La Conaia de la Bàbia
Si fa 7 dies us dèiem que tornaríem amb vosaltres el diumenge,
doncs aquí estem avui, 26 de febrer de 2006, però feribus...
Habaneras desde el balcón.
Que parecen de mártir, sí de mártir.
Yo no salgo de Menorca en toda mi vida.
Mirando a los ojos, mirando a los ojos de las Menorquinas.
Yo no salgo de Menorca por compasión.
Porque una Menorquina me roba la calma y el corazón.
Yo no salgo de Menorca en toda mi vida.
Mirando a los ojos, mirando a los ojos de las Menorquinas.
Yo no salgo de Menorca por compasión.
Porque una Menorquina me roba la calma y el corazón.
Rololina desde el balcón, cazada feliz.
Un día dejó de cantar, dejó de reír.
Y un guatemalo de un cafetal, ansioso, le preguntó que se hace penar.
Y entonces la flor contestó mirando hacia el mar.
Quien pierde su corazón no puede cantar.
El mío se lo llevó un rubio oficial, de un barco de Nueva York que no volverá.
Y un marino que sí, te robó el corazón, para hacerte felicio del mío.
A verlo si me dices que sí, y en un verde palmar, entre rosas y flores,
Otra vez mi canción brindará, con un hito de la flor.
Rosina del verde palmar, no sufras así.
Olvida tu rubio oficial y quiéreme a mí.
Amor con amor te olvida y a lo verás.
Mis besos y mis caricias te la van a olvidar.
Y entonces la flor contestó mirando hacia el mar.
Mirando hacia el mar.
Y quien pierde su corazón no puede cantar.
El mío se lo llevó un rubio oficial, de un barco de Nueva York que no volverá.
Sin marino que sí, te robó el corazón, para hacerte felicio del mío.
Si me dices que sí, me dices que sí, en un verde palmar, entre rosas y flores,
Otra vez mi canción brindará, con un hito de la flor.
El tercer, Abelardo, niño y hermoso, han cantat tal cual lo feían a las tabernas de la costa brava a finales del año 50.
Y enregistradas también a las horas, dos habaneras, Menorca y Rosina.
La habanera a Chile va a tener un carácter de música elegante, de saló.
Y Jorge Rojas Zeggers, estudiós del tema, va a realizar un traball titulat Tertulias y guitarras.
Él nos interpreta a la guitarra la habanera, de Felipe Ballester, Tristeza.
Y Jorge Rojas Zeggers, estudiós del tema, va a realizar un traball titulat Tertulias y guitarras.
Y Jorge Rojas Zeggers, estudiós del tema, va a realizar un traball titulat Tertulias.
y Jorge Rojas Zeggers, estudiós del tema, va a hacer el terezas y guitarras.
Y Jorge Rojas Zeggers, estudiós del tema, va a realizar un traball titulat Tertulias y guitarras.
Y Jorge Rojas Zeggers, estudiós del tema, va a empirar titulat Tertulias y guitarras.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'amor que passa l'hora del mar.
Vol que tot just es vellugui la barca.
Vol a la vela una mica de bé,
però te podes sentir les unades.
Vol una galta que es deixi basat,
però que hi posi una certa recança.
L'amor que ens diu a la vora del mar.
És un amor de molt poques paraules.
Amor d'estrella que apunta en el cel.
Amor tranquil s'agonitza la pàrrega.
Ram de la cara s'engonxa l'aider.
I el cant del grill ens arriba a la platja.
I el cant del grill ens arriba a la platja.
i el cant del grill ens arriba a la platja.
Entre les barques quan passa l'amor.
Quan passa l'amor.
No vol ni flors, ni jamecs, ni rialles.
Ni flors, ni rialles.
L'amor que passa la vora del mar.
L'amor que passa la vora del mar.
És un suspir que batega com l'aigua.
Batega com l'aigua.
Entre les barques quan passa l'amor.
Quan passa l'amor.
No vol ni flors, ni jamecs, ni rialles.
Ni rialles.
L'amor que passa la vora del mar.
La vora del mar.
És un suspir que batega com l'aigua.
Tava al mar.
L'amor que passa la vora del mar.
L'amor que passa la vora del mar.
És un suspir que batega com l'aigua.
És un suspir que batega com l'amor.
Però plai com l'aigua.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Una versió del Nen Prodigi dels anys 50 i 60, José Lito, per tant, un registre de fa mig segle.
Ho dic perquè la qualitat no és massa bona on canta la popular habanera, la golondrina.
Sous-titrage Société Radio-Canada
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...


...
...

...
...
...
...

...
...
...



...
...