Música
Ella me habló en la bahía de la isla donde nació
Mientras el alba naciente surgió por el horizonte
Bañándonos con su luz
Ella me habló en la bahía con el viento en libertad
10 de setembre de 2006, diumenge, donem pas a l'espai
Avaneras des del balcó
La, la, la, la, la, la, cada que és vell cada que és
De la costa empordanesa n'ets el més plau si tracés
Portitxol bonic
Que es guarda es cara sol i gent
Llobre del món antic
Per sempre visca cada que és
Per tradició de nos en nos
En nos
Que rica i maniara
N'és l'hora de l'amor
Si encens una espurna
D'il·lusió en el cor
Que les flores perfuma la passió juliosa
Amb tristó i raci
Comencem a l'ombra del record
La, la, la, la, la, la, la, cada que és vell cada que és
De la costa empordanesa n'ets el més plau si tracés
Portitxol bonic
Que es guarda es cara sol i gent
Llobre del món antic
Per sempre visca cada que és
Per tradició de nos en nos
Que rica i maniara
N'és l'hora de l'amor
Si encens una espurna
D'il·lusió en el cor
Que les flores perfuma
La passió juliosa
Amb tristó i raci
Cansa l'ombra del record
L'amor és ànsia mai de candida
D'un greu miratge que et fa somiar
La, la, la, la, la, la
Quan la meva
Encara n'era podrida
Va adonar-me una
Besada
En el sol de l'an
Giró
I el tresor dels seus petons
La galia d'aquesta terra encisada
Comple totes el nen vida
Un aire en tenia descarquillada
La cara aixerida, el pèl polidor
Era una nina flairosa i maca
Amb bullets d'àngel i el cabell d'or
Cap de creure qui s'hen estat
Pels volals del vent i el trapeig del mar
Tens el pla de sa bram arreu
La coral i el guel pinereu
Ets de Déu, l'escollat, sonris
Quan un jorn et feu paradís
I crea, porta l'os a freu
Cullerò, cul i port lligat
Que d'aquests dolces estima
Ets i seràs la pubiga
Que grumes totes les gràcies
Que tot tens de l'ànim oi va
L'amor és ànsia mai de candida
D'un greu miratge que et fa somiar
La, la, la, la, la, la la
Com la meva...
La, la, la...
En can chosen...
i el tresor dels seus petons.
N'és el boig i regalia
d'aquesta terra encisada,
com plena totes el nen vida.
Un aire en tenia descarquillada,
la cara xerida, el peu polidor.
Era una nina fleurosa i maca,
amb bullets d'àngel i el cabell d'or.
Cap de creure-ho i sent estat
pels vols del vent i el trapeig del mar.
Tens el pla de sabrà marreu,
la coral i el guel pirineu plantat.
Ets de Déu, n'has collat, sonris,
quan un jorn et feu paradís, la-la,
i crea, porta l'os a freu,
colleròcul i port lligat.
Tradarà, que d'aquests dolces t'estimar.
Tradarà, ets i seràs la pobiga,
que grumes totes les gràcies
que no tens de l'ànim buida.
Una sardana de Joaquín Gai i Rafael Cabrissas,
cantada per Porvó,
ha donat entrada a aquest programa
un dia abans de la nostra festa de l'11 de setembre.
Una de les peces recopilades per Javier Montsalvatge
l'11948, és aquesta que interpreta
la agrupació asturiana-siero-musical,
la reina del placer.
Música
Mi bulla ultramar
que es junto mejor
Allí nacen las niñas de medio color
que tienen unos ojos para enamorar
que con su mirada embatan de amor
que en Cuba está
la reina del placer
la hermosura del miel
la rosa sin color
que con su mirada
me late el corazón
a nadie como a ti
hay
en el mundo amaré
un muerto de mar
de Cuba
a ti ser
y a una muratita
que con su mirada
el triste sonrisa
me dio a comprender
que en ella existirá
que en ella existirá
el casco o pena
me nace a mí
amada del corazón
tú eres la mujer
que engendró mi pasión
que con su mirada
me late el corazón
y genera
me late el corazón
y te adora
soy yo
una habanera
una habanera recopilada
en aquest cas
perricat
valil
a finals dels anys 70
es l'ofereix
el duet
Luz que brilles
Luz que brilles
en el cielo
a luna
clara y hermosa
oh que noche
silenciosa
tú mitigar
tú mitigar
tú mitigar
mi dodo
Luz que brilles
en el cielo
oh luna
clara y hermosa
oh que noche
silenciosa
tú mitigar
tú mitigar
tú mitigar
mi dodo
y hermosa
o
sol
i
también
a
NG
o
Luz que brillas en el cielo,
oh luna clara y hermosa,
oh qué noche silenciosa,
tú mitigas, tú mitigas mi dolor.
Luz que brillas en el cielo,
oh luna clara y hermosa,
oh qué noche silenciosa,
tú mitigas, tú mitigas mi dolor.
Luz que brillas en el cielo,
oh luna clara y hermosa,
oh qué noche silenciosa,
tú mitigas,
tú mitigas mi dolor.
Una habanera del siglo XIX.
Es la interpreta a civil criollo,
de la grabación efectuada en el 2000,
a título La Frutera Mulata.
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Fruta Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
La Frutera Mulata
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estels vas portant joguines d'infant.
La nit, la lluna, la barca i la mar.
Tota la nit en la mar, en el seu braçol.
Tota la nit navegant fins que surti el sol.
Tan lluita a la terra anem, no sentim soroll.
Sols el canto, el vent i el rem, vells amics del món.
La nit, la lluna, la barca i la mar.
La mar que navega serena, un dolç vent petit va portant-la en dins.
La nit, la lluna, ja surt el sol, el dia comença.
Les canfines van volant pel cel blau.
La nit, la lluna, la barca i la mar.
Tota la nit hem estat ben dintre la mar.
Tota la nit navegant amb el nostre amor.
Tota la nit, la lluna, la lluna, la lluna, la barca i la mar.
Tota la nit, la lluna, la lluna, la lluna, la lluna, la lluna, la lluna, la lluna, la lluna, la lluna, la lluna.
Tota nit hem estat ben dintre la mar,
Tota la nit nàfegat amb el nostre amor,
Tota la nit estimat en tant dels braçols,
Tu i jo a la nit l'amor,
La barca i la mar.
Les veus dels pescadors i l'habanera de l'ara,
la flor de l'Empordà.
Me'n vaig a cercar la fortuna ultramar,
Amor, per penyora t'entrego el meu cor,
Amb tu sempre més pensades,
I el dia que torni,
Ara es va muller.
I a navera,
Marendimbrà,
Aquell baixer,
Marendimbrà,
i a la terra,
Cada l'any es va allunyant,
I el seu record on ho comença a cantar.
Marendimbrà,
Adeu l'escala,
Adeu l'Empúria,
Són les més velles,
De vora de la mar.
Sento una angoixa,
Marendimbrà,
Marendimbrà,
Marendimbrà,
Marendimbrà,
Marendimbrà,
Marendimbrà,
Marendimbrà,
Marendimbrà,
La mare m'havia enviat
i diu que ja és casada la bon sermà.
Quina tristesa estima l'alt.
Sent-ho morir-me
i un nou meu casal
que m'envolcagui en un nou fosal
amb una senyera
i un sol català.
que m'envolcagui en un nou fosal
amb una senyera
i un sol català
amb una senyera
i un sol català
i un sol català
i un sol català
que m'envolcagui en un nou fosal
que m'envolcagui en un nou fosal
Ella me habló en la bahía
de l'aisla donde nació
No habia que artenya el control
i us parla Xavier Perdina
Ens acomiadem esperambus
novament al diumenge
a dos quarts de Déu del matí.
Bona semana
i bona viada.