El 17 de juliol de 2006, diumenge, mariner,
per la festa de la Verge del Carme i, moment per iniciar,
habaneres des del balcó.
Quan surto amb la meva barca, torno la vista endarrere,
i en el morit no s'oblira la meva caba estimada.
Terra meva, com estigui,
Terra meva, mariner,
amb quines ganes et canto,
el compàs deixa manera.
Terra meva,
quan torno seca la popa,
miro molt fins a la vela,
tu que el timó em assegura
cap a dues gales, mi mare.
Terra meva,
com estigui,
com estigui,
terra meva,
marinera,
amb quines ganes et canto,
el compàs deixa manera.
deia,
bevira,
ets de pescadors,
la pàtria,
plen de coratge i brevesa,
de quan es posen a cantar,
fins la remuntana fluixa.
Terra meva,
com estigui,
terra meva,
com estigui,
terra meva,
com estigui,
terra meva,
mariner,
amb quines ganes et canto,
el compàs deixa manera.
amb quines ganes et canto,
el compàs deixa manera.
terra meva,
terra meva,
terra meva,
com estigui,
terra meva,
com estigui,
terra meva,
terra meva,
marinera,
amb quines ganes et canto,
i m'has ganes de cantar-lo
amb un pateix a vanera.
El grup del barcelonès Gavina
ens ha dedicat la vanera d'uns dels seus components,
Lluís Maria Nubiola, amb el títol L'Escala.
Es treta del seu CD enregistrant l'any 1986.
Desconeixem si és un cantant o un grup cubà
qui canta la popular i coneguda manera salió de Jamaica.
Salió de Jamaica rumbo a Nueva York, un barco velero, un barco velero cargado de ron.



Que la mar brava, que la mar brava se los tragó.
Salió de Jamaica rumbo a Nueva York, un barco velero, un barco velero, un barco velero, un barco velero.
Salió de Jamaica rumbo a Nueva York, un barco velero, un barco velero, un barco velero.
Salió de Jamaica rumbo a Nueva York, un barco velero, un barco velero cargado de ron.
Salió de Jamaica rumbo a Nueva York, un barco velero, un barco velero.
Salió de Jamaica rumbo a Nueva York, un barco velero, un barco velero cargado de ron.
Y en medio del mar, un barco velero, un barco velero, un barco velero, un barco velero cargado de ron.
El barco se hundió, la culpa la tuvo el señor capitán que se emborrachó.
No siento el barco, no siento el barco que se perdió.
Siento el piloto, siento el piloto y la tripulación.
Pobres maridos, pobres pedazos de corazón, que la marlava, que la marlava se los tragó.
Señor capitán, déjeme subir, alzar la bandera del palo más alto de su vergantín.
Señor capitán, déjeme subir, alzar la bandera del palo más alto de su vergantín.
No siento el barco, no siento el barco que se perdió.
Siento el piloto, siento el piloto y la tripulación.
Pobres maridos, pobres pedazos de corazón, que la marlava, que la marlava se los tragó.
No siento el barco, no siento el barco que se perdió.
La mesosoprano Teresa Berganza, acompañada por la orquestra de cámara inglesa dirigida por Enrique García Asensio, interpreta la bandera de la salsuera de Feredico Choica el año pasado por agua, estrenada en el Teatro Apolo de Madrid en 1889.
El títol sembla que és degut a que aquell any havia sigut molt ploviós a Madrid. Així sona la vanera.
Música
Música
Música
Oiga usted, caballero, fíjese usted en mí.
Y ahora, dice lo que me traigo aquí.
Diga usted con franqueza si hay en la mar o no.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Per a tots els que avui celebreu la vostra onomàstica i també pels pescadors i mariners de la nostra costa terraconense
i d'una gravació en directe realitzada a l'estiu del 2004, la garota d'Empordà ens canta una cançó popular marinera, el mariner.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
que em porteu seda, que em porteu seda.
De quin color la voleu?
Blancó, vermella, blancó, vermella.
La donzell entrar a la nau, triar la seda, triar la seda.
Mentre va mercadejant, la nau prembela, la nau prembela.
Mariner, bon mariner, porteu-me a terra,
porteu-me a terra.
Que els aires de la mar me'n donen pena, me'n donen pena.
A la vora de la mar hi ha una donzella, hi ha una donzella
que em rodava un mocador, que és per la reina, que és per la reina.
Cipri Larrañaga, que fó durant molts anys,
componen del grup músic vocal Los Sei,
és l'autor de la següena manera que es oferís el grup de Euskadi, Indarra,
grup que actualment ja no existeix, com a tal.
El título, En mi viejo San Juan.
En mi viejo San Juan, cuantos sueños corregé,
en mis noches de infancia Mi primera ilusión
y mis cuitas de amor Son recuerdos del alma
Una tarde pa'l día Hacia extraña nación
fue lo que hizo el destino Pero mi corazón
se quedó junto al mar Se quedó junto al mar
En mi viejo San Juan.
Adiós, adiós, adiós,
bollinquen querida Llega de mi amor
Adiós, adiós, adiós,
mi diosa del mar
Y voy a ver un día volver
A buscar mi querer
A soñar otra vez
De mi viejo San Juan
A soñar otra vez
La fecha su vida
La fecha su mamma
Su mamma
Saale
La fecha su mamma

Mi 되뇨
Kino
La fecha su mamma
Lo que hacía
Eseñor
el
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!