Com han anat les festes?
Esperem, que molt bé en tots els aspectes.
Bé, doncs anem per feina.
I retornem avui, diumenge 8 de gener de 2006,
a Navaneras, des del Balcó.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé.
Bé.
Bé, doncs anem per feina.
Bé.
Bé.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
El grup de Lleida Boira
i la balada dels Menors XV,
Tofulmus i Deseado Mercadal,
una altra Menorca.
Des del Maresme Mestre Daixa
cantan d'Enric Llobet
i Jorge Alpers
la manera de la pel·lícula
Los últimos de Filipinas.
Yo te diré.
Yo te diré.
¿Por qué mi canción
te llaman
que llaman
ser tesor?
Me falta
tu risa,
me falta
tus besos,
me falta
tu desverdán.
Yo te diré.
¿Por qué mi canción
se siente
sin tesor?
Mi sangre latiendo
mi vida pidiendo
que tú no te alejes más.
cada vez que el viento pasa
se lleva una flor.
Pienso que nunca
más volverás mi amor.
No me abandones nunca
a la noche fe.
que la luna sale tarde
y te puedo perder.
Y así sabrás
por qué mi canción
te llaman
sin cesar.
Me faltan
tus besos,
me falta
tu risa,
me falta
tu despertar.
eres el
tu
har
ser
cao.
Resolor
te
de
la
t
고
las
por
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
amb l'esclop d'un pescador
m'he fet una barca xica
d'un llap i salt pel major
ni la pel·la més bonica
d'un retall de mocador
els grans els he fet allò
dels buixets d'una puntaire
i per poder-la encorrar
un am que no pesi gaire
lligat amb fil de pescador
amb l'ala d'un papalló
i una guia de pinassa
faig la canya i el timor
per si cas i amargaça
no es posi gens on gaire
no es posi gens on gaire
la xarxa la fan follet
amb tela de mosquitera
que jo conec un indret
per quan surti de pesquera
on només hi ha xenguet petit
la xarxa la fan follet
amb tela de mosquitera
que jo conec un indret
per quan surti de pesquera
on només hi ha xenguet
la meva barca
la meva barca és així
petita com una embruna
i quan solqui el blau marí
tindrà la llum de la lluna
il·luminant-li el camí
i el dia que arribi a por
carregat de prou a popa
vella inflada i remant fort
tot el poble farà troca
pregonar la meva sol
tothom dirà
Déu-n'hi-do
tanta pesca no s'explica
tres unsers del peix millor
amb una barca tan xica
com l'esclop d'un pesca no
Vallparadís ens ofereix
una habanera antiga, popular
i bastant coneguda
La va escriure algú
abans d'anar-se a Cuba?
Adiós, mi península hermosa!
Adiós, mi península hermosa!
Adiós, mi península hermosa!
Adiós, mi península hermosa!
Adiós, mi península hermosa!
Adiós, que el deber me llama!
Adiós que el deber me llama, adiós que me voy a la Habana a luchar, a luchar por la nación.
Y desde allí jamás olvidaré a la prenda querida que en España dejé.
Si acaso vuelvo, Dios será testigo de su marido, puro Dios que les dé.
Adiós mi península hermosa, adiós que el deber me llama, adiós que me voy a la Habana a luchar, a luchar por la nación.
Si muero allí, madre consuélate, que si un día he luchado, fue por obligación.
Y ante un sepulcro, arrodillada, madre adorada, rézame una oración.
De Miquel Martí Pol, la lletra, Josep Bastón va afegir la música.
Peix fregit del Baix-en-Pordà i mare si fos mariner.
Mare si fos mariner, mariner de bona traça,
Mare si fos mariner.
Mare si fos mariner.
Mare si fos mariner.
mariner.
Mare si fos mariner.
Mare si fos mariner.
Mare si fos mariner.
i el cor d'un blau com d'encils i els ulls d'un verd d'esperança.
Mare, si fos mariner, mariner de bona traça,
marineria mare endins, tot sol amb la meva marca.
Mare, si fos mariner, marineria mare endins, tot sol amb la meva marca.
Mare, si fos mariner, tot sol amb la meva marca,
iries cercar l'amor per porc i caldes llunyades.
gallardet de dalt del mar, perquè encaminés la passa
i olor de funoi marí entre el meu pit i l'escama.
Mare, si fos mariner, tot sol amb la meva marca,
iries cercar l'amor per marcs de somni rondalles.
L'amor seria molt lluny, si encaldrien de jornades,
de nits guaitaria el cel, de dies la mare tan blava,
veuria passar baixets.
Vinguts de terres estranyes, mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
marineria mare endins, tot sol amb la meva marca.
mare, tot sol amb la meva barca.
Mare, si fos mariner.
Una habanera cubana.
Escrita la música per Eduardo Sánchez de Fuentes
quan tenia només 17 anys i uns anys després
el seu germà Fernando va afegir-li la lletra.
La interpreta el grup del ballers occidental L'Espingari.
El títol, així de senzill, Tu.
En Cuba, isla hermosa del ardiente sol,
bajo su cielo azul,
adorable trigueña de todas sus flores,
la reina eres Tú.
En Cuba, isla hermosa del ardiente sol,
bajo su cielo azul,
adorable trigueña de todas sus flores,
la reina eres Tú.
Fuego sagrado,
Fuego sagrado,
guarda tu corazón,
y el claro cielo,
su alegría te dio,
y en tus miradas,
ha confundido Dios.
de tus ojos la noche y la luz,
de los rayos del sol.
y la luz.
y la luz.
y la luz.
Fins demà!
La palma en el bosque se mece gentil, tu sueño arruñó, y un beso de la brisa al morir de la tarde te despertó.
La palma en el bosque se mece gentil, tu sueño arruñó, y un beso de la brisa al morir de la tarde te despertó.
Dulce es la caña, pero más no es tu voz, que la valgura quita del corazón,
y al contemplarte suspirá mi laud, bendiciéndote hermosa sin paz, porque Cuba eres tú.
Y al contemplarte suspirá mi laud, bendiciéndote hermosa sin paz,
porque Cuba eres tú.
I finalitzem amb el grup de la Terraferma, del Segrià Arrels de la Terraferma,
amb una cançó de Josep Baró, titulada, precisament, Terraferma.
Terraferma.
És una terra que no pot al mar, és la de més aquí.
Música
Música
Música
Música
Música

Música

Música
Música
Ella me habló en la bahía de la isla donde nació...
Esperando que los Reis Magos os haya importado sedes de Habaneras,
nos acomiadamos Núria Cartañá y Javier Pardina,
fins al proper diumenge a dos quarts de Déu del Matí.
Música
Música
Música