La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
Llops de mar, del seu registre del 89,
ens han oferit la popular Cuba querida.
Una de les savaneres més antigues i fins fa poc també desconeguda,
ens canten les veus dels pescadors.
Pum, pum!
Pum, pum!
Pum, pum!
Pum, pum!
Pum, pum!
Pum, pum!
Pum, pum!
Pum, pum!
Pum, pum!
Pum, pum!
Pum, pum!
Pum, pum!
Pum, pum!
Pum, pum!
Pum, pum!
Pum, pum!
¡Ay, no te duermas, mi bella Aurora, que vengo de parrandear!
¿Quién va?
¿Quién va?
¡Ay, no te duermas, mi bella Aurora, que vengo de parrandear!
Y me he quedado, venido dormido, en una rumble a la bajada de un palpar.
Y me he quedado, venido dormido, en una rumble a la bajada de un palpar.
Y me he quedado, venido dormido, en una rumble a la bajada de un palpar.
Y me he quedado, venido dormido, en una rumble a la bajada de un palpar.
Y me he quedado, venido dormido, en una rumble a la bajada de un palpar.
Y me he quedado, venido dormido, venido dormido, en una rumble a la bajada de un palpar.
Por eso, María Dolores, siendo mañana tu santo, vengo a tu vera y te canto, con alegría y placer.
Juan Pérez, mayoral Juan Pérez.
Unos dicen que a la una, y otros dicen que a las tres.
Y me he quedado, venido dormido, venido dormido, en una rumble a la bajada de un palpar.
Y me he quedado, venido dormido, en una rumble a la bajada de un palpar.
Y me he quedado, venido dormido, en una rumble a la bajada de un palpar.
Allá, allá, allá, allá de los palmares de Cuba, donde se olvidan mis amores.
Date el sol, y date el sol, de mil colores, con su divino resplandor.
Por eso, María Dolores, siendo mañana tu santo, vengo a tu vera y te canto, con alegría y placer.
Juan Pérez, mayoral Juan Pérez.
Unos dicen que a la una, y otros dicen que a las tres.
¿Por qué no fuiste al entierro?
Porque no tengo chaqué.
¿Por qué no fuiste al entierro?
Porque no tengo chaqué.
Y me he quedado, venido dormido, en una rumble a la bajada de un palpar.
Y me he quedado, me he quedado, medio dormido, en una rumble a la bajada de un palpar.
De entre las partituras existentes en el cuaderno de Acumuer.
Acumuer, a la provincia dosca, y figuran en aquestes dues que interpreta la orquestina del Faberón.
En el CD diwen, cualquier sala un poco grande servía, cualquier domingo era bueno.
Y más, en Acumuer, con los músicos tan cerca.
Y allí mismo, en aquellas salas, se improvisaban unos pasos.
Basada en sin título, americana, y maga, habanera.
Pesas números cuatro y cinco del cuaderno Escoltem, en un salón de Acumuer.
Pesas números cuatro y cinco del cuaderno Escoltem, en un salón de Acumuer.
Pesas números cuatro y cinco del cuaderno Escoltem, en un salón de Acumuer.
Pesas números cuatro y cinco del cuaderno Escoltem, en un salón de Acumuer.
Pesas números cuatro y cinco del cuaderno Escoltem, en un salón de Acumuer.
Pesas números cuatro y cinco del cuaderno Escoltem, en un salón de Acumuer.
Pesas números cuatro y cinco del cuaderno Escoltem, en un salón de Acumuer.
Pesas números cuatro y cinco del cuaderno Escoltem.
Pesas números cuatro y cinco del cuaderno Escoltem, en un salón de Acumuer.
Pesas números cuatro y cinco del cuaderno Escoltem, en un salón de Acumuer.
Pesas números cuatro y cinco del cuaderno Escoltem, en un salón de Acumuer.
Pesas números cuatro y cinco del cuaderno Escoltem, en un salón de Acumuer.
Pesas números cuatro y cinco del cuaderno Escoltem, en un salón de Acumuer.
Pesas números cuatro y cinco del cuaderno Escoltem, en un salón de Acumuer.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Dintre d'aquesta música estava fusionada amb altres ritmes, el de la
de La Habanera.
Des de Sesilles, en concret, des de Mahó, Menorca, Joana Pons amb ses guitarras interpreten de Ramon Carreras, el Job de Mar.
dins demà!
Amb 70 anys a l'esquena, sa pipa sempre flor de llavis, contemplant la nit serena, vora la massa i passeja un avi, tota sa vida engronxat per ses ones, amb es bastó i caminant a l'atzar,
dins demà?
No hi hagués un avi, s'ha desc gagalat, ho corriguat!
gris, trangs d'a mejorar laxima으면 2 Martí, partena Introva ella esteva rolling 4
gragerat!
es va sor 리�
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dime que sí, por tu marecita buena.
Dime que sí, ay, que me vas a querer tanto.
Dime que sí, que me vas a querer tanto.
Como yo te quiero a ti.
¡Bien, bien, bien, bien, bien!
Mañana cuando te alejé, viajero de mi ilusión,
¿Qué voy a hacer si contigo te llevas mi corazón?
Si una concha está llorando, porque una piel la perdió,
¿Qué harán mis ojos mañana cuando me diga adiós?
Dime que sí, por tu marecita buena.
Dime que sí, ay, que me vas a querer tanto.
Dime que sí, que me vas a querer tanto.
¡Como yo te quiero a ti!
Ella me abrió en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alma...
...desde el control, aquesta fusió musical itinerant,
Núria Cartañá.
Que os parla Javier Pardina.
Fins al proper diumenge, a dos quarts de Déu del matí a Habaneras,
desde el balcón de Tarragona Radio.
Fins al proper diumenge, a dos quarts de Déu del matí a Habaneras,
Moririós y de su amor.