no
això de la Noche Bizarra
està des del primer any
és un dels factes
així
que donen personalitat
a certs aspectes
del REC
i la veritat
és que potser
és l'acte
més gamberro
perquè
és on passem els curs
aquells que t'arriben
aquells curs
que es fan cutres
per aposta
per riure amb els amics
d'aquells que no es poden dir
ni curts
bueno
hi pots dir com vulguis
dir-li cine
potser sí que és massa agosserat
però que només mires els títols
i ja saps de què aniran
si no tenen cap pretensió
o sigui tu
un curs
que es diu
Demetriox
bèstia de l'apocalipsis
o un que es diu
dóna molta imaginació
un que es diu
tòxic per tebe
què pensaries?
doncs que
per exemple
personalment
que caldria veure'ls
no?
per analitzar
s'ha d'anar
la Noche Bizarra
s'ha d'anar
i sobretot
sabent
que l'actuació d'aquest any
que sempre a la Noche Bizarra
es tanca en una actuació
no sabeu qui la fa
quina és la cirereta?
jo l'he llegit
la cirereta o el chorizo
sí, sí
més aviat ser un cerce cantint palo
Terremoto del Corcon
no?
Terremoto del Corcon
molt bé
aquí hi ha més bizarro
ara mateix
el panorama estatal
que la Terremoto del Corcon
bueno
te'n podríem anomenar
uns quants
no, no comencem a buscar
que segur que
pel carrer
pel carrer
en podem trobar més
moltes gràcies Javi
per haver estat
aquesta tarda amb nosaltres
i molta salut
i que vagi molt bé
el Regla setmana vinent
a veure si ens veiem per allà
molt bé
adeure
adeu
El tren
dijous de 6 a 7
de la tarda
Tarragona Ràdio
i entrem a la secció de música
hola bona tarda
bona tarda
hola bona tarda
hola què tal
com van els refredats
bueno
bastant malament
però bueno
va que això en dos dies està curat
s'entenda
que te n'has d'anar de festival
eh col·lega
sí, sí, sí
doncs això Raquel
avui de què parlem
va deixa't triar
vinga va
que no vinga
tria tu tonto
home si vols parlem
de la història del Viñarroc
ja que avui me'n vaig cap allà
no ho sé
home del Viñarroc
suposo que la història del Viñarroc
està relacionada
amb grups com
Estremo Duro
Platero i tu
o algo no?
sí, sí
efectivament
la primera edició del Viñarroc
justament fa 10 anys
comptava amb un cartell luxós
Estremo Duro
Platero i tu
i los planetas
entre d'altres
Déu n'hi do
tant de bo facin aquest any
uf
ja m'agradaria ja
els podríem recordar
el programa d'avui almenys
i tant
per mi perfecte
comencem per Estremo Duro
no?
sí
parlem del grup liderat
pel rei d'Extremadura
o Roberto Iniesta
més conegut com Robert
tot un poeta
excel·lent músic
amb una veu ronca
característica
i una mica
bé
es pren a pit allò de sexe i drogues
i rock and roll
podríem dir
oh i tant
sobretot les dues últimes paraules
encara que la de sexe
suposo que també
però deixaré la feina de paperats
i per altres
això de rock and roll
els extremos duros
sempre han definit la seva música
com rock transgressor
de fet
així es titula el seu disc de debut
que per cert
per editar-lo
van haver de
pagar-lo entre tots els del poble
i d'aquest disc
va sortir la mítica cançó
Jesucristo García
la que són ara mateix
i com defineix
el rock transgressiu
Blai?
Doncs segons Roberto Iniesta
el rock transgressivo
és eficaz
en el tratamiento
de enfermedades
que cursen
con síntomas
tales como
ansiedad
angústia
obsesiones
compulsiones
fobias
fobias
e hipocondrias
está igualmente indicado
en el tratamiento
de las relaciones emocionales
exageradas
que surgen
en situaciones
conflictivas
i d'estrès
Déu-n'hi-do
ara aniré a la farmàcia
i diré
perdona
és que he tingut
un atac d'ansietat
que un recepte
un comprimit
de rock transgressiu
sisplau
que graciosa
molt bona
que graciosa que sóc
em sorprèn
avui hi ha nivell
doncs si vas dient això
a la farmàcia
jo crec que precisament
rock transgressivo
no et receptarà
però bueno
per cert
el teu disc preferit
d'Extremoduro
quin és Raquel?
home
Agila potser
el del 96
Agila
Agila
doncs mira
quina casualitat
que a més el meu
Agila a mi m'encanta
quina casualitat
és que estem predestinats
sols
sí segurament
doncs
és el preferit
de molta gent
perquè és el que va tenir
més èxit l'Agil
i d'allà surten cançons
tan increïbles
que no em canjaria mai
d'escoltar
com Buscando una luna
o El dia de la bèstia
que pertany a la banda sonora
de la pel·lícula
d'Alex de la Iglesia
i que porta el mateix títol
doncs a mi d'aquest disc
m'encanta la cançó
que segur que ostona a tots
So payaso
un himne que ens mostra
les relacions de vasallatge
que hi ha a la vida
a ver que me dice después
So payaso
per cert Rolai
què se n'ha fet del Robert?
les últimes notícies
que sé d'ell
és que ha tingut un fill
i que estudia
filologia hispànica
i es veu que prepara
un nou disc
per saber quan
doncs a veure quan
perquè l'últim disc d'estudi
va ser
Jo, minoria absoluta
que el van treure l'any 2001
i ha pogut molt de talladors
però durant aquest temps
han tret un recopilatori
amb doble CD
un DVD en directe
i un tercer CD
amb cançons sense veu
perquè els fans
hi cantem a sobre
força original
i els que també han tret
el recopilatori
aquest passat mes de setembre
han estat
els Platera i tu
que de fet
sempre van anar lligats
d'Extremoturo
Quina llestona, eh?
que ja no toquin
els Platero
Ja ho pots dir, tio
perquè jo m'atreviria
fins i tot a dir
que els Platero
van ser la millor banda
de rock and roll
que ha vist l'estat espanyol
Comparteixo totalment
aquesta opinió
que tens sobre els Platero
i per cert
saps quin és l'origen
del nom que tenen?
Doncs sí, bla,
i no et vulguis fer llest
perquè Platero i tu
està inspirat
en la famosa obra
de Juan Ramon Jiménez
Platero i jo
Ah sí, aquella obra
en què Platero és un burro
i l'io és un nen, no?
Doncs sí, aquesta
veig que estàs posat en el tema
i per cert
els Platero van titular
por rock and roll
el segon disc
que van editar
un LP
amb temes com Ramon
o Si tu te vas
Però tot té la seva fi
i pocs anys després
d'haver editat
l'any 2000
el seu últim disc d'estudi
els Platero es van separar
Va ser el de Correos
l'últim disc, no?
Sí, sí, aquell
on hi ha la de Cigarrito
Uuuuh!
Quina llàstima
que se separeixin
Fito Cabrales a la veu
i Iñaki Uojo
a la guitarra
feien un dúo increïble
i totes les cançons
eren seves
Segur que Fito i Fitipaldi
us són a tots
Aquesta és la nova banda
de Fito
que al setembre
traurà el seu quart
d'estudi
i començarà una nova gira
Qui sap
si algun dia tornaran
Un projecte
que hem de comentar
és el d'Estrexineto i tu
no, Blay?
Déjame ir contigo
rebelde mi sueño
Déjame ir contigo
libre como el viento
Déjame ir contigo
que en ti
están mis sueños
Déjame ir contigo
Poesia bàsica
és l'únic disc
del grup esporàdic
que van anomenar
Extraxinato i tu
Aquest projecte
el formaven
Fito, Robe
i Iñaki Uojo
Amb quin objectiu, Blay?
Amb la idea comuna
de musicar els poemes
d'en Manolillo Chinato
un poeta viu extrament
i amb unes lletres precioses
Aquest disc
val molt la pena
és realment preciós
I ja que hem parlat
de l'actualitat
de Fito i de Roberto
i Niesta
què en sabem
de la vida
d'Iñaki Uojo
Anton?
Doncs l'exguitarrista
dels Platero
i actualment
d'Extremoduro
no para mai
Doncs no
a més de ser
un dels millors
guitarristes de l'estat
molts grups
acudeixen
a la Casa d'Iñaki
a gravar
mesclar
i produir
els seus discos
A més de
Fito i Fiti Paldis
i Extremoduro
de la famosa
Casa d'Iñaki
també han sortit
els últims discos
de Marea
i el nou treball
dels Despistaos
que es titula
Lejos
Els Despistaos
sembla que s'estan
fent un lloc
amb aquest tercer treball
després de publicar
fa dos anys
i a tu què t'importa?
No, no, ja pots dir el títol
perquè almenys a mi
sí que m'importa
Que no, tonto
que es titula així
i a tu què t'importa?
Ah
Doncs el que diem
Lejos
és el seu nou treball
i en un tema
i canta el gran Fito
I per cert
pels que no aneu
al Viñarroc
com jo
encara sou a temps
de fer una escapadeta
nocturna a Barcelona
i veure com
els Despistaos
presenten el disc
a la sala Razmetal
això si no
es despisten
no?
S'estem fins avui
eh?
Molt, molt
Per cert, el disc anterior
d'aquesta gent
que a mi sí que m'importa
en un tema
hi cantava el Cuchi Romero
el líder de Marea
Podríem parlar una mica
d'aquest grup, no?
Què et sembla?
Oh i tant
Marea venen a ser
una mica
els successors
generacionals
d'Extremoduro
Doncs sí, ells han confessat
en moltes ocasions
les influències
i l'admiració
cap als d'Extremodura
i això es pot percebre
fàcilment
en les seves cançons
Cuchi Romero
Lorente
és el líder dels Marea
un home que no tan sols
es dedica a cantar
sinó que ha escrit
més d'un llibre de poesia
Si els d'Extremodura
no tenen unes lletres
més aviat de poesia urbana
les lletres de Marea
recorden lletres de poetes
de principis del segle XX
Per cert, Blai
tu has vist els de Marea
alguna vegada en directe?
Home, sí
algunes vegades
i tu Raquel
Doncs jo també
a Lleida
I què va passar?
Què va passar?
Estàvem allà
i el cantant
li va donar
per tirar-se al públic
i tothom es va apartar
i va caure al terra
És que és molt gordo
aquell home
a veure qui és el llest
que es pica a sota
Doncs un altre grup
que podríem parlar
és La Fuga, no?
Sí, tot just
acaba de sortir a la venda
el disc en directe
que van gravar
a la sala
a Colum de Madrid
el qual han titulat
En directo
Trobo que són un grup
molt original
i no només titulant
els discos
sinó amb l'estil de música
que fan
És irònic, això?
Bueno, una mica sí
Em referia a que
si abans deia
un camari agafaran
el relleu dels extremos
la fuga ha estat
estan fent una mica
de pletoritud
Per agafar el relleu
d'un grup
no és copiar
perquè sempre t'influència
la música que escoltes
No, no, a veure
si a mi la fuga
m'agrada
No ho sé
Trobo que tenen
unes lletres molt maques
i unes melodies
que et captiven
des d'un principi
Oh, i parlant de la fuga
nosaltres ens fuguem
fins al programa que ve
Oh, i ho fem
amb un gran humor
de la meva companya de secció
Ho havia de dir
Bé, ja he vist que tenim aquí
un nivell d'humor molt alt
avui entre tots
Bé, doncs
gràcies Raquel i Blai
No, gràcies
no, deixa'ls acabar
la secció, Maria
Sí
Tranquil·la
no passa res
doncs avui
per acabar el programa
farem un homenatge
al nostre grup preferit
o un dels nostres grups preferits
i posarem la cançó
en honor teu Raquel
la cançó d'Extremodura
de Golfa
Ah, gràcies Blai
jo anava a posar la de ser payas
per tu
però et deixo escollir
Vale, vale, ja està
Ja està, ja està
Ja està
A veure si acabarem malament
al final
Feu-se un petonet i t'ho s'arregles
Va
Ja està
No tots s'arreglen petons
Que real
Gràcies Blai
gràcies Raquel
Gràcies a vosaltres
Fins de setmana que ve
No us insulteu més
Fins de setmana que ve
No us insulteu més
El tren
a Tarragona Ràdio
I ja a la recta final
d'aquest programa
El tren
ens espera
l'agenda cultural
amb la Marta
Hola Marta
Hola, bona tarda Joan
Bona tarda Maria
Bona tarda Marta
Què, com va anar la petona
D'aia hi va una o què?
No, jo tenia feineta
No vaig poder anar
Jo també, no
Me la vaig perdre
Tu Joan
Ja sé que tenies feineta
perquè portes tota la setmana
vestit de medieval
Oi?
Bueno, però ja tocava
Que per serra et dóna un puntillo
Jo et vaig veure
i et dóna un puntillo
Aquestes coses
Per fora del programa
Què fas aquesta nit Marta?
Ui, no t'ho dic
No t'ho dic
Bueno, començarem
amb aquesta agenda
Saben que aquest cap de setmana
no només dura dos dies
sinó que dions és festa
Així que tindrem un dia més
per fer el que ens doni la gana
I avui us parlaré concretament
d'un concert de teatre
i d'una exposició
El concert
Dia i hora
Avui dijous
a les 11 de la nit
Lloc
A la vaqueria
Us ho expliquem
La segona cita
del cicle de concerts
D.O. Tarragona
continua avui dijous
amb l'actuació en directe
de Ràbia Acústica
Ràbia Acústica
és una banda de sis músics
nascuda el 2001
amb variades influències
Fito de Filtipaldis
Queen, Manà
i un llarg etcétera
Poc britànic
cantat en català
que transmet bones vibracions
i que els va fer mereixedors
del Premi Joves
210
del concurs
del concurs
Sona 9
al grup Joves
amb més projecció
El seu estil
està enmarcat
dins el pop rock
utilitzant el català
com a mitjà
per comunicar
la filosofia
sobre el món
que els envolta
les principals influències
musicals
són força variades
dins la banda
ja que cada membre
del grup
té els seus propis gustos
musicals
La primera cançó
que van compondre
va ser
L'altre costat
de la lluna
així doncs
ho recordem
avui a les 11 de la nit
a la vaqueria
L'espectacle
Dia i hora
El pròxim dimecres
3 de maig
a les 10 de la nit
Lloc
El Teatre Metropol
Us ho expliquem
Tindrà lloc
la tercera mostra
de Teatre Jove
Si la setmana passada
us ho vam recomanar
primer
aquesta setmana
arriba a Tarragona
les Amargues Làgrimes
de Petra Boncant
Cry me a river
Cry me a river
En aquesta ocasió
serà el grup
de Teatre
i Estudis
Lluís Vives
el que ens portarà
una representació
De què va?
Doncs la Petra
que és la protagonista
està sola
sempre ha estat sola
i probablement
sempre serà així
una mica trist
no?
Pues sí
I a més
amb aquesta musica
que ens has posat
Marta
la Petra
La Petra
busca desesperadament
els altres
però no ho sap fer
En la seva soledat
troba Carim
amb un noi
que està tan sola
com ella
però és molt diferent
amb una sensibilitat
i que té un diàleg
més fresc i més obert
Aquest atractiu
és tan fort per a Petra
que fins i tot
li permet entregar-se a ell sexualment
tractant inútilment
d'enderrocar
totes les seues
barreres possibles
No ho aconseguirà
i sense adonar-se'n
repeteix inconscientment
tot el que ha fet
en les relacions anteriors
Com acabarà l'obra?
Com us penseu
que ha patat acabar?
Soledat o no?
Sí, eh?
Ha d'acabar malament, no?
Doncs no ho sé
no us ho puc dir
així que ho haurem
d'anar a veure
al Metropol
Sí, perquè preguntes
Jo!
I l'últim acte
que us volíem recomana
molt especialment
des del tren
Tracte de la Guerra
L'exposició
Dia i hora
Demà divendres
a les 7 de la tarda
Lloc
A l'antiga audiència
Us ho expliquem
El fotoperiodista de guerra
Gervasio Sánchez
i l'artista
Joan Fontcuberta
venen a Tarragona
el divendres
amb motiu
de Foto Tarragona
Primavera 2006
Per parlar
del que dominen
el valor
de les imatges
especialment
en la fotografia
de guerra
Mentre que Gervasio Sánchez
continua estant
a primera línia
de les guerres
que ha passat
per Kosovo
Sierra Leona
i altres llocs
en conflicte
fan coberta
els debats
en l'extens
treball artístic
i teòric
que du a terme
des de fa
més de 20 anys
Així que
només us volia
recomand
aquests 3 actes
que són gratuïts
i ja està
fins aquí
la gent d'aquesta setmana
Doncs moltes gràcies
Marta
per totes aquestes actualitats
i passem ja ara
a la Raquel
que ens porta
a una nova secció
del racó
de Tarragona
Hola bona tarda
una altra vegada
aquesta setmana
ens parlen
d'un racó
que per molts
de nosaltres
és bastant conegut
primera
es tracta
d'un bar musical
segona
òbviament
està a Tarragona
i tercera
cada cap de setmana
hi fan
un concert
del que la Marta
ens parla
no sabeu
de quin racó
parlo
doncs escolteu
M'ha dit Judit
i el racó de Tarragona
que us recomano
és la vaqueria
perquè està molt bé
hi ha futbolint
i tot
i no sé
pots jugar unes partides
allà bones
amb els amics
i veure concerts
i això
està molt bé
aneu-hi
doncs ja ho heu sentit
la vaqueria
la Judit us ho recomana
i jo la veritat també
si us animeu
podeu aprofitar
avui o demà
per anar-hi
perquè com deia abans
la Marta
hi tocaran
la ràbia acústica
i musiconauta
CSL
i si no us convenç
aquest racó
pareu atenció
al de la setmana que ve
Moltes gràcies Raquel
i ja amb el racó
posem punt i final
al nostre tren d'avui
amb la cançó
que ha escollit
precisament la Raquel
el tema és
Golfa d'Extremoduro
i el tren d'avui
ha estat possible
gràcies a David Olieta
Mar Blanco
Alberto Lijarcio
Raquel Córcoles
Blay Mercè
Marta Castellà
Ricardo Latorre
els controls tècnics
i vies de sol
Ver Ballart
i Núria Cartanyà
a la coordinació
Marta Montegut
i aquesta setmana
hem d'agrair especialment
a la Raquel
el Pau
l'Emma i la Núria
perquè ens han cedit
el seu reportatge
a la conducció
Maria Almenar
i us ha acompanyat també
Joan López
fins de setmana que ve
i a reveure
clau
volen a terra
anterò consistent
frasca
la porta
altra veg
allahzil
llaman
quien és
azàcil
Fui a abrir y se metió en mi casa un amanecer, ahí va, qué bien.
Sola, soñé que estaba sola y pensé, joder, qué bien.
Nada, me para cuando empiezo a crecer, ahí voy a coger.
Y si tú que no sales sola, que no le da la gana, dice que si no se droga.
Dice que no siente nada, porque no sale sola, porque no le da la gana, dice que si no se droga, dice que no siente nada.
Se hace el sol, se tira de la cama y pone la luz en sol, las nubes se levantan y ahí voy a romper la telaraña de tu corazón.
¡Golpa!
¡Golpa!


Pero solo no me sienta muy bien, toma, alíñale.
Jura, jura que estaba triste y diré, fue ayer, joder, qué bien.
Y nada, me para cuando empiezo a crecer, ahí voy a coger.
Dice que no sale sola, porque no le da la gana, dice que si no se droga, dice que no siente nada.
Dice que no sale sola, porque no le da la gana, dice que si no se droga, dice que no siente nada.
Si hace el sol, se tira de la cama y pone la tensión, las nubes se levantan y ahí voy a romper la telaraña de tu corazón.
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
P2
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
¡Golpa!
Y estoy muy loco también
Y sin otra cosa que hacer
Con un montón de palabras
de un fribita TV
Y seguir la trayectoria que lleva la nube
Y volver por la mañana igual que sale el sol
Tu eres muy loco también, sin otra cosa que hacer, con un montón de palabras, con mi vida.
En la trayectoria que llevas la vida, tu eres muy loco tan bien, por la mañana igual que se hace.
En la trayectoria que llevas la vida, tu eres muy loco también, sin otra cosa que hacer, con un montón de palabras, con mi vida.
En la trayectoria que llevas la vida, tu eres muy loco también, por la mañana igual que se hace.
En la trayectoria que llevas la vida, tu eres muy loco también, sin otra cosa que hacer, con un montón de palabras, con mi vida.