El primer diumenge de març de 2006, dia 5, iniciem l'espai.
Habaneras, desde el balcón.
Dimec-te'n sis a l'hora, és l'aclaror que és gran del meu germí.
Quan ja no siguin ningú d'intentar, de veure clar les coses al nostre món.
El primer diumenge de març de 2006, dia 5, iniciem l'espai.
El primer diumenge de març de 2006, dia 5, iniciem l'espai.
El primer diumenge de març de 2006, dia 5, iniciem l'espai.
El primer diumenge de març de 2006, dia 5, iniciem l'espai.
El primer diumenge de març de 2006, dia 5, iniciem l'espai.
El primer diumenge de març de 2006, dia 5, iniciem l'espai.
El primer diumenge de març de 2006, dia 5, iniciem l'espai.
Si jo pugui fer el meu destí i al teu comptal portar-te el meu amor,
Com un amant que canta el teu neguís,
com un infalt que crida de la mar.
T'esperaré, pensant que torni el dia,
que percim el meu amor.
Com un infalt que crida de la mar.
T'esperaré, pensant que torni el dia,
que per sempre tindré el meu cosat.
Lluny de tu, lluny de tu, cantaré,
cantaré molt lluny tot el teu encís mariner.
La teva cara planera,
el teu sorriso cada dia.
Lluny de tu, lluny de tu,
guardaré molt lluny tot el teu encís mariner.
Lluny de tu, guardaré molt lluny tot el teu encís mariner.
Lluny de tu, guardaré molt lluny tot el teu encís mariner.
i l'eina fresca, un matí, un matí.
Lluny de tu, guardaré molt lluny tot el teu encís mariner.
Les veus de Reus i la cançó d'Ortega Monasterio, encisadora.
El grup mariners de terra indins canten de francès,
salse, la música i lletra d'Antònia Vilàs,
el pla de l'Empordà.
El pla de l'Empordà, el pla de l'Empordà,
sempre que hi ha lluna plena,
i lluny de tu, guardaré molt lluny tot el teu encís mariner.
El sol han retrobat, un pastor i una sirena,
i viuen els dos allà, i viuen els dos allà,
un vell idil i amorós.
Mentre bufa el vent, canta,
d'elles donades d'amor.
La nit es falta el bé que canta una bala sirena,
el pastor resta tot encisat a les nits de lluna plena.
i així que la nit se'n va i surt l'alba a l'horitzó,
la sirena torna dins del mar i a la muntanya el pastor.
El pla de l'Empordà, el pla de l'Empordà,
la nit és clara i serena,
que pot haver passat,
que pot haver passat,
que n'ha vingut la sirena.
La sirena en cua,
la sirena en cua,
des d'una xarxa atrapada,
i crida al seu pastor,
suspirant pel seu amor.
La nit es falta el vell camp,
que canta una bala sirena,
el pastor resta tot encisat a les nits de lluna plena.
i així que la nit se'n va i surt l'alba a l'horitzó,
i així que la nit se'n va i surt l'alba a l'alba a l'alba a l'alba a l'alba.
i així que la nit se'n va i surt l'alba a l'alba a l'alba,
i així que la nit se'n va i surt l'alba a l'alba a l'alba,
la sirena torna dins del mar i a la muntanya el pastor.
i a la muntanya el pastor.
Pere Elias, autor de la lletra.
La música és de Joan Andreu.
Canten les veus de Bot.
El títol, Noieta de Cambrils.
de Cambrils.
de Cambrils.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El mar és bo, el mar és bo, el mar és calma i és temporal, el mar és bo, el mar és calma i és temporal.
I canviant d'estil, Benford interpreta una balada dels menorquins,
Tófol, mus, la lletra, i Deseado Mercadal, la música, una altra menorca.
Et cercava, et cercava, per entre sa tristor, per entre sa tristor, de ses platges, de ses platges, solitària, solitària.
Jo esperava trobar el teu amor, a s'hora que el sol s'amana.
I entre els braços, abraçava sa brisa, ja pensava, ja pensava, que t'enllaçava.
I dins la fresca, de saigú sentia, com els teus llavis passava.
I ets com una altra menorca, plena de pau i de llum.
S'ensenya que s'esbellessa, que Déu guardava per tu.
I és dintre teu, pajaceta, allà on ha fet esteu altar.
És com una altra menorca, filla d'esquels i l'ama.
T'he trobada per un rústic casat, entre branca i adreceres.
El miracle es va fer realitat, dels somnis, de nits enrere.
I amb els braços, forts com si fóssim branca, el teu cor, tot tremolava.
Tremolava, dolça meva, quan estem esgotes.
Dolçament, dolçament acariciava.
Dins com una altra menorca, plena de pau i de llum.
Són sella té s'esbellessa, que Déu guardava per tu.
I és dintre teu, pajaceta, allà on ha fet esteu altar.
És com una altra menorca, filla d'esquels i l'ama.
Filla d'esquels i l'ama.
Grups de les comarques tarragonines, avui al nostre temps,
dedicat a l'Havanera i també a la cançó marinera.
De Ricard Viladesau, autor també de moltíssimes sardanes
i altres tipus de gènere musical.
Olla Barriada canta a l'Havanera
la rosa dels vents.
La borgueta del mar,
i tenim una marqueta,
una barqueta,
una barqueta,
una barqueta,
una barqueta,
una barqueta,
i una barqueta,
una barqueta,
una barqueta,
una barqueta,
una barqueta,
una barqueta...
la gràcia marinera,
i te gràcia marinera,
quan de veggen en la natri,
on clar que em podrem fer.
Una barqueta en la natri,
com arreu,
com arreu,
una barqueta,
com patch d'......
que特' w taxe n' were,
i deten gràcia marinera.
Com encima da medo,
com arreu,
amb totes amb aquesta barqueta i hi havia un restaurant.
Anirem a punta d'alba
per veure com surt el sol
el vaivén de les onales.
I com dos enamorats
ens direm dolces paraules
i ens farem uns petonets
per romir-sins nostra barca.
Seràs tu rosa dels gris
Nostra flor més estimada
per matar rosa dels gris
el secret d'una besada
a la voreta del mar
una nit clara i serena
jugant farem l'amor
a l'amor de mar i sirena
i a la rosa dels gris
que les nostres morts me venen
i cantaran la cançó
la cançó que m'han ensenya
a les coves del gisbert
anirem a punta d'alba
per veure com surt el sol
el vaivén de les onades
i com dos enamorats
ens direm dolces paraules
i ens farem uns petonets
que és el segrest
per romir-ação
i o EPA
i el segrest d'una besada
El secret d'una pesada.
Habanera popular, antiga i molt coneguda,
és la que ens interpretaran Aires del Tarragonès,
enregistrada en directe durant una actuació.
Mi madre fue una mulata.
El secret d'una pesada.

El secret d'una pesada.
El secret d'una pesada.
El secret d'una pesada.
El secret d'una pesada.
El secret d'una pesada.
El secret d'una pesada.
El secret d'una pesada.
El secret d'una pesada.
El secret d'una pesada.
El secret d'una pesada.
El secret d'una pesada.
El secret d'una pesada.
El secret d'una pesada.
El secret d'una pesada.
El secret d'una pesada.
El secret d'una pesada.
Toda vez que me veo rodeado del mar, cojo mi mi cara y me pongo a cantar.
Pregunto a las penas quién pudiera dar el rostro divino del poder humano no pudo cantar.
Mil bebés busqué la suerte sobre las olas del mar, mil veces quise la muerte y no la pude encontrar.
Dolores mi vida, dolores mi amor, mira que las lágrimas me causan dolor.
Si llora la ausencia del bien que te amó, llora vida mía, llora vida mía, también lloro yo.
Manuel Pareja Obregón.
Escribir el son que ens cantarà el grup Trumps, Cantinero de Cuba.
Tiene mi cuba un son y una cantina, etxa de caña erron y agua marina.
El cantinero es un buen cubano y una historia de amor lo volvió malo.
Cantinero de Cuba, Cuba, Cuba, Cuba, solo bebe agua ardiente para olvidar.
Cantinero de Cuba, Cuba, Cuba, Cuba, Cuba, Cantinero de Cuba, Cuba, Cuba, solo bebe agua ardiente para olvidar.
Cuando va para el puerto siempre se asoma esperando el mensaje de una paloma.
Él maldice.
Él maldice a los vientos más marineros porque hincharon las velas de aquel velero.
Cantinero de Cuba, Cuba, Cuba, Cantinero de Cuba, Cuba, Cuba, solo bebe agua ardiente para olvidar.
Cantinero de Cuba, Cuba, Cuba, Cuba, Cantinero de Cuba, Cuba, Cuba, solo bebe agua ardiente para olvidar.
Hoy me quiero emborrachar, necesito ser amado para olvidar un pasado.
Que no se puede olvidar, que no se puede olvidar.
Si yo pudiera cantar, pero la pena me ahoga, la recuerdo a todas horas y no la puedo olvidar.
Cantinero de Cuba, Cuba, Cuba, Cantinero de Cuba, Cuba, Cuba, solo bebe agua ardiente para olvidar.
Cantinero de Cuba, Cuba, Cantinero de Cuba, Cuba, Cuba, Cantinero de Cuba, Cuba, Cuba,
Cantinero de Cuba, Cuba, Cuba, solo bebe agua ardiente para olvidar.
Cantinero de Cuba, Cuba, Cantinero de Cuba, Cantinero de Cuba, Cantinero de Cuba, Cantinero de Cuba, Cantinero de Cuba, Cantinero de Cuba, Cantinero de Cuba, Cantinero de Cuba, Cantinero de Cuba, Cantinero de Cuba,
Cantinero, cantinero, cantinero.
Cantinero, cantinero, cantinero.
Cantinero, cantinero, cantinero.