logo

Arxiu/ARXIU 2006/PROGRAMES 2006/


Transcribed podcasts: 80
Time transcribed: 2d 4h 28m 6s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El primer diumenge de març de 2006, dia 5, iniciem l'espai.
Habaneras, desde el balcón.
Dimec-te'n sis a l'hora, és l'aclaror que és gran del meu germí.
Quan ja no siguin ningú d'intentar, de veure clar les coses al nostre món.
El primer diumenge de març de 2006, dia 5, iniciem l'espai.
El primer diumenge de març de 2006, dia 5, iniciem l'espai.
El primer diumenge de març de 2006, dia 5, iniciem l'espai.
El primer diumenge de març de 2006, dia 5, iniciem l'espai.
El primer diumenge de març de 2006, dia 5, iniciem l'espai.
El primer diumenge de març de 2006, dia 5, iniciem l'espai.
El primer diumenge de març de 2006, dia 5, iniciem l'espai.
La III-se és el primer diumenge de març de 2010, dia 6, iniciem l'espai.
I jo pugui canviar el meu mestí,
I al teu costat, 왔ar-te'n el meu amor.
I és un inèctal sisalona,
el gran consol i la pau del meu tot.
Com una mà que canta el teu neguit,
com un infalt que crida de l'armà.
Esperaré, pensant que torni el dia,
que per sempre tindré el meu costat.
Lluny de tu, lluny de tu, cantaré,
cantaré molt lluny tot el teu encís mariner.
La teva cara planera,
i el teu sorris cada dia.
Lluny de tu, lluny de tu, guardaré,
guardaré molt lluny tot el teu encís mariner.
La teva lluny del meu clar,
i el rei de fresca un matí,
un matí.
La teva lluny tot el teu encís mariner.
Les veus de Reus i la cançó d'Ortega Monasterio, encisadora.
El grup marinès de Terra Endings canten de francès,
salse, la música i lletra d'Antònia Vilàs,
el Pla de l'Empordà.
El Pla de l'Empordà,
el Pla de l'Empordà,
sempre que hi ha lluna plena,
es solen retromar,
un pastor i una sirena,
i viuen els dos allà,
i viuen els dos allà,
un vell idill i amorós.
Mentre bufa el vent,
canta,
velles tornades d'amor.
La nit es falta el bé que
canta una bala sirena,
el pastor resta tot encisat,
a les nits de lluna plena.
I així que la nit se'n va,
i surt l'alba a l'horitzó,
la sirena torna dins del mar,
i a la muntanya el pastor.
El Pla de l'Empordà,
el Pla de l'Empordà,
la nit és clara i serena.
Què pot haver passat?
Què pot haver passat?
Se n'ha vingut la sirena.
La sirena empuada,
la sirena empuada,
des d'una xarxa atrapada,
i crida al seu pastor,
suspirant pel seu amor.
La nit es falta el vell cap,
canta una bala sirena,
el pastor resta tot encisat,
a les nits de lluna plena.
I així que la nit se'n va,
i surt l'alba a l'horitzó,
i surt l'alba a l'horitzó,
la sirena torna dins del mar,
i a la muntanya el pastor.
no és l'alba a l'alba a l'alba,
i de l'alba a l'alba a l'alba,
no és l'alba.
I aixi que la nit s'en va i surt d'alba l'horitzó,
la sirena torna dins del mar i a la muntanya el pastor.
Pere Elias, autor de la lletra.
La música és de Joan Andreu, canten les veus de Bot.
El títol, Noieta de Cambrils.
La música és de Joan Andreu, canten les veus de Bot.
De un copre m'ha soptat, el cautant de la tragèdia.
Diu engoixada i amb sobretà, el cruel desdigni de l'amà.
I quan els parcs que s'arriven a port, un bol de gabines i dos,
de l'amà.
I quan els parcs que s'arriven a port, un bol de gabines i dos.
noietes de beníssims per si, les nostàgiques penes del teu port de fabri.
de l'amà.
I quan els parcs que s'arriven a port, un bol de gabines i dos,
de l'amà.
i quan els parcs que s'arriven a port, un bol de gabines i dos,
de l'amà.
i quan els parcs que s'arriven a port, un bol de gabines i dos,
de l'amà.
s'arriven a port, un bol de la pa moc i dos,
i quan els parcs que s'arriven a port, un bol J замà i dos,
de l'amà.
i quan els parcs que s'arriven a port, un bol d'amà.
És la noieta de vellit i serpil,
de grossaixi que venen des del port de Cambril.
Sirenetes, sirenetes, no malvertis el teu ensí,
ull'enkele zonetetresi, jete vingi zonetveri.
Jete vingi zonetveri.
Un balset mariner de Josep Pujol més conegut com llibori,
antic, component de la colla Giacomet de Sant Feliu de Guísols i de Llops de Mar,
ens canten veles i vent.
Vell pescador.
Vell pescador que se'n va anar
a viure molt lluny del seu mar.
Sentat al sol d'un vell carrer,
cantava un vell vals vainer.
Tenia barca, tenia rems,
tenia molta força a les mans per anar a pescar amb il·lusió
i veure el sol sortir a l'horitzó
i tota cor se li ha gustat un vingó.
que ens hagués de fer-te.
Digues-me tu,
que hi has estat,
com és aquest teu mar?
El mar és bo,
el mar és blau,
el mar és calma i és temporal.
El mar és bo,
el mar és cló,
el mar és calma i és temporal.
I si Déu vol, petit infany, un jour m'hi tornaré,
vetjant les pors del bé camí, sempre mirant a l'est,
mirant el mar on vaig pescar tants anys.
M'enyoraré, o ploraré, o potser cantaré.
El mar és bo, el mar és blau, el mar és calm i és temporal.
El mar és bo, el mar és blau, el mar és calma i és temporal.
El mar és bo, el mar és blau, el mar és calma i és temporal.
I canviant d'estil, Benfort interpreta una balada dels menorquins,
Tófol, mus, la lletra, i Deseado Mercadal, la música, una altra menorca.
Et cercava per entre sa tristor de ses platges solitària.
Jo esperava trobar el teu amor, a s'hora que el sol s'amaga.
I entre els braços abraçava la brisa, ja pensava que t'enllaçava.
I dins la fresca de saigut sentia com els teus llavis passava.
i dins com una altra menorca, plena de pau i de llum.
s'ensenya aquesta s'esbellessa que Déu guardava per tu.
I és dintre teu, pajasseta, allà on ha fet esteu altres.
És com una altra menorca, filla d'espels i l'ama.
T'he trobada per un rústic casal, entre branques i adreceres.
El miracle es va fer realitat dels somnis de nits enrere.
I amb els braços, forts com si fóssim branques, el teu cor tot tremolava.
Dolça meva, quan estem esgotes, dolçament acariciava.
Ets com una altra menorca, plena de pau i de llum.
Són sella té s'esvallesa, que Déu guardava per tu.
I és dintre teu, pajasseta, allà on ha fet esteu altres.
És com una altra menorca, filla d'espels i l'ama.
Filla d'espels i l'ama.
Grups de les comarques tarragonines, avui al nostre temps,
dedicat a l'Havanera i també a la cançó marinera.
De Ricard Viladesau, autor també de moltíssimes sardanes
i altres tipus de gènere musical.
Olla, barriada, canta a l'Havanera.
La rosa dels vents.
La borgueta del mar.
La borgueta del mar.
La borgueta del mar.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...




...
...
...
...


...
...
...
...

...
...
...
...


...
...