logo

Arxiu/ARXIU 2006/PROGRAMES 2006/


Transcribed podcasts: 80
Time transcribed: 2d 4h 28m 6s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Com han anat les festes?
Esperem, que molt bé en tots els aspectes.
Bé, doncs anem per feina.
I retornem avui, diumenge 8 de gener de 2006,
a Navaneras, des del Balcó.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé.
Bé.
Bé, doncs anem per feina.
Bé.
Bé.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
Bé, doncs anem per feina.
El grup de Lleida Boira
i la balada dels Menors XV,
Tofulmus i Deseado Mercadal,
una altra Menorca.
Des del Maresme Mestre Daixa
cantan d'Enric Llobet
i Jorge Alpers
la manera de la pel·lícula
Los últimos de Filipinas.
Jo te diré.
Jo te diré.
Jo te diré.
Jo te diré.
Porque...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Querida!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
M'agrada més bonica d'un retall de mocador.
Els grans els he fet tallar
dels buixets d'una puntaire.
I per poder-la encorrar, un am que no pesi gaire,
lligat amb film de pascal,
amb l'ala d'un papalló
i una agulla de pinassa.
Faig la canya i el timó
per si quasi a Maragassa
no es posi gens el gairo.
La xarxa la fan follet,
amb tela de mosquitera,
que jo conec un indret per quan surti de pasquera.
On només hi ha xenguet petit,
la xarxa la fan follet,
amb tela de mosquitera,
que jo conec un indret per quan surti de pasquera.
On només hi ha xenguet,
la meva barca és així,
petita com una embruna.
i quan solqui el blau marí
tindrà la llum de la lluna
il·luminant-li el camí.
I el dia que arribi a por,
carregat de prou a popa,
vela inflada i remant fort,
tot el poble farà tropa.
Preguntant la meva sort,
tothom dirà,
Déu-n'hi-do,
tanta pesca no s'explica,
tres unsers del peix millor,
amb una barca tan xica.
com l'esclop d'un pesca no.
Vallparadís ens ofereix
una habanera antiga, popular
i bastant coneguda.
La va escriure algú
abans d'anar-se a Cuba?
Adiós, mi península hermosa.
Adiós, mi península hermosa.
Adiós,...
Adiós, que el deber me llama.
Adiós,...
Adiós, que me voy a la Habana
a luchar, a luchar por la nación.
Y desde allí jamás olvidaré a la prenda querida que en España dejé.
Si acaso vuelvo, Dios será testigo de su marido, puro Dios que le esté.
Adiós mi península hermosa, adiós que el deber me te ama, adiós que me voy a la pana a luchar, a luchar por la nación.
Si muero allí, madre consuélate, que si un día he luchado, fue por obligación.
Y donde un sepulcro, arrodillada, madre adorada, rézame una oración.
De Miquel Martí Pol, la lletra, Josep Bastón va afegir la música.
Peix fregit del Baix-en-Pordà i mare si fos mariner.
Mariner de bona traça,
Marineria mare en dins, tot sol amb la meva marca.
El vell fora un tristecor, la vell de ploma blanca.
i el cor d'un blau condencís i els ulls d'un verd esperança.
Mare si fos mariner, mariner de bona traça,
marineria mare en dins, tot sol amb la meva marca.
Mare si fos mariner, marineria mare en dins, tot sol amb la meva marca.
Mare si fos mariner, marineria mare en dins, tot sol amb la meva marca.
M'estalem amb l'alça, marineria mare en dins,
La verdor fina dels pit, la llum de les pinyers clares.
Mare, si fos mariners,
tot sola en la meva barca,
iries cercar l'amor
per ports i caldes llunyades.
Gallardeta d'alba al mar,
per què encaminés la passa
i olor de funoi marí
entre el meu pic i les cames.
Mare, si fos mariners,
tot sola en la meva barca,
iries cercar l'amor
per ports i caldes llunyades.
L'amor seria millor
si en caldrien de jornades,
de nits guaitaria el cel,
de dies la mare tan blava,
veuria passar aixells,
vinguts de terres estranyes,
Mare, si fos mariners,
mariners de bona traça,
m'aniria mare en dins,
tot sol en la meva barca,
tot sol en la meva barca,
Mare, si fos mariners.
Una habanera cubana,
escrita la música per Eduardo Sánchez de Fuentes
quan tenia només 17 anys
i uns anys després el seu germà Fernando
va afegir-li la lletra.
La interpreta el grup del ballers occidental
l'espingari.
El títol així de senzill
Tu.
Mare, si fosmicari,
en Cuba,
en Cuba,
isla hermosa del ardiente sol,
bajo su cielo azul,
En Cuba, isla hermosa del ardiente sol, bajo su cielo azul,
adorable trigueña de todas sus flores, la reina eres tú.
Fuego sagrado, guarda tu corazón, y el claro cielo, su alegría te dio,
y en tus miradas ha confundido Dios.
De tus ojos la noche y la luz, de los rayos del sol.
Música
Música
Música
Música

La palma, que en el bosque se mece gentil, tu sueño arruñó,
y un beso de la brisa al morir de la tarde te despertó.
Música
Música
Música

Música
Y al contemplarte, suspira mi laud, bendiciéndote hermosa sin paz,
porque Cuba eres tú.
Música
I finalitzem amb el grup de la Terraferme, del Segrià, Arrels de la Terraferme,
amb una cançó de Josep Baró, titulada, precisament, Terraferme.
Música
És una terra que no pot calmar, és la de pesa aquí.
Muntanyes són els guardiats, querem parar el seu fill.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música