Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ai!
Saps Joan?
Enyoraré com s'atrevia a posar-se amb tu setmana rere setmana.
Ja!
Sí!
Volia dir oh!
I el tècnic?
Què hem de dir del tècnic?
Doncs que no ni en coneixem ni la veu però que és un bon noi oi Albert?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A M等ca!
Fins demà!
Terminà!
Fins demà!
Fins demà!
Molt bé!
Fins demà!
Qui hem de dir de no!
Fins demà!
Fins demà!
Avui!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vam!
Fins demà!
否 dèiem!
I mentre les rodes xisclen i tot res sempre
i cap pneumàtica es punxi, agafem velocitat
i us presentem els vapors de la setmana.
I començant com sempre amb els noticiaris xorres, xorríssims
de la mà dels nostres comentaristes més mordaços.
I seguim amb la secció del cel·luloide
on el David Pollywood i el Marc Polly Mala
us recomendaran un kit de supervivència cinematogràfic.
I en Ligins ha preparat de nou un reportatge
molt esperançador o catastròfic.
Coneixerem quina popularitat gaudeix el tren.
I en Ricardo Boyer, que tan pendent està de la televisió
ens parlarà de tot el circ de personatges que hi apareixen.
I a l'entrevista setmanal parlarem amb el tren de l'any passat.
I a la secció musical, la parella més imp del moment.
Amb la i la Raquel ens parlaran de tots aquells èxits
que han marcat la història.
I ja per acabar la caça cultura, Marta Castellans
ha preparat una agenda ben completeta
i la Raquel un nou racó de la ciutat per descobrir.
I sense més preàmbuls, engeguem el tren.
Aquesta tarda no perdis el tren.
I comencem el tren amb les nostres notícies xorres.
Finlàndia guanya el festival d'Eurovisió d'enguany.
Un grup de monstres estrafolaris amb aires del Senyor dels Anells
van guanyar amb la seva música heavy metal.
Les seccions de cine i música del tren
ja prevaren un numeret semblant per l'edició de l'any que ve.
L'objectiu és superar el 21è
en lloc de la representació espanyola d'aquest any.
Troben un piano al cim d'una muntanya d'Escòcia.
Al costat del piano es va localitzar una caixa de galetes
que caducava l'any 1986.
Joan López, conductor del programa
El tren de Tarragona Ràdio,
va pujar immediatament al cim
per comprovar si les galetes eren de Montblanc o no.
Diumenza finalitza la 59ª edició del Festival de Cinema de Canes.
El certamen es va inaugurar el dia 17
amb la projecció de la polèmica pel·lícula El Código da Vinci.
El nostre col·laborador televisiu Ricardo
es va desplaçar al festival
per contrastar les opinions del públic i l'església.
Aquesta és possiblement l'última notícia xorra de la temporada.
El tren arriba a la 30ª edició.
És broma, eh?
Hauria de fer gràcia, però ja no ens queden més idees.
De totes maneres, si voleu saber
al final de l'última notícia xorra de la temporada
envia un missatge al
1-1-1-2
amb la paraula ximpanzé.
Moltes gràcies, nois.
I ara ens toca entrar al nostre particular
darrer reportatge del tren.
El tren.
A Tarragona Ràdio.
Bona tarda, Alberto.
Hola, molt bona tarda.
Com està la setmana?
Doncs mira, bé, l'última setmana ja...
Una mica trist.
Una mica trist, sí.
Són populars o no són populars el tren?
Doncs mira, ara ho sentireu,
però em sembla a mi que no gaire.
Ai, quina nit.
Bueno, com ja deveu saber,
desafortunadament avui he de començar
amb una mala notícia,
i és que el tren ha arribat al seu destí.
Durant aquests mesos
ha passat de tot en aquest tren,
i ara el que toca
és que ens expliqueu
què ha significat per vosaltres.
El que esteu a punt d'escoltar
són un grapat de persones
que hem agafat pel carrer
i que ens han contestat
a la difícil pregunta
què significa el tren a la teva vida.
Estic impacient ja
per escoltar les respostes,
fins i tot les d'aquells,
la majoria,
que no en segueixen.
I és que hi ha altres tipus de tren
que marquen la vida dels tarragonins,
comprovem-ho.
Un tren.
L'estació, sí, sí.
Un mal mar.
Sí.
Velocitat.
Per agafar, viatjar,
expressament,
més que res.
Els raïls, els raïls.
Home, el tren sempre ha sigut
un lloc també de, mira,
de relació,
de tindre espai per parlar,
per estar més còmode
com un autobús
que tens al passadís
per, si és el viatge,
molt llarg,
desplaçar-te, etc.
de l'estat d'acord.
Em ve al cap
una mitjana d'esports,
em ve al cap
un munt de dies
que estan en un tren,
una llista,
inacabable,
ja està,
no ni no.
Gent.
Viatges.
Una via.
Cogida.
Hola.
Hola.
Marxes.
Inflicció d'horaris.
Un transport públic.
Ah, doncs un tio
que està molt bo,
està com un tren.
Retraso.
Putesada.
i un xiste de Jaimito.
Mira, Jaimito,
la maestra le pregunta a Jaimito,
Jaimito,
què és un tren?
Dice una cosa larga
i peluda.
Dice, por què?
Dice,
porque mis padres
siempre los cogen
por los pelos.
Pues em ve al cap
un programa
que has escoltat
a una ràdio.
Sí, hòstia,
ara que ho deus
és el meu preferit.
Cada...
Un programa de ràdio
que fan els estudiants
de la URB
que es diu Tren
i és un programa
superjove,
superactual
i molt divertit
i tens una aranya
al pantaló.
Un programa de ràdio
Bé, no m'agradaria acabar
sense dir el que ha significat
el tren
per la meva vida.
Deixant el programa a banda,
per mi un tren
és com una metàfora
de la vida.
Només cal fixar-se
en diferents elements
que relacionem
amb la paraula.
El recorregut,
les parades,
la gent que entra i surt,
que un tren
no pot tirar enrere
i la destinació.
Tot i que jo no crec massa,
però bé,
això és tot per avui.
Com a mínim,
esperem que el tren
hagi sigut una cosa
més que una cosa
llarga i peluda,
com deia el xiste
de la que m'ha escoltat.
Però bé,
moltes gràcies, Alberto,
i fins la pròxima,
diguem-ho així.
Sí, sí, ja.
I ara passant ja
al reportatge,
passem a la nostra secció
de cinema.
Dijous,
sis de la tarda.
El tren arrenca
a Tarragona Ràdio.
Hola, Maria,
hola, Joan.
Hola, bones.
Últim, hola, eh?
És l'últim, hola.
Hola, compis.
Hola, compis.
Ja ho enyoràvem,
ja ho enyoràvem.
Ei, ei, ei,
que avui el Marc
està content, eh?
Que ja ha vist el codi
de Vinci
i té un llibre
menys per les lli.
Jo també ho he de confessar,
he fet el mateix.
Doncs el David està picat
perquè jo l'he vist
i ell no.
Això no és veritat, Marc.
És que això no és veritat,
no estic picat.
Sí que ho estàs.
Que no ho estic.
Que sí que ho estàs.
Que no!
Ho veus?
Bueno, va, comencem ja,
que si no,
després el Joan i la Maria
comencen a fer-nos
aquells gestos raros
amb les mans.
Això és veritat.
Que nosaltres fem veure
que no us veiem, eh?
I amb la cara,
amb la cara a vegades també, eh?
Sí, són aquells
que volen dir
que ens estem passant el temps.
Així doncs que quasi
que engeguem la secció d'avui, no?
Posi.
A veure, Joan, Maria,
vosaltres coneixeu
aquells interminables
fascicles dels quioscos,
els que venen
aquells de les
100 millores pel·lícules
de la història
del cine
del món mundial
que no podem faltar
en tu videoteca.
Aquells, aquells, els coneixeu?
Sí, els coneixem.
Els coneixem, però
és aquells que colguen
el quiosque, no?
Vale.
I que no s'acaben mai.
Aquells mateixos.
Vale, doncs oblideu-vos,
perquè no val res.
Som mentida.
Avui al tren
ens oferim
un kit de supervivència
cinematogràfic
amb les 10 pel·lícules
que us heu d'aprendre
a una illa deserta
si no voleu estar
a les 24 hores del dia
donant-li el pel·liqué
amb el nàufrago.
Ja estem en l'illa deserta,
però què ha passat?
Deixa la banda que, Marc,
si hi ha nàufrago
no és deserta, però bueno.
Bueno, David,
digue-li nàufrago,
digue-li palmera cocotera.
Bueno, vale.
Però és que com ho diu
que em preguntin
què m'emportaria
a una illa deserta?
Que no hi aniré mai
a una illa deserta.
que pesats.
Vale, vale, David, tranquil.
Doncs imagina't millor
que estàs a una sala
de cine deserta
tu solet mirant pel·lícules.
Quines pel·lis te'n portaries?
Doncs les que recomanem
avui al tren.
Bueno, Maria, a veure,
tu que ets la nostra
conductora preferida,
tens l'honor
d'obrir aquest particular kit.
Quina pel·li?
Quina pel·lis te'n portaries?
Jo me'n portaria,
siguem originals i pràctics,
nàufrago,
perquè com a mínim
sabria què fer
en el cas que estigués
a una illa deserta
i com a mínim
tindria el meu company,
la piloteta Wilson.
Molt bé, no?
Què sembla?
O sigui que nàufrago
és la pel·li
que tu miraries
estant en una illa deserta
amb el teu home cinema
i la tele de plasma
amb l'única companyia
d'una palmera cucutera
i la teva piloteta.
Idale, eh?
Això és una mica masò.
Idale, Marc,
amb la palmera cucutera, eh?
Però bueno, a veure,
nàufrago és una gran pel·li.
Va estar nominada dos Òscars
i Tom Hanks
va fer una gran interpretació.
Suposo que no cal
que parlem de què va, no?
Perquè...
Per què dir que va
d'un nàufrago
que està sol
en una illa deserta
amb la companyia
d'una palmera cucutera
i una pilota Wilson?
No cal dir-ho, no?
No, no calmar-lo.
Joan, sisplau,
tu que ets
el millor conductor
de programa,
quina pel·li
posaries al kit?
Mira, primer,
no me lavis,
que no m'agrada el sabó.
Ara te diré que
a mi m'agrada molt
Te doy mis ojos.
Ole, Juan, tio,
tu sí que tens
bon guai.
Estàs molt fii.
Estàs graciós, eh, Marc?
Avui estàs molt graciós.
No, home, no,
ho dic en sèrio.
Ja vam parlar d'aquesta pel·li
fa uns programes
perquè la veritat
s'ho mereix, no?
Home, doncs sí,
la veritat és que sí.
Està dirigida per
Iziar Boyaín
i l'any 2003
es van portar
set premis Goya,
entre ells
el de millor pel·lícula.
És un film
de caràcter social
que reflecteix
la crua realitat
de la violència de gènere.
Tercera pel·lícula
de la mà
del reporter del tren,
l'Alberto.
Gladiator
és l'escollida
i va de perles
per aprendre
a defensar-se
dels perills
d'una illa deserta.
Sí, no?
Com per exemple
poder defensar-se
dels cocos assassins
de les palmeres cocoteres, no?
Home, mai se sap, eh?
Bueno, Gladiator
interpretada per Rasa Crown
i dirigida per Ridley Scott
l'any 2001
va monopolitzar
els Oscars.
Va estar nominada
a 12 estatuetes
de les quals
se'n va portar 5.
Sí, senyor.
Molt bona pel·lícula.
I el nostre
home de la tele,
el Ricardo
ens recomana
una pel·li
d'un altre
home de la tele,
concretament
d'un home del temps.
Parlem de la pel·lícula
Atrapado en el tiempo,
una original comèdia
d'un home del temps
d'una cadena
de televisió
que és enviat
a cobrir la informació
d'un festival
anomenat,
atenció,
El dia de la marmota.
Aquest home del temps
està interpretat
per Bill Murray.
El Charlie, no?
El Charlie?
Sí, home, Marc.
El Charlie de los Ángeles de Charlie.
Ah, vale.
És que jo el coneixia
del seu paper estel·lar
a Garfield.
Una obra mestra
és la pel·lícula
que ens recomana
el Bligh,
La naranja mecànica.
Dirigida el 1971
per Stanley Kubrick
i guanyadora
de 4 Oscars,
va ser una cinta
prohibida
durant 30 anys
a la Gran Bretanya.
Home, és que no et pintava
en un futur molt maco, eh?
Tots allí consumits
per la violència
i el salvatgisme.
Sí, bé,
però els agradava Beethoven, eh?
Bé, doncs seguim amb la Raquel,
a qui li agrada
Reckham por un sueño.
Pel·lícula del director
de Pi,
Darren Aronofsky,
tot un drama ben intens
on les drogues
tenen molt a veure.
La pel·lícula
va rebre amb molts premis
i l'actriu Helen Burstein
va ser nominada
a l'Òscar
de millor actriu.
I la Raquel,
que ja és tota
una experta musical
gràcies a la seva secció,
ens recomana en especial
la banda sonora
d'aquesta pel·lícula.
Seguim amb la Marta,
de l'agenda,
tota una romanticota
de les pel·lícules antigues.
Ens ve amb la pel·lícula
Ningú és perfecte.
Com falta ser lo loco
i ha lo loco
en castellà
i som like it hot
en anglès.
A 1959,
Billy Wilder
va dirigir aquesta comèdia
on Tony Curtis
i Jack Lemmon
fan de les seves
per sortir airosos
d'un crim
i ja de pas
intenten lligar-se
a la joia de l'espectacle,
la Marilyn Monroe.
Així com a curiositat
podem dir que
Tony Curtis
i Marilyn Monroe
es portaven a matar
i ell va arribar a dir
que morrejar-la
era com fer-ho
Adolf Kittler.
Pel bigoti, no?
Bé, ara és el torn
del nostre tècnic preferit.
No l'heu sentit
gaire sovint.
Bé, sí,
només és aquell dia
en què el Marc
li va fer bastant de pal
venir al programa.
Que no, tio,
que era època de grips
i jo estava al llit.
Ja, ja.
Doncs això,
que el nostre supertècnic,
el noi de Solivella,
l'Albert Ballard,
ens recomana
aquell film italià
tan tendre i dur a la vegada.
La vida és vella.
No ploris, eh, Marc.
Película dirigida
pel propi actor
i protagonista
Roberto Benigni
va guanyar tres Oscars
a Millor Actor,
Millor Film Estranger
i Millor Banda Sonora.
És una barreja
entre la comèdia
i el drama
on el director
aconsegueix fer riure
en els moments més durs
i fer-nos sentir
la força de l'amor
en una història
que comença
amb l'arribada
al nazisme
i els camps de concentració.
I passem
d'aquesta gran obra italiana
a una gran pel·lícula anglesa.
El David,
el meu compi de secció,
ens recomana
Transpotting,
una pel·lícula del 1996
que va estar nominada
a l'Òscar
de Millor Guió Adaptat.
El director,
Danny Boyle,
va dirigir aquesta origina
a la història
de cinc joves
addictes a l'heroïna.
Al grup,
hi trobem
un violent
i alcohòlic psicòpata,
un drogadicte desesperat,
un foldiller
o mujeriego
que sap tot el que es pot saber
sobre Son Connery
i un obsessiu de hip hop.
O sigui,
gent rara, no?
Doncs,
com a curiositat,
el bar
que surt a la pel·li
es diu Voloko
i és el mateix
que Stanley Kubrick
on Stanley Kubrick
va gravar
la naranja mecànica.
I per acabar el repertori
queda el meu estimat
company de secció,
el Marc,
amb una pel·li
que es diu
Delicatessen.
És la primera pel·li
del director de Mellie,
Jean-Pierre Junet.
La pel·lícula
centra en una comunitat
de veïns
que formen part
d'una societat
apocalíptica
i immersa
en una crisi total.
El menys es casseja
i l'única sortida
que troben els protagonistes
per sobreviure
és el canibalisme.
Bé, doncs ja veieu,
si alguna vegada
esteu solets
a una illa deserta
amb un nàufrago
i una palmera cucutera,
ja teniu
aquest gran kit de cinema
per sobreviure.
Doncs fins aquí
l'últim cine del tren.
Tu creus, Marc,
que ens trobaran a faltar o no?
Segur que sí.
Bé, doncs que vagi molt bé, Joan,
que vagi molt bé, Maria.
Nosaltres sí que ens trobarem a faltar.
Gràcies, Joan.
Estem pastels, avui.
Estem una mica tontents tots.
Adéu, compi.
I de la gran pantalla
passem a la petita pantalla.
Dijous, 6 de la tarda.
El tren arrenca
a Tarragona Ràdio.
Hola, Ricardo.
A veure, a veure,
què ens portes
aquesta setmaneta?
Bé, l'última, de fet,
de televisió.
Doncs sí.
Bé, hola, que tal?
Primer, Maria.
Ei, què passa, Joan?
Això per començar.
Molt educat.
Educat.
Sí, sí, abans de saludar, eh?
Jo no diré que quina pena
que aquest és l'últim tren i tal,
però sí que he de reconèixer
que m'he passat molt bé amb vosaltres,
amb la Marta Montagut,
la Núria,
i per què no dir-ho,
amb les trucades dels amics
dels Cures en general.
Ei, xatos, una abraçada.
Com que aquesta és l'última secció de tele
de la temporada,
vull fer alguna cosa diferent.
En comptes de parlar de programes
i de recomanar-vos
que mirar i que no,
que total, després,
ningú em fa ni cas,
doncs he pensat
que avui parlarem
de persones humanes,
és a dir,
d'aquells professionals televisius
que donen nivell
a programes mediocres,
cosa que no té res a veure
amb el tren d'aquest any,
que és bo per si sol,
i amb vosaltres,
encara més.
Gràcies.
Ja ho deia, eh?
Està xonfiera.
Doncs bé,
si us sembla bé
i si no tan bé,
començaré parlant
del presentador d'informatius
amb més carisma
de la graella,
el senyor
de la cuenta naranja,
Matías Prats.
Debe de estar
en el estadio
de San Denis
junto con José Ángel
de la casa.
¿Le buscamos?
Adelante.
Buenas tardes, Matías.
No le tenemos.
Bueno, pero...
¿Esto qué es?
¿Pero esto qué es?
Veus?
Un tio amb carisma
i personalitat.
Sí senyor,
d'això se'n diu carisma.
Sí, sí.
Doncs bé,
a banda de la mala hòstia
que té Matías,
jo crec que és una de les figures
estel·lars d'Antena 3.
Només s'han de veure
que tot i la competència
del Lorenzo Milà,
el seu continua sent
el Telenotícies líder
d'audiència d'Espanya.
Aquest sí que és un crac.
És molt bo aquest home.
doncs bé,
deixem a Matías Prats júnior
i passem a parlar
d'un altre personatge
carismàtic
barra peculiar
de la nostra tele.
Sí,
una pista
és Gui,
és a dir,
Gai,
i el seu nòvio
és bastant llatjot.
Sabeu qui és?
El nòvio o ell?
Home,
el nòvio és igual.
El de les cajas,
el de les cajas.
Molt bé,
molt bé.
Jesús,
Jesús.
Vázquez,
molt bé.
El noi per tot
de Telecinco.
L'home que té
40 tacos,
atenció,
es conserva bé l'home,
és un supervivent
de la televisió.
I dels anys.
Sí,
sí,
és impressionant,
el tio es manté.
La Ginebra.
Sí,
no ho sé,
en formol,
no ho sé.
Doncs bé,
va començar fent
la quinta marxa
on sortia també
Penelope Cruz,
que això va ser dur.
I després va presentar
Hablando
Sentient de la Vasca,
un programa
que jo crec que
ja deixa entreveure
les seves inclinacions
sexuals,
no?
Ja saps,
Hablando
Sentiende,
Entiende,
la Vasca no sé,
Entiende,
no?
Entiende o no entiende.
Doncs bé,
seguint un ordre lògic,
ara toca parlar
d'una dona,
ja saps,
Matías Prats,
Jesús Bázquez,
una tia,
és el que toca,
no?
És el lloc normal.
Doncs bé,
no parlaré
d'Ama Roza,
perquè aquesta no té carisma,
ella escriu bestsellers
per veure si així,
però tampoc.
No se'n surt.
No.
Tampoc parlaré
d'Àngels Barceló,
tot i que ara a 4 forma part
d'un gran equip,
ei,
que bo aquest,
i tampoc parlaré
de la Campos,
perquè,
i aquí ve l'acudit fàcil,
perquè ja no interessa.
És un aplaudiment,
s'ha de ser un aplaudiment,
sí senyor.
Doncs bé,
per mi,
ara em posaré seriós,
eh?
Vinga.
Per mi,
una de les dones
més professionals
de la televisió
és,
sens dubte,
la Mònica Terribas.
Per mi també.
Sí?
Sí.
Doncs bé,
per començar,
treballa de nit,
que ja és un punt.
Sí.
després d'una cosa
bastant inusual,
és una tia natural,
ella és així,
i si s'equivoca,
doncs no passa res.
I per últim,
és periodista,
i això es nota.
Que fa una pregunta
i no li contesten,
insisteix.
Per què?
Per què?
No sé.
Això li ha de contestar,
si no...
Doncs bé,
un altre professional
que a mi particularment
m'agrada
és el senyor
Jesús Quintero.
Aquí,
bueno,
he de reconèixer
que si jo soc friki,
que crec que ho soc,
és en part gràcies
a aquest home,
el Quintero,
el loco de la colina
i els seus amics,
el peito,
el ricitas,
el cunyau...
Que incanyables.
Estic a punt de plorar.
Doncs bé,
aquest home
és un dels grans comunicadors
de la nostra televisió.
Jo personalment
crec que és un dels millors
entrevistadors
que hi ha ara mateix
i fa un ús
del silenci diferent,
és a dir,
que l'utilitza molt,
saps?
No,
a mi no em surt
això del silenci,
jo no ho entenc,
bé,
deixa'm aquest home
que és una altra persona humana.
Doncs bé,
per acabar aquesta secció
de persones humanes
us he de dir
que m'ha costat bastant
no dir res
del Josep Papà de Cuní,
ni del Torre Iglesias
o del Cantizano
que és un altre tio
per a tot,
per cert,
aquí no parlo de programes,
per aquí sí,
passa a palavra,
ja no és lo mismo,
des que va a marxar
a la Silvejato,
però amb el suave.
No és lo mismo.
No.
Doncs bé,
crec que estaria bé
acabar aquesta secció
de cracks mediàtics
parlant de l'Andreu Buenafuente,
un tio que només
per haver fet
agafar vacances al Sardà
ja s'ha guanyat
la meva admiració.
Doncs bé,
a part d'això,
aquest home és molt bo
i s'envolta de gent
molt crack,
tot i que és de Reus,
que això ha d'afectar
d'alguna manera,
el Buenafuente
s'ha convertit ja
en una de les estrelles
d'Antena 3
amb els seus monòlegs,
imitacions
i rugellat
de col·laboradors
com l'Eduard Soto
o el Fermín Fernández.
Fan, en la meva opinió,
el millor late night
de la televisió.
No sé què penseu.
Com a mínim,
entreté,
és líder d'audiència
de la nit sempre.
Ho fan tard,
perquè és difícil mirar-s'ho,
perquè ho fan tard,
però d'aquí,
late night.
Ah, no?
Muy ams.
Estàs fatal,
estàs muy fino, eh?
Una de les coses
que et diuen
que una persona
s'ha convertit
en un referent
és quan començas a veure
que surten imitadors.
Exemple,
Cruz y Raya,
no sé si l'heu vist,
la invitació del Buenafuente.
No hem tingut el plaer
de veure-la,
però ens l'imaginem.
Però també,
si mireu 52 al local
i al canal aquest local,
també veureu un tal
Enric Lucena.
Porta les mateixes pintes
i fa els mateixos gestos
que el Buenafuente.
Es nota que mirava
el sense títol.
No.
Doncs bé,
després de tot
aquest peloteo,
acabo ja aquest repàs
tonto a la gent de la tele,
perquè ara toca
veure si el Joan i la Maria,
amb altres dos,
m'han anat escoltant
aquests darrers mesos.
Ai, Déu meu.
Atenció.
Per què dic això?
Per què em fa por?
No, va, no, tranquil.
Va, va, tira, tira.
Per què dic això?
Perquè acabar la secció
vull fer així
una mica de concursillo,
és molt fàcil.
Ara sentireu al principi
una sintonia de tele
i em teniu que dir
què és.
Escoltareu cinc.
O aquí,
mira,
si encerteu tres o menys,
aquesta nit
empago les canyes.
Vinga, va.
Com sembla.
Doncs bé,
Alberto Chato,
tira la primera.
Vale,
què?
Això és d'una sèrie
una pista.
Jo l'he posat
en aquest programa
en una secció de tele.
Con las manos en la masa...
No, no.
Bueno,
no he dit las reglas,
però vinga,
teniu dos oportunitats.
Jo en rajo.
Sí,
jo també, eh.
Sí?
Doncs puja, Alberto.
La que tiene el fuego
La que tiene el fuego
Pasión de Gavilanes.
I és que no ho seguíem.
No,
claro.
Son de...
Era chunga.
Vale,
era chunga.
Vinga,
segona,
Albert.
Oi,
oi,
oi,
magnum,
magnum.
Vale,
sí,
de què?
Magnum.
Pero de chocolate o de...
Magnum,
el del Ferrari,
tío.
Un a un.
Uy,
Ferrari,
no era un Lamborghini?
Era un Ferrari.
Vale,
a la tercera.
A la tercera,
Albert.
Aquesta és per la Maria.
Aquesta és dedicada a la Maria,
si no la sap,
em va de parar una canya fijo, eh?
És la pressió,
és la pressió.
Una pista.
Era una família.
Jo, jo, jo, jo.
Molt bé.
La família bon ser.
Molt bé,
una aplaudició.
Gràcies,
gràcies.
Vinga,
vinga,
dos a un.
Ja sé com continuar ara,
que trist.
Jo, jo, jo, jo,
dades,
dades,
dades.
Esteu,
esteu compaixinats, eh?
Ara estic flipant.
dades.
Molt bé,
molt bé.
De moment,
ens paga una canya.
Ets un pendó.
Sí?
Que t'hi és molt bo.
Eres bueno,
tío.
Gràcies.
Bueno,
a veure,
fiquem la següent,
a veure si la Maria s'estrena o què.
A veure,
ma.
Jo, jo, jo, jo.
Joan, calla't.
Jo la sé,
jo la sé.
Joan, calla't.
La matxiga.
Molt bé,
ja tocava.
Això ho havia vist.
Això ho havia vist.
Això era un concurs,
entre valtros i jo,
però veig que tu portes tres,
la Maria dos.
Doncs,
fiquem la següent,
la última ja.
A veure aquí.
Una pista.
Uy,
sortia a Lorenzo Lamas.
Eso suena a huitantero,
eh?
Sí, sí, sí.
És una sèrie.
Una pista.
Ángela Channing.
Hostia,
si un perdí.
Lorenzo Lamas,
no?
No.
No, por Dios.
Mira,
la Marta ho sabia.
Falcon Cres.
Oh,
Falcon Cres.
Bueno,
crec que aquesta nit
tinc canyes gratis.
No,
no,
no,
n'hem encertat tres.
Però es para la Maria.
Sí,
la Maria.
Aquí res.
Joan no,
encara.
Era Falcon Cres.
Bueno,
Ricardo,
moltes gràcies
per totes aquestes setmanes de tele.
Ha estat bonic.
Sí,
ha estat bonicament és duro.
Sí.
Jo m'he traumatitzat,
eh?
No en sé tant com em pensava.
Molt malament, eh, Maria?
A partir d'ara mirarem més la tele.
Molt bé.
Bé,
doncs,
i ara el tren d'aquest any
es mira el miral del tren de l'any passat.
A veure què passa
a l'entrevista setmanat.
El tren,
dijous de 6 a 7 de la tarda
a Tarragona Ràdio.
Arribats al tema de la setmana,
no us repetirem per anéssima vegada
que el d'avui és l'últim tren d'aquesta temporada.
Tot i això,
esperem que l'any vinent
la iniciativa tingui continuïtat,
ja quedem segur que és enriquidora
per a tots plegats.
Per comprovar això,
avui comptem amb uns convidats
que possiblement us poden sonar.
Hem convidat els components del tren
de l'any passat
que compartirem una estona de conversa
amb nosaltres.
I per això volem que en aquesta última entrevista
del tren sigui més distesa
i en plan tertula
i és per això que hi prendran part
els dos equips al complet,
però bé,
en vista les circumstàncies,
diguem que serem menys.
Així doncs tenim amb nosaltres el Roger.
Hola Roger.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Bé, i tu, com va?
Bé, anem fent.
M'agrada el vostre programa.
Volia ser una tertúlia
però al final serà una entrevista a seces.
Però bé, ja està bé.
Més protagonisme.
Què hi farem?
I tenim a l'altre costat
del fil telefònic en Rubén.
Molt bona tarda.
Hola, Rubén.
Ah, mira, tenim algú altre.
I tenim a la Laia, també.
Molt bona tarda.
Hola, Laia.
Puc saludar-los, també?
Sí, sí, pots saludar-los, la Laia.
Ei, com esteu?
Soc el Roger.
Recolzeu-lo, eh, que el despullarem avui.
Vaja.
Bé, família.
Què va suposar per avui el tren i què esteu fent ara?
Hi ha hagut algú que arrel del tren hagi trobat curro?
O hagi tingut el trampolí i la fama o el salt a una feina semiprofessional?
No, és que trampolí és com una escaleta.
Vaig fer alguna cosa abans, vaig fer el tren, em va agradar molt, vaig aprendre i després
he fet altres coses on també he après.
Però que algun cool hunter m'hagi vist i m'hagi disparat a la fama ja m'ho tocarà
algun dia, però encara no.
No, jo estic per aquí, sóc la Laia i jo de moment encara tampoc, vaig fent les
meves cosetes als cas de setmana a una ràdio, però s'ha de millorar, s'ha de trobar
alguna coseta millor, jo crec que el tren encara em donarà més sort i trobaré
alguna cosa molt millor.
Endavant, endavant.
Perquè, a veure, una pregunta...
Crec que tenim el Rubén, ara, pobre, eh?
Ai, jo ho sé, t'ho sento molt.
Rubén.
Jo pel que veig, soc que que he tingut més sort de tots tres.
Jo abans feia ràdio, després vaig fer el tren i ara mateix estic treballant a una emissora
d'àmbit nacional per la seva delegació aquí a Lleida.
El que té el tren, eh?
Bé, és un trampolí a la fama, ja vull dir...
Ja sabeu el que us espera.
Sí, no?
El mateix que a mi.
A veure, ara ve la pregunta aquella del milió, perquè, val, és si que el tren de la
fama i tal, però heu sentit el tren d'enguany?
Sí.
Segueu sincers, eh, sisplau.
Les comparacions sabem que són odioses.
No, no, no ho compararé si no m'ho pregunteu, però ho he sentit alguns dies i bé.
I ara avui he vingut aquí, l'he vist aquí en viu i en directe, a més de les vostres veus, us he vist a la cara i, sí,
ens satisfà bastant.
Fem caretos, oi?
A vegades allà...
Sí, ben bons, sí.
A mi em sap greu ser sincer, però jo la veritat és que no els he pogut escoltar.
Mal fet.
Perquè des de Lleida m'és impossible...
Fora, li tallem el fil telefònic, aquest.
Això no és excusa, eh?
Perquè no tenim internet a Lleida, no arriba allí.
Però jo estic treballant amb aquests horaris i llavors no hi puc.
Ja ha fet el salt.
Està justificadíssim.
I tu, Laia?
Doncs jo us he de ser sincera, també no n'he pogut.
Avui us he estat escoltant, he sentit el meu company Ricardo, que va amb classe amb mi,
i una estoneta m'ha agradat molt, també s'han dit els del cinema i m'ha semblat molt guai tot.
Quina particularitat.
Però no, reconec que no us he escoltat gaire.
I no teniu una mica de... no us entra una mica de nostàlgia?
No tornaríeu a fer-lo un altre cop?
Jo el tornaria a fer ara amb els ulls tancats, sí.
Sí, per la Marta Montegut, pels companys i per tot el que vaig aprendre.
Sí, sí, sense cap dubte.
Jo tant ho tornaria a fer.
La veritat és que va ser una experiència molt enriquidora i en la qual fas equipa amb tota la gent que composa el tren
i a més em dedico a ser la primera generació del tren i això sempre marque.
I tant, i tant.
Doncs podríem fer ja de carrel amb vinent un macro tren, no?
Podríem dir.
Que vols dir, tots alhora? Tots 20 o 20 i escaig?
Totes les veus alhora, allò.
Podem fer l'AVE, no?
L'any passat va ser en tradicional, aquest és l'any el Talgo i l'any que ve serà l'AVE amb més gent.
L'AVE, que esperem que arribi a Barcelona, no? Perquè d'aquesta manera...
Perquè com muntava el tren l'any passat? Vull dir, clar, nosaltres com ens vam muntar i com anem fent,
però vosaltres què fèieu?
Què us suposava muntar el tren dintre de la vostra vida acadèmica, de feina, que potser si alguns hi treballàveu,
què suposava d'hores de feina, de treball d'esforços?
Home, doncs eren bastantes hores, sobretot els dilluns.
Jo recordo, jo no sé si era perquè feia de conductor amb l'Àlex, que a nosaltres ens representava bastanta feina,
la Maria i el Joan, crec que és, et dius?
Suposo que ho deveu saber bastant bé.
Sí que representa més feina, però és una feina que fas a gust, no? Que no et costa fer-la.
Jo crec que va ser per això que m'ho passava bé que hi ficava bastantes hores,
perquè quan ja estava a punt de fer el programa, jo ja mig pensava el de la setmana següent,
o sigui que invertia potser més temps que alguna altra assignatura, però també és qüestió de motivació.
Jo crec que no comptes les hores que hi dediques,
perquè ho fas, com deien els meus companys, tan a gust que no hi penses les hores que hi dediques
i ho fas amb molt de gust.
Com a mínim no és la recompensa aquesta de dos crèdits, no? Perquè sempre hi ha una petita...
Dos només?
Dos, dos.
Tres, tres, tres.
A nosaltres, dos, tres.
Ah, i encara enganyaré, encara.
Home, és una bona recompensa, no?
No, i tant.
Què faríeu que no haguéssiu fet?
Home, no sé si haguéssim dit un moment.
Alguna secció nova, alguna ocorrència?
Home, no sé, vam tenir tantes idees i intentàvem portar-les a la pràctica.
Sí, sí.
Però no sé si us acudeix a altres.
A mi em va agafar una mica en blanc, perquè no en tinc ni idea, no ho sé.
No ho sé, jo crec que va quedar molt bé, que vam fer tot el...
No sé, amb totes les ganes que vam poder, i el resultat va ser prou bo.
Bueno, segur que amb més temps haguéssim fet més coses.
I hi ha unes recomanacions que es podrien donar per al pròxim tren, que ni el fareu vosaltres ni el farem nosaltres, a saber qui el fa.
Ah, vols dir que potser ens està sentint?
Uns futurs...
Positors i portadors, en general, del tren.
Jo els dic que si superen el d'aquesta edició, hauran fet una bona feina.
Que sabem que de bé.
Això també s'han enxerit a la ràdio.
Sí, sí, és el primer que vaig a aprendre.
Ens ha tocat la pena.
No, jo els diria que almenys disfrutessin de l'experiència, que segur que trobaran moltes coses positives.
Laia?
Jo crec que si tenen ganes d'aprendre, sempre és una experiència positiva, i el treballant amb equips, si s'ho saben organitzar, és molt guai.
Doncs bé, nosaltres, si voleu afegir alguna cosa més...
Ostres, no sé, esperava preguntes per respondre.
Ja, però com molt bé sabeu, això del temps és una cosa que...
Llàstima, portar un discurs aquí preparat.
Bé, gràcies per invitar-me, ho ha passat molt bé, i ho seguiré escoltant fins que s'acabi el programa d'avui.
Igualment, moltes gràcies, moltes gràcies per parlar-me, i ha estat un plaer.
Gràcies a tots, una abraçada, Ruben?
Una abraçada igualment, i sort d'aquí a l'endavant.
Igualment, gràcies per haver-nos atès.
A rebeure.
Adéu, adéu.
Adéu.
Tot seguit, la secció de música.
El tren, dijous de 6 a 7 de la tarda a Tarragona Ràdio.
Hola a tots i a totes, avui a l'última secció musical.
Quina pena, eh, la veritat.
Tantes setmanes aquí parlant de música, hem posat tots els grups que ens han agradat.
Ja no ens educareu més en música, eh?
Què haurem de fer ara?
No, no sé.
Informar-vos?
Cada setmana em truqueu i...
Cap problema.
Vinga, que mal, eh?
És broma.
Doncs avui els protagonistes sou vosaltres, no vosaltres els conductors, sinó els oients.
perquè ahir la tarda vam sortir jo i el Blai per la Rambla perquè ens cantéssiu les vostres cançons preferides.
I com que vam trobar tanta varietat d'entre les cançons que ens cantava, les hem dividit en tres blocs, que us recomaneu que escolteu si voleu riure una estoneta, eh?
El primer bloc va dirigit als amants de la música catalana, que per Tarragona sembla que abunden.
Vinga, Titu.
Pau treballa i estudia, repassa punts i llibres, sota el tauler i mig amagat d'una petita oficina on es guanya la vida amb un contracte temporal.
Pau és com la resta, quan Déu molt molesta, les cambreres dels locals, però el mateix temps es mou, vol canviar el món.
Pau no espera des de la trinxera, Pau té clar que no vol renunciar.
Pau no espera des de la trinxera, Pau no es queda resignat.
Cap al vespre és quan estàs com a cansat i no saps el que fer i a què quedes tirat.
I et traves molt sol, els sorolls es veeix, i mires el carrer, i no hi ha gaire gent.
Música
Cau el sol de sora baixa, dins l'horitzó, damunt del mar, rissada, els avions, cau el sol de sora baixa, per a me i calent, me tela la pell i no sé què més.
Alegria, les vees deixaven de riure, i els dies acaben, i els pas s'il·luminen, les gòndoles entre les tasses, i alegria...
Avui pot sortir el sol, tu i jo sols, sot una col.
Tu i jo sols, però no sóc.
Paraules d'amor, paraules d'amor senzilles i tendres, no en sabíem més, teníem 15 anys.
No sabíem més, teníem 15 anys, no havíem tingut...
Sé molt bé que des d'aquest bar, jo no puc arribar on ets tu.
Però dins la meva copa...
Bé, com veieu, en un moment hem fet una repassada del panorama musical català, eh?
Sí, sí, ens ha encantat de tot, des de Serrat fins a Antonia Font, eh?
I ara passem al següent bloc.
Bajo el burlón mirar de las estrellas que con indiferencia hoy me ven volver.
Volver, volver, volver con la frente marchita, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na.
Sentir que es un sopro a la vida, que veinte años no es nada, en febril la mirada, errante en la sombra de luna.
Siempre quise ir a L.A., dejar un día esta ciudad, que tú te fuiste yo solo.
Tengo, tengo la camisa negra, porque negra tengo el alma, yo por ti perdí la camisa negra, la, la, la, la, la, la, la, la, y no más.
Come on, come on, come on, baby.
Qué indiferente, quiero entrar.
En tu barito con zapatillas que no me miren mal al pasar.
Estoy cansado de siempre la misma historia y quiero cambiar.
Me abrazaría el diablo sin duda, por ver tus ojos o escucharme hablar.
Eres todo lo que más quiero, pero te pierdo en mi silencio.
Y un día soñando en un sueño soñé que estaba soñando contigo, soñar con hacerte el amor y soñé que no estaba dormido.
Després de fer aquesta repassada dels èxits de l'any, Raquel, suposo que no tens cap dubte de quina cançó ens quedem, no?
La de Montchachita va ben fierna, sens dubte.
Què fem, anem al bloc friki?
Escoltem-lo.
Do you ever feel like breaking down?
Do you ever feel out of place?
Like sun is rising from the eye.
And nobody loves the city.
Do you ever want to run away?
Do you lock yourself in your room?
With the radio on turned up so loud
That no one hears you screaming?
No, you don't.
What a one-dove-nive life.
I'll wake you and I.
What a one-dove-nive life.
You'll never be enough.
Viz, te hable.
T'nнымir life.
Tu vivos.
Tu vivos es Quad Umone.
Y yo elänge.
What a one-dove-nive life.
What a one-dove-nive life.
I'll wake you and I.
Algo de mi se va muriendo
Quiero vivir, quiero vivir
Quiero vivir
Saber por qué te vas a mor
No me quito pa
Bé, com veieu, la gent de Tarragona
amb molta vergonya no té, eh?
Perquè després del que ens ha demostrat
que és capaç,
ficar-se davant del micro per fer el que acaben de fer
però bueno, encara hem d'escoltar el millor
perquè tenim el Top 5 de Tarragona Ràdio
ara l'escoltarem
Passem al número 5
Trompete, trompete, trompete
Aquesta és genial, eh?
Trompete, trompete, trompete
Venga ya, trompete, trompete, trompete
Aquesta és genial, eh?
A mi em va captivar amb el seu reggaeton brutal, brutal
Impresionant
En tenia un recopilatori
però vam escollir aquesta perquè era la seva preferida
però ara passem amb el número 4
Ave Maria
Us hem d'explicar una cosa
Sí, era una mongeta
Ens vam trobar dos monges
i vam anar a parlar amb elles
i vam dir
Per menjar el Ricardo
Anem a parlar amb elles
Ricardo, mongetes tan grans no
I ens va dir que li encantava aquesta cançó del Livo
I va cantar, en sèrio
I ara anem a la número 3
La medalla de bronza
Sota el camp
N'és un clam
Som la gent blau grana
T'ha eixat per l'organit
Si del nord o del sud
Estem d'acord, estem d'acord
I després d'aquesta demostració
d'aquesta mà que sabia tant
la lletra del Barça
Anirem a una noia
que primer no volia cantar
però en sèia que es va emocionar
Es va animar i va agafar el micro
i no hi havia manera de treure-li
I ella diu
Que és nostre, que és nostre
Però no, no, és meu, és meu
I li hem anat al número 2
I el primer premi indiscutible
És per a uns nens
que ens van deleitar
amb el seu
Opa, voy a hacer un corre
Opa, voy a hacer un corre
Pasa a mi niño
Y pasa a mi niño
Opa, voy a hacer un corre
Pasa a una podra
Y pasa a mi niño
Y pasa a mi niño
Y pasa a mi niño
Bé, doncs aquí la secció de música
Ens despedim, ens despedim de tots
de la nostra secció de música
Ha estat un plaer
Estava al vostre costat
Si a algú encara li queda
el gossanill a l'orella
que digui alguna cosa ja
Perquè, veia tela
A partir d'ara
Si tenim dubtes musicals
ja sabem a qui anem a buscar
Clar que sí
Al carrer
Al carrer
No, amb ells
Amb ells
No, no, faria amb ells
Bé, doncs
Moltes gràcies
A vosaltres
I ja ho sabeu
Bla i Raquel
Experts en música
Que vagi molt bé
Que vagi bé
Adeu
I gairebé arribem al final del tren
Entrem a l'agenda cultural
El tren
Dijous de 6 a 7 de la tarda
Tarragona Ràdio
Hola Marta, què ens portes aquesta setmana a l'agenda cultural?
Hola, bona tarda Joan, Maria
Bona tarda
Doncs mireu
Començarem aquesta última agenda
Recomanant-vos un kit de supervivència
Per poder passar l'estiu
Us direm 3 actes
Un per cada mes
Començant pel juny, juliol i acabant el setembre
Dir també que avui l'agenda serà una mica diferent
Perquè només recomanarem concerts i un acte final
Per què?
Doncs per animar-vos una mica
A sortir i a moure's una mica més de Tarragona
Així doncs, com diria el Joan
Sense més preàmbuls, engeguem l'agenda
El concert de juny
Dia i hora
Dissabte 3 de juny a les 10 de la nit
Lloc
El casal de Reus
Us ho expliquem
Obrim Pas i Escalarria
Que arriben a Reus
El primer grup que tocarà serà Obrim Pas
Des de la seva formació a l'Institut l'any 93
Els xicots de l'Horta de Sant Joan
No han parat de sembrar i recollir èxits
Després de sis mesos de gira internacional
Tour 2006
Obrim Pas torna sense descans als països catalans
I ho fa Reus
I avançant a pas valent
Obrim Pas compartirà Telo amb Escalarria
I que participarà en el concert amb el seu nou disc
L'Urre Rebelde
La formació d'Irun arribarà a Reus
Després de l'exitosa triologia
Que va tancar amb l'últim disc
Radio Gueto
Ara la formació
Que ens torna a sorprendre amb un àlbum
Que sense perdre el seu esperit jamaicà
Del 60 sobre altres ritmes
Actualment els components del grup
Estan a cavall entre Reus i Pamplona
La seva compaginació és una mica difícil
Però és una situació
Fruit segons la cançó Global Music
Del seu nou disc del moment
Així que no us podeu perdre l'últim capítol
De la carrera discogràfica d'Escalarria
L'Urre Rebelde
Perquè segur que ens sorprendrà
La segona cita de concert serà ja pel Juliol
El concert de Juliol
Dia i hora
Divendres 7 de Juliol a dos quarts de 12
Lloc
A la plaça Major de Montblanc
Us ho expliquem
Us farem desplaçar una mica
I anirem fins a la conca de Barberà
Perquè arriba Gertrudis
Gertrudis ha estat un dels pocs grups catalans
Triats per representar la nostra cultura
Al mal anomenat Fòrum de les cultures 2004
El grup porta la rumba catalana al cos
I només pujar a l'escenari
La deixa contagiar a tots els assistents
De ganes de mour-los i ballar
El seu particular mestissatge
Moltes vegades anomenat Mediterrani
També es podrà veure abans pel Morell
El dia 17 de juny i a Reus
El 29 de juliol
I l'últim concert de supervivència és l'Axon Busto
El concert de setembre
Dia i hora
Dissabte 2 de setembre
Lloc
A Cambrils
Us ho expliquem
Finalment, després de la ressaca dels Jous Passat
On l'Axon Busto en va estar al Camp Nou
Celebrant la Copa d'Europa
El grup del Vendrell
Arriba fins a Cambrils
Al setembre
I bé, fins aquí l'agenda de la setmana
Que vagi molt bé i fins l'any que ve
A l'hora, Marta, moltes gràcies
Per totes aquestes setmanes de cultura
Actes i agendas repletes
Una abraçada
Passe'ns a l'últim, últim
El racó de la ciutat amb la Raquel
Doncs avui, el racó ens el recomana l'Oriol Grau
Que pel que sembla es coneix molt bé la història de Tarragona
Hola, em dic Oriol Grau
I un dels meus racons preferits és la plaça del rei de Tarragona
Perquè no té modernor gairebé
Tot és antic
Però té una cosa de pedra molt pròpia d'aquesta ciutat
Té dues parròquies, un museu
I una torre que n'hi diuen a l'antic palau de Pilats
I diuen que és on Pilats abans d'anar a Jerusalem a matar Crist
Va estar-se i uns dies
Per això m'agrada
Bé, crec que no cal que us digui res més sobre aquest racó
Perquè ja ens ha explicat prou coses, és l'Oriol
Només recordar que aquest és l'últim racó de Tarragona Ràdio
Però no l'últim racó per descobrir a Tarragona
Que bonic
Molt nostàlgica, eh, Raquel?
Sí
Doncs bé, també et despedim a tu i amb això, l'última secció ja del tren
Adéu una altra vegada
Que vagi bé
Adéu
I ara estem tots preparats per la darrera cançó que apunxarem al programa
En aquest cas l'hem composat nosaltres, ho notareu
I és el rap del tren
Soc el Joan i presento el tren
I no em preguntis per què estic tan content
Digue-li X, digue-li Parlar una estona de 6 a 7 a Ràdio Tarragona
Soc la Maria i estic com un tren
I conduint aquest programa em poso a cent
Per si no en notes parlo en broma, poma
Però la setmana vinent vinc al programa i no torna
Que entre les rodes tisclen i tots resem
I que cap nau mat i que es punxa desitzem
És compi, soc de cine, soc el Marc
I el programa sempre arribo tard
La peli de Broadway Mountain detesto molt més que un disc de Camilo Sesto
Jo sóc el David, el rei del cinema
I amb la meva veu torno boses les nenes
També sóc el rei de les notícies xorres
I enganxat al micro posaria hores i hores
Sí, som el tren
Anem sempre a contracorrent
Volem ser pioners
I que ens escoltin els primers
96.7
A Tarragona Ràdio
Has fet un plaer
Però tornarem l'any que ve
Yeah
Doncs llàstima
Llàstima que ens escoltem aquest rap a mitges
Però que el podreu sentir en versió íntegra
El programa de la setmana vinent
Que serà el programa dels refregits
On hi haurà tots els greatest hits de tota aquesta temporada
I aquest rap del tren que el Blai s'ha currat
Amb una gran música i unes grans lletres
Per part nostra res més
No caldria tornar a anomenar
Els noms de totes les persones que composen aquest programa
Perquè segurament que els haureu sentit ja cada setmana
Simplement agrair a la Universitat Rovira Virgili
Per haver-nos brindat aquesta oportunitat
Juntament amb la casa, amb Tarragona Ràdio
I res més, per part nostra només ens queda
Maria, acomiadar-nos a l'audiència
Ja, per un últim programa
Una abraça de tothom i molta salut
Gràcies
Gràcies