.
Hola a totes i tots que ens esteu escoltant
i benvinguts a una nova edició del Tren,
el teu magasin juvenil d'actualitat
produït pels nens mimats
de comunicació amb la col·laboració d'aquesta casa,
Tarragona Ràdio.
Maria, què vol dir això de nens mimats?
Doncs em sembla que ho he deixat bastant clar
i no em facis veure que ets ho fes
i va, Joan, explica'ns una mica el panorama de la setmana.
Doncs mira, Dixi l'entorna per Tretzena,
a vegada Tarragona.
Dixi de Pixi-Dixi?
No, Maria, Dixi de la música Dixi.
Ah, el festival de música ja...
Ja ho vaig veure ahir per la Rambla Nova,
una colla d'amics amb tota la parafernàlia
i una colla d'amics, una colla de músics.
Jo em pensava que era un comiat de solter, eh?
Solter et quedaràs tu en aquest ritme.
I amb molta honra.
Canviant de tema, per fi s'ha aprovat l'estatut.
Ah, que no sabeu què és?
Doncs la Maria us en farà cinc cèntims.
Endavant, Maria, per què serveix l'estatut?
Per res.
Què en sabem del nou estatut?
Ben poca cosa.
Quines novetats aportarà el nou estatut a Catalunya?
D'això... jo diria... passa a palavra.
Veieu? Continuant amb temes més sucosos.
L'escàndol de Marbeta i el cau tècnic del seu ajuntament.
Atenció, iaietes, iaietes i guiris barris del món mundial
que aneu a torrar-vos com a gambes
a les platges de la ciutat de la pasta i el glamour.
Vigileu amb els bolsos,
que ara els regidors es dediquen a fer de carteristes.
No tenen altre remei, de fet.
Ja poden vigilar les presons,
que amb un vist i no vist els fan un pla parcial
i les converteixen en sol urbanitzable i edificable
per construir-hi allotjaments de luxe.
T'imagines, Joan?
Saleta dosat amb amplipat i reixat,
dos torres de vigilància amb grans vistes,
cuina-lavabos junts i gran intimitat.
Ideal especuladors.
Benvolgut equip, ben trobats oients,
prepareu els capirotes que arriba Setmana Santa.
Tots de processos.
Caputxats, fuetades, sang i fetge,
processons de filipins crucificat,
olor d'oli cremat...
Gran clima, sí senyor.
A per resignació i fer cristiana germans,
que estem en quaresma i ja sabeu res de menjar carn
ni practicar sexe ni res que us pugui proporcionar
un mínim de plaer.
Ni treure's el borriçot del malic, tampoc.
Tampoc.
I mentre les rodes llisclen i tot resem
perquè cap pneumàtic es punxi,
agafem velocitat i us presentem els vapors de la setmana.
I començarem amb el noticiari Txorres
a mans dels nostres comentaristes més crítics i corrosius.
El reportatge d'aquesta setmana està dedicat
als usos i formes de la Setmana Santa.
A continuació, el Marc i la imaginària Keira Naigli,
d'una banda i el David, de l'altra,
ens parlaran sobre les pel·lícules d'animació.
I en la secció de televisió, l'emperador Ricardo August
ens farà una especial programació de Setmana Santa.
Evidentment, veurem per desè cop Jesús de Nazaret.
A l'espai de l'entrevista el dedicarem
a la tretjana edició del Festival d'Íxil.
En aquesta setmana ens acompanyarà Jordi Sanz,
component de la Sitges.
I a la secció de música també anirem de festival.
Ja, el Raquel i el Blai ens marcaran
la ruta musical d'aquesta primavera.
I ja per últim, la nostra periodista d'investigació,
la Marta, ens posarà el dia
amb tots els actes de l'agenda cultural
i també descobrirem un nou racó de la ciutat.
I sense més preàmbuls, engeguem el tren.
I donem pas a les notícies torres d'aquesta setmana.
Pasqual Maragall visita el macroconcert
de ràdio Teletaxi a Canzam.
El president va pujar a l'escenari
i es va unir als 600.000 assistents
per batre el rècord mundial de persones ballant batuca.
Manuela de Madre i José Montilla
han demanat al president
que doni la Conselleria de Cultura
al famós locutor de ràdio, Justo Molinero.
Es compleix el primer aniversari de la mort
del papa Carol Boitila.
Més de 100.000 fidels es van recordar diumenge a Roma
la figura de Joan Pau II.
Justo Molinero estudia
a traslladar la propera celebració del festival al Vaticà
per batre un nou rècord de batuca
en homenatge al difunt papa.
Medi Ambient creu que la gripe aviària
no arribarà a Catalunya fins a la tardor.
Els experts han advertit que quan arribi el fred
s'haurà de vigilar amb les aus procedents del centre
i l'est d'Europa.
Justo Molinero ja pensa en construir un macro pavelló
a Canzam perquè cap ocell contagiat
pugui entrar al seu festival.
I fins aquí les nostres notícies xorres d'avui.
Aquesta tarda no perdis el tren.
Tot seguit donem pas al reportatge més religiós al tren.
Et parlem de la Setmana Santa.
Hola, bona tarda, Maria. Què tal, Joan?
Bona tarda.
Aquesta setmana, després de passar-nos tres nits sense dormir
pensant sobre quin tema podríem fer,
hem pensat que calia parlar de la Setmana Santa.
Sí, sí, aquesta setmana que tots tenim festa,
però que no acabem d'entendre mai el per què.
L'origen de la festa és rememorar un dels passatges de la Bíblia,
com en altres èpoques de l'any.
En aquest cas, aquests dies representen la història de la mort de Jesús
i també, com que va ser una bona persona
i Déu és benevolent i tot allò que podríem afegir,
celebrem el dilluns la seva resurrecció.
Això és la versió oficial, però com queda d'aquesta festa?
Té sentit celebrar-la en ple segle XXI,
on la religió catòlica cada cop està més desprestigiada?
Nosaltres hem sortit per buscar la vostra opinió.
Hem volgut saber què significa per vosaltres i com ho viviu.
Endavant!
Què és per tu la Semana Santa?
Una semana de vacaciones,
en la que la gent sale descalza por la calle
i jo me riu de com llevan les procesiones
i les vírgenes i totes aquestes coses.
O sigui, m'agradaria que fossin vacaciones,
però bé, cal treballar.
Doncs la veritat és que crec que són uns actes
una mica ja retrógrades per la societat en la que vivim,
que estan fora de lloc ja,
que som al segle XXI i que no hi haurien de ser.
Jo no celebro Setmana Santa, no m'agrada,
no hi crec, amb si s'ha de menjar carn o s'ha de menjar peix.
Intento sortir de viatge,
però no anar a veure processons,
sinó a fer qualsevol altra cosa.
Trabajaré i a medias de la setmana tocaré vacaciones.
Qualsevol cosa que no estigui relacionada amb la religió.
Mira, anar a menjar-la amunt al camp.
No, em sembla bé, em sembla molt bé.
Estic amb la família sempre i menjo junts amb ells,
perquè és com si fóssi com una festa.
No, nosaltres som víctimes de la Setmana Santa
perquè estem en el recorregut i aleshores hi estem.
I som, tots, no esbelluguem.
Em sembla que són festes que tenen una tradició
i que s'han de seguir, que s'han de continuar fent.
Nosaltres som simples i senzills observadors
de tot el xou que es munta.
És interessant i la gent aplaudeix i s'ho passa bé,
que és el bonic.
A veure, què puc dir?
No, de Jesús, això.
A mi m'ha donat igual, o sigui,
jo no soc creient ni res,
i normalment com que tinc que treballar igual,
doncs llavors no m'afecta.
Són unes vacances com qualsevol altra, després ja.
Realment, quan veus tanta gent devota
que van tots fent recorregut
amb totes les estacions que van llegint
i van amb l'espelma i diuen silenci,
em sorprèn.
Normalment treballant, però aquest any...
aquest any, sí, a la Bartola, no ho es diu.
Per mi, la Setmana Santa és un Kit Kat,
és una parada curta per descansar
i centrar-me una mica.
Per mi, la Setmana Santa és una excusa més
per tancar la paradeta,
per sortir de festa i poca cosa més.
És mal gastar els diners, però no hi crec gens.
Doncs que Jesús, que surt allí
i que el veiem allà a la Creu,
amb Maria i tot això.
Normalment intento marxar sempre.
Doncs mira, l'any passat per Setmana Santa
vaig canviar de pis
i va ser un moment de descans molt estressant.
Sí, jo a vacances.
Jo no faig res, jo soc de Mallorca
i me'n vaig a casa meva
i estic allà amb la meva família.
Jo vivia abans a l'apart alta
i en Setmana Santa
doncs tindrà que esperar
que passés tot a la professora
per poder entrar a casa meva.
I és una putada.
Fa anys van encastar un misteri aquí
amb una sabateria aquí a Bion
i a la Caixa Penedesa,
la Baixa de Misericòrdia.
Se'ls va desfrenar.
Jo, com que estic amb una coral,
que justament és la que participa la professora
i a tal de les dues coses,
doncs hi participo, clar.
La meva Setmana Santa és el terror de casa meva
perquè tenim un restaurant
i és la pitjor setmana.
L'any passat ens va passar una de molt bona
perquè ens vam quedar,
vam fer molt malament
davant del Palau de l'Arcabisbat,
no havia passat mai.
Ens vam desafinar,
vam veure on va desafinar
i tots vam seguir desafinant.
Arribar a l'aeroport
per anar de viatge
i haver-me deixat el carnet d'identitat.
Però tot i així he aconseguit anar-me'n.
Sí, sí, sí.
Amb el carnet de la biblioteca
es poden fer moltes coses.
Ui, no, no.
Au, diu que si canti una cançó de Setmana Santa.
No, no, no, els trofetes.
És que no me'n surten a cap.
Normalment em coincideix l'aniversari,
Setmana Santa.
Ui, ui, ui, ui.
Aquest any no,
però un any em va coincidir l'aniversari
i el Dia de la Muna
i només vaig tenir un pastís.
Però és que m'agrada tant
que menjo molta.
Doncs perquè a mi m'ha donat igual.
O sigui, jo no soc creient ni res.
Ui, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Doncs tenc un trauma, crec,
perquè sí, un poquit.
Ei, ei, ei.
Per mi és una putada la Setmana Santa.
Sí, així, tal qual.
Soc de la part que treballem.
Diuen que perquè el món funcioni,
el 50% treballa
i el 50% té festa, no?
Gràcies, Alberto.
Que tinguis bona setmana
i, de fet,
una de les millors activitats
per la Setmana Santa
és anar al cine.
Hi aniràs?
No ho sé.
De fet,
moltes gràcies, Joan,
a tu també
i felicitats
per haver aprovat
la teòrica del carrer
que em té condut.
Que et vagi bé demà.
Ja m'ho estaria divertit
a dir marcando las que se ditas, eh?
A veure.
Ànims i molta sort.
Nosaltres ens anem al cine
amb el Marc i amb el David.
El tren
a Tarragona Ràdio.
Hola, compis.
Hola, què tal?
Com esteu?
Hola, compi.
Bona.
Eh, que bé, eh?
Per fi vacances.
Bueno, d'aquella manera, no?
Com deien,
el reportatge acaba molt bé
per fer trasllat, descansar...
Sí, home, sí.
Ja tenim aquí Setmana Santa
i això es nota fins i tot en cines, eh?
Doncs sí,
les cartelleres es comencen a omplir
d'aquelles peles
que porten l'etiqueta de
para todos los públicos.
És que és un gran negoci.
Ara vinc a fer pel·lis per crios,
perquè, clar,
els nens no aniran sols al cine, evidentment.
Algú els ha d'acompanyar.
I ja tens el pare, la mare,
els germans grans
i els avis acompanyant les criatures.
Però no són només pel·lis per nens.
Home, són d'aquelles
que sempre hi ha un nen de fons plorant.
I ja saps,
es tracta d'una reacció en cadena.
Si un criu plora,
també ho fa del costat
i així fins que tots els de la sala
estan llorant de moco tendido.
I els que l'acompanyaven
fan allò de...
Això també passa amb la vomitera, no?
Quan un vomita amb un de l'altre.
Ah, qui t'habitja?
Sí, un escàndol.
Doncs ja està, David,
tu mateix ho has dit.
O sigui, els nens ploren.
Són pel·lis que estan fetes
per els que mantenim vivo
el niño que llevamos dentro.
Però no només per nens.
I com per Setmana Santa
surten pel·lis d'animació com a bolets,
aquesta setmana
al tren parlem de bolets.
Ai, de pel·lis d'animació.
Divendres passat
va ser un bon dia
per als amants de l'animació.
Es va estrenar
la segona entrega
de Ice Age.
Es tracta d'una altra animació
per ordinador
o imitadora de l'estil de Pixar
però provida aquest cop
per la Fox
i creada per Blue Sky Studios.
Els pares de la pel·lícula Robots.
Aquesta vegada
Manfred el Mamut,
Diego el Tigre
i Sid el Parasós
tenen la missió...
Però què dius, man?
En castellà perezoso sí,
però en català perezós.
Que sí, tio, que sí.
Ho vaig buscar
i es diu Parasós.
Si no t'agrada
també el pots anomenar
pel seu nom científic.
Bradipus tridactilus.
Però així no el coneix ningú.
Bé, deixem un Sid.
Doncs això,
que tenen la missió
d'informar els altres animals
que s'acaba l'era glacial
i que el desglas
amenaça a minundar
a preciós ball
on viuen feliços.
Menció especial es mereix Scrat,
una rata mig esquiroldo
allà als llargs
que lluitant per aconseguir un gla
crea les situacions
més còmiques
i destornillantes
o en català
tornavisants
de la pel·lícula.
Que malo eres, jo.
Però en aquest nou film
apareixen nous personatges.
Eli, una mamuta
i unes taragüenyes
bromistes,
arrogants i bocasses.
O sigui, unes polloneres.
Buah.
Bé, la pel·lícula
torna amb les clàssiques
situacions d'un llarg
i perillós èxode
en busca d'una terra
amb més o menys promesa.
Però això, ara que ho dius,
ja ho he vist.
Sí, bueno, la primera de Dies Age
tampoc canvia gaire l'argument.
Que no, que no.
En busca del ball encantado.
Oh, què se n'haurà fet
de Pizito i els seus amics?
Oh, ja em fos tonto
quan parles d'això.
I ara, una pel·li
que encara ha d'arribar.
El 14 d'abril
s'estrena The Whale.
O Salvatge.
Una nova pel·lícula
d'animació de Disney.
És l'aventura
d'un peculiar grup d'animals
del Zoo de Nova York
que descobriran ben aviat
que la ciutat pot ser
una veritable jungla.
El director va estar nominat
a l'Òscar
a millors efectes visuals
per la màscara
i també ha participat
en films com
Jurassic Park
o Terminator 2.
Bueno, i com tot en aquesta vida
mai pot faltar
una mica de competència
i de pique
entre els dos grans gegants
de l'animació.
Pixar o DreamWorks?
DreamWorks o Pixar?
A la meva dreta
amb cinturó verd
i un pes DreamWorks
de 200 quilos
és reç.
I a l'esquerra
del quadrilàter
lluint un cinturó blau
que li va estret
i un pes Pixar
de 105 grams
bus la llià.
Es pot saber
què esteu fent?
Carai, doncs
homenitza una mica
la secció, no?
Valtos feia una secció
de cine.
Au, va, deixa-vos
estar de combats
de boxe
i parlem-nos una mica
d'aquesta competència
tan interessant
de Pixar
o DreamWorks.
Va, si t'ho ha dit
posem-nos sèrius.
Sense cap mena de dubte
Pixar i DreamWorks
monopolitzen el cinema
d'animació.
Des seus estudis
han nascut
les produccions animades
més importants
i conegudes del món.
Tots coneixem personatges
com Woody,
Wallens and Gromit,
Shrek
o Mr. Incredible
i pel·lícules com Madagascar,
Monstruos,
Buscando Nemo
o Bitxos.
Pixar va ser
la primera empresa
fundada
amb l'únic objectiu
de crear històries
que sortissin
exclusivament
d'un ordinador.
La història de Pixar
comença l'any 1986
però va ser el 1991
quan va fer un pas
molt important
cap a la seva consolidació.
La companyia
es va unir
amb un altre gegant
cinematogràfic,
Disney.
Des de la primera creació
al cinema de Pixar,
Toy Story,
l'any 1995,
la trajectòria de la companyia
ha estat imparable
i els seus èxits
inquestionables.
Cada nova producció
ha suposat
un nou pas endavant
en el cinema d'animació.
Sembla ser, doncs,
que el repertori
Pixar-Disney
té una...
té corda per estona.
Doncs jo no ho tinc d'enclar, eh, Marc?
T'explico.
Resulta que el contracte
entre Pixar i Disney
queda finiquitat
aquest mateix any
quan s'estreni
la seva última producció,
Cars.
Ah, sí que hi ha
com una mica de mal rotllo
entre aquestes dues companyies, no?
Per qüestions, com o no,
econòmiques.
Doncs sí,
ara mateix el futur de Pixar
està a l'aire
i Disney,
que compta amb el seu propi
equip d'animació digital,
ja s'està rifant
a altres companyies.
I atenció,
perquè Disney
s'està plantejant
fins i tot
de fer ella soleta
la tercera
i la quarta entrega
de la pel·lícula
més representativa
de Pixar,
Toy Story.
Bueno, estimats oients,
des d'aquí us prometem
que us mantindrem
al corrent dels amoríos,
Pixar Disney
i DreamWorks.
Passem ara a l'altre bàndol
i parlem de DreamWorks,
companyia fundada
l'any 1997
per Steven Spielberg,
gran director,
i creadora de films
d'animació
com Anx,
Espanta taurons
o Madagascar,
entre altres.
Val a dir que DreamWorks,
a banda de produir films
d'animació,
també produeix
pel·lícules de no animació.
Pel·lícules de no animació?
Tu no has tret això.
M'has entès, oi, Mar?
No ho sé.
Doncs ja està.
I si Pixar's estrenarà
Cars aquest any,
DreamWorks no serà menys
i estrenarà
Over the Hedge
o el que no és el mateix,
Vecinos Invasores,
a la seva última
pel·li d'animació.
Que si tot va bé
la trobarem a la cartellera
el mes de juny,
un mes després
de provar sort
de les taquilles
nord-americanes.
Aquesta setmana
per recomanar-vos
una pel·li d'animació
en DVD
hem tingut...
Ho hem tingut
estant fàcil.
Per què negar-ho?
Doncs sí,
hem escol·lit,
atenció,
la primera pel·lícula
d'animació integral
per ordinador,
la primera pel·lícula digital
a rebre un Òscar
i la pel·lícula
més taquillera
de l'any 1995.
Ei,
i no us penseu
que us estem recomanant
un d'aquells festicles
del quiòsc
que van tres DVDs.
No, no, no.
Estem parlant
d'una sola pel·lícula
d'animació.
Per molts,
entre Skimming Clock,
la millor.
Parlem de Toy Story.
Creada els estudis de Pixar,
suposo que no calen
presentacions
per les aventures
de Pudi,
Buzz Lightyear,
Senyor Potato
i companyia.
Sí, home,
aquella pel·li de
hasta el infinito
i massa allà.
Impressionant.
Doncs ja està,
esto es todo, amigos.
Doncs que passeu
una molt bona Setmana Santa
i mireu moltes pel·lis
d'animació, eh?
Igualment,
i que us ho passeu molt bé
i que aneu de processó, eh?
I que us ho vinga.
I al cine.
I al cine.
Vinga, pues.
Adeu.
Doncs, bueno,
that's all folks
o eso es todo, amigos.
I ara ens dedicarem
a mirar la tele
i la programació
d'aquesta setmana.
Dijous,
6 de la tarda.
El tren arrenca
a Tarragona Ràdio.
Què tal?
Hola, molt bé.
Fas loc el sol, Ricardo?
Sí, sí.
No, no, cony,
que m'he dutxat.
M'he dutxat.
Tens una calçotada.
Sí, sí,
vinc de la calçotada,
però bueno,
això no és el tema.
Parlem de televisió.
Sí.
Sabeu de què parlaré avui o no?
A veure.
Bueno, és molt previsible,
vale?
A veure,
parlarem de Setmana Santa,
vale?
Com era d'esperar?
La secció de tele d'avui
va sobre la magnífica programació
que totes les teles
fan per Setmana Santa.
Ei, una cosa brutal.
Impressió.
Ho hem viscut.
Sorprèn, sorprèn.
Esteu preparats o no?
Vinga.
Després els cures,
els cabrons,
es queixen
que la gent no va a l'església.
És que és normal.
Si és que
durant aquesta setmana
veus tantes misses,
processons
i pelis sobre la vida
d'un tal Jesucrist
que quedes molt far.
Bueno,
abans de començar,
us he de dir
que aquesta setmana
quan preparava la secció,
ja saps,
el diumenge allò
tirat al sofà
perreando,
és el que té a fer
la secció de tele.
Que un perrea
per obligació.
És molt bo això, eh?
Ho acompanya.
No, no, tio.
La tele què és?
Perrea,
doncs això.
Doncs bé,
em vaig enterar
d'una notícia
molt interessant
que no iré
perquè m'ho guardo
per la secció
Remember de Després.
No sé si ho he mirat
al guió i tal,
però bueno.
És igual.
No has notat,
no mireu el guió
i no he mirat
el guió,
hem fet els deures.
Molt bé,
heu fet els deures.
Doncs bé,
comencem,
si us sembla,
amb la programació
televisiva
de Setmana Santa
parlant de pel·lícules,
és a dir,
de les ja tradicionals
reposicions
de cine bíblic
que fan tots els canals.
Tenim,
per una banda,
els clàssics cinematogràfics
que tenen a Jesús,
aquest tio raro,
com a protagonista,
pel·lícules com a
Jesús de Nazaret,
la història més gran
mai explicada
o Jesucristo
Superstar.
Felicitat,
dius friqui,
sí,
a veure,
digues,
digues.
Jesús,
molt a tant
per fer pel·lis
que es calcula
que ja hi ha
més de 150 pel·lis
sobre aquest tio.
I segur que tots
són roses amb ulls blaus,
oi?
Els candidats.
Bueno,
barba fijo.
Saps que només se m'acut
un gènere
que pot superar
en nombre de pel·lícules,
les de Jesús
i...
I sus amigos.
I sus amigos.
Continua.
I totes són iguals?
Bueno, bé,
dins d'aquest bonic món
que és la programació
de Setmana Santa
també trobem
aquelles grans superproduccions
en què tot i que no surt
la figura de Jesús
van del rotllo bíblic,
vale?
Pel·lícules com
la famosíssima Ben Hur
de Charlton Heston
amb la mítica escena
de les carreras de quadrigues.
Per cert,
no és en aquesta pell
no surt un romà
amb un raciós.
Sí o no?
És aquesta?
És que és futurista
aquesta pel·lícula.
Sí, sí, sí.
Un fallo gran, eh?
Però...
Doncs bé,
segur que tampoc
faltaran
Barrabàs d'Anthony Queen,
Espartaco,
les mítiques
Els déumanaments
i Reis de Reis.
Totes grans superproduccions
de Hollywood
en les que hi ha
mogollon d'extres,
grans escenaris
i moltes estrelles
de Hollywood.
No sé,
hi ha tantes pel·lis
d'aquest pal
que no sé
quina recomanar-vos.
Bueno, sí,
hi ha una.
La vida de Brian.
Excel·lent.
Un gran anàlisi
de com vivia
la penya
en aquella època.
Gran recomanació.
doncs bé.
Quina música, eh?
Sí,
és un nom funeral.
Ara t'anava a dir
que això és un programa
una mica animat.
És una processó
de Setmana Santa
de Sevilla, nens.
Val, val.
Bueno,
deixem les pel·lis de Romans
i de Sants
perquè si una cosa
té la programació
de Setmana Santa
és que totes les teles
fan processons en directe.
Què dius?
Fa falta?
Doncs no,
però fan.
els armats,
les creus,
els siris,
la gent mirant,
la gent plorant,
les aves que surten
de la perruqueria
i fan una laca.
És una mica, no sé,
com una flagellació.
Femà.
Bueno, de fet,
això també es veu, no?
Us agrada o no?
Les iaies amb laca
molt em fa un par.
Molt.
Impressionant.
Jo per curiositat.
A mi les iaies amb laca
i sense.
Bueno,
no sé qui és pitjor.
Doncs bé,
parlant de cures i tal,
una altra cosa
que identifica
que estem a Setmana Santa
és que surt
el típic missatge
del papa
per fer una crida
demanant alguna cosa
i explicant-nos
què és la Setmana Santa
i tot això,
d'acord?
Abans,
opinió personal,
abans amb l'altre papa
encara tenia una mica
de gràcia.
Feies apostes
per si es moria abans
o alguna cosa així,
no?
Abans o després del missatge.
Però és que ara
amb aquest tio,
el Raffinger Z,
no hi ha emoció.
El tio té una energia
i a més sempre riu.
Fa com molta ràbia.
Sí, però riu així
com una mica de malèvol,
oi?
Fa ràbia.
Fa ràbia.
És un papa,
però no sé que té molt...
Per cert,
una curiositat
d'aquesta Setmana Santa,
això ho he trobat,
en sèrio,
és veritat,
és verídic,
veràs,
Televisió Espanyola
que és el mitjà
més passat
pel que fa
a la programació religiosa,
emet dijous sant
un espai
de tres mini xerrades
així,
de tres bisbes
designats
per la Comissió Episcopal,
que dius,
uf,
això no m'ho perdo,
no?
Bona, no.
O sí.
Doncs bé,
aquí ve la notícia.
A veure, a veure.
Un de s'escollits
és l'arquebisbe de Tarragona,
mossèn Jaume Pujol,
que farà la primera intervenció
amb un títol
molt perspicàs
i original,
com que ho fa
dijous sant,
i ho he titulat
el tio perspicàs
Oye Jueves Santo.
Explícit,
molt explícit.
Aquest tio és un crac.
Aquesta música
és per flipar, eh?
Bé,
és una mica més
animadeta.
Espera, espera,
que no ho ha començat.
Bueno, una pregunta,
si ets nen,
què és el millor
de la Setmana Santa?
Pensant que ets nen.
Que hi ha vacances.
Jo soc nena.
Jo soc nena.
Què és el millor
de la Setmana Santa?
Jo soc nena.
No ho sé,
que no anaves a col·le, eh?
Molt bé!
No hi ha col·le
i tots els crios
estan a casa
tocant la moral.
Això ho saben
les televisions,
que no són tontes,
o sí,
i ho aprofiten
per posar
centenes d'anuncis
de joguines camuflats
entremig de les moltes
sèries de dibuixos que fan.
És una mena
com la pel·li
d'Atrapat en el temps,
però ens despertem
cada dia
en diumenge al matí.
Ja per acabar,
avui anem
gaire ràpid, eh?
Sí, eh?
Ja per acabar
amb la programació
de la Setmana Santa
dir-vos que aquest
és un període tonto,
molt tonto,
però que moltes teles
aprofiten per carregar-se
els programes
que no han funcionat
durant la temporada,
d'acord?
No està mal pensat,
jo crec, eh?
Un exemple,
el que interessa
de la Campos,
que se'l carreguen.
No.
Poci.
El canvi de dibuixos.
No ho sé,
per cert, eh?
Ja no interessa tanto.
No, interessa.
A los crios,
clar,
ara el que miran a la tele...
Digues tonteria,
però és un programa
que vam analitzar
en aquesta secció
i vam recomanar
que no ho mires ningú
i que efectivament
no ho ha mirat ningú.
Vols dir que és producte
del tren?
Nen, així que...
Que se n'hagi anat a Norris
el que interessa.
No sé,
però diem l'Anna Rosa
que te queden dos telediarios.
Mira, mira, mira.
Bueno,
hem arribat a la secció
Remember.
Suposo que no sabeu
què és això.
Sí, ho sé, ho sé, ho sé.
Sota la teva quinta.
Ei, me mola tu rollo.
Com que avui hem parlat
només de programes
que difícilment miraneu
o no,
o mai se sap
perquè hi ha molta gent
malalta en aquest món,
doncs m'he guardat
per la secció Remember
una recomanació personal
que no us podreu perdre.
Atenció,
amics friquis
i Maria,
en particular,
4 recupera
una setmana santa
la mítica sèrie
extraterrestre V.
Vuelven los lagartos,
vuelven los lagartos.
i ho col·loquen
a la setmana santa.
Sí, senyor,
que tan cert
és la setmana santa.
Clar, perquè també
hi ha joves universitaris
que tenen poca feina
a fer
i veuen sèries.
Bueno, informació
aquesta que és necessària.
Felicitats a 4.
Sí, sí.
La faran els matins
dins de l'Espai 4.
Espera a partir de dilluns.
L'hora fa una mica de mal,
és a les 8 i 10 del matí.
Però per què tenim el vídeo, tios?
No, no.
No, que jo no el sé programar.
No recordeu de Jason Donovan,
Julie, la mala Diana.
M'encantava la mala Diana.
Jo queria ser la mala Diana.
O la niña aquella
de les estrelles, Elisabeth.
Poca broma
perquè aquesta és una de les sèries
de més èxit de la televisió, eh?
Argument per la penya
que no estigui allò.
Al tanto,
uns alienígenes
que arriben a la Terra
per recollir aliments.
Tenen aspecte normal,
però no.
Són llengandaixos
que s'alimenten de rates.
Quin records.
És impressionant.
Jo estic molt emocionat.
Sí, sí.
per començar a veure
com funciona el vídeo
per programar-lo.
Quiero una rata.
Quiero una rata.
De txutxeria, de txutxeria.
Feu por, sí.
Bueno, gràcies, Ricardo Augusto.
Espero que et puguis empassar.
Ricardo Augusto.
Clar, és la petita conya
aquestes de les sèries bèl·liques.
Sí, sí.
Jo tinc la mateixa gràcia que tu.
Terrible.
Bé, doncs, moltes gràcies
i, bueno,
si no estàvem prou entretinguts
amb tota aquesta oferta visual,
ara us parlarem
de l'oferta musical a Tarragona.
Es tracta del Festival de Dixieland.
I teniu amb nosaltres
en Josep Totosaus,
que és el trombó de les Sitges.
D'aquí uns moments
tindrem una petita entrevista amb ell.
Dijous, 6 de la tarda.
El tren arrenca a Tarragona Ràdio.
Doncs avui tenim amb nosaltres
a Josep Totosaus,
un dels convocaments
d'una de les bandes de jazz més joves
i alhora més reconegudes del panorama català,
les Sitges.
Un sextet format a la ciutat de Sitges l'any 2000
i que enguany prenen part una vegada més
de la programació del Festival Dixieland de Tarragona.
Bona tarda, Josep.
Bona tarda.
Gràcies per haver-nos atès
i benvingut al tren.
Què és el que teniu preparat
per aquesta 13a edició del Festival Tarragoni?
Bé, doncs mira,
hem gravat el nostre tercer CD
i farem una presentació
en estrena mundial i exclusiva
al Festival de Tarragona.
Quants anys fa que esteu participant
en aquest festival, ja?
Bé, doncs,
des del primer any de la formació del grup
ja vam anar com a secció Fringe
i vostè i Ormena
em sembla que hi hem anat
igual hem faltat un any
i hem anat bastant regularment.
Perquè ens podreu explicar una mica
aquesta relació entre vosaltres,
les Sitges i l'organització del Festival?
Perquè tenim entès
que heu crescut de forma paral·lela
al Festival Dixieland.
Bé,
bé,
el festival ja existia
però si en tan bon punt
hi vam participar el primer any
doncs ens vam donar molt de suport
en tots els aspectes
vull dir,
cada any ens ha anat trucant
i totes les propostes
que hem anat fent
com el segon CD
que és la música tradicional
amb Dixieland
també ens vam donar suport
vam tocar les festes de Santa Tecla
aquest setembre
i bé,
doncs,
hi ha hagut molt bona passió de sempre
i mira,
com que continuï
aquest any hi tornem.
En què es diferencia
aquest vostre últim treball?
Perquè hem estat llegint
anem a estar buscant
i ens agradaria saber
què és això
del debut seriós
en l'estil de Nova Orleans.
Bé,
aviam,
nosaltres
el primer CD
que vam gravar
direm que
nosaltres el considerem
com
una introducció
al Dixieland,
no?
Perquè ens acabàvem
de formar com a banda
i bé,
estàvem doncs
encara buscant
doncs
com fer
perquè tot sonés
i tal.
El segon treball
és una cosa paral·lela,
vull dir,
no és pròpiament Dixieland
sinó que és una mescla
i bé,
ara doncs
que ja
tenim una formació
realment estable
i tenim un rodatge
i hem fet un treball
bastant seriós
d'investigació
de la música,
transcripcions originals,
etcètera,
etcètera,
doncs ara gravem
amb un discu,
que bé,
que plasmi realment
tot aquest treball
que hem fet
durant aquests anys.
Perquè aconseguiu connectar
amb el públic?
De quina manera
ho feu?
Home,
jo crec que el públic,
si el que sent
li arriba,
si la música
és bona,
doncs
se sent atrapat
i respon,
no?
Si s'avorreix,
malament res.
Perquè veient
com està
el panorama musical
actualment,
clar,
sobretot amb gent jove,
suposo que potser
és una miqueta
més complicat,
no?
Ja que la música comercial
sempre està
per sobre
d'aquests tipus de música,
no?
Us costa arribar
a la gent jove,
també?
Home,
la música
que practiquem nosaltres,
per sort,
o sigui,
a tothom,
a tothom
qui l'escolta,
sigui,
de l'edat que sigui,
li agrada.
però, clar,
el problema és
és una música
que jo crec
que guanya
en directe,
no?
I el que pretenem
és això,
o sigui,
a nosaltres
el que ens agrada
és tocar en directe
i que estar a prop
de la gent.
No ens agrada
tampoc estar
en escenariers
molt grans
perquè es perd
una mica
la distància
aquesta
que crea
una mica
de hot jazz.
Gràcies a iniciatives
com el Frins,
que abans en parlaves,
moltes bandes
tenen l'oportunitat
d'obrir-se camí,
tal com ho vau fer
vosaltres
en el seu dia,
no?
Com creus
que estan funcionant
aquestes iniciatives?
Creus que en fan falta més?
Són suficients?
Home,
per part del festival
està de conya.
A nosaltres,
gràcies al primer any
que vam anar,
ens va donar
un impuls
molt important
de cara
a nosaltres,
a estimular-nos
a nosaltres mateixos.
I bé,
vam poder tocar en directe
a diversos llocs
que també,
doncs,
tot això
forma part
del rodatge
d'una banda,
no?
I bé,
evidentment,
no pots començar
a cobrar
catxets molt alts
si ningú et coneix
i aquestes iniciatives
jo crec que són molt positives
de cara al rodatge
de les bandes,
està clar.
I ja per finalitzar,
Josep,
quina agenda
teniu
els de les Sitges
per concerts
aquí a l'Estat?
Quins concerts
teniu de futur
o quines expectatives?
farem una presentació
també del CD
a l'Auditori Pau Casals
del Vendrell.
Totes ho teniu programat
per aquí per Catalunya
o fins i tot
teniu alguna actuació
a l'estranger?
Bé,
hem anat
de darrere en tant
fem una escapadeta
en el País Basc
i hem anat
al País Valencià
però bé,
quasi sempre
és territori català.
Quines expectatives
de futur veieu
en això del jazz?
Home,
la cosa està difícil
i més per una banda
que l'únic suport
que té
és el nostre
autofinançament.
Ens busquem la vida
i a partir d'aquí
si la gent respon
tenim feina
i podem anar
fent carretera
i rodant.
Com a expectació
de futur
esperem continuar
el màxim d'anys possible
i per nosaltres
és molt important
passar-ho bé
i poder connectar
i clar,
és una banda també
que va néixer
com un grup d'amics
i volem que segueix sent així
per molts anys.
És important mantenir-ho.
Sí,
molt important.
Doncs mira,
el dia 22
toquem a l'adultori
Pau Casals,
22 d'abril.
22 d'abril.
Sí,
farem una presentació
també oficial allà
i a Sitges
en farem una
també
el dia
29 d'abril.
29 d'abril.
Bé,
doncs,
d'aquí poc passa.
Sí, sí,
d'aquí poquet.
Aquest mes
el dediquem
bastant
a això,
fer una mica
de bombo i platillo
del disco.
Molt bé.
Doncs gràcies
per haver-nos
atès,
Josep.
Molta sort
que tingueu molt d'èxit
en l'atugació
del Festival de Tarragona
i molta sort
amb tots els vostres projectes.
Molt bé,
gràcies.
Gràcies,
a reveure.
Adeu.
El tren,
dijous de 6 a 7
de la tarda
de Tarragona Ràdio.
I tenim ja el Blai i la Raquel
que ens porten
tota la informació musical.
aquest cop de festival,
no?,
que s'estan a punt
ja d'engegar.
Doncs sí.
Més concretament
parlarem avui
d'un festival.
Dedicarem la secció
a parlar del Viñarró.
Que no, Blai,
que no,
que avui parlem
dels festivals musicals
en general
d'aquesta primavera estiu
amb l'excusa
d'aquesta setmana,
com parlem abans,
se celebra
el Dixi a Tarragona.
I sí,
perdoneu,
tens tota la raó, Raquel,
és que no sé
què faria sense tu.
Doncs bueno,
tornem-hi,
vale?
Bona tarda a tothom
a la secció musical d'avui
amb motiu
del festival Dixi
de Tarragona
hem fet una selecció
dels millors festivals
del 2006.
Molt bé, Blai,
ara sí, ara sí.
És que abans m'equivocat
perquè ja he decidit
anar al Viñarró
i tinc moltes ganes
d'anar-hi i tot això.
Doncs va,
explica'ns coses
d'aquest festival
que potser algú s'apunta.
El Viñarró
que és un festival
d'arte nativo
que en guany
arriba a la seva onzena edició.
Se celebra
entre divendres 28
i diumenge 30 d'abril
a Villarrobledo,
un poble d'Albacete.
Pinta bé,
però l'estima
que cau una mica lluny
d'Albacete, no?
Tranquil·la,
tranquil·la,
que es munten busos
des de tot l'estat.
Una altra característica
és que tocaran
uns 90 grups
d'estils tan variats
com el punk,
el rock,
el metal,
el mestissatge,
el raga,
el hip-hop.
A la web
www.vinarroc.com
en lloc de
vinya,
vina,
em va,
dir que hi ha informació
de tot tipus
com els busos,
els cartells,
la història,
un partit de futbol
que es fa artistes
contra públic
i el més important,
com comprar les entrades,
que per cert,
si ja decidiu
anar-hi,
us podeu connectar
a www.tictacticket.com
i comprar-les.
I va,
Blai,
confessa,
que sé que te'n mores de ganes.
Quins grups
són els teus preferits,
dels que tocaran?
Home,
a veure,
tothom que va al vinya rock
m'ha dit a mi
que el més important
és l'ambient
i el bon rotllo
que hi ha
i tota la gent
i tot.
Home,
la música també,
no?
Però,
a veure,
jo si penso en el cartell,
doncs et confessaré
que tinc moltes ganes
de veure les actuacions
de Sidoní,
Reincidentes,
BB Hueco,
Van Paranoia,
Berry Charrac,
Muchachito,
Bomba Infierno
i Celtes Cortos
que han recuperat
el seu cantant
de tota la vida,
el Jesús y Puentes.
Doncs els Celtes
i Muchachito
també tocaran
al Mediàtic Festival
de la Cant
que aquest any,
en concret,
els propers
19 i 20 de maig,
celebra la seva
cinquena edició.
Ah, sí?
Però, a veure,
quins no els toquen més
en aquest Mediàtic Festival?
Doncs per dinar
i vendres
19 de maig
està previst
que toquin
Melendi,
Ojos de Brujo,
Raimundo Mador,
La Pulqueria,
Delincuentes,
Saratoga
i Celtes Cortos
i Muchachito,
com dèiem abans.
Déu-n'hi-do,
i el segon dia
qui toca?
Doncs dissabte,
dia 20,
tocaran,
atenció,
Xambau,
Pereza,
Seguridad Social,
Kiko Veneno,
Miranda Warning,
Medina Zara,
Macaco i La Fuga.
Però part d'aquests grups
de primera línia
també pujaran a l'escenari
altres grups com
Los Peces,
Murfila,
Paco en la Luna,
Danza Invisible
i els Tam Tam Go.
Encara existeixen aquests,
el Tam Tam Go?
Això sembla,
això sembla.
Jo, com quasi tothom,
vaja,
només el recordava
per aquesta cançó
que estem escoltant
de
te dito
de mi amor
arrobalo.com,
es veu que s'han redescobert
amb el seu nou single
No me pongas
no admitido.
Aquest és meu, eh?
Cada dia
tens més gràcies, Raquel.
És que m'hi esforço
una mica més cada dia.
És que me parto.
Gràcies, gràcies.
Doncs les entrades
les podeu adquirir
a Tipo Tarragona
que es troba
al carrer del Gasòmetre.
Podeu trobar
més informació
a www.mediaticfestival.com
Si el que us agrada
és la música
del nostre país
millor que us guardeu
els vostres estalvis
per l'acampada jove
o el sanglarroc
però com que encara no sabem
qui tocarà
ni el sanglarroc
ni l'acampada jove
i perquè l'espera
no es faci tan llarga
el 22 d'abril
i el festival
Catalunya Acció Sonora.
Tindrà lloc
al Palau Sant Jordi
i comptarà
amb una desena
de grups
que actuaran
durant set hores
a partir de les vuit del vespre
en dos escenaris diferents
i sense interrupcions.
De moment
el cartell
el componen
Atenció
L'Axe en Busto
Gerard Quintana
amb Joel Joan
Gossos
Cris Juanico
Ara mateix
Companyia Elèctrica d'Arma
La Gossa Sorda
Glissando
Rauixa
i Doctor Calipso
A més a més
els organitzadors
han avisat
que hi haurà
algunes sorpreses
i a part
també estan preparant
una fira del disc.
I el més important
les entrades
15 euros anticipada
i 18 euros a la guixeta
i amb el carnet jove
us costarà
un 40% menys.
O sigui
que l'entrada
us pot sortir
per 9 euros
i les podeu adquirir
al Cervi Caixa
de la Caixa.
Ué,
sempre havia volgut
dir aquesta frase.
El moment de glòria
a la ràdio, Raquel.
Doncs jo us vull parlar
també
d'un festival mediàtic
del País Valencià.
Raquel,
prou,
ja t'estàs fent pesadet
amb el mediàtic
Festival de la Can
i els Tantangou
i el Nonmitido
i tot això.
Que no parlava d'això,
em refereixo
al Festival Internacional
de Benny Cassin.
Doncs sí,
imprescindible parlar-ne
i sobretot
s'ha de destacar
la seva impressionant cartellera.
Aquest any,
a la dotzena edició
del FIP,
s'ha confirmat
la presència de
The Page Mode,
Franz Ferdinand,
Placebo,
Destrox,
Morrissey
i Madness.
I molts altres
com Echo and the Vindement,
Seasource Sisters,
Pitches,
Baby Shumples
i molts més.
Tot això
durant el 20,
21, 22 i 23 de juliol.
L'abonament
pels 3 últims dies de concert
més 9 dies
de zona acampada
us costarà 140 euros
i amb l'abonament
dels 4 dies de concerts
costa 152 euros.
Ja ho sabeu,
us queden
menys de 4 mesos
per estalviar.
Les entrades
les podeu comprar
des d'internet
al feverfip.com
o al lasminute.com.
També les podeu comprar
des del tic-tac-ticket.com
o a qualsevol
corte anglès
i també...
Vinga, Blay,
que t'ho deixo dir tu.
Gràcies.
El Servi,
Caixa de la Caixa.
Aquests que sonen
són el grup
d'Àlex de l'Equell Mos,
no?
Sí, sí,
el Pet Doherty
i el grup es diu
els Baby Shumples
que els podeu veure
al FIP
i al Primavera Sound.
El Primavera Sound
és un festival
que l'1, 2 i 3 de juny
celebrarà la seva
sisena edició.
I tots els concerts
tindran lloc
al Parc del Fòrum de Barcelona.
L'abonament
pels 3 dies
es pot aconseguir.
On creus tu, Raquel?
el que es pot aconseguir?
A fer mi Caixa de la Caixa?
No,
a www.atrapalou.com
o a www.tictacticket.com.
Aquest festival de música independent
podeu veure
grups de la talla
de Flaming Leaks
o l'Urrit,
entre uns 80 grups més
que també passaran pel Fòrum.
Per cert, Blai,
tu em vas dir
que t'agradaria molt
anar a Irlanda, no?
Doncs sí,
és un país que m'atreu força
i tinc ganes d'anar-hi.
Per què no?
Doncs ara imagina't,
a Irlanda,
els Red Hot,
Franz Ferdinand,
Strokes,
Manu Chau,
Magic Numbers,
James Brown,
The Who,
Arctic Montejo,
Can Juts al Festival.
No em fotis
que compro la sentència
ja, eh?
Que me'n vaig del programa
i vaig comprar la sentència ja, eh?
A mi no em vingui
que és amb aquestes bromes, eh?
Són alguns dels grups
que tocaran Oxygen
de Ultimate Music Festival.
Però on puc comprar les entrades?
On he d'anar?
Quina web?
Què puc fer?
Tranquil, Blai,
tranquil,
no t'exaltis,
t'he de dir-me una cosa.
Què?
Era broma?
No, pitjor encara.
Les entrades s'han acabat.
No.
So, who's that girl there?
I wonder what went wrong
so that she had to run the streets.
She don't do major credit cards.
I doubt she does receipts.
It's all not quite legitimate.
No em diguis això, Raquel.
Va, tranquil, Blai.
El carrer a la boca
i me n'has tret de cop.
Sí, aquests grups
els veuràs igual.
A més,
a la pàgina oficial del festival,
que és www.oxygen.ie,
diuen que s'han acabat
els punts de venda oficials.
Així que encara tens l'esperança
de trobar-ne en algun racó partit.
Bueno, doncs no sé.
Ja ho miraré bé.
I si no,
a principis de setembre
també puc anar a Milà,
com ja vaig anar l'any passat,
que es fa el Rock in Hydro.
Veus?
Que és el millor festival
de punk rock de tota Europa.
I arriben aquí,
doncs,
em sembla que ens hauríem d'acomiadar,
no?, ja avui.
Clar, però anima't una mica, Blai.
I de pas,
us anunciem
que a partir d'avui
el tema del final del programa
l'escollirà
un dels membres
de l'equip del tren.
Avui,
el nostre tècnic Albert
triarà quina vol.
I la cançó que ha triat l'Albert
es titula
Entra conmigo,
de Bushido,
un grup format
pel Xuarma de Elefantes,
el Búmbur
i el Carlos An
i que es va dissoldre.
Però és una cançó molt maca,
que vol molt la pena.
Gràcies, musicòlegs.
A vosaltres.
A vosaltres.
Jo no sé,
jo no sé en quin festival
acabaré anant,
però n'hi ha per triar remenat.
Molt bé, que vagi bé.
Fins la setmana que ve.
Igualment.
I passem ara ja
a la recta final del programa
amb l'agenda cultural
portada per la Marta Castellà.
El tren,
dijous de 6 a 7 de la tarda
a Tarragona Ràdio.
Hola, Marta.
Què ens portes avui a la secció
de l'agenda cultural?
Hola, bona tarda, Joan, Maria.
Bona tarda.
A veure, tal com han anunciat
al llarg d'aquest programa,
té lloc el 13 Festival Internacional
de Dixelan.
Però com l'hem vist molt,
jo us parlaré d'altres actes
que també surten a terme
a Tarragona
durant aquesta setmana.
El concert
Dia i hora
Demà divendres a les 11 de la nit
Lloc
A la sala Golfos hi haurà un triple concert
Raja, Demo i Albert Gambino
Us ho expliquem.
Raja és un grup de hip-hop almediense
que va començar l'any 97
i està format per dos vocalistes
que es diuen el rei Cuse i el campeón
i un a un DJ format pel productor El Cerebro.
La primera maqueta va sortir a la Llum l'any 2000
i amb quatre temes antics des del 98.
El disc que porten a Tarragona,
Tierra Caliente,
compta amb les col·laboracions
de Brain Tags i Gest
i el segell anglès
Low Life Records.
Raja ens oferirà un rap d'aire
predominantment fosc
amb dos veus molt personals
i un estil dur en tots els seus aspectes.
Ràdio La Colifata
directament de l'hospital.
Buenas tardes.
Aquí transmite un EP-22.
Ràdio La Colifata
directament de l'hospital.
L'espectacle.
Dia i hora.
El pròxim dimecres, 19 d'abril, a les 10 de la nit.
Lloc.
El Teatre Metropol.
Us ho expliquem.
No et vesteixis per sopar
és la primera obra de teatre jove al Metropol.
Durant aquest mes torna a la mostra de teatre jove
i ho fa amb 13 espectacles de companyies
que es podran veure entre el 19 d'abril i el 13 de juny.
No et vesteixis per sopar
és una comèdia
de la companyia Senium
i de què tracte?
Doncs jo ens haré unes preguntes
sobretot a tu, Joan.
Ja està, ja hi som.
Vinga, aquest duel.
I a tu també, Maria,
per saber més o menys de què tracte.
A veure.
Què pot passar si la teva dona marxa de casa
el dia que ve la teva amant?
Home, bon rotllo, si marxa quan ve la amant.
Genial, no?
Què pot passar si la teva amant
és la dona del teu millor amic?
Bueno, té mórbo la cosa.
Que s'apunti l'amic, ja me'l quedo jo, l'amic.
Què pot passar si ets l'amant
i acabes fent el sopar?
Doncs totes aquestes preguntes
es responen a l'hora del teatre
que haurà el pròxim dimecres al Metropol.
I finalment, l'últim acte
que us volem recomanar és...
La Conferència i l'Exposició.
Dia i hora.
Divendres a 2.45 del vespre.
Lloc.
A l'Auditori Caixa Tarragona.
Us ho expliquem.
La Conferència Fotoperiodisme
és l'acte inaugural de l'exposició Imatges 2005
a càrrec del fotoperiodista Joan Guerrero.
El fotoperiodista oferirà una conferència
on abordarà el vessant més humà de la fotografia,
el fotoperiodisme social.
Es tracta de l'acte inaugural de l'exposició
que hi ha al vestíbul de l'Auditori Caixa Tarragona,
Imatges 2005,
i que estarà fins al 5 de maig.
L'entrada és gratuïta
i en aquesta exposició s'hi poden veure
les principals imatges de la premsa de Tarragona
de l'any 2005.
I fins aquí és molt beruet,
però fins aquí l'agenda d'aquesta setmana.
He trobat a faltar que et piquessis.
Ves amb mi.
Val.
A mi m'ha agradat aquest rol que us porteu.
Gràcies, Marta.
Fins de setmana que ve.
I després de tota aquesta pila de Consells Culturals,
anem a parlar amb la Raquel,
que ens descobreix un nou racó.
Moltes vegades el nostre racó preferit de la ciutat
és aquell lloc on hem passat tantes hores mortes
amb els nostres companys.
Aquest és el cas de l'Oriol,
un estudiant de la Facultat de Lletres
que ens parla del racó que més li agrada de Tarragona.
Hola, em dic Oriol,
visc a Camp Clar
i el meu racó preferit de Tarragona
és el parc del campus de la Facultat de Lletres
perquè he estudiat aquí molts anys,
he passat molts migdies bonics i divertits aquí
i sempre he conegut molta gent.
I a més, ara és l'únic lloc on es pot fumar de la facultat.
Quan surt el sol s'està força bé en època d'exàmens
i he esforçat l'exàmens.
Segur que vosaltres també teniu un racó com aquest
on després de passar-hi tantes hores a la força
li heu agafat, carinyo.
L'Oriol, per exemple, ens parlava del petit parc
que hi ha a la Facultat de Lletres.
Un lloc que molts dels estudiants d'aquesta facultat
segur que tindran present quan recordin els seus anys universitaris.
Sigueu o no sigueu universitaris,
segur que vosaltres també teniu un racó de Tarragona
on us sentiu quasi com a casa.
A veure qui s'anima a parlar-nos del seu racó la setmana que ve.
Doncs amb el racó ja arribem aquí al final del nostre tren d'avui.
Ens acomiadem per això amb el tema que ha escollit l'Albert,
el nostre tècnic de so,
Entra conmigo de Bushido.
I el programa d'aquesta setmana, com totes,
ha estat possible gràcies a David Olieta,
Blai Mercè, Marc Blanco, Marta Castellà,
Raquel Córcolés, Alberto Lijarcio,
Ricardo Latorre,
controls tècnics i dies de so,
Albert Ballar i Núria Cartanyà.
A la coordinació, Marta Montegut,
i a la conducció, Maria Almenar i un servidor Joan López.
Us esperem la setmana que ve, dijous,
a les 6 de la tarda, al 96.7 de la EFA i Matarraona Ràdio.
Gràcies per haver estat aquí
i fins la setmana que ve.
Per cert, Joana, a tu se n'ha donat una mica la clapa, eh?
No saps que estem de vacances també als universitaris?
Però ja ho tenia escrit i m'havia quedat bé.
Recordeu que la setmana que ve,
per sort o desgràcia, no hi haurà tren.
Ens veiem.
Que vayas, no entras sin miedo en mi jardín prohibido,
siguiendo un camino sembrado de pan.
Entra conmigo a fondo perdido
y verás.
Entra sin miedo, aun si estoy dormido,
siguiendo las dudas que marca el azar.
Entra conmigo a fondo perdido
y verás.
Cabalgando comienzo hoy de cero,
Cabalgando comienzo hoy de cero,
quizás me importe un blero,
cometer el mismo error.
Si me lo permites de agua cero,
brilla un velero impulsado por el sol.
Sigue ese extravío y ves que me parto en dos.
Y vendré donde quiera que vayas.
Entra sin miedo a fondo perdido y verás.
Entra sin miedo, mi jardín prohibido,
siguiendo un camino sembrado de pan.
Entra conmigo a fondo perdido y verás.
Entra sin miedo, aun si estoy dormido,
siguiendo las dudas que marca el azar.
Entra conmigo a fondo perdido y verás.
En ludo perdido y verás.
Perderé entre nubes de ilusión,
perderé por todo lo que ya no soy.
Perderé.
Perderé.