6 d'agost de 2006, Diumenge.
Iniciàm des de Tarragona a Radio.
Habaneras desde el Balcó.
El meu aviván a Cuba, a bordo del català.
El millor barco de guerra, de la flota d'Ultramar.
Al timoner y al nostramo, y catorze mariners.
Eres naix puja calella, de pala fluye.
Quan el catalán sortía la mar.
A los noites de Calella, vellen un cremán.
Mansa la guitarra, solían cantar.
Visca Catalunya, visca Catalunya, visca el catalán.
La guitarra, visca la guitarra, visca la guitarra.
Arribaren temps de guerra, de perfidies i traïcions.
I en el mar de les Andilles, retronaren els canons.
Els mariners de Calella, el meu avi en mig de tots.
Varem morir a cobertes al peu del canó.
Quan tal català sortia la mar.
Cridava el meu avi a Fanoix que està.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Canta d'Ortega Monasterio Habana Xica.
Vila Nova i la Jotruc, el poble que més estimo, allà on jo vull morir.
Has fet la història més vella, mirant sempre el mar dins.
Heu navegat dia i dia, els vells camins de la mar,
llontant amb la tramuntana, les zones i el temporal.
Llontant amb la tramuntana, les zones i el temporal.
En el port de Vilanova, quan els treuen de la mar,
aixells carregats d'història, per sempre allí van quedar.
Adeu, ciutat de València, adeu, via de Madrid.
Cansats de tanta tempesta, aquí heu vingut a morir.
Cansats de tanta tempesta, aquí heu vingut a morir.
Qui canta el seu mal espanta, qui canta viu de debò.
Qui plou, el seu mal augmenta, marienta no plori sol.
Per això cantem l'Havanera, el barinei i el patró.
Avui, dia de Sant Pere, a veure el mar canto jo.
Visca Sant Pere, gruiós, i la setmana del mar.
I visca l'Havanera, xica, el nostre poble estimat.
I visca l'Havanera, xica, el nostre poble estimat.
De Manuel María Ponce el Grubo, de Bilbo.
Vos populi ensofaréis a la orilla de un palmar.
A la orilla de un palmar, llovía a una joven bella.
Su boquita de coral, sus ojitos dos estrellas.
Al pasar le pregunté que quién estaba con ella
y me respondió llorando, sola, vivo en el palmar.
Soy huerfanita, no tengo padre ni madre,
ni un buen amigo que me quiera consolar.
Solita pasó la vida a la orilla del palmar
y solita voy y vengo como las olas del mar.
El ron está casi.
Al pasar le pregunté que quién estaba con ella.
y me respondió llorando, sola, vivo en el palmar.
Soy huerfanita, no tengo padre ni madre,
ni un buen amigo que me quiera consolar.
Solita pasó la vida a la orilla del palmar
y solita voy y vengo como las olas del mar.
Y solita voy y vengo como las olas del mar.
Si el autor de la anterior habanera era chilé,
tan bebo es, al da que está.
Pero, desconexem al seu nom.
L'Orfeón de Bermeo y Adiós lucero de mis noches
o el adiós del soldado.
Adiós, adiós, lucero de mis noches.
y con su lado
a quien en la ventana.
No llores, no.
No llores, vida mía.
Te volveré mañana.
y en el cuartel.
No llores, no llores, ni en la ventana.
Y el cuartel.
En el cuartel.
I en el cuartel,
l'ompeta sin tambores,
que están tocando estar la diana.
L'ompeta sin tambores,
Luego, después,
cuando a la oscura noche
murió de sombra,
son los campos de batalla.
Bajo la luz
de un día palido y triste,
un soldado espinaba.
Ya se divisa él,
el hielo de la alma,
y allá lo re,
cosa lo re,
la luz de la mañana.
I en el cuartel,
l'ompeta sin tambores,
que están tocando estar la diana.
Tocando a diana.
Diana.
Diana.
Diana.
El duet Argeu,
molt joves,
ens canta a una de les cales de l'entorn de Palafruger,
lletra de Narcissa Oliver i música de Josep Bastons.
Tamariu.
El duetIE
Y
El duetIE
Un
De l'horitzó la ratlla ben traçada
i a l'altra nyina d'obrada pel sorró
que en terra és fosc, que encara és matinada
però a les coves d'en Gisbert ja hi neix el sol
Va por que por que abans s'ha cregat
les cabines la segueixen amb gran bo
La mà està molt quieta i aixalada
l'aire maria ens promet un dia bo
De la plaia l'he vist arribar
I el silenci del matí d'estiu
He sentit els marines cantar
Una avenera
Ata Mariu
L'Ara
L'Ara
L'Ara
L'Ara
Quan neix el sol
Ata Mariu
De l'iris va prenguent els colors
La gavina deixa somniu
I la mimosa obre ses flors
La mar
La roca es va besant
El cor somnia un cant juliu
És aquell cant que surt del mar
Que anets de petlla
L'Ara
L'Ara
De la plaia l'he vist arribar
I el silenci del matí d'estiu
He sentit els marines cantar
I el silenci del matí d'estiu
I el silenci del matí d'estiu
I el silenci del matí d'estiu
Ata Mariu
L'Ara
L'Ara
L'Ara
L'Ara
L'Ara
Quan neix el sol
Ata Mariu
De l'iris va prenguent els colors
La gavina deixa somniu
I la mimosa obre ses flors
La mar
La roca es va besant
El cor somnia un cant juliu
És aquell cant que surt del mar
Que anets de petlla
De mariu
La mar
La roca es va besant
El cor somnia un cant juliu
És aquell cant que surt del mar
Que anets de petlla
De mariu
Diuen que data del 1855
La vanera que ara sentirem
Podria ser que es cantés
El dia que va quedar oberta la línia de ferrocarril Tarragona-Barcelona
L'any 1865
O sigui 10 anys després
No ho sabrem
De Sebastián Iradier
La Paloma
Noma
Amig
Tulion
Of
Alt destroy
En la distancia
El formestre
Tu
Metal
El
Marcel
Cl Using
En la distancia
Al
linda guachinanga con una flor se vino detrás de mí, que sí, señor.
Si a tu ventana llega una paloma, trátala con cariño,
que es mi persona, cuéntame tus amores, bien de mi vida,
coronará de flores, que es cosa mía, ay, chinita, que sí,
ay, que dame tu amor, ay, que vente conmigo, chinita, a donde vivo yo,
ay, chinita, que sí, ay, que dame tu amor, ay, que vente conmigo, chinita, a donde vivo yo,
Si un jardinero de amor siembra una flor y se va, viene otro y la cultiva,
¿De cuál de los dos será?
Si a tu ventana llega una paloma, trátala con cariño,
Si a tu ventana llega una paloma, trátala con cariño, que es mi persona,
Cuéntame tus amores, bien de mi vida, coronará de flores, que es cosa mía,
¡Ay, chinita, que sí, ay, que vente conmigo, chinita, a donde vivo yo,
¡Ay, chinita, que sí, ay, que dame tu amor, ay, que vente conmigo, chinita, a donde vivo yo!
Alba, un dels grups pioners en el món de la habanera,
grabar en l'any 1986,
Las llágrimas de la vida.
Les llágrimas dels quins anys
Són gotes d'aigua florida
Com més sovintet se banyen
Més i més els ulls se'ns brillen
Es dira sóc
Les dels trenta
Que en poden anar així
Les pobres niren
Amb un dol que abans s'atreuen
Per més que els durgui la vida
Per més que els durgui la vida
Més ai Déu
Les dels corantes
Cremen el cor
Són matines
Puscan s'at
Medem al céu
Que la terra
És massa trista
Puuuuscan SS
Medem al céu
Medem al céu
Saps que la terra és massa trista.
Més haidem les dels curates.
Crema en el cor, som l'exigen.
Ulls cansats, mirem el cel.
Que la terra és massa trista.
Ulls cansats, mirem el cel.
Mirem el cel.
Que la terra és massa trista.
El grup mariners de Riera, del seu treball del 2001,
cantan la popular, habanera, en un rico cafetal.
En un rico cafetal, que tiene la habana entera,
a mi, juntito a una palmeira,
de mi mulata angelica.
Y desde entonces, sueño y deliro,
por ti suspiro, muero de amor.
Camagüeyana, por Dios,
ten compasión de mí,
que mi desgracia es
ser del Camagüey.
Camagüeyana, por Dios,
ten compasión de mí,
que mi desgracia es
ser del Camagüey.
Y desde entonces, sueño y deliro,
por ti suspiro,
muero de amor.
Camagüeyana, por Dios,
ten compasión de mí,
que mi desgracia es
ser del Camagüey.
Camagüey.
Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba...
I no des d'un cafetal,
com deia l'Havanera,
sinó des de Tarragona Ràdio.
Us diem Badeo, Núria,
Cartañà i Javier Pardina.
Us esperem el diumenge
a dos quarts de 10 del matí.
Con el viento en libertad,
de callos y de mandlares,
de guajiros y palmares,
a dos quarts de 10 del matí.